Fa molt temps que és dins teu una veu que ja no és teva
Has buscat, sense descans, un ale que torni a casa. Gotes que juntes són mars on hi surten els faixells.
de la realitat on hi podem navegar per anar molt més enllà on ens portin els astres. Cercle senador encén el foc als cors dels meus germans perduts i abràs.
Com una flor a la primavera.
Són els Humana Sound System. El disc porta per nom Humana i tenim l'oportunitat, espero que, sentir-lo sencer d'altaball i que ens sorprenguin aquest diumenge dia 19 d'octubre a la una del migdia al Casal Vilaplanenc, a Vilaplana i dins del festival Accents.
I per parlar-nos precisament tenim el 50% d'aquest duet musical que s'amaga d'alguna manera al darrere d'aquest Humana, encara que per aquí estic llegint i ara no sé què dóna font. Ara li preguntaré. Nacho Terres, bona tarda i benvingut. Com estàs? Hola, bona tarda. Com prova, quant de temps!
Sí, però ja veus que tornem. No, no, i m'encanta, eh? I m'encanta, i m'encanta. El que passa que jo crec... Potser que m'hagin enredat la gent de l'Accents. Sí, molt ben enredat. Ah que sí? Perquè m'ha posat en gran. Presenta la Font. No, que la Font és de l'any passat, que ja tenen aquest nou. No? Sí o no? Suposo que com que la Font era el primer single... Clar.
Jo dic, però la font ja està, que ja tenim el disc, que és d'Humana. Que s'ha sencer. Des de l'abril ja es poden escoltar unes quantes cançons més. Això és dir, que m'han enredat. Ho presentes tu així, en plan, que presenten la font? La font ja està presentada dins d'Humana.
He pogut escoltar-te, perquè s'ha rescatat a través de la pràgina mateixa de l'accents, una miqueta quan neix i creix aquest Humana Sound System, però ja que te tinc aquí amb mi, me l'expliques? Sí, i tant. Com va ser? Mira, Humana Sound System surt de les reflexions i de les pàjeres mentals que ens fem...
Ens fem sovint entre el Roger i jo, el Roger Ferrer, que també era dels meus companys de Gossos, i amb el qual compartim facetes creatives, també compartim des de fa molts anys un amor pel Re. Ell també està en el meu projecte de versions de Bob Marley. Ja feia temps que cuinàvem la necessitat de fer una cosa més pròpia, més nostra, i...
I és que, bueno, al final era una mica una necessitat, no?, d'explorar el territori i les persones des d'un altre lloc, des d'una proximitat, i intentar encara descobrir tot allò que queda d'humans entre nosaltres, no?, perquè estem en uns moments... Que sembla que quedi poquet, eh?, ja t'ho dic ara, eh? Bueno, són uns moments, si més no, molt confusos, no? Sí, massa i tot. On també hi ha, doncs, tecnologies molt disruptives que estan apareixent a la nostra vida i que canviaran...
completament la manera de funcionar. Vam viure fa cinc anys un canvi, una experiència mundial brutal. Totes aquestes coses al final estan transformant la nostra manera de ser, de percebre. I des de la música nosaltres teníem ganes de portar el nostre granet de sorra creant una mica espais de calma, espais on la paraula està dintre d'aquesta sonoritat, d'aquest espai sonor
que és com un moment de paisatge és honor que intenta aturar-te en el teu camí, en el teu dia a dia, agafar un espai de calma i des d'allà intentar reflexionar sobre què fem aquí encara al llarg de la nostra vida i com gaudir de, malgrat les confusions, com poder gaudir de la vida al dia a dia, minut a minut.
I també donar les gràcies, que això també és el que es dedueix molt de les vostres cançons a tot el que hi ha al nostre voltant i que potser moltes vegades n'hi veiem. El palpem, el respirem, el toquem... L'hem de donar gràcies de moltes de les coses que ens fa, però... Poso que avui dia el més revolucionari gairebé és anar a poc a poc.
Sí, sí, sí, no córrer. Costa molt, no? I llavors és això, intentar poder oferir espais de calma... Estem molt contents, aquest estiu que vam començar ja des de la primavera a rodar això, perquè no en teníem ni idea de com podia anar aquest format, no? Perquè és bastant diferent del que és un concert habitual, tampoc és una sessió de DJ, és una barreja estranya...
I, ostres, ha sigut molt bonic veure la reacció i el que podem crear amb espais més íntims, més petits, més comunitaris. I també més grans, perquè també, no sé si utilitzeu la pròpia natura com a escenari en alguns llocs. Us heu trobat? I tant, imagina't, clar, poder tocar a la pròpia sorra a la platja o dintre d'un bosc. Sí, hem pogut fer coses molt boniques en aquest sentit, com a experiències molt immersives.
que al final és això, poder gaudir de les coses petites, simples. No ens estem inventant res. El que sí que suggerim és aquesta pausa, intentar entrar tots junts, parar una mica el motor...
i entrar una estona en un espai d'autoreflexió i també d'inspiració i esperança. Tot això i molt més, que no volem desballar-ho tot, Nacho, ho trobarem aquest cap de setmana, aquest diumenge a la una. Però anem d'anar cap a aquest, al vostre disc, on hi trobem set cançons. A sobre l'escenari, m'imagino que hi haurà molts més regals musicals que ens feu.
Com ha anat la gravació d'aquest disc? Us heu hagut de restringir d'alguna manera, de dir, parem amb aquest set i avançarem més endavant o ho deixem pel directe? O era el que en aquell moment necessitàvem?
Mira, va ser un xup-xup. Realment tot aquest disc gairebé està composat el 2021, 2022... Què dius? Tant de temps! Tant de temps! Sí, llavors va arribar la gira de Gossos, l'última gira com de mig comiat, i llavors vam dir, escolta, parem màquines i dediquem-nos ara a celebrar el que toca, i després vam tornar a reprendre el projecte ja gairebé per fer les últimes mescles, retocs... I ens va semblar que començar amb aquestes set era...
Era com obrir la llauna d'aquest nou projecte per nosaltres. I ens va semblar que ja havíem fet com un... Tot i que avui dia els discos com a tal, com a obres, ja no són coses... Tot i sí, nosaltres ho intentem, entenem tot aquest disc com una peça, de la 1 a la 7, doncs tota una sèrie de coses que van passant. I ens va semblar que estava bé així. I ara en directe ja m'he incorporat més cosetes...
També algunes cançons que no les podem editar, no les podem pujar fàcilment a les plataformes, perquè també ens agrada molt anar al directe a jugar amb coses que han dit altres que ens han precedit, una mica els savis. Llavors, per exemple, una de les cançons xules que tenim és un ridem reggae, tota una base, on tenim el Mujica explicant-nos sobre el discurs que va fer a la ONU,
És un discurs preciós, i llavors és com deixar que parli el Mujica i que nosaltres puguem fer la música per darrere, doncs també és una manera de deixar espai a que grans persones, com el Pau Riba, que també apareix al concert, doncs també és una manera de convidar a la reflexió dels que ens precedeixen, no? I també donar-los actualitat i veu, no? Que moltes vegades, o sigui, no és com en moments com aquest, potser l'oblit fa molt de mal, eh?
I finalment el que fan és recordar-nos, senzillament. I tornar-nos a posar. Però ens recorden allò que a vegades se'ns oblida.
que al final és de les coses més importants. I t'anava a dir fins i tot que ens tornen a posar a puesto, que moltes vegades estem així com a descarrilant, que no saps... Que deies abans, anem tan de pressa en aquesta vida ara mateix, en aquest moment, que el poder parar, el poder dir estic respirant, potser fins i tot per alguns és un luxe. Absolutament, absolutament. Sobretot és...
suposo el que ens passa és que no ens som conscients, no? És com fins que no hi ha alguna cosa que ens para de veritat, alguna cosa de veritat, de veritat, ja sigui la salut, ja sigui algú del nostre entorn que... Llavors, de cop i volta reaccionem, no? Però què interessant seria no haver d'arribar a aquests llocs, a aquest punt, no?, i poder abans...
respirar, reflexionar i decidir com estic, veure com estic i veure quines possibilitats tinc de canviar les coses que tinc davant meu. Ara entenc també moltes coses perquè he trobat una pàgina web que després te volia preguntar, però és que me ve el cas ara mateix i que és el retir del silenci, música i interioritat. Explica'm. D'una altra part. Però que forma part de tu.
I quan tinc temps, per poder també compartir amb altres persones, doncs m'agrada poder fer aquests... Són uns retirs, senzillament el que faig és com... T'has d'imaginar com si estiguéssime dintre d'un riu i pujessis amb una canoa, que la porto jo, i bàsicament aquesta canoa és a través dels silències, la música, la paraula, les passejades... Res tan simple com acompanyar algú a retrobar la seva música.
Quan apareix la música de cadascú, quan apareix el que hi ha dintre de cadascú, de cop i volta ens compartim un espai molt xulo. És una cosa que ara fa un parell d'anys que no trobo la manera, perquè al final hi puc atacar més caps de setmana, llavors també soc pare.
de dos adolescents i llavors és com també un temps de dedicar a això, però és una cosa que sí que m'agrada molt poder fer-ho per mi i convidar altres persones a compartir-ho. És una altra mena de concert però que al final també té la seva...
Una manera que tenim els músics de portar, que són moltes, a vegades es ve grans coses, grans jous i grans que està molt bé, però també amb les petites coses a vegades pots aconseguir un contacte molt més directe i més profund. Jo que t'anava a dir fins i tot a trobar la teva pròpia vibració seria, no? Sí, sí, sí. Cadascú té la seva, cadascú té la seva. Què passa que ens desafinem.
I després també ens la deixem desafinar, que aquesta és una altra, eh? Quan ens deixem emportar per aquesta... O no volem ser l'instrument que som. Per exemple, per exemple. No volem ser... No volem acceptar i volem ser una altra cosa, llavors és com... Encara ens ho posem més difícils. Doncs quan passi aquest terme i es torni a preparar de nou, sisplau, explica'ns-ho. I ens retirem una estoneta també amb tu, que també ens agradarà, eh? Ja t'ho dic ara.
D'acord. Bueno, de moment, aquest dissabte, aquest diumenge, un tastet, això. Home! Allà, a Vilaplana, que em fa un bon aïllonari. És un poblet que segur que ens esperem molt a gust. I compartirem, en aquest cas, serà un matinal, a l'hora del migdia. Això ja és concert vermut gairebé, eh? A veure si estarà menjant patatonetes allà, escoltant-vos, i entrarà... Sí, amb la calma. Hi ha gent que li agrada escoltar-ho assegut, hi ha gent que li agrada començar a bellugar el cos...
Això és cadascú tria la manera, l'experiència, com ho vol viure. Molt bé, molt bé. Recordem que serà a la una, com molt bé deies, el casal Vilaplanenc, que si entreu dins del Festival Accents, allà hi trobareu tota la informació i a veure què és el que passa, no? Jo m'agradarà poder veure-us. I a sobre l'escenari, tindrem un indi i un astronauta o només serà el Nacho i el Roger?
Això és la nostra peculiaritat, que som ben diferents i alhora també simbolitzem des de l'origen d'allà on venim tots i allà on estem anant. De bona manera és això, humana és aquesta mirada.
I després d'aquest cap de setmana, o abans potser, no sé si d'aquí el diumenge teniu alguna coseta més que es pugui explicar, com a les concerts. De fet, el dia abans, el dia 18, estarem tocant a les 8 del vespre un poblet del coset de Manresa, que és d'on som nosaltres, que es diu Artés, i també dintre les activitats del Correllengua, per tant, també esteu convidats.
M'ha agradat moltíssim el... Ara no me surt. Ostres, ara m'he quedat aquí encallada, eh? El cartell, ara que no em sortia la paraula. El cartell que s'ha fet amb molt de colors, que és preciós, eh? Això és el Roger, que és un artista. Ah, ho ha fet el que dius, ho ha fet ell? Doncs felicita'l, eh? És boníssim. El Roger és un artista amb aquestes coses i...
I a més, molt detallista i no pot estar-se'n, li agraden fer els cartells. I també és una altra part, no? Al final creiem molt que l'art té coses a dir i a explicar. I això hi ha tanta informació i tantes coses, però a vegades ens podem aturar i observar, passen coses. I t'anava a comentar una altra cosa, que clar, és que gairebé ho feu tot.
I les xarxes... Sí, el passa que també és això. Has de trobar la teva mida. I crec que hem trobat... La mida en què estem ara ho podem fer. Si la fem més gran ja serà diferent. I ens agrada aquesta, saps? Poder viure aquesta... Poder anar als llocs, tocar, i després compartir amb la gent una estona i saber què passa allà...
Això ens omple molt. I quan fas coses tan a vegades grans, com fèiem abans aquí, veig que això a vegades costa. Anava a preguntar-te precisament això. S'ha comptat en algun d'aquests concerts, no sé si com als inicis, o potser alguna vegada com a clucada d'ull, depèn del poble on estigueu, amb algun dels vostres compis de sempre, de gossos, o no? Sí, clar. També genera interès en les persones que ens han seguit durant aquests anys i tenen curiositat per veure...
Clar, el que no poden esperar és que allò sigui gossos. No, no, no, òbviament. Hi ha la nostra sència, evidentment, però és un altre marc, una altra mirada, diferent i sentit. I més personal, i més personal, i tant, i tant. Sí, i més d'aquest moment que ens toca viure ara. I que esperem que... No sé si hem de canviar molt...
I que sempre sigui per bé, eh? Que tan complicat està, i tant, i tant. Doncs, Nacho... Sempre hi ha oportunitats. Cada dia surt el sol i, per tant, hem d'intentar mirar l'horitzó endavant i començar per les petites coses. Començar per un mateix és un bon punt de partida.
I moltes vegades també ho comento, no sé si també ho has pensat, que nosaltres aquí som un granet de sorra, que moltes vegades sembla que ens hem de menjar el món. No, el món ja en menjarà nosaltres i els que vinguin darrere. Hem de aprofitar els petits moments per gaudir-los, per fer-los nostres i per viure moments com el que ens oferireu aquest cap de setmana. I no oblidar-nos que venim a jugar, si hi ha res tan important.
Juguem aquesta setmana a la una del migdia, recordo de nou, amb la presentació d'aquest al vostre disc, Humana, que com el bé deies, des de res, a principis d'abril, que va treure el caperronet en el món musical i que bé que sona. Nacho Terres, gràcies. Records el Roger i família?
Per teva. I ara ja, amb el teu permís, ja acabem amb la cançó que va ser el vostre primer senzill, que és aquest elefant, en la qual espero que tinguem aquesta aigua fresca que te'n necessitem. Nacho, gràcies. A tu, per tots. Adeu, adeu, adeu. Podia, de veres podia comunicar-me amb el món com no havia fet mai.
Era com estar dins d'un somni net i transparent. Era un tot, era un mar. Ara comprenia que no hi ha res que ens faci diferents. Som el tot, som germans. I no és senzill poder sortir de la dualitat.
Hi ha mil preguntes que acompanyen el teu pa. El teu pa.
Qui és que em dicta les paraules? Qui és que em dóna forces per seguir endavant? Qui és qui nala quan em falta l'aire? Qui és qui sento sempre que està al meu costat? Qui és que m'avisa quan tinc gana? Qui és qui veig quan em miro el mirall? Qui és qui em connecta amb l'esperança? Qui és qui s'emociona quan et veig passar?
I des d'aquell dia busco un nou dia per poder fer etern per sempre aquell instant. Camina, jo sento caminar quan em pregunto quin ha de ser el proper pas.
Busco les corrents que em permeten viure aquest present. Sota el sol, fill del mar. Viure en aquest món com sóc i no sentir-me diferent. Som germans, som humans. Quan et miro tu em recordes aquell instant.
i les respostes, mica en mica, van arribant al teu pan. Qui és que no em dic de les paraules? Qui és que em dóna forces per seguir endavant? Qui és que hi nada quan em falta l'aire? Qui és que hi sento sempre que està al meu costat? Qui és que m'avisa quan tinc gana? Qui és que hi veig quan em miro el mirall?