Fins demà!
Bona nit.
Estàvem per aquí decidint a veure si els quedàvem amb un videoclip o amb un altre, perquè teníem el videolític...
El de la primera idea, m'imagino. I ara ja també tenim ja el vídeo oficial d'aquest Flowers. Bon que gent, Txell, bona tarda i benvinguda a Tarragona Ràdio. Bona tarda, Silvia. Quanta temps! Ara sí que feia temps, que no ens veiem. Bueno, que bonica que t'ha quedat aquest Flowers. Gràcies, la veritat és que estic molt orgullosa, sí.
T'ha costat molt. Ha estat molta feina. És allò que diem, sempre són idees que les tens allà penjades dins de l'ordinador, però mai veuen la llum. Fins que un dia t'inspires, aquell dia, i dius, va, anem a donar-li forma del tot, ja, això. I si li donem una altra tometa, a veure què passa? Exacte, exacte. I sí, sí, li vaig donar el tom que necessitava i així ha estat.
T'ha quedat genial. A més, quan fa que... Clar, la darrera vegada que vam parlar tu i jo ja fa una mica, eh? No ha passat una pandèmia, però quasi, quasi, eh? Perquè va ser pel 21, potser? Sí, sí, sí. Exacte, el 21. Com a Monkey James, sí.
Perquè després ja hem parlat, però com a dones de paraula... Sí, exacte. Però com a monkey, em feia moltíssim, de veritat. Que jo avui ja estava dubtant, i he comentat, quan he presentat la presentació, que no sé si podrà escapar-se, perquè tu també tens molta feina. Sí, sempre tenim coses. I dic, no sé si podrà estar aquí amb nosaltres, si l'hauré de trucar per telèfon, i quan t'hagués sentit per la porta, es diu...
M'he pogut cridar perquè estava parlant amb el Jordi i dic que encara la liaré. I què has fet durant des del 2021 fins al 2025 com a Monkey Jane? Que has estat una mica allà aparcat? Sí, l'he aparcat una miqueta perquè realment volia buscar com un sentit musical al projecte o donar-li un tomb i...
I realment m'he adonat del que busca el meu cos, per exemple, és no deixar de produir, és provar tota l'estona coses noves, intentar, intentar. Llavors, em costa moltíssim centrar-me en lo meu. És com aprenc, aprenc com se fa això, com se fa allò, ara, ara, compressió aquí, ara, no sé què, ara.
Tu que et cosetes, però després m'oblido del meu projecte. No, no t'ho deixis. No, exacte. No, deixar-ho no, però el que passa és que costa trobar-hi el moment. Costa trobar-hi el moment. Però ara ja l'hem trobat? He de dir, ara ja es continuarà amb aquest moment? Sí.
I de fet sempre dic jo que quan me surt més de dir trec aquesta cançó és quan hi ha algun drama en mi vida. Però no drama mal, eh? No, no, no. Drama vol dir emocions fortes. Bueno, clar, és que drama... Bueno, drama, emocions fortes. Vinga, va, va. Aleshores, aquesta cançó realment és un regal, és un homenatge. Tinc cançons que són com a teràpia per mi, tinc cançons que són com crítica social, i aquesta és la primera que és un regal.
Jo he de dir que m'he recordat, escoltant aquesta cançó, m'ha vingut molt present en Jason Maras, que a mi m'agrada molt. Ostres, és un crac, en Jason Maras. I clar, de cop i volta és, ui, aquesta cançó estaria perfectament en qualsevol dels seus discos. Ah, sí? Doncs ja el trucaré i li diré, bueno, anem a fer cafè i... Jason, Jason. Jo el meu anglès, millor que no el truquem. És teva tresí, Jason. Jason, val. Alguna cosa que li puguis dir al Jason Maras. Doncs que quan vulgui fem un duet. Ho has de dir en anglès, perquè si no, jo no sé si parla en castellà, aquest home.
Sí, home, que sí, que és tombador de món. Jo encara no he tombat gaire, però ell s'ha tombat tot el món, segur que en sap. Ya que has estado, espero que hayas estado en España, últimamente lo veo mucho por la zona de las Américas. Pero claro, no lo sé. Ven de Tarragona, hombre. Ven a Tarragona. Descubre este Flowers, que suena súper bien. Exacto. Es muy bonito. Sí, sí, sí. Para ti, para tus discos. Hace una colaboración. Eh?
De col·laboració. És aquest català teu que m'encanta. Sí, sí, sí. En tinc molt de Cincinnati, d'aquella zona. Exacte. De Cincinnati català, eh, però? Sí, sí. Ah, vale, vale. Wisconsin.
Tinc que deixar la droga, ho sé. La música, gran droga, la música. És això, és això. Les teràpies que fem gràcies a la música. Uai, jo vaig començar amb Monkey Jane fent teràpia. És a dir, la meva primera cançó va ser Time to Time i és una cançó teràpia del tot. Em va treure del pou en el seu moment, clar, sí, sí, totalment. Aleshores, jo sí que puc dir, per mi la música és algo súper terapèutic.
A més a més la busquem, eh? Sí. No sé si a tu et passa, però jo quan tinc un dia de bajón que dius, mare meva, mira, ara surt un núvol. Doncs justament en el moment que tens un núvol, que a més a més tots hem tingut un dia de núvol, algun dia de tempesta, altres dies que dius avui no sé què faig aquí, i te busques la cançó més trista del món mundial. Sí.
En més d'agafar la cançó més alegre, no busques la més trista. Perquè és la banda sonora de la teva vida. Llavors t'enfonses directament i l'únic que pots fer és tirar un pas cap enrere per agafar carrerilla o almenys intentar sortir. Sí, sí, sí. La música et té això. Exacte. Però tornem al Flowers. A veure, com sorgeix?
De quina manera? Tu em digues que la tenies allà en un raconet, però li vas començar a donar colors, li vas treure fulles, li vas posar fulles... Com va anar aquesta història? Vaig plantar la cançó i van sortir flowers. Això que et deia que és un homenatge als 15 anys d'amistat del que són les meves millors amigues.
en guany feien 15 anys, que són aquestes que surten al videoclip, i vaig decidir dedicar-los-hi una cançó. Elles que sempre m'acompanyen en el procés, sempre estan allà, doncs quina manera millor que poder fer-los-hi una cançó, no? La veritat és que floten i els hi han cantat i jo estic molt contenta. De totes maneres, penso que és una cançó que per qualsevol grup o qualsevol persona que tingui bon rotllo amb el seu grup o amb qui s'hi senti identificat, és...
És una cançó que... Que volem rins amb totes les amigues, abraçant-se, donant-se petons... Sí, sí. No sabia com dir-ho, però ja m'has ajudat tu. Sí. És que seria molt bonic, eh? Sí, sí, sí. Fer el ritme amb un trosset que els agradés d'aquesta cançó. I això que deies, demostrant la teva amiga de sempre, que te l'estimes molt, que encara que hagi passat el temps, hi ha molta gent que potser estan a un costat de l'altre planeta...
Bé, aquest planeta, però d'un costat a l'altre, i que dius, ostres, encara que sigui a la distància, t'estimo igual, no? Clar que sí, sí, sí, és aquest regal, aquesta cançó. Què et van dir? Quan la van escoltar per primera vegada? No, es van quedar al·lucinants, sí, sí. A més, aquest videoclip el van gravar el dia que els hi vaig ensenyar la cançó, crec que era Granada, que estàvem fent un viatge juntes, perquè cada any intentem això, fer un viatge juntes per...
per poder-nos retrobar d'alguna manera bé. I sí, sí, van gravar i van dir, home, ajudeu-me a gravar el videoclip, que és per a altres la cançó, i van dir, sí, sí, clar, i tant. Però aquí de fons no es veu gairebé res. On estàveu? És que era una casa cova.
Ah, que dius! Sí, total, eh? Va ser un lloc idíl·lic. Que clar, com que de cop i volta es veu a... Sí, sí. Estàvem allà en medio del desierto, quasi, quasi. Sí, sí. El lloc era molt bo. I el muntatge aquest, llavors? I el muntatge aquest ja són parafernàlies meves del meu cap i el meu imaginari, Txell i Monkey Jane. No, però és boníssim. Sí. Perquè a més a més, clar, està el mico. Clar, clar, sempre, hi ha d'haver. Ha de sortir, hi ha de sortir. Si vèixis casa meva està plena de micos. Que bo, però això és boníssim.
És una autèntica bogeria. Sí, sí, sí. Perquè, a més, el tens per aquí, també, tatuat. És possible? Bé, és el que vaig dissenyar jo com a logo Monkey Jane. Me'l vaig fer tatuar, també. És que és una passada. Sí, sí, sí. I el porto sempre, el porto a mi. Ja saps que ara t'he preguntat, encara que t'ho vaig preguntant al seu moment, per què Monkey Jane?
Per què Monkey Jane? Perquè... A veure, vols la versió... Que tu vulguis. Vale, vinga, va. T'explicaré totes les versions. Hi ha una versió que diu... Que és com una mica... Intenta trobar-li, eh? Així una miqueta. Musicalment, Meritxell...
Si li volguessis donar la volta en anglès, podria ser un monkey chain, perquè aquest monkey chain, una mica, ja t'ho he dit, mira-t'ho així com de reull. Sí, sí, sí, ja t'ho he dit, que soc de Cincinnati, profund. Sí, i després, doncs, que sempre m'he identificat una mica amb els micos, amb aquesta boigeria, no?, que em sec, sembla que estic allà penxuts, allà damunt de l'arrel, ja i en sec, eh?, s'activen i fan boigeries, i corren, i salten, i estan com una mica lelos, doncs.
Sí, una mica podria ser. O sí, em podria sentir identificada amb el Miku i és el que em va fer tirar per aquí. I a partir d'aquí van sortir cançons. Sí. Que van tenir l'oportunitat de cantar-les. Va sortir el Change? Va ser... No. Que va venir abans? Changes, el primer disc. Sí, no? Changes. Veus? Jo crec que és aquí. Mira-t'l.
Que van presentar el WikiTiki va ser alguna de les cançons que van presentar. Sí, WikiTiki. És de les més sol·licitades, sempre. Ho veus? És molt bon rotllo, també. Jo crec que gairebé totes, aquest disc.
De quin, del primer? Sí, del Xen. Sí, bueno, hi ha una mica de tot, hi ha una mica de tot. Però crec que... El record que m'aporto és això, que et deixa un bon sabó de boca, de llum, de bon rotllo. Sí, sí, sí. O sigui, és que... Sí. Aquesta és la de Islands. O Islands, sí, sí.
Hola, de wiki-tiki, te'n reposem? Vinga, va. Que ja fa quant de temps que no la senties? Doncs temps, perquè és allò que diem, és que al final te'n canses d'escoltar-te, eh?
que va ser un dels cançons que vam presentar abans de tenir el disc. Sí, sí. A més a més, en aquell moment, si no recordo malament, que era molt sexy aquesta cançola de cantar-la. Ah, sí? Per la forma que deixaves caure. Sembla que t'estigui explicant a algú que si ho vols ho agafes i si no ho deixes, eh?
Veus? Bueno, aquí tots els que voleu fer anunci, sisplau, ja veu Sexys, en teniu aquí, Monkey Jane. Com a banda sonora, qualsevol pel·lícula. Ah, sí, sí. Mai se sap, mai se sap. Jo l'estic oberta. I la porta, és el que t'anava a dir, no l'hem de tancar per res, eh? Mai, sí, sí. Després va venir el següent disc. El següent disc és Silent Noise. Exacte.
Welcome to the show, per començar. Vinga, seguim.
Aquí et vaig trobar com a més de country, més... Sí, tenia un rotllo més, sí, sí. I després me'n vaig desdir una miqueta d'això. Vaig quedar com una mica americanada. Clar, després vas veure tot el que passava al món, que dius calla, calla, calla, traiem-ho, traiem-ho. Sí, sí, no, no, no.
És el que et deia abans, que m'agrada molt experimentar molts estils i moltes coses diferents. Vaig fer l'experimentació i ja està, ja em vaig tenir prou. Ja sé el que passarà, no? Sí, exacte. Ja sé com acaba la pel·li. Però de cara al directe i tot això, perquè ara després parlarem dels directes, tot això... Tot això... El agafaràs una altra vegada? M'agradaria. O pots fer una etiqueta borrón i cuenta, no? No?
M'agradaria, però ho he de pensar encara, eh? Com quin tipus de directe m'agradaria fer, o amb quin format... Tot això encara ho he de pensar. Ai, quines ganes, eh? Sí, sí. Bueno, hem de dir que d'aquest àlbum tenim aproximadament, ho dic aproximadament, no? Són vuit cançons, no? Sí. I aquí és on jo buscava, que no el vaig trobar, aquest Hallow...
que també vas cantar-nos, però crec que va ser més un regal. Sí. Perquè no estava a cap dels discos. No, no, no. És una cosa com el flower. Exacte. El flower és teu, perquè és una versió, una adaptació. Bueno, la idea va una mica per aquí, anant traient singles, aquesta vegada, en comptes del disc directament. Mmm.
Perquè... Sí. Grada, m'agrada. Sí, sí. Sí, perquè així és com que li dono tot l'espai a la cançó que necessita. I si he de tardar, prefereixo tardar amb aquella cançó i donar-li aquest temps que necessita. Perquè una mica el que m'ha passat al segon disc és això, que vaig voler experimentar molt, però m'hi va faltar una mica d'ànima, vaig trobar. I d'aquesta manera traient Singles C, que allò que trec li he estat dedicant tot el temps que es mereix.
I tot el carinyo, també. I tot el carinyo, evidentment, que l'acompanyes. És que ara és el que moltes vegades comentem, dius, mira, curiositat, que va matar el gat, pobre, és que anem massa de pressa per tot, però resulta que es venen vinils. Sí. I clar, per posar el vinil i escoltar-te'l, necessites fer una seqüència de coses, com agafar el vinil, posar-lo, punxar-lo, posar-te els cascos, seure en un sofà, en una cadira, i gaudir-la.
I tant. Llavors, doncs, traiem el temps per una cosa i no ho traiem per l'altra, que ha passat, no? Sí, sí, sí. Doncs és una mica aquesta la idea. A partir d'ara, sí que treure del calaix totes aquestes idees que ja les tinc per casa, però amb el temps que necessita cada una i l'emoció que necessita cada una i no voler córrer per dir, vinga, va, que ara fa molt de temps que no senten res de Monkey Jane...
i trobar un disc i no? És com... Vull fer-ho d'aquesta manera aquest cop, a veure què tal. Diuen que la tercera va l'avançant. Home, a veure, a veure què sé que passa. A més a més, a través de les xarxes, me'n vaig adonar cap al Flowers, a través de les xarxes també et trobo allò effervescent. Sí o no? Bueno, és que sóc profe i he tingut un estiu pel mig, saps?
I ara és quan tens tota l'energia. No, mentida, de cara al juny no me busqueu. No, exacte. El tercer trimestre ja no. No, no, però que a més a més allà t'he vist, ara anem provant no sé què, i ara fa anys no sé quan. Sí, sí. Bueno, és com tot, m'agrada molt el món aquest de l'audiovisual en general, eh? Música i arts i visuals i tot, això m'agrada molt. Llavors,
Bueno, faig el mico una mica, de vegades, amb els vídeos i coses. M'agrada, m'agrada. Però sí que és veritat que has de destinar un temps molt gran a tot el que és gravar, tornar, muntar, editar, etcètera, etcètera. O sigui que sembla que tens de posar davant i ja està. Exacte. No, no, res a veure. I això, aleshores...
Bueno, és allò, que tens una estoneta i et sents com inspirada d'inspirada i això, és quan la Txell es posa a tope amb aquestes coses. Però després potser veus que hi ha una setmana que no dic res perquè estic saturadíssima de les xarxes i de... No, i que una mica he de lluitar constantment amb aquest sentiment de dir...
A mi el que m'agrada és la música, experimentar, tocatejar, aprendre més coses, i m'agraden els vídeos i tal, però el fet d'haver-hi d'estar allà perquè un algoritme darrere et demana, et demana, et demana i tu anar en contra de corrent i d'això, és tan cansat que de tant en tant he de fer resets i dir, hey Txell, necessito respirar, necessito muntanya, necessito el que sigui, però sí.
Algunes vegades fent un símil així diferent i algunes vegades em deixo literalment el mòbil sense carregar. Ah, perquè es descarregui la bateria, no? Ja ho deixo, i a més em dic, ai, el mòbil, no he pogut trucar. No, i últimament em sento la pitjor amiga del món, no per elles, però en general, perquè hi ha dies que realment m'arriba un WhatsApp, en aquell moment penso, estic saturadíssima, ja contestaré, però sóc una persona que tinc la ment super...
i llavors potser he de contestar després de dues setmanes i jo, perdó, perdó, perdó, em sap molt de greu, em sento mal persona, però és que últimament tendeixo cap aquí, suposo perquè el cos també m'ho demana, de dir, ja contestaré, si no és que sigui algo súper urgent. Va de vida o mort, no? Exacte. T'entenc, t'entenc, eh? Jo també és allò de, sisplau, perdoneu, perdoneu, perdoneu, allò dels matins que fas el bon dia i aquestes coses, que després dius, ostres, què ha passat, què ha passat, què ha passat? No, no, que...
Mira, estic sense bateria i la gran majoria de vegades dic, no, és volent, però jo crec que també el mòbil ens diu, bueno, deixa'm tranquil, no? Deixa'm tranquil. Sí, sí, totalment. Bueno, no et deixo tranquil·la, perquè vull que m'expliquis coses del directe, però a més és que anem en contra de rellotge.
Tens l'oportunitat? Tenim l'oportunitat de presentar sobre l'escenari aquests flowers? Flowers, flowers. Flowers, flowers. De moment esperaré a tenir alguna cosa més nova. I aleshores sí que... De cueldo. Com fan escriure? Bueno, cueldo, cueldo. Un festival dedicat a les flors. Ara que arriba la primavera. T'imagines tot un escenari ple de flors?
Sí, fantàstic. Fantàstic. A més, posades dintre del seu tiesto, eh? O sigui, no arrancades, eh? No, no. Tu saps que jo quan arrenco una flor perquè la necessito per alguna cosa li demano permís a la natura. Mira si soc Monkey Jane, eh? No, no, és que igual que passa amb la fruita, eh? El que passa que no es fa. Sí, sí. Així que no res, de moment el directe s'esperarà. I qui li agradi Monkey Jane també s'esperarà. Perquè... Però per molt...
Jo te vull treure alguna cosa. Tota la primícia, va, la primícia. Te la donaré, te la donaré quan la tingui, s'ha assegurat. Aseguradíssim. Però no, de moment no ho tinc davant aquí en primer pla, eh? Perquè és això, és que hi ha tantes maneres i tal que jo crec que quan tingui una mica més de forma d'aquesta tercera...
part de Monkey Jane, llavors li sabré donar forma en el sentit de format de grup o de banda, de llocs també que m'agradaria tocar, si és més format teatre, format petit comitè, o d'aquests, inclús d'aquests formats que es porten ara, que són amb poca xitxa de bullida d'altaveus i coses, i són llocs com a molt inèdits, com a molt íntims, en públic que s'asseu al terra, o llocs...
al teu costat. Exacte, molt de tu a tu, que és com a mi m'agrada, i bueno, he de treballar totes aquestes idees. Home, això us va passar, no sé si va ser a la Canonja, que vau estar amb les dones de Paraula, que ja gairebé estava amb la gent, estàveu a sobre l'escenari, però estava molt a prou. Sí, sí, sí, total. I no sé si us ha passat, m'imagino, que amb molts altres escenaris, que també estàveu
Sí, sí, però a mi m'agrada molt això. O aquí també, al Passeig de les Palmeres. A les Palmeres. És que era el Festival Sota la Palmera. Sota la Palmera. El Festival Sota la Palmera el vaig pillar, però el vaig pillar amb Covid encara, eh? Sí, sí.
Però després vas repetir, vas estar com a artista convidada. Ah, sí, el de l'Anna d'Ibori, sí, sí. Que això va ser una cosa bonica, bonica, eh? Amb l'Alia, el Sampai, sí, sí. Va ser bonica la col·laboració. No, és que de més temps. Saps que ha anat tancant, no? Sí. Bueno, t'acunvido un altre dia. Vale. Sorprema amb una altra cançó. Amb una altra cançó, clar, clar. O si jo, si vols, m'oblido, que hem parlat...
Et torno a fer quatre preguntetes. La gent no sabrà res. No se sap, no se sap. Però això sí, ja saps que estàs més que convidada quan vulguis. Gràcies. Està una estoneta aquí amb nosaltres. Molt bé. Gràcies, bon que gent. I fins la propera. Adéu. Adéu.
Roses without spark Nature's best desire
Bona nit.
Timeless we belong.