Bona tarda, són les 6.
Els parla Laura Casas. Les obres de reforma de l'antiga seu de Caixa Tarragona per esdevenir centre operatiu de la Diputació començaran a mitjan 2027. La transformació de l'edifici de la plaça Imperial Tàrraco, de més de 7.000 metres quadrats, es decidirà mitjançant un concurs d'idees. La posada en marxa de les noves instal·lacions s'encareix una mica i també s'enderrareix, i la previsió és que ho faci ja el 2029. La presidenta de la Diputació, Noemí Llaurador, afirma que serà...
Un edifici icònic. Ha augmentat una mica el pressupost del que s'havia dit, és normal quan es concreta a l'hora de licitar un concurs d'idees, i perquè hi ha hagut aquesta voluntat de fer un edifici, jo diria, més que emblemàtic. Jo diria que fer un edifici icònic.
I d'altra banda, també amb la qüestió relativa a la sostenibilitat, tot això també ho encareix. Pel que fa al calendari, també veieu que s'allarga una mica, però hem volgut fer un concurs d'idees. Al Palau de la Diputació, al passeig de Sant Antoni, es mantindrà la part més institucional. Paral·lelament, la Diputació estudia traslladar-hi al Museu d'Art Modern de Tarragona.
I han començat les obres de rehabilitació estructural de l'edifici medieval de Cala Garça. Els treballs coincisteixen en la consolidació de les estructures existents en la cantonada entre la plaça dels Àngels i el carrer Talavera, la part alta. Aquestes estructures actualment estan sostingudes per una vestida que es va posar durant unes actuacions d'emergència l'any 2018.
Segons el conseller de Patrimoni, Nacho García, amb aquesta actuació es resolen dues grans mancances històricament reclamades pels veïns. L'Ajuntament de Tarragona posa fil a l'agulla a acabar amb aquesta situació que no s'hauria d'haver produït, s'hauria d'haver actuat fa molts anys, però ara per fi l'Ajuntament actuarà.
farà aquest reforç estructural tant de l'edifici com del que es conserva, del que llueu en aquella zona i el carrer de la vera tornarà a obrir i, per tant, farem realitat un dels desitjos del veïnat a la palanta.
Es preveu que els treballs durin aproximadament quatre mesos. I la quarta edició dels Bons Comerç arrencarà el 7 de novembre. La ciutadania podrà gaudir de fins a 20 euros de descompte en els establiments de la ciutat. Com a novetat, una festa itinerant donarà inici a la campanya.
Es repartiran 30.000 bons que es podran bascanviar en els establiments comercials, siguin de serveis, hosteleria o restauració. La consellera Montse Adán explica que també s'oferirà tensió a la guingueta de la Rambla per facilitar la descàrrega dels bons.
i a partir del dia 7 el ciutadà podrà descanviar aquests vals, o bé per l'aplicació, o inclús si algú té algun problema o té alguna dificultat, per això m'ha escollit, que no ho havia dit, aquí en aquesta guingueta de la Rambla, que tindrem atenció matí i tarda, per al ciutadà que li sigui difícil baixar-se'l, aquí se li facilitarà aquesta descarrega.
L'any passat la campanya va suposar un impacte de 630.000 euros als comerços tarragonins i van participar al voltant de 160 establiments. L'Ajuntament que també ha iniciat la campanya per foragitar estornells. La setmana passada es va iniciar...
amb la instal·lació de 32 emissors en 13 punts de la ciutat. En cadascun d'aquests hi ha una centraleta amb emissors de sons, una placa solar i altaveus. Està previst que durant la campanya es puguin moure alguns dels punts col·locats per adaptar-se
a les rutines dels ocells que es traslladen als arbres de fulla per Etna quan els altres es queden sense fulles. I per cert que el Port de Tarragona serà l'escenari aquest dimecres d'un simulacre del Pla Secta. L'exercici consistirà en actuar davant una fuita i un núvol tòxic durant la descàrrega d'un vaixell a l'edifici del Cat 112.
se constituirà el Consell Assessor del Pla Secta a l'inici del simulacre. Protecció Civil ja va fer un simulacre del Pla Secta amb avisos a la població el passat 29 de maig a la tarda. Més notícies les trobaran a tarragonarradio.cat.
No fa gaire sempre passàvem el dia al carrer. I què fèieu? Abans podies passejar, mirar mostradors, passar temps amb la teva família. I quan anàveu al centre comercial? No ens feia falta, carinyo. Què? Abans, simplement, gaudíem del nostre comerç i estàvem més connectats que mai. La via té.
L'Associació del Comerç i les Empreses de Tarragona, sempre al teu costat. Benvolgut multireformista, a Obramat no podem abaixar-te els impostos ni el preu de la gasolina de la teva furgoneta, però sí que podem ajudar-te amb els nostres preus. Per això, a Obramat, revisem cada dia els nostres productes per oferir-te les millors marques professionals amb els preus més baixos de la zona IVA inclòs, on compren els professionals. Obramat.
L'Institut Català d'Investigació Química, l'ICIC, fundat el 2004, és un referent en investigació de processos químics sostenibles, química per a la salut i descarbonització. Amb 250 científics de 40 nacionalitats diferents i situats al campus Seselades, l'ICIC col·labora internacionalment amb institucions i empreses generant un impacte en la indústria i la societat. Descobreix-ne més a www.icic.cat
Moll de Costa, la Rambla de la Cultura a la vora del mar. Vine i passeja, parleix de la cultura, del lleure i de l'esport al Port de Tarragona. Hi trobaràs museus, exposicions, teatre, activitats, espais per passejar i fer esport. Completa la teva visita amb un tast de la gastronomia marinera del Serratllu. Més informació a porttarragona.cat
Vivo cantando. Vengan chicos, vengan chicas a bailar. Aquest 1 de novembre Tarragona s'omplirà de música i esperança amb el Mamapop Guateque. Un espectacle per donar suport a la investigació del càncer de mama a l'Institut d'Investigació Sanitària Pere Virgili. Més de 30 artistes sobre l'escenari i tu fent que la música es transformi en vida. 1 de novembre Palau Firal i de Congressos de Tarragona. Entrades a Mamapop.cat i a Farma Tarraco. La reina
Vols fer créixer el teu negoci aquest 2025? Tarragona Ràdio t'ho posa fàcil. Amb tarifes adaptades per a tothom i novetats com la promoció Nou Comerç. 7 dies de publicitat, des de només 80 euros més IVA. I si vols més visibilitat a la 96.7 FM i tarragonaradio.cat, aprofita ara els descomptes exclusius per a contractes anuals.
Contacta amb nosaltres al 673 325 497 i fes que el teu negoci marqui la diferència. Tarragona Ràdio. Som 40.000.
Doncs sí, Miquel, aquí estem amb Alfans de Tarragona fins al punt de les 7 de la tarda. Bona tarda a tots, benvinguts a la nostra cintoria. Què tal? Avui t'he de dir que ja tenim aquí els nostres estudis i si endolles el YouTube també el podràs veure. A més a més, avui vestit d'una manera molt especial que de seguida ens ho explicarà el Jordi Freixa, Jordi Català.
I que sí que ja tenim el canó ben preparat de Palamós perquè comenci a sonar en qualsevol moment. Però abans deixeu-me també explicar-vos que en el dia d'avui donarem un tom per les a les zero. I és que aquest cap de setmana tenim de primer, el dia 31, una cookie, una cookie excepcional. Una cookie de Halloween que espero que ens l'expliqui el nostre Toni Vera...
Cookie Party Halloween, el dia 31 d'octubre, per poder viure el Halloween o la castanyada d'una altra manera diferent dins de les Ales Zero. I d'allà no ens mourem, perquè si tenim això de cara al dia 31, la matinada, diguem, del 31 cap a l'1, concretament el dia 2, aterren també a les Ales Zero...
Ni més ni menys que En Canto de Loco. El tributa al Canto de Loco a les de la zero a partir de les set de la tarda, a les tardes, el tarder, o què se li diu, el carrer s'emagina número dotze de la nostra ciutat. Parlarem amb un dels seus components, amb un altre Jordi, començarem amb un Jordi i acabarem amb un altre Jordi al nostre programa. Així que no allarguem més, perquè això comença ara mateix.
que no de Palamós, ben mirat que n'és d'hermos, ja fa temps que s'ha callat.
Ja fa temps que mirem al mar. Doncs hem de saludar-lo, eh? Mira, mira, mira. Hola, Jordi Freixa. Hola, Jordi Català. Hola, els dos. Què tal? Molt bé, i tu? Bé, ara com... No sé si arribaries aquí a la ràdio amb totes les coses que us han arribat a passar aquest cap de setmana i part de la setmana passada, eh? Ha sigut massa, però... Bueno, mai és massa, eh? Eh...
Però com que m'has tentat, doncs ara jo estava cantant el canó de Palomós, mentre arriba el canó de l'arqueològic. Que hem de dir, Jordi, que aquesta cançó l'hem posat, o jo dit-me la vas dir que avui, a partir de fa unes setmanetes, començarem amb aquesta cançó, precisament,
Arran que encara estem de guerra. Encara que diuen que s'ha aturat, que sembla que tot estigui de pau, però que no. Que les notícies que arriben no són massa bones. Perquè s'ha de reconstruir tot allò que han destruït i encara no entren els camions amb ajuda humanitària a la zona de Gaza. I m'imagino que si comencem a aixecar una miqueta la polseguera ens trobarem allà, que hi ha de tot encara. I el trampes...
I no allà, eh? Si no a tot arreu, eh? Estava una mica frustrat perquè no li donen el de la pau, però... Però com li volen donar el de la pau? Mira com està la seva gent! Ara... Si té tots els seus treballadors, els té que... Que els ha fotut fora gairebé, els té al carrer. Ara...
El que saludava, saludava el diré. Sí, doncs això que dèiem. Anem a la música, que és la nostra. Vinga. Anem a explicar, precisament, abans d'entrar, perquè qualsevol que t'estigui veient, veu aquesta gorra que tens, i també el fill de la polio, que a veure si pot ser. El polio nas, final de la polio...
Ara. Ara. El dia 23, el divendres passat, va ser el dia internacional de la polio, està quasi erradicada, s'erradica, torna... A ravifar. A ravifar i, bé, doncs, aleshores, l'Ajuntament es va il·luminar de vermell
I nosaltres, el Rotary Tarragona-Tarracogús, vam anar allà i ens van fer les fotografies per la campanya que portem nosaltres i tots els Rotaries del món. Però en aquest cas, el nostre club, el Rotary Tarragona-Tarracogús, doncs vam estar allà per solidaritat amb...
En polio nau. En polio nau. Això ho he dit bé, no? En polio nau. Sí, sí. No, no, fantàstic, fantàstic. Bueno, quan m'interessa... Jordi, quan... És el que t'anava a dir, eh? Quan t'interessa, te surts aquest... Quan m'interessa... Aquest anglès que portes dintre, eh? Aquest que parles a la intimitat. No problem. Veus? Veus? Si és que quan vols... I per cert, per aquí he vist... Sí. Que us han donat un diploma també supermaquíssim. Sí. Si és que ja t'he dit que si és que esteu que sortiu... Uf!
amb el Coppel que és el dijous vam estar a la subdelegació del govern i vam cantar i vam parlar de la Pau hi havia una neboda neta d'Antoni Gaudí
Hi havia la Rosa Janer, filla de l'escultor Roseng. Hi havia el mestre Peris, que és... Que va ser una d'aquestes fotografies que vas enviar? Sí, hi havia la subdelegada del govern. Va ser un acte molt maco, hi havia unes 50 cases de persones, amb el Josep Maria Ferran, que és el vocal de les Humanitats de la Taneu de Tarragona, al front del tema,
i va ser bastant emocionant, no solament per parlar de la pau i la solidaritat entre els pobles, sinó que, esclar, pel públic que jo tenia allà. Vaig fer l'Imagina't, que és aquella versió Imagina't, i després vaig fer el Cant dels Ocells d'en Pau Casals, tocada i cantada, i va ser un acte molt emocionant. Això va ser dijous,
Dijols? Sí, sí, sí. I podem dir que tot el dia va ser... Diverdres, el dissabte... Què? Uf, el dissabte també va ser massa. En parlarem després, perquè va venir... Va venir la Neu Flores, que és soci de la Taneu, és radiofonista, està...
Entre altres llocs està Radio France, i està a tots els actes de cinema. El cinema de Sitges, l'osso de Berlín, a León de Manèix, està a tot arreu, però en aquest cas va triar Cannes, el Festival de Cannes.
i a més a més amb bandes sonores que després tenim preparada que posarem que hi ha la fotografia de dos grans del cinema i que després que he triat jo perquè a l'Ateneu també fem música de cinema però a voltes no les bandes sonores sinó pel·lícules que intervenen
cançons que intervenen en pel·lícules i que són bastant conegudes com és el cas del Perfidia però que la gent no atina en quina pel·lícula en quina pel·lícula surt sé que la tinc sé que la he posat no sé on, no? mira-te-la, mira-te-la
Molt bé. Que a més a més ell, el protagonista, està al bar i amb la cigarreta...
I a partir d'aquí ja se li embala. Si qui eres tu, com dius, sablar. Comença a pensar amb la seva gent. Sí que explicant una mica el que es veu a la pantalla, eh? Sí, sí. Doncs aquesta cançó, clar, de tothom al Casablanca, doncs la coneix aquella... Toca-la. Clar, clar, que és la... És la mítica, no? La mítica. Doncs el Perfidia és la cançó que ballen el darrer dia a París.
I que ho porta ell a la seva memòria quan s'està gairebé acomiadant. Això diu perfidia, el títol de la cançó, però que en realitat no era una perfida, sinó que era una noia que va viure una situació molt compromesa. Home, és que estàvem de guerra.
sí, entre el seu marit i que va acabar bé va triomfar l'amor i tal jo no me'n recordo així de la final de la pel·lícula sí, sempre no es quedarà a París però és perquè ella marxa marxa amb el marit
Per això, perquè no es queda amb ell. Que la història d'amor ja s'atrenca. Per això dic, que no la recordava jo com tu me dius. En tot cas, seria amor per la humanitat, no? Perquè el seu humanitat era un activista antinasi. I llavors, doncs... Que ella s'enamora i té una aventura. Exacte. I clar, quan estava a París, ell no sabia exactament per què no havia anat a la cita, no? Perquè ell havia de marxar.
exacte no estem desbanyant res de Casa Blanca que no pugueu esmirar vosaltres i si no l'heu vist us acabem de destripar tota la pel·lícula jo la veig una vegada cada any una vegada l'any la veig per cert i aprofitant que sona aquest perfidia
T'ha dit que aquesta setmana passada ens va deixar un músic d'aquí de casa nostra i que a més a més vas tenir el goig de poder tocar amb ell i que a més a més vau fer un duet musical diguem que molt especial. Bueno, aquest cas era triu, no? Jo era Manxalla.
M'expliques? Sí, he triat aquesta cançó perquè aquesta maravessana ens va deixar en Jaume Carau, conegut musicalment aquí de Raona com a Raül de la Torre. Ah. I el Jaume Carau feia un duo que es deia Duos Marvels. Duos maravillosos. Ah, de los Marvels. De los Marvels, dels anys 50 i 60. I el duo es venia com a dos voces i una guitarra.
Llavors, una de les veus era el Jaume Carau, i l'altra veu era el meu pare, Josep Freixa, que més tocava la guitarra. Molt bé. I vam fer aquest duolos marcos. I després el Jalí Freixa petitet, que estava allà durant guerra. El Jalí Freixa que feia alguna veu, quan em deixaven, i el que més feia era de menjar aire.
Sí, o sigui, portava les maletes a les baracues i tal. Bueno, s'ha de començar a veure alguna cosa, no? Sí, home, i tant! Clar, el primer millor als Estats Units se fa venent diaris al carrer.
Oi? Sí, sí, sí. A veure, aquest és el tòpic, no? No, no, aquí s'ha de començar d'alguna manera. Ah, clar, clar. Doncs, doncs, bueno, he triat aquesta perfidia perquè... Va ser una potser de les peces que també es tocava llavors i bastant, eh? Sí, perquè... Jo me'n recordo de rapelles, que es cantava, a més a més, no potser aquí és tan instrumental, sinó que es feia la versió del Nat King Cole.
Sí, no, no, i d'altres, sí, i la cantaven, cantaven tots dos, el papa i el caral, per això es deia dos voces i una guitarra. Clar, clar, clar. Ah, molt bé. I, bueno, podria haver triat també el reloj. Oh, que bonica, eh? També eren aquests, són de les que cantava el papa, i cantava jo quan vaig començar a cantar, l'any 59, no? Però el reloj del Lucho Gatica, espero, eh? Del Lucho Gatica, el reloj no marques resores. Ah, home, home.
Però he triat aquesta perquè m'ha semblat interessant i avui, perquè a més a més avui parlem una mica de música, música al cinema i que tingui que veure en Tarragona. Molt bé. Així doncs... Doncs aquí teniu el perfil, ja que ja ens ha acompanyat. Com dius a parlar, preguntar-li si alguna vegada te he dejado de adorar.
preciosa la cançó que sàpiguis que encara que no me l'has demanat jo per si de cas dic deixa'm-ho provar i tenia el rellotge de aquelles coses de la vida perquè són aquestes coses boniques també me recordo quan era petit també la cantava que d'unidor eh qui s'han fet de versions d'aquesta cançó eh
I la de rebelles que es feien aquí a Tarragona? Jo me'n recordo d'haver-la conegut. A què no saps on? A les festes de Sant Roc d'aquí de Tarragona, que no en fallàvem ni una. I també, aquí estem, a les festes del Roser. Jo és que m'ho volia parlar per la part alta. Bueno, sí, home, sí. Aquesta casa, nosaltres vivíem al carrer Nou del Patriarca. Veus? On hi havia l'antic castell del Patriarca, al tercer pis, i a l'estiu cantàvem allà al terrat.
O sigui que vosaltres vau ser el dels vídeos del terrat que després es van posar a la moda. Si ho van treure vosaltres, vau ser els primers. I a l'hivern, a l'hivern, el menjador de casa. La mama cosia, anava cosint. I vosaltres anàveu assajant? Sí. Això és el dia de pluja, imagina't. Jo de menjar què?
Ah, tu de matxaca. Jo em feia alguna veu i tal. Però després es donava un cas curiós, perquè natos actuaven molt, o ells actuaven molt, allà a la plaça Escarros, al Neudar, saps? I es va donar un cas curiós perquè la meva germana no volia cantar de cap manera. Ah, per què? Doncs perquè no volia cantar.
Però tenia bona veu, que no sigui allò que dius de pobres xiquetes. Jo sí. I jo des que tenia 7 anys que vaig començar a cantar i encara he parat. I ma germana, que també tenia bona veu, no va voler de cap manera. Jo crec que l'has enredat més d'una vegada o no? L'has enredat alguna vegada perquè canti amb un altre? Sí. Una vegada, als anys 60, la vaig enredar amb un grup que es deia Immensitat Blava.
i que fèiem cançó catalana, però molt poquet. I després, en un acte solidari, a Torre d'Ambarra, això als anys 90, va cantar Bailar pegados no és bailar.
Molt bé, no? Sí, era l'única. Però si l'agradava amb ella i se sentia còmode? Sí, sí. Una manera? Perquè era un acte solidari, però ja no va cantar. I ja està, me catxin. Bé, però des d'aquí l'animem, eh? A veure. No ho crec. Bé, ara quan l'inviï el programa em fotrà la bronca. Sí, sí. T'ha tirat els trastos, t'ha tirat els trastos. Coses de la família. Doncs des d'aquí el nostre pes amb la família d'en Jaume Queralt, Raül de la Torre,
A més, estava a dir el Jordi, per la d'antena, estava comentant que clar, jo vaig coincidir amb els seus fills. Sí, sí. Nosaltres vivíem al carrer Granada, ells vivien al carrer que baixava, diguem, per anar cap a la plaça del rei. Sí. Però no me'n recordo, com es deia, quin carrer? No me'n recordo. És que no m'havia present ara mateix. El carrer de continuació del meu. Sí. El portal de Sant Antoni és recte.
Sí, no, perquè aquest és el carrer Granada i era el següent. El següent, sí. Que no ho recordo, ja t'he dit. Allí vivia també un del Santiago Llorenç, que nosaltres ja hem parlat alguna vegada, que cantava tangos. Ah, sí. És que allí, en aquella part de Tarragona, doncs hi havia un moviment musical molt gran. També hi havia, si te'n recordes, els Alcalars, que...
que cantaven aquella cançó que van treure de la Macarena. Ah, sí. Te'n recordes? Que la van gravar i tot. Sí, sí. L'estic buscant al carrer, eh? Això que la meva memòria m'afaci aquestes trampes no m'agrada gens ni mica, eh?
T'ho dic en sèrio, eh? El cervell és com un arxivador i a vegades busques una carpeta i en aquell moment no la trobes, però et surt al cap d'un rato. Sí, sí, sí. El nostre ho pesa amb la família d'en Jaume Caral. I tant.
I hem recordat aquí moments nostàlgics amb aquest esperell de cançons, però que n'hi havia més, eh? Perquè hi havia Moliendo Café, hi havia, bueno, aquelles cançons de quan jo vaig començar també. Ves a mi mucho.
Carrer Portella. Carrer Portella, sí. Veus? Ara, ja està. Molt bé. Doncs allà vivien. Sí. A la mateixa escala que l'Anna, eh, Òscar? Vinga, ja està. Sí, senyor. Doncs, hi havia aquestes cançons que jo les cantava, doncs, al Nido de Marte, i aleshores era Nido de Marte. Allà...
a la plaça Escarros, doncs, en nou anyets, amb els pantalons curts. Déu-n'hi-do, déu-n'hi-do, déu-n'hi-do. I també el papa, doncs, cantava. Bueno... Ens passa no de sempre, ens queden quatre minuts i poc, eh? Vas a parar, vas a parar. Ens enrotllem, ens enrotllem. Escolta'm, explico el samedí, explico el dissabte, doncs, que va bé la presentació de l'exposició que tenim a la Taneu, no? Sí, sí.
com era allò el Cans Bastaje allò, sí va que esteix, això va a veure, que tu ho saps dir molt bé no me'l redis això de l'inglis no bueno doncs hi ha dues notícies de cinema però anirem per aquesta del 25 d'octubre l'altra ja la mira, mira molt bé
Ara si surt per aquí, aquell senyor que diu, jo soc tu padre, jo me desmaio aquí al mig, eh? Aquesta, doncs, George Lucas. Sí? Bueno, aquesta parla de guerra de les galàxies i nosaltres més aviat volem pau, però bueno. Sempre, sempre, sempre. Vé el cas, ve el cas. La Neus Flores ens va presentar...
Aquesta exposició, com he dit abans, que ell és radiofonista de Radio France, etc. I un dels quadros que hi ha allí, una de les fotografies, està el George Lucas, que per això han posat la cançó.
sonora aquesta no cal que faci cap adivinalla perquè la creix a Thomas la banda sonora original és obvi algú que hagi caigut a un altre planeta potser es pugui arribar a preguntar quina pel·lícula és que pot passar però ara en tinc una trampa quina trampa també hi ha una fotografia que estan tots dos del Francis Ford Coppola
Home, home. Estan els dos allí també. I... Mira, mira. Ah, aquest és el sol. Home.
Molt bé. Aquesta és la sonora del Padrino. El Marlon Brando. El Padrino del nen. Aquí t'és, aquí t'és, eh? Però jo havia triat una altra cançó que era una cançó en trampa. Què és? Digue-la, digue-la. Digue-la, digue-la. Sí, que t'he dit, escolta'm, busca'm la paloma.
Aquesta és la versió meva, eh? Home, clar, la paloma. Tu digues la paloma, doncs la paloma. I ara us diré per què la paloma i què té a veure amb el Francis Ford Coppola i què té a veure amb el Padrino. Doncs vinga. Concretament el Padrino 1. El Padrino 2. El Padrino 2.
Ah, val. No soc jo. No, padrino tu. A veure, si és tu, soc jo. I si no eres tu, no soc jo. Ara t'he enganyat. Amava, per l'amor de Déu, el padrino tu. El padrino tu. Veus? Ell tenia amb la trampa. Aquesta és la primera luita que canta la cançó.
I ara us explicaré per què he triat aquesta cançó i que té a veure amb el Francis Ford Coppola i que té a veure amb el padrino tu. Explica, explica, que ens hem sentit. Vinga, home, per amor de Déu. La cançó de la Paloma és la que ballen l'última nit que després ja van entrar les tropes del Fidel Castro a l'Havana. Ostres. Fan la festa de fi d'any.
que és quan el dictador Batista diu, mira, jo marxo per evitar que hi hagi derramaments de sang. Que cois, va marxar perquè no les tenia totes. Clar, perquè no se pensava que el seu cul estigués bé. Acabo de dir cul per a la ràdio. Imagina't. Imagina't com em posen aquestes coses. Encara que són història.
Bé, exacte, sí. Doncs la cançó que ballen allí tots els convidats al darrer fi d'any, diguéssim, de d'any, si no ho recordo malament, el 59, que és quan va entrar el Fidel Castro i els americans van guillar allí pels pates, doncs la cançó que ballen allí és la paloma. Molt bé.
I aquesta ara és la nostra versió. Que, Jordi, si vols, la deixem ja el que queda i acabem de disfrutar-la tots. Molt bé. Però això sí, què hem de fer a l'Atenu de Tarragona? Vinga, va, fem una miqueta d'agenda. Aquesta setmana tenim... Castanyada o no?
Sí, però no la fem nosaltres, la fa el grup de tango. Molt bé. Sí, fan una castanyada superespecial. I llavors el grup de swing volien fer també la castanyada, però clar, com que els divendres és el dia que ho ha agafat el tango cada divendres, doncs potser la faran. Faran 50-50 potser. Ah, sí. Si no, doncs... Molt bé. I bueno, i després ja suma i sigui per la setmana vinent...
perquè també tenim més coses i ho aniré explicant. I el numeret, recordem, eh, que tenim el numeret a la tenuda de Tarragona, que me lo quiten de la mano, senyora, me lo quiten de la mano, eh? Més de la veritat. A veure si després ho trobareu, eh? 70.107. Veus que bonic el set? Podeu venir... Aquest any mullem, vinga, va. Sí, cada any tocarà. A veure, s'ha de fer, eh? De fet, cada any toca, eh? Vinga, i si no tocarà comprar una altra vegada, no? Sí, toca.
Toca tornar a jugar. Com enredes, com enredes. De quan en quan toca, eh? Sí, sí. Molt bé. Jordi, gràcies. Bona castanyada. Igualment. Ja veus que dic castanyada. Mira, mira, mira com l'he canviat. Gràcies pel nou Halloween, Jordi. Veus, se posa a sèrio, se posa a sèrio. Castanyada, castanyada, veus? N'hi canvia la cara, n'hi canvia la cara. Jordi, gràcies. Adéu-siau. Adéu-siau. Adéu-siau. Adéu-siau.
Trata la pocària, que és mi persona. Cuéntale tus amores, bien de mi vida. Corona la de flores, que és cosa mía. Fans de Tarragona. De dilluns a divendres, una hora per la música de casa.
Tenim que tirar la Copa i passar amb el Baleares. Com diu l'entrenador del nàstic, Lluís César, s'ha d'aparcar a la Lliga i pensar en anar a Palma a passar a l'eliminatòria de la Copa. Dijous 30 d'octubre a les 8 del vespre viurem al partit de la primera eliminatòria de la Copa del Rei 2025-2026 des de l'estadi Balear en el partit entre l'Atlètic Balears.
I com sempre, des de fa 33 temporades, ho explicarem tot des de mitja hora abans, a la sintonia de Tarragona Ràdio, el 96.7 i 101.0 d'FM, al web i a les aplicacions mòbils. Escolta, es participa del Joc de la Por, recomenda el partit a les xarxes del SempreNàstic, al perfil d'Instagram i al WhatsApp de Tarragona Ràdio. 33ena temporada del SempreNàstic, viu el futbol, viu el nàstic i viu els gols. Gol, gol, gol!
Espai patrocinat per Obramat, Loto Express, Bar Restaurant Petit Tarracó i Centre Esportiu Royal Tarracó.
El programa Revival de l'Albert Malla.
No pasaste de caimán. Hasta luego cocodrilo.
Fins demà!
I no, no ens hem equivocat, ens anem a viure una miqueta de Halloween. Amb ells també és un Halloween molt especial que sempre ens porta cap a una de les cookies, diguem que màgiques, dins de les a la zero. La Cookie Party Halloween, el dia 31 d'octubre, al carrer de Magí número 12. I via telefònica comptem amb en Toni Vera. Toni, bona tarda.
Bona tarda, com estàs, Silvia García? Avui m'ho heu agafat i va dir, vamos, empiocat, que diu en català. No, no, estàs disfressant la veu, perquè clar, després ja t'ha posat la sang aquella artificial, els queixals dels vampirs... El divendres serà això. Escolta'm, que la temàtica serà molt moderna. No te la puc revelar, però serà molt moderna, està molt actualitzat. Sí, perquè...
a veure si l'adivines ara hi ha uns dimonis que estan molt de moda molt de moda a veure ho donen tot a Netflix doncs va per aquí la pel·lícula que molt bé i que la gent que vingui disfressada que s'ho passarà molt bé però que vinguin, que gaudeixin transformats, no disfressats transformats en una nit màgica que tindrem aquests divendres a la sala 0 a partir de les 12 de la nit
en el nostre Cookie Halloween. Novena ediciva de Cookie Halloween, ja. Quants ja portem? Ja en portem nou. L'any que ve sí que és l'aniversari. Sí, sí, sí. Ara estava buscant aquests demonis que m'estaves dient, eh?
Quins demonis són? És que no ho sé, m'ha soltat un munt. La cançó més d'escoltar ara del moment és de la pel·lícula. Ah, lo d'Ats Capop, no? Molt bé. Aquí estàs. Jo no t'he revelat res, però ja t'he dit una... Ja m'has donat alguna pista. Molt bé, molt bé. Home, és que jo dic així, ja puc posar la cançó. Que mira que m'agrada aquesta cançó, eh?
no me la trec del cap jo tampoc a més a més en qualsevol moment clar jo no arribo m'he de disfressar molt per arribar o he de fer moltes coses per arribar aquests aguts o aquests greus que fa aquesta dona per l'amor de Déu és fantàstica aquest grup escolta'm una coseta digue'm carinyo tu estàs preparada ja per Halloween o no? jo jo per castanyada però cap a casa eh
Sí, home, però uns panellets Sí, per això, sí, sí Jo sóc dels que penso que es pot fer tot No, clar, clar, a més a més els panellets amb una mica de sang i coses d'aquestes Clar, o panellets en forma de dit Panellets en forma de cervell de Tomi Per exemple, per exemple Els pinyons ho donen, ho donen molt de joc, eh
Doncs sí, al final no sé quin tipus de fusió, entre nosaltres, catalans i Estats Units. Exacte. Però, escolta'm, la cosa és que les entrades, com sempre, estan volant. Vinga, sí, això que t'anava a preguntar. I a dimarts, que estem, ja gairebé ho tenim tot el paper fet. Llavors, us recomano, us recomano, que a salafero.com i d'allà a Entrades,
I des de la plataforma que tenen, doncs allà podeu comprar les entrades. Van a consumició mínima i que tingueu clar que com cada edició que estem tenint en aquesta temporada amb la Salacero, doncs cada cop estem més contents perquè hi ha la referència a Tarragona...
Aquest tipus de festes som nosaltres i això a mi la veritat és que molt augmentat t'ho dic, som molts anys treballant-ho i és molt guai arribar en aquesta data i saber que una de les festes de l'any sonades és el Halloween. És el vostre, sí, sí. I a més a més que heu picat molta pedra, Toni, eh? A veure, que tot això ho heu guanyat precisament any rere any durant qualitat, durant esbarjo, durant alegria i que la gent s'ho passa molt bé i que vols repetir any rere any.
Sí, doncs aquesta vegada la Santíssima Trinidrac nostra es converteix en... Ah, que seran les Goldens! Oh, que bo, que bo! Seran les Cookies! Va, va, va! Les Cookies Goldens!
Ja ho veurem. No, no, jo... Ja estàs donant massa pistes, eh? Això ho estàs dient tu. Si no, després veia televersatge i me diu que no pot ser, que parlo massa, que sóc el tio de les espanyes. Sóc jo, eh? Sóc jo, sóc jo. Sóc jo. Ell m'ha donat una pisteta de re. Què és això comparat amb l'univers? Jo després, doncs mira, jo que la meva imaginació se'm va, se'm va.
No, però ja t'ho dic, venim, a més, de l'última Cookie Pecla, que va ser un èxit absolut. És veritat, és veritat. Va ser un èxit absolut. Vam també reblar clau molt fort amb la Semana Santa, amb Santa Cookie, i ara és Cookie Halloween amb moltes ganes, moltes, moltes, moltes. Com l'alegro, eh? Tu recupera't, eh? Ja estan publicades totes les dotes fins a l'abril, o sigui que ja ho sabeu. Me vols cantar alguna més a banda d'aquesta?
De què? D'aquestes dates... Sí, d'aquestes dates... Mira, amb Noir vam venir a parlar a la ràdio de la nostra festa d'electrònica. Exacte, sí, sí. Va anar molt bé, a pesar d'una pluja brutal que de ver i per la nit vau contestar i vam tindre molta bona resposta de gent. I aquí tornem el 14 de novembre. Molt bé. És un divendres, la gent ja comença a fer una mica de sopars d'empresa, sopars de nedar amb els amics, etcètera, etcètera.
I, bueno, aquí la tornem a liar. Però, l'important, aquest divendres, 12 de la nit, sala cero, cookie Halloween. Vinga, va, no la liem, tens raó, tens raó. És molt important. La Santíssima Trinidrac, dandolo todo, com sempre, i més.
Espereu moltes sorpreses durant la nit. Us recomanem que vingueu molt més que disfressats transformats. Vinga, va, va, que hi hagi sang i feig. La cero també estarà molt transformada i molt decorada. Això ens agrada molt per Halloween. Sí, sí, sí. Hi ha tot aquest tipus de sonografies.
I després, doncs, dos dijocs. Molt bé. Sam López, Sam Love, un crac de cracs. I un tal Toni Vermont també estarà, no? I un altre, sí, servidor. Servidor. Que recupera't, eh? D'aquí allà... No, no. Fes bondat, eh? A més, he vist que hi ha molta gent del meu entorn que està igual, o sigui... Ostres, se ho ha enganxat al canvi d'etapa. La gripota va la volta al col·le. Cordons. Cordons. He dit cordons, eh? En cap moment. Ah, no, he dit collons.
No, he dit cordons, no he dit mai, collons Dic cordons, cordons Que a més a més sona igual L'amfonètica és la mateixa, gairebé Canvia-s'una D per una L I hi ha l'io Però no és l'obisbo No és l'obisbo, no és l'obisbo De sabates, de sabates Però recorda'm de nou on s'han d'agafar les entrades Que com molt bé m'has dit a l'inici Estan volant, eh? A salacero.com O a les nostres xarxes socials A Instagram, cookie.party I des d'allà us informem-vos
us acompanyem i us diem on podeu agafar les entrades en consumició mínima. Molt bé. O sigui, que més fàcil, impossible. Impossible. Doncs, Antoni,
recupera't carinyo, de veritat agafa força la millor cosa que m'ha passat avui és parlar amb tu si t'avorreixes d'aquí una estoneta i acabo el programa i mira, podem continuar però prefereixo que guardis la gola que allà ho has de donar tot i ja sé que de tant en tant també me les canta les cançons i que te deixes emportar i que ets energia pura i que tot això ha de sortir aquella nit molt bé jo estic preparant un set molt especial amb tots els èxits
que us fan sempre ballar amb tot aquell petarbeo que us agrada, perquè sé que us agrada, a vegades s'agrada alguna horterada i us veig per anys allà. I encara ens agradava més, ja t'ho dic ara que sí. Però que ja et dic, tinc moltes ganes de veure la Sebastiano plena de gent transformada i disfressada, que no és el mateix, donant-ho tot i saludant el dia de tots sants i la nostra castanyada Halloween en particular amb cuqui.
Toni, que estava pensant la mateixa, preguntes a qualsevol, t'agrada Rafael? I dius, no, a mi, Rafael, no m'agrada. Però això sí, quan sona la mi gran noche, eh? Sí, això és com tot. A ningú li agrada res, a ningú li agrada res. Va cap amunt, va cap amunt, eh? Sí, sí, però ha sujetat el cubana. Sí, sí, que ara vengo, eh? Ha, ha, ha.
Que no, venga, va, va, va. ¿Cómo que vamos a poner, Camilos, eso? I el vivir sin... Com és? Vivir, así es vivir. Vivir, así es morir de amor. Aquesta? Buah, la gent s'ha esganyita i se deixa la gola enganxada. Ja t'ho dic ara, eh? Ja t'ho dic ara. Doncs, Dani, gràcies de nou. Cuida't molt. I ja saps, quan estiguis per la propera anual, t'avui aquí amb mi, eh?
I tant, dóna-ho per fet. Vindré acompanyat, que avui he de vindre, però ja t'he trucat aquest matí, que m'ha agafat aquesta gripada, però al moment. Primer la salut i després ja... Vida d'adult. Jo no paro mai, però quan el cos m'ho mana he de parar.
Quan toca, toca. Quan toca, toca. Relaxar-se, agafar força, mel, suc de taronja, llimònia, que convingui. Frena dol i frena dol. Frena el que sigui, però per agafar embranzida, eh? Toni, gràcies. Molt bé. Adéu, guapo. Adéu-siau, adeu. Gràcies.
No more hiding, I'll be shining like I'm born to be Cause we are hunters, voices strongest
Doncs ja t'ho havia dit que no ens movíem de la zero i a més a més amb aquest avançament que ens han fet el Toni Vermont, el Toni Vera de la festa d'aquesta Cookie Party Halloween que hi haurà, com us dèiem, a la sala zero el dia 31 d'octubre a les 12 de la nit al carrer Sant Magí número 12 i d'allà no ens movem
Fans de Tarragona, amb Sílvia García. Aquí estem. Fins a les 7 de la tarda. O fins a les 12. Perquè ja saps que també tenim repetició al matí de les 11 a les 12. Quiero entrar en tu garito con zapatillas que no me miren mal al pasar. Estoy cansado de siempre lo mismo, la misma historia y quiero cambiar.
I el proper diumenge, dia 2 de novembre, ells continuen amb la seva gira i aterren a les de la zero. Són Encanto del Loco. A partir de les 7 de la tarda...
Si voleu entrades, Neverland, Neverland concerts.com I res, agafa les entrades i que el diu, ja ho podeu sentir, que no es deixa ni una de les cançons, que jo crec que ens agraden a tots, i que hem sentit com el nostre som fins a la vida, la banda sonora, que ens van posar el canto del loco. El canto del loco, i amb nosaltres via telefònica un dels seus membres, el Jordi. Jordi, bona tarda, benvingut.
Hola, bona tarda. Com estàs? Bé, tot bé. T'ho pregunto no només perquè us tenim aquest cap de setmana a Tarragona, sinó perquè, déu-n'hi-do, el recorregut turístic que porteu fins ara, eh? Déu-n'hi-do. Sí, sí, sí. No està mal aquest any, la veritat que també molt bé. Molt bé de dates, molt bé de seguida. Ara hem fet un parell de setmanes i mitja més o menys de descans perquè ja tocava. I volem respirar, volem respirar. Sí, sí, però no ens podem caixar, la veritat.
On ha estat el lloc al·lucinant que dius, ostres, és que... Però clar, és el que dèiem, que heu estat a molts llocs. No sé si a Eivissa, no sé si a Saragossa... Saragossa és un lloc que sí, que s'omple molt allà, unes 8.000, 10.000 persones. Uah, que dius! És bastant heavy allà, sí, sí, allà sí.
Vila de Camps han trucat també, no sé quantes ja veiem, però també 5.000 persones, són molt grans. Jo crec que ha sigut un dels que han marcat aquest any. La zona de Madrid també, tota la zona de Madrid funciona molt bé. I sempre són molt grans i molta gent, la veritat és que molt bé, no ens podem queixar, ho et dic.
Explica'm, en quin moment agafeu precisament aquest encanto del loco? En quin moment us creieu com a tal? I després m'apresenta, esclar, els que formen part del grup, qui sou, també. Bé, doncs això també en un moment de... Bé, en un moment que recordem tots per la pandèmia que es va parar a tot el món. Cert. Bé, era seguir balat o pensar en fer alguna coseta que pogués funcionar quan tot començés a arrencar i ho tenia al cap fèiem un temps.
I vaig començar a parlar amb músics que creia que podien encaixar, mirar-ho i sobretot veient que hi havia aquest foranet de... Jo, com tota la banda, som molt nostàgics d'aquesta banda i veiem que en aquell moment no hi havia moltes bandes tribut a això i creiem que podia ser algú que podia estar bé per això, per això del públic i perquè podia funcionar...
Bé, a nivell del que estem fent nosaltres, a nivell de feina, que es paga molt bé. I bé, va ser una mica plantejat així per provar-ho. I la veritat és que bé. El primer any no sé si van ser uns 30 concerts o així, però ja el següent...
el tercer un 70 i pico i aquest any un 60 i pico, o sigui que molt bé, sí, sí, i ara veig 4 anys. 4 anys ja, clar, el que deies tu, la pandèmia a partir que ja ens van deixar una miqueta d'aire, que no només treure'ns la mascareta, sinó poder sortir al carrer i poder gaudir vosaltres sobre els escenaris. Sempre heu estat els mateixos 4, ha hagut una petita evolució dins del grup, com ha anat?
Bueno, hem anat canviant al final perquè, bueno, al final s'han fet canvis o algú canvia la banda o on li va bé per tema de feina o per horaris o el que sigui, però s'han anat a fer canvis i ara mateix els que som, bueno, el cantant és el mateix de sempre, el Juan Álvarez.
Jo coneixo el guitarra i el curista que s'entrada, hem estat els mateixos aquests dos, i els canvis que hem anat fent, que l'hem passat tan brillant, el Marc Jiménez, que és el baixista, i aquest any s'ha incorporat el Diego Juan Tabena, un noi argentí, un bateria, que és molt bo, i aquests són els quatre que estem ara.
A sobre l'escenari. Sempre que comento i que parlo amb grups que feu tribut a aquest cas és el Canto del Loco, jo sempre penso que heu d'estimar molt la música del Canto del Loco com a tal. Però clar, no només feu la interpretació perquè és aquest tribut, és aquest homenatge, sinó també surt de dins. I clar, és cantar cada vegada que aneu a qualsevol lloc aquestes cançons, que ja formen part del vostre ADN també com a tal, no?
Sí, sí, o sigui, hi ha molta gent que fa atributs i al final hi ha gent que els fa per, bueno, o pel que vol fer o com a negoci, el que tu vulguis. Però en aquest cas jo penso que si vols fer alguna cosa que et sorti més o menys bé i que quadri bé, o sigui, has d'haver-ho escoltat molt i que realment t'agradi. En el nostre cas, si és un grup que vam créixer a tots a l'adolescència, que encara...
Era un grup d'aquests que encara sonaven a la ràdio i hi havia guitarras d'èptica i una miqueta de rock, que avui en dia ja no hi ha quasi res a la ràdio, d'això. I d'això és un grup que hem crescut tots i al final són cançons que ens han marcat a tots. Feu algun guinyo? Ai, perdona'm. No, no, digues, digues. Que t'anava a preguntar si feu alguna cluca d'ull o algun guinyo al Dani, al cantant. També agafeu alguna cançoneta d'ell ara ja en solitari? Alguna coseta. No molt, perquè al final com és un tribut al Cantol Ló, però bueno, alguna coseta...
Algú hi ha. A veure, no ens enganyem, el Dani Martínez és el canto del loco, amb son cosí, perquè també anàvem al pescau, per entendre'ns, però bueno, que una vegada que la veu, no sé què ens passa, que quan ens canvien la veu, sembla com que si el grup, com si ja no és el mateix grup. Mira el que fa la veu, eh?
No, no, sí, sí, sí, al final és qui marca, sí, sí, sí, té una veu i un cantant és qui dius, sé qui és per la veu. Clar, clar. Sí, sí. Ens va passar, i ara ho vam comentar fa poquet amb altres grups de música, amb els Queen, que estan buscant una veu que li doni la potència, no la veu, però almenys li doni la potència del Freddie Mercury a les cançons. No el trobarà mai de la vida.
Jo fa un temps que vaig anar-los a veure, però amb l'Ambert, que el noi aquest canta increïble, o sigui, superbé, però, clar, no és Freddy Mercury. Clar, veus? Però veus, sempre queda l'Ael, però no és Freddy Mercury, ja veus, adios, cachin. Sí, sí, sí, i el xaval ho fa increïble, i canta a qualsevol banda, i fliparies amb aquest noi, però...
però allà on està és allò del lloc on està però bueno anem cap a les de la zero quines cançons no poden faltar ja les estem sentint aquí de fons perquè si no ens deixen baixar de l'escenari no poden faltar en el encanto de loco d'aquest diumenge quines són les cançons que no us deixen us ho podré imaginar a part em sembla que aquest diumenge farem un repertori una miqueta més llarg a les hores inclús hi haurà cançons
més de parts tants, segurament durant l'any no les estem tocant perquè són cançons que no funcionen i en canvi en una sala on algú sí que es fan
jo què sé segurament la de Pequeñita que va ser el primer single que vam treure ell segurament la trobarem però és una cosa que durant l'any en festes majos i tal no funciona però ho fem més en sales perquè és més això per gent nostàlgica i que li agrada com diguéssim entre comillas l'erroresa però tu ja saps em digue el dinar Jordi
El que sí que no pot faltar, tot el que heu anat escoltant ara amb l'audio que has ficat, que ara sóc el volverà, una foto amb un cuinero, besos, zapatillas, se anava a volver a fer como antes, volverà a disfrutar, hiperpam, bla bla bla. Ara és el que t'anava a dir, però tu saps que encara tocant-les totes, totes, totes del canto del loco, sempre hi haurà algú que tirar. Ostres, us heu deixat...
Sí, segur, segur, segur. És que al final tot, tot, tot, tindries que tirar-te ja 3 hores o 4. Després del concert baixeu a l'escenari, esteu per allà amb la gent. Sí, sí.
Sí, sí, sí. Xerreu una miqueta, per això t'ho preguntava, eh? Perquè si us ho diuen després. Llavors, aquesta me l'has fet molt curta, eh? La de Besos, podria haver-la trigat més, home. Sí, sí. No, nosaltres solem baixar i atendre la gent. A part que ens agrada, per sobre, m'agraïm, no? Que al final, gràcies per la gent, estem fent el que estem fent. Si tu vas a una sala o vas amb jo aquesta avui, això no tindria...
No estaria normal, saps? Doncs jo espero que ho peteu, que tinguem l'oportunitat de dir, tenim sold out per aquest diumenge a les a les zero. Sí, crec que, bueno, jo vaig estar parlant amb el promotor, crec que estem... Estem a punt, a punt, eh? Crec. Sí, estem passant, semblant un 75% d'entrevintes.
que és diumenge, o sigui que com no us espavileu també recordo que si entren dins de les alesero.com tenen l'oportunitat d'agafar allà les entrades i si no el que us deien a neverlandconcerts.com que també les podeu agafar per allà si facilitats per agafar les entrades les teniu de tota manera i tot color i després de Tarragona Jordi, cap a on marxeu? Bueno, venim perquè venim d'Alicant d'un poble d'Alicant
Molt bé. I després, pareu ja a Tarragona, ja és l'últim concert, per poder descansar o no? Hem vist l'isabte i la setmana que ve, si no m'equivoco, la memòria, parlo, no sé si es diran els ois abtes, estem a Cervanyola del Vallès, d'aquí a Barcelona.
Així de memòria. Ara ja et dic que no ho tinc tot en un cant de memòria, però senta-la a l'Instagram d'en Canto del Loco, veuen tota la gira que ja marcava i tot el que hi ha ara mateix. Molt bé. I després també, bueno, jo sé si alguna vegada heu tingut l'oportunitat de trobar-vos amb algun dels components del Canto del Loco. Heu pogut parlar amb algun d'ells o... Però clar, és que heu tombat pertot arreu. O sigui que en algun moment potser amb algú us ho heu trobat. Jo aquest any a Sardanyola, que era el poble d'on jo vivia abans, ara ja no estic allà,
em vaig trobar amb el David Otero, que va tocar aquest any, a les festes, crec que va ser, el maig, perdona, el maig juny, sembla que se va tocar allà, i vaig, sí, sí, vaig estar amb ell, i amb ell toca el Bateria, que va ser un dels últims que va tocar amb el cantor Loco, i aquest, aquest tenia coneixement de la banda. Que jo vaig parlar amb ell i vaig dir, no sé si a el David Otero li fa molta gració, no?, perquè al final es fa fer unes cançons d'ells, però bueno, sí, o sigui, em van dir que guai, perquè al final, bueno, al final ets un homenatge amb ells, o sigui, que...
I ho fas amb tot el carinyo, respecte i també ells cobren per això. Ells ha cobrat la seva part de drets d'autors i que no li estàs robant res. I t'afegeixo un altre Jordi que segur que també. És una manera que les noves generacions...
continuen caixent i continuen escoltant el canto del loco, perquè potser... A mi m'ha sorprès això que hi ha molta gent jove, i tot això va ser emparada, potser entre 10 o 12 anys, que te n'has cantat tot. I sàpigues que mon fill, quan tenia 3 anys o 4 anys, la de Besos, era la seva banda sonora.
En un constant, o sigui que ara ja té 20 i t'asseguro que si van cap de setmana al vostre concert, se la sap gairebé totes de pei a pa, eh? O sigui que si aposteu fort, aposteu fort.
Jordi, digues. I el que m'has preguntat, et dic ràpid, el cantant nostre, crec que un parell de cops sí que, amb l'animació sí que han anat parlant i algun cop s'ha vist amb ells. Oh, que bo, que bo. No et diria que es mig coneixen, però saben l'existència d'un de l'altre i de la història aquesta. Jordi, no ens queda més temps, que hem de tancar el programa, que tanquem ara. Gràcies, i res, que el diumenge, a triomfar, eh?
Moltes gràcies. Gràcies. Adéu-siau, adéu. Bona tarda, són les set. Notícies en xarxa vespre. Amb l'Ali Giné.
Els governs català i espanyol mantenen la mà estesa per seguir arribant a pactes amb junts i confien en esgotar la legislatura. Jordi Fortià. Així ho han expressat les portaveus de tots dos governs, Pilar Alegria i Silvia Paniquet. La posición del gobierno es la mano tendida.