Descobreix-ne més a www.icic.cat Bona tarda, són la Cis...
Us parla Ter Ortega. La torre forta reobra com a seu del Servei d'Intervenció Socioeducativa de Ponent. Es tracta d'un servei de l'Institut Municipal de Serveis Socials de Tarragona on es treballa amb menors en situació de risc i les seves famílies. L'espai es posa en marxa després d'unes obres d'adequació que es van iniciar el febrer. L'alcalde Rubén Vinyoales ha celebrat que la ciutat recupera un espai d'aquestes característiques i que es destini a serveis a la ciutadania.
Un equipament que representa un pas ferm en el compromís de l'Ajuntament de Tarragona i de l'IMS en la protecció i el benestar dels infants i adolescents i per extensió de les seves famílies. A la planta baixa s'ha habilitat una zona diàfana i polivalent. La primera i segona planta s'han reformat per ser destinades a atenció de les famílies. També s'ha actuat a l'exterior on s'han instal·lat bancs i taules a disposició de les persones mentre el centre estigui obert.
Bombers voluntaris del Parc de Tarragona i les Terres de l'Ebre s'han concentrat a les portes dels jutjats a Tarragona. El col·lectiu integrat per 87 persones a la demarcació ha presentat una demanda col·lectiva contra la Generalitat per abús laboral.
En un comunicat que han llegit a l'entrada dels jutjats, el president dels bombers precaris en lluita, Daniel Sitja, ha denunciat les pèssimes condicions amb què treballen a nivell laboral i de material, tot i ser indispensables. Pensem a la gent, defensem el territori, defensem la terra. Fem la mateixa feina que la resta de bombers. Estem integrats sota el mateix comandament.
I se'ns exigeixen unes hores mínimes. Està controlats per un APP i continuarà pastant servei. On és el voluntariat en tot això? Som els bombers raiders de l'administració, bombers low cost. En concret, 10 euros bruts l'hora d'intervenció. Prou d'overització. Estem en lluita perquè si la història ens ha ensenya d'alguna cosa és que els drets es conquereixen lluitant. I seguirem un pas ferm fins que la Generalitat reconegui una cosa tan simple com això, que quan ens posem al vestit de bomber anem a un incendi i estem treballant.
Jordi Morera, bomber debater, ha denunciat frau de llei i exigeix equiparar-se als bombers professionals. Lamenta que, tot i ser voluntaris, l'administració els paga i els exigeix el mateix que els funcionaris sense donar-los d'alta a la Seguretat Social.
Se pot dir que 50% o ben abans del 50% de bombers que treballen en aquests serveis són bombers voluntaris. Això la ciutadania no ho sap perquè tots anem iguals. I nosaltres el que demanem és que se'm reconegui que estem treballant, no estem fent de voluntaris, estem treballant de bomber.
El col·lectiu explica que els bombers professionals i voluntaris reben la mateixa formació, tenen les mateixes funcions, obligacions i riscos, però els voluntaris no tenen una relació contractual directa amb la Generalitat. El Rec Festival Internacional de Cinema de Tarragona inaugura avui al vespre una edició molt especial, la celebració dels seus 25 anys. Miquel González.
L'inici oficial tindrà lloc aquest dimecres a dos quarts de vuit al Teatre Tarragona, on se celebrarà la gala inaugural, presentada en col·laboració amb Tarragona Ràdio. La gala comptarà amb un intèrpret de signes en llengua catalana i subtitulació adaptada al català, mantenint...
l'aposta del festival pels drets culturals i l'accessibilitat. L'acte donarà pas a la projecció del canto de les manos, una història emotiva i visualment poderosa que arriba al rec com el debut a la direcció de l'actriu guanyadora del Goya, Maria Valverde. La sessió comptarà amb la presència destacada del compositor de la banda sonora, Nascui Linares, el qual compartirà amb el públic el procés creatiu i el paper de la música...
en una pel·lícula que ha captivat festivals internacionals. Eva Vallès, directora executiva del REC, explica que serà una edició especial. Es mirarà enrere, però pensa també en el futur i en ampliar la seva presència a la ciutat. Continuem aquí, 25 anys i n'han interromputs a la ciutat de Tarragona, i molt orgullosos, molt contents d'estar aquí, però mirant més cap al futur que no pas cap al passat. Llavors ho celebrem, estem contents, a tot arreu ho posem, és el 25 REC...
però la fita és mirar cap al futur i seguir, com deies tu, expandint-nos per la ciutat, expandint-nos en diferents espais de la ciutat. Com saps bé, inaugurem i fem la cloenda al Teatre Tarragona i després la seu central la tenim a l'antiga audiència, a la plaça del Pallol, i després hi ha un clàssic de les sessions vermut al Teatret del Serrallo.
Durant els pròxims dies, el REC presentarà una programació amb estrenes i presència de noms destacats del panorama internacional. Entre els noms més reconeguts de la programació destaca l'arribada de Father, Mother, Sister, Brother, la nova pel·lícula de Jim Jarmusch, guanyadora del lleó d'or a Venècia i protagonitzada per Adam Driver, Cate Blanchett i Tom White. També s'hi podrà veure La gràcia de Paolo Sorrentino.
I els hotels i restaurants a la demarcació de Tarragona encaran amb optimisme el pont de la Constitució. Les previsions d'ocupació són positives i similars a les dels últims anys.
Molt bona tarda i benvinguts un dia més a Raulina en salsa! Guapo! Que aviat, no? Que aviat avui, què passa? Avui és una mica més aviat, no? Sílvia, és que, no sé, ens van canviar els horaris. Almenys tenim horari, perquè podria ser pitjor i no tenir horari. I se respecta, eh? Te'n recordo que ja se respecta. Avui estem fent-ho del rec.
No confondre't la pel·lícula de Rec amb la Fiona, l'asno i el burro. Heu vist la pel·lícula de Rec, vosaltres? Ni la primera, ni la segona, ni la tercera, ni la quarta? Ah, anava a dir... No, és que jo no soc de pel·lícula. Perquè tu ets un pel·lículero. No. Clar, per això no et veus pel·lícula així. Sí, ets un pel·lículero. Pel·lículero, pel·lículero. Pel·lículero, pel·lículero. O sigui, doble pel·lículero.
Eres ràpido y furioso. Bueno, ràpido no molt, però furioso una mica. Ràpida en segons quins sentits, eh? Avui, per compensar, el Pau, que el tenim avui de col·laborador, ha vingut a la seva hora. Abans de l'hora, per compensar-lo l'altre dia. Perquè l'altre dia va venir més tard, es va cohibir i va dir, pues surto el dia anterior. O sigui, el Pau va sortir ahir per arribar avui a la ràdio.
Ah, que sí? No, fa dos dies, si et sembla. Fa dos dies amb el dit aquest del mig, fa dos dies així. Molt bé, doncs, benvinguts i benvingudes un dia més al programa 62 de reunir amb salsa. Tants, t'aguanto? Tants, t'aguanto? Tants, t'aguanto? Tercera temporada, ens aguantem mútuament, umpa-lumpa. Déu-n'hi-do, eh, déu-n'hi-do. Sí, sí. Hosti, tu. El programa que avui ve tan carregat de fer Mered és que si fos un tió, pataria abans d'hora. Uh! Uh!
És cert, parlant de tió. Cada cop que la gent li diu cagatió, mueren gatito. Quina ràbia la gent que li diu cagatió al tió. Canvieu-lo ja, que no n'ha morit cap gatet, pobre. Si no, cop de garrota, qui digui cagatió. Vinga, va. Perquè avui és dia 3 de desembre, el dia 337 de l'any, estem acabant ja, i un d'aquells dies en què el calendari s'ha llevat hiperactiu, igual que algú dels que tenim avui aquí, i ha dit, avui ho celebro tot.
Però anem al més important, perquè això sí que ens toca de ple, perquè avui és el Dia Internacional de les Persones amb Discapacitat. T'hi poso sintonietes, no? Per aquí, així, per canviar. Què et sembla? I això? Així, amb ritme, per dir-les... Així, bueno, vale. Vinga, ritme, ritme. Avui, dia 3 de desembre, és el Dia Internacional de les Persones amb Discapacitat. Una jornada per recordar que la diversitat no és un problema, és un motor.
És esforç, és dignitat, és creativitat, és humor i, sobretot, és aquesta capacitat de reinventar-se que molts voldríem tenir a la carta.
I aquí ve la coincidència preciosa, aquella que no s'inventa ni fent trampes al guió. Avui al programa hi tenim dues persones que donen tot el sentit a aquesta celebració. Tenim el nostre convidat i tenim el nostre col·laborador, que des de la seva vida i experiència fan visible el que molts no veuen. Dues persones que planten cara, que inspiren i que ens recorden que la diversitat no només es respecta, es celebra. I diríeu, qui són? Doncs després ho sabreu.
Un dia ho hem dit, que el tenim aquí, a la dreta del pare. Aquí sí, bona tarda. Molt bona tarda. I l'altre costat el tenim a l'altre convidat. Que encara no has dit qui és. No he dit qui és, perquè clar, si hem vist xarxes, ho sabran, però si no, ho veuran després. I també avui, si no era prou intens, celebrem el Pac Premium Dia Internacional del Metge. Ostres! Sí, el Pau i el Carrespeix amb el dels metges, perquè no li agraden els metges. O sigui, el Pau i la medicina estan lligats. Una cosa sense l'altra no s'entén.
O no? Per desgràcia, tens tota la raó, perquè... Podries ser metge. No, jo en metge. Clar, perquè has sigut com un conillet d'Índies. No, no, no. Ets com el jovencito Frankenstein. Però sí que vaig sovint per diferents especialistes i per temes de salut. Tu no vas allà perquè et toquin i dius, on puc anar? Vaig al metge a veure si si me gareixen una mica i tal. No, a veure. Sí o no? Vaig per temes de salut, eh? Ja, però algun dia, digues, et trampes i dius, la infermera aquella vull que em doni una recepta. No. Ai, Pau. Segur, eh?
Segur o no? Escolta, que si parles molt seriosament, eh? Però no riguis mentre m'ho dius. T'has de ficar a sèrio, Pau. També és el Dia Internacional del Cinema en 3D. Perfecte per recordar que Avatar ens van fer pagar un euro extra per veure arbres que et venien a la cara. Heu vist Avatar? No, tampoc. Les pel·lis 3D, què us sembla? Molt bé, molt interessants, però no he vist cap encara. Els que porteu ulleres podeu veure normal això o no? Sí, jo me les trec, per anar al cine. Si és en 3D, me les trec. I tu, Pau? A veure...
Per què no? És que ho podem veure. Jo què sé, a vegades amb les ulleres t'impedeix, jo què sé, no ho sé, jo pregunto. Igual tu més gran dintre de poques a portaulleres. El que passa amb l'edat, Pau, de l'experiència que jo tinc, és que la lletra la fan cada cop més petita, de les coses. I ens costa de llegir. Costa de llegir. La Sílvia ho sap, això. Excuses amb el pagador, això. Després també és el dia mundial del no-ús dels plegacides. Festa gran pels insectes, vaja.
Hòstia! Hi ha algun insecte que es doni fòbia, es doni mania? És peneroles. Peneroles, pels que ens escolteu de l'ESO són les cucaratxes. A mi les bèsties que em donen són les de foc. Bèsties de foc? No puc veure. Però tu quina bèstia de foc coneixes, Pau? El drac, l'àguil i gai... Però tot això saps que són de mentida, que són de cartró, no? Ja, ja, però... Ah, vale, vale. Jo, Santa Tegra, no m'agrada gens. Clar, perquè com que tu ja ets un bon petardo, aleshores ja...
Tot això no... Ets sinvergüenza, eh? Home, és que, clar... Ets sinvergüenza, eh? Sinvergüenza! Home, per l'amor meu, pobre Pau, home, que me'n tens aquí martiritzat, home. Presentaré la dimissió, eh? El lloc de Pau podria ser el pobre Pau, en un compost, pobre Pau. A veure, ja, centra't. És el dia europeu del síndrome de Marfan.
visibilitat, recerca i consciència d'aquesta malaltia. També és el Dia Internacional de l'Eusquera. Egunenon. Com és, allò? Egunon a tothom. I sort si avui sabeu dir alguna cosa més com Cucuxumuxu, Euskal Herria, Esquerricasco, Cucuxumuxu,
Després també Cucha. Gabón. Sí, Gabón. Gabón llama su puerta. Garrote, Garrote. Hombre, Martín Beresategui, coño. Però Garrote és amb eusquera. Bueno, no, no, però sempre ho diu. Chimichurri. Chimichurri. Chimichurri. El Chimichurri és un entrenador de futbol. El Churri, el Pichurri. La Simnolència Valverde. Simnolència és contador.
És que el seu futbol dóna son d'aquest entrenador. Però m'has dit que futbol no parlaria, en Pau. No, de futbol no, però... Però estem parlant ja de futbol. No. Avui farem l'entrevista. No, és una pregunta, eh? Doncs bé, avui és un dia tan multitask que si fos persona tindria TDA i 3 agendes obertes alhora. I atenció que la història també s'ha posat èpica avui perquè el 1967... Primer trasplantament de cor, Pau. Avui ho celebrem.
Bona celebració, aquesta, eh? Molt bona celebració. El 1842, Espartero va bombardejar a Barcelona, perquè, clar, era el seu estil, en lloc de parlar, anava bombardejant. És el que té. El 1899 neix la Institució Catalana d'Història Natural.
El 1984, Desastre química popal, també. Sí, amunt i avall. Sí, amunt i avall. Dies naixements de gent brillant com Josep Conrad, Nino Rota, Jean-Luc Godard, Anna Freud, Angela, Amanda Siemfried. I a casa nostra amb una colla de talents que... És que ho fiqueu en anglès, això, que jo... Hem d'acomiadar els guionistes d'aquest programa. És que...
Em diràs tu. I després també, avui és un dia que tenim història... No vols dir que tu escrius tu això? No, tinc un guionista. Sí, un altre umpalumpa. Tinc un umpalumpa que està allà al darrere. Hola, què tal? I després tinc dos minions, que és el que els encarrego jo. Estic amagats ombaixets perquè no els vegin i em van fent les coses. Clar, serà això. I llavors, clar, com que avui és dia de reivindicació històrica, de ciència, cinema, llengua, reivindicació, en un calendari que està més ple que un tàper de Canal 11 el dia 26 de desembre.
I què fem nosaltres aquí al mig? Doncs posar-li alegria, humor, veritat i una mica de salsa picant. Així que obrim avui relou amb salsa amb aquest convidat.
Aquesta cançó és de quina pel·lícula és? No. De Gran Showman. I la cançó diu, esta soy yo. O sigui, la gent que té diversitat, gent que té altres habilitats, gent que és més alta, més baixeta, sense barba, doncs aquesta cançó representa i és un símbol per tota la gent que és diferent a la resta. Que en el fons tots som una mica diferents. Tots, tots. El que passa és que amb alguns es nota bé, amb altres més, i alguns, mira, està així... Jo m'apunto, eh? I avui ens visita Raulina amb salsa l'Àlvaro Solà Pérez. Uh!
Agonir de 31 anys, vital, pragmàtic i convençut que viure amb alegria és un dret. Convivint amb diversitat funcional des de sempre, ha convertit l'experiència en activisme.