I ja tenim aquí amb nosaltres donant-nos guerra i a més amb la seva barretina ben posada com a bon català que és, perquè no només és Sant Jordi Freixa sinó Sant Jordi català. Jordi, bona tarda i benvingut. Bona tarda. Com estàs? Català i tarragoní. Oh, i tant de superruel. És Catalunya també, eh? Home, que a més a més això que estem veient de fons per la gent que ho vulgui fer a través del YouTube, quines imatges més boniques, eh?, que m'has triat avui.
Parla, parla, digues, digues. És un videoclip que es titula Relaxa't i viu, des de la Tarragona imperial.
Molt bé. I que a més a més es veuen això. Tota la bellesa que tenim a la nostra ciutat i que algunes vegades no la cuidem tant com es mereix, eh? Però estic estirant d'orelles a tothom, eh? Perquè hi ha molts tarragonins que diuen, ai, Tarragona, Tarragona, però només de boqueta, eh? Home, ara l'Ajuntament està en ell-ho. No, no, però jo dic tots. En netejar i tal. Tots, tots, tots, tots. Com a l'anunci, tots, tots i tots. Tarragona no és una ciutat bruta. És una ciutat embrutada.
Això, eh? Aquí tu i jo xerraríem molt llarg, però tenim una convidada molt especial que ens espera el telèfon. I a més a més la tenim molt enfeinada, així que me la presentes, sisplau, Jordi? Sí? Vinga, va. Avui el programa va de música des de Tarragona, però de patrimoni de l'humanitat, igual que les fotografies del videoclip. I clar, si tenim el telèfon a la persona,
de l'equip que va fer possible que Tarragona fos patrimoni de la humanitat. I clar, estem parlant de la nostra amiga, la Maria Mercè Martorell. Que la podem saludar, Maria Mercè, bona tarda i benvinguda. Bona tarda, Maria Mercè.
Sílvia, bona tarda Jordi, què tal? Estàvem pensant el dia que crec que et vam trucar aquí a Tarragona Ràdio i ens vas dir que sí, que som patrimoni de l'humanitat. Aquell moment encara jo crec que se'ns salten les llàgrimes. I tant que sí, avui quan hem estat al dematí a l'entrevista de Portaveus,
Després de la tertúlia, i el Josep Sunyer, i tot l'equip tècnic, el Lluís, i tots han posat la gravació de quan el moment que jo vaig dir ens van declarar, realment emociona, a pesar que vagin passat 25 anys. Déu-n'hi-do, ja han passat tants. És que no us sembla pas, eh? Tenim una sensació... No us sembla, eh? No us sembla. Maria Mercè, fes-nos cinc cèntims de com va anar tot.
Bé, aquell dia, Jordi, o... Sí, aquell dia. Aquell dia, bé, nosaltres, a les assemblees del Centre del Patrimoni Mundial, quan s'hi arriba, ja s'han passat dos crives, no?, la de Icomos, que és el braç tècnic per als béns culturals del Centre del Patrimoni Mundial d'UNESCO, i també del Boró, no?,
I que finalment sempre es fa en un lloc, en una localitat, en una ciutat, que hi hagi més declarats patrimoni mundial. Per això es va fer a Cerns, perquè hi ha la gran barrera de corals i hi ha també el rei Fones, la reserva dels boscos humits, que són dues declaracions en aquest cas natural.
Nosaltres, com que els tres idiomes del Centre per al Patrimoni Mundial són l'espanyol, el francès i l'anglès, en funció del lloc on està la reunió, el C a Austràlia es va fer en anglès. Per tant, vam haver d'esperar diversos dies a que ens toqués, perquè era l'ESA d'Espany. I, clar, de l'Espanya portava 5 delegacions,
Estava a Porta, estava a la Vall d'Ambuí i estava amb nosaltres, no? Molt bé. I, bé, nosaltres vam ser la primera perquè era per ordre d'enticat de tramitació i, per tant, en el moment que va començar el que eren les declaracions de l'estat espanyol, va començar la nostra, el Henry Clear, que era el president d'ICOMOS, en aquest cas, que era el que va fer la visita d'inspecció a Carragona el mes de gener de l'any 2000,
Això era ja 30 de novembre de l'any 2000, quan ens van declarar. Ho havia vingut el mes de gener del 2000 i va ser el que se'm va encarregar de fer l'explicació, anar projectant les fotografies que ell mateix va fer visitant els monuments i va acabar la seva intervenció, va quedar projectat, cosa que no oblidaré mai,
el pont del diable. Va quedar projectat el pont del diable i llavors a partir d'aquí van haver-hi una sèrie d'intervencions i van haver-hi, com deia aquest abatí, diversos països que ens van recusar
i evidentment no va haver-hi cap vot negatiu, perquè almenys en aquell moment el passe, diguéssim, o l'aprovació com a declaració era perquè no hi havia cap vot negatiu. Nosaltres no sols no vam tenir cap vot negatiu, sinó que vam tenir un vot d'intervencions de vot positiu,
i que a més a més es va dir que està bé que feia any. Feia molts anys que Tarragona ja hagués estat declarada i que era de les millors, sense desmareixer evidentment a ningú, però de les millors que van passar aquest dia. Jo us podeu imaginar la moció i bé, tant havies començat a declarar, mentre s'anaven passant la resta de les declaracions...
que va fer el palmaral d'ells, després a la coralla de l'Ugo, i finalment la vall nosaltres vam sortir corrents a fer aquestes declaracions que hem sentit aquest matí, entre altres coses, perquè teníem la rotativa del diari parada a les 4 de la matinada, esperant per llançar una de les dues portades, que era el no, que era el ja som patrimoni, i finalment va ser la que es va poder llançar,
La primera trucada, evidentment, va ser l'alcalde, la segona va ser el diari, i la del diari, en aquest cas, la va fer l'Albert Bé, mentre jo feia la de l'alcalde, i després a casa, evidentment, a trucar a la mare per dir-li que ja ens havien declarat. Molt bé.
Això em dóna peu a la següent pregunta. Bé, el comandari, Tarragona, és un museu a l'aire lliure. Això està claríssim. Llavors, teníem bastant, o teníem bastant en nostre favor. Escolta'm, a part de tu, Maria Mercè, que vas encapçalar aquesta delegació, qui hi havia més a Cine i quan es va autorcar Tarragona Patrimoni de la Humanitat?
Doncs mira, a més a més de ser-hi jo, va venir en representació de Convergència i Unió, com que nosaltres estàvem en pacte de govern, jo era com a tinent d'alcalde de Patrimoni, que encapçalava com molt bé d'ell és tu, la delegació. Molt bé. Després va venir el malaurat ja Albert Ballver, pobret, en representació de l'alcalde, en representació de Convergència i Unió. I després també hi havia el secretari general de l'Ajuntament, Pont Mastaró,
Hi havia també l'assessor de patrimoni d'alcaldia i també, que era el Ricardo Mar, i després hi havia dos representants del Ministeri, un del Ministeri de Cultura i un del Ministeri d'Assuntos Exteriors. El de Cultura era la direcció de patrimoni de l'Estat, que era Lluís Lacuentes,
i després també hi havia un d'experiors, perquè al cap és un tema internacional, una trobada com aquesta. Llavors, ells van estar en tot moment i cap segons quina de les declaracions, els dos ministeris van estar en tot moment allà, nosaltres estàvem una miqueta més enrere i en funció de la declaració que passava, o sigui de la ciutat que s'anava a declarar, llavors ens acostàvem
diguéssim, allà per si hi havia algun dubte, alguna cosa que aclarís, perquè els que intervenien, efectivament, eren, en aquest cas, el Ministeri. En aquest cas, el Ministeri de Cultura.
Molt bé, doncs, Maria Mercè, moltes gràcies per accedir a participar en aquests mots aquí al nostre programa Fans de Tarragona. Nosaltres continuem ara música feta des de Tarragona, però tant la Sílvia com jo et volem agrair de tot cor la teva participació al nostre programa i que no serà la darrera, perquè tenim altres coses també a les quals t'invitarem
que participis. Moltes gràcies, Maria Mercè. Moltes gràcies a vosaltres, Sílvia i Jordi, un plaer i un honor, com sempre, participar amb vosaltres. Igualment, gràcies. Moltes gràcies, una abraçada. Una abraçada, un petoso. Bona tarda. Gràcies, adeu. Doncs si et sembla, Jordi, el que podem fer, i ja el teníem aquí de fons, el Francisco Garrido. Posar la música. I estem a on? A l'imperial? Carraco.
Imperial Tarraco, la de ciclopeas murallas Imperial Tarraco, bello rosario de playas Imperial Tarraco, asomado en tu balcón Imperial Tarraco, sueña alegre el corazón
Del gran imperio romano, fuiste tú la capital, y hoy conservas el prestigio de tu pasado imperial. Por todo el mundo admirada, por tu belleza sin par, de nuestra costa dorada, reina te han de proclamar. Imperial tarraco, la de ciclopeas murallas,
Imperial Tarraco, bello rosario de playas. Imperial Tarraco, asomado en tu balcón. Imperial Tarraco, sueña alegre el corazón.
A veure, a veure, Jordi, vols seure un momentet? És que t'ho vull ensenyar una cosa que he trobat i que crec que t'agradarà. Això passava l'any 2000, el dia... ni més ni menys que el dia 30...
perquè va ser el dia 30, anem en contra a la llotja, seria d'aquí a cinc dies, quan hi havia precisament els nostres companys, en aquell moment Marta Domènech, Jolanda García, Ricard Laoz, Tere Ortega, estaven tots pendents del que passava i el que no deixava de passar. I aquestes eren les paraules que jo comentava, precisament en aquell moment, Maria Mercè Martorell es dirigia als micròfons del Tarragona Ràdio i ens deia això, no escoltarem res, un extracte, ens deia això.
Tarragona ja és patrimoni de la humanitat. Avui, dijous, a les 12.38 minuts, hora local d'aquí de Kers, a les 12.38 minuts al migdia d'hora d'aquí d'Austràlia, Tarragona ha sigut declarada patrimoni de la humanitat i ha passat a formar part de la llista del patrimoni mundial. A més a més, tota la delegació de Tarragona que estem aquí a Kers,
el tinent d'alcalde de Cultura, Albert Bellver, el tinent d'alcalde de Turisme, Emili Mateu, l'assessor de Patrimoni d'Alcaldia, Ricardo Omar, el secretari general de l'Ajuntament, els representants del Ministeri de Cultura i del Ministeri d'Assuntos Exteriors, així com de la Generalitat, el delegat Felifon de Rubinat, i també el Ramon Tén, així com jo mateixa, tots hem estat molt contents amb la designació de Tarragona, però a més a més hem viscut una sessió, jo crec que realment única,
perquè la candidatura de Tarragona, a més a més de passar la ratificació de l'assemblea
absolutament sense cap problema i a més a més amb el recolzament... Bueno, ja podeu sentir que aquí feia una miqueta... Era fantàstic sentir-ho precisament que són 25 anys. Jordi, jo em pensava que era fa res, eh? Però ara, Sílvia, tinc una pregunta per a vostè. A veure, pregunta per a mi. Pregunta, pregunta. Com va viure en Jordi Català cantant aquest moment? Com va viure? Mira, com va viure en Jordi Català?
Que més a més te tingui aquí posada la teva cançó. Molt bé. Aquell moment, Jordi, on estaves? Com estaves? En aquell moment estava actuant amb el grup Fan Fan Show, precisament, que veníem de les setmanes passades explicant el Fan Fan Show, i estàvem a la festa de Nadal...
del port de Tarragona. Què dius? Amb un tinglado del port i que, a més a més, va ser molt especial perquè hi havia un arbre de Nadal immens dins de l'aigua, a les escales reals.
A les escales reals? Reals. Però amb llums. Dins de l'aigua, sí. Amb llums? Amb llums. No podia ser. Sí, i tant que sí. Tinc fotos, eh? Sí, sí. Ah, doncs portava les de la setmana vinil i ho comentem. Sí, les portaré perquè les veigis. Sí, sí, i tant. Sí, sí. Doncs allà hi va haver un sopar de celebració amb les autoritats del port, hi havia l'alcalde Nadal, etcètera. I en set, doncs em vas dir, para un moment.
La música. No! Tu me dius para un moment la música i jo te'n paro un moment la música. Aquell dia ve l'alcalde general, pare sisplau, puja a l'escenari i diu, a partir d'aquest moment, la ciutat de Tarragona és patrimoni mundial...
de la humanitat per a l'UNESCO. Doncs espera un momentet perquè detinc també les declaracions que vam recollir des dels micròfons de Tarragona Ràdio de l'alcalde, Joan Miquel Nadal, en aquell moment. En aquell moment, molt bé. Donar-los les gràcies per la seva col·laboració, donar les gràcies a tota la ciutat per l'esforç que ha fet.
Dic que això és una fita importantíssima, que l'arribar a ser patrimoni de la humanitat és un fet important, que acabem el segle molt bé i que esperem i desitgem tots plegats que el nou segle sigui molt bo. De veritat, moltes felicitats a tots, és més important del que ens podem imaginar, entrem dintre d'un sector de ciutats que són diferents i que marquen la distància.
Moltes felicitats, moltes felicitats, moltes gràcies a tots i disfrutem-ho durant la temporada que després tindrem altres reptes i altres coses que fer. Doncs aquestes les paraules has vist? Ostres, ostres. Doncs bueno, jo estava allà amb un tinglador del port, o sigui, ens van... Per fer l'encesa de lluns, m'imagino, de Nadal. La festa. Sí, sí, perquè devia ser la previa, el dia 30.
Sí, sí, primer havia l'encesa de l'arbre, el protocol, i després ja vam passar el tinglado amb un àpat, i el Jordi en català, amb la fan-fan-xou, encara no era la paper de tot, la fan-fan-xou, vam tenir l'honor de fer ball en aquesta festa, i a més a més donar la notícia, que ens parlava l'ameni Mercè des de Sydney, des d'Austràlia, que era un patrimoni de la humanitat, o sigui que...
Per mi va ser també un acte... Una festa, eh?, per la ciutat. Festa, grasa. Sí, sí. Ja no me'n recordo, si no ho és, també, aquell any. Clar, aquell any 2000 van passar moltes coses. Ens la van posar doblada amb lo de l'euro, però això ja és una altra cosa. Això és otro tema. Això és otro cantar. Això és una altra cosa, sí. Ja no entro, ja no entro amb lo de l'euro. Necho ya universal, l'infer.
Aprofitem aquests darrers minutets per parlar de l'Ateneu de Tarragona. Si teniu cosetes de cara a l'agenda per aquest dissabte, diumenge o per demà. Com ho teniu? Què feu? Què feu aquests dies? Cada dia hi ha coses a l'Ateneu de Tarragona, això ja ho sabem, no? Però aquest dissabte, a partir de dues quarts de set de la tarda, hasta que s'acabi, hi ha la tarda de comptes, històries, poesia i música.
Per adults. I para-ho, aquí, perquè hem de canviar de música. Canviem de música. Imperial Tarrac, ho sento.
Perquè jo sé que algú ja m'ha fet un petit especial del que passarà aquest dissabte i ho vol fer aquí en directe a la ràdio. És així, no, Jordi? Doncs sí. Doncs mira, ja hem preparat en aquesta ocasió una cançó que tenim nosaltres que hem fet una versió de Morales de Tarragona, però amb poesia. Doncs endavant, i tant.
Diu, claror de l'albada, raig de llun i sol, blabó que il·lumina un cel sobre el mar, verdosos conreus per les valls i muntanyes, fortins que ens retornen els temps ja passants, muralles a Tarragona, fermes i majestuoses, sereu sempre poderoses, poderoses torres dignes d'admirar,
Muralles de Tarragona, fortalesa d'un imperi, sou esguard de noble història de la tàrraco romana. Muralles, qui us contempla s'encoratja, és prou ric vostre bagatge, Tarragona, vostra imatge, se l'estima amb gran passió. Muralles de Tarragona, fortalesa d'un imperi, sou esguard de noble història de la tàrraco romana.
Muralles, qui us contempla s'encoratja, és faurir vostra bagatge, sí. Tarragona, vostra imatge, se l'estima en gran passió. Muralles de Tarragona, fortalesa d'un imperi, sou esguard de noble història de la tàrraco romana.
T'ha quedat superbonica, eh? Home. És la cançó de Mulalles de Tarragona, la meva versió, però poetitzada.
Doncs des d'aquí, preciós, que vinguin, recordem, aquest dissabte, dia 29, a partir de dos quarts de set de la tarda, però que vinguin una miqueta abans perquè començarà, dos quarts de set de la tarda, i que és això, si t'agrada contar contes, històries, poesia, o t'agrada escoltar-los, que molta gent que més que està explicant li agrada escoltar...
també serà el vostre moment. Ah, i pot participar qui vulgui, eh? Ah, fantàstic. Si algú vol recitar, doncs tenim llibres també editats dels nostres poetes i pot llegir qualsevol poesia de les que tenim del nostre grup que es referà, per això ja ho explicaré, al col·lectiu Poètic Indret que es va formar el 1986, es va vincular a l'Ateneu i ara el volem refer.
I ara és quan te pregunto, quin número tocarà la loteria de Nadal? Ah, important, important. 70.107, loteria de la Taneu, de Tarragona. Ah, ep, compta amb això, eh? Compta amb això.
Doncs Jordi, gràcies, gràcies, gràcies, gràcies. A vosaltres. I anem tu i jo damunt d'un ruc i ja marxem, eh? Molt bé. Però jo me quedo una miqueta més, fins a les 7. Bé, doncs que vagi molt bé. Gràcies. Fins la setmana que ve. 7-0-1-0-7, eh? Molt bé. Cap i cua, eh? Cap i cua. Tocarà, eh? Tocarà. Home, ni dubtes, eh? Gràcies. Adéu-siau. Adéu. Adéu.
Mare de Déu del Carme, quin mariner! Quin mariner! Si veu la lluna plena parar bon temps, digué seriós al mariner. Parec, parec, vigila l'amor, que mentre estàs
Cada sakida, cada sakida
Mare de Déu del Carme, quin fred que fa! Grrrr! Quin fred que fa! Portem la barretina i tapem-se el cap!