Oro, oro, oro, oro, oro, oro, oro, oro, oro, oro, oro, oro, oro, oro, oro, oro, oro. Podrien ser els teus ulls, però no. Los teus grosos i marrons com qualsevol fill de vell. Podria ser el teu cul, però no. Los teus plat com s'aixeca el mar de matí.
Podria ser el que dius y como dius, pero es pasem lo día a día en tonteries. Podria ser tu moño, podria ser tu cor, la vergonya que carrega de maníes. Dime que el amor es sí.
Sintonia de mirades, vius i a un luz. Perquè jo realment crec. És que no hi ha res que l'expliqui, l'has d'aprendre tal com és. I diuen que l'amor és, sí. Sintonia de mirades, vius i a un luz. Perquè jo realment crec. És que no hi ha explicacions que justifiquen les passions.
Me moles que te cagues, me moles perquè sí, però per quina raó no t'ho sabria dir. Me moles que te cagues, me moles perquè sí, per això l'amor encara no t'he sentit. Me moles que te cagues, me moles perquè sí, però per quina raó no t'ho sabria dir. Mira que plogut aquest, me moles, eh? Que ja té una edat, eh?
Potser fins abans del 2010, no ho sé, ara li preguntaré. Josep Bordes, Pepet i Marieta, bona tarda i benvingut. Bona tarda, què tal, com esteu? Molt bé, i tu, com brava?
Bé, sí que aquí ara mateix estic gitat al meu llit. Què dius? O sigui que estàs de luxe ara mateix, eh? Josep. M'he ficat còmodo. Què tal? De primer, felicitats, perquè fa poquet va ser el teu aniversari, concretament ahir, per anar més lluny, eh? Sí, senyora. Que a més a més, que ho sàpiguis que el Jordi Sogranyes, que crec que no coneixes de res,
Sí, Jordi Sogranyes, per l'amor de Déu, és un mític del Camp de Tarragona. Doncs, espera, espera, a veure què et sembla, eh? Perquè va ser un dels trossets del retrovisor musical. Mira, escolta, escolta, que t'ho tinc preparat. I per anar acabant... Sí, Sílvia, ja és l'hora d'anar acabant el retrovisor musical. Això és l'últim que posem de les pingoles que fem. Avui felicitarem el Josep Bordes, líder dels Papet i Marieta. El Josep avui fa 48 anys...
No sé si es pot dir. Felicitat, Josep. Ja veus que ja estàvem, eh? És el mestre dels números i ho sap tot, eh? Sí, sí, és molt peligro, eh? Ja t'ho dic ara, eh? No, no, és un home... Bueno, ja et dic, la numerologia l'aporta, però per la punta dels dits. No, no, de veritat, conec el Jordi Sobrany, que és un mític. M'he entrevistat moltes vegades i, bueno, m'ha posat molt la tasca que fa de recull i d'arxiu, no? Està home...
És una màquina, és un crac. Sí, és veritat. I, per cert, que sàpiguis, no he pogut parlar amb ell, encara que ho hem comentat així de lluny a través de WhatsApps, i que ens cau els dos la llegrimeta d'alguna manera, eh? Perquè, clar, que t'aixequis precisament el dia del teu cumple, el diari de Tarragona, d'ahir mateix, i que en gran Pepet i Marieta anuncia que s'acomiada als escenaris amb una gira de concerts, ja ho sabíem, eh? Però, clar, que surti justament ahir, jo me'n catxi, me'n catxi...
Però és que ja són molts anys, també, i estem ficats en moltes coses, i al final l'energia és limitada. Jo al final, per estar en projecte, diguem, a mig gràcia... A veure, aquí el que ha passat, pràcticament, és que, com sap la gent, jo tinc un projecte musical infantil, que es diu La Colla Pirata, que està funcionant molt bé, que a més me permet tenir una conciliació familiar molt més fàcil, de la que me possibilita Pepeta i Marieta, i, bueno, doncs que allò me tira molt. I què passa? Que sento que no estic dedicant l'energia...
És un projecte vital i m'estimo moltíssim.
I vaig pensar, hòstia, per a mig gas, doncs... Exacte. D'alguna manera continuarem tenint-vos. Jo no sé si dintre de la colla pirata ho feu amb les cançons de la colla pirata, però hi ha alguna cançó que es pugui agafar d'en Pepa Timarieta i posar-la amb el so i amb la contundència de la colla pirata, per exemple...
Sí. No és que es pugui fer, és que ja ho fem. Ah, ja ho feu? Ah, ostres, val, val. Toquem alguna cançó de Pepet i Marieta, molt poques, en toquem una ara mateix, que és Somriu, que és una cançó superalegre, que entra perfectament per a infants, i que si hi ha algun vers que no és children friendly, el que fem és adaptar-lo, no?
i no heu de parlar de castella, doncs parlem de xocolata. Sí, bueno, però la feu precisament perquè tot i tothom la pugui cantar i no se senti una miqueta així com a raro. I dius, ostres, que estan parlant d'això i no, no, i els pares, encara que ho entenguin més que potser els petits, però allò dolcificant la cosa, no? Sí, però l'esperit és el mateix. I al final és sempre... Ara, quan vam començar a fer, diguem, espectacles per infants, pensava...
Si estic fent el mateix que fem en Pepet i Marieta, el que passa és que ho fem igual, però sense paraulotes. En el sentit que hi ha molta interacció,
estem constantment interpel·lant el públic, les cançons són molt alegres, molt ballables, no? Sí, sí, sí, i que a més el que voleu és que la gent xali, gaudeixi de la vostra música, sàpigui les lletres, la coordinació, el ball, és que clar, sí, sí, però... Coreografies, sí, sí. Però l'últim de Pepet i Marieta, jo me'n recordo fa uns quants anys, que tu eres un escàndol, ho saps, no? Sí.
Sí, un escàndol... Perquè què passava al final dels concerts de Bepet i Marieta? Bueno, de fet, no eren als finals, era a principis, ja. Era a principis? Sí, els principis, perquè així ja revolucionaves la galla. Ja els tenies allà entregats, ja. Clar, no anava més cap amunt. És ben conegut que jo he fet durant molts anys un estriptease. És cert. I, per cert, que recuperem, recuperarem, ara aquí, per aquesta última gira, perquè, jo què sé, ja que estem,
Sí o què? Ja t'hi veus? Però no havies tret, ja, això, o no? És que no me'n recordo. Ah, veus? Sí, però ara fa un any i mig que vaig al gimnàs i me torno ponent... Ja està, ja està, ja està. En peu i ara no he de fer-ho.
Què dirà la família? Què dirà la família, Josep? No, veuen res, ja me coneixen. I el que fa el papa? Papa? Ja ho saben tots. Estan curats de molt d'espans. Però ara ve la pregunta. Clar, són uns quants anys, gairebé porteu 22 anys ja,
a sobre els escenaris. Com es fa? Perquè m'imagino que a sobre els escenaris fareu un recopilatori en aquesta gira de concerts d'aquelles cançons o de totes les cançons que ens ha donat canya amb Pepet i Marieta. Sí. Us ha girat una miqueta de feina o ja les teniu seleccionades? No, ho estem seleccionant ara mateix. De fet, ara la setmana que fem un assaig i estem fiquant-hi des en comú. I no ho sé, t'he dit que per una banda és fàcil
perquè hi ha determinades cançons que, inevitablement, les has de fer, s'han de fer, però després sí que és cert que tenim ganes una mica de sorprendre, no?, i de sobte toca cançons, com per exemple aquestes són ara mateix, que és la religió del segle XXI, i això és la línia d'Espanya, però així... Sí, sí. Compte ara, eh?, que aquesta, millor, us creiem en el giringuito, eh?, ho saps, no?, que han canviat les pells...
Però per lo que no es queda en el convento m'acaba d'entro. Ja no mos farà res. Estem fent una mica de recull i, òbviament, sí, serà un espectacle. Perquè, bueno, és cert que Pepet i Marieta abandonaran els escenaris, però encara no. No, no, no. Això passarà a final d'any, no? Clar, clar, que ara vull que m'expliquis tot. I ara estem aquí, última, en tota una gira, que la veritat és que està funcionant molt bé, perquè està tenint molta resposta, la veritat és que des que vam fer l'anunci...
Hi ha hagut gent que s'ha interessat, i hem tancat moltes dades. M'agradaria dir que el 4 de setembre
perquè serà un concert que posarem tota la carn alçador, convidarem àntics membres, convidarem col·laboradors, i volem que d'alguna manera sigui l'últim gran ball, no? Sí. I això serà després d'Ullacona, com no podria ser d'una altra manera. A casa, a casa, clar. Clar, i tal. Però bé, després hi ha tota una sèrie d'ell de dates que ja estem... Alguns que ja s'han ultimat i d'altres que s'estan gestant, i bé, s'està pensant una algereta molt guapa, o sigui...
Ho gravareu, aquest últim? Ho gravareu, aquest últim a Ull de Cona? No, no, m'imagino que perquè us quedi, encara que sigui per vosaltres, de poder veure, de dir, ostres, quina nit, que bé que ens ho vam passar, per clar, no és el mateix, fer-ho de sobre l'escenari, si no és com a públic, després veiem-vos, no? Vostè ha de dir que és una idea que em passava aquests dies pel cap, de dir, hòstia, podríem fer algun tipus d'enregistrament. Sí que t'ho diré, que és cert que serà l'última gira, però això no trau que...
d'aquí molt poquetes traiem cançons noves, és a dir, volem fer un recopilatori de singles que em la traien i que no estan a cap disc, però aquest recopilatori volem que inclogui també cançons noves, i traurem com a mínim dos singles abans de l'estiu, i un està pràcticament ja sortint el fort. Enllestit? Qui dius? Això és magnífic, t'invido a tornar a venir aquí a la ràdio...
Ja sigui per telèfon o no en person, i tu ja saps que m'agrada més veure't. Ara mateix on estàs? És una mica complicat que vinguis, eh? Ara estic a Sa Pobla, Mallorca. Clar, per això. Que ha de coincidir que els astres s'organitzin també perquè pugueu estar per aquí a propet, eh? Sí, bueno, no, la veritat és que vinc molt a Catalunya, però vinc a tocar. I després sí que puc venir per assajar i coses així, però...
Però, bé, si viure a Mallorca ha portat això, no? Que també, en certa manera, és una de les raons per les quals, quan dic que l'energia és limitada i podem arribar on arribem, em parta més per això, perquè cada vegada que jo en la colla pirata, o en Pepet i Marieta, toco a la península i agafo un avió. Això, inevitablement, també té un cost energètic, i de moment, en la colla pirata, també vale fer-ho perquè són concerts diurns i és fàcil venir al matí, toquis i temps basc,
No pots acabar el concert i agafar un avió.
I tot això ja se'n va més com està amunt. I això també estava pensant el mateix, Josep, amb la història de l'assaig mateix, que també, com ho feu? Perquè ells continuen, estan aquí, com dius tu, a la península, i tu et quedes a l'illa. Clar, com ho feu a l'hora d'assajar? Com ho feu? Bueno, assajem a Barcelona. Ah, al final has de venir cap allà i... Sí, i ens assajem a Barcelona, tothom... Diguem que és el centre neuràlgic, i bé, no, ho fem, eh? I la veritat és que és curiós,
perquè per impossible que sembla, després t'adones que realment el progrés possibilita que, de sobte, pugues tenir un projecte musical a la península quan tu estàs vivint en una illa. I, a més, no sóc l'únic exemple de Montrosc,
Vull dir, tenim aquí grans predecessors, com el Gerard Quintana, o, per exemple, l'Albert de Brinay també viu. Aquí viu a Formentera. Què dius? Encara ens anirem a veure amb vosaltres, eh? Que esteu més allà que aquí, eh, llavors? Hòstia, tu, ja et dic, l'Albert de Brinay viu a Formentera. Què dius?
Sí, sí, i ell va venir i torna i s'ho munta. Vull dir que al final t'ho muntis i hi ha solució per tot, no? És curiós. Coses que potser fa 30 o 40 anys diguis, això és impossible. Clar, que era un mal de cap. Sí, sí, sí. Sí, sí, és molt factible. O sigui, que encara ens podeu sorprendre. Home, enganya'ls d'alguna manera, Josep. Si te trobes, feia el Gerard Quintana. Gerard, que ets fei meu? Tira cap aquí, home, anem a fer alguna cosa plegats.
Gerard vivia a Eivissa, ara que no hi viu. Si no hi viu, hi ha relació. L'anem a buscar. Té filles i no se'n viuen. Una cosa que tenen a la tenda les filles és que no se'n volen anar de casa seva. Els que han nascut i gens...
Vull dir que si van néixer aquelles xiquetes i gent que es dic jo que deuen viure a llit, però no ho sé. Mira, anem, ho buscarem. A veure si tenim la possibilitat de parlar algun dia amb el Gerard Quintana. Gerard, què feies tu per aquelles illes que m'han dit? Em faria el boig, però em faria el boja. Diria illes perquè ell ens expliqui. No, no, d'Eivissa és on vivim. Llavors ell s'explica. Clar, si li dius ja de primer pot sentir-se una mica violent i potser després dirà no, no, que no, no. És molt fàcil que no caigui. M'entens, no?
Ell hi vivia segur. I no dubto que hi continuaran freqüentment. Això s'escolta ara mateix al The World. A veure si l'estan escoltant, ja ho sabeu. A veure si feu allà un bon concert i llenc, que serà superxulo, no?, per ajuntar-vos tots. Ja tenim també concerts per aquí, programats per la gira. Vull dir que... Ja et dic, està suscitant molt d'interès i estem molt agraïts, perquè d'alguna manera també és com una mostra de respecte d'una carrera, no?, i carinyo, de dir, hòstia...
La gent s'estima en el projecte i volen donar un últim adeu. Aquí ens estan sortint moltes coses i estem molt contents. Són escenaris que ja hem tocat, pot ser en un passat, però que són molt significatius per la banda. Jo vaig estar vivint a Barcelona durant molts anys i s'està acabant d'últimar una data.
Adeu a tota aquella gent en què vam fer creixer, Pepet i Marieta, a Barcelona, que, vulgués o no, també va significar un impàs i un punt d'inflexió, perquè, bé, a viure a la Capi, vulgués o no, també va conèixer tota la seva gent. Serà una ciutat plena de fut, però també és una ciutat plena de gent.
De moltes ganes que poses. Sí, sí, sí. Però te dones compte d'una cosa que acabes de dir ara mateix, que és una ciutat plena de furts, però és que no sé per què tot l'udulent és el que fa més soroll, ca un dena. Hi ha milions i milions de persones vivint allà i només l'udulent és el que fa soroll. Ostres, que segurament cada dia passen coses boniquíssimes i clar, com no és bo, ningú parla, perquè ja és una cosa molt normal. Doncs no, no és tan normal. Sí, sí.
No, és cert, vull dir, aquí a Barcelona vaig fer moltíssimes coneixences que continuen estant allí i, òbviament, coneixences no només personals, que m'han aportat moltíssim, sinó també professionals que fan que, per exemple, continuï toquen a Barcelona, com toquen a la Mercè, a la Sèrcia de Gràcia i tal, quan ja no vivi allí, però, inevitablement, forgen unes relacions que t'ajuden. O, per exemple, també contactes de mitjans de comunicació. Vull dir, sí, està a la capital...
almenys d'una temporada, però qualsevol persona que vulgui dedicar-se una mica al món de la música o qualsevol món artístic... I perquè són molta gent i hi ha moltes coses allà molt interessants, precisament pel món de la música. Hi ha moltes sales, la gent també es mou per veure grups, encara que no siguin aire coneguts, etcètera, etcètera. És una mica...
Per cert, que m'estaven recordant el mateix, Josep, això del moviment de gent, que vosaltres allà la liàveu, eh? Jo me'n recordo, no sé si va ser en dos vídeos, potser diferents, que fèieu convocatòria de gent, te'n recordes? Sí, però anà a Barcelona. No, no, a casa vostra, a la zona d'Ull de Cona, cap allà. Ah! Que fèieu més a més, dèieu, bé, aquest diumenge us esperem a tots, que volem fer gravació de videoclip.
Que no sé si va ser amb un o dos o tres, potser. Mare meu, 30.000 vegades, sí, ho hem fet moltes vegades. Per això, per això. Que ja us trobaran a faltar, eh? Dirà, home, aquesta gent que no fan res. Que no ens fan videoclip ni res. Ara us enlloraran. No, sí, no. I no només ho llecona. També una mica, pues... Nosaltres si alguna cosa hem fet durant uns 20 anys, és reivindicar una mica les Terres de l'Ebre i mostrar-les també, perquè no. I el riu.
I sí, i la veritat és que, per exemple, els videoclips sempre hem intentat fer una finestra, no?, de les Terres de l'Ebre i hem mostrat, bueno, és que tenim videoclips, jo no sé, al Delta de l'Ebre tenim videoclips d'Uniacona, però també en tenim a les Cares d'Alcanar, en tenim a la Ràpita, vull dir, hem volgut mostrar sempre tot allò d'allà baix perquè hem pensat que d'alguna manera podíem ser això, uns ambaixadors d'una terra que cada vegada és més coneguda, per sort, i que cada vegada disfruta més gent,
però que potser fa 20 anys no es coneixia tant i estava guai reivindicada, no? Sí, sí, sí. Jo crec que això ho han fet. Ho hem portat de bandera des de sempre, és cert. Sí. Sí, sí, sí. Josep, no ens queda més temps, però sí que m'agradaria tornar a parlar un altre cop amb tu i ja quan tingueu ja totes les dates i si alguna és per Tarragona i ja seria fantàstic, però bueno, si no és així, encara que sigui aquí a propet amb l'excusa de que esteu per aquí...
També he de tornar-hi a parlar, si et sembla. Molt bé. Sí? Però escolta, claríssim, i ja presentarem la música nova i estarem encantats de tornar a parlar en Tarragona Ràdio, crec que sí. T'agafo la paraula, eh? Molt bé. Gràcies.
Adéu, adéu. I com diu aquesta cançó, sempre van... Que és una autèntica meravella i que precisament amb ella tanquem el programa. Família, fins demà. És com ordenar un armari per deixar-lo endreçar.
Has de cap girar-lo en peça per anar recol·locant. Potser t'ofega la pena, però la vida no restrena. Si no ho mires més enllà. Si no ho mires més enllà. Ai, si és que avanto