Els parla Laura Casas. Els aiguats de les últimes hores a les Terres de l'Ebre, especialment al Montsià, han deixat desperfectes en diferents punts. Ens fixem, per exemple, a la zona del port de la Ràpita. El barranc que boca el mar es va desbordar ahir a la tarda i l'aigua i el fang es van escampar pertot arreu. Michel Pijuan.
Al carrer Méndez Núñez va arribar a més de mig metre d'alçada amb molt poca estona i els veïns aquest dilluns s'han unit per netejar. Ho haurem de llançar tot a dir la vaquita que té uns baixos en una cuina i on també hi guardà un cotxe. Al mig del carrer un pam de fang i queixes dels residents perquè la situació s'ha repetit per tercer cop en cinc anys. Per això reclamen millors canalitzacions i l'ajuda de la brigada.
Això era avui, ahir era un dia de festa, estàvem tots aquí dinant amb els amics i es va fer, va sonar l'arma i se'n van anar tots. I en qüestió de deu minuts, mos vam inundar. En qüestió de deu minuts, no més. No vam tindre temps d'entrar al cotxe, quan poguíem la tanca amb la porta i l'aigua ja mos es pentejava per a dins. El meu home i el meu home es van quedar dins tancats perquè l'aigua, nosaltres es pentejaven per a fora perquè no entra l'aigua i l'aigua mos es pentejava per a dins. En aigua estava aquí i bueno, i va ser...
No es pot explicar, un desastre. Tot, tot el que hi ha aquí, tot s'ha perdut, no es pot aprofitar res. Res. És molt trist, és molt trist. Una altra veïna, Noelia Borràs, ha narrat des de casa seva com va passar bastant angoixa amb els nens petits i ha explicat com es van refugiar al pis de dalt. En el seu cas, teme d'haver perdut cinc cotxes que es trobaven a l'interior i que van quedar inundats.
Tants materials, ja ho veus, els cotxes, teníem 5 cotxes entre els dos magatzems i tots inundats d'aigua dins, no sé si els podrem salvar tots o no, i a part hem perdut moltes coses que teníem aquí al terra, que les estem tirant directament, no es pot aprofitar. Per la seva banda, un altre veí, Joan Agustí Ramírez, ha explicat que tot i que els aiguats d'ahir van ser un episodi puntual, admet que cada cop són més freqüents.
L'alcalde d'Alcana, Joan Roig, ha explicat a Tarragona Ràdio que alguns dels salvaments, una trentena, s'han fet inextremis com un cotxe que s'ha rescatat a pocs metres del mar, malgrat la complicació d'algunes situacions, però totes les operacions s'han pogut fer amb èxit. Roig diu que plou sobremullat i que ja venien d'una situació complicada i demana solucions integrals. Este fenomen evidencia que el problema ja és estructural,
i que l'haurem de tractar d'una forma més profunda, no només a nivell local, sinó territorial. Aquí hi ha hagut rescats, en total hi ha hagut 56 actuacions de bombes aquí al nostre termini municipal, però és que n'hi ha hagut alguna inextremis, és a dir, tanta gent que és dins del mar, pràcticament, que el meu vehicle ha fet cap dins de la zona marítima, per la força de l'aigua. Hem de ser més contundents de les nostres accions, si no volem perdre vides.
A Santa Bàrbara l'aigua va arribar a superar el mig metre dins de moltes cases. El seu alcalde Josep Lluís Ximeno ha explicat que és aviat per fer una primera estimació dels danys, però que tenen indicis que hi pot haver molta afectació.
molt pronte, tenim indicis de veient com està la població, tenim indicis que pot hi haurà molta afectació, molts de baixos de cases inundats i el que realment ara ens preocupa i el que hem de començar a avaluar és el que seria el tema de les infraestructures agrícoles
cosa vital per al món agrícola i en un moment tan sensible com és ara que tenim la recollida de la collita i això sí que aquí sí que realment ens hem de posar tots plegats, administració i la gent, a tirar endavant perquè aquí ens va la vida del món rural.
Protecció Civil manté l'inuncat en fase d'emergència. Recordem que les classes han quedat sospeses. També a la URB, als campos de Terres de Libra, i a Reus s'hi ha referit en declaracions a aquesta casa el seu rector Josep Pallarès.
que és només les comarques en si, són aquestes seus que tu dies, que això vindria a afectar més de 4.000 estudiants, 4.100 estudiants directament, però també hem de tenir en compte la mobilitat que hi ha entre les diferents seus. Per tant, molts estudiants de Tarragona, per dir una cosa, no han pogut anar a Reus, o treballadors que estan vivint a Reus no han pogut deixar treballar a Tarragona. Per tant, no és només l'afectació i el tancament d'aquestes...
d'aquestes auses universitàries, sinó que també és l'afectació en la logística, per tant, serà un dia complicat. En diversos punts de Terres de Libre, l'episodi ha deixat ja més de 300 litres acumulats, com dèiem, en aquest episodi de pluges intenses. Més notícies les trobaran a tarragonaradio.cat.
Benvolgut multireformista, a Obramat no podem abaixar-te els impostos ni el preu de la gasolina de la teva furgoneta, però sí que podem ajudar-te amb els nostres preus. Per això, a Obramat, revisem cada dia els nostres productes per oferir-te les millors marques professionals amb els preus més baixos de la zona IVA inclòs, on compren els professionals. Obramat.
L'Institut Català d'Investigació Química, l'ICIC, fundat el 2004, és un referent en investigació de processos químics sostenibles, química per a la salut i descarbonització. Amb 250 científics de 40 nacionalitats diferents i situats al campus Sesselades, l'ICIC col·labora internacionalment amb institucions i empreses generant un impacte en la indústria i la societat. Descobreix-ne més a www.icic.cat
Moll de Costa, la Rambla de la Cultura a la vora del mar. Dina i passeja, parleix de la cultura, del lleure i de l'esport al Port de Tarragona. Hi trobaràs museus, exposicions, teatre, activitats, espais per passejar i fer esport. Completa la teva visita amb un tast de la gastronomia marinera del Serratllu. Més informació a porttarragona.cat
Vinga, chicos, vengan, chicas, a bailar. Aquest de novembre Tarragona s'omplirà de música i esperança amb el Mama Pop Guateque.
Un espectacle per donar suport a la investigació del càncer de mama a l'Institut d'Investigació Sanitària Pere Virgili. Més de 30 artistes sobre l'escenari i tu fent que la música es transformi en vida. 1 de novembre, Palau Firal i de Congressos de Tarragona. Entrades a mamapop.cat i a Farma Tarraco.
Tens entre 18 i 35 anys i vols comprar el primer habitatge? El Préstec Emancipació t'ajuda a assumir-ne l'entrada perquè et finança el 20% del valor de l'habitatge fins a 50.000 euros que passarà a ser de protecció oficial. Informa-te'n a habitatge.gencat.cat Generalitat de Catalunya. El govern de tothom.
Vols fer créixer el teu negoci aquest 2025? Tarragona Ràdio t'ho posa fàcil. Amb tarifes adaptades per a tothom i novetats com la promoció nou comerç. Set dies de publicitat, des de només 80 euros més IVA. I si vols més visibilitat a la 96.7 FM i tarragonaradio.cat, aprofita ara els descomptes exclusius per a contractes anuals.
Contacta amb nosaltres al 673 325 497 i fes que el teu negoci marqui la diferència. Tarragona Ràdio. Som 40.000.
Fins de Tarragona, a Tarragona Ràdio.
Bona tarda, hola, què tal? Benvinguts a la Sintonia de Tarragona Ràdio, feliç dilluns, dia 13 d'octubre 2025. Posem-li una miqueta o l'esporneta de llum a tot el que està passant, perquè Déu-n'hi-do, Déu-n'hi-do al que estem mirant les imatges que ens han arribat durant aquest cap de setmana dels Aiguats.
a la zona de la Ràpita, a la zona del Canal i companyia, que ens hem quedat gairebé sense paraules. Ho sentíem als companys de la Randa Mar i esperem que aquestes precipitacions es tranquil·litzen una mica o almenys mimbin pels dies que queden per davant, perquè Déu-n'hi-do és allò de ploure sobremollat. I Déu-n'hi-do quin ensurt.
Doncs des d'aquí el nostre recolzament per a totes les famílies, per a totes les persones, donem gràcies i toquem fusta que no ha anat més enllà i pendents, també aquí a Tarragona, òbviament del cel, i que ens caigui això una miqueta, si pot ser de pluja, només una miqueta, ja en tenim prou. El que fem ara mateix és obrir la vostra agenda, així, així, directament, sense pensar, perquè aquí cada setmana...
Tenim un concert que espero i desitjo que no ens fallis. És a Constantí, al seu casino, el diumenge, dia 19, a les 7 de la tarda i dins del Festival Accents. Que Déu-n'hi-do també com està el Festival Accents últimament. Està que se surten, eh? Isaac!
Quan es va posar les piles va dir no, no, les posem i ben posades i ens porten, doncs això, bons concerts que us volem recomanar aquí a través de la sintonia de Tarragona Ràdio. Fins que no amb què viveu és la presentació de nou oficial i oficiosa del seu disc de Lleig. El tenim aquí amb nosaltres que de seguida els saludarem a José, José Galdrán.
I també avui, com ens passa gairebé cada dilluns, trobarem i tindreu, si voleu, el nostre retrovisor musical amb el Jordi Sogranyes. Tres píndoles ens ha deixat que després desvetllarem de què tracten. No sé si haurà marxant molt lluny en el temps, que ja saps que de tant en tant ens diu, a l'any 1800, jo no hi era, home, tan lluny cap enrere. Fa 40 anys i jo no estava fa 40 anys. Mentira, coixina. Doncs no, que això, que no hi era.
Sempre em posa més anys del que tinc. Molt malament. Jordi, molt malament. Ja fetes les queixes i feta la presentació, anem per feina.
però he trobat un espai on puc respirar. No ha estat fàcil i no ho és per ningú, mai no ho ha estat. Ni tan sols et puc dir que ho volia així de fa temps, seria mentida. El que ara tinc clar és que penso lluitar i defensar-ho mentre
Fins que no em quedi veu. Si convé sol. Fins que no em quedi veu. Perquè si em quedo a esperar que t'ho vulguis lluitar se'ns podria passar la vida. Ara és temps d'actuar i no em penso a curar aquest cop, no.
que no entiendeu.
Doncs ja el tenim aquí amb nosaltres, José Galdrán, el Lleig. Bona tarda, com estàs? Bona tarda, Sílvia, com estàs? Molt bé. Saps que anava a començar amb Dia Gris, però hauria estat el seu, hauria estat la seva cançó. La tinc preparada, que ho sàpiguis que la tinc preparada. Però he pensat, i que és redundar.
i com ja estàvem molt amoïnats i com estava ja prou amoïnada per tot el que estava passant allà baix perquè ara els hi toca netejar i els hi queden dies la cançó és una mica això, el dia és gris però tirem cap endavant ha de sortir al sol, clar, hem d'anar cap allà el que passa que dic, bueno, ho deixaré per després almenys pel final de l'entrevista o per quan surti bueno, que tenim a Constantí aquí cap de setmana en concert que ens has de continuar presentant que això per a aquells que encara no han posat tu vida doncs que la posin
Bueno, fem la presentació per fàcil Abans d'aquest que he dit sense veu Esperem que trigui uns dies encara 20 anys, no? 20 anys, 30 anys No tenim pressa, no? Perquè a més fins ara ja n'hem presentat-lo, què tal? Fins ara? Bé, fins ara molt bé, l'acollida molt bé, a la gent li agrada Jo estic content, però jo ja estava content abans Soc una mica independent amb això Ja saps que per mi l'important és el procés, el viatge
Evidentment després si a la gent li agrada molt millor i si la gent disfruta dels concerts i de la música en directe, doncs encara molt millor. I que, no sé, m'has d'explicar després qui t'acompanya sobre l'escenari, com anirà tot plegat, perquè tot això està bullint. Bueno, innovarem, innovarem perquè farem el que fa molt de temps que es fa molt poc, no sé si l'acabo de dir massa bé, que és farem un concert de música en directe.
No. Sí. En directe? En directe. El Constantí? Sí. El Casino? El Casino. A les 7 de la tarda? Sí, són puntuals. No, això sí. Això sí que ho teniu, eh? El Casino Constantí, les vegades que he anat, com a molt, allò 5-10 minutets de rigor per allò de... Són molts de ser puntuals que tenim taula reservada a les 9 i mitja. Ah, doncs llavors ja està. Qui dius?
O sigui que anireu, vinga, va, va, va. Ah, fora tothom. No ens demaneu més visos, que ja hem cantat cinc. Vinga, va, va, va. Aneu, cara barraca, home. Que no teniu casa? Marxeu. Diumenge al vespre tothom té casa. No, que has d'estar amb tu. No, no, no. Vinga, va. Fem una mica d'història de com va sorgir aquest darrer disc.
Vinga. Vinga. Jo t'ho pregunto, com va sorgir aquest darrer disc? Perquè jo, mira, tinc coses per fer. Volia fer una mica de la teva vida musical. Mira que te tinc. A veure, a veure, sorprèn-me. Però abans d'aquesta, aquesta.
Això és d'abans que s'inventessin els afinadors. Per exemple, per exemple. Que he trobat una maqueta.
No recordo aquesta cançó, a més a més. És d'Esta Tanca? Sí, sí, no, el grup, evidentment, no té pèrdua. Però la cançó no la recordo, que fot. Que a mi m'agrada una... Posa-la, posa-la, posa-la. Encara recuperaràs? Jo te la passo després, si vols.
Ostres, no recordo aquesta cançó, la tenia totalment oblidada. Què dius? Sí, sí, sí, m'acabes de descobrir la cançó, que fins i tot em fas dubtada si sóc jo, no? Jo crec que sí, però la cançó no la recordo. Home, si vols fer un greatest hitis, eh, ara? Perquè tinc el disc. Espera, jo vaig avançant en aquest mateix disc, eh? A veure, a veure, paro un momentet aquesta, perdó, eh, que paro aquesta, que és la mateixa, tinc aquest altre...
Ai, que encara faràs un greatest hits. La sèrie tot, eh? Estàs segura d'allò que soc jo? Ara tinc dubtes, eh? Seguríssim, eh? Ostres, que fos. És que no recordo haver cantat tant en anglès en ma vida. Home, pots ser ja, a veure...
Aquesta cançó no és meva. Aquesta no? No. Bueno, pues bueno, jo ho tinc guardat com a tatanca. Pues tenim un problema. I a més, tenim d'altres més. Algú m'ha copiat. I després tinc aquesta, que se sent ja una miqueta més, que se sent més rendumentari. No, algú em copia la veu, eh? Pues...
Doncs ho tens, eh? Ja t'ho dic ara, a mi m'ho han passat com a Tatanca, eh? Doncs m'he semblat que t'han enganyat, no dic cap mal a fer, eh? No, no, no. No dic cap mal a fer, però... Ja t'he dit, ho tinc guardat, Tatanca 1 i Tatanca 2, que ja t'he dit, aquesta segona jo no m'arriscava, però l'altra sí, eh? Igual és un altre Tatanca, eh? Tu creus? Sí, hi havia un altre grup que es deia Tatanca, no aquí a Tarragona, por ahí.
Però jo ho recordo que... Té la teva veu i te l'ha copiat íntegrament, eh? Sí, sí, és fort, perquè a mi em feia dubtar perquè no recordava haver fet aquesta cançó, però dic, ostres, igual... Bueno, després t'ho passo. Que no sigui que diguis... Bueno, tu jo dius que no diguis, també, no? Jo sabia que hi havia cançons que fa molts anys d'aquests cassets que corrien. Això estem parlant de quin any?
87? 88? 86, 87, 88, sí. Fa una mica, eh? Tot això va venir d'aquell costat. Inclús 90, te diria. Finals dels 80, principis dels 90. Perquè a sobre de l'escenari com es va fer o de l'associació de músics, te recordes? No, això és anterior. Era 90, 91, més o menys.
Ostres, veus, ja em ballen les dates, perquè jo el disc aquell que es va gravar a la plaça del Mercat, a l'Associació de Músics, jo tocava amb en Joan Reverter. És veritat. I no tenia res a veure estilísticament, no tenia res a veure amb això. Si això em dius que era, quin any? Jo crec que era dels 90. Els 90, doncs aquest tanque és molt posterior, és mitjans dels 90. Clar, clar, clar. És mitjans dels 90. Tela, eh?
Tant de temps fa que ens coneixeu. Fa molts anys d'això ja. Clar, jo estava supercontentíssima que t'havia trobat d'esta tanca. Que m'has fet dubtar de si havia fet les cançons o no. Jo ho tenia tot guardadet. Dic, mira que xulo, que li faré una especial. Segurament, jo recordo... Veies una denúncia. No poden haver-hi dos tatanques. A veure, què passa?
Molt malament. Dos em semblen pocs. Sí? Què dius? Sabien més? Però amb la teva veu? Ostres, sí. Perquè aquest era la teva veu. Pensa que en aquells moments no era tan fàcil anar a internet, perquè no hi havia internet, sobretot anar i dir a veure qui són aquesta gent. Jo sabia que hi havia un altre grup que es deia Tatanka, això sí que ho sabíem, però que era de les Espanyes i tampoc ens preocupava massa perquè no estàvem per preocupar-nos per això.
Ara que això que la veu fos tan similar a la meva que m'ha costat diferenciar-me. No, per això te deia que jo juraria que eres tu. He tingut un moment de crisi de memòria. Que no pot ser, no pot ser. Segur que en algun moment, en un viatge... No, de viatges en vaig fer molts, però fins a arribar al punt de gravar cançons que no recordin. Aquest sí que ets tu, eh?
Sí, aquest sí. Aquest sí, veritat, eh? No, no, que és l'Enyalmó, no? Aquest és 2001 i aquest sí que encara ho recordo. Que a més a més vas fer un... Aquí vas anar per totes les Espanyes, eh? Sí, sí, sí. Amb l'Enyalmó, no? Sí, sí, sí. Va ser una època molt xula per això, perquè vam viatjar molt, vam tocar amb escenaris molt grans i va ser... Què va ser el més al·lucinent que vas arribar a viure? Vam obrigir el dia 18 de març del 2001 a València per les falles amb Raimundo Amador. Oh!
Clar, el Jardí de Viveros. Com és xiquitin? Perquè deia un dia molt xiquitina, eh? Era la seva paraula. El Jardí de Viveros ple de gom a gom. Això era molt xulo. Al cap de dos dies, a la Magdalena Castelló, amb OBK.
que la mescla era xula, OBK i lenya al món, no? Estava guai. L'important és que vosaltres vau deixar el pavelló ben alt. I l'altre concert supermític va ser a Sant Isidro de Madrid, a la plaça de Madrid. Deja Mallor de Madrid, que també va ser un concert brutal, perquè és el lloc on vaig néixer, perquè estava ple de gent, que evidentment eren festes de Sant Isidro,
i va ser un concert superguap. I molts altres, ja van fer molts, de grans, de petits, i això per totes les Espanyes, des de Toral de los Bados en León, que està... Després de quan s'acaba el món, està una mica més cap allà. Sevilla, la plaça de Toros de València, coses superxules, clar. Quan t'embarques en un projecte amb aquest suport que teníem llavors, doncs tens accés a tocar en llocs superxulos.
Bueno, ara queda poquet, ja, perquè facis tot això amb el lleig. Sí, pim-pam. A més, ara amb internet... Domi, vinga. Oh, que no se sap mai. Tu deixes posar-se, eh? Si jo posar-me ja mi poso.
Home, a més a més, ara ja se t'accomplica molt, perquè m'he quedat només amb aquest el teu darrer disc. Però podem de fer un recopilatori dels altres, que també són molt bonics. Sí, bueno, això és una mica el que farem diumenge. Veus? Agafar una mica... Sí que ens centrarem en l'últim disc, però sí que recuperarem també algunes cançons del primer i del segon, també. Clar, clar, mira, mira, mira.
Sí que esteu, eh? És el tronc, eh? Com si fossis un riu que mai acaba en el mar. Ara estava a pensar-se allò d'aquí d'una poca, s'equivoca. El que pensa encara és pitjor. Tinc unes ganes d'anar a veure l'estrime per veure la cara que he posat. No, i la meva. I tu, que no, que no, que no.
Després t'ho passo de gravació aquesta també. Quin momentazo. Eh, que no se sap mai, veus? Jo t'he descobert.
Com un nen sense disfressa, un dia de carnaval. Com un viatge de molla, que t'ha estat curant mal. Com un déu sense fet, com un petó mai donat, com un assat sense estrenat, o un cafè descafeinat, o un cervell sense lloc, com un sol sense
Com la lluita d'aquell que sap que guanyarà. Com les robes fitjades a l'anar a treballar. O aquell feix de bitllets que no podràs gastar.
Bueno, estàvem comentant ara que encara està ballant-li el cap a Jose. Que jo li estava dient a ell que jo te juro, Jose, que pensava que eres tu. Perquè a més a més he estat allò indagant i aquesta gravació a mi me la van donar fa cinc anys. Que jo la tenia guardada. Dic, mira, en algun moment farem una petita història amb el Jose, d'estar tanca i tal i qual, i li posaré de sorpresa, no, no, sorpresa a la meva...
El que és fora és que m'has fet dubtar molt. Després t'ho passo. Com pot ser que no recordi jo aquesta cançó? On estava jo? I en quines condicions estava? On vaig gravar això? Bé, és això que acostuma a passar. Ara ja amb internet... No, no, però a mi em dic que ara amb internet les coses ja se difuminen. Que encara així, he de dir en contra de l'espoti...
que quan hi ha un grup que es diu igual, algunes vegades junta tots els èlbums del mateix nom, que no del mateix grup. Qualcosa pots presentar un watching first, i que sigui aquest watching first, que un és de Suècia i l'altre és... La tecnologia no deixa mai de sorprendre'ns. I la que hem de fer? Anem cap al concert d'aquest diumenge, recordem que és a les 7 de la tarda, però les entrades que hem de fer...
Entradium. Entradium directament. O si voleu pagar una mica més perquè us sobren els diners, podeu comprar-la allà directament. No, perquè sempre anem a la taquilla. Corre, corre, corre a taquilla, posar taquilla. Bueno, si voleu anar a taquilla, cap problema. Però són 10 euros a l'anticipada i 12 euros a taquilla.
Tampoc són, a veure que no ens arruïnarem. És una cervesa menys. Dos euros? Una ampolleta d'aigua. Una ampolleta d'aigua, José. Depèn de com. I sobre l'escenari, amb qui estaràs? Fent música en directe, que m'has dit abans. Sí, sí, sí. Tenim aquesta mania. Sobre l'escenari, a la bateria hi ha l'Àngela Alonso, que ja em va acompanyar amb els dos projectes anteriors.
al baix el Ramon Retxe i a la guitarra el Miguel Trujillo, que portem uns 20 anys, 20 i escaig d'anys. El Miguel jo el trobo a tot arreu. És com Déu ja, gairebé, no? És que, Miguel, si vols algú que toqui la guitarra i que sigui una gran persona, n'hi ha d'altres, però el Miguel és una aposta segura. És que Miguel...
Estar amb tu amb diversos altres projectes, també. Sí, sí, amb mi. Que ja fa, quan ens coneixeu vosaltres dos amb el Miguel? Jo coneixo el... Però heu coincidit, me'n refereixo, musicalment. Sí, però abans ja ens coneixíem, perquè jo abans, quan jo treballava venent instruments musicals, ell donava classes al mateix lloc on jo venia instruments. O sigui que ja és una posta seguríssima. I això fa 20...
Ara, 20 i algo anys, 20 i escaig d'anys. Vale, Déu-n'hi-do. I vam començar a tocar junts amb Cat Rock, que l'any que ve farem 20 anys. Ah, 20 anys ja de Cat Rock? Sí. Sí, sí. Que ni dius. Sí, sí, sí, sí.
Uah, no m'ho esperava, t'ho dic en sèrio que no m'ho esperava, eh? Jo tampoc, quan m'ho hem dit fa un parell de mesos, hem de pensar alguna cosa per fer, que fem 20 anys, dic 20 anys? Si te serveix aquí a Tarragona Ràdio, que també has format part dels seus inicis, com a tal, a Ràdio Fòrum, en aquest cas, ho farem l'any 99 als 40, eh?
tela, eh? Que estem també d'aniversari. Ens cauen per tot arreu, eh? Hem de fer alguna cosa, eh? Hem de fer alguna cosa. Ens jubilem. Ens jubilem. Ostres, ostres. Doncs això, Ramonet i Miguel, que...
compartim escenaris des de fa 20 anys amb Ramonet més perquè Ramonet formava part de l'Iñal Mono amb mi vull dir que ara farem 25 anys que toquem junts i la nova incorporació és a les tecles i al Rubén Lorenzo que aquest any s'estrenaran nosaltres és molt maco Rubén és molt bona persona també jo el conec menys perquè els altres els conec molt llavors clar
Encara ens estem fent a nivell personal, més que res, no? Doncs perquè això, perquè ens hem tractat menys, jo el conec fa un parell d'anys. No és el mateix que el Miguel, que jo dic A i Miguel acaba la meva frase, vull dir, no... Que ja us coneixeu només amb una mirada gairebé, no? Sí, sí, sí, això és un perill, perquè els xistes s'expliquen sense haver d'explicar-los.
O sigui, ell riu abans que tu que s'hagies acabat. Sí, sí, sí. I quan dic alguna cosa pel micro ja em mire i em diu, anda, ja explicarà això que ja ho he explicat 35 vegades. Ah, doncs, aquest cap de setmana s'ho pren-lo.
Bueno, l'estic escrivint guió per a veure si dic coses que no he dit mai, perquè ja està bé de repetir els acudits. Sí, sí, intentarem fer alguna miqueta. No, no, però només que sigui per ell, eh? Perquè el que et deixis fallar a joc... Sí, home, per ell i pel Ramonet, perquè si no s'avorreixen. Ja, home, no, no es poden avorir. A més, amb tu a sobre l'escenari, mai... No de la música, dels xifes, dels acudits... Sí, sí, sí, fes-me cas. Ja m'ho han dit alguna vegada. Què hi diu? Que sinvergüenza, sinvergüenza. No digueu això, pobre José. Home, que us atrevieu.
Els anys no passen en Valde. Bé, però jo crec... A més a més, si ets d'explicar les cançons, o sigui, una vegada que dius, ostres, vaig explicar alguna de l'àlbum que dèiem abans, d'aquests a més, com els altres. Clar, com tothom que explica històries...
Jo, per una banda, penso que la història s'ha d'explicar per si mateixa, és a dir, tu escoltes la cançó i cadascú que entengui el que vulgui, però sí que m'agrada fer aquest tipus d'arqueologia, de dir, bueno, però si això, per mi, que és qui l'ha escrit, ve d'aquí, ve d'aquestes sensacions, d'aquestes històries, vull comunicar aquestes coses, després, evidentment, la gent les agafa per on...
Sí, sí, sí, però la música és això. On estava aquesta senyora? On? Jo estava explicant-nos el que... Bueno, però la música i l'art en general té aquesta característica, és que una vegada tu fas la cançó, la pintura, el llibre, tu ja ho has llançat i llavors ja deixa de ser teu. Però això és molt bonic també, eh? Sí, sí. Sobretot quan interpreten i reinterpreten seva aquella cançó. Sí, però té un punt de desconcertant. A què refereixes? Bueno, jo he viscut experiències...
Com la d'aquesta xica de la ràdio que t'ha posat d'un grup que no era. Però coses pitjors. Gent que m'explicava de què anava la meva cançó i m'ho discutia de què anava la meva cançó. Què dius? De bon rotllo m'ho discutia. Sí, sí, sí. M'estàs enganyant i això va dir això. Que no. T'asseguro que no. A més, ho recordo amb un concert a Bilbao.
amb l'Enya al Mono, que va haver-hi un petit incident, era l'època on tot el tema d'Eta i tal estava una miqueta amb el seu màxim exponent, i parlant després del concert, hi havia hagut un petit incident, i em deia, clar, és que es tracta d'un tema una mica delicat. Dic, ostres, quin tema delicat hem tractat, perquè l'Enya al Mono no es caracteritzava per ser un grup gaire reivindicatiu de res. I sí, es tractava del tema d'Eta i tal.
No, no. Diu, ¿cómo? Diu, si en aquesta cançó dic, no, perdona, no. Això no va d'ETA, va de la religió, no té res a veure amb età. A mi que no diguessis, estate quieta. No, no, no, era un tema més de Concepció. Vam estar com una horeta llarga discutint sobre... I tal va arribar a cantar, jo que dius, mira, va ser en aquesta banda i tal o canto... No, no, no, ella me'n llegia, inclús me'n llegia la lletra. Era una de les representants de 40 principals a Bilbao. Ana.
No era una fan... Sí, sí, una persona que s'apropava... Una noia que s'havia escoltat el disco i que, clar, jo ja sofria antes que toques. Dic, però és que esto no va de... Va de la religió i de com no es canvia la vida, les religiones i tal. Vull dir que té aquesta part estranya, però que sí, sí, que tu cantes i la gent... Tu parles i la gent escolta el que vol. I...
Això ens passa a tots i als que treballeu a la ràdio és encara més fort. Afortunadament està gravat la majoria de les coses que es diuen per a la ràdio. Però tot i així tu li pots passar la gravació a aquella persona i diu, lo ves? Com ho has dit? Però jo no he volgut dir-te això que tu has entès. Tot això és molt complicat, però té aquesta part bonica que tu llences un missatge.
perquè tens coses a dir i després la gent s'ho adapta, s'ho porta a la seva història, això és molt xulo, sí, molt xulo. I a més a més, escoltin de la manera que escoltin, t'han escoltat. Sí, sí. És aquesta sensació de dir, ostres, aquest missatge directe o indirectament arriba, no? Sí, el que passa és que per mi és molt important que el missatge arribi com jo vull que arribi. Correctament, clar.
Però això no està... A les teves mans està intentant fer-ho el millor, el més clar possible i el més directe possible, si és que aquesta és la intenció. A partir d'aquí ja no pots anar a casa per casa i dir, eh, no pensis això d'aquesta cançó. Has vist? És la vida de la comunicació, i insisteixo, els que feu ràdio esteu tot el dia amb el micro a la boca i contra més parles, més problemes tens en aquest sentit. Danger, danger. Perquè...
Els que parlem poc s'equivoquem parlant, imagineu-vos els que parleu molt, t'equivoques perquè t'equivoques o la gent et malinterpreta perquè et malinterpreta, la vida és així. Tampoc li donem massa estor. No, no, no. Però, per cert, jo anava a dir, per què no torni a passar això? Esteu pensant de gravar el directe?
I després d'aquestes petites explicacions i petites coses, tot això a sobre de l'escenari és quan les doneu. I clar, després la persona que està allà se les queda, diguem-ho així, però les que no poden estar queda volant. Mira, els directes els gravem sempre. Sempre. De fet, la primera presentació que vam fer al Magalgem l'any de la pandèmia...
Jo ho tinc gravat i les cançons que no estan incloses en el primer disc, que la majoria són versions, ho tinc editat com un disc de descàrrega només, on tu pots agafar aquelles cançons que van versionar i reescoltar-les o escoltar-les per primera vegada com la van fer. La segona presentació està gravada però no la tinc. On vas fer? La segona la sala cero.
No, però estava pensant, te van fer com una entrevista que anaves comentant. Va ser la primera de les presentacions? Que hi havia una noia que et feia una sèrie de preguntes... No, això va ser la presentació que vam fer amb acústic d'aquest disc, que la vam fer abans de l'estiu, a la sala 12 topes. Que me l'ha agradat moltíssim. Aquell concepte és molt xulo. Aquesta interpretació, aquest...
És molt xulo perquè és un format molt proper, que a mi m'agrada molt, és senzill de muntar perquè som el Miguel i jo i no és complicat, són dues guitarres i una veu i no porta tota la infraestructura que portem quan anem en un grup. I després hi ha la capacitat d'explicar, d'explicar de què vas i després és això. A mi aquest format m'agrada molt, el format de duo, que també amb el Miguel fem diverses coses així,
Perquè et permet també una mica explicar més què vols dir. I també perquè em permet ampliar el repertori. Jo quan vaig amb Miguel tinc un repertori de 60 cançons. Jo puc triar què faig avui i moltes d'elles no són meves, són versions o traduccions o reinterpretacions de clàssics que a mi m'agraden. És molt més lliure, és un format molt més lliure, molt...
amb el grup està tot més pautat tot i que jo sempre deixo espai a les coses que puguin passar o com se vulguin expressar els músics perquè m'agrada que el directe tingui alguna cosa diferent al disco perquè si no jo trobo que la gent que s'ha escoltat el disco
doncs ja se l'ha escoltat i el que quan ve a veure'ns en directe és a veure què més. Clar, clar, què em dones, no? Què em dones més? A part del disco, com ho feu? A veure, quina clocada, quina petita cosa sobressur. I després, l'avantatge de treballar amb músics bons és que aporten, sempre. Sempre aporten. Ja sabeu que jo els discos els treballo a casa, sol, i això té un perill, i és que...
a nivell d'influències estàs una mica més limitat a les influències que tu tens quan tu incorpores la gent de fora jo no els dic feu això tal com està el disco no, les cançons són així i a partir d'aquí continuem treballant i això a mesura que vas fent concerts i a mesura que vas treballant les coses volen una miqueta més ara com que és la presentació sempre va una miqueta més els músics intenten agafar-se més el que hi ha per tenir una xarxa de seguretat
Però a partir d'aquí, doncs, és que són molt bons. El que treus a xarxa la poses moltes vegades, no sé si ets tu. Sí. Si vas ballar el cap o què, sobre l'escenari. Sí, bueno, sobre l'escenari no tant. Soc més de 20 minuts abans allò de... Se'n recordeu d'allò que vam dir que... Doncs no res. No, però...
Però bé, què pot passar? Que surti malament? Home, tu ja saps que la gent quan s'atrenca una corda de la guitarra o passa alguna cosa a l'escenari que és diferent, és allò de... De cop i volta deixeu de ser déus, us torneu humans només en aquell moment.
A mi hi ha una cosa que m'agrada molt d'aquest escenari. Jo ho veig sempre des de tres punts de vista. Una, quan estàs damunt de l'escenari, que t'emprenya moltíssim. Quan hi ha un fallo, hi ha un problema tècnic. Deixa de sonar-te una cosa o se't trenca una corda. Ara no puc estar per això, estava per una altra cosa. Aquesta és una part. La segona part és quan treballo com a tècnic.
que jo veig que a algú se li trenca un acord o té un problema i la meva missió és donar-li la solució. Jo hi pateixo molt. Pateixo molt per què? Perquè vull donar la solució perquè la cosa... I ràpida. Que sigui màgica, fins i tot. Que es noti el menys possible i que sigui efectiva i ràpida. I la tercera és com a públic, que m'encanta, perquè veig com reacciona l'artista en aquell moment i veig com el grup o com l'espectacle continua funcionant o com s'adapta a aquelles circumstàncies. Són les tres maneres de veure'm.
És interessant. Jo espero que no em peti cap corda. No, home, no, no, no, toco fustar. Mira, estic tocant fustes. M'ha passat, eh? A tothom jo crec que toca en un escenari i li ha passat. Jo soc, a més amb això, soc molt obsessiu. Jo canvio cordes moltíssim per a l'intentar. I de guitarres també sobre l'escenari canvies pastat? Aquesta vegada tinc alguna coseta. Normalment jo sempre he fet els concerts de presentació amb el lleig.
amb una guitarra elèctrica i una acústica. Aquesta vegada faré algun canvi més. Tot i que no hauria de fer-ho perquè l'alçari és petit i ja veurem on posem les guitarras. Però sí, aquesta vegada faré alguna cosa més perquè introdueixo algunes cançons, algunes versions que requereixen definacions diferents i això per no...
Per no arrelentir el concert que s'argui a reafinar la guitarra en directe, doncs agafes una altra guitarra afinada diferent i cap endavant. És això, m'agrada aportar coses diferents a un directe que sí, que són les meves cançons, que m'encanta presentar-les, però a part sempre vull fer coses una miqueta diferents.
I per mi són xules perquè a mi m'agraden aquestes cançons, evidentment. A més, sempre treballo en coses no excessivament conegudes perquè, com que ja venim del món de les versions, i ja fem versions que li agraden a tothom perquè fem festa major i en aquest cas...
Fujo de les coses hiperconegudes. Són conegudes perquè són artistes normalment mundialment coneguts, però són coses que no estan tant a les ràdios. Com per exemple? Vinga, va, dóna'm un exemple. Mira, t'adonaré un exemple. Una de les cançons que fem ja la vam fer a la primera presentació, que és una versió dels Cantin Craus. Cantin Craus té un tema molt famós que és Mr. Jones. Va ser un superventes en el seu moment...
Correcte. Jo faig una cançó del segon disc, que és menys coneguda aquí a Espanya. A mi m'encanta aquesta cançó, m'encanten canting graus, totes, perquè m'agrada l'energia que dona i m'agrada la traducció que he fet, me l'he fet venir bé per explicar coses sobre Tarragona.
Ah, molt bé. Ja està aquí. Ai, ai, ai. Bueno, haureu d'esperar el diumenge. Mira, que ja, que la setmana passa volant. O... O... Què? O anar a la web on tinc penjat el disc... Ah, que no surts, me l'havies dit? El disc amb les versions que vam fer a la primera presentació, que està allà en directe. Ah, doncs també, també. Sí, sí. A veure, vosaltres trieu. Vosaltres trieu el que vulgueu fer.
Poden fer les dues coses. Mira, tu t'anava a dir, si no voleu anar directament a la web per allò de que, ai, mira, no me funciona bé el ratolí... Fixa't bé que no he dit quina web és, eh? Ah, doncs digueu. No. Per què, eh? Que busquin. Que busquin. Sí, perquè a més no és una web oberta, és una... Pensa que és un disc que s'oferia a la gent que va venir a la presentació. Vale.
És a dir, la gent que havia comprat entrades en un moment molt difícil, on estaven obrint els tancaments i tal, es podia fer vols en unes condicions una mica complicades...
considerar que que menys que la gent que va fer l'esforç de venir doncs que tinguessin un record també d'aquelles cançons que no podien reviure amb el disc original, no? Llavors vaig fer aquesta edició que es diu el primer disc que es deia Trossos i aquest segon disc o aquest directe es diu Ibucins que és aquelles cançons que no estaven en el disc, que la majoria eren versions, doncs te puc dir, a part de aquesta de Conting Krauss hi ha una cançó dels Números Rojos
que vaig tenir la sort que el Teo pogués venir i li vaig dedicar amb ell o vaig fer també una versió del Joel Reyes, una versió del Paul Simon, bueno, grans de la música. Has vist, eh? Estan allà, eh? Estan allà, eh? A la pomada, tots, eh? És que són estupendos. Els altres no es conec, aquests serien els anglesos que m'has dit no es conec. Però en persona no.
Com el Joel o el Teo. Jo tampoc. I amb el Paul Simon més bas que correm perquè no li queda gaire, pobre home. Que vingui un dia a la ràdio. Come here, Tarragona Radio. Sisplau. No ens queda més temps. Ja, si és que ens passa el mateix. Jo, mira, ja continuaria. Per ser que gràcies a la gent, que si no després...
De Rambla Manejament. Rambla Manejament i Rambla Discos. Si voleu comprar els discos oficials, a la Rambla Discos els teniu. Si ens voleu contractar, Rambla Manejament és el contacte. Allí estem. I moltes gràcies amb ells perquè sense ells, sense el Domi i el seu equip, amb el Nacho, l'Ikera amb el disseny, sense ells això no hauria sigut possible, moltes gràcies. Sempre, sempre, sempre. I també a la gent d'excel·lència que estem, doncs.
Sí, amb l'Isaac, sí. Gràcies per la confiança i gràcies per donar oportunitat a la gent local, que ja recordo que ho fa sempre, però ja ho va fer amb el Joel, no recordo si fa un any o fa un parell d'anys, que va fer una presentació superxula. Bueno, està bé que aquests dos festivals, que són molt variats i tenen un nivellazo tremendo, ens doni una miqueta d'escletxa pels joves que estem pujant. Home, home...
A la jovenalla, ara, que estem aquí donant una miqueta de guerra. Diumenge, 19 d'octubre, a les 19 hores, que ja això ho heu fet a aquest joc, precisament perquè la gent se'n recordi. I quina hora? 19. Quin dia? 19. Així no hi ha cap mena de problema. Així no em podràs dir, és que no em van recordar, però si tenies... Estaves allà, és el mateix dia, a l'hora que tocava...
Al casino de Constantí. Sí, senyora. Gràcies. Gràcies a tu, sí. I res, que continuïm investigant a veure qui són aquests de tanques. Dona'ls i records de part meva. Per l'amor de Déu. Home, perquè millor potser ja no hi són. Perquè a més, mira que tenia una data aquesta gravació, eh? Gràcies. Adéu-siau. Entradion.com, eh? Sí, entradion.com. Important, eh? Vinga, va. Adéu, adéu. Adéu.
És un altre dia gris, diferent, igual que ahir, molt millor que ens esperen. És un altre dia gris, de pudors indefinits, amb nits clars.
Arrugians i espantaïdes. Sis de la tarda i tot es torna a fons. Passeges pel carrer i trobes a faltar un bocí de sol. Els edificis cauen sobre el teu.
Fans de Tarragona. De dilluns a divendres, una hora per la música de casa.
Raulina amb salsa, Raulina amb salsa, amb Raül Fit, tots els dimecres... Bueno, tots els dimecres, si no hi ha nàstic. Ah, vale, vale, d'acord, d'acord. Vale, dale. Raulina amb salsa, amb Raül Fit, a les sis i quart, tots els dimecres... Bueno, tots els dimecres, si no hi ha plenari. També coincideix el dimecres al plenari. Vale, vale, dale, dale.
Raulina amb salsa amb Raul Cid tots els dimecres a partir... Si no hi ha programació d'alguna cosa a la ràdio. Però puc fer el programa jo algun dimecres o no, com va això amb aquesta ràdio? Sí, sí, sí. Doncs si em deixen els dimecres, Raul Cid amb Raulina amb salsa, farem un programa a partir d'un quart de set de la tarda a Tarragona Ràdio, tercera temporada amb il·lusió, entusiasme, alegria, però sobretot amb molt d'humor!
I tot això quan comença? Doncs si em deixeu el 5 de novembre. Començaré tercera temporada, només si em deixeu, eh? Raulina Amsal s'han revoltit a partir del 5 de novembre.
Ens preocupen la crisi climàtica, la situació de l'habitatge, els drets humans, l'educació i el foment de la cultura de pau. I a tu? Posa la Justícia Global al punt de mira amb La Porteria, el programa de Tarragona Ràdio que vol fer d'altaveu de les entitats, projectes i persones que treballen per construir un món més just i sostenible. La Porteria, cada dilluns a les 3 i en repetició a les 9. Ens escoltes?
TED Cultura, Tarragona Ràdio. Totes les setmanes estem d'estrena. Perquè sempre hi ha temps per la cultura. TED Cultura, Tarragona Ràdio. Totes les setmanes estem d'estrena.
Escolta-ho els dijous a partir de les 3 de la tarda i la redifusió del cap de setmana els diumenges a partir de les 12 del migdia.
A Tarragona Ràdio fa 17 temporades cobrim el micròfon a la diversitat. Hem escoltat històries de vida, de superació, d'inclusió. Hem parlat de capacitats, de la gent gran, del tercer sector, de la salut i de la convivència. Hem estat al costat de persones i entitats. Perquè darrere de cada testimoni hi ha una història que val la pena sentir. Aquest 21 d'octubre, des del Saló d'Actes de l'11 a Tarragona a les 12 del migdia. Programa especial del tothom, mil edicions. Més de mil veus. Més d'un milió de diversitats.
Baire avui noto diferent, la mirada d'un Guevara, immortal a la paret, semblava que el mes de juliol mai no arribaria, i que les coses mai canvien, però sempre hi ha un primer dia.
Doncs vinga, que ja tenim aquí el retrovisor musical, i el Jordi avui ens parlarà de... i també de... i... Bueno, fem una cosa que ens ho expliqui ell, perquè gràcia, t'ho dic jo, veia gràcia. Però anem a saludar-lo com de humana. Jordi Sobranyes, hola, hola, hola.
Jordi, estàs aquí? Oh, la Silvia! Què tal? Com estàs? Molt bé, i tu? Què tal? Jo, bé, gràcies. Que natural tot, que natural tot. De concert en concert, com cada cap de setmana. Home, clar, com ha de ser, com ha de ser, si no no m'ho podies explicar, eh? En la televisió musical número 291, començarem parlant d'un festival que s'aduï a terme a Torre d'Embarra, a Cal Bofill, concretament aquest passat cap de setmana.
Es tractava del Festival de Musga i Arte Independientes Transarte Fest. Dissabte hi vam poder veure en directe a la Faraona Portenya i los Latidos de la Tierra, una formació folclòrica de valls típics de Bulgària i després també un grup de versions a Capela dels Balcans. Però nosaltres esperàvem els deian 35. Doncs senyors, comencem. Esperem que us agradi.
I comencem, com ha dit la companya, amb l'himne, que és oficial, la vella diable, de la pobla de Mafumet, coneguda al món d'entera. Va de foc la cosa, senyors. Gràcies.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Doncs així de bé sonen. La gent es deia 35 gravat allà en vivo i en directe. Aquest cap de setmana, dins del Trensans del Trensarte Fest, que vam tenir l'oportunitat de presentar la setmana passada i que el divendres i dissabte ens van fer vibrar a Torredembarra. Encara que crec que també vam patir molt de vent, eh? Ho vaig veure i estaven pendents de l'exclemència o la inclemència, depèn de com del temps.
Prenem amb més coses del nostre retrovisor musical. Ara parlarem dels cingles roig. És que aquesta formació de Vilaplana van actuar el 13 d'octubre de l'any 2000, avui fa justament 25 anys, al casal Vilaplanenc. Així sonaven els cingles roig.
Encantada està malparit, tocar-te molt, sempre molt tard per sortir de nom, sempre ressonant el teu nom. Estic tan a prop del cel que gairebé ve a buscar
Fins demà!
Així sonaven els cingles roig, aquesta gravació fa una miqueta, i... que anem tancant, no? I per anar acabant, parlem dels Ànimes Uiu, que anem a fer 30 anys del seu debut en directe. Els Ànimes Uiu, que després van passar a denominar-se Les Ànimes, van fer el seu primer concert a Vilavella. Molt bé.
El Joan Avellanet, nera el cantant, i el Pere Iguader, actual alcalde de Vila Vella, el logista. Fins la setmana que ve, Sílvia, i l'hospital dels fans de Tarragona, i dels de tardes, cap de setmana. Jo ho vaig proposar perquè era un càntic de la Setmana Santa, en el qual... La tinta és de 60 i de 90. De 90. Així ja va bé. En el qual... En el qual la població religiosa de la Vila...
Doncs invocava les ànimes oiu. Què vol dir això? Vol dir que cantaven una cançó en la qual invocaven aquestes ànimes. Les ànimes oiu que criden ai que dolor. Nosaltres, clar, com som músics i fem música i fem una cosa destinada al públic, vàrem pensar que esclar, ànimes oiu, hòstia. No, hòstia, no. Carambe! Carambe! Carambe! Carambe! Carambe! Carambe! Ànimes oiu vol dir ànimes oiu, escolteu, eh? El tanto!
Fins demà!
I penses que ha arribat el nostre retrovisó musical per avui.
I amb aquests antipòsits de gas, que va ser de les primeres cançons que vam conèixer del seu disc Fins que no em quedi veu, del Lleig, que us recordem serà en concert aquest diumenge, dia 19, a les 19 hores, al casino de Constantí. Nosaltres us diem adeu. Tornem demà, dimarts, dia 14.
I si ens esteu escoltant ja en 14, doncs torneu-me aquesta tarda a les 6, com sempre. Gràcies. Que acabi de provar. A la Déu. La ciència al món
Última mostra de sang que ens vam fer analitzar. Els gossos juguen aliens al futur que vindrà. I una espurna d'enveja ens crema del cor i ens fa mal.
no sé si la sort es posés del nostre costat. I he vingut a voler recordar-te un espar que trobo a faltar. Con certes
Bona tarda, són les set.
Crida la prudència per la previsió de pluges intenses en les properes hores mentre que les Terres de l'Ebre avaluen els danys. El temporal ha deixat un ferit greu.