Si olores alcohol, és de les ferides. Si marejo sol, no pot ser el tequila. I si t'abraço molt, és que estic sensible. I si perdo el control, no és per beure alcohol. Tinc una substància que és molt perillosa.
És la vitamina que excita el meu cor. És la medicina per curar-me el desamor. M'han cridat borratxo i jo només s'ha begut suc. Era de pistatxo i algú em diu... No, és pistatxo, es diu pastuc. Què?
He de menjar més fastuc, ho tinc claríssim, ho tinc claríssim perquè ara mateix no és el meu, eh? Marcos Conca, gràcies, gràcies, gràcies. Que tenim aquí amb nosaltres presentant avui, perquè avui és el gran dia d'aquest fastuc, que tenim l'oportunitat de celebrar-lo, de gaudir-lo, de menjar-lo, de ballar-lo i què més? Moltes coses. Pots fer de tot amb aquest fastuc teu, eh? Sí, arriba l'hegemonia del fastuc.
La era del fastuc, la festuquera. La festuquera, la festuquera. Aquesta per la pròxima. No, no, ara tens el teu fastuc, que com ha sortit la idea, perquè teníem precisament la cançó que ens ha fet ballar i amb la ximitxanga, i ara la tenia jo enganxadíssima aquí, t'ho vaig dir en un missatge i no és conya. Sí, sí, sí. Estava jo allà amb el fastuc. Com neix i creix? Doncs mira, el fastuc, a tu no et dona la sensació que últimament...
Ho fan tot de fastuc. Tot? Però tot. I de Dubai. I de Dubai també. Exacte, que sembla que no hi hagi més fastucs al món que només sigui de Dubai. Doncs ho fan tot de fastuc i veus per tot arreu. Croissants. Croissants de fastuc, suc de fastuc, tot de fastuc. Sí, sí, que sembla que de cop i volta n'hagin descobert. Sí, sí. No sabíem que existia.
Exactament. Llavors és com... Això del fastuc està ara de moda i a mi em fa molta gràcia la paraula fastuc perquè la relaciona amb un fastuqui. Llavors anem a donar-li una volta, perquè això té bona pinta. Sí, sí, però a més a més hem de dir que aquest fastuc nosaltres el presentem avui, però tu portes donant-nos una guerra via internet que ens han encantat les teves xarxes, bolleixen de fastuc, que què tal les experiències?
Doncs molt bé, molt content. És una cosa que vaig començar a...
a fer molta feina. A principi del 2025 vaig veure que hi havia una recompensa i també, mira, ara estic molt content perquè tota aquesta feina que faig a xarxes socials és el que em connecta directament amb el meu públic. Això està molt clar. Però quan de vegades els artistes emergents
rebem molts nos. Heu de batallar molt, això és veritat. Jo no em puc queixar, jo ara l'últim any molt content perquè he rebut moltíssims sis, llavors això és molt guai. He estat a tot arreu, molt bé, molt content, però igualment segueixen arribant de tant en tant un no, arriben dubtes, no? No et diuen que no ja perquè ja han dit que sí i ha funcionat, però hi ha dubtes. A veure què passa, no? Sí, anem a veure què passa. Te deixem entrar obert a la porta perquè no sé si acabes d'entrar del tot.
Doncs tot això, potser un temps atràs m'hagués preocupat, però avui en dia ja no em preocupa perquè em sento tan ple i tan agraït de tota la gent i tot el carinyo i tota la bona rebuda del meu públic, a través de xarxes socials, que és com que estic tranquil, és com que, mira, orgànicament a la gent li agrada. O sigui, que tu la posis a la teua ràdio, a la teua tele, al teu festival...
Més indiferent, perquè... És que jo la veig per les festes d'aquí a res, del carnaval. És que la veig, la sento. Sí, hi ha molta gent carnavalera que vol posar la ximitxanga, que banyaran la ximitxanga al seva comparsa. I el fastuc. I el fastuc també. Està inclòs, sí, sí. Un paquet de fastucs inclòs. Està en una oferta. De cara a l'any vinent, perquè ara ja no arribem, perquè el carnaval ja el tenim aquí, a sobre. Però de cara a l'any vinent...
Sí, sí. Una comparsa del Fastuc. Sí. I tots vestits de Fastuc. Tots vestits de Fastuc. Ah, ja està, ja està. Tots ballant la cançó de Fastuc. Aquí ho deixem, eh? El cop i rei vostre. Mira, us ho deixem. Exactament. Sí, parleu amb mi, eh? Poseu Crea Music i busqueu Marcos i... Vinga, va. Negocis, negocis. Aquí ha de sortir alguna coseta bonica. Farem bon preu. Vinga, va.
Parlar de cosetes boniques, vas anar... Has de ser valent, eh? No només a les xarxes, sinó al face to face amb la gent al carrer. Jo que he estat...
moltes vegades al carrer, aquí preguntant, per després allò de... Mira, la gent de Tarragona opina això. Tu te vas anar, si no recordo malament, a Barcelona. Sí, exactament. I vas estar per la zona del port, que ho vaig veure, i que, a més a més, i clar, te trobava gent que, clar, no sabia, però la cara de pòquer, quan sí ho sabien, teva, era una passada, perquè dius...
Pues sí que se lo sabe, que sí que se lo sabe. Sí, sí, sí, sí. No, molt guai, molt guai. O sigui, a veure, això és una cosa que, mira, ho parlava... Fé un experiment. Vaig anar amb el Jaume Borja, amb el periodista, i vam dir, anem a fer un vídeo col·laboratiu i anem a liar-la una miqueta pel carrer. Anem a liar-la a part de... Amb la gent. Sí, sí, sí. I llavors vam agafar i vam dir, anem a preguntar-li a la gent bogeries, no?
I anem a fer el tonto, anem a liar-la, que al final això és el que m'agrada a mi, la meva essència, fer aquest humor, aquesta liada. I ens vam trobar personatges increïbles però superguai. És que vam... Vam al·lucinar.
O sigui, no vam fer molta recerca de gent perquè la gent era un espectacle. O sigui, és que hi ha una d'artistes pel món increïble. I sí, ens ho vam passar superbé, però això que deies tu, els meus amics, per exemple, tinc un amic, el Manolo, deia al Manolo, ostres,
jo crec que no sortiré fent això, eh, Marcos? Em sap molt greu, però jo no sortiré fent això, tio, que em fa vergonya, no puc, no puc, tio. I jo, pobre, em veia la cara que ho estava passant fatal. I dic, ostres, no, no, tranquil, si t'has de veure forçat, no ho facis, però superguai. Jo pensava, és que estic bòstia, jo m'he acostumat a fer aquestes coses...
Clar, ja és allò, la buigeria ja la tinc feita. Clar, clar, exactament. La gent que no està acostumada diu, tio, no et flipis tampoc, que a mi em dona vergonya fer això, em sap greu. Però bueno, bé, bé, bé, hem sortit... És la feina, és la feina que hem de fer. I una feina també molt ben feta, perquè no només podem sentir la cançó com a tal, sinó que, a més a més, avui, a través de totes les xarxes tenim el vídeo d'aquest fas tu. Un vídeo que...
La casa que es veu és una preciositat. Jo no sé aquesta tombarella. Estàs bé de l'esquena? Una vegada s'acaba de fer la tombarella. Sí, la casa no tant, però sí. Què dius? No, sí, sí. Quan m'han a gravar...
Em diu la Txell de Tarragona Film Office, que la vam gravar a la Casa Canals de Tarragona, pel que no ho sabeu. És preciosa, és preciosa. Em va dir, la liareu molt? I jo dic, bueno, a veure, mira't un vídeo meu i pots treure les teves conclusions. I em diu, vale, però no salteu massa que l'estructura està debilitada...
i que no passi res, no hi ha desgràcia. I jo vaig parlar amb els meus amics perquè, clar, ens coneixem i els vaig dir, sisplau, no la lieu perdíssima. No salteu, no salteu. Al nivell de liada, sis i mig. Més no, perquè a partir del vuit ja, desmadre. És que, a més a més, vas fer fins i tot de Harry Potter, d'alguna manera, vas fer màgia amb el pastuc. Sí, sí, sí.
Sí, sí. Vam fer allà un, dos, tres, festuc per vostè. I tots aquests amics són alguns que hem pogut veure en algun altre videoclip? És possible? Sí, sí, sí. Hi ha una noia que me sona familiar. Sí, sí, una miqueta. Només una, eh? Només una. Sí, sí, sí, la Marina. Home,
La tenim, la Marina. Estava pensat que vindria avui amb tu, eh? Sí, ha estat a punt. Ai, que ha passat. Bueno, mira, no hi ha hagut coordinació horària. Sí, sí, ella té la seva feina també, les seves coses. Clar, clar. I llavors, mira, havia de ser pim-pam ràpid, perquè ja saps que vaig amb pressa. Sí, ho sé, ho sé. I hem decidit que potser no era el millor dia per...
Per la propera vegada tindrem una miqueta més de temps. A més a més, li ha d'agrair especialment perquè li he canviat un munt de vegades l'horari i avui li he fet esperar una mica, que a mi no m'agrada fer esperar, però ha estat una autèntica bogeria. Per les vegades que t'he fet esperar jo a tu. No, no pateixi, no pateixi. A tu. Que m'encanta que estiguis aquí amb nosaltres i a més es presentes i a més li vaig cantar, que ell ho té guardat, que el dia de demà si vol fer-me xantatge em té a cantar el pastor.
Ai, ai, ai. És com si no hagués un demà, eh? Marcos, aquí em fa molta vergonya, segons que les coses, però de cara al WhatsApp... Està acostumada, no? No, no, de cara al WhatsApp jo em desfermo. Jo te canto a les 6 de la matinada, te fai... Allà estàs protegida, perquè estàs a l'altra banda... Sí, estic en casa, estic en casa. Sí, sí, sí.
Sí senyor, és com ha de ser. I quant de temps vau estar per gravar el videoclip? Perquè aquí, clar, veig... A veure, esteu en diferents... Esteu en una de les habitacions o en diverses habitacions, però, bueno, es veuen tomes diferents i canvis i valls i canvi de roba. Sí. O sigui que aquí hi ha una feinada.
Sí, sí, hi ha molta feina. Li vull donar aquí gràcies al director, a l'Òscar, a l'Òscar Vilanova, que és un professional... És un màquina. Superprofessional. Sí, sí, sí. I que va muntar ja un rodatge dels estudis de Netflix quan li van dir, sisplau, ens deixen posar dos trípodes.
I una càmera de mà. I quan vam arribar allà, havia fotut allà els estudios de Hollywood. I jo, Òscar, tío... Tío, ja ho he muntat. Ja està, ja està hecho. Dic, bueno, doncs ho aprofitarem. Però, clar, després ho veia així. Era un pel·lículon molt guai, molt guai. Sí, vam estar unes horetes. Sí, vam estar, jo crec que cinc hores. Cinc hores. Sí, sí. Vam anar bastant per feina, però sí que és veritat que quan més...
vols que el resultat sigui millor, doncs més implicació, més hores i més feineta al detall s'ha de fer. Home, és que a més a més el diguem que el contrabando, el contraband que teòricament vol fer que la història tingui aquest festuc, com si fossin diamants d'alguna manera. Exactament.
Clar, per donar aquest puntet fins i tot de mafiós. Sí, sí, sí, és una cosa així. És com que, mira, és com una protesta a les... La gent sempre es pensa que per passar-ho bé de festa...
S'han de prendre substàncies, no? Perilloses. Sí, sí, sí. Doncs jo el que dic sempre és que jo no prenc substàncies perilloses, o sigui, és com si m'hagués menjat uns fastucs. O sigui, no té ni alcohol, ni drogues, ni res, i la liaré perdíssima igual. És com una mena de reivindicació que estem traficant amb fastucs, amb coses sanes.
que no som traficants de droga, som traficants de festucs i ens ho passem increïble igual. Era una miqueta aquest el missatge.
Doncs crec que l'he enganxat així per sobre, eh? Sí, sí, no, no, ho has enganxat perfecte. No, no, ho has fet perfecte. I a més a més, els contrabandistes encara estan bé? El pot fer? Va sortir bé el quilo de Fastuc? Sí, bueno, mira, des d'aquí li donarem les gràcies a Fastuc Rius, perquè ens ho van enviar ells i ens ho van regalar, patrocinant el videoclip.
O sigui que tenim tota la família menjant fastucs, perquè clar, tot això es va aprofitar. O sigui que va sortir allà, eh, però una caixa grandíssima de fastucs, això és una pasta, eh. Sí, sí, ho sé, ho sé. Ens sentíem uns mafiosos allà, però la veritat. Sí, sí. I clar, doncs a la família, toma, fastucs per tu, els amics, toma, fastucs, fastucs, fastucs, fastucs. L'altre dia vam actuar el dia 3 de gener a la sala del submarino a Reus,
i vam presentar la cançó abans que sortís, perquè ha sortit avui, clar, i vam llançar fastucs al públic i tot això, o sigui que ens sobren els fastucs. Necessitem donar fastucs, sisplau. Sí, sí, sí. O sigui que voleu concerts.
Sí, sí, clar. I quan? Tenim alguns de cara al futur gaire llunyà? Espero que no. Tenim, per l'estiu ja tenim quatre, diria jo. Ah, molt bé. Sí, bastant bé, bastant bé. A més, per tota Catalunya, sí. Ai, queda molt lluny, eh? Sí. Ai, estiu. I veure't per aquí, aviat.
Mira, per aquí hi ha un per aquí. Però no m'ho pots dir encara. Encara no. S'ha d'acabar de fer i s'ha d'acabar de gestionar. Exactament. Sí, però bueno, mira, de vegades sembla que t'estimin més fora que dins. Si no ho pensis, però... Sí, sí, sí. Perquè mira, Terres de l'Ebre...
M'estimen moltíssim. Girona, Vic, m'estimen moltíssim. Cap a Barcelona, vaig quasi cada setmana. Sí, sí, sí. A Tarragona què fem? Aquí a Tarragona Radio has de venir. Home, has de venir. Amb tu sí. Vinga, va. Amb tu estic a casa. Mira, la setmana vinent que t'avorreixes, cap aquí. Totalment. I t'emportes també, ja saps, aquí, i venim les dues i fem un festuc aquí al voltant de la taula. I la liem perdíssima. I la banyem, i la banyem. Totalment. I ara, home, ara seríeu bo...
Anar precisament amb bossetes de fastuk. Ara hi ha les bossetes i hi ha les 5. I a la gent que vagi per Tarragona preguntar-li. Regalen-li. No, no, no, ho farem. Clar, seria una altra manera. A més a més de dir, a la persona que et canti la del fastuk, bosseta. Totalment. Qui no te la canti. Ah, ho sento. Gràcies, adiós. Que això es porta molt ara, eh? De gent que veus per internet. Sortirem a liar-la al carrer més vegades, això segur.
El que passa és que no esperis el Carnaval. Perquè a veure si es pensaran que és una broma i la liarem. Exactament. El que passi al Carnaval, o sigui, a partir d'aquí a dues setmanetes, tres... Aquí ja farem. No? Llavors, sí, sí. Avisa'm, avisa'm. Sí, sí, home, clar que sí.
Això deu tenir un nom, però no me'n recordo com has dit, un smack move o alguna cosa d'aquesta. No ho sé. Però el que sí que sabem és que tota la vitamina i tota l'energia que té el fast-tug l'has posat en aquesta cançó. Totalment. Que després de la xibitxanga jo deia, a veure què us sorprendrà, ens ha sorprès i moltíssim. Guai, guai, guai. I ara a veure què passa després del fast-tug.
Totalment, sí, sí, sí, a veure què passarà. Ho tens ja o no, Marcos? Sí, clar, tinc coses, tinc idees, tinc idees. No, no, no... No, no, no, no, no. No està acabat, però sí, sí que tinc idees. Però bueno, ara han de passar coses amb el Fastuc.
perquè portàvem sis mesos amb la chimichanga, que, bueno, estava molt bé, perquè... I on ha arribat la chimichanga, eh? Sí, sí, i més lluny que arribarà. Això sí que tinc una primícia molt top. Però, clar, arribava un moment que tu deies, vale, sí, clar, jo estic ja de la chimichanga fins a dalt, però, clar, cada vegada...
És la teva, és la teva. Creixia de manera exponencial i hi havia molta gent que era nova per tota aquesta gent. Llavors, bé, va entrar a ràdios, superguai, doncs vinga, esperem un parell de mesos més i van arribar Nadal i no sé què. Bueno, està guai, està guai.
Després, bueno, vam fer fins i tot... On vas arribar, que no t'ho esperaves? Perquè, a més a més, he vist que estaves a ràdios top i he dit, mira què foc està aquí! I ara dic, encara que siguin companys d'alçada, estava molt contenta que t'entrevistessin i us dic, és que jo sóc la primera fan. Home, clar que sí. I la primera fan de sempre, és veritat, sempre ho he dit. Perquè ara que ja... Això que dius tu, ja hem estat a les ràdios més top que existeixen. És veritat. Ja hem estat a les ràdios més top que existeixen. Ja hem estat a la ràdios. He de repetir, repetir.
Sí, sí, sí. Hi ha amics de RAC1, home. Clar que sí. Home, porteu-los. Sí, sí, sí, molt guai. A Ràdio Nacional també hem estat, a RAC1, a Sonana, a RAC 105, a Teletaxi... Molt guai, però casa meva és la Sílvia. Gràcies. La Sílvia és la meva casa. Ara me'n faràs plorar, eh? Que avui estic molt sensible. No, però sempre ho ha dit, sempre ho ha dit Sílvia. Sempre vindrem aquí amb tu, perquè sempre, des de sempre, quan ningú cantava les meves cançons, ni les posaven a la ràdio, ni sortien per la tele...
La Sílvia sempre estava allà. I intentaré, si no, em jubilen abans. No és una frase feta. Eh, jefe? Doncs això, aquí estarem al peu del canó. Sí, senyor. Ballant-te, estimant-te i ja saps que qualsevol raconet aquí el tens. Moltes gràcies, Sílvia. Gràcies. No és que em faràs plorar al final. No pot ser, no em diguis aquestes coses. Marcos, gràcies.
Moltíssimes gràcies. I que et deia que continuarem ballant, menjarem fastuc a la teva salut. Ai, ai, fastuc, fastuc! Demana-ho a través de les xarxes, que la gent mengi fastuc i quan vinguin cantant. Sisplau, mengi en fastucs. No abuseu, no abuseu, perquè també no és que siguin lo més sa del món, però, bueno, no són dolents. No, no, al contrari. I si estan acompanyats de la banda esnora de Marcos Amca, doncs, fastuc per tu. Gràcies. Gràcies, Silvia. Adéu.
No, els pistachos diu pastuc. Què?