Nascut entre Lleida i Tarragona, molt tocat per la marinada, el millor poeta de la zona, no pertanyarà per la hispana. Ara rapers en un altre idioma han fet sonar la campana, buscaven el millor ràper i a Vemos Papa fuma't a Blanca. Vestiu-vos de negre que la mare patria fa temps que ja està agonitzant. En els meus somnis escolto campanes i em toco pensant en el seu funeral.
Fins demà!
Surto al panorama com surten les flors enmig de l'asfalt escardat. I només veig lletres de merda, no li busquis pas els tres peus al gat. Perquè no estic tan enganyat, foc al carrer, contra l'estat. Van treure els barrocs de la garjola i ara la bestiola s'ha descontrolat. Vaig de cul, impostor, tinduà, nalera, cavaller, desbruixés al voltant del foc, en cercles volant, buités a l'espera que el meu cos s'apagui, caigui, mort.
S'han de les alarmes a la conca, s'han ajuntat dos xiquets que amb la música solen buscar bronca. Ei, venim a tombar la porta, ara tenim la clau i això realment és el que importa, wow rap, en el dom de llengua morta, portem cada sílaba a l'altura que ens importa, l'essència que no porta, una escena que no compta, mètriques tan tètriques ni ritmes que facen els que no s'escolten, per això para l'orella nen, que la vida són dos dies i aquest sol ja està caient, my friend, ningú sap cap on anem, portem gràcies de barres que segur que no us espereu, dins meu, molt per explicar-te poques coses a ensenyar-te però gent que no ho veieu, que s'han ajuntat la fam i les ganes de menjar-ho tot, de l'ex
Solt un pare, aquí no es descanse i mai es pare.
Welcome a l'Explu de Capital, veus com a mi això em dóna vida, trenco la brida i agafo un bransida, tanco ferides amb altres ferides, entro a l'oïda i això a mi em fascina, és més del que t'esperaves, celebro les fites quan vénen maldades, detesto la vida si sonen campanes, modero l'estrès a base de calades. Vaig de Cú, d'Impú, d'Impú, d'Impú, d'Impú, d'Impú, d'Impú, d'Impú, d'Impú,
Ja t'ho deia abans, ens diuen d'ell que és Llengua Morta. És un projecte musical nascut a l'Espluga de Francolí i que a través de les seves lletres es reivindica l'ús de la llengua catalana i el sentiment de pertinença cap al país català. Són tres els integrants, l'Eduard, el Joan Vilalta i el Joan Berguedà,
Ho faig per separar, precisament, que tenim aquests dos Joans, encara que ho podia haver dit directament, si no estic massa equivocada, els germans Vilalta i el Joan Berguedà. No us heu dit així, Joan? Què tal? Hola, bona tarda. Sí, sí, correcte. Els germans Vilalta, ja ho veus bé. De brothers Vilalta... No, no. Els germans Vilalta i el Joan Berguedà. Molt bé. Jo, que soc el germà adoptiu, sí.
Explica'm una cosa, quan us trobeu, a veure, ells ja es van trobar perquè estaven a casa, però en quin moment entres tu a formar part, precisament, i us endinseu en aquesta llengua morta? Bé, jo ja farà un temps que els conec, abans jo, bueno, jo soc d'un altre poble, i vaig venir a parar aquí a l'estiu de Francolí, ja els coneixia de feia un temps, amb el Joan jo també havia treballat en el món de la música,
Jo seguia molt a l'Edu perquè ja sabia que ell, doncs, estava això, tenia temes entre mans, li agradava molt el rap, havia sentit un trapezar i m'agrada molt. I un dia, doncs, al bar, després d'un partit del bar, se'm sap no qui va ser, vam dir, tu, i per què no mirem de transformar aquestes idees en alguna cançó o en algun projecte o en alguna cosa una mica més sèria? I a partir d'aquí vam començar a passar tardes als tres, al local, produint cançons i fins que vam veure que teníem...
diferents temes i que això podia ser com un treball d'estudi, ens vam aventurar a portar-ho amb un productor i a fer els temes i quan ens vam adonar ja teníem material suficient com per poder-lo treure. I això ha sigut. Però una cosa, Joan, vosaltres veniu d'altres grups, perquè musicalment soneu molt bé, com si ja tinguéssiu una miqueta, diguem que, motxilla musical. Exacte, motxilla musical.
Sí, sí, sí. Bueno, l'Edu i el Joan tenien el grup de Palanque, que aquí de Raúl era molt conegut. Sí. I jo vinc de la banda de Lleida, que també tenia un grup de música que es deia Breda, i fèiem coses molt diferents. Ells fèiem més rock i nosaltres fèiem com una fusió de reggae, rap i algun toc de rock potser també, però no rap com a tal. I ara aquí hem intentat agafar cadascú una mica la seva experiència i transformar-la en un so que tampoc el podia definir com a rap-rap,
sinó com una mescla de música urbana amb sons més orgànics. El que sí que noto, per exemple, amb aquesta primera cançó, perquè ara per ara, del que serà el vostre treball discogràfic, aquests nascuts entre Lleida i Tarragona, que gairebé ens llanceu les lletres, no ens les canteu, les llanceu directe a l'allò que dius, te les tiro i agafa-les, home, queda-te-les per tu, no? Correcte. Van tots per aquí? Això és una mica la intenció, al final la gràcia...
La gràcia que nosaltres hem intentat buscar és que cadascú se l'escolti i se la pugui fer seva. Al final parlem de temes que molta gent segurament ho escoltarà i li faran recordar a grups que abans hi havia o a missatges que abans amb la música potser eren més contundents. I nosaltres, la nostra filosofia és aquesta. Ens escrivim els temes, produïm la música i tirem el tema i que cadascú se'l faci seu i se'l porti al seu terreny.
una cosa que m'he quedat a quadres, clar, tenim l'oportunitat de saber de què parlen aquestes deu cançons que arribaran dintre del plorant Rosselles cantant desastres. Correcte. Però, clar, no sabem com sonen. Teniu el Jingyang, el No retorn, l'últim romàntic, Terra, Cristentemps, etc., etc., clar, són deu cançons, i s'ha sigut de... Iiii, m'heu posat les dents superllargues, que he fet aquí gairebé un surt al Terra, de la ràdio,
però clar, ara em falta... Quan el traureu al disc? Bueno, això també està bé, donar primer una píndola a la gent que tingui una primera sensació i que tinguin ganes de més, doncs aquesta també és la intenció. Al final, ara també estem en un món on la música es consumeix molt ràpid i cal dosificar-ho una mica perquè la gent pugui escoltar-ho bé, pugui fer-se les seves,
I és veritat que hem tret aquest primer tema i no ets la única que ens ha dit, doncs que té ganes de més, i ja estem treballant en el següent llançament, que si tot va bé, si tot va bé, te donaré una exclusiva ara, però si tot va bé sortirà abans que acabi aquest mes de febrer. Però és que hem de fer el segon avançament, que ja teniu, que és el mal d'altura. Correcte. Aquest sortirà d'aquí a poquet ja. Correcte. Al final de mes, si tot va bé, aquest ja veurà d'allò.
Ja tenim el vídeo que l'he gravat i ja està la cançó ja a punt de sortir. I abans que acabi el mes de juny, en un principi ha de sortir el disc, perquè és allò dels sis mesos. Una mica abans sortirà. Una mica abans, val. La intenció és abans que acabi el mes d'abril el disc. A més a més, hi ha una altra de les cançons que jo n'he anomenat, que és la de Yin Yang, que m'ha fet molta gràcia i fins i tot il·lusió, ja que tinc l'oportunitat de parlar amb tu, perquè és un tema solitari teu. Correcte.
Correcte, aquest tema és... Bueno, dintre del disc ho veureu més endavant, però hi ha un tema en solitari meu, hi ha un tema en solitari de l'Edu, i són com dos temes més personals. Exacte, el rec de Verdina. De vegades són com dos temes més personals que cadascú de nosaltres hem portat una mica més a la nostra essència, més a nivell personal, i són temes que són bastant similars a nivell de sonoritat, però que expliquen com dues històries diferents.
Ai! Home, clar! És que m'hau posat el caramelet que ja me l'he menjat. Clar, el primer, l'escut entre Lleida i Tarragona, ja està menjat. Que per cert, aquesta referència, directa o indirectament, que és l'escut entre Blanes i Cadaqués, molt tocat per la tramuntana, és perquè us agrada molt el sopa de cabra? Bueno, ens agraden, ens agraden, però al final el nostre...
La nostra referència a aquest tema era, com dir, som de diferents parcs, perquè el mateix parlant se'n pot notar, que no soc d'autòcton d'aquí. Aleshores, doncs, és com... Jo vinc d'allí, ells vén d'aquí, l'espluga està en una situació geogràfica que pot gairebé... Sí, sí, ni d'allà ni d'aquí, pobre, sí, sí, sí.
Entre la província de Lleida i la província de Tarragona anem a situar l'espluga al mapa, anem a dir d'on venim i a partir d'aquí anem a construir una mica tot el que volem dir amb BC3. I feu també alguna altra referència dintre del disc? Precisament algun grup o algú que us agradi especialment i li feu aquest petit homenatge o aquesta petita clucada d'ulls? Sí, jo crec que sí. Jo crec que hi ha alguna referència dintre del disc amb algun.
amb algun artiste o amb alguna banda que potser ens hagi marcat o que vulguem referenciar d'alguna manera. Per cert, recordem que, ho he comentat a l'inici, que vosaltres fareu precisament el que és la història catalana, la cultura popular, la nostra llengua. Ara mateix no ens ho estan deixant massa fàcil. En quin moment veieu que estem...
Bé, nosaltres analitzem una mica el circuit i el panorama, que sí que hi ha molts grups que aposten per la llengua catalana i està molt bé, i s'ha d'animar a fer-ho, i amb això tenim bastanta oferta i està molt bé, realment positiu, perquè a nivell de llengua, a nivell de política, potser no sempre està tan present el català.
El que nosaltres hem volgut és donar unes lletres una miqueta més crítiques. És a dir, a banda de fer un espai festiu, un concert, que també sigui un espai polític, un espai on la gent s'hi pugui trobar a nivell d'ideologies, de pensaments, i nosaltres hem optat una mica per això. Que certament amb el temps això s'ha anat perdent. Abans els espais potser el circuit musical potser una miqueta més polititzat i ara opta més. És com a més neutre, no? Correcte.
Jo recordo que en segons quins concerts, no diré d'aquí, perquè gairebé ara ja sortia a tot arreu, almenys com a bandera, amb la bandera independentista, els castells, i que tot això forma part del nostre tarannà com a catalans, no ens ho podem treure. Això també és cultura, això també és el que nosaltres també volem reivindicar.
Com també dieu vosaltres, emocions, relats i històries funcionen en l'estil únic de rock i rap, ho estic llegint, del que m'heu enviat, i d'altres missatges que espero que ens dieu i ens presenteu més endavant, Joan, perquè ja t'ho dic, només m'he nascut entre Lleida i Tarragona, em quedo a mitges, espero que aquesta llengua de morta tingui poc, només el nom del vostre grup, i para de comptar, i després m'has de parlar del logo de llengua morta, m'agrada molt, eh?
Perquè és molt romà, eh? Sí, sí, la idea és això, és com fer una referència una mica a l'estil romà. I d'on sorgeix? Heu fet vosaltres mateixos? Això és una idea que va tenir l'Edul, en aquest aspecte, on sempre ha passat una miqueta al davant, i ell tenia com una idea molt clara de com volia representar-ho, i amb això tant el Joan com jo li vam donar una mica de carta blanca, i segurament ell t'ho explicaria millor, eh? Si hi fos aquí te'l passaria, perquè segurament ell t'ho explicaria millor.
Però la idea és aquesta. A part, no ho vam fer amb una amiga nostra d'aquí de Montblanc, que al final, doncs, creiem que també és el que nosaltres buscàvem i el que volíem representar, doncs, ella ho podia fer de la millor manera i així ha estat. Estem molt contents.
Joan, ens ho guardem per quan hem de presentar el disc, encara que ja m'ha comentat el company de Miró i El Roc que ja us ha agafat a la seva xarxa particular i que de cara al futur també potser que us tindrem a través de Miró i El Roc i que aquella vegada volem segrestar-vos i que vingueu aquí a presentar-nos el disc sense si és possible, eh? I tant, nosaltres encantats de poder venir, un cop treguem el disc estarem encantats de baixar aquí, de poder estar amb altres una estona i de poder-vos ensenyar a tu i a tots vosaltres i a tothom que us escolti
el vostre disc. Doncs t'agafo la paraula. Jo, Mergada, moltíssimes, moltíssimes gràcies. I el que deia, nascut en Talleda i Tarragona que sense voler, fent aquest inici, ja t'he dit que ara que se'ns marxa cap a... li posem el so del sopa de cabra, però no, no. L'hem de donar el so de llengua morta i gaudir-la. Gràcies i fins aviat.
Gràcies a vosaltres, ha estat un plaer. Adéu-siau. Adéu-siau. Adéu-siau.
Surto al panorama com surten les flors enmig de l'esfal escardat i només veig lletres de merda, no li busquis per als tres peus al gat, perquè no estic tan enganyat. Foc al carrer contra l'estat, van treure els barrocs de la garjola i ara la bestiola s'ha descontrolat. Vaig de cop, d'impost, d'ignor, nalera, cavaller, desbruixés al voltant del foc, en cercles volant, buites a l'espera que el meu cos s'apagui, caigui mort.
S'anten les alarmes a la conca, s'han ajuntat dos xiquets que amb la música solen buscar bronca. Ei, venim a tombar la porta, ara tenim la clau i això realment és el que importa, wow rap, en el dom de llengua morta, portem cada sida a l'altura que ens importa, l'essència que no porta, una escena que no compta, mètriques tan tètriques ni ritmes que facen els que no s'escolten, per això para l'orella nen, que la vida són dos dies i aquest sol ja està caient, my friend, ningú sap cap on anem, portem gràcies de barres que segur que no us espereu dins meu.
Molt per explicar-te poques coses, ensenyar-te, però gent que no veieu, que s'han ajutat la fam i les ganes de menjar-ho tot, de la sexe d'aquest rap sol seré mereu. Sóc per no presentar-me, sóc ton pare, aquí no es descansa i mai es pare, trenco la distància,
Welcome a l'Explu de Capital, veus com a mi això em dóna vida trenco la brida i agafo un bransida tanco ferides amb altres ferides dentro a l'oïda i això a mi em fascina és més del que t'esperaves celebro les fites quan venen maldades detesto la vida si sonen campanes modelo l'estrès a base de calades vaig de tu, t'imposto, t'inua, nevera cap allim les bruixes al voltant del foc en cercles volant buites a l'espera que el meu cos
Fins demà! Fins demà!