Bona tarda, són les 6.
Els parla Laura Casas. Tarragona manté xifres de rècord i durant el 2025 va rebre prop de 520.000 visitants. És una dada pràcticament idèntica a la de l'any anterior, que va ser la més alta de la història. La ciutat que avança en el repte de la desestacionalització també consolida el volum de pernoctacions que es va enfilar al 1.730.000.
Pel que fa a la procedència, durant el 2025 i seguint la línia d'anys anteriors, ha estat d'un 50% turisme nacional i l'altre 50% d'internacional, que també ha batut rècords. Destaca un augment important del turisme dels Estats Units i del Cànedà en el cas dels hotels. Segons la consellera de Turisme i presidenta del patronat municipal, Montse Adán,
El 2025 es pot considerar un any de maduresa per al turisme de Tarragona. Gastronòmia i patrimoni romà han estat els grans al·licients. I en aquests darrers 3 anys, sinó que hem notat aquest creixement,
que sobretot cedeu a aquesta desestacionalització i aquesta aposta de Tarragona com una destinació patrimonial, cultural, amb aquest valor afegit destinat a un perfil de turisme molt concret, ens fa consolidar aquestes 520.000 arribades de les temporades.
L'estada mitjana, com els darrers anys, és de dues nits als hotels i de 4,7 als càmpings. D'altra banda, les entitats ecologistes veuen amb bons ulls la reformulació del camí de ronda de la Sabinosa.
ara bé pensen que es podria reduir encara més l'amplada fixada en 4,4 metres de la vegada que lamenten que se'ls hagi exclòs de les negociacions tècniques per redefinir-ne el traçat. N'ha parlat en declaracions a Tarragona Ràdio, un dels portaveus de Sos, Costa i Camp de Tarragona, Lluís Gorrera. Les entitats ecologistes haurien volgut tenir més veu. 4,4 metres, nosaltres considerem que és massa ample, fins i tot. Podria reduir-se, val?
El tema de les ambulàncies que explica que serà un espai imprescindible, bé, al gos de la marquesa no hi ha cap pista per ambulàncies, hi ha l'altre mur rot de la Sabinosa, per tant, no creiem que sigui justificatiu. I després també el que demanem i reclamem i no ens han fet cas és per què no ens han deixat estar en aquestes converses tècniques
i poder també, i la nostra, per una mica democratitzar aquestes decisions. Per la seva banda, la Plataforma per la Sanitat Pública del Camp de Tarragona manté la concentració de protesta de diumenge per reclamar una atenció a l'ictus les 24 hores del dia, els 7 dies de la setmana. Rebutja el desplegament parcial de 12 hores que planteja el Departament de Salut, tot argumentant que hi manquen professionals. Abril Rius.
La Plataforma per la Salut Pública, la Federació d'Associacions de Veïns de Tarragona i diversos ajuntaments, així com l'Associació per a l'Impuls de l'Àrea Metropolitana, se sumaran a la concentració d'aquest diumenge a les 12 al Balcó del Mediterrani. El lema és En un ictus cada minut compta i els convocats tenen clar que el servei a Joan XXIII ha de funcionar tot el dia, de dilluns a diumenge.
Consideren insuficient l'anunci del Departament de Salut d'oferir atenció continuada 12 hores al dia durant tota la setmana. Asseguren que aquesta mesura no resol el problema de fons i denuncien que manté les desigualtats en l'accés a un servei vital. Denuncien que amb l'anunci que Lleida disposarà d'una atenció 24 a 7, Tarragona es convertirà en l'única demarcació catalana en un servei insuficient, com ha explicat a Tarragona Ràdio el portaveu de la FAB, José Martín Carrasco.
Tarragona no puede ser la segunda demarcación de Cataluña en sanidad y que sea la última en tener todos los tratamientos disponibles para la ciudadanía. Por eso creemos que no nos sirve de nada...
No lo hayan puesto las 12 horas durante todas las semanas porque fuera del horario corremos el riego y hay que pensar que este problema que es el ictus lo que cuenta es el minuto uno. No podemos permitir que nos pase más de un minuto sin poder haber actuado.
Les entitats insisteixen que cada hora sense cobertura completa pot marcar la diferència entre la vida i la mort o entre una recuperació plena i greus seqüeles. Més notícies les trobaran a tarragonaradio.cat.
Al Centre Esportiu Royal Tarraco et sentiràs com a casa. Els teus objectius són els nostres. T'escoltem i t'ho posem fàcil perquè et sentis acompanyat i assessorat pels millors professionals. Aquest mes de febrer aprofita la matrícula gratuïta en totes les quotes i comença a cuidar-te amb nosaltres. Més de 200 sessions dirigides t'esperen cada setmana. Entren als nostres espais renovats i descobreix totes les activitats previstes també per als més joves.
Hi ha molts motius per unir-te a nosaltres. Descobreix-los a royaltarraco.es Som al carrer S'Anauguri número 5 de Tarragona. Aquí comença el camí per créixer junts.
L'Institut Català d'Investigació Química, l'ICIC, fundat el 2004, és un referent en investigació de processos químics sostenibles, química per a la salut i descarbonització. Amb 250 científics de 40 nacionalitats diferents i situats al campus Xeselades, l'ICIC col·labora internacionalment amb institucions i empreses generant un impacte en la indústria i la societat. Descobreix-ne més a www.icic.cat.
La força del paisatge. Arrenca el nou cicle de muntanya de la Diputació de Tarragona. Fins al 26 de març, conferències, pel·lícules i exposicions sobre alpinisme i escalada a l'Auditori de la Diputació i a diversos municipis de la demarcació. Consulta tota la programació a www.dipta.cat Cicle Muntanya. La Diputació suma.
Vine a Carrefour i gaudeix del nostre preu imbatible. Avui dijous 26 de febrer tens la cinta de llom de port Carrefour El Mercado per 4 euros amb 85 al quilo. Sempre les millors promos. Carrefour.
La British School of Costa Dourada celebra els seus Open Days 2026. Una oportunitat perquè les famílies coneguin un projecte educatiu internacional complet, des d'infantil fins als 18 anys. Amb el currículum britànic, reconegut arreu del món, fomentem l'autonomia, el pensament crític i l'exigència acadèmica, preparant els alumnes per accedir a universitats nacionals i internacionals. Som el primer centre de la Costa Dourada que ofereix el batxillerat britànic.
permetent completar tot l'itinerari sense sortir del territori. Vine el 27 de febrer o el 14 i 21 de març en horari de matí. Places limitades. Reserva a bscd.cat. T'hi esperem. Benvolgut expert en construccions i reformes. A Obramat no podem saber si abans de començar una reforma hauràs de canviar les canonades de la casa o la instal·lació elèctrica.
Però sí que tenim més de 20.000 productes amb un estoc de magatzem sempre disponible perquè puguis escollir-ne la quantitat que necessitis i quan els necessitis. On compren els professionals. Obramat. Vols treballar? El 12 de març arriba el recinte firal de Tarragona, una nova edició de la Fira de l'Ocupació. Una iniciativa de la Cambra de Tarragona que posarà en contacte persones que busquen feina amb més de 90 empreses que necessiten contractar treballadors. Aquest mes de març et pot canviar la vida.
T'esperem de les 9.30 a les 14.30 hores a la Fira de l'Ocupació de Tarragona. Organitza la Cambra de Tarragona amb el suport de la Diputació de Tarragona, Port de Tarragona, ACESA, Federació d'Associacions d'Empreses d'Hostaleria de la Província de Tarragona, Cambra d'Espanya i Fons Social Europeu.
TD Cultura, Tarragona Ràdio. Totes les setmanes estem d'estrena. Perquè sempre hi ha temps per la cultura. TD Cultura, Tarragona Ràdio. Totes les setmanes estem d'estrena.
Escolta-ho els dijous a partir de les 3 de la tarda i la redifusió del cap de setmana els diumenges a partir de les 12 del migdia. Sempre hi ha temps per la cultura.
Fans de Tarragona, a Tarragona Ràdio.
Bona tarda, benvinguts a la sintonia de Tarragona Ràdio. Aquí comença el nostre programa, els nostres fans de Tarragona, però ja sabeu que de tant en tant, i ens encanta que ho faci, tenim alguna que una altra immersió del tràfic d'extraccions. I ja tenim més que preparada la nostra companya Núria Calvoca, de seguida saludarem.
També dins del nostre programa avui comptem amb el Paco en la luna. I és que demà mateix el Paco el trobarem al Teatre Auditori de Salou en concert. Que més, he de dir-vos que m'ha sobtat perquè quan entres a la zona d'invitacions per poder agafar la invitació ens diu La invitació l'heu de fer o si la voleu rebre a management arroba gmail.com Doncs això, que si voleu anar a veure demà mateix al Teatre Auditori de Salou a les 8 de la tarda al Paco en la luna en concert.
I com no volem allargar més la presentació, anem a cara barraca perquè les 7 de seguida donen. Així que comencem amb el tràfic d'extraccions.
Comença Tràfic d'abstraccions amb Núria Calvo. Bona tarda, us donem la benvinguda al Tràfic d'abstraccions, el segon de l'any, si no m'equivoco. I jo us dono també l'enhorabona a Tarragona Ràdio, aquesta santa casa que porta aquí 40 anys, i la Sílvia també, ja hi era, quan van obrir ella ja hi era.
i volia enviar una petita felicitació amb picada d'ullet al Beta, amb Radioactivitat, Radioactivitat, versió d'ara mateix, de l'Eric Urano, perquè ell va ser un dels que em van acollir a mi en el seu programa quan ja començava a fer incursions per aquí, que Déu-n'hi-do també els anys que fa que m'arrossego jo per Tarragona Ràdio. Doncs Oriad, també per tu, felicitats. Sí, sí, per la part que ens toca. I ara de seguida presentarem uns convidats superespecials que tenim aquí, que em sembla que estic jo més nerviosa aquells.
A la ciudad. Radioactividad. Si ves la luz aún no
Beta, va per tu. Gràcies i fins aviat, que ara no coincidim mai. I ara sí, canvi de registre total, quan la Sílvia, que està als controls i malabarismes, com sempre, ens ho prepari, passem a escoltar un clàssic cantat per un clàssic. Nois, els tres convidats, coneixeu això que sona? Deixem uns segons...
És on Broadway, versió Neil Young. Tenim aquí el Dani, el Luc, l'Eloi. Benvinguts. Hola, bona tarda. Piscina privada, en exclusiva, primícia, total. No teniu res gravat, crec? No. Algun concert heu fet? És la primera entrevista?
Sí. Crec que serà la primera de moltes. Estic encantada que estigueu aquí. I he triat aquest tema en versió rockera, Nil Llonguera, però vosaltres aquest tema el teniu molt apamat. Dani, jo te'l vaig sentir cantar fa una setmana i vas fer una excursió amb la veu que vas anar, vas tornar, vas arrencar aplaudiments. Bé, anem a escoltar la versió més coneguda, potser que és la de George Benson, perquè la gent s'hi vagi situant.
They say there's always magic in the air But when you're walking down that street And you ain't had enough to be The glitter rub's right off and you're nowhere
Doncs ara sí, una miqueta més, presentació oficial. Hem captat aquí uns joves talents i últimament, en aquestes incursions que faig en el programa de la Sílvia, les titulo No està tot perdut, volent dir que amb tota la morralla que circula aquí encara se pot salvar alguna cosa. I avui tenim un exemple en directe. Els convidats, crec, més joves que hem tingut mai, aquí el tràfic d'abstraccions, sou parcialment menors d'edat...
Ja heu signat les autoritzacions corresponents, joves, guapos, i músics, amb majúscula, que això ja no es troba gaire, tampoc.
I ho podem confirmar, després d'haver-vos escoltat en directe, moltes vegades, amb les audicions de l'Escola de Música Robert Gerard de Valls, homenatge a aquesta escola, que és una fàbrica de talents i de sensibilitats, i gent que està molt xalada, això també, jo els hi dic. Bé, els motis al final estem tots xalats. Clar, és el que ha de ser, no? Sí, hem d'estar-ho. Per fer el que fem.
Doncs, dit això, anem a escoltar un tema també que jo crec que us l'he escoltat fer diverses vegades, que és un dels vostres també estàndards, diríem, i després hi anem comentant el gènere musical que practiqueu i per què i les influències i tot això.
Aquesta també la cantes tu, Dani, també te l'he sentit. Sí, bé, sí, que la toquem tots. És una cançó d'Estivic Wonder que ens encanta. I, bé, hem fet la nostra versió, no? Però és, bé, Estivic Wonder jo crec que per als tres és un gran referent. És un mestre.
I la gran pregunta, d'on ha sortit la passió per aquests gèneres musicals així fang-soul, tan aparentment poc mediàtics ara mateix o comercials, tot i que fa anys ho van ser? Teniu pares a casa que us han adoctrinat o alguna cosa així? Com bé has dit, nosaltres som estudiants de l'escola de música Roger Art.
i hem tingut sort els tres de fet de tenir un supergran profe que des d'aquí l'enviem una abraçada Joan Casellas i jo crec que a mi com a mínim a partir d'ell ens ha inculcat com escoltar bona música i jo crec que
Bueno, no sé si voleu... Sí, per mi el Joan, sobretot el Dani també, perquè també hi ha una guitarra a ell, però jo i l'Eloi, per mi és el meu referent. Sí, però suposo que us ha ensenyat a escoltar molta varietat de registres, no? Perquè quan feu les audicions, potser podeu fer una banda sonora d'un George Lucas, com coses supermediàtiques. L'altre dia, una de les que van tocar, la vaig buscar, i era dels Grammys, una noia super...
Jo crec que al final, quanta més música escoltes, millor música et fa. I al Joan també ens ho ha inculcat molt. En plan, has d'escoltar molta, molta música, doncs si vols saber de música, escolta, escolta i escolta música. És com llegir, voler ser escriptor i no llegir. No, has de llegir, per tant. Si volem ser músics, a llegir i a escoltar música.
Perquè quan vau començar a fer música, petitets, a l'escola? Amb set, no? Tots tres, amb set anys. Amb set anys ja vau passar a l'escola de música i d'aquí endavant, no? Melo i jo ens vam, bueno, ens coneixem des de l'escola de música. I ara portem ja deu anys, o deu anys, portem ja 100. I de seguida vau anar cap a les guitarres?
Sí, diré, o sigui, tal qual va amb la guitarra, toca la guitarra. Els dos gins. L'instrument ja era la guitarra. I tu, Dani? Jo vaig començar amb la guitarra perquè, clar, amb 7 anys tu no dius vull ser cantant, no? Perquè t'ha de canviar la vea, moltes coses. Llavors vaig començar la guitarra, amb el Joan també, i més tard, uns anys més tard, em vaig passar, el primer de l'aigua em vaig passar a fer cant perquè el Joan em va dir, escolta, que també... Això s'ha d'explotar, no? Perquè tu tens parents al delta del Mississippi o alguna cosa així, d'aquests bluseros...
Bueno, o sigui... No, no, no, o sigui, em va canviar la veu i va ser com valer. Ja sé per quin gènere hem de tirar, potser. I llavors, escoltar, escoltar, escoltar. I per inspirar-me al final.
Molt bé. I tu ara no toques instrument? T'has centrat a cantar? Bueno, toco la guitarra i el piano, però m'acompanyo, perquè al final com a cantar, sí, com a músic, jo crec que és... Com més instruments toquis, millor. Simplement hi ha més per saber de música, saber d'harmonia, de llenguatge, perquè la ment estigui... que no pari, perquè al final ser cantant també...
La veus instrument, també, realment, no? El que passa és que la tenim dins. Però així, amb el piano i la guitarra, m'acompanyo i tal. Però sí, no com ells, ni de broma, però bueno, ho intento. Aquests ja fan el que els dona la gana, amb les guitarras i amb els baixos. Sí, també. Bueno, Eloi, que tu també t'hem sentit cantar últimament, revelació, ningú s'ho pensava. És com el Dani i la guitarra, jo, bueno, potser... És la cosa secundària. Sí, potser millor. Exacte.
Doncs ara potser que us escoltem així, aquí en acústic, amb el que es pugui fer, amb un tema propi, perquè jo veia que les versions les portava superbé, però en el concert que vaig veure, que després en parlarem, vau sorprendre amb composicions pròpies. Què et tocareu?
Voleu que parli mentre es agafeu les... Sí, sí. Vinga. Doncs tocarem una cançó que es diu Feeling Pain, que, bé, és, com ja ben has dit, és una cançó pròpia, que, res, que és bastant... A mi m'agrada molt, jo crec que és de les meves preferides de les que tenim, i també diria l'Eloi, que és com el compositor d'aquesta...
Era una de les preguntes d'aquesta peça, però entre tots intentem fer la cançó nostra. Entre tots, tots som... Però, bueno, cadascú ha de posar una mica del seu a la banda i al grup, com també dir que no només som nosaltres tres, que venim en representació. Això també era una altra pregunta. Bé, doncs llavors, si vols, ho parlem després. Bé, no, mentre ells es preparen, quan estigueu ens dieu, ens feu un senyal així.
I això, que som sis components. Sou sis de base, però jo us vaig veure amb convidats, també. Perquè vosaltres també esteu xalats, com els vostres professors, i us dediqueu a convidar gent que us cau bé i que poden aportar coses, i en aquell concert que vaig veure jo hi havia dos saxos. Sí, o sigui, tenim la Júlia, que és la bateria, l'Aitor, que és el teclista, i el Jan, que és el baixista, i vam invitar dos companys que vam conèixer tocant i fent música, que són aquests dos saxos.
que eren de l'escola de Constantí, pot ser? O sigui, que fem territori, fem xarxa... Sí, sí, sí, la província, la província. O sigui, no deixem de fer això que ha fet la Sílvia des que es va obrir Tarragona Ràdio, que no era ni Tarragona Ràdio, que era Radio Fòrum, i aquí estem, al cap de 40 anys, amb gent de 17 i 18 anys que faran el tema Feeling Pain, nom artístic, piscina privada, que quedi clar, eh?
Just tell me why I made this thing to you Everything all I want is gone And I just wanna fall Again Listen to me Make me know what I lose I will tell you the truth
Cos I gave to you
Oh no, don't let me pain Just let me be myself now I'm so uneven Cause I don't feel love Don't feel love Cause I don't feel
I don't want that you forgive myself You must look for yourself
We want to know how early We want to know where in line We want to find out something Cause all I love is you
Bona nit.
Just let me be myself now I'm so uneven Cause I don't feel loved
Oh no, don't let me be, babe. Just let me be myself now. I'm so uneasy, babe. Cause I don't feel loved.
Gràcies. Gràcies.
Bé, pausa d'hidratació i de respiració i la Sílvia ens posa una mica més de música.
Bueno, això que sona, què és? Perquè m'heu posat algun tema que jo no conec. Erwin and Fire. Aquests sí que els conec. I també uns altres clàssics. Temazo, aquest.
I us sentiu còmodes, no?, d'aquests estils, com hem pogut comprovar. Clar, ens imaginem el que ha sonat aquí, vestit amb tots els instruments, com una orquestra, no ho sé. Hem fet una versió més acústica. Clar, clar. Ho hem simplificat moltíssim, vull dir... Però es nota la qualitat. No teniu res gravat a la data d'avui, excepte això que acaba de passar aquí, però sí que teniu previst entrar en l'estudi.
Sí, de fet, per Setmana Santa, si tot va bé, gravarem a l'estudi de la nau. A la nau, els amics Murmur, que de fet allà és on jo els vaig veure actuar com a presumpte estalonès d'últim cavall, que ells van ser els primers que van flipar, o sigui, el grup que venia... Els hi va encantar, eh? Sí, van ser molt macos i molt macos.
I a mi, gent del públic, que també no sabien ben bé què anaven a veure, també van al·lucinar bastant amb la vostra proposta. Per tant, enhorabona.
I canteu en anglès? Les composicions pròpies són en anglès, d'aquest ben pronunciat, que això sí que es nota en les noves generacions. Mira que parlem de Murbur, el German, si m'escolta que em perdoni, però... No en sabíem tant. I ara tota la gent de l'escola de música, jo veig que quan canten, canten el que és. I com és que us surt de fer les composicions en anglès? Jo diria que...
Per la influència, no? Perquè gairebé tota la influència que tenim, sobretot d'aquest estil, que és fang i tot això, majoritàriament és en anglès. Això potser en català i en castellà no hi ha tants referents. Per exemple, en castellà hi ha Fundació Antoni Manero. Sí, és veritat. Que és una pantada. Sí, sí.
Però mai se sap, tampoc. O sigui, mai se sap. O sigui, tampoc ens tanquem a... No, sabem si escriurem un tema en català. Per què no, no? Espero que no, també. I el compositor, hem dit que és com entre tots. Entre tots, sí. No hi ha un jefe.
Sabem que estudieu a l'escola de música i suposem que per l'edat que teniu, bueno, no, ja no esteu amb educació obligatòria. Però esteu estudiant altres coses. És compatible això amb estudis formals? O aneu de cap a la música? Cap a la música. Sí, teniu pensat, esmucs i coses d'aquestes? Sí, volem fer el superior tots tres. De fet, els tres, sí. Cadascú vol ser, o sigui, volem fer el superior de música, però en el meu cas vull fer cant i ells volem fer guitarra. De superior de guitarra.
I això significa mudant-se cap a Barcelona? O com va això? Hi ha algun lloc aquí on se pugui continuar? No, a Tarragona no n'hi ha cap. A Tarragona no hi ha res. Hem d'anar a Barna, sí. I aquest és el problema, eh? Clar. El problema sempre és el mateix, els diners, no? Sí. Doncs a muntar orquestra de festa major i a tocar tot l'estiu. Hotels, bars, càmbins... Totalment, totalment. El que surja, no? Tot, tot, tot.
I, bueno, ja hem esmentat el paper de l'escola Robert Gerard aquí en la formació, no tan sols vostre, perquè sou un munt de gent, no sé. En els vostres cursos, per exemple, quin volum de gent hi ha? O feu classes com més particulars o com va això? Feu combos, no? Us agrupen com per nivell i per edat, no? Perquè a vegades hi ha gent barrejada molt petits amb...
Sí, suposo que és per nivell o inquietuds, potser més aviat, no? Perquè, vull dir, sí, pot tenir molt de nivell, però moltes... Jo crec que una persona amb ganes té més possibilitats d'estar en un combo de nivell més alt, saps? Ja...
Bé, és el que jo veig, una mica. Per tant, no teniu cap problema tampoc amb barrejar-vos. O sigui, un tria amb qui vol estar o no? No, mai. Us ho diuen els profes. Sí, però també els profes ens coneixen i estaven amb qui ha d'anar. Més o menys cadascú, més que ara per afinitat i per... És el que diu Luc, per... Quan vols dedicar a la música i quin és com... El que vols fer, o sigui... Clar, no poden posar algú que potser vol dedicar dues hores a la setmana i anar tirant i...
O sigui, és totalment... Ha sigut algú, òbviament. Clar, sí, cadascú fa el que vol, però també pot afectar el combo.
El nostre combo per això és brutal, és un grup molt... Estic molt content amb el combo d'aquests últims anys. Home, jo crec que teniu aquí un talent, no?, pel dia que exploti. I ganes, també, jo crec que és molt important. I també, bueno, vosaltres teniu una noia a la bateria, però també remarquem les veus importants que hi ha a l'escola, perquè n'hi ha dos o tres, teniu una Jenny Joplin, descaradament...
Sí, sí, sí. I n'hi teniu alguna més, que són... Bueno, i trobo que combinen molt bé amb vosaltres, no? Perquè els repertoris que feu en les audicions i tal, els trieu vosaltres o us indueixen una mica, també? Ah, les audicions de l'escola. De l'escola, sí. No, els tria el Joan, el nostre combo, sí. Ah, com a sí, i les de l'escola, o sigui, més que res, cadascú, al final són tres professors de Modern, bateria, guitarra i veu.
I també intentant, com una mica entrar tots els profes, doncs dir, vinga, fem aquesta, amb aquesta, i cadascú ens ha preparat la seva part, i llavors ens juntem.
Perquè això també, jo també tinc família implicada, i els assajos són res, mitja hora, i després ho veus a l'escenari i dius, però com pot ser que surti això? És molt complicat també quadrar tot. Clar, esteu amb edats complicades, tothom té mil coses, i vosaltres, no he preguntat concretament, entenc que esteu fent batxillerats, ESOS, el que sigui,
Jo i l'Eloi estem fent el batxillerat artístic. Que ja inclou, suposo... Sí, però per el que busquem nosaltres d'entrar al Gros Superior i tot això... És diferent. No és una cosa que ens prepari per entrar al Gros Superior. Ens prepararem nosaltres amb l'escola de música, el nostre profi.
Jo vaig acabar el batxillerat l'any passat, o sigui, 5 anys més que ells. Tu és el gran. I també vaig fer de l'artístic com ells, més que res per no fer un batxillerat científic. Clar, que fos totalment... I que també, ho respecto clarament, però que s'apropés més del nostre. I també, com hem dit abans, m'estic preparant per fer les proves d'accés, perquè per accedir al superior no has de fer la CL, has de fer unes proves d'accés. La CL la vaig fer igual, però, bueno, són les proves d'accés que et demanen per entrar...
doncs a fer la carrera. O sigui, que tu estàs fent la maleta. Estic preparant. Bueno, depèn. Però sí, ara estic preparat. També hi ha notes de tall i tal per entrar a aquests llocs? Bueno, són notes, hi ha notes, però és diferent. O sigui, no és com una nota de tall, sinó jo què sé, potser les deu primeres persones de X nota, doncs entren.
Ja està. Són unes proves d'accés que van, o sigui, són diverses proves. Sí, teòriques i pràctiques. I llavors, doncs, fan la mitja i... Exacte. O entres o no entres. Ja, ja. Sí. Doncs vinga, a pica pedra per practicar. I ara, si us sembla, us tornem a escoltar amb l'altre tema que us heu preparat. Ok. I mentrestant jo li... Bé, no, teniu les guitarras. I anem parlant, si vols, cap problema.
Sí, jo te pregunto, Dani, perquè potser jo diria que tu ets el més mediàtic, no?, que tu ja tens una miqueta de currículum, perquè és que jo no em miro les coses així de la tele i tal. Has participat en algun concurs, me'n som? Sí, vaig participar en un concurs a les teles locals de Catalunya, que es deia Objectiu Plaqui, sí, i re, un moment que hi ha, doncs, a allò, que és aquí a Tarragona, t'actua, ets d'allí, d'allí a la TV, a Girona, doncs això. Ah, doncs així s'ha vist, perquè aquestes teles... Sí, sí, va ser molt guai, ho vaig fer amb 15 anys, ja fa 3 anys, que sí, el 23...
I va ser molt divertit, em va donar molta experiència, al final tampoc tenia clar que em volia dedicar a la música, perquè tenia 15 anys, i també em va donar una mica d'experiència. Va ser xulo o que recordes? Sí, sí, ho recordo, una experiència molt divertida. Estava fent l'ESO i de cop divendres anava... Com anava de colònies. Clar, anava a Barcelona, al fin de gravar, anava a un plató, anava a tocar amb els amics. Era com un campament al final, no? El que passa és que després em metia a la tele i tal, i doncs... Bueno, era com la gent anava marxant, però vaig tenir la sort d'arribar a la final, i cada segon, i sí...
Molt content. Que bé, que bé. Però sí, sí. I de talents així, ara ja sí, com a més comercials, televisius mediàtics, heu anat coincidint? Per exemple, la Mariona Escoda crec que ha sortit també de la... Sí, va estar... El més gran que vosaltres, no? Sí, sí. Però vam coincidir uns anys. Vam coincidir, sí, eren més petits, però sí, també la Mariona que va estar eufòria. És a dir, que no és impossible arribar a nivells com més... No, clar que no, clar que no.
Al final és sort i treballar pel que t'agrada, jo crec, no sé. Sí, no? Teniu clar que aneu cap aquí. Tot i que per mi la fama no és la meva principal. No, jo crec que l'èxit no és tan inseguida, jo crec que l'èxit és com arribar on tu vols, no? Clar, depèn de que consideris èxit, cadascú se'l fa a la seva mirada. Doncs vinga, quina peça escoltarem ara?
Bueno, doncs, tocarem Look to the other side, que també és en anglès, i hem fet una versió així més tranquil·leta, que s'ha de posar l'odi, i... No ho sé, a nosaltres ens agrada molt, així que... Això. Doncs vinga, som-hi.
It's just a child. He knows lots of rights. He can find all the answers of life.
Why do people seem so fine? She looks at him And doesn't know what he means
Bona nit.
Fins demà! Fins demà!
Mmm, that's the answer Of living a life good To have love in you Look to the other side And look to the other side And look to the other side And look
Gràcies.
Quin luxe. Jo crec que podeu tornar quan vulgueu. Quan puguem. Quan ens deixeu. Molt bé. I, bueno, allò que passa, no? Que l'estona vola, la Sílvia ha de trucar al Paco en la luna, que és un altre històric que segur que també ha vingut un munt de vegades per aquí. Però jo us he de preguntar, no? Fins ara heu fet, què, dos concerts? Un a la plaça de l'Oli, vau fer, i el de la nau. I n'hi ha més de previstos, o què?
Volíem fer un, no? Sí. Abans de gravar, sí. Abans de volíem fer un altre. Teniu oberta contractació? Sí, totalment. Ens podeu contactar al nostre Gmail? Sí. O per Insta? Per Insta en tenim la contacta, que també està al mail. Sí, allí també tenim el Gmail. Teniu contacte per aquí? Fins i tot el número de telèfon. De teléfono, també.
tornem a dir, piscina privada. Amb Z. Amb Z. Sí, podeu pronunciar com vulgueu. Piscina privada. És per com... És que clar, jo veia escrit així i pensava, això serà una macarrada, puncarrada. És això com ara els morens, que ens canvia les lletres. Bé, ja està bé, ja està bé. No s'ha de posar tot tan explícit, tampoc. De fet, si ens deixes, ens agradaria nombrar els membres de la banda, ja que només hem pogut venir 3. Sí, sí.
Ho hem dit, però tornem-ho a repetir que val de feina. Clar que sí, des d'aquí els saludem i a veure a la pròxima si pot ser a la gala dels 40 anys i 3 mesos de Tarragona Ràdio. Volem nombrar el nostre baixista, Jan Roig, la nostra bateria, que l'hem nombrat abans també, la Júlia,
Júlia Màtzia. Júlia Màtzia. El nostre teclat, pianista, l'Aitor. I després tenim com una secció de vents que no és com far fixar, però que ens ajuda als concerts, que des d'aquí també els hi van. Que també va quedar superben vestit quan van sortir ells a l'escenari.
Brutal. Sí. Molt bé. Doncs us seguirem la pista. Jo estic encantada i, bueno, ja hem vist una miqueta de quin peu calceu, no?, influències. A mi em recordava potser una cosa moderneta que jo controlava era el Jamiro Kuei, no?, coses així molt ballables i molt cantables.
I jo sí que em volia acomiadar, mentre la Sílvia truca al Paco, amb la Maica Makowski, que per fi toca Reus, que l'hem ajornat no sé quantes vegades, l'accents aquest any també han hagut de reubicar el Nacho Vegas. Bueno, però és que es veu que aquesta noia la vam conèixer aquí a Tarragona amb 18 anys, que la vam portar a tocar al zero, ens vam quedar tots amb la boca que ens arribava a terra, i ara en té 42, i és una senyora del rock and roll amb majúscules. Per tant, endavant, molta sort, enhorabona pel que feu, que ja heu fet molt,
Gràcies. I el que queda. I gràcies per venir, eh? Gràcies per a vosaltres, per imitar-nos. Home, molt xulo. Sempre que puguem. Sílvia, que també se recolza des de Tarragona Ràdio, ni que sigueu de valls, però us adoptem amb molt de gust. Gràcies, Dani, Uc, Eloi. Fins la propera. Piscina privada, joves promeses.
i l'heu s'en ben sentit a...
Fans de Tarragona. De dilluns a divendres, una hora per la música de casa.
Vamos, senyors, tres punts. Ens veiem a Tarragona. Vamos! Com diuen els joves del Nàstic, Enric Pujol, Oriol Sobirats i Pol Cid, ens veiem a Tarragona aquest cap de setmana en un partit important pel Nàstic, el dia que el club compleix 140 anys de vida. Diumenge 1 de març, a les 4 de la tarda, viurem el partit de la jornada 26, el grup segon de Primera Federació, des del nou Estadi Costa Daurada, en el partit entre el Nàstic i l'antequera Club de Futbol.
I com sempre, des de fa 33 temporades ho explicarem tot des d'una hora abans a la sintonia de Tarragona Ràdio, el 96.7 i 101.0 d'FM, al web i a les aplicacions mòbils. Escoltes, participa al Joc de la Por, recomenta el partit a la xarxa X del Sempre Nàstic, al perfil d'Instagram i al WhatsApp de Tarragona Ràdio. 33ena temporada del Sempre Nàstic, viu el futbol, viu el nàstic i viu els gols. Gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol. Espai patrocinat per Obramat, Bar Petit Tarracó, Centre Esportiu Royal Tarracó i Sultan Barber.
TED Cultura, Tarragona Ràdio. Totes les setmanes estem d'estrena. Perquè sempre hi ha temps per la cultura. TED Cultura, Tarragona Ràdio. Totes les setmanes estem d'estrena.
Escolta-ho els dijous a partir de les 3 de la tarda i la redifusió del cap de setmana els diumenges a partir de les 12 del migdia. Sempre hi ha temps per la cultura.
Les pífies més sonades. Allò que vols dir però que no et surt. Puc dir una cosa? Quan els riures són necessaris. O no? No diré això. Els moments més divertits i curiosos de la nostra programació. És que ja tornarem a sortir a la secció del món.
Cada setmana a Tarragona Ràdio fem l'humor. En directe els dijous a les 10 i 20 dins la veu de Tarragona camí cap als 40. Jo tinc 41. I sempre que vulguis a tarragonaradio.cat. Deixa que la sessió.
Al Centre Esportiu Royal Tarraco et sentiràs com a casa. Els teus objectius són els nostres. T'escoltem i t'ho posem fàcil perquè et sentis acompanyat i assessorat pels millors professionals. Aquest mes de febrer aprofita la matrícula gratuïta en totes les quotes i comença a cuidar-te amb nosaltres. Més de 200 sessions dirigides t'esperen cada setmana. Entren als nostres espais renovats i descobreix totes les activitats previstes també per als més joves.
Hi ha molts motius per unir-te a nosaltres. Descobreix-los a royaltarraco.es Som al carrer S'Anauguri número 5 de Tarragona. Aquí comença el camí per créixer junts. Me acordé también de mi padre reciclando patillas de gafas antiguas. Diréis, éramos pobres. No, éramos ecologistas.
Por eso esta canción se llama No soy un moderno. Tengo un bote con azucarillos de los bares y reciclo los tarros de cristal. Colmenas y hojalata en mi silencio retratan a un niño de un planeta marginal. Guardo sin recato las cajas de zapatos con tesoros de un bobo Alibabá.
Bona nit.
No tengo glamour, no soy un moderno, no tengo tatuajes con mensajes eternos. No cargo mis tristezas en monopatín y he perdido el ya, ahogado en un gino. No tengo glamour, no soy un moderno, no tengo tatuajes con mensajes eternos. Dime por qué tú, belleza sin tiempo, amas a este carga de verso en pecho.
Bona nit.
La gente de aquí de la derecha...
Ahora vamos a intentar hacerlo todos juntos, ¿vale? Si hay alguien que le han sonado las dos voces iguales, que no cante, ¿vale? La última, vosotros solos.
Doncs estàvem esperant el pa amb la luna, que a més a més jo em pensava, ja està, ja està, ja està, però es veu que no, que deu estar molt liat. Ja m'ho va avisar, t'ho he de dir, he de dir les cosetes com són, que estava una miqueta, precisament, amb el renou del concert. I és que, clar, el ser just demà...
Jo us ho dic, us ho deixo aquí. A veure què. Al Teatre Auditori de Salou, a les 8 de la tarda, amb invitació, recordo, manajament arroba gmail.com, que ja ho tenim aquí. Ja m'agradaria estar allà amb tu, Paco, que ho sàpiguis. No sé si m'estarà sentint, però almenys...
que ens agradaria sentir de nou aquestes cançons en directe. Si no arribeu al Teatre Auditori de Sala o per demà, perquè és massa just, i voleu acompanyar-lo a Puerto Llano, estarà el dia 13 de març, o el 21 de març estarà a Barcelona conjuntament amb el senyor Juan Ton. O a trio, em diu, amb el doctor Flo. Escandalós. A Barcelona, a les 9 del vespre. Al Jazzville, a Madrid, el dia 28 de març. El dia 15, marxa cap a València...
el 16 a Múrcia i el dia 19 a Sant Joan d'Alacant. Doncs tot això i molt més és el que li espera el Paco en la Luna en els seus xous, com diu ell, i les entrades allà mateix. PacoLaluna.es que té una oportunitat de veure'l en directe i esperant més d'aquestes cançons que ens va oferir el Teatre Tarragona. Que bé, que bé ens ho van passar. Cuando nadie mira al mar
Sé que te has marxado por las llaves del coche en el microondas. Anem a fer una miqueta més d'agenda. Vinga, va.
I marxem cap a les a la zero, aprofitant precisament la dinantesa, per recordar-vos que també aquest divendres, a dos quarts de nou, tenim els hidrogeners en concert. M'he quedat amb les ganes de parlar amb ells, eh? Hidrogeners, volia parlar amb vosaltres. A l'igual m'ha passat amb Kadex Santana, que arriba aquest dissabte 28 a les 8 de la tarda.
i amb el Nick Waterhouse ja no m'he atrevit. Si vols que et digui la veritat, jo i el meu anglès, el tenim justet, justet, per arribar a final de mes. Ai, cordons, si ens queden dos dies. I és que aquest diumenge, dia 1 de març, a les 7 de la tarda, el Nick Waterhouse arriba també dins de les ales zero. I notícia que ha quedat així com aplasmada, fosfassejada, seria...
I és que tenim un altre nom que podrem, diguem que, gaudir dins del Festival Internacional de Música de Cambrils.
Sí, sí, ella, ella. L'Anna Torroja serà l'encarregada de tancar el 51è Festival Internacional de Música de Cambrils. Tenim noms com els Getro Tull, el dimarts dia 4 d'agost, el Parc del Pinaret, el Siluet, el dia 5 d'agost, la Valeria Castro, el dia 6 d'agost, el Joan Daussà, el dia 9 d'agost i per aquí al mig encara ens falten alguns noms.
Bria o saps.
Això ja és l'avançament del que serà aquest 50è Festival Internacional de Música de Cambrils. Geto Tull el dia 4 d'agost, Silué el dia 5, Valeria Castro el dia 6, el Joan Daussà el dia 9 i l'Anna Torroja per tancar. S'ha acabat el xou el dia 10 d'agost. Tot això al Parc del Pinaret. Ens falten per aquí el 7 i el 8. Què passarà?
Estaré en pandens.
I tanquem en aquests pocs minuts amb una altra de les protagonistes d'aquest cap de setmana. Es tracta de la Patricia Arzur, que demà amb ella parlarem perquè ens expliqui com va la seva vida musical i que ens comenti com anirà el concert que té lloc a dos quarts de vuit del vespre o de la tarda dins d'estudio 23. Al carrer del vidre número vuit, Patricia Arzur, en concert d'aquest diumenge, dia 1 de març.
Ja em vella tanca.
Bona tarda, són les 7.