Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Gràcies!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
La meva música d'aquest últim disc, gràcies.
Que sona genial.
Mira, te volia preguntar
sobre aquest darrer treball discogràfic,
que a més a més no estàs sola,
tens un capità per aquí.
Sí, hi ha dos capitans.
Dos capitans?
Ah, d'acord.
Sí, l'Hernan Friedman
i l'Orenge Spinots
i tota la fraternitat, el Brotherhood,
que és el resta de companys del grup.
Sí, sí.
I que a més a més
podria ser gairebé un doble treball discogràfic,
perquè déu-n'hi-do quina meravella,
gairebé una hora sencera de cançons,
13 cançons,
i no sé si, ja te'l preguntaré després,
oi, que m'he posat nerviosa i tot,
perquè no sé si hauran quedat
més cançons que es puguin arribar a posar
i que potser ens ensenyés
a sobre l'escenari dels concerts en directe.
Sí, en directe, sí,
hi ha un repertori més llarg,
o sigui que encara toquem gairebé dues hores.
Déu-n'hi-do.
Gairebé dues hores.
Ara tenim un concert
a la Festa Major de l'Esquerra de l'Eixample
el dia 12 d'octubre,
i és gratuït a Barcelona.
Llavors,
qui vulgui pot venir
i ja veurà que ens té.
Tenim encara més canya guardada.
Després te'n torno a preguntar,
perquè si no la liarem,
perquè ara, qualsevol que n'estigui sentint,
demà no tenim concert de la Vic Mama Montse,
no?
Demà no.
Demà el que ens fas és una xerrada,
ens informes
sobre el que és la societat d'artistes,
intèrprets o executants,
per la qual tu ets la vicepresidenta.
Explica'm una miqueta
d'on neix i creix aquesta societat.
M'imagino una miqueta
del dia a dia,
del que succeeix
a l'hora d'interpretar i a l'hora de fer,
dels problemes que potser us arribeu a trobar.
Sí, aquesta societat va sorgir
ja cap a, diguem-ne,
l'any 87 ja hi havia tot uns músics preocupats,
perquè, bueno,
arreu de, sobretot d'Europa i així,
ja hi havia entitats que començaven a cobrar un dret,
que era el dret de les persones artistes de la música
que fossin intèrprets executants
per les seves obres musicals gravades,
no?, les seves obres gravades.
Llavors, per exemple,
quan un músic anava a tocar,
en una sala de ball o en algun lloc,
doncs, cobres, no?
Doncs, si en lloc de tu
hi posen un disco,
era evident que a poc lloc,
doncs, hi havia un dret.
Si en lloc de cobrar posaven el teu disco,
doncs generava un petit dret
perquè aquella sala tenia un benefici.
I això, doncs, va sortir una associació
que es va constituir com una associació
sense ànim de lucre,
i per això es va poder fer una entitat de gestió
i gestiona precisament això,
els drets de les persones artistes de la música
per, bueno, per quan sonen en els llocs,
per exemple, a les ràdios,
o quan sonen a la televisió,
quan la seva música es posa,
per exemple, en els bars,
perquè ajudin també que el negoci vagi bé,
escoltar música,
llavors, doncs, aquest dret va parar els músics.
I, a més a més, també hi ha una part de solidaritat
que tenim que és molt...
Està molt cuidada des d'ahir,
perquè des del principi hi ha...
allà, doncs, per la naturalesa d'aquesta entitat,
tots, doncs, ser tots músics sabíem perfectament
i sabem la problemàtica dels músics
i que hi ha moltes necessitats,
doncs també hi ha una part que es dedica
a la solidaritat.
Una part que és per llei
i l'altra que és per als estatuts
perquè es va convenir així
i es segueix aplicant
i es donen beques,
es donen ajuts,
hi ha unes...
es fan cursos de formació,
vull dir,
molta part del que és la vida de l'artista
que preocupa
i que s'ajuda des de l'AIE.
Estava preguntant,
la Societat General d'Autors
té a veure amb vosaltres?
És una altra eina, també,
per defensar precisament els drets dels autors?
Treballeu plegats?
El d'Autors és una societat també,
una entitat de gestió,
però que fa molts més anys que existeix
i ja van celebrar-se 25 anys,
si no m'equivoco,
l'any passat,
i llavors ells gestionen els drets d'autor.
L'AIE el que gestiona
és els drets de les persones intèrprets
quan toquen en discos,
que no fa falta que siguin els autors d'aquella obra.
No, exacte, no.
És un dret diferent.
Un li diuen dret d'autor
i aquests li diuen drets connexos.
És com, per exemple,
perquè la gent que ens estigui sentint ara mateix,
una mica d'exemple ja l'has donat tu,
però afegim una altra.
És per dir alguna cosa,
que alguna persona interpreti cançons
de la Big Mama Montse,
no?
Les interpreta,
però no són seves.
I d'alguna manera també pot fer-ho així o no?
Seria així?
Només si les ha gravades.
D'acord.
Si les ha gravades.
Si les ha gravades,
allà veuràs,
quan...
No, perdó,
això seria el dret d'autor.
Seria que les interpreta,
com a tal.
Jo només puc cobrar
pels drets d'interprets
per les gravacions que he fet jo.
Però el que passa és que potser
puc haver gravat una cançó de...
No sé, per exemple...
La Sabat o...
O de l'Eric Clapton.
De Clapton, sí, sí, sí.
No, passava pensant d'això.
Quan s'interpreta i es grava
alguna cançó que no sigui teva directament.
Llavors s'entraria a vosaltres.
Pot ser que sigui teva,
pot ser que sigui teva,
pot ser que no ho sigui,
però l'autoria va per un costat,
que és un tipus de dret
que se'ls tenen unes tarifes
una mica més altes,
que es paguen més,
i el dret d'interprets
són els músics, per exemple,
no sé, d'una orquestra,
que toquen repertori,
quan es grava o quan passa,
quan a lo millor un dia
doncs es grava
i també es passa per la ràdio
o per una televisió.
Llavors, no sé,
o s'han fet discos,
tot això doncs genera un dret.
Els recopilatoris, per exemple,
que algunes vegades
s'homenatja amb alguna persona,
això també hi entraria,
per exemple, no?
Els músics que hi toquen.
Els músics que hi toquen.
Els músics que hi toquen
tenen un dret
de cobrar uns diners.
Llavors,
hi ha molta gent
que ja són socis de l'AIE,
moltes persones,
però tampoc saben ben bé
com va aquesta entitat,
quins drets,
o sigui,
a què tenen dret,
quines coses també es fan
per fomentar
la formació,
o no sé,
la promoció de la música,
la difusió,
i és interessant
venir a aquestes sessions informatives,
que ja són obertes a tothom,
i molt en especial,
doncs,
a músics que han gravat
o que tenen intenció de gravar.
Ara estava pensant
que em sentia una miqueta
com si estiguessin ja a la classe,
com si estiguessin ja demà a la xerrada,
perquè m'imagino
que moltes de les preguntes
que t'he fet
segurament que et sortiran.
T'han sortit moltes d'aquestes,
segur, no?
Sí,
la gent té dubtes
i llavors,
bueno,
doncs,
per això,
si es fa així en persona,
es pot,
i a més no tenim pressa,
allà em sembla molt
que la capsa,
que tenen un espai
molt xulo
allà on hi fan
les seves activitats
i crec que
ens hi podem estar
de bona estona.
Vens d'altres llocs,
m'imagino,
d'on també s'ha fet
aquesta xerrada,
que és el que
t'ha cridat l'atenció.
Potser que la gent,
són noves generacions
els que veus
que hi ha aquest interès
precisament per saber,
que hi ha,
no sé si podrien dir
diferents edats,
com ha anat tot plegat?
Sí,
mira,
hem fet la xerrada
per diferents,
hem fet,
hem anat a les escoles superiors,
ara hem anat
a l'escola superior
del taller de músics,
a l'escola superior
de Jump Session,
hem anat,
ara queda pendent
d'anar a la seu,
també,
també ho hem fet
pel col·lectiu
de músics de la CIMC,
pel col·lectiu de,
bueno,
ho hem fet també,
per un altre col·lectiu
de,
ara no,
que és com,
gent més jove,
i llavors,
es queden molt sorpresos
perquè,
clar,
es vas parlant de coses,
sobretot,
també una de les parts
de l'AIS
és defensar els drets,
defensar els drets,
o sigui,
tot aquest dret
no l'ha regalat ningú,
o sigui,
s'ha hagut d'anar lluitant,
s'ha hagut d'anar
pactant,
negociant,
i llavors,
això és,
darrere hi ha
una,
bueno,
una feina
de valoració
del músic,
és una feina
del músic,
el músic ha gravat
i com que no,
i com que ja,
en aquell moment
no pot tocar,
doncs es paga
per la feina que ha fet,
perquè aquella feina
doncs fa un benefici
en el,
no ho sé,
per exemple,
vas a una,
no ho sé,
un,
si estàs en una discoteca,
sense la música
no ballaria ningú,
no?
Doncs llavors,
si no hi ha músics
allà tocant,
d'alguna manera
hem de cobrar
per la música
que es reprodueix,
d'acord?
Llavors,
si que ells fan
un volum de negoci,
doncs,
també una part,
s'ha d'entendre
que allò
de la música
és una,
és tal com que,
que té un valor,
llavors,
donar a conèixer això,
aquesta defensa
dels drets dels músics,
de la propietat
intel·lectual,
doncs,
quan veus,
les persones,
sobretot més joves,
veuen que hi ha hagut
tanta feina al darrere,
també s'animen
una mica
a potser
a conscienciar-se
que el que fas
has de tenir
també valorat
i defensar-ho.
Clar,
i és el que dèiem,
que hi ha hagut
una feina
prèviament abans,
jo sempre ho comento
quan faig les entrevistes
amb vosaltres,
els músics,
de que, clar,
és que nosaltres
rebem el resultat
i que sona tan bé
i que és una meravella
i que entra superbé,
però darrere,
hi ha un munt d'hores
fins que no s'acaba
de composar,
fins que venen
la,
diem allò,
de les muses,
posant-hi aquesta alegoria
romàntica
a l'hora de composar,
a l'hora de fer,
a l'hora d'enregistrar,
a l'hora de barrejar,
i que tot això
quedi després
en un disc fantàstic,
a més a més,
s'ajunta
a que després
hi hagi alguna persona
que ho interpreta
i que es pugui guanyar la vida
fent aquestes interpretacions.
Doncs tot això,
com molt bé dius,
s'ha de donar aquest valor,
no?
Sí,
la interpretació
és dels muses
que han tocat en el disc.
Clar, clar, clar,
òbviament.
Perquè els muses
que han participat
en aquell disc
tenen les seves interpretacions
o execucions.
L'interpreta
és la persona
que, diguem,
que porta el projecte,
que lidera el projecte
i els executants
serien les persones
que contracta
o que participen
però no d'una manera
tan directa
del projecte.
No fan la inversió,
no fan,
no tenen el mateix interès,
no?
Llavors aquí,
però que també
doncs posen
la seva part,
el seu art,
el seu estudi,
la seva manera de fer
i llavors això
en les gravacions
que, esclar,
quan s'ha plasmat allò
que deixa una empremta,
en aquella gravació
doncs és el que
l'artista,
clar,
darrere d'una gravació
hi ha molts anys de feina
i això s'ha de fer valdre.
Sí, sí, sí.
Llavors, quan,
per exemple,
es posa en música
quan entres en un,
no sé,
en un lloc,
per exemple,
en una botiga.
Una botiga,
mira,
tu estàs a la punt de vista.
que té música
i la gent
doncs es passeja
més content.
Bé,
allà hi ha algú
que ha estat,
com dius tu,
molts anys,
molt temps assajant,
fent un projecte
o que ha fet,
s'ha entretengut
a fer allò
que sona
i que ho han fet
al màxim de bé
perquè,
bé,
perquè agradi
i llavors,
doncs bé,
o sigui,
és donar-te en compte
d'això
i que té un valor.
I també,
clar,
nosaltres també
ens en donem compte
que hi ha moltes vegades
la gent
quan es va fent gran
cada cop té,
potser,
clar,
pot tenir molta obra gravada
però potser ja no té
tanta feina en directe.
Doncs,
bé,
aquí hi ha també
doncs la solidaritat
que ja
o tenim un fons assistencial
i cultural
i ajudem
a les persones
en els moments
en què tenen
persones músics,
socis,
que tenen
algun problema
o tenen
una contingència
o tenen
perquè tot ens
poden passar coses
i per això
està aquesta entitat.
Ara pensava
en els moments
que potser
ens trobem
la música
i no som conscients,
eh?
Fins tot
un músic de carrer,
quan entres
en una botiga,
quan estàs,
mira,
escoltant la ràdio,
quan estàs
en un autobús
de línia,
en el propi tren,
en qualsevol lloc,
musicalment,
estàs allà.
Tens aquest feedback
de la música
que fa que precisament
tot el que estiguis fent
en aquell moment
canviï el color
de la teva vida,
no?
A través només
d'una cançó.
tot això
ho hem de donar
de valor,
no?
Sí,
sí.
Home,
en aquest cas,
sí,
donar valor
a la música
i després també,
clar,
hi ha un valor
també econòmic,
si allò genera
un guany
a algú.
per exemple,
si una ràdio
té un benefici
a nivell
de publicitat,
gràcies a que
hi ha música
o gràcies a que
també hi ha música,
a part d'entrevistes,
el que sigui,
també allò
ha d'anar a parar
una mica
els músics
i això és el que,
per exemple,
si tu tens
una ràdio
que no,
que la fa
una persona
sense ànim
perquè ho vol fer
i no hi ha publicitat,
no hi ha res,
clar,
evidentment,
posa molta energia
i valora molt la música,
però el valor econòmic
no el té.
Llavors aquí,
en aquest cas,
els músics
que sonen
en aquests programes
que tampoc poden
rebre
perquè no hi ha
un flux econòmic,
però si la música
genera un flux econòmic
és quan genera
un dret econòmic
també.
Doncs tot això
i molt més,
perquè a més a més
m'imagino
que hi haurà col·loqui
i que tindrem
l'oportunitat
de comentar,
de preguntar,
si tenim qualsevol dubte,
passarà demà mateix
a partir de les 11 del matí
i que jo recomano
a tothom
que sigueu puntuals,
que comença a les 11,
eh?
Aquí res de tonteries,
a la capsa de música.
Sí,
que és la seu
de l'Associació de Músics
en Tarragona,
que, bueno,
aquest enguany
fan 25 anys
de feina,
d'empenya també
d'estar aquí
treballant molt
pels músics
i res,
molt contenta
i molt orgullosa
de poder
compartir
aquesta sessió
amb tothom
que vingui,
amb ells,
celebrar això,
aquesta fita,
25 anys
i que tenen
la seu aquí
a la capsa.
Allà estarem
i fer les preguntes
que es plantegin
i intentarem
donar-los resposta.
Jo ara faré,
amb el teu permís,
faré una altra falca
i és que avui mateix
hi ha capsa
i formació
amb el Music Club
podrem sentir
de l'any
1973
el disc
de Pink Floyd
The Dark Side
of the Moon
a les 8 de la tarda
recordem gratuït
amb consumició mínima
i com sempre
les places limitades
a la capsa de música.
Doncs anem cap
al 12 d'octubre
que m'has dit
que teníeu actuació.
Abans cap,
us podrem veure
per les nostres terres
també?
Damunt de l'escenari?
I això ja és ja,
ja és de seguida,
ja.
Sí, ja que ho tenim
d'aquesta setmana del test.
És un acte
que es fa
de cluenda
de la Festa Magia
de l'Esquerra
de l'Eixample
i cada any
també en aquest acte
es recorda
les víctimes
de la violència
de gènere.
Llavors,
és un acte lúdic
però que també té
aquest recordatori
i és molt intens
i la veritat
és convidat
a tothom
que vulgui anar-hi
serà l'aire lliure
entre Barcelona
en el carrer
Enric Granados
entre Diputació
i Consell de Cent
que és aquesta zona
que han fet
no fa pas molt
que és pretonal.
Llavors,
allà muntaran un escenari
i estarem allà
amb els Captains Brotherhood
amb aquest repertori
del nou disco
Smile
i noves
i altres cançons
que no hi surten.
I que recomano
que escolteu
el que dèiem
que és una cançó
que és un disc
molt rodonet
molt rodonet
on hi ha cançons
com el Free Atlas
i altres
no m'atreveixo
amb l'anglès
sempre m'arrandeixo
abans de començar
quan veig
que estic a punt
d'equivocar-me
i aturo ja
i que entrin directament
i que busquin
Big Mama Montse
i que tingui
l'oportunitat
de gaudir-la.
Big Mama Montse
gràcies, gràcies
fins demà a Tarragona
Fins demà.
que t'esperem
amb les portes obertes
de la capsa de la música
mira que bo
i gràcies
a tu
adeu-siau
gràcies
adeu-siau
I don't come
from Mississippi
I don't come
from New Orleans
I don't come
from Mississippi
I don't come
from New Orleans
I've been walking
so long
that I don't know
where I've been
Well, my soul
is loose-rooted
full with pain
and misery
Well, my soul
is loose-rooted
full with pain
and misery
Cause my heart
has been beaten
and my mind
won't let me be
My father was
mighty waters
My sister
was great
besties me
My father
was mighty waters
Sister was
great
besties me
I got brothers
and sisters
everywhere
Caught a big
long family
Well, my soul
is loose-rooted
full with pain
and misery
Oh, my soul
is loose-rooted
full with pain
and misery
Cause my heart
has been beaten
And my mind
won't let me be
I'm a JB
I'm a JB
And my mind
I'm a JB
Give me a moment