This graph shows how many times the word ______ has been mentioned throughout the history of the program.
Every step I take Forty-five in time I'm losing the will to body Need for justice every day
Doncs això és com sona aquest nou senzill que des del 23 d'octubre i sota el segell de 2OT podeu trobar a les diferents xarxes a les diferents plataformes musicals com és l'Spotty i això es diu I'm losing the wheel to fight i via telefònica comptem precisament no sé si directament amb el compositor i la trista d'aquesta cançó el Pasco Martín. Pasco, què tal? Bona tarda i benvingut.
Bona tarda, Sílvia. Ets el responsable d'aquesta meravella musical? Bé, com sempre et dic i saps, som els responsables. Les idees són conjuntes amb el Miguel i amb el Tomàs, perquè si no, no es farien realitat, la veritat. Per cert, que he estat escombrant una miqueta allò que dius cap a casa, i clar, no me'n recordava de molts grups en els quals has estat.
Però bé, fem una cosa, dic que dintre dels dos ho té, tenim el Tomàs Aleja, que és la vostra bateria, que és una màquina, perquè a més a més porta, jo crec que ell va inventar la bateria així directament, perquè ja forma part del seu ésser, el seu ADN no hi ha sang, hi ha les diferents parts de la bateria que ja formen part,
i que ha estat a Petrel, a Regata de Blanc, a diferents orquestres, que encara continua a diferents orquestres, que em va sorprendre molt gratament a les festes del Roser. No para, no para. Un cul de malassiento, com es diu, no? A més, de veritat. Després tenim el Miguel Alberto Cruz, que va estar, no lo sé, a Conexions Duet, a Satori, etcètera, segresteu-lo per dos UT, perquè a aquest xiquet sempre li surten projectes
Sempre, sempre. Bueno, el tenim allí enganxat i no el podem deixar. I després el tenim a tu, com a Time Travel, que vas estar, no lo sé, també durant un temps, el teu projecte amb més personales en Not El Man, que crec que, no sé si alguna cosa pot ser, t'ho preguntaré després, entre molts altres més.
I tant. Una miqueta. No pareu. Ara et diré una cosa, Sílvia. Aquesta última cançó que has sentit, si l'haguessis sentit sense saber que era 2UT, tu haguessis pensat que érem nosaltres? No. Soc molt sincera, no? Perquè, a més a més, últimament el sort dels 2UT era com el més fosquet.
Exacte, exacte. És que, o sigui, la nostra intenció com a 2UTI i com a grup és evolucionar. Molt bé. I el que ens agrada d'aquest tema és que esteu escoltant una cançó en directe, no és d'estudi. Uau, doncs s'ha quedat genial, eh? Som els tres, tal com sonem, els tres junts alhora en un concert.
I ens va agradar tant que vam dir, sí, la gravarem amb estudi, la tenim preparada i tot,
però això ha de sortir perquè ens vegin que no hi ha ni trampa ni carton, com es diu, no? Doncs us ha quedat de veritat, eh? Genial, deixa'm que us feliciti, perquè a més a més ja t'ho deia, clar, el I Get Lost sí tenia pincellades d'aquesta cançó, però clar, sou vosaltres, igual que les altres cançons, però estava com més fort, no sé si a sobre o dintre de l'estudi com que us relaxeu o que, no sé, però és que aquí teniu una energia
Clar, el directe és el que té. Sí, sí, sí, és veritat. És veritat i el que ens dona aquests nous temes, perquè aquest és l'adaventament de les noves cançons que traurem a partir d'ara, és donar un gir a el que és 2UT, però sense oblidar la nostra essència, clar que sí. Però el que hem de fer és evolucionar, com tots els grups de música...
que coneixem, seguim i volem arribar a poder fer alguna cosa com ells, tipus Muse, Bifi Clyro, Pink Floyd i tots aquests grups que són referents per nosaltres.
Home, ara ja heu fet un, jo crec que un gran pas endavant, però algunes vegades quan et fan coses en directe i tu ho saps, sempre tendim a dir no, precisament això, no, no, perquè aquí ja faig, o aquí, perquè vosaltres sabeu on hi ha aquella petita errada que només detecteu vosaltres.
Sí, sí. Clar, és que tenim aquesta cançó, sabem que hi ha narrades amb aquesta cançó que hem publicat. Però que només la sabeu vosaltres, eh? Perquè per nosaltres està genialíssima, eh?
Sí, però és que aquestes errades ens fan ser nosaltres. Clar, clar, clar. Són necessàries per dir que la música està plena d'errades, no? Sí, sí, sí. I la perfecció només la té Eric Clapton, m'entén? No tot ho té. Oh, oh, a veure, eh?
No, no, no. Perquè ell és un mestre, d'acord, d'acord. Te ho compro, però també continua sent humà, eh? Gràcies a Déu. Exacte. Encara no ha pujat... Encara no ha pujat... Vosaltres sí que sou... També sou mestres. Sí, sí, sí, però que no som perfectes. No som perfectes, ni ho volem. No, eh? No ho preteneu, no ho preteneu. Dins d'aquestes errades ens fan ser millors cada cop. Sí, sí, sí, sí.
Us dono tota la raó i, a més a més, ja t'ho dic, si tot això ha vingut d'una casualitat de dir, hòstia, anem a provar, a veure què és el que passa, i aquesta casualitat ens ha donat aquesta meravella, jo vull més casualitats, eh? Que no canviïn. Per cert, què serà el proper? Què vindrà a partir d'ara? Amb els dos ho té. És que, Sílvia, mira, te'n recordes quan vam fer la Covid-19?
que et vaig prometre que el proper single el presentaries tu. Sí, aquí està. Doncs ara el presentaràs tu. El proper single el presentaràs tu. Sí, vindreu aquí. No m'estàs veient, però tinc les braços alçats.
Parlarem amb el Miguel i el Tomàs i faré el possible. Vinga, va, us escapeu. Però abans que surti el presentarem a Tarragona Ràdio al teu programa, ja tardes. Doncs tota la tarda o l'hora serà per vosaltres. O sigui, que el dia que m'ho diguis, aquell dia m'aguardo l'hora del programa perquè em digui Sílvia, que venim aquí els tres, així xerrem, discernim, trenquem el queixem de trencar, ens queixem de les coses que es poden arribar a millorar.
Jo no dic a nivell musical vostre, sinó al voltant del que passa amb la música i amb el que convingui i xerrem. El que faci falta. Amb tu és estar a casa.
Doncs així espero que ho sentiu, perquè ja saps que intento, intento que estigueu molt còmodes aquí amb nosaltres. I tant que sí, i tant que sí. Doncs això serà... Tenim data o ho deixem aquí en l'aire? És que ho hem de deixar en l'aire perquè... Va, va, t'ho compro. És que estem a punt, estem a punt. El disc el tenim allò, saps què l'hem posat ara al forn?
perquè s'acabi de coure una miqueta. Sí, sí, sí. Però ens fa tanta ràbia treure'l. Jo, per la meva part, soc tan perfeccionista que quan el tinc dic, ostres, podia haver fet això, podia haver fet l'altre, no? I encara no me'n vull desprendre, no? Sí. Però li falta molt poc. O sigui, abans que acabi l'any ho tindrem. Molt bé. Per tant,
l'adaventament segur i el proper single amb exclusiva a Tarragona Ràdio. Doncs aquí ja us saps que portes obertes, jo us espero, i així podem parlar una estoneta més. Pasco, dones records al Tomàs i també al Miquel Alberto per nostre. Ens acabem de sentir una miqueta més d'aquest I'm Losing the Will to Fight, que sona superbé. Gràcies. I res, que us esperem, eh?
I tant, i tant. Compte amb nosaltres. Gràcies. Bon cap de setmana, bona castanyada.
I fins ben aviat. Això, això, això. No, no, ja t'ho dic, que aquesta cançó és una castanya. Exacte. Gràcies. Adéu. Adéu, adéu. Tota la raó, eh? No l'hi trec. Doncs això, i molt més, moltes més sorpreses, aquí a la Sintonia de Tarragona Ràdio, a casa teva. Dos UT, nou senzill. Així sona. Nosaltres tanquem el programa. Tornem?
A partir de dilluns, demà ens agafem festa, no hi haurà el Ja Tardes Cap de Setmana. O sigui que a gaudir. Bon cap de setmana. Fins dilluns.