tenim l'oportunitat de fer una altra estrena. No arribarà al nou estadi, o potser si no ho sé, a veure què és el que passa. Es diu Snakes, ara no sé, ara li preguntaré a la Olga Pes, que ja la tinc via telefònica, perquè a més a més no només ens convida a escoltar aquesta cançó,
que va dedicada d'alguna manera a aquestes drogues, ens diu des del seu YouTube, aquestes drogues noves que ens estan taladrant d'alguna manera al cervell i que no és una altra que el mòbil, les pantalles, els ordinadors, etcètera, etcètera, etcètera, que estem en un sense viure...
i que hi ha molta gent que encara resisteix a viure a través d'un quadradet petitet que ens guia a la nostra vida. No ho sé, ara ho comentarem amb ella, a veure què me diu. I també us parlem d'una cosa, d'un acte que tindrà lloc el dia 23 de novembre al pavelló de Salou, al pavelló Salou Centre, des de les 8 del matí i fins... Ara comentem, ara comentem.
Words, words of despair. Do you feel alone all over? Communicate already dragged through your cyber eyes? What or less before the world? I've an almost snake of entertaining words. Words, words.
Bona nit.
Doncs sí, ens oblidem una miqueta de tot, eh? Les pantalles ens agafen i no ens deixen. Olga Pés, bona tarda i benvinguda a Tarragona Ràdio. Bona tarda, Sílvia. Com estàs? Molt bé i molt contenta de tenir-te de nou aquí amb nosaltres, eh?
Doncs moltes gràcies, jo també, contenta de venir. Que ja feia, ja, quant de temps que no parlàvem? Pues no sé, això... Això és culpa teva, que fas massa vacances. Si deus això... És que m'avorreixo, estic tot el dia a casa, l'avoriment... Sí, no fas res, no fas res, és que... Que bé i que bonic, eh? No sé quina va ser l'última vegada, crec que vaig venir per HelloSans, o sigui, que fa dos anys, potser, eh? Tant?
Tant? Ostres, Olga, t'avui més vegades per aquí, eh? Home, he tret un disc pel mig, el Desire... Ah, no, no, no, vaig venir al Desire. Sí, sí, sí. I que et vas posar a ballar... Estaves obsessionada amb Desire. Ballaves per aquí. Mira, ara t'ho dic, Glòria, que l'acabo de trobar... Sí. El dia 29 de novembre del 2024 vam parlar. Vale, vale, però veus, és que a mi sempre se'm passa el temps com superllarg. Això que diu la gent de... Ostres, se'm fa curt.
A mi se'm fa llarg, va ser l'any passat i a mi em sembla que va ser dos anys ja. Jo me'n recordo la pandèmia.
Ostres, ostres, que fort. Bueno, millor, això vol dir que els dies han densitat, saps? Però també és molt bo, dintre del què. Sí, sí, sí. Perquè l'assegureixes encara més, que jo tinc la sensació moltes vegades que de cop i volta ja és dilluns. I el dissabte i el diumenge, on estan? On estan? Sí, sí. Que algú m'estona. S'ha de viure més el present, no? Més consciència del que fas durant el dia per estirar el dia al màxim.
Però bé, no sempre es pot. Hi ha feines que són molt absorbents i que això no és tan fàcil, no? I si no, feina quan arribes a casa, eco quan arribi a casa, no està el cappuccino, eh? Ja t'ho dic ara, eh? Tens una manada ben complicada.
Tenim que dirigir una orquesta, molta gent per allà. Això sí, això sí. A veure, a veure, a part d'aquest Snakes... És Snakes, es pronuncia així? Snakes, sí, molt bé. Que són de serps, en un principi. Serps. Bueno, serps per a mi és com un paral·lelisme amb aquest hàbit de fer scroll, no?, d'anar tirant vídeos i vídeos i vídeos que tothom ja ha estat, que això és molt dolent i que no s'ha de fer.
però ho fem, perquè a mi també em passa. I és com quan la gent va saber que era molt dolent fumar i continuàvem fumant. Són aquestes drogues legals que tothom sap que són molt dolentes però que no pots parar de consumir-les perquè en el fons estan pensades per un equip de gent molt intel·ligent que el que vol és que estiguis enganxat i guanyar diners. Llavors, clar, per molt que tu intentis
dir, no, va, deixo el mòbil, no miro vídeos, no depèn només de la teva força de voluntat, sinó que depèn de poders que estan molt per damunt nostres, no? I és, bueno, llavors s'ha d'exigir una mica de cuidar amb això, no?, els que ho dissenyen, perquè al final et sents tu culpable de no poder controlar-te, no?, és curiós. I llavors, bueno, Snakes,
Parla d'això d'una manera optimista, però realista, també. Sí. I convido la gent a que vagin a YouTube a escoltar-la, perquè, com ja saps, fa ja bastants anys que estic creant les meves animacions, els dibuixos animats, que acompanyen les cançons. I aquest, doncs,
M'agrada molt, està molt divertit. Jo crec que els agradarà si van a YouTube i agafin unes palometes i s'ho posin a la pantalla, que estic dient que no mirem pantalles. No, però a veure què ens ho podem controlar. Clar, jo crec que és diferent consumir art d'una manera com més tranquil·la i més conscient. Jo, per exemple, quan algun company meu estrena videoclips, ja és allò que el cap de setmana amb la meva parella és...
Agafem, seiem el sofà i veiem el videoclip un parell de vegades, no? Perquè sobretot si és un company nostre o si és un grup que ens agrada, no? Un artista que seguim. Llavors sí, així sí, les tecnologies són meravelloses, no? Però...
No jutjar un artista fent 10 segons d'escoltar en el teu mòbil mentre fas, no sé. Això és molt dramàtic, no? Però, Olga, una cosa, jo ho trobo curiós, que precisament és això, que anem molt ràpid en el temps per fer segons quines coses, però resulta, i això ho he comentat amb els grups que venen per aquí, i també m'he anat, ho dic a tu, que és curiós que la venda de discos vinils,
es dispari o s'hagi disparat en el seu moment i que encara continuï venent-se més que el CD com a tal. Però per guardar-lo. Perquè l'ésser humà realment busca... Jo crec que en el fons no és per guardar-lo. Jo crec que busquem aquesta pausa i de prendre'ns les coses més a poc a poc. Jo confio en que les persones ho volen, això. El que passa és que les drogues són molt addictives. Com pots escollir
doncs agafar un àlbum, un CD i posar-te'l en els auriculars, jo tinc un reproductor d'aquests que anaven així a la cintura, escollir sortir al bosc un moment, per exemple, o donar un passeig per a la plaça, on sigui, amb un CD, sol o només un, sense internet, o sortir amb el mòbil amb els seus auriculars Bluetooth i poder escoltar absolutament tot el que hi ha al món.
M'he imaginat. És un acte de conscient, de salut també, ara ja de salut, que una ha de prendre, no? Doncs no. Doncs potser avui agafo i surto amb un disc i hi ha unes pauses entre cançó i cançó que són meravelloses. Unes pauses d'uns segons que no s'escolta res. I no hi ha anuncis ni hi ha res, no?
Jo ho faig, no sempre, perquè jo també utilitzo el mòbil, però sí que tinc el meu reproductor de CD i surto...
amb el CD que em vingui de gust aquell dia a passejar o on sigui. A mi em passa, mira, t'ho confesso, a mi em passa amb el cotxe. A mi m'agrada molt conduir. A més, a mi em diu, és que vas amb cotxe a tot arreu, ho sento per la part de contaminació que faig, però a mi m'agrada molt conduir. I clar, si em diuen, ostres, me vens a buscar, jo sí que corro. I clar, en aquell trajecte, en el poc trajecte o llarg trajecte que pugui arribar a fer...
tinc entre els cassets de torn, perquè encara tinc algun altre casset a casa. Molt bé. Encara tinc el CD d'algun grup que m'heu vingut aquí a la ràdio i també el tinc al cotxe. I vaig fent petites variacions amb coses que m'ha preguntat alguna vegada per la realitat de la música i dic, sí, el d'aquí de Tarragona que ha tret un disc nou, però els de fora me venen grans. El món ara mateix és Tarragona.
Ja, ja t'entenc. Però aquí passen coses meravelloses també. Maquíssimes. Aquí surten àlbums xulíssims. El que passa és que realment, quants àlbums... Saps els típics CDs que guardes de quan tenies 20 anys, que és quan realment s'escoltava més? Quan jo tenia 20 anys s'escoltava molts CDs encara. Llavors, realment,
que m'agradessin molt, o sigui, excepció dels melòmens que tenien les cases forrades de fedes i de diners, no? La gent més comú, fedes que els agradessin molt i els repetissin, no eren molts tampoc, però els coneixies de pe a pa, que els sabies. I fins i tot a l'hora de respirar. Després hi ha una cosa per mi molt important, que sempre la dic, que el format és important.
L'ona del so, quan és rica, manté el nostre cervell il·luminat, saps? Perquè hi ha tanta informació que el cervell necessita comunicar-se per absorbir tota aquella informació, totes aquelles freqüències. Això, quan escoltem MP3 des d'aquestes plataformes com Spotify o així, que comprimeixen moltíssim la música, perdem aquesta eina.
de salut que és escoltar música, sigui quina sigui. És igual que sigui la meva, si és la meva, millor. No, és broma. Però dona igual, la que a tu t'agradés, però realment treballar amb instruments reals, quan estàs tocant un instrument, això és potser l'extrem, que tens l'instrument allà i està vibrant en les teves mans, les propietats de sonació que té això són veritals, hi ha molts estudis. Llavors,
Hem anat a l'altre extrem i estem donant a nens molt petits que encara no han gaudit d'això mai, estan descobrint la música d'aquesta altra manera tan pobra. I això és molt trist, perquè es perden una cosa que realment estimula moltíssim la intel·ligència, la creativitat...
i moltes altres coses, el pensament crític, moltes coses, la música és salordinant. I fins i tot, Olga, t'apunto que ja moltes vegades veiem que, i això ens ho han dit moltes vegades mestres que han vingut aquí als estudis de Tarragona Ràdio, al poder concentrar-se, fins i tot. No poden, ja han perdut la capacitat de concentració, però...
Bé, això és molt complicat i no ho acabarem avui. Podem fer un toc d'atenció aquí a través de la ràdio, però poca cosa més que aquí a cadascú són les eines que tinguin a casa. A mi saps què em passa? Saps que jo soc molt productiva, que publico moltíssima música sempre, no?
perquè, bueno, me passa això des de molts anys enrere i ja no em censuro. Dic, bueno, la publico perquè realment hi ha tantíssima, tantíssima, tantíssima informació. Estem tan col·lapsats que a mi el fet de publicar tant em sap com greu. Vaig passar una etapa de per què? Per què tantes cançons? Perquè ningú se les escolta si no els dona ni temps, si no pararan ni a descobrir-ho.
cal que tinguis tanta tanta informació a la mà realment això em provoca una mica d'angoixa a vegades però no et puc ferir més és com sóc llavors
Bé, ho publico i si té poques visualitzacions no passa res. Jo deixo aquesta perla allà en el mar i tard o d'hora algú la troba. Avui, precisament, he vist que havia venut quatre àlbums diferents. Què dius? Molt bé! En el Bancam, que és una plataforma que us l'aconsello moltíssim perquè Bancam és molt respectuosa amb l'artista. O sigui, jo quan venc un àlbum allà, per exemple, per 12 euros, doncs jo en rebo 10. La qual cosa...
Està superbé i, a més, estàs escoltant l'arquiu tal qual l'he pujat jo, sense comprimir, està sonant com ha sortit de l'estudi, que ja saps que jo gravo a casa, tinc l'estudi a casa i faig tot aquí. I és molt fidel. I avui, doncs, aquest matí, heu obert el mail i quan vens a Bankam quan te'n diuen l'email és molt xulo perquè hi posen xatxin. I tu, a veure què ha passat, a veure què ha passat, no?
I em dic, mira, que ja està. Però hi ha quatre àlbums que eren ja antics, no? El Niu Afrodita, te'n recordes? Sí. I dic, bueno, doncs veus, encara que estigui el món col·lapsat, però sempre hi ha algú que et troba una perleta, saps? I algú que ha necessitat, precisament, de la teva música per sortir-me, a lo millor. I que li has donat aquella pau que necessita. Totalment. I és que voldria dir moltes coses, però avui no podré.
Però animo molt els adolescents que són compositors, que estan fent cançons, perquè... En aquests moments jo sé que hi ha molta gent que no vol publicar, saps? Perquè es comparen constantment. El que té més cara, el que té més morro, ho fa, saps? Però el que és més introvertit o té més... més por a mostrar-se, perquè, clar, és que se compara amb tot el món. O sigui, obre l'Instagram i es pot comparar amb qualsevol artista...
De l'univers, no? Bueno, de l'univers no, però ja m'entens, del planeta Terra. Llavors, jo he parlat amb algunes persones i els hi passa que, de vegades, com més genuïns són, menys s'atreveixen a compartir la seva música perquè pensen, per què? Si ja n'hi ha moltes cançons i la meva tampoc és tan bona, no? I no, no hem de començar a pensar així. Hem de...
hem de seguir fent i creant i no deixar que aquesta mare abunta apagui el sentit de fer música, no? Que no és comparar-se, a veure si l'altre canta millor, no? Això no hauria de ser així, no? Tot suma. Olga, t'anava a comentar que jo crec que moltes vegades, sense voler, el nostre pitjor enemic som nosaltres mateixos, eh?
Tenim aquesta mania de castigar-nos. Sí, però que la societat no ens ho ha posat pàcil. Hi ha molts mecanismes de control i d'aquestes drogues per a totes les edades. Sí, tot desajuda. Tot desajuda. A més d'ajuda, ho fan a l'inrevés. Ens queden 4 minuts només! Mira, perquè m'hagués acabat 30 minuts més amb tu. Vinga, què passarà a Salou el dia 23?
Abans que res, necessito subscriptors al meu canal de YouTube. YouTube és un canal que és de consum lents, que quan entres allà és per veure un vídeo i jo te'l recomano, que és una eina molt coneguda, que no és rara ni has de buscar coses estranyes.
Jo últimament estic confiant molt en aquesta plataforma perquè m'agrada com sona quan pujo les coses i després comparo l'àudio del forn allà.
Doncs sona prou bé, sona molt bé. I donant-li molts likes i compartim. I que estigui escoltant, si us plau, si us vols subscriure, doncs així m'ajudeu. Doncs vinga, cap endavant. Doncs dia 23. Vinga, va. No pateixis, no, no, que m'encanta sentir-te. No, no, que el dia 23 que estareu al Pabelló Salou Centre, que comença a partir de les 8 del matí he vist. Respira, ets.
aquí, ara, que sota aquest títol hi tenim ioga, pilates, dansa,
Una cosa que no m'atreveixo a dir, que no sé si es diu Bhakti. Bhakti, molt bé. I després tenim el moviment autèntic i també hi ets tu per aquí, amb aquest Bhakti, no? A veure, t'explico, que t'estàs fent un lío. No, és que hi ha moltes coses, com que hi ha tantes coses que comença a les 8 del matí.
Sí, mira, des de les 8 del matí fins a les 12 del migdia hi ha tot d'activitats al voltant del ioga i del moviment corporal, moviment conscient. Llavors hi ha ioga, hi ha pilates, hi ha quatre monitores, si no m'equivoco, quatre professores i quatre hores d'activitats amb cada una. Llavors, per acabar la trobada, jo faig un concert de bacti, que en realitat és un concert de mantra, és com un concert de meditació, que també...
Tinc alguns hàlbums de mantra i alguns tracks i singles de meditació. Llavors, allà, el tipus de concert és aquest. Si no has assistit mai a un tipus de trobada així, no passa res perquè està pensat per tots els públics. O sigui, no has de ser un superyogui ni res. És una activitat que es fa cada any i és una activitat pensada des de la salut. Per a qualsevol persona, inclús gent que estigui potser impedida o així, doncs
pot anar també. I tot això només val 10 euros, és benèfic i organitzat per l'Ajuntament de Salou i ja està, t'inscrius.
I pagues 10 euros i ja està, i vens. I vens cap allà, i a Gaudí. I al pavelló Salou Centre, on és concretament? Ui, aquí a la zona d'inscripcions, m'imagino que per allà sortirà i tindrem la oportunitat de gaudir-la. Sí, sí, sí. Tens a l'Instagram del Mindfulness Salou i allà trobaran tota la informació allí.
Vull parlar una altra vegada... Digue'm. No, no, vull parlar una altra vegada amb tu, eh? Que m'he quedat a mitges, perquè a més... Aquest videoclip tan increïble, que a més a més que has fet tu, que és això, és artesania pura, i anava a preguntar-te... Madre, ni a la de hores. La de hores, què porta a fer això? I després, aquesta protagonista, és una miqueta l'Olga Pès o no? O és del tot l'Olga Pès? No, no. No?
No, no soc jo. Bé, és qualsevol, no? Sí? Sí, no, no. Jo no em sento tant així. És com més... Qualsevol. Maca. I a més a més, és més petita, no? És que t'hi assembles, eh? És com una nena, no? Perquè ho trobo més difícil, potser, per a una generació més jove que per a mi controlar tot això. Ho hem de deixar aquí. Mira, arriba les senyals horàries. Sí, ho sé. Gràcies. Vinga, ja parlaré. Moltes gràcies. Adéu, adéu.
It's been like hope to write a song again Cause I guess we almost never start to fail It's a soul against the world Of an almost snake of entertaining words Words of despair
Do you feel alone all over? Communicate already dragged through your cyber-eyes, bottomless before the world. I've no more snake of entertaining words.
Do you remember when the life versus if you were options of unnecessary things? Do you remember when your friends were at the worst in the world
Bona nit.
When the light was as if with fear were options of unnecessary things Do you remember when your friends were at the boxing club and make you feel
When the light was easy When the light was on his arms When the light was easy When the light was on his arms
Fins demà!