Bona tarda, són les 6...
Els parla Laura Casas. La subdelegada del govern, Elisabet Romero, té clar que la proposta de l'Ajuntament de Tarragona per ubicar l'estació intermodal a l'Horta Gran és compatible amb el projecte per ubicar la infraestructura a Vilaseca. Ho ha dit en una entrevista a Tarragona Ràdio.
Recorda la subdelegada que prèviament es va fer un estudi per determinar on havia d'anar ubicada aquesta estació intermodal i es va acordar mitjançant consens territorial que fos a Vilaseca. La reivindicació de Tarragona, segons Romero, també està contemplada pel Ministeri per la qual cosa amb dos projectes poden coexistir sense problema.
Els dos projectes no són incompatibles. Ara, de moment, crec que en el seu moment ja es va fer un estudi d'on havia d'anar aquesta estació intermodal i es va decidir també amb un concès de territori que fos a Vilaseca. La part de Tarragona, la reivindicació de Tarragona, també es contempla al Ministeri i per això no és incompatible.
D'altra banda, la subdelegada ha explicat que les obres per humanitzar la N340 començaran a la primavera de 2026. La intervenció contempla l'ampliació del pont del Francolí, la instal·lació de pantalles acústiques a banda i banda de l'A7 i el carril per a bicicletes des de la via Augusta fins a la Mora. Diu Elisabet Romero que actuaran perquè les obres no interfereixin amb el Tour de França.
Tot això s'està tenint previst, llavors faran actuacions... El trajecte és gran, o sigui que tenim maneres d'actuar perquè no interfereixi amb el Tour de França. Sí, la previsió és que estigui per la primavera del 2026 i ara ja tot continua amb el seu tràmit administratiu i tant els tècnics del Ministeri com els de l'Ajuntament estan en continu contacte.
En la mateixa entrevista amb Tarragona Ràdio, la subdelegada ha posat data per a fer efectiu l'enllaç entre l'A27 i l'autopista AP2 cap a Lleida. Serà el 2030 quan estarà finalitzada. Trànsit estudia, si cal aplicar mesures, l'AP7 al seu pas a les Terres de l'Ebre, tot plegat després de l'accident amb tres camions implicats a l'Alder i que ha provocat la mort d'un dels conductors.
El director del Servei Català de Trànsit, Ramon Lamiel, diu que estudien si cal limitar, per exemple, la velocitat. I allà hi tenim una mesura, que és la prohibició d'avançar. Potser no n'hi haurà prou amb aquesta mesura i haurem de fer algun tipus de restricció de velocitats. Tornant a propostes que ja vam fer el titular de la dia l'any 2022.
Aquest cap de setmana hi va haver un altre accident a la P7 entre l'Ampolla i l'Admetlla de mar amb un camió cisterna que va volcar. Es van registrar cues de 10 quilòmetres a l'Aldea diumenge per retirar-lo. I la prova pilot de la futura pèrgola de la plaça Corsini segueix i aviat encararà la darrera fase, la instal·lació de la il·luminació. La previsió de l'Ajuntament de Tarragona...
és que l'estructura definitiva sigui una realitat de cara al proper estiu. N'ha parlat a Tarragona Ràdio Montse Adán, presidenta de Mercats. Hem definit el color, que veiem que aquest color ens acabava d'encaixar i el passarem a l'original, no aquest rosa, sinó el que teníem previst a l'inici, que serà... És un color més pedra, la pedra Tarragona, o sigui, el més claret, com la façana.
I també hem posat ja els tendalls. Ara ens falta instal·lar també les llums perquè realment volíem que fos una prova que quedés com gairebé del 100% de la definitiva. Per ara està funcionant bé i ja tindrem la certesa i si hem de modificar alguna cosa per poder tirar endavant el projecte executiu i que l'any que ve sigui una realitat.
I els veïns de Tarragona 2 reclamen legalitzar i cedir l'ús de la caseta del Parc Montserrat Garriga, denunciant manca de voluntat política i lamenten la retirada d'una partida destinada a la seva rehabilitació. Júlia Montolla és el president dels veïns. Els propis tècnics de l'any 96 i 97 de l'Ajuntament, arquitectes inclosos i fons jurídiques, deien que aquesta caseta era legalitzable.
perquè està dintre d'una zona verda, manté els paràmetres que diu la llei i per tant l'únic que hem de fer és adjudicar per part de l'Ajuntament la casseta. És l'únic requisit i això és voluntat política i voluntat jurídica.
Els veïns denuncien que s'hagi retirat el modificatiu de crèdit que valava la rehabilitació de la caseta amb una partida de 18.000 euros. Més notícies a tarragonaradio.cat. Un retrobament.
Un projecte, un viatge a les entranyes. La companyia tarragonina Antagonista Teatro presenta la seva obra més premiada, Los Centros de Lorca, una visió contemporània de l'univers Lorca. Divendres 28 de novembre a les 8 de la tarda al Teatre Tarragona. Informació i entrades a antagonistateatro.com.
Vols treballar? El 13 de novembre arriba al recinte final de Tarragona una nova edició de la Fira de l'Ocupació. Una iniciativa de la Cambra de Tarragona que posarà en contacte a persones que busquen feina amb més de 80 empreses que necessiten contractar. Aquest mes de novembre et pot canviar la vida. T'esperem de dos quarts de 10 del matí a dos quarts de 3 de la tarda a la Fira de l'Ocupació de Tarragona. Organitza la Cambra de Tarragona amb el suport de l'Ajuntament de Tarragona, Port de Tarragona, ACESA, Càmera d'Espanya i el cofinançament del Fons Social Europeu.
Més informació a cambratgn.com. L'Institut Català d'Investigació Química, l'ICIC, fundat el 2004, és un referent en investigació de processos químics sostenibles, química per a la salut i descarbonització. Amb 250 científics de 40 nacionalitats diferents i situats al campus Seselades, l'ICIC col·labora internacionalment amb institucions i empreses generant un impacte en la indústria i la societat. Descobreix-ne més a www.icic.cat.
Ja hi tornem amb les obres per tot arreu. Però aquestes són diferents. Saps que estan millorant la xarxa de clavegaram? És per evitar filtracions i garantir la qualitat ambiental. El 75% de les obres es faran sense obrir races, amb una tècnica nova que fa que tot sigui més ràpid i menys molest. A més, ens ajudarà a tenir a Tarragona i la Canonja uns entorns més nets i eficients. Informa't sobre els carrers, les fases i el calendari d'actuacions a ematsa.cat.
Molt de costa, la Rambla de la Cultura a la vora del mar. Dina i passeja, parleix de la cultura, del lleure i de l'esport al Port de Tarragona. Hi trobaràs museus, exposicions, teatre, activitats, espais per passejar i fer esport. Completa la teva visita amb un tast de la gastronomia marinera del Serrallo. Més informació a porttarragona.cat
A tots els constructors, instal·ladors, electricistes, reformistes, fusters, paletes, pintors, lampistes... Us esperem a Obramat, perquè tenim tots els oficis de la construcció i la reforma en un únic lloc. Visita els nostres magatzems o entra a obramat.es, on compren els professionals. Obramat.
El Tanatori Municipal de Tarragona invertim en la teva tranquil·litat. Hem iniciat una reforma de 3,2 milions d'euros per la millora general d'instal·lacions i serveis, sala d'atenció a famílies i eficiència energètica. Les obres finalitzaran el segon trimestre de 2026. Disculpeu les molèsties. Tanatori Municipal de Tarragona. Sempre al teu servei. Vols fer créixer el teu negoci aquest 2025? Tarragona Ràdio t'ho posa fàcil.
Amb tarifes adaptades per a tothom i novetats com la promoció Nou Comerç. 7 dies de publicitat, des de només 80 euros més IVA. I si vols més visibilitat a la 96.7 FM i tarragonaradio.cat, aprofita ara els descomptes exclusius per a contractes anuals. Contacta amb nosaltres al 673 325 497 i fes que el teu negoci marqui la diferència. Tarragona Ràdio. Som 40.000.
La primera edició de la Fira Tarracona Marida t'espera al Passeig de les Palmeres. Del 14 al 16 de novembre, demostracions de cuina, dinars i esmorzars de Forquilla, activitats familiars, música, podcasts en directe i el millor vi del territori. Tres dies d'activitats gastronòmiques maridades amb el vi de les vuit denominacions d'origen de la demarcació. Amb la participació dels xefs Ada Perellada, Arnau París, Pep Moreno i Vicent Guimerà, entre d'altres.
Més informació a les xarxes socials i al web mercatsdetarragona.cat. Primera fira Tarragona Marida. T'hi esperem!
Fants de Tarragona, a Tarragona Ràdio. Ara avui podíeu començar jo. Què passa, fans? Què tal, com esteu? Benvinguts a la sintonia de Tarragona Ràdio. Així, a la directa, com aquell que no vol la cosa. Comencem fins a les 7 de la tarda al nostre programa i ja tenim ballant el Jordi. A més a més, avui està que es reflecteix a tot arreu. Està d'espejo. O era d'espejos? Sí.
Ara de seguida els saludarem. També avui marxarem cap a la capsa de música, perquè tenim des d'allà la programació estable que us comentàvem. I una de les actuacions que tenim aquest dissabte, dia 15, és la gent de la baula. Capsa i folc...
Circuit Folk 25 amb la gent de la baula el dissabte a les 7 de la tarda. Recordo 6 euros anticipada i 8 euros a taquilla. Places limitades amb inscripció prèvia a la capsa de música.com I tot això, doncs vinga, ho encetem ja ràpid amb el nostre canó de Palamós i saludant de seguida el Jordi Freixa, Jordi Català.
Està que se surt. Jordi Català, bona tarda. Jordi Freixa, com estàs? Camarhan. Com esteu els dos? Camarhan. Perquè sembla que siguin dues persones diferents. No, no, mira, la càmera ja t'està buscant. Ara t'està buscant que no t'ha trobat. Com prova? Bé. T'he dit... I ja està? T'he dit que... No, que no m'has fet ni cas. T'he dit Camarhan. És que no sé el que és Camarhan. Ah, doncs és hola en jerusià. En què? Ja...
Jo m'estic barallant amb la càmera perquè no sé per què t'estic veient l'orella i part de la gorra que portes però no et veig bé.
No és bo que porto els auriculars, si no, diries que no me l'hagi rentat. No, no, no. Ara t'estic quadrant. És que no sé per què. Fèiem una miqueta que estava superben posadet a la càmera, que també m'ha llogat una mica. No. Ah, doncs la càmera sí. La càmera sí que s'ha mogut. Bueno, com estàs? No me diguis el que has dit. No, que el que has dit. No. T'has de dir, el nostre...
Ara, ara, home, és que si no m'agafes despistada i després no ho sé. Ara per variar una mica. Home, per variar, per variar. Ara fem teatrillo. Ah, per variar, per què per variar? Veus, això és teatrillo. Ara ja em deixes més tranquil. Veus?
Molt bé. Avui què parlem? Que avui m'has agafat una mica despistada. No sé si arribarà. No tinc el guió, no sé què ha passat. Avui m'he despistat i no tinc guió, no sé què m'ha passat. No, el que passa és que el poses al revés. Ah, deu ser això, que no sé entendre.
Escolta'm, avui encetem segle i dècada en formacions de Tarragona. Prodigiosa? No. No. Bueno, prodigiosos també, sí, perquè no. Bé, després tenim, bueno, tenim vàries coses, no? Què et sembla? Comencem encetant segle i dècada en formacions de Tarragona.
Vinga, som-hi i tant La Fan Fan Jordi Català i Claudineu Josep Maria Bernat a partir del 2000 passa a ser la Fan Fan Jou Ana, i per què aquesta metamorfosi tan estranya i tan llarga es van dividir
I jo vaig muntar la Fan Fan Show. Ah, molt bé. I ell va muntar la Claudinete. Ah. Aquelles coses de la vida, sí, sí. Claudinete, Claudinete. Molta sort per tots, no? I que aquí la música sigui el que guanyi. Molt bé, molt bé. Després, el grup Els Espejos dels anys 60 els tornem a refer. Anda. Els Espejos. Sí, sí, Els Espejos, Els Espejos. Grup de pop dels anys 60, a Rafà...
Que a més a més he de dir que gràcies a Déu que en aquell temps no teníeu internet, eh? Si no us haguéssiu tornat bojos. No, no, no. Perquè si poses ara espejos fins i tot sense la E de principi, surten 30.000 coses menys vosaltres, eh? Està complicat, eh? Som espejos sense la E. Per això te deia...
Espejos. Que no sé per què... Es diu espejos igual. Sí, home. Bueno, per les pronúncies espejos o no? Si te deixes que te marxi el vent. Jo aquí... Alguien posa... Alguien posa espejos, però jo espejos. Ja sé perquè el Raimon va cantar aquella cançó, perquè us va conèixer.
Ja podria ser. I feia les fejos. Que anàvem per les Terres de l'Ebre, quan anàvem per les Terres de l'Ebre, ens deien, mire, ja han arribat els espills. Veus? Els espills. I nosaltres això d'espills, en aquells anys, no sabíem ni idea què eren.
I per què no ho vau canviar com a Espírit? Perquè nosaltres vam... Quedava bonic també, Espírit, eh? Sí, però nosaltres estudiàvem en espanyol. Nosaltres éreu espejos. I llavors el català... Perquè dir-vos els miralls, tampoc. No. I sense M. Miralls. Miralls. No sense la M. Ja que no hem traient lletres, al final arriba el moment...
Ens deien els espills, Sant Jaume també, ells en veien a Martes, aquests... Ai, que bona gent, eh? Però és que en aquell temps, això del català no... Fixa't si era raro això del català, que quan vam fer l'autopista, la primera autopista, Tarragona-Barcelona, que posava Vilafranca del Penedès, i ja posava Penedès amb l'accent...
Obert. Sí. I jo, hòstia, com pot ser que hagi fet un cartell amb una falta d'ortografia? Clar, d'ortografia, clar, en aquells moments era el que tocava. Clar. Perquè, per cert, Jordi, jo d'aquí heu de fer, i que vingui la canalla, aquesta canalla que ara mateix diu barbaritats, heu de fer molta pedagogia, eh? Sí. Perquè pensen que tots eren lliures. Sí.
En aquell moment. I que hi havia una democràcia encobert, que la feia el senyor Franco. Un dia heu de fer una piqueta de pedagogia i dir que les dones no eren lliures en aquell temps. Parlant d'això, la setmana vinent portaré el Josep Maria Ferran, que és el vocal de les comunitats de l'Ateneu de Tarragona, que també és el que porta el català.
que ara la teniu, ens han donat el títol de En defensa del català i llavors vindrà el Josep Maria Ferran del Coppel i ens parlarà, si el convidem, què et sembla? Jo, perfecte. El vols convidar? Sí. A més a més, jo crec que si em deixeu jo fareu unes preguntetes aquestes. Sí, precisament... A veure si entre tots ens entra al cap que gràcies potser a una cosa tenim una altra. Sí, sí.
No gràcies a l'altre. A l'altre, a la millor... Si estigués encara dret... Bueno, sense comentar. No hi hauria ràdio. No estaria amb aquesta ràdio. Bueno, cuidado, eh? Jo quan vaig començar com a Jordi Català i amb el rock en català als anys 80, jo anava a totes les emissores del Movimiento. Però has vist? Ja estàvem als 80's.
Sí. 76, 77. Perquè jo vaig començar el català 76. Ja, ja, però el senyor Frank havia mort el 75. Però qual cosa estava a la transició de la democràcia. Totes les emissores de ràdio... Per cert, les municipals començaven... El 86... I llavors el Jordi Català era el rei. El rei de les emissores municipals que començaven. Però les altres, les del Movimiento...
Com que volien ser demòcrates de tota la vida, em posaven el meu disc en català. Amb algun, com a Radio Peninsular, em van deixar parir perquè anava a ensenyar els regatius del cul. Però me'l va posar. Tenies de guardia a la posada. Posi aquí que estic estalviant per la propera.
L'orgasmo siderau. Que aquest és un altre, que tu ets un provocador, eh? Algú t'ho havia de dir, eh? Sí, però... No, que m'ho van dir moltes vegades. Però algú tenien que fer per destacar. També és veritat. Perquè, esclar, cantant rock i en català no hi havia ningú. Clar, clar.
Estava la cançó com a tal, però no era rock. Havia més folk, cançó de cantautor... Era així com molt dolcet. Funky, funky, rock en català. Que deien coses punyents. A veure, una cosa no treu l'altra, eh? I a més a més, llogaven molt amb les paraules, que això és el que també tenien, eh? Perquè si no, li donaven cada zasca, es podres...
No, no, jo, com que ja era i havia arribat la democràcia, jo era clar català, Callero. Per això em va costar el que després, quan em van fer el rock català, a mi no em tinguessin en compte. Però això és una altra història. Això ja és una altra a parlar. Anem a sentir una miqueta de Los Espejos? Sí. Els Espejos, grup dels anys 60, doncs fèiem cançó com aquesta, anava a dir el títol, però com que no sé la que posaràs...
Flo de Lluna. Tu m'has dit, eh? Jo aquí... Per no tenir el guió, m'ho sé millor, eh? Com que fas el que vols, per això estàs a casa teva. Flo de Lluna.
Gràcies.
Que bonica, que bonica que t'ha quedat, eh? I aquí també estàs tocant tu la guitarra, m'assembla, eh? No, aquí el teclari. Ha sortit un moment que feies també com de... Ah, bé, perquè això... Perquè és una imatge d'aquestes subliminals. Sí, el meu nevut, quan va muntar el videoclip, m'hi va posar a mi, però no, no. És el Magí Borranes, la bateria. Doncs no n'hi do, eh? En Joan Munyit, el veixista, que és el de la paper de Tornassol, també, d'ara. Ah, mira, sí, que ara et veig allà amb el teclat. Llavors es va agafar la guitarra
I jo que vaig agafar el teclat. Doncs us quedava preciosíssima aquesta cançó, eh? El Javier Giner... És que el Javier Giner en realitat era guitarrista. Era guitarrista. Per això? Va passar el teclat per coses del guió. Val, val, val. Bueno, així t'ha agradat? Molt, molt, moltíssim. A més a més, una cançó que t'he dit que m'agrada molt de Sant Anna. També he triat. Mira que tenen, eh? Sant Anna té unes cançons...
Enormes, eh? Sant Anes, Dice Street, són els meus favorits. Ja són paules majús. Ens podem posar dret, sisplau, per parlar de tota aquesta gent. Aquests són els meus favorits. I això estàvem en quina dècada, més o menys? Ara estaríem ja entrant el 2000, que és quan es va refer els Espejos, però també el Fanfany. Molt bé. Fanfany xou, però això un altre dia posarem una altra cançó.
I després andava jo pel carrer, pel plàssim per allà al Tàrraco, per allà a l'antic quiosco, i em vaig trobar amb un tal Jordi Cabré. D'acord. Periodista. Periodista del diari de Tarragona. Què et va dir? Què et va preguntar? Parlant, parlant...
Parlant, parlant, la gent s'entén. Li vaig explicar que jo era Jordi Català, que vaig muntar el paper de Tornassol, que vaig començar amb el rock en català a partir dels 80. I li vas cantar una cançó? No, li vaig explicar que quan ja va pujar la democràcia i això, doncs em van deixar de racó.
Molt malament. I li vaig explicar on va ser la meva primera vegada que vaig quedar molt decebut d'això del català.
I va ser al segon congrés de la llengua i cultura catalana a Santes Creus, que mi em van convidar perquè, és clar, el Jordi Català, llavors era el Jordi Català. Clar, clar, i tant. Bueno, vaig al segon congrés de la llengua i cultura catalana a Santes Creus i en trobo el Josep Carreras, que va fer el concert, fantàstic, tot el concert,
amb italià. Qui dius? Sí. I no va cantar només que una cançó, amb un quart bis, l'emigrant. Onda. A partir d'allí... Ja se't va caure tot. Va caure tot. Ara hi ha una miqueta de història, també, eh? Sí.
el segon congrés de la llengua de la cultura catalana i que no et faci uns carreres cap que en són català només un quart vist allò quan jo havia estat taladrant amb el català durant tant de temps bé, em va de ser bé bé, és igual tenim una cançó? a veure si t'ha pujat l'ànim vinga, va no, no, l'ànim ja m'ha pujat allò és una anècdota que explico jo
Mira, tenim una anna que està arribant a la terra. Ah, aquest, aquest.
Explica'm d'on surt aquest ànec verd. Vinga, va. Aquest ànec verd resulta que tenia que ser una de les cançons del tercer disc, del tercer disc, dintre d'un treball que es deia Aló, aló, visc a la festa major. Ui, acabo de veure que gairebé m'ha donat un esglai al cor al nostre Raolín en salsa en uns quants anys menys. No m'ho vull aventurar, de quants anys menys? 7 o 8. Tu ho diguis, home, és per no dir-ho.
Ah, sí? Està súper jovenalla, eh? Quan era lligurín. Ara es jugó. Era petit suís. Això, sí, això. Ara és lligurín. Tu lligurín, ja, raó. Home, hi ha el Josué. Amb arracada inclosa, eh? Home. Aquesta és la... Ostres, ostres, ostres. Estem parlant de la primera tornesol reconstituïda. Aquest va ser el primer videoclip.
De la paper de tornassol reconstituïda. I a més a més, quins llocs més macos de Tarragona, eh? Sí, home. Estem tots, eh? La nova... Està el Roger de Llúria i tot? La nova paper de tornassol. Ana. Clar, perquè veiem lapsos...
Clar, clar, clar. I... Sí, després la Pili Ruiz... Sí, sí, que t'acompanyaven. Encara ve ara la Pili Ruiz. Ah, molt bé. Sí, perquè tenies dues ballerides al costat i dos cors, que també te feien de cors, no? Sí. Ara són quatre noies. Són quatre noies? Ah, molt bé, molt bé. Però la Pili Ruiz encara és de la primera paper de trossol. Per cert, com vas conèixer el Raúl?
El Raül me'l va portar... O el Josué, a mi jo te'l va portar ell. Me'l va portar un tal Carlitos Manso. Ostres, el Carlos, i tant. Sí, sí, i tant. El Carlitos me'l va portar el Josué. I el Josué me'l va portar el Raül. Perquè és societat encomandita.
Sí, sempre van junts. Clar, com que fan els tromblits, ja es ven. Sí, sí, sí. Entre moltes altres coses. Bueno, sí, home, sí. Perquè fan en duet, en trio, en fan de totes les maneres possibles. Nosaltres, por el pan va i del can, eh? Vinga. Bueno, hem de dir que demà tindrem el reunir amb salsa i si us esteu escoltant en repetició demà, que és avui dimecres, aquesta tarda. Molt bé. Això. Bé, continuem. Ara estem amb aquest ànec. Amb la nova paper de Torna Sol.
Nova paper de Tornassol, sí. Que va ser un redescobriment, doncs, com he dit abans, d'en Jordi Cabré. Oh, molt bé. I aquesta era una de les cançons que tenia que figurar el tercer disc, però que ja, com que em va embatar, doncs ja el disc... Ja no va sortir. Ja no va sortir. I al refest, la paper de Tornassol, el primer disc que vam gravar, el primer treball, va ser l'Ànec Verne.
Després vindria qui balla Estallón de la Baralla, Targoneta Swing, etc. I ara, el que estic fent ara, que és aquesta de Forjant la Pau, Jordi Català, més de 50 anys cantant en català. Que avui t'he enviat una maqueta, eh?
Això és el que dèiem, eh? Això que sonarà ara és una maqueta. T'ho poso en trosset? Sí, vols? Home. Sí? Vinga, va, sonem. Bé, no ho tenia previst, però com que m'has agafat la televisió... Home, si me l'has enviat, és per alguna cosa. Quan tu m'envies les coses, no és per enviar. Bueno. Crec que la coneixem, no?, aquesta cançó.
Aquesta és una versió catalana, aquí fet, de tota una vida d'en Toni Machín en català. Oh, que bonica. La sentim un trosset. Això és el Jordi fent les seves provatures i les seves cosetes. Això és com si estiguessin ara mateix, això. El Jordi és el científic i aquestes són les cosetes que fa abans que es puguin sentir oficialment.
Que bonica. Però has de parlar, sí, no? Ara fem una mica com Pimpinela. Estaria pimant-te. Estaria cuinant-te com cuinant-te per viure amb tu. No em cansaria de dir-te sempre
Us ha quedat molt bonica, eh? Aquesta, la versió oficial, quan arribarà? Vols un mocador, Sílvia? No, estic emocionada, però no m'ho puc aguantar. Molt bé, molt bé. Altres muntanyes. Altres muntanyes s'han caigut, Jordi. Bueno, què anava a dir? T'agrada?
Molt, molt, molt. És una cançó, és una maqueta, eh? Una de les cançons... És una d'aquelles coses que diuen, són les proves. Les cares bens que algunes vegades no arriben a sortir, o sí, això esperem. És una poesia... És una poesia interpretada com quasi totes les cançons del treball, que seran unes poesies interpretades amb arranjaments i en música, però tot seran cançons de pau i d'amor.
Molt bé. Jordi, ens queda poc temps, com sempre. Mira quina hora és. I hem d'anar directament cap a dintre de l'Ateneu de Tarragona, que fem cosetes per aquest cap de setmana, eh? Posa un modo ràdio. Vinga, passa a un modo ràdio. Posa un modo ràdio. Acte fora del nostre estatge. El divendres 14 a les 7 del vespre, a la Galeria de la Catedral, esparregui d'art i de cultura. Torna, torna. No, no pot ser. Ara torna.
Vinga, anem una altra vegada. Vinga, va, que tu pots. Vinga, va, Jordi, que tu pots. Home, m'has dit molt de ràdio. Vinga, va, més. Has de posar la veu sinuosa. Acte fora del nostre estat, jo. Ara ja m'agrada la sinuosa. Divendres 14, a les 7, a la Galeria La Catedral, Espai d'Art i de Cultura Tarragona. Inauguració de l'exposició fotogràfica sobre Tarragona, 25 anys de Patrimoni Mundial de la Humanitat.
Ara ja, com si estiguéssim a la ràdio i ho deus repetir, has de repetir una altra vegada lo de l'exposició, allò, donar-li com una veu de patrimoni. Dona-li una veu de patrimoni, dona-li. Llavors no em donarà temps de continuar. Ah, perdó, perdó, segueix, segueix, ja està, ja està. És que volies fer una falca o no volies fer una falca? Si m'has dit modo ràdio, doncs jo modo ràdio. El dissabte a les 6, dissabte 15, perdó, a les 6, tarda Argentina.
Més com sabia ja el boludo que saldria. Un dia per ballar i compartir arrels des del cor. No serà tango, sinó que serà folclore. Cançó enganxando, folclore 2024. Per exemple, si hagués tens, posaries un trosset. No és de tango, sinó de cançó folclòrica argentina. I que a més a més sona superbonica. Sí.
Era això, no, que volies estar bé? Perfecte, ets un crac novia. Adentro!
Seguim, seguim. Anem cap a diumenge. Sí? Modu ràdio? Modu ràdio. Vinga. Diumenge 16, a les 18.30, Neu d'Art, 28ena temporada. Dirigit per Carme Bernat i presentat per la sòcia Anna Aguilar. Les actuacions són de socis i sòcies de l'entitat i artistes aficionats a la música en viu. Podreu escoltar violins, harmònica...
Fantàstic, eh? Guitarra clàssica. De tot, de tot. Hasta castanyoles, també. Home! El número de la loteria de l'Ateneu ja el tens, encara, o no? Exacte, com que tingui el módulo de Ràdio Posat, la loteria de l'Ateneu, el número 70.107. Molt bé. Bon cap de setmana a tots, encantats que ens escolteu, i fins proper el dimarts, si deu vol.
Molt bé, gràcies. Adéu, adéu. Mira quina cançó he triat per acabar, que jo crec que també t'agradarà. Mira, som-hi. Adéu, adéu. I aquesta en Parla Pau, de principi a final. El dimarts vinent, aquesta cançó sonarà, i de debò, amb el Josep Marí Ferran, el còpil. Molt bé, gràcies. On no veig ja.
Fins demà!
No té les llums d'un paradís. No hi ha motius per matar ni causes nobles per morir. Imagina't la gent viure el dia i tot el dia.
Fans de Tarragona. De dilluns a divendres, una hora per la música de casa.
L'Institut Català d'Investigació Química, l'ICIC, fundat el 2004, és un referent en investigació de processos químics sostenibles, química per a la salut i descarbonització. Amb 250 científics de 40 nacionalitats diferents i situats al campus Xeselades, l'ICIC col·labora internacionalment amb institucions i empreses generant un impacte en la indústria i la societat. Descobreix-ne més a www.icic.cat.
Moll de Costa, la Rambla de la Cultura a la vora del mar. Vine i passeja, parleix de la cultura, del lleure i de l'esport al Port de Tarragona. Hi trobaràs museus, exposicions, teatre, activitats, espais per passejar i fer esport. Completa la teva visita amb un tast de la gastronomia marinera del Serrallo. Més informació a porttarragona.cat.
Vols fer créixer el teu negoci aquest 2025? Tarragona Ràdio t'ho posa fàcil. Amb tarifes adaptades per a tothom i novetats com la promoció nou comerç. Set dies de publicitat, des de només 80 euros més IVA. I si vols més visibilitat a la 96.7 FM i tarragonaradio.cat, aprofita ara els descomptes exclusius per a contractes anuals.
Contacta amb nosaltres al 673 325 497 i fes que el teu negoci marqui la diferència. Tarragona Ràdio. Som 40.000.
La mare de Déu plorava, abraçada en una creu. Sant Joan la consolava, mare de Déu no ploreu.
que anirem a Montserrat i veurem tot el que hi ha. Diu que hi ha 25 llànties, una a cada cap d'altar. Un dia les van encendre, menys a una que n'hi ha.
És la llàntia de Felip, quin mai ningú l'ha vist cremar. Un dia la van encendre i un àngel del cel baixar. Apagueu aquesta llàntia, si no el món espinarà.
La Mare de Déu plorava, abraçada en una creu. Els àngels la consolaven, Mare de Déu, no ploreu. Que allà dalt de la muntanya hi ha roses i clavents per adornar la custòdia del Santíssim Sagramet.
Estem escoltant a la baula. Els tenim en concert aquest cap de setmana dins de capsa i circuit folk 25 a la capsa de música. Clases limitades, com sempre, diem a la capsa de música perquè la capsa té el tamany que té. I si voleu la vostra...
El preu d'entrada anticipada és de 6 euros, 8 euros el dia del concert i el concert comença a les 7 de la tarda. I per parlar-nos precisament de la baula d'aquesta gent que esteu sentint, tenim via telefònica un dels seus components, ell és el Xavi Rota, que saludem. Xavi, bona tarda i benvingut.
Hola, bona tarda. Com estàs? Molt bé, doncs mira, esperant el dia. I esperant també, també per nosaltres, serà la presentació d'aquest el vostre primer disc. Sí. Encara que... Digues, digues. Digues, digues, digues. No, que he pogut llegir per allà que la vostra motxilla musical de cadascun de vosaltres ja fa molt de temps que està a la música. Sí, cadascú té, diguem, la seva carrera a nivell personal, vull dir, ja...
I força consolidada, en diferents àmbits. En Roger Endorrà, amb el projecte d'Electrogralla. En Pau Benítez, amb els diferents projectes que ha tingut. El darrer, la gravetat de Colom. La Roser Serrano, també, des de cobles de sardanes fins a grups de folc.
l'en Tomàs, que és contrabaixista, també ha tocat amb moltíssims grups, i la Patri, García i jo mateix, amb el duet Vallaveu, que ens dediquem a ball, folk, cantat. Llavors, ens vam retrobar tots, perquè tots coincidim en un espai que és el Centre Artesà Tradicionari, que és el nostre, diguem, és casa nostra, allà, doncs, hi hem après, hi hem
hem rigut, hem plorat, també, quan va morir Jordi Fàbregas, el director, fa quatre anys. És casa nostra i d'allà és on surt la idea de fer el grup La Baula. I d'allà, no sé si ja comenceu a investigar o voleu ja... Tot el que tenim l'oportunitat de trobar en aquest, el vostre disc, que a més a més jo el trobo, jo crec que d'obligat,
no només comprensió, sinó fins i tot lectura i comprens. Gràcies. No ho dic perquè, clar, explicou coses que potser són grandes, conegudes, dels nostres arrels, perquè moltes de les històries són històries que han passat, o almenys són llegendes que s'expliquen de boca en boca. Sí, o sigui, són cançons que d'entrada no són massa conegudes o gens conegudes, no?,
a nivell general, i que la idea que teníem com a grup a l'inici, la idea fundacional, era donar a conèixer el nostre patrimoni cançonístic, les nostres cançons, i de fer d'enllaç, d'aquesta baula, aquest enllaç de la tradició o dels antics cantadors a l'actualitat. Per això la idea nostra és
divulgar aquest patrimoni, divulgar aquestes cançons amb tots els mitjans, doncs, interpretant-les, però també explicant-ho per escrit, no?, i explicar d'on surt cada cançó, d'on hem tret, doncs, qui cantava aquella cançó o de quin llibre l'hem tret i una mica, doncs, posar-ho tot en context.
I aquí tenim el que dèiem, aproximadament, són 12 les cançons que hi ha, començàvem sentint la cançó que obria precisament aquest, el vostre disc, la llentia de Felip Quint, que ha estat llegint per aquí, que té a veure amb Montserrat...
I que a més a més... Bueno, explica'm-ho tu, explica'm-ho tu, perquè és que és molt interessant. I clar, cada cançó té una altra història més interessant que l'anterior. I dius, és que jo no sé si us heu quedat curts i podia haver estat un triple treball discogràfic, perquè imagino que una vegada que s'obre la caixa de Pandora, que digui jo, podeu trobar de tot.
Sí, sí, clar. El tema és que cançons no en falten. De cançons i de corrandes, com diu la frase, de cançons i de corrandes us encantaré 10.000, no? Que les porto a la butxaca lligadetes en un fil. Llavors, de cançons n'hi ha moltíssimes. La feina és l'arranjament.
O sigui, traslladar una cançó cantada per una senyora, per una iaia, o una cançó, un cant de batre, que és un cant de treball, passar-ho que sigui agraït i que sigui atractiu per la sonoritat i per les oïdes del públic català del segle XXI. Llavors, és això, la feina d'arranjament...
que sigui atractiu la cançó durant tota la llargada que té. Són romansos llargs i l'objectiu que tenien inicialment, que eren cançons moltes vegades de treball per acompanyar una feina feixuga i que, per tant, cantaves per passar el temps, en aquest cas no. Aquestes cançons no són per treballar, són per escoltar i per gaudir. Per tant, aquí hi ha un canvi de...
d'objectiu i els arrenjaments ens ajuden també a arribar-hi. I quina d'aquestes us ha costat molt? Perquè, a més a més, el que trobo molt interessant és la comunió que teniu entre les vostres veus, la forma de les primeres veus amb aquestes segones, el poder jugar fins i tot amb els propis instruments, que no queden només com a instruments, sinó que algunes vegades fins i tot quan la veu ja no hi és, l'instrument continua aquesta cantinera, no? Sí,
Mira, l'altre dia una mica ens va comptar els instruments que teníem damunt l'escenari. Em sembla que va dir 27 o 29 instruments diferents. Des d'uns escallots fins al contrabaix o a instruments...
El flaviol, el pat mateix, el clarinet, el violí, la tenora, la gralla, la tarota, la guitarra, els panderos quadrats, el tambor... Però l'eixo, el que ens uneix a tots és la veu, és la cançó. I una cosa que a mi m'agrada molt i que crec que s'ha de posar en valor és que tots cantem.
Que no queda ningú en una següena part. No, tots cantem per posar la cançó justament en el lloc on ens pertoca. Vull dir que són uns cants populars, els cantava tothom. Evidentment, entre els sis músics n'hi ha que es dediquen més a cantar i n'hi ha que no tant. Però no és important, l'important és que tots cantem.
I a més a més, si no cantàveu prou i no teníeu prou instruments, també heu comptat amb alguna col·laboració en aquest disc. Sí, sí, sí. Encara hi ha una miqueta més, no? Sí, no, perquè són petits detallets, unes castanyoles per aquí o un fiscorn per allà, que ens feia gràcia comptar amb aquestes col·laboracions. És el Martí Villegas, el fiscorn a la presa de Roses, i també diu que hi ha una noia empordanesa, i el Jordi Inglés...
Ja l'inglès Vero, que no sé si és aquest el seu motiu. A Castanyoles i Vicenques, el fill del rei. Sí, sí, eren detalls que, mira, em feia gràcia també que hi participessin. També, en el cas del Fiscorn, per reforçar aquesta part més de coble, d'aquesta sonoritat que també busquem amb el grup. D'una banda, podem dividir
la sonoritat del grup en tres. D'una banda tenim les veus i el treball de les veus, sobretot acompanyats de la guitarra. Llavors també tenim una sonoritat més de cordes, violí i guitarra, i una altra sonoritat que és vent, tirant a so de coble, que és amb el flaviol, amb la tarota i amb la tenora.
I tot això, el que deies, també ho trobarem sobre l'escenari, perquè pel que m'estaves comentant, que t'ha dit el company, intenteu fer un reflex, diguem que bastant fidel, al que hi trobem al disc. Sí, no, no, és totalment fidel. No ho di, perquè algunes vegades sentim el disc i després sobre l'escenari encara ens regaleu altres coses, que també podria ser. O sigui, això també, també. El que sentirem és el disc...
I a més, a més del disc, sentirem altres coses. No, jo t'ho deia a la sonoritat, eh, Xavi? Jo t'ho deia a la sonoritat, que intenteu ser fidels al que s'escolta, que és allò que dius, sí, després potser farem una clocada per aquí o una feixitó per allà, però que el so que sentiu també podeu trobar-lo sobre l'escenari, no? Sí, sí, el disc, tal com l'hem gravat, és el que la gent podrà sentir en el concert.
Però, a més a més, hi haurà alguna sorpresa, per exemple, unes cançons de pandèmia, uns moments més també íntims, que són molt bonics.
que això no està reflectit en el disc, però que és un regal que ho fem, de més a més. Que ganes. Per cert, que allà mateix també podríem agafar una mica de merchandising de la baula. Tindrem el disc, físicament? Sí, sí, tindrem el disc. Molt bé, molt bé. Doncs això, que deu de circuit, que una part d'aquest circuit, d'aquest circuit Folk 2025, arriba a la capsa de música, i després la gent de la baula cap a on marxeu. Quines són les propostes que ens feu per l'agenda amb vosaltres?
Doncs mira, l'endemà mateix, aquest diumenge, anem a Caçada a la Selva, al Festival Càntut. Ah, molt bé. I també hi serem allà, doncs, presentant el disc. Molt bé. I de cara a properes setmanes, que també, jo que dius, per... Bueno, que ho busquen a les xarxes. Sí, al desembre hem d'anar a la Vall d'en Bas. Ah.
Sí, sí, anem cap a la Garrotxa, al desembre. Jo d'abans et preguntava, no sé si hi ha hagut alguna cançó que us ha sobtat per la forma a l'hora de treballar-la, ara torno una altra vegada cap al disc, eh? Sí. I dius, ostres, aquesta cançó que mira que era cap... que no els deixava treballar i de cop i volta ha quedat la més lluent, la que l'heu tret més suc...
Moltes són... Ens trobem, per exemple, en el cas de les cançons que ens canta la Magda Capdevila, que és una de senyora, que ja va morir fa anys, i que el Pau Benítez, del nostre Flavio Gaire, tenia un caset amb cançons cantades per aquesta dona, per aquesta senyora que l'havia conegut i li havia regalat aquest caset, de cançons gravades per ella mateixa. I hi ha autèntiques joies, però, clar...
Fixeu-vos, una cançó cantada per una senyora a ritme de venera, per exemple, que és una cosa molt delicada, molt simple, si volem dir-ho així, o senzilla, doncs clar, instrumentar-ho amb sis músics canvia molt, no? I tot s'ha de fer sobretot amb respecte per la persona que ens ha transmès aquesta sonoritat, però intentar, doncs, això, que tots hi posem el nostre granet de sorra. Per tant...
totes les cançons, inclús la primera que has posat, la llàntia de Felip Quint, que també ens la va cantar ella mateixa, la Magda, doncs, clar, d'una cançó pelada, no?, només amb una veu, a passar-la, que té una sonoritat com de fandango, no?, aquesta, o la malagueña de Barxeta, per exemple, que li posem pel mig, aquesta malagueña cantada i popularitzada pel...
pel Pep Jimeno Botifarra, cantant valencià, doncs això l'hem aconseguit posar entremig de la llàntia de Felip Quint. Per tant, diguem que totes tenen el seu treball, perquè és això, si t'estimes la font, i hi ha un respecte per la persona que ens l'ha transmès, i volem...
que la sonoritat sigui atractiva, també hi ha un treball molt dur en totes les cançons. Va costar molt triar-la el primer senzilla. El primer que vam rebre d'aquestes cançons a l'ombra va ser la del Fill del rei. Jo no sé si us va costar, per això que m'estàs dient, per tot aquest respecte i tota aquesta feina, i dius, ostres, ara he de triar una cançó per donar-la, que escoltin tot el disc. Per això potser ha sortit també força aviat el disc o no?
Sí, bueno, és això, vull dir, totes tenen la seva feina, i el fill del rei sí que ens va, diguem que és una cançó inicialment a ritme de vals, però que li hem canviat una mica el tempo, i sí que és veritat que comença amb un ritme més tranquil, més calmat,
i llavors s'accelera i agafa un tempo més fort. Llavors aquesta també ens ajudava a fer com una carta de presentació del grup, de dir, mira, podem fer diferents coses, diferents...
Estètiques, no? I per això ens agradava començar amb el fill del rei. Doncs mira, amb el teu permís utilitzem precisament aquesta mateixa cançó per tancar l'entrevista i recordar a tothom que tenen una cita amb vosaltres aquest dissabte dins de la capsa de música, aquest 15 de novembre a les 7 de la tarda, capsa i circuit folk 25 amb la baula. Doncs sigueu molt benvinguts. Espero que ja sabem on està la capsa de música...
Almenys Tarragona, que vingueu moltes vegades més, eh?
Molt bé, doncs gràcies. Això esperem també nosaltres. I així podem desgranar, eh? Exacte. I així podem desgranar una miqueta més sobre aquest el vostre llibre. Deu dir vostre llibre, eh? Imagina't. És que hauria de ser d'obligat, eh? Tu dic en sèrio. Per les coses que... És que clar, estem deformant, jo penso ara, i ara és una miqueta personal, perdoneu, eh? S'està deformant la història que estem fent bons als dolents. I crec que cadascú ha de posar-se al seu lloc.
I amb cançons com aquestes s'hauria d'aprendre molt. De nou, gràcies, Xavi. Gràcies a vosaltres. Adéu-sia, bona tarda. Vinga, adéu-sia. Adéu-sia. Doncs ja apunteu.
Capsa i Circuit Folk 25, amb aquesta bona gent que es diu en la Baula i que ens presenten el seu primer treball discogràfic, la seva carta de presentació, encara que ells, com has pogut sentir, són músics de fa molts anys, però ara han tornat a ajuntar-se o s'han ajuntat i tenen l'oportunitat d'oferir-nos cançons preciosíssimes com aquestes.
Ens queda només 3 minuts i encara que el proper convidat musical ens convida a navegar, nosaltres sí, naveguem de mica en mica cap al comiat del nostre programa. Que mira, ja ens acomiadem, us diem adeu i deixem que disfruteu d'aquesta cançó que es diu Navegar amb Teodiat. Tornem demà. Gràcies per escoltar-nos.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Bona tarda, són les 7. Notícies en xarxa vespre.