Bona tarda, són les 6.
Els parla Laura Casas. Els camions i furgonetes deixaran d'entrar a la plaça de la Font per tasques de càrrega i descàrrega a partir del 2 de març. Des de llavors ho hauran de fer a l'espai habilitat a la Rambla Vella, que s'amplia. El nou sistema, que s'estén a tota la ciutat, funcionarà amb una aplicació mòbil a través de la qual els transportistes hauran de registrar l'estacionament.
La consellera de mobilitat, Sònia Horts, admet que els canvis sempre costen al principi, però diu que hi ha moments del dia que són complexos a la plaça de la Font i que cal actuar per preservar-la. Només serà aquesta hora i mitja, però es traspassen on ja estan descarregant des de les 11 fins a les 8 de la nit. O sigui, no és un emplaçament nou, és que ja ho estan fent, però és una hora, una hora i mitja, els canvis costen fins a anar fins a la mateixa porta a costa, el que passa és que hem de preservar
sobretot espais emblemàtics com és la Pasta de la Font.
Quan un transportista arribi a la zona de càrrega i descàrrega durant l'horari de regulació, haurà d'activar l'aplicació i, a partir de llavors, tindrà de 30 a 60 minuts per dur a terme l'operació en funció de les set dimensions del vehicle. Per cert, que l'Ajuntament de Tarragona ha prorrogat, siné dir, la desactivació de la zona de baixes emissions fins que el servei de rodalies es restableixi amb normalitat.
Per cert també que les limitacions temporals de velocitat que aplica ADIF a la xarxa ferroviària catalana per les afectacions a la infraestructura s'han doblat des de finals de 2018. Així, segons un informe de l'1 d'octubre de 2018, hi constaven 90 trams o punts on els maquinistes estaven obligats a reduir la velocitat per deficiències a la xarxa.
Aquesta setmana són 179 aquests trams amb restriccions. N'hi ha un total de 19 a la demarcació tarragonina. Laia Tian. Tot plegat suposa un increment del temps dels trajectes. Com més limitacions de velocitat, més lent ha d'anar el convoi i, per tant, més retards s'acaben acumulant.
La línia de regionals que actualment presenta més eficiències és l'R15, en concret entre Ribarroja d'Ebre i Reus. A dia d'avui, entre aquestes dues estacions, hi ha 17 trams amb limitacions temporals de velocitat, mentre que el 2018 eren 8.
Amb tot, únicament hi ha un segment que es manté afectat des d'aleshores, una trinxera amb mal estat als diamets, Priorat, que fa que durant 1,3 quilòmetres els trens hagin d'anar a 60 quilòmetres per hora. Del llistat del 2018, tan sols hi ha una línia que ja no apareix com a conflictiva el 2026. Es tracta de la que uneix Reus, Constantí i Repsol Química i que fan servir únicament les empreses químiques tarragonines per transportar les mercaderies, en ocasions perilloses de les seves fàbriques.
Fa vuit anys, tot el traçat, 10,3 quilòmetres tenia limitacions de velocitat i ara Adif no en té cap de fixada. El Partit Popular de Tarragona denuncia el caos ferroviari. Diu que hi ha tot l'estat, exigeix la dimissió del ministre de Transports, Òscar Puente, i de la consellera de Territori, Sílvia Paneque. Sentim, Elisa Bedrina, diputada dels populars del Congrés.
El caos ferroviario es inadmisible porque afecta la calidad de vida de las personas, la vida de las personas en muchos casos, como hemos visto desgraciadamente en nuestra comunidad autónoma y en Andalucía, la vida de las personas, pero también su calidad de vida. Pero afecta, por supuestísimo, al desarrollo económico, al transporte de mercancías, a la movilidad personal, a la libertad de los ciudadanos, de manera muy directa. Es un servicio que en este momento...
no té la qualitat que merecemos los españoles, que merecemos los tarraconenses. I l'Institut Municipal de Serveis Socials organitza la primera jornada de llibertat religiosa, convivència i discriminació, una trobada per reflexionar, dialogar i construir convivència, promovent el respecte, la diversitat i la llibertat religiosa. N'ha parlat la tècnica de l'IMSS Lila Messiba.
El nostre objectiu és una mica de celebrar aquesta jornada per conèixer tota la religió a Tarragona i per un objectiu de fer un tipus de diòleg interreligiós. Jornada que se celebra aquest dijous a la tarda a la ciutat de Tarragona. Més notícies les trobaran a tarragonaradio.cat.
L'Institut Català d'Investigació Química, l'ICIC, fundat el 2004, és un referent en investigació de processos químics sostenibles, química per a la salut i descarbonització. Amb 250 científics de 40 nacionalitats diferents i situats al campus Sesselades, l'ICIC col·labora internacionalment amb institucions i empreses generant un impacte en la indústria i la societat. Descobreix-ne més a www.icic.cat.
TED Cultura, Tarragona Ràdio. Totes les setmanes estem d'estrena. Perquè sempre hi ha temps per la cultura. TED Cultura, Tarragona Ràdio. Totes les setmanes estem d'estrena.
Sempre hi ha temps per la cultura.
Les pífies més sonades. Allò que vols dir però que no et surt. Puc dir una cosa? Quan els riures són necessaris. O no? Una direcció. Els moments més divertits i curiosos de la nostra programació. És que ja tornarem a sortir a la secció del món.
Cada setmana a Tarragona Ràdio fem l'humor. Toma! En directe els dijous a les 10 i 20 dins la veu de Tarragona camí cap als 40. Jo tinc 41. I sempre que vulguis a tarragonaradio.cat. Deixa que la sessió.
Benvolgut expert en construccions i reformes. A Obramat no podem saber si abans de començar una reforma hauràs de canviar les canonades de la casa o la instal·lació elèctrica. Però sí que tenim més de 20.000 productes amb un estoc de magatzem sempre disponible perquè puguis escollir-ne la quantitat que necessitis i quan els necessitis. On compren els professionals. Obramat. Té de cultura. Tarragona Ràdio. Totes les setmanes estem d'estrena. Perquè sempre hi ha temps per la cultura. Té de cultura.
Totes les setmanes estem d'estrena. Escolta-ho els dijous a partir de les 3 de la tarda i la redifusió del cap de setmana els diumenges a partir de les 12 del migdia. Sempre hi ha temps per la cultura. Tres hores antic. Tres hores antic. Tres hores antic. Tres hores antic.
Sí, sí, has escoltat bé. Tresor antic. La millor fira d'antiguitats i col·leccionisme torna a Tortosa. Els dies 7 i 8 de febrer, al pavelló final de Tortosa. Aquest any com a novetat, més de 1.000 metres quadrats d'exposició de motos clàssiques. Ho organitza Sant Jorge Evans i col·labora l'Ajuntament de Tortosa.
Fans de Tarragona, a Tarragona Ràdio.
Bona tarda, benvinguts a la cintura de Tarragona Ràdio. Què tal, com esteu? Nosaltres acabem, com aquell que diu, de deixar esperant-nos el nostre primer protagonista del programa. I és que començarem anant directament al Palau Firal i de Congressos de Tarragona i és que ens arriba una de les nits màgiques d'aquest cap de setmana. A càrrec de la The Eric Clapton Experience tindrem l'oportunitat de gaudir, fer una de les gires...
Doncs tant aquest gran senyor com és Eric Clapton, l'eslouhan, l'home que tenia les mans... O l'home que li deien les mans... O l'home lent, però que no era de veritat. De lent no tenia res. Però bé, d'això en parlarem, precisament, amb en Xavier Soranell, que el tenim via telefònica esperant-nos. També en el dia d'avui us parlem d'un concert que tindrà lloc aquest diumenge...
I de la Mani més i menys que, per una banda, de... el Richard White, i per l'altra, de la Noemi de la Manan. Comptarem amb aquesta darrera, amb la Noemi, que, a més a més, ens presentarà nou treball discogràfic. Això és un Big Bang, de veritat, us ho asseguro.
I també, si el temps ens dona, intentarem allargar aquesta hora com sigui, comptarem amb l'agenda Pedrà, que actua també aquest cap de setmana, dissabte i diumenge, dins de les a la zero. Com pots veure, si escoltes els fans de Tarragona, t'omplim de seguida l'agenda i, a més a més, de coses molt, però que molt bones i enriquidores. Així que no marxis, que això s'enceta ara mateix i, a més a més, amb una cançó que jo crec que segur que coneixes.
Ells són d'Eric Clapton Tribut, van amb en Xavier Soranells i que ens arriben amb tota aquesta experiència aquest diumenge a dos quarts de set de la tarda. Palau, Firal i de Congressos de Tarragona.
Fins demà! Fins demà!
She don't lie, she don't lie, she don't lie Cocaine Dirty cocaine When your day's on And you're gonna ride on cocaine Don't forget these facts Cocaine, yeah, bad cocaine
Lá, llá, llá, llá
Uau, és que l'escoltaríem sencera, eh? Però no pot ser. Si no, no serà temps a parlar amb el nostre convidat. Ja et deia que el tenim al capdavant, precisament, d'aquest Eric Clapton Experience. I el saludem, Xavier, bona tarda i benvingut a Tarragona Ràdio. Bona tarda, Silvia, com esteu? Doncs mira, gaudint de vosaltres, abans que arribi el concert, ja t'ho dic ara, eh? M'ha costat un munt trepitjar aquest coqueïn, eh?
i tal, i tal Déu-n'hi-do, Déu-n'hi-do quina meravella veient la forma la qual ja fa després ho explicàvem una mica de la teva història musical precisament amb The Eric Clapton Experience o Tribut com també us anomenàveu o també jo crec que continuem anomenant-vos però m'agradaria saber en quin moment entra a la teva vida el senyor que jo deia abans el senyor de les mans lentes que de lentes tenia poc
El senyor Eric Clapton, en quin moment el coneixes? Quina falera, quina passió, no?, a partir d'aquell moment. Mira, és la història de la meva vida. Si tenim en compte que jo vaig començar a tocar la guitarra amb 12 anyets, i en 52... No res, no res, fa res, eh?, fa res. Vas agafar carrerilla i ja està. Bé, bé.
Però vull dir, clar, la falera és molt bèstia. I realment va ser coses, a vegades, de les més tontes i de les més absurdes. Jo tocava la guitarra de petitet a l'escola, perquè m'agrada tocar la guitarra,
I va ser un company de la mateixa escola, un noi més gran, i em va dir, mentre jo estava al pati jugant, em va dir, tu ets el català de la guitarra, no? Sí. Em diu, tu coneixes Eric Clapton? Em diu, hombre, el coneixo, però clar, és que jo amb 12 anys ni tan sols em penso que es vistien les TVs. Llavors jo em penso que l'havia escoltat a la ràdio i tal. Llavors em diu...
has d'escoltar algo que jo t'ho faré, i em va fer el tio, no m'expliques el perquè, una cinta de caset amb un recull de cançons que a ell li agradaven. De tal manera que jo arribo a casa amb 12 anys, foto la cinta, i, bueno, és com... Alguna cosa va passar molt sèria, perquè fixa't tu l'edat que tinc i encara estem amb el mateix, no?, però...
Però vull dir que sí, va ser un abans i un després. Sí. I jo sempre m'ho prenc que va ser com un mentor a distància, perquè va ser amb la primera persona amb la qual jo vaig començar a aprendre a tocar la guitarra. És a dir, a mi no m'ensenyava ningú més que he d'anar-me posant els cassets i anar repetint i anar copiant, no? Sí, sí, sí. I després ja més endavant estudies i això. Però entre tu i jo quina uïda musical també tenies.
Bueno, mira, a casa meva no s'escoltava música d'aquesta. Mira, saps allò que t'enganxes pel que sigui, oi? Sí, sí, sí, sí. I va ser, clar, a partir d'aquí...
Però a partir d'aquí, no és que sí, l'Eric Clapton ha sigut sempre això que et deia, el meu mentor, però el que jo hagi acabat fent l'Eric Clapton Experience no té res a veure amb què a mi m'agrada dir molt. És que com tothom que em coneix sap del peu que calço, saps? Sí. I tothom sap que, ostres, els solaners li agrada molt el Clapton i això se'n nota quan un toca...
doncs van passant els anys i gent del meu entorn, productors, músics, no sé què, em deien, has de fer una banda tribut al club, però això ho fot un mogollondat, i has de fer una banda tribut al club. Fins que fa 6 anys vaig tenir la mala sort de passar un entrebanc de salut, i estaven a l'hospital, i un amic meu em ve a l'hospital i em diu, mira, per què no t'avorreixis? Diu, i tens temps...
et fas un llistat, et fas un repertori del que a tu t'agradaria fer com un concert de l'Eric Clapton. I quan surtis, jo et preparo una banda i fem un concert de l'Eric Clapton a la baixa, que a tu això se't posarà molt bé. Vaig pensar, mira quin tio més trempat. Almenys ja no vaig estar avorrit. De tal manera, exactament, fa 6 anys, vàrem fer això...
Jo vaig pensar, oi, coi, doncs no està malament, això mola molt, no? I... Sí. I dit i fet, llavors el que vaig fer sí que és intentar trobar per cada part de... que per cada músic que forma part d'aquesta banda el que podia ser el més adequat per fer aquesta formació, no? Perquè hem d'entendre que al cop doncs, ai, és un tio molt consagrat, que té una banda molt potent, etcètera, etcètera, i que té un son molt particular...
De tal manera que has d'intentar agafar aquella gent que tu penses que pot fer allò o intentar copsar aquesta història per posar-la en directe. I així va ser. I per això tinc la banda que tinc encara. Després, si vols, en parlem una mica. No, no, i vull que me la presentis. No només que en parlem una mica i vull que me la presentis perquè precisament és allò que dius. Tothom brilla en aquesta actuació. Prilla la guitarra, brillen les bateries, brillen les dobles veus.
Tothom sobre l'escenari ha de ser... Jo sempre dic, si la comunió està ben feta, és que tothom surt d'allà amb una sensació magnífica. Jo estic molt orgullós de la banda que tinc, però també haig de dir, no perquè sigui amb la que jo formo part, sinó que penso que és una de les més potents que ara hi ha mateixa en el nostre territori,
perquè deixem-los presentar a la part rítmica tenim l'Àngel Abat a la bateria, el Miqui Santa Maria al baix, després tenim a la guitarra el Jordi Carles, tenim al piano el Raúl Segura, dos veus espectaculars que són l'Oxua Souto i la Lourdes Parera,
i després jo, pel que sigui, em toca estar al capdavant fent Eric Clapton, però sense aquesta gent, realment jo penso que és un tot. Per això de tribut a experience hi ha una gran diferència. Una cosa, per exemple, molta gent es pensa que el tribut és que copien, ojo, podria ser.
Però en el nostre cas el que hem intentat és, amb l'experiència d'aquests músics, que són grans músics, és intentar copsar la manera en què Clapton articula tot allò que fa, de tal manera que ho toques a la seva manera i ha de sonar a la seva manera.
I d'aquesta manera la gent que et ve a veure té la sensació, tot i que no ho siguem, de tenir la sensació que l'ha anat a veure, no? Aquesta és una mica la idea, no? I que quan tanqui els ulls és com si estigués davant d'un concert de l'Ell Clapton, no?
Aquesta sensació és el que vols Això és el que volem i això és el feedback que tenim la gent quan surt molt contenta i diu que tanco els ulls i clar m'hi trobo doncs ja hem fet la feina
Estava pensant, Xavier, quantes llagrimetes han hagut de caure cantant moltes d'aquestes cançons de Larry Clapton i que tu des de l'escenari ho has pogut veure, però clar, algunes vegades sembla que no ens veus, però jo crec que sí, que ulls vidriosos i amb una llagrimeta s'ha vist des de l'escenari, no? Des de l'escenari es veu tot. Sí, no? I aquí nosaltres, com a públic, pensem que les ombres ens tapen tot, però no és veritat, eh?
No és cert, no és del tot cert. De totes maneres, jo tinc la mania que moltes vegades li diuen el de les llums, per favor, ensenya'm a la gent amb quin carà m'estic tocant, perquè també dóna goig de fer un tu a tu i dir, mira, tu em veus a mi molt bé perquè tinc tots els llums aquí, però deixeu-me'l veure-us un moment, no? Clar, clar, clar. I clar, com nosaltres toquem a teatres, la gent veus que et ve arreglada i que et ve amb unes ganes de passar-s'ho bé, pues escolta, anem a fotre-ho bé, no?
Llavors, doncs, sempre hi ha aquest moment de... Hola, com esteu? Ah, sí que us veig, no? Però hi veig de tot, eh? Veig el que plora, veig el que balla, i inclús alguna vegada se'ns ha desmaiat algú també, però bueno... Espero que no facis aquest moment justament després de cantar el Tears in Heaven, perquè ja saps que són d'aquelles cançons que plorem tots.
Clar, és una cançó molt sentida, però pel trasfondo que té, que la va fer l'Eric Clapton per l'amor del seu fill. Un supertragedia, saps? És veritat, eh? Llavors, clar, aquests temes... Jo sempre penso que...
que els temes, qualsevol, eh, si és el clap o el que siguin, cadascú se'ls pot agafar a la seva manera, no?, i els pot recordar una cosa diferent. El que sí que és cert que, doncs, és una cançó que et transporta a una cosa, doncs, molt, doncs, com molt trista, no?, tal, i llavors, doncs, la gent, doncs, aquesta cançó sol prestar molta atenció, sol estar molt solemne, no?, per dir-ho d'alguna manera. Sí.
Perquè, a més a més, recordem precisament això, que va dedicada a la mort de son fill, que no recordo si el propi Eric Clapton el va veure caure, però que va ser un moment d'aquells que et toca, et frapa el cor per sempre, i que jo, d'aquestes cançons, no sé, tu i Xavier els dic cançons trampa, perquè en algun moment, a veure, tu a sobre l'escenari eres el gran Eric Clapton, però no deixes de ser aquell pare que està cantant a la mort de son fill.
I se t'atranca el cor, la veu, en aquell moment cantant, i dius...
Bueno, has de fer un esforç de prou, que dic jo, de dir, bueno, posa't al teu lloc perquè si realment li dones voltes al coco i penses exactament el que estàs cantant, que ho has de fer, però ho has de fer amb una certa solemnitat, amb una sèrie de seriositat, perquè si tu prens el pèl de la lletra et pot arribar a calar fort, sí, sí. I tant, i tant, i tant. Doncs tot això, i molt més...
Aquest diumenge, a dos quarts de set de la tarda, al Palau Firal i de Congressos de Tarragona, amb ell, amb el Xavier Soranells. Xavier, que no sé què m'han dit que te pregunti per una lluna. Què et passa, Soranells, perdó, què et passa amb les llunes?
Bueno, a mi, en realitat, no em passa. Mira, ara estem començant un projecte nou, que estic molt il·lusionat. És a dir, ara tenim l'Eric Capden Experience, que hem fet una gira per tot Espanya, per tot Catalunya, l'estem acabant, i ara començarem a sortir cap a Europa, correcte? Sí. I a la vegada, ara estem muntant una gira de...
que es diu Chedisonell, però vaig pensar que era massa... no sé, que no feia falta. I dic, escolta'm, no li posem Chedisonell perquè afria el cap. No, vull dir que... I llavors, tot bé perquè, fixa't tu, que jo soc molt coherent, o intento ser coherent amb el que faig. Jo quan vaig a tocar...
i la gent et diu, oh, que bon guitarrista que ets, i que no sé què. No, no, no, no. Jo vinc aquí a entretenir la gent. Si l'entretim, ja he fet la meva feina, content, toque millor o pitjor. Aleshores, ara em toca fer una gira meva dels discs que jo he fet durant la meva trajectòria. Llavors, dic, doncs posem-li un nom, i per què aquest nom? Primer, perquè hi ha un tema dels que posarem en el repertori, que es diu Munt. No serà aquest, perdona'm, no serà aquest.
De casualitat, eh? Tampoc em facis gaire cas, eh? Es té la feina, eh?
I tot això ve perquè fixa't tu que la vida, jo penso que és complicada per tothom, eh? Pels que toquem, eh? Però és que no sé per què, caram, la vida és així de complicada, i tens entrebancs, i l'has d'anar trampejant tot el dia, amb la qual cosa és una mica inclús cansat. I la gent té la santa mania de dir, bueno, però amanyana saldrà el sol. Correcte? Sí. Però ha d'arribar, ha d'arribar, el mañana, no?
Sí, sí, però clar, menjar s'ha del sol i què passa? No passa res, no, no. Encara tens la nit, on surten les pors, on hi ha la... tens el núvol aquell, encara, saps? I sempre hi ha d'haver alguna llum que encara puguis guiar-te, no?, alguna llum on t'agafar-te, i en aquell moment és la lluna, no? Clar. Llavors, penso que és una cosa molt bonica de portar a l'escenari, perquè al fi del cap és el que et deia, jo estic aquí per entretenir, no? Llavors...
tingueu el dia que tingueu, el dia que em vingueu a veure, tindreu aquesta Lluna que seguir, no? És una mica això. Uau! Queda superbonic, eh? Bueno, a veure, estem preparant aquesta gira que es diu Mundo, que hi havia soranells per tota Europa.
I súper contents, la veritat, súper. Que me n'alegro, que me n'alegro, que a més a més aquest From to Barcelona to Boston també ha de sonar, no? Aquest és espectacular, perquè jo vaig estar visquent molts anys als Estats Units i vaig marxar amb el jovenet amb la mentalitat d'un jovenet, no? I vaig marxar sense res a la butxaca amb moltes ganes de tocar la guitarra i una mica l'aventura. I vaig tenir la gran sort que allà em va acollir tota una sèrie de gent
que gràcies a ells no seria on soc ara, i fa un parell d'anys vaig decidir de dir, bueno, ara és el moment que més o menys estic situat i guanyo la vida del que vull, que és la idea de fer un disc amb ells. Llavors me'n vaig anar a Boston, que és d'estar aquesta gent, i ara em fa un disc de blues, que és el que més ens agrada,
i aleshores el vam gravar a Boston amb tota aquesta colla d'amics que jo tenia, que ells ja són músics professionals allà també, el vam mesclar a les àngeles,
amb un amic meu que té tres premis Grammy, no més ni menys, i el vam acabar a Abbey Road, que és on soluc acabar els meus discos. I fent honor als Beatles, ja per acabar-ho de rodonir, no? Per rematar-ho, ja. Sí, per acabar-ho d'adobar. Aquí ens faltaria l'altra adreça, eh? Perdona? Dic que aquí ens faltaria llavors, el títol ens faltaria a l'altra adreça.
Des de Barcelona cap a Boston i cap a Abbey Road, però jo l'he acabat de fer... Exactament. I la banda és d'Andy James Van, no?
que és aquesta gent que em comentaves. El disc aquest de From Barcelona to Boston. El que farem ara amb un és, farem servir la mateixa banda de l'Eric Clapton Experience, perquè estem tots junts aquí, i traurem temes tant d'aquest disc com de dos o tres altres que tinc, que podeu trobar a totes les plataformes, i hem fet una selecció molt xula,
I, doncs, tenint en compte que Eric Clapton, doncs, és una música, doncs, molt per escoltar, molt tranquil·la, i, de més, amb Xavier Sudaneix podem fer una mica més el Camp Berreti. També hi ha vés per aquí una clocada, que dic, això li preguntaré també al Xavier, què és aquest de Berreties? Explica'm, què és aquest disc?
Perdona, perdona. Hi ha un disc que es diu... Sí, Rallytis. Rallytis, perdó, que no em sortia. I que també és una clucada el que feu i com ho feu, d'alguna manera, no?
El Rarity és el 2025, però jo intento fer cada any o cada dos anys un disc, i aquest em va agafar una mica, diguéssim, entre cometes, i que no escoltin ningú amb bragas, d'acord? No he sentit, no he sentit què volies dir-me, no ho sé. No he sentit, perquè no, jo tampoc. Aleshores, què va passar? Dic, els músics que fem disc i aquestes coses, normalment quan vas a entrar en un estudi i a fer una gravació per un disc,
que has d'entendre que un disc abans era la referència del CD. I el CD té 74 minuts. De tal manera que t'hi entraven, què? 12 temes, depèn de la duració i tal. Però això no vol dir que només engravis 12, potser engraves 18. I la resta, què fas? Els guardes.
No vol dir que siguin ni millors ni pitjors, és que en aquell moment tries aquells perquè et ve de gust. Sí, sí, sí. Llavors vaig pensar, ostres, amb els que has fet, aquí en el que vas n'hi ha d'uns quants, i t'ho asseguro que n'hi havia, i me'n van sortir tropeciant 2.000. Que millors. Llavors el que vaig fer és, el Rarities 2025, és una selecció de temes des que jo tenia 20 anys fins ara.
que bo, que bo, que bo. No, per això te deia, dic, ve a preguntar-li, perquè aquí trobem una miqueta de tot. A més a més, tireu cançons i dius, ostres, quina meravella. Per què no acaben més, per allò que et deia, acaben 74 minuts, perquè si no tenia temes per fotre 3 hores i mitja, saps què vull dir?
Vés guardant, vés guardant, dosifiquem, dosifiquem. Que encara hem de donar molta guerra, que encara hem de sortir moltes altres coses. I has de venir més vegades per aquí per Tarragona, també t'ho dic, que també ens agradarà. També haig de dir que per mi és un honor i un privilegi anar a tocar el Palau de Congressos perquè és espectacular.
Jo ho tinc davant ara mateix en fotografia i trobo que és un lloc tan bonic... Amb la pedra romana, amb les bòbedes...
Palau final, no? Sí, sí, sí. A més a més ja veuràs que és bastant gran, eh? La sala... Jo crec que és molt gran. A veure, m'imagino que hi ha d'altres palaus que jo no he pogut veure i que segur que són el doble i el triple de grans que aquest. Però, bueno, és el nostre, allò que dius, hem d'escombrar cap a casa. És fantàstic, jo el trobo meravellós. I invito a tots els tarragonins i tarragonines...
que si els agrada... Ah, això és molt important. Digues. Això és una cosa que sempre dic al principi dels concerts. Clar, quan tu veus Eric Clapton Experience, doncs la gent...
Doncs que primer compra les entrades, lògicament, són les que els agrada l'Eric Clapton. Però quan un compra una entrada sempre en compra dos perquè va acompanyat, no? Sí. I el que acompanya a vegades el seu de l'Eric Clapton potser li ve una mica gran i diu, hòstia, a veure què serà això. I jo sempre dic que no s'han de preocupar, perquè en realitat,
el que escoltaran són els grans pàcids del rock dels últims temps. O sigui, la gran majoria de cançons les hauran escoltat mil milions de vegades a la ràdio. Seguríssim, seguríssim, seguríssim. De tal manera que invito a tothom que li agradi el bon rock, la música ben feta, la música feta per persones, per homes i per dones que ens dediquem a això,
que apreciin la música feta de veritat, que vinguin aquest diumenge al parau final, perquè penso que s'ho poden passar molt i molt bé.
Doncs, Xavier, amb aquesta invitació ens quedem amb el teu permís. Gràcies per atendre'ns. El que et deia, de cara a la propera, no gaire llunyà, espero poder tornar a parlar amb tu i comentar precisament com va anar a Tarragona i com aniran. M'imagino tota la gira de consens que teniu pel davant, que són unes quantes. Unes quantes, sí. Bé, tu et veig a Tarragona, però...
Home, espero, espero. Mira, estic tocant fusta. Estic tocant fusta perquè tenim el dia una mica complicat. Però, bueno, intentarem a veure si ens podem escapar i poder estar amb vosaltres. Xavier Serra Menys, gràcies, gràcies, gràcies. Gràcies a vosaltres. I que, com diu aquesta cançó, Wonderful Tonight, que aquella nit de diumenge sigui inobligable, sigui magnífica i un bon record. Gràcies. Moltíssimes gràcies. Una abraçada per tots. Igualment. Adéu. Adéu, adéu, adéu.
Fins demà!
And I say yes, I feel wonderful tonight. And I feel wonderful because I see the love line in your eyes.
It's time to go home now And I got an aching head
És màgia. T'ho deia abans, recordes que t'ho he dit just al principi amb el de cocaine, amb la cansa de cocaine, i t'imagina't aquest... de la mà dels Eric Clapton Experience. Són ells, eh? No és de l'Eric Clapton, són d'Eric Clapton Experience.
que els hi dona aquest caliu, aquí t'aveu, i tot això, al Palau Firali de Congressos de Tarragona. Tour 2025-2026, on Mary Bessel, Slow Hand, l'home de les mans lentes, diuen que no sé per què. El concert començarà a dos quarts de set de la tarda. Tonight.
I les entrades a Ticketmaster. Si t'agrada Eric Clapton, si t'agrada la bona música, aquest cap de setmana tens una cita. I d'una cita, cap a una altra. I és que tenim ja esperant-nos via telefònica a la Noemi de la Menant. Anem a saludar-la de seguida. Res, et recordo que estàs als fans de Tarragona. Fans de Tarragona. De dilluns a divendres, una hora per la música de casa.
I ens anem amb ella. Això forma part del que serà el seu disc, del que és el seu disc.
La primera fois, vraiment, avec moi-même. Oh, oh, oh, oh. Oh, oh, oh, oh. L'amour, l'amour, l'amour, l'amour, l'amour, à tout près. Oh, oh, oh, oh. Je tombe, je cours, je m'éveille, j'avance avec la nuit.
L'amour sans toi, avec moi, tout ça se met égale. Oh, love. Oh, yeah. Je laisse lever mes mains, je regarde profond en moi. J'ai appelé les conseillers mon ex. J'ai ri avant, pendant et j'arrive tard. Je me suis aske si je gardais l'accent. J'ai aimé...
L'amour, l'amour, l'amour, l'amour, l'amour A tout prix L'amour, l'amour, l'amour A tout prix L'amour, l'amour Je tombe, je cours, je m'éveille, j'avance avec la nuit L'amour, l'amour sans toi, avec moi, tout ça Ça me met des gueules
I ens hi van des de l'organització, que queden poquetes entrades per aquest secret tan acústic d'aquest diumenge, dia 8 de febrer, a dos quarts de nou... Dos quarts de vuit, perdó. Dos quarts de vuit de la tarda.
Això de veure a les 19.30 se me'n va el nou capellà. Dos quarts de vuit del vespre. Amb Noemí de la Penal i Richard Wall. Diuen la vella i la bèstia.
No sé si se me acabo de creure, ¿eh? Porque tots dos son molt bellos. Noemí de la Venan, bona tarda, buenas tardes. Hola, buenas tardes, Silvia, ¿qué tal? Escuchándote, que más a más me has dado una sorpresa, llamo a Noemí, explico a los oyentes, llamo a Noemí, dígame que quiero que vengáis aquí a Tarragona Radio para poder comentar de esta actuación, y entonces me dice, ¿y de mi disco no?,
Y yo, ¿cómo? ¿Qué disco? Explícame, que no lo tenía yo aquí controlado esto del disco. Y me dice que sí, que sí, que ya tengo el disco, que a través de mi página obtiene la oportunidad de escuchar cachitos, que no todo el disco, porque así que también se lo hagan suyo y que, hombre, que tenemos que grabar otros nuevos y tenemos un poquito de dinerillo, ¿no?
que la idea sería esa. Vale. Explícame, háblame de tu libro, que en este caso es de tu disco. Ah, ¿de mi libro, de mi disco? No es un juego de palabras, que hay un escritor que fue a un programa y se hablaba de todo menos de su libro. Y al final tuvo... Ah, es verdad. ¿Te acuerdas? Y al final el hombre decía, pero aquí he venido a hablar de mi libro. ¿Te acuerdas? Es que decía eso. Pues tú lo haces lo mismo. Ay, es que me siento orgullosa...
De conocer un poco la cultura española. ¿Ves? Pues tú has venido aquí a hablar de tu disco. Pues sí. Venga, hombre. Efectivamente. Iba a empezar con una broma muy mala, muy machista, feminista, diciendo...
¿Hace qué? ¿Tres años que digo todo el rato que va a salir el disco? Y va a decir, es como el hombre que siempre te dice que va a cambiar, que va a cambiar, que pide perdón y nunca cambia. Pues eso, he empezado bien la entrevista. Pues mira, después.
tres años, por fin puedo decir que ya está el disco online. Está online en mi página. Y mientras te está escuchando, estoy haciendo retoques, quitándola de alguna plataforma, que políticamente es incorrecta. Cuidado con eso. Cuidado con eso. Que las cargan el diablo las plataformas ahora. Eso. Algún spotty algo que... No, no, no. De aquí lo quito.
Entonces, está en mi página web noinidelavena.com. Muy bien. Y ahora, si lo compran hoy, tendrán el disco descargable. Qué guay, pues venga. Pueden escuchar un trocito o pueden comprar una canción si quieren. Venga. Hay un mínimo y luego si quieres poner más dinero, pues dale. Claro, y cógelo entero, cógelo entero y quédatelo para ti. Sí. Claro, y así lo podéis disfrutar, que me tienes que explicar.
No sé si será hoy, pero quiero que vengáis otro día y a más a más con Richard, Richard White, que también tiene que ver con este, tu disco. Sí, mira, el Richard lo que ha hecho es toda la parte final, toda la parte visual. Me llamé porque me encanta su arte como pintor, como ilustrador. Y entonces, bueno, simplemente me tenía que ayudar a hacer toda la libreta, con las fotos, con la letra y todo.
Y bueno, acabo regalándome una ilustración suya, otra ilustración. Y luego me dice, mira, en esta también te ha añadido una ilustración. Y digo, ay, no te pedía tanto, pero... Me encanta el arte de Richard. Yo soy Han. Han número una. Es muy bueno. Sí. Se tiene que decir ya más a más, de verdad, que es muy bueno. Y tener la oportunidad de tener un genio aquí en Tarragona. Ay, sí. Que no solo... Sí. ¿Qué?
Y que más a más que podemos disfrutarlo y eso, que lo tenemos aquí en casa. Que aprovechémonos, aprovechémonos del... Claro, empezó que yo tenía una foto hecha por un fotógrafo de Tarragona también, el Javier Quintero. Sí.
una foto y me dice, Richard, esa no, esa no, parece que tú sales de, que vas a hacer conciertos clásicos, digo, oh, no, no, yo quiero esa foto, no, no, no quiero, me dice, búscate una bata blanca de enfermera, digo, ololololó, ¿dónde me llevas tú? Y no, no, y me ha hecho algo súper chulo, y es el que me ha ayudado a decir, mira, aquí sería más este color, más eso, en cuanto a lo que tú cuentas,
Y cuando me pone una ilustración, si es una canción de amor, no me va a poner corazones. Tiene un humor muy absurdo, como el mío. Y me pone un dibujo que no tiene nada que ver. Y es que me encanta eso de Richard, esta absurdidad. No sé si se puede decir así.
¿No? Exactamente. No va lo fácil. Exacto. Le gusta trabajarlo y de qué manera, ¿eh? Exactamente. Y si tenía que ser alguien para mi disco, para la parte estética, tenía que ser él. Muy bien. Pues especialmente ganas de poder verlo y que me vengáis aquí a la radio a hablarme precisamente de este, tu disco.
Sí.
Sí, es un poco a poco y hay también eventos de la vida que se ponen en paralelo. Entonces, cuando es tu bebé, pues a veces tu bebé lo dejas un poco de lado porque dices, bueno, me tengo que centrar en tal cosa. Y pasaba eso, que al ser mi bebé también yo quería que si salga sea todo perfecto como yo quiero. Claro. Que haya puesto todo lo que pueda poner. Entonces, por eso, lo dejaba de lado, lo dejaba, bueno...
Así, en agua tibia, si se puede decir así. Sí, sí, sí. Reposar. En reposo, sí, sí, dentro del horno. Prefería que repose, que salga así rapidito. Muy bien. Y entonces yo mientras me centraba en las cosas de la vida que son urgentes. Y hay que hacer ya. Pero ahora ya lo tenemos. ¿Cuántas canciones tenemos la oportunidad de disfrutar? ¿Ha sido difícil hacer el término medio de todas estas canciones? Ah.
Me di cuenta que había muchas en francés e inglés, entonces he descartado todas en castellano, que también hay bastantes para hacer un segundo disco.
inglés, que entonces tiene una parte más soul, más swing depende del idioma en el que tú vas componiendo creo que me conlleva a escribir a dar un lado musical de una manera, quizás me sale más swing en inglés o en francés o blues que en castellano
Anda, qué curioso, ¿no? Sí, si escribo en castellano serán más baladas o boleros o no sé, ya veremos, ya veremos, porque se añadirán, ya harán más canciones que se van a escribir desde entonces. Eso quiere decir que el disco ya está cerrado como tal.
Sí, el disco... Claro, vosotros es que sois culos de mal asiento que se dice y que siempre estáis componiendo y siempre estáis haciendo. Claro, sí, eso sí, ahora me estáis reteniendo. Madre mía, y todo esto saldrá... Recuerdo que estáis este domingo, de nuevo, a las 7.30, a las 19.30, dentro de esto se creen en la acústic, en la carrera del vidrio, al número buit...
Estudio 23, que creo que no conoces de nada, ¿a que no? Que yo no lo conozco de nada. Para nada, ¿no? Es la primera vez que la Noemí está allí presente, de cuerpo, presente. Este lugar es maravilloso, es muy bonito, es muy bonito, es muy intimista.
Lo hemos comentado alguna vez, que más a más es aquello de daros prisa, daros prisa, porque como se llena muy pronto, en el que te despistas un poquito y ya está, ya está lleno. Ya se te van, ya te quedas a la puerta esperando y escuchando la música de lejos. Además te dan una copita de vino, mira. Claro, y tapa incluida. Cachito de tortilla puede ser.
Pues espero que sí. Espero que sí. La Pili, el Richard, el DJ son muy buenos cocineros todos. Son ellos que lo organizan y no, no. Pero pasas bien musicalmente y culinariamente. También. Ah, pues mira, venga, va. Que no lo pierda Marta. Dime, dime. No, no, no. Que el domingo presentaremos alguna canción de mi disco, quizás una o dos.
Pero nos quedamos en nuestro repertorio que solemos hacer con Richard, que es más de blues, de Dixieland, de música bastante inglesa, alguna en francés también, pero será nuestro repertorio especial Noemi Richard, especial Bella Bestia, no sé por qué han puesto él. Eso te iba a preguntar, digo que es muy romántico esto de la Bella y la Bestia, que no vaya por ahí.
¿Quién ha hecho el cartel? Le gusta. Es Richard. Al final es muy divertido porque ha puesto una bella la bestia, pero no saben quién es quién. No sabes porque ha puesto una foto ridícula de mí. Yo he estado muerta de risa. Digo, mira, ni intento que me la cambie. Yo lo quiero, no quiero. No quiero, es muy divertida. Sí, perfecto. Y Richard también está muy divertido, ¿eh? Que tiene una sonrisa de oreja a oreja que hace tiempo que no le veo esa sonrisa, ¿eh?
Muy bien, muy bien. Esta actuación, tenéis que grabarla de alguna manera, ¿eh? Por favor, ¿eh? Esta actuación grabadla o algo, ¿eh? Ah, sí. Por favor. Estará grabada, obviamente, sí, sí, sí. Yo me encargo de toda la parte marketing, de hacer montajes vídeos. Necesito controlar mucho lo que sale de mi música, de mi imagen. No he preguntado todavía, título...
Vuelvo otra vez al disco. No he preguntado el título del disco. Y se llama... Se llama Big Bang. ¿Cómo el Big Bang? No como una Big Bang, porque no me podía permitir eso. Pero se llama Big Bang. Como la explosión. De hecho, es mi primer disco. Es una explosión de muchas cosas. De hecho...
Creo que ya te lo había contado y es lo que me ha gustado aprender de JJ y Richard. ¿Sí? Mis canciones son igual que sus cuadros, que a veces han cogido un cuadro antiguo que habían ya pintado y lo habían dejado, no les gustaban. Y años después vuelven a pintar encima. A mí me ha pasado y lo puse en la descripción, en la presentación del disco, que muchas canciones ya tienen 10 años. ¡Ostras! Las escribí en un momento de mi vida con alguna letra, luego más tarde...
Pues quise cambiar, ponía yo y al final puse ella porque a veces tengo esta cosa que no quiero que se sepa que yo hablo de mí y me gusta, me gusta, va evolucionando la canción. Pero es espectacular, ¿eh? Sí. Es que es una maravilla. Porque más a más es una canción que podríamos decir que casi casi nunca tendrá fin.
Puede ser, puede ser, sí, sí, sí. Volví a cambiar alguna letra hace un año, dije, ah, esta nunca me ha gustado, mira, le tengo que dar otro giro. Sí, sí. A ver, una vez que sale el disco considero que ya está, ya estoy contenta de lo que hay.
Pero sí, sí, los arreglos musicales, si viene un nuevo músico, si me quiere hacer una nueva propuesta, que la haga. Eso que te iba a preguntar, ¿quién ha estado contigo ahí mano a mano grabando el vídeo? Bueno, grabando el disco, perdón. El disco. Sí, sí. Ha sido Oscar... A ver, no voy a decir su nombre porque él quiere que le llame Vives Música. Ah. Vives Música es el nombre de su empresa, que es mi gran amigo de Tarragona, que ha grabado todo el disco. Luego Mir, un gran violonista de Francia. Sí, sí.
de Kurdistan, pero que conozco de Francia, que me ha hecho todo el mix mastering final. Vale. Y cada uno da sus consejos. Ah, muy bien. Yo siempre, la parte técnica, escucho el técnico. La parte musical, los arreglos musicales, escucho los músicos. Quiere decir, Xavi de la salud a la batería. Sí. Orega al contrabajo, Normantena a la guitarra. Estos, cuando dicen algo musicalmente, pues...
Adelante. Hoy así mi cerebro se reparte. Ya he sentido, por lo que me estás diciendo y las presentaciones, gente que sabe mucho de música. ¿Me dices perdón? Digo que han cogido gente con mucha música detrás. Sí, sí, sí. Eso ha sido también, ha formado parte de mi camino. Bueno, ya he vivido mis frustraciones con ciertas personas y he preferido, bueno,
era muy importante pensar en mí y coger lo más alto para mi disco, lo que más consideraba que me podía
ayudar y elevar. ¡Qué maravilla! Tengo ganas, Noemí, hoy solamente nos acercamos precisamente a tu disco, pero quiero que vengas aquí otro día a la radio y lo podemos explicar y lo podemos escuchar y hacemos un cachito de cada una de las canciones y me hablas quién ha participado, quién es, de qué manera se enfocó esa canción. ¿Te apetece? Una alumna que vino a cantar un dúo conmigo.
Ella canta en el disco, Zaira. Sí, Zaira. ¿Es esta canción o es la canción que escuchábamos antes? No, esa se llama Big Bang, me dijo Rich. Tiene que siempre tener una canción que tiene el mismo nombre que el disco. Dije, pues sí, tiene todo su sentido, es verdad. Esa se llama Big Bang. Esa vida, esa vida te confeso, te confeso. Mira, confiésame, confiésame. Es una balada muy mona que trata de
¡Qué bonito! Es que me lo tienes que explicar. Mira, ahora por ahora nos quedamos. Este domingo tenemos la cita contigo. El domingo, sí. El domingo. Pero de cara a la semana que viene, cuando estés más o menos tranquila, te lo dejo en tus manos para que podamos volver a hablar. Ay, me parece estupendo. ¿Sí? Y entonces dile a Richa que se venga también. Sí. Que nos diga él su manera, su qué, su cómo. Sí, sí.
Vale. Hecho, ¿eh? Trato hecho. Va, hagámoslo. Muchas gracias. Lo tenemos que dejar aquí. Muchísimas gracias, gracias, gracias. Así, Silvia. Y nada, la semana que viene quedamos, ¿eh? Sí. Venga, va. La semana que viene. Ha dicho la semana que viene, pues vamos. Apuntemos, ¿eh? Gracias. Que vaya muy bien. Igualmente. Adiós. Adiós.
La primera fois vraiment avec moi-même. Ouh, love, ouh, love. L'amour, l'amour, l'amour, l'amour, l'amour a tout pris. Ouh, love, ouh, love. Je tombe, je cours, je m'éveille, j'avance avec la nuit.
L'amour sans toi, avec moi, tout se met égal. Oh, love. Oh, yeah. Je laisse louer mes mains, je regarde trop.
Doncs aquest big band dins d'estudio 23 al carrer d'Albitra número 8 aquest diumenge. Quina meravella, eh?
Bueno, i hem d'anar tancat. Mira quina hora és. Ens queden 3 minuts i mig per arribar ja al final del nostre programa.
No podran posar a final avui l'entrevista que teníem ja enregistrada amb el Raül García, amb la veu dels Pedrà, però ja t'asseguro que dins del Ja Tardes Cap de Setmana, aquest dissabte i també en repetició diumenge, el podràs escoltar.
T'he de dir que les entrades per anar a veure els Pedrà Tributa a Extremadura, que arriben aquest cap de setmana dins de les a la zero, estan ja... Bueno, que estan esgotades. I, a més a més, t'he dit que li vaig preguntar. Raül, si haguéssiu fet 5 concerts més aquí a Tarragona o a qualsevol lloc, t'asseguro que ompliu.
I que el sol out està més que garantit. I m'està dient, sí, sí, sí, és una autèntica bogeria. És el que ens va dir. D'aquí una estoneta penjarem l'entrevista dels Pedrà, també a la xarxa, a la web de Tarragona Ràdio. Nosaltres tornem demà, en celebració, 10 anys ja de la Cucifesta.
Aquí amb nosaltres? Bé, millor, escolta'ns. I si pots, mira'ns a través del YouTube, perquè promet i molt el que passarà demà als estudis de Tarragona Ràdio. Gràcies per escoltar-nos, sigueu feliços i fins demà. Adiós.
Béla, voy a estar d'oro de l'anfaat.
Fins demà!
Te quiero ver, me abre la pierna que me queda más. Ya lo ves, me te vas, doy la vuelta, todo vino pa'cá. Ya lo ves, quiero más, no me digas que soy un animal. ¿Cómo te sos? ¿Quién es quién? ¿Cómo vuelves donde vas con este? Ya lo ves,
Fins demà!
Bona tarda, són les set.