Bona tarda, són les 6.
Els parla Laura Casas. El servei ferroviari ha registrat retards de fins a 35 minuts a l'estació de Tarragona aquest dilluns al matí. Ja sigui en sentit nord o en sentit sud, els convois no han circulat amb puntualitat. Els usuaris denuncien que, passi el que passi, aquesta situació ja és recurrent i es mostren enfadats i esgotats. Miguel González.
Xavier Pérez, usuari habitual del servei, ha explicat que la situació d'aquest dilluns és la de sempre. Pérez, ve i de Reus, ha d'agafar un tren a la seva localitat per anar fins a Tarragona i des d'allà pujar al que va cap a Tortosa, on treballa. Darrerament, la situació per a ell s'ha complicat.
Bé, m'he trobat el dia a dia, el mateix de sempre. És a dir, no varien, com ja he dit moltes vegades, les solucions que aporten segurament no produeixen cap canvi substancial en la situació real. És a dir, el dia a dia continua sent el mateix.
Per als que van cap a Barcelona, la situació no és millor. Els usuaris lamenten els retards habituals, però també que la gent s'acumuli a primera hora i que acabin posant un tren curt i hagin d'anar drets tot el trajecte. Ho lamenta Joan Mercader, que puja cap a la capital catalana cada diumenge o dilluns per anar a treballar. Jo acostumo a fer diumenge a la tarda o al vespre,
Però alguns cops he de pujar el dilluns al matí, però és que sempre el dilluns al matí quan l'he d'agafar arribo tard a la feina, no puc arribar a l'hora i sempre acostuma a ser perquè el tren ve tard. No és culpa meva, però la veritat és que últimament sí que estem patint...
a Rodalies i això a vegades el que fa és que hagis d'agafar llarga distància o l'estació del Camp de Tarragona, que sí que és una altra opció, però també està més lluny de la ciutat i ens costa a vegades anar-hi. L'alternativa és anar fins a l'estació del Camp de Tarragona per agafar l'alta velocitat, però els usuaris recorden que és més feixu que arribar-hi.
Els Mossos d'Esquadra han detingut el presumpte autor de la mort violenta d'un home a Vilaseca. Ha estat detingut aquesta passada nit a Tarragona. Es tracta d'un home de 51 anys. El presumpte autor de la mort violenta es va desplaçar a Tarragona Ciutat després de, suposadament, haver d'una mort a un home a Vilaseca en un hotel d'aquesta localitat.
i la ciutat que s'aboca per salvar el peix de proximitat i els pescadors del serrallo. Història, identitat i producte de proximitat es donen la mà amb un seguit activitats en xarxa que involucren veïns del barri mariner, l'Associació de Dones Africanes, el Museu del Port, Mercats Restauradors i Tarragona Turisme. Tot plegat en el marc de la cinquena edició de la campanya, Peixet de Tarragona, tot un gust, n'ha parlat Montse Adán, consellera de Comerç Turisme i Promoció Econòmica.
Volem promocionar el peix, però és que promocionar el peix de Tarragona és promocionar molt més, és promocionar ciutat, és promocionar història i identitat. I és una sort poder treballar conjuntament, com heu vist, al port, cofredia, associació de veïns, associació de dones africanes, mercat, turisme, tot a Tarragona, recolzant els nostres pescadors i el peix.
Per la seva banda, Maria Mercè Martorell defensa que tot el comerç de Tarragona pugui obrir els diumenges. La portaveu dels populars a l'Ajuntament dona així suport a la Cambra de Comerç en la seva petició d'obertura comercial dominical per beneficiar, diu, els visitants, però també els tarragonins i les tarragonines. Això és una mesura que beneficia no sols els...
visitants de la ciutat, els turistes, sinó també a tots aquells tarragonins i tarragonines que vulguin al cap de setmana comprar els comerços de la seva ciutat, evitant que marxin a altres localitats properes que sí que obren i, per tant, evitant perdre oportunitat de compra i, sobretot, deixant la ciutat buida de tots aquells que, en aquest cas, que estiguessin oberts els negocis, es quedarien aquí.
Encara afegim que el Consell Comarcal del Tarragonès gestiona un pressupost d'uns 26 milions d'euros en guany. Un dels eixos que més se pressupost s'emporta són les 7 beques menjador. El seu president, Joan Martí Pla, explica que any rere any creix la demanda.
Cada any anem augmentant més o menys unes 1.000 o 1.000 i alguna cosa de beques cada any, i per tant això va creixent. Em sembla que l'any passat, si no recordo malament, eren 8.000 i alguna cosa, un any de són 10.000. Bé, doncs això va creixent, això va creixent. Més notícies les trobaran a tarragonaradio.cat.
L'Institut Català d'Investigació Química, l'ICIC, fundat el 2004, és un referent en investigació de processos químics sostenibles, química per a la salut i descarbonització. Amb 250 científics de 40 nacionalitats diferents i situats al campus Sesselades, l'ICIC col·labora internacionalment amb institucions i empreses generant un impacte en la indústria i la societat. Descobreix-ne més a www.icic.cat.
Benvolgut expert en construccions i reformes. A Obramat no podem saber si abans de començar una reforma hauràs de canviar les canonades de la casa o la instal·lació elèctrica. Però sí que tenim més de 20.000 productes amb un estoc de magatzem sempre disponible perquè puguis escollir-ne la quantitat que necessitis i quan els necessitis. On compren els professionals? Obramat. Té de cultura. Tarragona Ràdio. Totes les setmanes estem d'estrena. Perquè sempre hi ha temps per la cultura. Té de cultura.
Totes les setmanes estem d'estrena. Escolta-ho els dijous a partir de les 3 de la tarda i la redifusió del cap de setmana els diumenges a partir de les 11 del migdia. Sempre hi ha temps per la cultura. Tres hores antic. Tres hores antic. Tres hores antic. Tres hores antic.
Sí, sí, has escoltat bé. Tresor antic. La millor fira d'antiguitats i col·leccionisme torna a Tortosa. Els dies 7 i 8 de febrer, al pavelló Firal de Tortosa. Aquest any com a novetat, més de 1.000 metres quadrats d'exposició de motos clàssiques. Ho organitza Sant Jorge Evans i col·labora l'Ajuntament de Tortosa. Horari i més info a santjorgeevents.com
Fans de Tarragona, a Tarragona Ràdio. Bona tarda, hola, què tal? Benvinguts a la sintonia de Tarragona Ràdio. Mare meva la de notícies i novetats que hi ha. Jo aquest matí m'aixecava així amb tota la tranquil·litat del món i dic, que ara ha estat els Grammy, què m'estàs dient?
A més a més, hi tenim una altra, que jo no ho sabia i que el nostre company Jordi Sogranyes m'ha apuntat la mar de bé, i és que l'Andarroc sona amb el Sant Venus, amb Iglu i amb el Suasi a l'antiga fàbrica Estrella d'Am, presentant el nou número de la revista Andarroc el proper dimarts, dia 10 de febrer, a dos quarts de vuit de la tarda.
Que s'estan movent molt les coses. I no perquè sigui una cosa que passa excepcionalment. El que passa és que entre tu i jo, d'un any per l'altre, no sé per què, se m'obliden. Avui és el dia de la marmota, a que sí? I que hem pogut veure que a mi el Ralf s'ha vist o no s'ha vist l'ombra. I que passa cada any, a que sí? Doncs jo no me'n recordava. I si no arriba a ser per la companya Marina de l'Erland de Mar, a mi se m'enva la marmota al cel. No, no, que se quedi a la terra, que se quedi a la terra.
que ens ha de dir moltes vegades, i això de la candelera, felicitats a totes elles, que avui és la vostra celebració, continuarà donant-nos aquesta llum d'hivern, o potser hi ha una miqueta, una esporneta de llum de primavera.
Bé, avui estem una miqueta romàntics i és que tenim 3 qüestions ben boniques al nostre programa. De seguida trucarem a la Diana Navarro. Sí, sí, no m'he equivocat. Diana Navarro. Una pedazo d'artista que tindrem a Tarragona, us ho recordo, aquest cap de setmana. 6 de febrer, 8 de la tarda, gira 20 aniversari. Ja no estoy sola. Diana Navarro, aquí, a Tarragona.
També marxarem a la inauguració demà mateix dins del pati Jaume I de l'Ajuntament de Tarragona de l'Anton Aluges. Avui ens acompanyarà aquí als estudis de Tarragona Ràdio a l'Anton Aluges perquè ens expliqui una miqueta d'aquest gran pas, d'aquest gran camí que ens porta cap a l'Ajuntament.
Ja veureu que val la pena veure aquesta exposició. Exposició que tindrà horari de cap de setmana, dissabte i diumenge. Home, i si ens deixen entrar a l'Ajuntament per donar-ho un cop d'allò, crec que no ens diran que no. Però, per si de cas, els horaris són de dissabte i de diumenge. Ja us ho direm després. I acabarem passant pel retrovisor musical. Així que, no m'enrotllo més, anem a trucar a la Diana Navarro i que ens expliqui això, que ja no està sola, que té una bona companyia.
Echar la vista atrás y comprobar que lo he conseguido. Me recuerda que lo imposible es posible si es contigo.
Comencé el camino sola, pero pronto nos reconocimos, tú me has sostenido. En cada aplauso y concierto he vivido, ya no estoy sola.
¿Quién sabe cuándo me reclamará el universo? Hasta que ese día llegue os cantaré con todos mis centros. Mi vida no alcanzaría para agradecer la fortuna de haberos conocido mis
Arriba a Tarragona a tu dia la presentació del programa Diana Navarro. Dins de la seva gira, finta aniversari, ja no estic sola. I pel que he volgut veure, no sé si s'estrena aquí a casa nostra. Ah, li preguntem. Diana Navarro, buenas tardes i bienvenida a Tarragona.
Buenas tardes, bien hallada, tengo unas ganas de ir a cantaros ya. Y nosotros también, que pase la semana pronto, corre porfa, corre, corre. Que ya nos gustaría ya. Por cierto, no sé si empiezas aquí la gira precisamente de este 20 aniversario.
No, ya llevamos unos cuantos. La primera concretamente fue el 6 de abril en el Teatro Real del año pasado y fue la verdad que como un sueño que cumplí y ya hemos estado en Móstoles, en Valencia, en Oviedo, en Villajoyosa. O sea, estamos muy felices y sobre todo deseando llegar a Tarragona y seguimos con la gira en Málaga y bueno, en diananavarro.es lo podéis ver.
Pero vamos, la próxima es en Tarragona, que estoy deseando llegar. Muy bien. ¿Sabes por qué te lo digo? Me ha parecido a mí esto, porque claro, cuando voy precisamente a tu página, que recomiendo que hagan este ejercicio a todo el mundo que nos esté escuchando, claro, pone conciertos y eventos, y claro, ya pone directamente Tarragona, no pone los anteriores, con lo cual a mí me ha despistado. Claro, a mí me ha despistado. Digo, ¿cómo? ¿Que empieza con nosotros? Digo, no puede ser. Siempre había parecido. Bueno, para mí...
Para mí siempre es como empezar, porque para mí un concierto es un examen, no una necesidad de presentarme ante el público y siempre lo hago con la misma ilusión y con el mismo cariño y respeto, o sea que como siempre estar allí, vamos.
Pues ganas ya. El día 6 de febrero, apuntároslo en el Palau Final y de Congresos de Tarragona, que como siempre nos pasa aquí en Tarragona, que lo guardamos a último momento para coger las entradas, no os durmáis si queréis tener precisamente un sitio adecuado y bien bonito para poder disfrutar del concierto. Diana, yo sé que es muy complicado ya más, porque tú llevas ya esto, 20 años encima del escenario...
Digamos ya a nivel profesional, pero hace años que ya empezaste en el mundo de la música haciendo tus cosillas. ¿Cómo se hace un recopilatorio precisamente para estos conciertos? ¿De qué manera dijiste esta canción entra, esta canción no? Porque debe ser un dolor de cabeza.
Totalmente, porque tienes que dejar mucha afuera. Son 20 años desde que salió esa canción sola, que fue la que me dio a conocer y que por supuesto va a estar, pero llevo 30 años que las imágenes de la canción, del videoclip que está saliendo, pues se me ve presentándome a los concursos de Copla, de Saeta.
Y sobre todo he tenido una línea de lo que más pide el público, intentar que sean los singles y después tener alguna sorpresa de alguna versión, coplera y alguna canción que nunca había interpretado. Y todo eso ha hecho que el repertorio esté bastante completo, equilibrado y creo que todo el mundo está quedándose bastante contento. Así que espero que en Tarragona también ocurra.
Yo te tengo que hacer una pequeña petición de cara al concierto, porque a más a más nos sorprendiste si también colaboraste con la Marató de TV3.
Sí, qué bonito fue. ¿Y hiciste ese Gage Batagán? Una canción preciosísima tuya, preciosísima. Ya te me sale con la Z y todo. Bueno, intenté tener la mejor dicción posible. Pero bueno, lo hice con todo el respeto y bueno, hay que ponerse activo en el catalán. Yo por lo menos lo intento. Bueno, lo haces en el catalán, en inglés y bueno, que se te eche por delante, ¿eh?
Que tú te atreves con todo, ¿eh? Yo lo intento. A mí me gusta mucho la música y eso no... Ay, que se los ha cortado. Diana, ¿estás por ahí? Sí, ahí está, ya está. Te hemos recuperado, perdón.
¿Sabes qué pasa? Que estoy de camino al aeropuerto y no sé si se va a cortar, pero yo quería hablar con vosotros, por eso no quería perderme la oportunidad. Pues eso, que tenemos la oportunidad de tenerte, te rapto así, que han pasado muchas cosas en tu vida. Y te comentaba así como a modo de ejemplo esta marató de TV3 en la cual participaste o en el Moon River, una canción también de esas preciosas con los chicos del coro.
Sí, las colaboraciones suelen ser muy bonitas y la de Moon River la verdad que fue muy emotiva y escucharla así con el tiempo gusta. Precisamente cuando han pasado estos 20 años, ¿tienes alguna espinita? Porque has hecho cine, has hecho televisión, te hemos visto en tu cara, me suena, que estuviste espectacular.
Que no sé por qué no ganaste. Tenías que haber ganado tú, lo siento. Por los demás. Ay, que te me vas. Sí, ahora ya te me vas.
A ver, a ver si podríamos cogerte. Ahora, ahora vamos a hacer cobertura. Venga, va. Venga, ya está. Ahora sí, ¿verdad? Sí, sí, sí. Pues estar en tu cara me suena es ganar porque es un programa precioso, familiar, en el que se hacen esas versiones tan bonitas, las caracterizaciones increíbles. Jess Muse, que es una productora excelente, que trabaja muy bien y a mí la verdad que me sentí muy ganadora y estar con los compañeros y todo. Y ha sido un trabajo muy bonito. A Spinita me quedan...
No es pinita, sino que es que me quedan muchas cosas por hacer y espero que la vida me dé salud para poder hacerla y que el público quiera, por supuesto. Pues eso esperamos y que tengas la oportunidad de explicárnoslo durante mucho tiempo, ¿eh? Y que sea con la excusa de un concierto debajo del brazo aquí en Tarragona.
De cara a esos próximos conciertos, no sé si en Tarragona, pero ¿te llevas a alguien de cada ciudad en algún momento con, no sé si, ahora que estarás dos días en Málaga, algún amigo que está por ahí músico y que ha formado parte de la vida de Diana Navarro?
Pues hay sorpresas, ¿no? El próximo 9 de febrero en Málaga. Y bueno, siempre que puedo intento tener alguna sorpresa de artista invitada en cada concierto. No se dice, ¿no? Ay, no, sorpresa, claro. No se dice nada. Bueno, aquí en Tarragona te tenemos a ti. Ya con eso ya nos tenemos bastante. Ya te lo digo ahora, ¿eh?
Bueno, yo voy a dar lo mejor de mí, espero que el público se sienta muy feliz, va a haber copla, va a haber flamenco, sonará también la zarzuela, mis temas más emblemáticos, temas nuevos, o sea que yo creo que va a ser una celebración de mi carrera que espero que a la gente le guste y que se anime a venir a verme. ¿Y tenemos alguna cosilla también en pantalla grande o encima del escenario en teatro?
Pues sí, sí, vamos, lo que son proyecciones, siempre va acompañado de visuales y llevo unos músicos extraordinarios en directo que yo creo que van a emocionar también. Ay, qué ganas de verte. Pues mira, ya no te entretengo más porque sé que vas hacia el aeropuerto...
Espero poder hablar otro día más tranquilamente contigo, Diana Navarro. Cuando queráis y sobre todo para ti y para tus oyentes, que un besazo enorme y que nos vemos en nada en el Palacio de Congresos, que yo creo que va a ser muy bonito y es una manera de desconectar de las realidades cotidianas y venir a disfrutar de un spa musical.
Así que que se venga a todo el mundo. Pues venga, a relajarse, a disfrutar y a dejar los problemas en la puerta. Que ya vendrán otro día, que ya vendrán. Y mira, acabamos con este cautivo, eres luz de Málaga. Sería cautiva y sería para ti. Gracias. A ti, Diana, gracias. Un besazo enorme. Adiós.
Has derramado tu saber.
Solo tú, solo tú, Altísimo. Eres salvación.
I ens acaben de dir ara mateix, fora d'antena, que si teniu ganes, moltes ganes de gaudir d'ella, de Diana Navarro, que l'únic que heu de fer ara mateix és trucar-nos al 977 24 47 67. Sí, sí, sí, ho has sentit bé.
Truca'ns ara mateix al 977 24 47 67 i tindràs l'oportunitat de gaudir d'aquest concert amb Diana Navarro. L'únic que has de fer és trucar-nos ara mateix. Que bé que canta aquesta dona, que bé que canta aquesta dona.
I que meravellós que serà el concert aquí a Tarragona. I com diu en aquesta cançó, tinc una corazonada de que serà inoblidable. Vols anar a veure-la? Truca'ns. Tengo una corazonada Si el amor con amor se paga
¿Por qué no darnos amor sin ningún temor? Y así el amor nos envolverá Que la Navidad nos sirva para recordar Que somos hermanos de luz Y venimos del mismo lugar
Nos ayude a olvidar todo lo que hicimos mal y volvamos de nuevo a empezar. Que la Navidad nos traiga
Aquesta seria, més per aquestes dates que hem deixat enrere, però li canvia si podia ser per Nadal, per l'estiu, per la primavera, a qualsevol hora, amb ella.
Fins demà!
Fins demà!
a la vida sonreír recordando que estar vivo no es vivir si el motivo no es amar y el saber de la gente certeramente certeramente
Si el amor miras de frente, es para siempre, es para siempre. Doncs deixem-ho aquí a l'aire, perquè ja tenim el pròxim convidat, que ja el tenim més que assegut als estudis de Tarragona Ràdio, i anem de seguida a saludar-lo. Recorda, Diana Navarro, aquest cap de setmana. 6 de febrer.
Divendres, al Palau Firal i de Congressos de Tarragona, gira 20 aniversari. Ja no estic sola, perquè està amb vosaltres. Fans de Tarragona. De millons a divendres, una hora per la música de casa.
Estic totalment d'acord amb aquest títol, eh? Sí, sí, absolutament.
És que l'actitud és el que jo crec que ens dona una cosa o ens treu una altra. Exactament, si no tens actitud no pots començar a fer res. Exacte, mira, ens estem tots dient, exacte, exacte. Com sorgeix aquest títol? A veure, aquest títol sorgeix perquè jo el vaig fer també una exposició a l'Ateneu,
I entre diversos títols que havíem de triar existia aquest. I aleshores el tenia amb el record i el vaig posar perquè em va semblar prou adient...
Siguent una exposició que presento a l'Ajuntament de Tarragona. Aleshores vaig pensar que era el més adient de tots. Però amb aquest títol, això vol dir que hi ha molta llum en aquests quadres? Tenim l'oportunitat precisament de veure aquest camí i aquest èxit?
Bé, jo, si em permets, faré un petit recull del meu inici. Endavant, i tant. Ja anava a l'exposició que pots veure. Jo vaig a la llar de jubilats de Sant Magí, que està al carrer Prat de la Riba, i aleshores un dia va haver-hi una convocatòria per la gent que vulgués aprendre a pintar i a dibuixar amb un taller que es va crear a la llar. Molt bé. Aleshores jo m'hi vaig apuntar.
Jo no havia pintat mai en la vida, ni havia d'això, no? Aleshores, quan em vaig acostar al taller de pintura, amb la curiositat del que allà es feia, tenia prop de 80 anys. O sigui, jo, abans d'això, res de res. Res de res. Mai havia dibuixat i molt menys pintat, i em vaig atrever a començar.
El primer presentatge va ser dibuixar, traslladar figures i formes i fer-les proporcionades als models proposats. Sembla que me'n vaig sortir prou bé i llavors s'havien de posar colors als formes i va ser un altre repte que vaig tenir. Perquè per mi no era gens fàcil. I jo m'havia d'acomodar amb una sèrie de possibilitats que hi havia que jo les ignorava totalment. Era un món nou totalment per mi.
I qui era la mestra? La Francina Collado. La Francina Collado. Molt bé. Llavors, era un nou totalment per mi, com he dit, i jo tinc un taller a prop de casa meva, i el vaig a assentar i preparar per poder desenvolupar la meva afició, no?
Vaig deixar d'anar a les classes en un moment donat i vaig continuar fent la recerca com tal de descobrir coses noves que jo m'anava inventant i anava fent proves i ara hi posaré terra i ara faré córrer la pintura amb un secador i tota una sèrie de coses, no?
Sí, sí, va començar aquest món autodidacte, d'alguna manera va explotar a les seves mans. Sí, sí, sí. Aleshores vaig pensar en poder... Tenia moltes obres perquè el que em va agafar la pandèmia per d'entremig, era una sortida de casa...
comprava teles i pintures i pinzells per telèfon, me les portaven, i aleshores, quan vaig tindre una bona quantitat de quadres fets, vaig pensar en fer alguna exposició. S'ha de ser valent, eh? Jo sé que hi ha molts pintors que ara per ara...
Potser encara no l'han exposat. Què tenia que perdre? Ja ho sé. No res. Precisament això. No res. L'única és actitud. M'havia de donar a conèixer. Sí. Afortunadament, jo sóc una persona coneguda a Tarragona per moltes coses bones i per algunes també de no tan bones. Aquestes menys, jo crec, per la forma...
Aleshores he experimentat diferents estils, anant sempre a la meva. Sempre jo a la meva, no? Sí, sí. Primer un estil més realista, després va anar derivant en coses més abstractes, fins a arribar a un estil més simplificat de les formes. Buscant sempre la geometria i els colors que lliguessin i que fossin vius, que cridessin l'atenció, que no fossin colors esmortuïts.
i avui damunt de la taula estic fent una panoràmica d'una ciutat important, tipus New York o alguna cosa d'aquestes, i aquest quadre portarà el número 306. 306? Sí. I gairebé tots més o menys a la mateixa mida, també a banda d'agradar-te a jugar amb les textures,
També amb els tamanys dels diferents quadres? A veure, jo vaig començar una miqueta induït per tal com havíem anat al taller de pintura de la llar. Vaig començar i vaig anar a una botiga de Tarragona, no vull fer publicitat,
Per mi no hi ha problema, eh? Doncs vaig anar a Bacus i vaig comprar blocs de pintar i de dibuixar, no? D'acord. I el primer que vaig fer va ser allò. Aleshores, a casa meva tenim un quadre perquè l'Anna va treballar a Creu Roja.
I el Miró els va regalar una obra feta amb tela que està a casa Castellarnau o en algun lloc d'aquests. I a tots els treballadors els van fer una fotografia i la tenim penjada al menjador de casa.
Aleshores, jo vaig dir, doncs jo he d'intentar fer alguna cosa de tela. Vull passar cap allà, no? Vull passar cap allà. I vaig agafar i vaig fer un retrato del quadre aquell. Sí. Me'n vaig anar, vaig comprar una tela i em vaig posar a pintar un quadre de miró. Que dius! Un quadre de miró. Em va sortir bastant bé.
Molt bé. I llavors vaig continuar fent coses... Ja sobre tela, ja. Sempre sobre tela, sempre sobre tela. Perquè, a veure, a mi m'agrada... He arribat a la conclusió de que m'agrada molt dibuixar, dibuixo i després pinto. Sí. Però sempre sobre tela.
I com dibuixes? A veure, explica'm, però clar, ara mateix sembla una cosa que ha de ser arribar i modre, però imagino que la prèvia, perquè a més a més la tela, només que et passis d'una ratlleta, potser allò ja no es pot esborrar o ja no s'esborra de lo mateix que amb una goma. Jo dic que sóc un pintor atípic perquè jo primer he de dibuixar.
Hi ha els pintors clàssics que han anat a estudiar belles arts i tot això, que jo no hi havia anat mai. Aleshores, aquells fan un fondo, pinten els fondos, després pinten a damunt, etcètera. Sí que després, si convé, pots pintar damunt qualsevol cosa i pots esborrar. Però jo primer dibuixo. Jo primer penso el que puc fer. Vaig a internet, miro coses, estudio formes...
Faig un dibuix i llavors, quan el tinc perfeccionat, llavors el pinto. Ah, molt bé. I precisament aquestes formes són formes que has arribat a veure, que has imaginat. Clar, aquí hi ha la realitat algunes vegades i la ficció. He vist alguns quadres teus que es fusionen fins i tot.
A veure, hi ha de tot. Hi ha de tot. Jo primer... Mira, a vegades... Ara contesto en un altre sentit per arribar allà on volem arribar. Vinga. Jo a vegades m'assento davant de la tela i no sé què fer.
No sé què fer. Estic bloquejat. Estic bloquejat. O buscar la inspiració, que aquesta també seria una altra. Esperant que arribi. Home, que unes vegades necessites... I llavors faig, que en tinc alguns, molt pocs, però en tinc alguns, faig algun quadre abstracte. Vull dir, començo a posar colors...
busco la manera de lligar els colors, traces geomètriques per allí, faig coses... A veure, llavors hi tiro terra, i a vegades hi tiro algun líquid perquè m'ho aclareixi una miqueta. Que hi ha una miqueta aigua. Sí, aigua, i després també tinc un... un d'això, un suplet d'aquests de cuina,
Un suplet de cuina. Però això no és perillós? No. Tela i cuina i pintura... No, no, no. Jo ara dic que això és una bomba, eh? Tot és perillós. Si no se sap fer anar. Ja, però un pincer i pintura al costat d'una tela, perfecte. Però un suplet al costat d'una tela amb acrílico... Però depèn. Depèn del tema... Ara m'estaves fent patir, eh? No, no, no. No pateixis que no... No arribarem a mal puesto, no.
I bé, aquest és un petit recull del que jo he fet fins ara. I és el que es podrà veure en aquest camí, que tindrem la possibilitat de veure a partir de demà mateix? Demà presento 36 obres. 36 obres? 36 obres, sí. Uau! 36 obres, n'hi ha aproximadament la meitat que són treballs més antics i l'altra meitat són treballs fets últimament.
I aquest treball s'haurà d'exposar-los, però clar, ja estan posats. No, anem a posar-los demà al matí. Ah, demà al matí. Demà al matí perquè a l'Ajuntament allí sempre hi ha quadros penjats o també s'hi fan exposicions de bonsais. Ah, d'acord. O sigui, s'aprofita el temps al màxim. Jo tinc les dades des de, diguéssim, avui, fins 15 dies. D'acord. Fins al dia 19, me sembla que és.
I demà del matí anirem a penjar els quadros, perquè com que ja està tot preparat... Que clar, ho trobo molt just, i pensant, demà al matí, no pot ser, perquè si a la tarda ja és exposició, la inauguració... El pati de Jaume I ja està molt preparat, i a més a més hi ha una persona que s'encuida que es diu Jordi Avelló, que ho porta molt, molt, molt bé,
I aleshores ell també col·labora a penjar els quadros, no? Primer, el dematí, hi anirem, amb la Francina, precisament, a posar els quadros per temes. D'acord. Entens? Perquè, per exemple, hi ha un quadro que jo ni dic l'Avatard, que és una trilogia, doncs aquests tres han d'anar junts. I això, doncs, clar, si no se sap, potser no poses un aquí i l'altre. Clar, clar, clar, clar.
I llavors, a mig de matí segurament que estaran penjats perquè ja estan preparats... Allí ja ho tenen tot preparat amb uns fils de plàstic penjats a punt de només penjar-hi el quadre. Per tant, no és una feina que duri massa.
Hi ha algun que sigui la nineta dels teus ulls? Aquell que diguis, ostres, aquest m'agradaria, dintre d'aquesta exposició, que tingués un lloc especial? O fins i tot ja l'has dit, aquest ha d'estar aquí? O almenys ja ho tens pensat? Saps què em passa? Què? Jo feia el quadre. Sí.
El deixo. Quan el dono per acabat, li poso el vernís i me n'oblido. I després, quan haig de fer una exposició com ara, que els haig d'agafar els quadres, de cop i volta em miro el quadre i dic, ostres, això he sigut capaç de fer jo?
No pot ser. Però sí, però sí que ho és. Ho he fet, ho he fet. Tinc un especial per direcció, diguéssim, o no sé com dir-ho, aquesta trilogia que t'estic dient, que després te l'ensenyaré. No, però vull que me l'expliquis. Ara ja me l'has d'explicar, almenys. Bueno, és complicadet d'explicar-la, eh? És complicadet d'explicar-la. Perdó, tres... Espera't un segon. Sí, sí, tant. Mentrestant...
A veure, aquesta trilogia. Jo sóc un desastre per trobar les coses. Si ho has dit abans, és veritat. No sé si ho veuràs prou bé, però aquest és un de la trilogia.
Ai, és el que justament, mira, tenim darrere teu. Sí, sí. Que jo t'anava a dir, aquesta ballarina al sol... Aquest és un dels... Perquè és una ballarina al sol, o almenys m'ho ha semblat a mi. Aquest és un. Sí. Aquest és un altre, que també forma part de la trilogia. D'acord, aquest seria com l'acompanyant, d'alguna manera. Sí, sí. I llavors, aquí n'hi ha un altre que també m'agrada molt, que és aquest. A veure... La càmera l'està recollint? A veure si el recolleix de càmera...
A veure, aquest... Ai, mira, també és la dona sota el paraigües. També és, també és. Sí, sí, sí. I després hi ha un canal que tinc aquí, que la gent...
I aquest del Paraigües és el que trenca una miqueta amb els altres dos? Sí, sí, sí. A mi m'agrada dibuixar Paraigües. N'en tinc diversos de Paraigües. I què seria? La trilogia del temps, d'alguna manera? Jo d'aquesta trilogia en dic Avatar. Avatar. Com que són noies així una miqueta diferents, però en dic Avatar.
Ostres, saps què m'imaginava algú en petitet? L'home, la dona... Jo soc molt cap quadrada d'aquestes coses. M'imaginava la dona, l'home i alguna criatura, amb els mateixos contextos. No, són tres noies diferents, amb el mateix estil. Després n'hi ha un que la gent, i aquest el guardo com a oro empanyo, que la gent s'ha enamorat sempre, que ja l'he presentat amb dues exposicions, i aquesta serà la tercera.
que vaig tindre la sort, la sort em va sortir molt bé, i vaig fer un quadre que tu te'l mires i dius, ostres, aquí hi ha gotes d'aigua. Està tot ple de gotes d'aigua. Ah, que bonic. I efectivament, veus, aquesta és una altra de les coses que jo me vaig atrever a fer. Vaig pintar un quadre tot de negre, tot de negre, després el vaig barnissar,
I després, amb un espray d'aquests de limpecristals... Què dius! Hi vaig posar aigua i vaig espolvorejar... Però aigua normal i corrent, eh? Aigua normal i corrent. Aigua normal i corrent. Aigua normal i corrent. Sí, sí, sí. Vaig espolvorejar tot el quadro i després, així de travès, diguéssim, amb un espray de color blau, blau molt clar, li vaig donar una miqueta així i tu diries que allí hi ha gotes d'aigua.
Ai, ho vull veure. Això, aquest també estarà dintre d'aquesta exposició? Sí. Perfecte. Inclús hi ha hagut gent, quan l'he exposat en algun lloc, hi ha hagut alguna gent que a mi m'ha sapigut greu perquè no s'ha de fer, però hi ha hagut gent que ho ha tocat a veure si les gotes d'aigua eren amb relleu. Val, val, val. Perquè dóna aquesta impressió.
Oh, que maco. Què és el més agosarat que has fet quan l'has pintat? Fins i tot allò que dius, ostres, quan he acabat de fer el quadre, dius, a veure, no és que no l'hagi pintat jo, però dius, ostres, això no tenia que haver estat el que jo pensava, que ha canviat totalment conforme la vas pintant tu. Sí, això em passa alguna vegada, i llavors la solució que tinc és agafar, emborronar tot el quadre d'una pintura gris o negra o blanca, i llavors fer coses a damunt.
Però aquell quadre ja ha de ser un quadre que jo no hi puc dibuixar al damunt. I llavors començo a mesclar colors, a posar colors grocs llampants, vermells agressius...
I llavors fa servir bastant el que es diu la cinta de carrocero. Ah, ostres! Per fer figures geomètriques. Val, perquè no es trepitgin colors amb uns altres. Exacte, exacte. Que bo, que bo, que bo.
Ostres, doncs tot això, fins quin dia? Perquè si inaugura demà, recorda'ns que és a les 7 de la tarda, i que estem tots més que convidats, o sigui, oients de Tarragona Ràdio, jo us espero allà. I tant, i tant que sí. Allò allà estarà 15 dies. 15 dies, fins el dia 19, eh? Que sí, pot anar dematí i tarda, dissabtes a la tarda i diumetges al matí.
Mira, ara t'ho dic que tinc aquí apuntat l'horari, si vols, eh? Sí. El dissabte és de les 11 fins a les 2 i de 4 a 8 de la tarda, i després el diumenge de 10 a 2 del migdia. Sí, senyora. Podem visitar, mira, estem allà, i a més a més, si fa temps que no veieu l'estàtua del pati del rei Jaume I, allà el tenim, conjuntament amb aquesta magnífica exposició. És un lloc ideal per exposar.
I que estem convidats, no? I tant, que sí. Hem de venir, no? I tant. El que no vingui li posaré falta. Doncs vinga.
Doncs recordo que serà l'exposició demà mateix a les set de la tarda a la inauguració. Exactament. I que després ja els caps de setmana, i m'imagino que els dies de cada dia, si estem per allà i voleu trucar a la porta de l'Ajuntament, jo crec que tancada no està, ja que aprofiteu. I jo tinc notícies que vindran alumnes del Pons i Carn. Molt bé. Els diuen en grup, i aquell dia jo vindré per explicar-los les coses que necessiten que els expliqui.
I anirem treballant el tema. I de cara al futur, quins projectes tenim? De cara al futur, el més immediat és que el dia 5 de març presento una altra exposició a l'Ateneu de Tarragona. Una altra? Totalment diferent? Sí. Jo em pensava que seria aquesta mateixa i que aniria cap allà. No, no. Pot ser que hi hagi algun quadre que també decideixi posar-la a l'Ateneu. M'estaria bonic. I a l'Ateneu serà la sisena exposició que presento sol.
i matitzo-ho de sol perquè n'hi vaig fer una a mitges amb la Francina Collado. És veritat que vam presentar-la aquí, si no recordo malament. Va haver-hi una altra que te me vas escapar.
Sí, a Tarragona vam parlar un altre dia, però va haver-hi un altre per aquí al mig de les que, clar, per dates o alguna cosa d'aquestes, no vam poder convidar-te. Sí, bueno, doncs no passa res. Però ara no te m'escapes, eh? De cara a la propera, a la T9 de Tarragona, t'enredo i tornes a venir aquí, eh? Jo, mira, jo tinc molts problemes físics, però la memòria la tinc molt clara, i llavors t'ho recordaré. Ho sé, dóna-ho fer, dóna-ho fer. I vull que m'ho recordis, eh? No pateixis, que així serà.
Doncs Antón, moltíssimes gràcies. Gràcies a vosaltres. I us esperem un altre dia, ja ho saps. Tens una cita amb vosaltres. Moltes gràcies i doncs celebro formar part, amb la meva petita aportació, suposo, del 40 aniversari de Tarragona Ràdio. Doncs així ho espero també. A veure. Gràcies. Gràcies a vosaltres. Adéu-siau.
I que les coses mai canvien, però sempre hi ha un primer dia.
Doncs hem amb aquest primer dia retroviso musical que ja tenim amb nosaltres. Aquestes tres píndoles que ens deixa el Jordi Sogranyes. Avui amb Tomeu Penya, amb Sheik i amb... Ja no desvello l'última. Vinga, va. Així et quedes fins al final del programa.
Anem a saludar-lo. Jordi Sogranya. Jordi, Jordi, Jordi. Hola, Síudia. Què tal? Com estàs? Molt bé. I tu, com brava? Jo, bé. Gràcies. Me n'alegro molt. Me n'alegro. Iniciant el mes de favorer, el segon mes de l'any 26. Mira, que anirà ràpid, això. En el retrovisor musical número 304, començarem parlant de les festes desenals de la Candela de Valls de l'any 91.
Si la setmana passada ja parlàvem del triple concert amb Sancteret Pixa Mandúrries i l'exembusto al pavelló Joana Ballar, ara fa 35 anys, avui parlarem del Tomeu Penya, el qual, tal dia com avui, d'aquell llunyà any 1991, el 2 de febrer, va actuar al local de la Colla Vella per presentar el disc Els Cors Ferits.
La camamilla era un cop de terri, no? Era terri, era terri, era terri, no? És que jo no he venit mai prim. Sempre m'ha agradat molt el veure, m'ha agradat molt la marxa, m'ha agradat molt la diversió. Avui a Valls amb el temps s'encontra i no semblava, no?, a tanta gent. No, és que jo, la veritat és que quan de més de queixa torna,
però per la zona de persones, perquè és molt difícil, no? Però després, quan he subit del escenari, he vist... plàgim, s'ha d'hòstia. I més a més, hi havia actes paralels... Hi havia altres coses, sí. I què era el Poblí? El Poblí era molt, molt correcte.
Sous-titrage ST' 501
Fins demà!
Quant de temps de se sentir aquest dimoni, eh? Digue-li, digue-li!
Anem a la següent píndola, som-hi Jordi! Molts més anys cap aquí, el 2 de febrer de l'any 2013, fa 13 anys justament, l'embalat de Montbrió del camp va acollir un concert amb les formacions Xup Xup, Segona Mà i Shake. El Shake, a banda de presentar l'espectacle Somriu, també va fer debutar a Laitor Cugat, el que esdevindria el seu nou cantant rellevant el Joan Fernós.
Tinc les soles gastades de tant caminar per pobles d'ells que han quedat oblidats, només nens i juguet quan el sol se'n va. He recollit somriures que estaven perduts, en guardo de grans i també de menuts, sempre que em demanis en tindré a punt. Agafant un que s'obri una estrella de llum, que creguin de cop totes les tristos i t'omplis de vida i colors.
Fins demà!
Muntanyes pelades per fred de d'hivern. Rianyes que flote d'entre mig del gel. La nit de fosco ja ens inunda la por.
És moment de somriure a la gent que estimem, a la que està lluny i que no coneixem. Que flori una broma d'il·lusió, que bategui el canvi de guió. Agafa-nos, que s'obri una esmetxa de llum, que cremin de cop totes les tristos i d'omblits de vida i colors. Agafa-nos, que s'obri una esmetxa de llum, que cremin de cop totes les tristos i d'omblits de vida i colors.
Agafen un, que s'obri una escletxa de llum. Agafen un, que s'obri una escletxa de llum.
Doncs vinc, anem cap al darrer, la darrera de les píndoles, i ens porta cap a un concert que hem viscut aquest cap de setmana mateix, eh? I per l'acabant...
Parlem del cantautor Sergi Carbonell, el que va ser guitarrista i compositor dels xarango. Sergi, ahir diumenge, va passar per la tronada de Reus, el nou local social de l'associació Anímat, impulsora del Reus Cultura Contemporània.
Fins la setmana que ve, Sílvia, i oïdors d'Alfans de Tarragona i del Ja Tardes Cap de Setmana. Adeu. Adeu, adeu. I els neons i joanets que van baixant a la cintura, i tres escarobos a la comissura, que acollarem els salaris.
En un llibre de carícies, de patons, tens de mirar, confrots d'acigaré. Encarronaré i enfragaré. En un llibre de les carícies, de pastilles, de roses i els croces,
Avui farem l'amor per contrair aquest sistema, obrant pel cor com a acta de dissidència. Ja et cuidaré.
Doncs així tanquem, amb aquest ritme de rombeta que ens porta el Sergi Carbonell ahir mateix en directe.
Que bé que sona, eh? Faríem una especial fins a acabar el programa. Però no pot ser, no pot ser.
Molt bé.
Doncs vinga, que tanquem el programa. Ho fem recordant-te que tenim aquest divendres a les 8 de la tarda a Diana Navarro en concert aquí a casa nostra, al Palau Finali de Congressos de Tarragona, i que tenim dues entrades per tu que ens cremen les mans. Si la vols, si les vols, truca'ns. 977-24-4767. Tinguem el programa ja, però encara estarem aquí al peu de canó. O sigui que si vols trucar-nos, t'esperem.
Tengo el corazón cansado. Aquel martes en la iglesia debí haberlo confesado. Siempre, siempre yo te quise y ahora sé que por tu amor me conté.
Fins demà! Fins demà!
Bona tarda, són les set.