Buen día, buena hora, buen momento para ser feliz. Buenos son los pasos que me acercan a ti. Siente igual las batallas que nos dejan cicatriz. Qué bonitas las lecciones que aprendí.
Bona nit. Bona nit.
Bona nit.
I us volem fer una proposta jo crec que molt, molt interessant. I és que tenim un nou disc que s'està cuinant a foc lent i dintre d'un forn molt especial. Ara mateix el forn és el Barcami. Però una vegada que hi ha, el tindreu l'oportunitat de gaudir-ne tots.
Hi ha coses que no passen de moda. Això és veritat. I ara ho esbrinarem una miqueta amb ells. Amb el Sal 150 tenim a la Rosa i al Miguel. Miguel, Rosa, benvinguts. Hola. Hola. Quant de temps és a veure-us? És veritat. A uns ho va faltar, eh? Home, que sempre m'acomiadava. Que si ara nos vamos a México, que no sé què història que nos dan un premio. Això ja fa molts anys, eh? Jo ho recordo com si fos ara, eh? Que a més a més va ser boníssim. Doncs fa com 10 anys. Sí. Tal qual.
He de parlar amb la meva memòria. Me'n fa una selecció molt rara del que m'acord. Però, és veritat, sembla que fos hace nada. Rosa, que no me'n recordo del que he dinat. Que són molt grans. T'ho dic ser-hi, me'n recordo d'aquestes coses. Ja, ja, ja. Soy abuela cebolleta, eh? Jo me'n acuerdo, quan vincis aquí a la ràdio a explicármelo, tot això. Sí, sí. Bueno, doncs ara me'n poso l'actualitat, perquè a més a més, com ho sé, que us vau ficar en aquesta muntanya rusa, perquè jo t'he dic que la Mercamia és una muntanya rusa,
de pujar i baixar, i ara anem cap aquí, i ara a veure què és el que passa, ara s'ha accionat. Com va ser? Què us va ficar? No, a veure, estem gravant. Ja teníem cançons per un nou disc, el Miguel aquí, que continua sent creatiu. Sembla mentida, però continua sent. La neurona va buscando y a veces encuentra...
I aleshores teníem alguna cosa de diners però vam pensar anem a fer alguna cosa que també la gent s'assabenti que estem gravant i llavors vam pensar que seria bona idea fer un crowdfunding que es diu això, aquesta parauleta Sí, sí
un crowdfunding, que la gent pogués col·laborar, pogués ser mecenes, pogués comprar el disc anticipadament i ajudar-nos amb la producció del disc, tot el que comporta, que no és només la gravació, sinó que, clar, les còpies, el videoclip, la promoció, tot això. I que, a més a més, clar, hi ha uns passos a seguir...
en quin moment ara mateix del crowdfunding d'Albert Cami us trobeu? Perquè he vist que estem al mig, el tercer dia. Tres dies. Tres dies només? Sí, va començar el diumenge. Però si ja portem cap a la meitat del que necessiteu? No, un terç. Portem un terç. I estem molt contents, però encara hi ha possibilitat de col·laborar amb nosaltres. De ser més senes. Sí, sí, sí. Està guai.
Vinga, va, anem a veure com són les recompenses. Me les expliqueu, us les sabeu? Jo les tinc aquí davant, eh? Jo les tinc. Las rosas las tienes superfrescas. Jo les tinc, sí. Perquè 10 euros és el preu més baix que és la descàrrega digital.
I aleshores, a partir d'aquí va pujant. 25 euros ja seria el disc físic, més la descarga digital. I el nom de crèdits, que també s'agrada. Exacte, i això és molt bonic, perquè això, tots els mecenes, que a partir de 25 euros ja els posarem en els crèdits del disc, que això fa molta il·lusió. Home, i tant. A més a més jo deu, mira, veus, la mama està aquí. Mira l'avi. Perquè sempre podem enredar tota la família.
I llavors a partir d'aquí anem pujant. Doncs 40 euros ja seria amb una totevac que tenim molt bonica. Aquí aturat amb això de la totevac. Sí. Perquè la totevac no és una totevac a l'ús. No. És una cosa molt bonica que aquí el Miguel ha tingut part de culpa. Sí.
perquè a més és un dibuix, una creació teva, que explica'm, no sé si és una creació que dius, ostres, és que jo m'imagino que pot ser així, pot ser fins i tot la portada del disc, o que tingui alguna cosa a veure amb el disc, o senzillament dius, és un regal per a la gent de Mecenes, perquè se'n pot dir una cosa original. Sí, sí, és un regal, i són dibuixos que hablan de las canciones, perquè a vegades, bueno, pues, cuando estoy componiendo, pues a veces se me ocurren dibuixos y lo voy haciendo...
en el mismo cuaderno donde compongo con pluma, porque me gusta escribir con pluma, pues hago dibujitos, hago cosas que me inspiran a las letras, ¿no?, que tienen que ver con ese momento, con lo que estoy expresando, ¿no? Pero es una joya, Miguel, perdóname, es que es una joya, ¿eh?, el dibujo. Es una pasada. Sí, es muy bonito, pero es que me encanta dibujar, ¿sabes?, porque lo único que hacía cuando iba a la escuela, ¿sabes?, porque me aburría tanto,
Dibujaba a los maestros, a los profesores, a los alumnos, a los profesores, a los que me callan un poco mal, pues le ponían su cara con un cuerpo de animal.
Bé, ara seria matèria. Sí, sí. Estàs avançant a tu tiempo, Miguel. Claro, claro, ja lo hacía, jo ja lo hacía. Però ell els posava cos d'animal, la cara del professor i el cos d'animal. No vull entrar perquè no...
Todo es presuntamente. Sí, sí. Fa molts anys. Fa molts anys. Ja no el poden posar a la presó. A saber on estan aquests quaderns. Sí, sí. Pues eso.
Y bueno, y hay uno de los premios, digamos, o regalos que hacemos en este crowdfunding, es que los primeros que nos colaboren con nosotros en las 48 horas…
Las letras que están escritas a mano también pues tienen dibujitos. Però això ja s'ha passat, perquè va ser ahir i abans d'ahir. No, el dilluns i el dimarts, o sigui... Bueno, pues... Això ja, els primers vam dir, els hi regalarem, perquè a les lletres d'aquest nou disc, el Miguel, mentre ara estàvem gravant les bateries, va començar a fer dibuixets. I vam dir, ah, això pot ser un bon regal pels primers que facin de mecenes. I aleshores, doncs...
Bueno, igual se puede estirar, ya veremos, ¿no? Se puede estirar un poquillo, hombre. Se puede estirar un poquillo. Se puede estirar un poquillo. Bueno, estàvem a la Totevac, estàvem amb escenes de 40 euros, diguem-ho així, en la cual recordem que es descarga digital el CD físic, el nom, els crèdits del disc i la Totevac, que el dibuix és una autèntica meravella.
També tenim cap als 60, que aquí ja és el mateix, i apostem per entrar a doble per la presentació. O sigui, vol dir que ja teniu una idea, amb noms i cognoms, del que pot arribar a passar amb aquest disc. Sí, sí, de fet ja estem movent la data, vull dir, ja tenim inclús un grup... Bueno, tot això està en projecte. En fase, sí. Però sí, de cara... Pensàvem que seria de cara al juny, però tot s'està retressant i segurament serà cap al...
setembre, però ja tenim el grup que vindrà, que és un grup pastorià que ens agrada molt. I, bueno, estem ja en aquest projecte de la presentació del dia. Setembre, Santa Tecla... Sí, bueno... Que casualitat, no? Sí, una mica més tard. Sí, seria passada. Seria passat Santa Tecla. Però sí, estem ja en això. Sí.
Bé, estaria bé. L'important és que s'acabi de fer tot, que les cançons acabin de veure el seu camí i que digui, ostres, una vegada que ja estic tot fet, tenim l'altre mal de cap. Una vegada que s'acabi el mercami, tot això s'ha de fer. Clar, però això ja estem en allò, diguéssim, ja hem començat a gravar, tot està ja en projecte, ja. Sí, sí, sí. Ja tenim el pla, el plan hecho. Ja tenim el pla.
Y la verdad que, bueno, pues estamos contentos porque, pues la verdad que va a ser un disco bastante generoso, con 14 temas. ¡Guau! Y pues la mayoría son nuevos, algunos instrumentales, música rock celta, y otros pues que hay dos que son adaptados de los antiguos discos.
que les hemos dado una vuelta de tuerca, pues les hemos actualizado ahora y les hemos dado un toque así más. No queríamos que se perdieran ahí y van a salir en este disco también. Por eso tal vez el título de Hay cosas que no pasan de moda, es una miqueta para eso, porque tot es pot recuperar.
Sí, no, és una frase, va ser una idea del single del disc, que és una cançó que es diu «Hay cosas que se hacen o no», que és una frase típica del Miguel, que diu «Hay cosas que se hacen o no», que és una mica...
Bueno, és una frase que no té gaire sentit, però en realitat... Sí, però la usamos mucho. La usamos en nuestro cotidiano vivismo. Hay cosas que se hacen o no. I llavors... Si tires cap davant, fes, i si no... I llavors, doncs això, aquesta frase que usem molt, així en broma, doncs hi ha una cançó d'aquesta frase. I llavors la primera cançó d'aquesta... La primera frase. La primera frase d'aquesta cançó diu, hi ha coses que no passen de moda.
I llavors vam pensar que seria un bon títol pel disc. Sí, perquè, bueno... És que dóna molt de joc, eh? A més a més, jo crec que fins i tot sobre l'escenari, a l'hora de presentar alguna altra cançó o alguna cosa que pugui, jo que dius, explico-nos de què...
Hi ha coses que no passen de moda, és veritat? Correcte, és veritat. Hi ha coses que no passen de moda. I que a més a més, potser fins i tot, mira, amb el Jose fa una miqueta que dèiem, algunes sí que podrien passar de moda, però les altres, com el carinyo i tot això, podrien quedar-se i potenciar-se, no? I tant. Que bonito lo que has dicho. Eso es muy bonito. Hi ha coses que no han de passar de moda. Eso no pasa de moda. Ah, claro. I han tenido la oportunidad de...
presentar a Tarragona Ràdio. Això no passa de moda. La Sílvia no passa de moda. La Sílvia no passa de moda. Otres coses vienen i se van, però la Sílvia no passa de moda. Aquí, enclada, aquí, enclada. Entre nosaltres jo me vull jubilar, però no me'n deixen. No, no. És que ets molt jove. Jo encara no em toca. Home, però deixeu-me. Que no, que no, que ets molt jove. Deixeu-me ser lliures.
¿Y entonces dónde iremos? Si tú te jubilas, ¿dónde iremos? No, que yo vendré igual. Yo le digo, home, ¿tú vindràs? Jo, claro que vengo, claro que vengo. Aquí a hacerlo por colaboración. Uy, que no m'escolti, jefe, que encara la liarem. Encara la liarem. Home, estic descobrint que ja ho teniu tot apamat. Si és que ja està. Sí. I la gravació a casa, ja ho he acabat de netejar, però em va fer molta gràcia.
Ah, el Miguel allà amb l'aspiradora. És que vam dir, va, fem un vídeo una mica, jo què sé, amb el que estem fent ara. I estàvem netejats. I el Miguel va dir, no, grava'm, grava'm netejant. I dic, pues sí, per què no, així la gent veurà que tu també neteges. Està molt xulo això. Que a veces limpiamos y todo, a veces.
No, o sigui, nosaltres netegem entre els dos. Això sempre, això és la realitat. Però és que no passen de moda. Correcte. I llavors vam gravar aquest vídeo per animar la gent.
Hay otro, hay otro, nada, un story que ya no estará, pero bueno, que era que estábamos cocinando pollo en la cocina. Con un delantal. Y decían, pues otra cosa que nunca pasa de moda. Porque siempre estábamos cocinando.
I a més, home, hi ha coses de la vida que ens agrada menjar. Que és una passada, home. No, ja ho hem de fer, que no ens podem mantenir de l'aire. Encara que l'operació en miquiner la portem jo a la Porto Fatal. Si trobeu la meva línia, potser se m'ha caigut en algun lloc. No sé, no estarà, però bueno. Però continuo, eh? Vinga, va. Ens havíem quedat amb els de 60. Arribem als del 100, que aquí ja se posa una miqueta també l'entrada doble,
i accés al backstage, que jo li dic, això li vaig preguntar. Això que li deu allà, la gent allà alçada, i vosaltres allà canviant-vos i tal i qual. Cuidao con eso. La gent pot venir al backstage, a darrere, diguéssim, on... Però una vegada que sou canviat i aquest allà... Home, clar. Hombre, a ver, si te pillan calzoncillos...
És que pot ser perigro, eh? Ja te taparás por ahí con una toalla o lo que sea. Això és perigro. Intentaremos que ya estemos cambiados. La gent que de moment... Alguns s'han recolzat amb aquesta recompensa, diguéssim. Són gent molt coneguda. O sigui, que després vindrà en el vaquest eix, doncs clar...
Que ja coneixem. Però bueno, que està obert a qualsevol que vulgui. I tant, i tant. I és un moment muy especial. Antes de un concierto. És veritat, perquè normalment això és una ceremonia que jo almenys crec que feu als grups, que a més és una miqueta d'intimitat a l'hora de centrar-se i de poder visualitzar com anirà el concert a l'hora de sortir. Sí, sí, sí.
No, i és important, perquè sempre abans d'un concert, aquest moment d'estar al backstage, si és que hi és, que normalment amb concerts que estan ben produïts hi és, no? L'últim que vam fer va ser a Madrid, ara, el mes de febrer, i era al Parque de Atracciones, i tenen un auditori però maco. Sí, sí, sí. I, bueno, hi havia dos mil i pico joves, dos mil joves. Déu-n'hi-do!
I teníem camerino. Llavors, clar, va ser molt bonic perquè llavors quan tu tens el camerino... A veure, nosaltres no podem anar aquí fardant. No sempre tenim camerino, no sempre. A vegades és una carta... S'ha complicat. Sí, a vegades ens canviem a la furgo on viatgem. O sigui, no podem anar aquí d'estrelles, no. Però de vegades, quan sí que tenim camerino,
I llavors s'agraeix molt, la veritat, perquè aquella estona d'estar concentrats, relaxats, de poder estar junts, estar tranquils, això s'agraeix molt. Sí. Això fa molt. És important. Això és veritat, és molt important. Ja sabeu que, sí o sí, en la presentació del disc ha d'haver cabaret o no? Sí. Claro, claro. Això segur. Clar, perquè han d'entrar al gran castell. Claro. Perquè és la presentació, no està amb vosaltres. I tiene que ser un sitio muy bonito, claro.
Bueno, la donarem i farem una mica de pica-pica. No, claro, y le podemos invitar algo. Els podem convidar. Estava pensant en quins trams de Tarragona o quin lloc de Tarragona us agradaria per poder presentar. Heu estat al Teatre Tarragona. Sí, hemos hecho dos discos ahí. Exacte. Un campo de Marte.
Es que al campo de Marte se'n va una mica. Es que, guau, ojalá algun dia. Bueno, algun dia. Sí, son més conaguts. Mira, estamos apuntando
a la sala Red Star de Valls. Ah, molt bé. També bona gent. Estamos apuntando, porque... Sí, perquè hem vist que té molta capacitat de públic. Está bien, bon sonido, está bien. Bueno, y estamos esperando respuesta, porque ya les hemos lanzado la propuesta. Amigos de la Red Star, ¿qué pasa? ¿Dónde está la duda? Ya está. Ya está, ya lo he ficado, ya lo he ficado. A veure, a veure, estem... También el grupo que viene de Asturias, pues son siete.
i necessita un escenari grandecito. Aquí en Tarragona, la verdad que las salas que tenemos, el escenario es pequeñito, es justito, que nos metemos como sea. Es complicat, sí, que sí, que es fa el croquis, es fallar, però bueno, si fos un... Bueno, ens han de contestar, això és així com... Sí, però bueno, sea donde sea, lo anunciaremos con mucho tiempo. Amic de la reta, sou la millor de Very Best, ara mateix, per nosaltres. Això.
Valls, que bonic és Valls, amb aquest arreta allà, que allà al costat d'un polígon superbonic, on esteu vosaltres. Piaça escales per entrar. Ja està, serveis? Una mica de peloteo, però si serveis la cosa. A 27.
Vinga, va, que són molt bona gent. A més a més, hi ha pàrquing fora i si no el busquem no hi ha problema. Si no, parqueu a l'esclat i aneu caminant, que estan al costat. Increíble. Increíble. Que sitio tan bonito. No ens queda gaire temps, perquè hem de connectar les notícies ja. Digueu-me què és el que poden fer ara mateix qualsevol que ens estigui sentint.
Posant ver camisa al 150 ja surt? Sí, jo crec que sí. O sigui, nosaltres estem enviant l'enllaç. Si no, poden anar al nostre Instagram i està la pàgina i està l'enllaç. I ens encantaria que ens ajudaràis. Sí que és cert que tenim un poc ahorrado, però no arribem.
Y si nos ayudáis entre todos un poquito, pues haremos una buena promoción. El disco es un disco que la verdad que estamos muy contentos y nos gustaría que llegara pues lo más lejos posible, ¿vale? Y pudiera tocar los corazones de las personas y bueno. De aquí a 20 días, no pateixis, Miguel, que de aquí a 20 días os dono a trocar otra vegada y fem un seguiment. Venga, pues. Y cualquiera de los que faltan 36 días, ya diré, bueno,
Proma superada. Coses d'aquestes, eh? Això, això, això. Fem-ho, eh? Molt bé. Vinga. Gràcies. Gràcies. Adéu-nos-nos. Gràcies. Adéu-nos-nos. Adéu-nos-nos. Adéu-nos-nos. Adéu-nos-nos. Adéu-nos-nos. Adéu-nos-nos. Adéu-nos-nos. Adéu-nos-nos. Adéu-nos-nos. Adéu-nos-nos. Adéu-nos-nos. Adéu-nos-nos. Adéu-nos-nos. Adéu-nos-nos. Adéu-nos-nos. Adéu-nos-nos. Adéu-nos-nos. Adéu-nos-nos. Adéu-nos-nos. Adéu-nos-nos. Adéu-nos-nos. Adéu-nos
Fins demà!