Bona tarda, són les 6.
Els parla Laura Casas. La ciutadania de Tarragona podrà saber en temps real si s'ha apodat als arbres del seu carrer o quan es va fer per darrer cop. L'Ajuntament valora positivament els cinc primers mesos del nou contracte de mananteniment dels espais verds en marxa des del juny i que ha assumit l'empresa Ambitec Servicios Ambientales pertanyent al grup Soriguer.
L'alcalde Rubén Vinyuales explica que és un canvi substancial i que amb la nova empresa s'ha guanyat en eficiència, modernització i en professionalitat.
que vostè pugui acabar picant a l'arbre del seu carrer i sàpiga quin tipus d'arbre és, quan es va fer la poda, quan es farà la poda, ens traurà la feina als alcaldes en un 30%. Així que és, com deia el director, és una manera de també poder visibilitzar la feina que es fa i també de tenir un control exhaustiu per part del propi govern de què s'està fent.
S'han posat més recursos en la cura de parcs i jardins. També el servei s'ha ampliat i ara es treballa els dissabtes a la tarda i els diumenges i festius al matí. Una altra de les novetats és un pla de xoc per condicionar jardineres i mobiliari urbà, un pla de poda a quatre anys vista o l'objectiu de reposar 350 arbres cada any.
I salvem els morrots de la Sabinosa. A favor del camí de costa, ha convocat una concentració davant la Diputació de Tarragona per al dissabte 29 de novembre. Entre d'altres, han explicat la seva oposició al projecte de construcció d'una pista de 5 metres als morrots de la Sabinosa. Cecília Carré és membre de GATA, ecologistes de Tarragona. Prou de convertir espais naturals en urbans.
A la natura s'ha de seguir el principi d'intervenció mínima. S'ha de conservar el caràcter natural del paisatge. S'han de preservar les espècies vegetals naturals que tenim en el paisatge. Una cosa és l'acondicionament d'un sender i l'altra és crear una mena d'autopista.
Protestaran dissabte, 29 de novembre. El portaveu d'en Comú Podem, Jordi Collado, considera que la seguretat és un tema clau i és per això que ha pactat amb el govern municipal implementar un sistema de càmeres personals a la Guàrdia Urbana. Ho ha explicat en una entrevista de portaveus de Tarragona. Ràdio diu que això és garantia de seguretat i de democràcia, un mètode que ja empren altres policials.
locals de l'Estat i també la de Reus. Ho ha recordat la portaveu del govern del PSC, Sandra Ramos. Els sentim a tots dos. Que quan una gent estigui al carrer aquesta càmera permeti gravar les seves intervencions. Això té a veure amb una lògica bàsica d'aconseguir una policia més transparent i democràtica. Això serveix per protegir tant la pròpia policia perquè som, després, documents audiovisuals que poden ser prova
I Esquerra Republicana proposa crear la figura d'un gestor municipal d'autoconsum. Ho defensaran al ple de divendres. També assumeixen una moció dels veïns de les cases de colores de Camp Clar per acabar amb l'abandonament de la zona de manera urgent. El portaveu adjunt del grup Xavi Puig ha recordat que la Generalitat, com a propietària de la meitat dels pisos i de molts espais comunitaris, hauria d'assumir la seva responsabilitat.
I aquí, a les cases de Colores, el que veiem és un estat d'abandonament molt gran per part de les administracions durant molts anys. Parts infantils trencats i rovellats, jardineria malmesa i trencada, els subministraments desballestats absolutament, les clavegueres que cada dos per tres donen problemes i surten aigües fecals que es poden quedar durant molt de temps al descobert i generant pudors...
La llum punxada, escales reventades, els espais comunitaris completament deteriorats. I acabem parlant de nosaltres de Tarragona Ràdio, que assoleix els 50.000 oients mensuals al 96.7% de la freqüència modulada, un 21% més que el 2022.
Un estudi encarregat a Infortècnica per l'empresa de mitjans indica que fins a 52.932 persones van escoltar l'emissora el passat mes de maig, 10.000 persones més que ara fa 3 anys. La franja matinal és la que té més capacitat de retenció, informatius i actualitat és la matèria més valorada. Més notícies la trobaran a tarragonaradio.cat.
Un retrobament. Un projecte. Un viatge a les entranyes. La companyia tarragonina Antagonista Teatro presenta la seva obra més premiada, Los Centros de Lorca, una visió contemporània de l'univers Lorca. Divendres 28 de novembre a les 8 de la tarda al Teatre Tarragona. Informació i entrades a antagonistateatro.com
El dotzer Festival Internacional de Fotografia a Scant Tarragona reafirma la ciutat com a referent de la fotografia contemporània a la Mediterrània. Fins al 7 de desembre, el Moll de Costa acull talent latent i el despertar d'Icar. Endinsa't en els fotobooks, la mirada irònica de Txema Salvans i la mostra de Paula Artés i els Scant Films. I no et perdis el projecte de Mer Houseman i la publicació Bloc.
L'aigua inspira aquesta edició.
L'Institut Català d'Investigació Química, l'ICIC, fundat el 2004, és un referent en investigació de processos químics sostenibles, química per a la salut i descarbonització. Amb 250 científics de 40 nacionalitats diferents i situats al campus Sesselades, l'ICIC col·labora internacionalment amb institucions i empreses generant un impacte en la indústria i la societat. Descobreix-ne més a www.icic.cat.
Ja hi tornem amb les obres per tot arreu. Però aquestes són diferents. Saps que estan millorant la xarxa de clavegaram? És per evitar filtracions i garantir la qualitat ambiental. El 75% de les obres es faran sense obrir races amb una tècnica nova que fa que tot sigui més ràpid i menys molest. A més, ens ajudarà a tenir a Tarragona i la Canonga uns entorns més nets i eficients. Informa't sobre els carrers, les fases i el calendari d'actuacions a ematsa.cat.
Molt de costa, la Rambla de la Cultura a la vora del mar. Dina i passeja per l'eix de la cultura, del lleure i de l'esport al Port de Tarragona. Hi trobaràs museus, exposicions, teatre, activitats, espais per passejar i fer esport. Completa la teva visita amb un tast de la gastronomia marinera del Serratllu. Més informació a porttarragona.cat
A tots els constructors, instal·ladors, electricistes, reformistes, fusters, paletes, pintors, lampistes... Us esperem a Obramat, perquè tenim tots els oficis de la construcció i la reforma en un únic lloc. Visita els nostres magatzems o entra a obramat.es, on compren els professionals. Obramat.
Al Tanatori Municipal de Tarragona invertim en la teva tranquil·litat. Hem iniciat una reforma de 3,2 milions d'euros per la millora general d'instal·lacions i serveis, sala d'atenció a famílies i eficiència energètica. Les obres finalitzaran el segon trimestre de 2026. Disculpeu les molèsties. Tanatori Municipal de Tarragona. Sempre al teu servei. Vols fer créixer el teu negoci aquest 2025? Tarragona Ràdio t'ho posa fàcil.
Amb tarifes adaptades per a tothom i novetats com la promoció Nou Comerç. 7 dies de publicitat, des de només 80 euros més IVA. I si vols més visibilitat a la 96.7 FM i tarragonaradio.cat, aprofita ara els descomptes exclusius per a contractes anuals. Contacta amb nosaltres al 673 325 497 i fes que el teu negoci marqui la diferència. Tarragona Ràdio. Som 40.000.
Fans de Tarragona, a Tarragona Ràdio.
Bona tarda, benvinguts a la cintura de Tarragona Ràdio, què tal? Nosaltres la Mar de Bé aquí amb molt bona companyia en el dia d'avui, eh? De seguida saludem el Jordi Freixa, Jordi Català, que ja el tenim ben bé, és que disposat a explicar-nos coses molt interessants i a més a més avui relacionades directament amb la Pau.
Ja saps que comencem amb el canó de Palamós per alguna raó i fins que no s'acabi aquesta absurda guerra que només per vendre, jo crec que armes, la creen per això. Se'ls rovellen i per no llançar-les fan aquestes coses. Llenceu-les, home, millor. No les comencem a crear i així acabarem abans. No haurem que destruir, no tenim que destruir res.
I tot allò que utilitzeu per comprar armament us donaria una opció. Falten pisos, hi ha gent que es mor de gana, etcètera, etcètera, etcètera. I amb aquests milions i milions i milions que us gasteu, el món aniria d'una altra manera. Avui també recordarem una entrevista que vam fer parlant del calço fest que ens arriba aquest cap de setmana a Valls.
També anirem cap a les ales zero i és que aquest cap de setmana tenim a l'agenda Derives. Parlarem amb el Diego, amb l'Enrique Bumburi dels Derives, amb nosaltres aquí a Tarragona Ràdio. Però anem a posar a gravar i el vídeo en marxa, que com et deia, avui tenim moltes coses a dir amb en Jordi Català, amb el Jordi Freixat.
Fins demà!
Ai, que els anem cantant. A veure si l'enganxo. Ai, a veure, calla. No callis, home, que ja teníem aquí.
Com se la sap, com si fos seva, eh? Jordi Freixa, Jordi Català, benvingut de nou a Tarragona Ràdio. Que a més et veuen els ullets, estan aquí amagats, avui amb aquest barretet estil Inspector Gadget, eh? Yes. Jo li deia abans a l'entrada, dic, mira, avui vas així com de misteri. Em portes així amagadet, amagadet. Una mica més seriós. Què ha passat? Una mica. Ah, d'acord, d'acord, que tenim el convidat. Convidat.
I tant, que de seguida saludem, i tant. Però abans hem de passar per una altra coseta. Sí. Però molt puntual, eh? Molt puntual. Vinga, va, te segueixo. Sí? Què hem de fer? Mira, seguint amb la música de Tarragona... Sí, perquè avui continuem explicant l'història.
Sí, el nou mil·lenni, la música del nou mil·lenni, avui toca parlar de la Fan Fan Show, que es va derivar del Fan Fan i Claudinet. La darrera setmana vam parlar dels Espejos, també un grup que es va refer, i la Fan Fan i Claudinet va passar a ser la Fan Fan Show.
Molt bé. I, bueno, van fer... Encara existeix, eh?, la Fanfanchol. I hi havia el Magí Morranes a la bateria, el Joan Munyits al baix, el Joan Llorenç percussió, el Xavier Giner al teclat, el Jordi Català a la guitarra...
i va passar la meva naboda, la Miriam Valls, i també en una de les etapes d'aquest fan-fan-xou, hi va passar una noia que s'ha fet famosa, sobretot a Londres. Va marxar a Londres, però la vam portar nosaltres una temporada amb la fan-fan-xou, va ser pubilla de la Taneu, i va marxar a Londres, i ara triunfa. Ella es diu Maria Hernández.
Però... Maria Hernández. Clar, la Maria Moss la vam portar amb nosaltres una temporada abans que marxés a Londres. Perquè veigis, eh? I la podem sentir una miqueta amb una d'aquestes últimes cançons. I tant. Això es diu Say... Encara que està preparant proper treball discogràfic, eh? Sí, no, pare, no.
Doncs és com serà la Maria Moss. Genial, genial, genial. Baquíssima, baquíssima, la Maria. Des d'aquí record, Maria. Molt bé. Que la propera te faré una encerrona. Te faré una encerrona, la propera. Quan vingui, la portaré al programa. La trucarem un dia així d'estrangis, que tu no ho sàpiguis, i la farem entrar a una estoreta.
Jo crec que a la Maria no li va gaire bé, perquè està estudiant... Ah, ja parlaré amb ella, ja. Ja faràs alguna coseta? Sí, i tant. Per moure els teus fils de car de car. Sí, sí, no, si té... Continuem amb molta amistat, i a més a més, com que va ser pobilla de l'Ateneu, doncs quan se la requereix, ve no vestida de pobilla, però ve el pobillatge. Home, és que si vingués vestida de pobillatge, seria estrany, eh? Bueno... S'imagina que no hagués passat pàgina. I a més a més, una cosa...
Encara que canti en anglès, el que canta se l'entén. Ahí queda eso. Sí, perquè hi ha molta gent que han d'agafar un traductor d'anglès per poder saber què dir. No anava per aquí. Ja saps tu per on anava.
Però, bueno, anem a acabar, diguéssim, la fan-fan-xou per donar pas al còpel per la pau. Sí. I podries posar, per exemple, una de les cançons que fèiem així de ball i de marxeta amb la fan-fan-xou, que és aquest Big Boogie, eh? Podria ser aquesta? A veure. Ara, aquesta, aquesta. Ui, que em salta una miqueta, eh?
És una de les cançons que fem... Bueno, encara la fem, el dic pugui. Jo espero i desitjo que el CD, perquè això és CD. Sí. Hi ha molta gent que no en sap ara ja el que és un CD. Claro, tot ho tenen en pendrive i després també busquen altres històries. El nostre CD encara balla. Encara balla. Mira, mira que balla, mira que balla, que me fa més poc una pedregada del que balla.
Només era perquè els contéssim. Sí, sí, sí, a veure si podem. Aquest treball de la Fan Fan Show es deia Vols ballar? I era tot un treball previ a la Papi de Torassol per música, precisament per això, per ballar. I aquí venir majoritàriament la Míriam Valls, la meva nebuda, i jo en tot el treball com a cantants. Molt bé.
Bueno, no ens vinguem amunt, no ens vinguem amunt, que ara hem de buscar una cançó una mica més suau, que a més a més queda molt dolça, eh? Entrenem per la Pau. Ja hem passat a Fan Fan Show i avui toca la Pau.
Aquest és el himne del Còpel per la Pau. Que vas explicar què és, això del Còpel per la Pau, eh? Vas explicar què és. El Còpel per la Pau ens ho explicarà l'autor, el fundador d'aquest Còpel per la Pau, que és el nostre invitat, que és el Josep Maria Ferran i Torrent, que jo sempre dic, Josep Maria Ferran i Torrent, Còpel per la Pau. Ja ho tens de segon cognom o de tercer de quart, perdó, de tercer de quart cognom, eh? Que el segon tu ja ho tens, eh? Sí.
Isa Maria, bona tarda i benvingut a Tarragona Ràdio. Doncs això, explica'm tu què és això del Cop el Parla Pau. Bé, la causa del Cop el Parla Pau neix abans, no? Ja en el 89 vam fer, fèiem activitats a la Ràdio Fòrum i després Tarragona Ràdio i també Ràdio Sant Pé i Sant Pau.
vam entrar a la campanya Tarragona Capital de la Cultura, més tard, al que seria Tàrraco Patrimoni de la Humanitat, el 1998. Aquestes inquietuds, el 2000, vam entrar de dits a la xarxa UNESCO, que és la xarxa d'entitats associades,
El 2001 vam entrar a la Federació Catalana de l'Universitat Social, el 2012 Arcadi Oliveres vam presentar el projecte a la Universitat de Rubí i Virgili. A veure, la causa que fa la pau és anem pels pobles, acompanyats amb Jordi Català, el concert per la pau que fem, i anem explicant que la pau comença pel control mental de les persones per totes les edats, des dels infants fins a la gent més gran, no?
I aleshores comença pel silenci, el control del silenci, després la respiració, que podem controlar el nostre estat psicològic d'ansietat, i sobretot la canalla, sobretot els més petits, i també si anem al dentista, hem de tindre control d'ansietat.
I després, doncs, partim de la base que la ment humana és un mòbil, no?, que fa fotos, fa vídeos, fa ràdio, i aleshores ensenyem, ho aprenem junts, amb la gent gran o els crios de l'ESO, i el que faci falta, i a l'Ateneu, doncs, muntem taules rodones, tot al voltant de la Pau.
L'última activitat així significativa va ser el 23 d'octubre a la subdelegació del govern, que vam començar fent un acte per la pau, en silenci, per explicar una mica de què va. I si tothom fes això, és a dir, sàpigués controlar el silenci, el que és la respiració, el que és pensar en els altres, sàpigués que la nostra ment l'hem de controlar, no la ment ens controla a nosaltres com un mòbil, que a vegades és això...
no aniríem tan malament i aniríem construint la pau a les persones de tot el món. Això és el repte. I la música, ja tenim el Jordi Catalagui, la música és un factor important que ajuda a construir la pau.
I a més, de veritat, eh? Jordi, ja sé que vols fer una pregunta, però deixa'm abans de continuar endavant, perquè clar, esteu jutjant per la pau des de fa molts anys. Però hi ha manera que arribi. Què passa? Què passa amb el ser humà? No hi ha manera, no sabem estar quiets. És el que jo que deies. No sabem respirar abans de llançar un missil o de dir que aquell terreny és meu, quan de veritat no ho és. Què ens està passant?
Bé, són interessos creats, el que sí que hem de començar, els que estan escoltant i els que participen amb nosaltres, és que primer hem de construir la nostra pau interior. Quan nosaltres tinguem la pau interior ja entendrem millor com podem actuar, manifestacions, silencis, a la Rambla Nova, fer actes, expressar, rebutjar el que seria, doncs, i solidaritzar-nos amb les persones afectades, no?, és important.
Digues, Jordi, digues. Sí, no, jo volia comentar també que el Josep Maria, a part del que ha explicat, és també radiofonista. Està a Ràdio Falset, en un programa Ràdio Falset, i després el Josep Maria Ferran és el vocal de les Humanitats de l'Ateneu de Tarragona, i dintre de la seva vocalia està fent una feina immillorable.
I ara, Josep Maria, per què no ens expliques una de les teves últimes activitats lligada a l'antaneu, que és el voluntariat per la llengua? Bé, el voluntariat per la llengua vam sol·licitar el CPNL, que és el Consorci Per Normalització Lingüística,
i ens van concedir un diploma, i aleshores venen aquí persones que aprenen el català, i el CPNL els ensenya la gramàtica i també l'expressió oral, però perquè tinguin contacte amb les entitats de Tarragona, en aquest cas venen a l'Ateneo i els fan una entrevista,
practiquen el català, el panoral, prenen apunts i després ho han de passar a la classe que estan i això fa que coneguin la ciutat i sobretot la Taneu de Tarragona i sobretot, a veure, l'important és que coneguin tota la ciutat de Tarragona, el patrimoni de la humanitat que tenim, tot l'aspecte social i cultural. I en aquest sentit col·laborem amb això, tenim un diploma, un reconeixement i també el que és més important és les persones que les podem ajudar.
Sobretot als nouvinguts, no? Els nouvinguts, sobretot, l'altre dia era d'Equador, de Venezuela, de Mèxic, bueno, hi ha diversos llocs que venen aquí, i com veuen que aquí ja s'ha de saber català i castellà, doncs aprenen el català, i nosaltres els animem, i saben que l'Ateneu és dins de la ciutat, que també els cosos molt importants de la ciutat, és un referent que també els podem ajudar. Molt bé.
Bueno, doncs, el Josep Maria treballa per la fraternitat, per la pau, per la integració, que és molt important, i per nosaltres avui ha estat un plaer tenir-lo en el nostre programa. Sí que sí, que bueno, que el comidem quantes vegades vulgui.
Ja sabeu que la meva missió és donar a conèixer la causa Coppel i que a vegades és una cosa de sentit comú, no? Diuen, oh, és que sí, la respiració, tal, sí. Però les emocions, la ràbia, per exemple, que ens porta a la violència, a l'agressivitat, si controlem la ràbia, que la podem controlar, i això està claríssim, llavors ja estem construint la pau.
Doncs mira, mira que fàcil i que senzill és a través de respirar. I ho fem cada dia en un principi, però no som conscients d'aquesta eina tan important que tenim i que ens han donat només el néixer. Imagina't, eh? Si fa anys que respirem. I parlant de l'imagina. Digues. A veure, explica'm. Sant Maria, vols afegir alguna cosa? Abans de posar l'himne del copel per la pau, perquè té himne.
Vols afegir alguna cosa? Bé, simplement que vam dir, busquem una cançó, i vam trobar aquesta, i la portem per tot, hem anat a Catalunya, hem anat a Andorra, a Madrid, i hem anat explicant, no? Bé, a Madrid vam anar al centre català de Madrid, i, bé, allí vam fer la cançó, i la va cantar ell i tot, bé, en català, en català sobretot, eh? És un català de venir, no se m'han empedregar ni res...
No, no, no. No, i a Madrid també... No, que a veure, que hi ha molta gent de Tarragona, de Barcelona... Bé, de Catalunya i a Madrid, eh? Però moltíssim. No, i a Madrid... El que passa és que sempre hi ha algun... Perdó. Algú que no respira. Algú que no respira.
Deixem-ho allà. No, no, a Madrid. Presuntamente. Presuntamente. Barcelona i Andorra. Vam anar a Andorra, ja som internacionals. Sí, compte, eh? Que podríeu haver pujat una miqueta més enllà i us aneu cap a Parpinya i cap a França, eh? Ja ho estem treballant. Ja va per la propera, eh? Vinga, va, ara sí que és veritat.
Perquè anava a dir que a Madrid vam tindre molt bona acceptació de gent que va venir. Ens va entrevistar un amic nostre de Ràdio Hortaleza, que també és radiofeunista, i també ens falta per dir que potser l'any veient o l'altre anirem a l'UNESCO. Explica-ho. A París, hem d'anar a París. Veus, veus que vol arribar a venir a França?
A descobrir l'UNESCO, l'edifici, i a explicar-hi el que estem fent i el que estem convençuts. I aquestes dates ja es tenen? A veure, 26-27, ho tenim ja així, mig calcular. De desembre, gener... Hem de mentalitzar l'UNESCO, també s'ha de demanar permísos, tots aquests papers... Té el seu tràmic. Té els tràmics.
El 26 o el 27. El 26 o el 27. Ah, l'any. Ah, pensava que era el dia. Si això ho tenim aquí. Dijoni, no me pot fallar, que és la setmana vinent? Si era el 2026 o 2027. Bueno, perquè cal afegir que el Josep Maria, de totes les activitats que fa, va fent un resum i ho envia cada mes a l'UNESCO, eh? No, clar que sí, clar que sí.
És com anar a ficar un siri a un sant, també. Exacte, exacte. A dir, d'allò va ser noixir santa tecla, doncs mira, ja seria... Bueno, allí arriben molts papers, no? Però, bueno, ho envio, perquè com si fos un vial, que si ho veuen bé, bé, sí que ens van contestar un camí del continent Europa-Amèrica, la secretària ens va contestar i ens va animar.
Ah, que bo, no? Encara va tenir l'educació, diguem que, de contestar. Però unes vegades crec que potser es perden entre milers i milers de correu que deuen tenir. Reben molts missatges. De regola, és coneguda, eh? Més enllà de com arruga.
Ah, no ho sé. No ho tinc gaire clar, eh? No ho sé. Crec que, a més a més, apunten a que Porta Aventura, que per cert, felicitats pel Nadal, que comença el dia 22, que a més ja es comença el dia 22, el Nadal, aquest mes. O sigui que, a veure què és el que passa. Però ja ho sé, ja ho sap, ja.
Però que diuen que Port Aventura està més a prop de Barcelona que de Tarragona. Compta'm això, eh? Això és una dita que m'he inventat jo, ara. Ah, sí? Bé, Port Aventura ara complirà 30 anys, que compleix un any, 30 anys. Sí, sí, sí, està d'aniversari, sí. Van invitar a la inauguració. Boníssims. I per molts anys més, eh? Amics de Port Aventura. Molt bé. Moltes gràcies per la invitació. De res, aquí el company, que crec que no coneixes de res.
Hi posem uns segons. Vinga, que la tinc per aquí. A l'himne, imagina. Imaginem l'himne internacional del copel per la pau. Som-hi!
I va guirar a la llet.
Doncs això ho tenim aquí, una meravella, aquest imaginat. Molt bé. I res, que això, que a veure si respirem tots. Imagineu, tothom que està escoltant, imaginem la pau, respirem i diguem amb desig. Estirem cap endavant. Clar que sí, i tant, i tant. Molt bé. A veure si pot ser i entre tots ho aconseguim. Molt bé. I aquells que ho poden fer, no volen anar a parar ara, no sé per què, però no volen. Interesses. Oh, sempre, sempre.
Per ser aquest llibre que tens aquí a sobre de la taula, què és? Ah. Explica'm, explica'm. Això entra dins de la programació més important d'aquest cap de setmana. Sí. Bé, ja sabeu que la teniu cada dia, hi ha coses, eh? Ara mateix ja no els ballen en línia, etcètera. I aquest dissabte, a les 8 del vespre,
Hi haurà la presentació de la novel·la d'en Fermí Carré titulada Quimet, el noi que volia ser gran, que es tenia que fer el mes passat però es va posar... va tindre un petit absurd i ho farem aquest. Però tot està bé, no? Tot està bé. Sí, sí, sí. D'acord, d'acord. La presentació anirà a carrer d'un tal Jordi Freixa.
Que no coneixem? No ho sé. A mi em ve vagament. I en acabar hi haurà un petit refrigeri pels assistents i venda i dedicació personalitzada de la novel·la per part del seu autor.
Molt bé, molt bé. Jo he triat aquest so perquè aquest és un nen. Tots, quan arribem a una certa edat, volíem ser més joves, però el protagonista d'aquest llibre és un nen que volia ser gran.
I quines cançons s'escoltaven... En aquell moment. Quan érem petits, eh? Sí. Doncs a veure si us sona aquesta cançó que hem preparat, em penso, eh? Que el Quimet l'escoltava, el seu autor també, i jo també. I el César Maria també. Sí, sí.
No recordo l'any, eh? No recordeu l'any, que no? Es diu en el vídeo del YouTube que fa 15 anys, eh? Si que éreu joves, fa 15 anys. Sí, que es va remasterirar. Jordi, us estic reient. La cançó és de l'any 50. Deu-n'hi-do, eh? Deu-n'hi-do. Deu-n'hi-do-n'hi-do. Deu-n'hi-do-n'hi-do. Deu-n'hi-do-n'hi-do-n'hi-do. Deu-n'hi-do-n'hi-do-n'hi-do-n'hi-do-n'hi-do-n'hi-do-n'hi-do-n'hi-do-n'hi-do-n'hi-do-n'hi-do-n'hi-do-n'hi-
Per això que no m'has comentat, ara que estem... Ho sento, imagina't que t'estic trepitjant. Però que no tenim lo de la loteria, que havies de dir, no sé què. Sí, després, quan... Quan ens donis el passaport.
Ui, doncs està a punt de caure el passaport. Vinga, va. Vinga'ns-ho. Sí. Bé, doncs he triat aquesta cançó perquè aquest nen era d'aquesta edat, de quan nosaltres érem petits, als anys 50 i 60, que escoltàvem el Maginet, l'Invisible Locutor, que deia Soy Maginet, el travieso, Invisible Locutor. Que, a més a més, hem de dir que hi ha un caset que, mira, que els temps s'han tirat aquí de por. Basta!
de este bombo, para saber la lección que vamos a presentarle a usted. Aquesta la disc, eh? Monta el crac, crac, crac del disc, eh? Posso que te la canti? Quina guerra? Sí, diu... Què? Siete por siete. Pregunte usted mismo. Siete por siete. Bueno, comença pelú. Has de començar pelú. No, que no tenim temps.
Siete por siete, cuarenta y nueve. Siete por ocho, cincuenta y seis. Siete por nueve, sesenta y tres. Y el que no lo sabe es que tonto es. No, pues no acabes. Y tenéis dificultad para aprender de memó. No acabem amb aquesta, eh? Igual, sí, sí. Sí, vols acabar amb aquesta? Sí, home. És que és molt curteta, eh? Està a punt de caramèlia, eh?
No que tenim el damunt d'un ruc, que ja saps que és la nostra simfonia, i ja fa dies que no la posem, eh? Vinga, recorda't, que acaba en set, que acaba en set, enguany. Amb la música d'aquest xiquet del Quimet, que volia ser gran, el número de la sort de l'Ateneu és el 70.107. Podeu comprar a dos haurets el número a l'Ateneu de Tarragona, i de pas sabreu tot el que fem a l'Ateneu. Molt bé.
Caressa Magí, número 4. I la setmana vinent més, eh, Jordi? Sí. I millor. Ah, no se sap si... No ho sé, eh? Intentarem que sigui millor. Avui hem deixat el pal així una mica alt, eh? A veure què és el que passa. Molt bé. Gràcies a tots. Gràcies. Adéu-siau. Gràcies, Josep Maria. Adéu-siau. Adéu-siau.
Què se'ns passa d'aviat al programa? De cop i volta ja... Deixem que el Jordi marxa i... I ara el que toca és parlar-vos d'una festassa que tindrà lloc aquest cap de setmana i que porta per nom Calçofest. Escolteu, escolteu, i preneu nota perquè crec que us interessarà. Fans de Tarragona. De viduns a divendres, una hora per la música de casa.
Dins la porta em mires fixament. Dos segons, eh, eh, em vull més. Ses maneres d'apropar-te lentament. Tres segons, eh, eh, una més. Em mata la curiositat. No hi ha...
Agafa'm, no em deixis d'anar, saltant, veient. Sempre et tornes quan mires les històries.
Ens diuen que dissabte la faran ben grossa. I ja fa dies, ja fa dies que tenim ganes que se vagi apropant a aquest dia tan especial, perquè el 22 de novembre hi haurà el Calço Fest a Baix.
A l'or del canme, a baix, s'ajuntaran, com aquí que no vol la cosa, els figaflowers, els tiets, la fúmiga, els buos, els catarres, el ginestar, les que faltaven, la Maria Jacobs, que està encendint, i DJ Trapella. Déu-n'hi-do, Déu-n'hi-do la que ens heu liat. Edu Ortega, bona tarda i benvingut a Tarragona Ràdio.
Hola, bona tarda, què tal? Doncs nosaltres, Edu, bojos, bojos, precisament amb aquest cartellàs que ens vau presentar en roda de premsa oficial a casa vostra Valls i que vam poder gaudir. Però a veure, explica'm, explica'm perquè encara no m'ho puc arribar a creure, que tinguem l'oportunitat de trobar a tota aquesta gent com ho vau fer perquè precisament els... no sé si els astres es van sumar perquè...
tots els grups poguessin tallir lliure el dia 22 de novembre. Sí, sí. La veritat, bé, el novembre també és un mes on ja ha acabat totes les dures d'estiu de tots els grups i els ho han pogut lligar prou bé. Jo no sé si... Clar, quin va ser el primer dels grups que vau pensar o que vas pensar? I jo, ostres, aquest ha de venir. Potser, no sé si per estar per casa els Figaflowers serien...
Sí, sí, completament. Seria els primers, no? Vam pensar que eren bastant claus que toquessin al teu poble. Home... I en un festival que es diu Calçofés, tenim un disc que es diu La Calçotada. És el que t'anava a dir, eh? Que estrany, que estrany tot plegat, eh? Va quedar una mica raro, no? Una mica raro. I després, no sé si entre ells, si veniu, penseu que també estaran els tiets, estaran els buos... Era una manera també encara de donar-los una miqueta més de...
De peixet, els grups o no? O ja es deixaven convèncer sols? Bueno, en principi tots es van ficar molt de cara, eh? Li va semblar una gran idea i tots...
Tots es van posar molt de cara a l'hora de participar en aquest festi. Molt bé, molt bé. Quan comença tota aquesta bogeria? Quan vau començar a pensar, ostres, i per què no fem? Ja que fem la festa de Valls, que és la calçutada de partir, que a més a més és un dia molt especial per tota la gent, que aquell dia jo crec que Valls rebenta pels quatre costats. I us anem a ficar un concert, vinga, va.
Sí, mira, si et dic la veritat, tot això va sortir tantos fa anys que muntem una barra el dia de la Calçotada Gran, l'últim diumenge de gener, que sempre és la gran festa de la Calçotada. Ja fa uns anys la Cambra de Comerç va confiar amb nosaltres per muntar una mica de concert i barra al lloc on hi ha les degustacions de Calçotada. I arrel d'aquí va anar...
calentant-se la quarta i va acabar sortint la idea de fer un gran festival. Però bé, una cosa és la idea, però clar, quan ja vau començar a posar-se allò que es diu fil a l'agulla, fa molt d'això? Fa un any, podríem dir un any? O potser fa menys i us heu posat les piles perquè tot estigués fet? Fa menys d'un any. Fa menys d'un any.
Sí, sí, això devia ser, quan vam tenir la primera entrevista amb l'Ajuntament per presentar-li el projecte i tal, devia ser juliol, potser. És que t'anava a dir, Edu, que clar, el 4 d'agost es va posar a la vena precisament les entrades, per poder-ho dir, del que ens ho fes...
Sí, sí, 4 d'agost, amb 24 hores estaven vents de 2.500 entrades. Oh, que duros! Sí, sí, vull dir, va ser terrible. Ja hi cabrem, ja hi cabrem, perquè, clar, si això va ser el 4 d'agost, jo no sé quantes entrades ara per ara ja porteu venudes.
Ara estem a les 8.700 entrades, aproximadament. Uau! I m'imagino que ja acaben d'acabar de filar quatre cosetes per allò de la infraestructura, la barra, perquè tothom estigui a gust. Sí, de fet, les carpes ja estan muntades a dia d'avui.
i demà comencem ja tot muntatge de barres i moltes coses més que ja que muntar, comencen a muntar escenari, però sí, sí, ja ho tenim tot enfilat. I molts voluntaris també, que duraran un cop demà, m'imagino.
Sí, bueno, sí, col·laboració de molta gent que ens ofereix un cop demà, però, bueno, tots treballadors... Clar, clar, òbviament. Que ens ajuden, sí. Sí, sí. Doncs tot això passarà el dia 22 de novembre, obertura de portes a dos quarts de cinc de la tarda, a l'inici de tots els concerts, a partir de les cinc, i que, el que dèieu, el que sou fes, aquest nou festival organitzat per la Sala Retes Tardavalls i Bum Bum Produccions, que compte...
com també comentaves, Edu, amb el suport del Departament de Cultura de la Generalitat, la Diputació de Tarragona, l'Ajuntament de Valls, la Cambra de Comerç de Valls i la Indicació Geogràfica Protegida del Calçot de Valls. Jo crec que això ho petareu, jo espero i desitjo que hi hagi molts calços fets de Valls, un, dos, tres, quatre, cinc i els que convinguin, i que ens ho vingueu a explicar aquí a Tarragona Ràdio, eh, sisplau.
Sí, esperem que vagi tot molt bé i que la gent quedi contenta i vulguin una segona edició i podran seguir-ho fent molts anys. Te volia comentar una cosa. Digues. Has comentat de l'or del Carme. Sí. En principi estava previst fer lli, però quan vam passar a les 6.000 persones vam anunciar un canvi d'ubicació. Es fa a l'esplanar al costat dels Mossos d'Esquadra. D'acord, d'acord, d'acord. És que no entenia i t'anava a comentar, perquè en uns cartells bé he trobat això...
I després també m'havia trobat precisament al Fornàs. Sí, correcte, al Fornàs. És aquest mateix, no? Sí, és al Fornàs. Al principi era l'or del Carme, però va créixer massa ràpid i l'or del Carme es va quedar petit.
D'acord, doncs recordem que serà el fornàs, eh? Recollim allò, esborreu el que acabo de dir a l'inici, com si no se'n recordéssiu, i torrem una altra vegada. Doncs serà el fornàs, i que a més també ens en recomaneu, que jo no sé com va, ens recomanàveu que agaféssim una polsera per poder fer una càrrega i cosetes d'aquestes, com aquest tema també. I també m'expliques el de les entrades, com es poden aconseguir.
Sí, les entrades es poden aconseguir, les que queden a través de la nostra web. I el tema de la polsera és com a tots els festivals. La polsera serveix tant per entrar com per sortir i com per comprar tot el que es compri a dins del festival, ja sigui barres, ja sigui merchandising, ja sigui...
menjar les foodtrucks, tot es paga a través de les polseres. Aquestes polseres tenen diverses formes de recarregar-se, a través d'un QR, a través d'uns tòtems, també tindrem una caseta en personal que t'ho carregaran ells, ja sigui amb efectiu, amb targeta, és una cosa, és el que es fa a tots els grans festivals. I totalment recomanable, perquè jo crec que de cara a la gent és més pràctic. Les entrades a Interticket, sí, a Interticket.es,
Sí, entre tickets o a través de la nostra web, amb un link us porta ja directament a la venda, sí. Molt bé. I a més a més, el que també m'ha fet molta il·lusió, dintre del què, que vau comptar, perquè hi ha gent que ja va ser dels primers a comprar les entrades, perquè les entrades s'han anat pujant conforme es va apropant l'event. O sigui que el preu d'avui ja no serà el de demà, potser, eh?
El preu que tenim ara serà... És el fix allà? Ja no pujarà, sí. Pujaria en cas que hi hagués de prendre taquilla, però al ritme que va s'esgotaran abans que arribi la data. Ostres, ostres! Però vau començar així, no? Sí, sí, van pujant escaladament de preu. Primer hi ha una primera oferta i a poc a poc va pujant de preu. I jo només agrair-te, Edu...
com a co-director i també co-director de la Red Star, sinó també del festival, tota aquesta feinada que heu fet i espero i desitjo el que us deia abans també, que tinguem la oportunitat de gaudir de nou de vosaltres i per molts anys, eh? I gràcies per tota aquesta feina.
Moltes gràcies a vosaltres i gràcies a tots els que ens ajuden i col·laboren amb nosaltres. No vull dir noms perquè segur que em deixaria gent, però ells saben qui són. I també recordem que és un dels últims concerts de la Fúmiga. Sí, la Fúmiga d'aquest 2025, no et sabria dir, igual t'encanyaria si et digués que és l'últim, que jo crec que l'últim a Catalunya segur, crec, però tampoc t'ho vull assegurar 100%, però sí, d'acabar el 2026 la Fúmiga ha anunciat i era despedida
i poques ocasions hi haurà de veure'ls. Doncs amb ells tanquem aquesta entrevista i de nou, moltíssimes, moltíssimes gràcies, eh? Moltes gràcies. A tu. Adeu-siau, Edu. Adeu-siau. Adeu-siau. Adeu-siau.
Us recordem de nou que el Sofes 2025 a l'Esplenada del Fornàs, 22 de novembre. Horari a dos quarts de cinc. Inícies, obertura de portes i els concerts a partir de les cinc. Figaflauers, de tiets, buos, escatarras, ginestar, les que faltaven, Maria Jacobs, Digja i Trapella i ells, la fúmiga.
I també ens hem assabentat que la gran festa de la Calçotada de Valls arriba el diumenge, dia 25 de gener. O sigui que anem lligant, anem lligant, eh?
I que també, durant el matí, al centre de ball, hi haurà espectacles multidisciplinaris gratuïts de dansa, màgia, circ, i que a partir de les 5, a l'esplena del fornàs, tots aquests grupassos, juntets, juntets, perquè puguis gaudir-lo. I també ens diuen que abans, precisament del concert, a l'aparcament de la cooperativa agrícola, hi haurà calçotada popular...
per poder gaudir d'aquest ingredient, d'aquest element tan festiu i tan bo de ball. Cambiant d'estil, ens anem cap a les de la zero i una entrevista que hem enregistrat, perquè t'ho dic així, hem enregistrat aquest mateix migdia amb el Diego de Derivas, que ell no podia estar en directe aquesta hora amb nosaltres, però ens ha dit coses molt importants i molt xules.
Això és el que comentàvem amb ell. Només escoltarem un abstracte, tot i que ara no ens dona temps a tota l'entrevista, ja que acabem el programa a les 7.
Y ahora por fin, ¿qué esperes? ¿Cómo poder controlar? ¿Qué siquiera tus brazos? ¿Qué sientes que están completamente agotados? ¿Y no entiendes por qué? ¿Qué tal es después de venir?
Fins demà!
Mientras todo hay igual. Mientras todo hay igual. Apunta, apunta, cita, per aquest dissabte, aquesta vegada a la tarda, a dos cuers de nou...
I com ells diuen, el major homenatge a héroes de silenci. Clar que sí, són derives. I ja els coneixem, i molt, i ens encanta tenir-los. Encara que sigui via telefònica, anem a saludar, que ja el tenim, el Diego, aquesta veu, el nostre Enrique Bumburi particular. Ara te n'ho va dir, Enrique. Diego, hola, bona tarda. Buenas tardes. Muy bien, ¿y tú? Muy bien, me encantado hablar contigo de nuevo, como siempre.
Estaba a punto de verdad de decirte nuestro Enrique Búbori. Enrique, hola. Digo, me he frenado, me he frenado. Me has frenado. Que ya pillaba carrerilla, ¿eh? Sí, sí, sí, total, total. Bueno, ¿cómo estáis? Bueno, volvemos aquí a Tarragona.
Sí, correcto, volvemos a Tarragona, en esta tierra, y donde nos quieren tanto, y sobre todo, pues ya sabes que tengo mucho cariño hasta el final, estuve viviendo seis años allí, y nada, la verdad es que con muchísimas ganas de volver a la sala cero, que siempre nos trae muy bien Jordi. Y además con ganas también de poder, a ver, es lo que dices tú, la sala cero ya la conoces, ya forma parte, yo creo que es de la familia de derivas, ¿eh?
Totalmente. Bueno, de hecho, prácticamente empezamos en Barcelona porque el grupo se fundó allí y como somos allí, pero realmente fue una de las salas en las que empezamos a crecer un poquito, porque claro, quieras o no, al final tocar con más gente en los escenarios y de público, pues te hace plantearte como hacer los shows un poquito más, que interactuemos con la gente,
empezamos a hacer cosas para que el público pues estuviera más cómodo y más ámbito, ¿no? Al final se genera una buena comunidad. Ya sé que me lo has explicado un montón de veces, pero ¿cómo fue que empezaseis esta locura, esta magnífica aventura llamada Derivas? Porque además, claro, vosotros cogéis una época determinada de Héroes del Silencio.
Sí, sí, sí. De hecho, mira, el grupo se fundó en 2008, 2009, más o menos. Yo no estaba incluido dentro del grupo porque todavía ni los conocía a los chicos, pero sí que con el tiempo, pues bueno, sí, se reestructuró un poco la formación. Cada uno de los que anteriormente estaban, que fundaron lo que es la empresa, por decirlo de alguna manera, lo que es deriva en sí, pues se fueron...
haciendo otros proyectos y en una de esas pues como yo estaba con un grupo que se llama Septiembre, de ahí mi nombre artístico, lo digo Septiembre, donde yo componía y demás pues me conocieron y a partir de aquí pues todo fue orientado un poco pues a una estética de Héroes del Silencio que creo que ningún otro tributo de hecho a Héroes del Silencio o a otros grupos incluso están
Están cogiendo y copiando, ¿no? Que es la época en la que triunfaron al 100% en el 91. Sí, sí, sí. Lo excelente fue cuando viajó por todo el mundo haciendo giras y consideramos que es la época en la que al final vendieron más discos y por ese motivo creemos que lo mejor es dar ese punto, ¿no? Obviamente luego tocamos canciones de otros discos del...
De los héroes, sí, sí. De los de traición. Pero bueno, consideramos que entre la estética y la imagen que yo tengo y un poco pues que fue la mejor etapa de ellos para nuestro parecer, pues por eso lo hemos hecho de esta manera.
Y me imagino, Diego, que cada vez que subes al escenario, al menos tengo esa sensación, puedes cantar 30 veces una canción, Héroes de Leyenda, etcétera, etcétera, etcétera, pero cada día es nueva. Aunque sea siempre la misma, pero hoy me da esa sensación. Porque te veo en algunos videoclips, en algunos de los vídeos que tenemos a través, que yo los recomiendo del YouTube, de vuestro, de Derivas,
Y es que digo, veo esta y veo otra y es la misma canción, pero que me parecen diferentes por una pequeña tonalidad, por la pasión que la cantas, por la forma. ¿También te pasa a ti? ¿Lo notas tú? Sí, totalmente. Al final somos personas, ¿no? Tenemos sentimientos y en cada momento de tu etapa de tu vida puedes transmitir una cosa u otra. Hay algunos vídeos, por ejemplo, yo siempre digo, cuando me lo preguntan, obviamente no hablo todo el día de esto, pero si me lo consultan o me hacen una entrevista, cuando
Cuando, por ejemplo, tenía una etapa un poquito más, pues, no, por decirlo, más valiosa, porque a veces uno no está contento con el sistema, ¿no?, un poco, y a lo mejor, pues, quieres transmitir algo, pues a lo mejor parecía, había gente que me decía, Diego, pero estás enfadado, digo, no, no, es un papel o es una forma de estresarme, de estresarme y es tan ahora que, ahora que por suerte, pues,
Sí, pero he de decir en tu defensa que dices eso, que hay algunas veces que parecía que Enrique, el Bumburi, nos echaba la bronca, ¿eh?
Sí, sí, total. Que sí, porque era aquí... Vale, vale, vale, tranqui, tranqui, ya me voy, ya me voy. Totalmente, totalmente. Bueno, yo creo que entre la vocalización, la forma de la interacción de las canciones y demás, y luego también el tipo de forma de interpretar que tenía, pues tenía esto.
que un poco de espabila que hay que hacer cosas, ¿no? O sea, era un poco la bronca del artista. Pero yo creo que igual me la tomé bastante a pecho porque mira dónde estoy y gracias a él y al resto del grupo de Héroes del Silencio pues me dedico a 100% a la música y soy muy feliz con ello.
Pregunta, ahora te comento la otra parte que también tiene que ver con lo mismo que estábamos hablando. ¿Cuál te sorprende todavía a día de hoy? ¿Qué canción de los héroes del silencio te pone todavía la piel de gallina por mucho que pase el tiempo? Que dices, ostras, es que cuando llega este momento, mira, pa...
pero de pollo. Sí, a ver, por ejemplo, hay una canción que siempre pienso en mi madre, por ejemplo, porque yo cuando era un caballín y me parecía que estaba andando, por suerte y demás, y que duré mucho tiempo, pero hay una frase de esa canción que...
que dice vender una madre por otra copa, ¿no? Que es un poco lo que a mí me sucedía cuando yo era un crío, me tendría 20 años o sí, salía de fiesta, te comías del mundo y te tomabas tus copas, hablando claro, ¿no? Sí, sí, claro, claro. Y al final todo el mundo sale de fiesta y estáis tomando. Entonces, cuando yo canto esa canción, la recuerdo y la pienso en ella y pienso, ostras, en esa época que yo era un chavalín, mi madre no aprobaba lo que hacía y ahora está en los conciertos, porque siempre la invito
junto con mi padre, para vermelo. Entonces, cuando canto esa canción la miro a ella directamente, sobre todo en consultas así grandes, como Hacemos la Mataz, o lo que se decía en Madrid y demás. Y me hace mucha ilusión porque precisamente es algo que yo estaba ocultando en una época más joven, que parecía que no estaba haciendo el bien, y ahora estoy haciendo prácticamente lo mismo, pero sin pasarme. Por cierto, me he sorprendido con un maldito duende deriva el tributo HDS...
Un videoclip que no había visto y mira que hace tiempo que está ese videoclip. Digo, pues estaba descompensada yo que no lo sabía y me ha sorprendido. Eso está por ahí. Grabaremos más cosas. ¿Sí? Ah. Esta temporada empieza. Estaré pendiente. Estaré pendiente. A ver qué pasa. Diego, gracias. Un beso enorme. Hasta luego.
Bona nit.
I ja que estem, ja ens quedan pocs minuts per arribar al punt de les 7 de la tarda o de les 12. Si ens escoltes pel matí...
I ja avancem de cara a la setmana vinent amb la gent de la Gripe i tu, el divendres 28 de novembre...
De cara de setmana vinent tindrem a Javi de Sagittar dels U-Rock que seran en concert el dissabte 29 de novembre i el dia 30 de novembre els Riders d'Eagle. I aquí ens aturem perquè ja arribem al mes de desembre que ja en parlarem.
També ho recordem, el Calço Fest, Valls, aquest cap de setmana, el Mornàs, Furnàs, que ja me'n vaig mantenir aquí els pobles i els llocs, amb cigaflauers, d'antigets, buhos, afúmiga, els catarres, així n'està, els que faltaven, Maria Jacobs i DJ Trapella. Encara, encara podeu aconseguir alguna d'aquestes entrades, però no us adormiu.
Aneu ja a l'entrada anticipada, a veure què queda. No sé el que queda perquè recordo que és aquest mateix dissabte. Família, que acabi d'aprovar el dia i fins demà. Adeu, adeu.
Bona tarda, són les set.
Notícies en xarxa vespre.