Ya no puedo aguantar más los sueños y promesas que no cumplirás. Libérame, libérame, por favor.
No habrá fechas por recordar ni pedazos de historias por retratar. No habrá niños ni lunes.
Escúchame, no me quieras convencer. Tu charla barata ya no me hace nada. Empieza a entender, tú dices sí.
En poco tiempo se pasa el dolor, nadie muere de amor. No habrá fechas por recordar ni pedazos de historias por retratar. No habrá niños ni luna de miel, solo un recuerdo amargo de lo que no fue.
Un videoclip dirigit per Juan Pérez Fajardo, conjuntament amb Iris a dia, aquest videoclip que es va enregistrar, si no recordo malament, al cementiri de Saragossa. M'ho vas explicar, Eric, que sí? Bona tarda, Eric López. Hola, bona tarda, què tal? Va ser al cementiri de Saragossa, que sí que m'ho vas explicar?
Sí, sí, correcte. És que ho recordava així vagament, dic, és que crec que ho vam parlar, però dic, no sé, perquè estàvem buscant alguna cosa, a veure si trobàvem alguna cosa d'aquí, dic, no, no, això no és de per aquí a propet, eh? Bueno, estava relativament, relativament, però la veritat que dintre del que pot semblar maco o no un cementiri, la veritat és que el de Saragossa és, sobretot la part vella, és superbonic, la veritat.
Molt bé. Explica'm una mica, ara anem amb la història, perquè ha estat notícia aquests dies i volíem parlar amb tu, ja ho saps, que ens anem a Nova York? Anem, Eric, anem o què? No hi poden ser físicament, però bueno, avui en dia, en tots els mitjans que hi ha,
estarem viendo la gala, però no... Què dius? No podeu anar físicament? Clar, és que, a veure, tens molts compromisos, també s'ha de dir, perquè l'Eric també és mestre. Sí, no, bueno, el problema és que l'endemà tinc un set... També, i també és músic, clar, òbviament és músic, també, òbviament. El problema és que...
Durant aquella setmana tinc diversos concerts, em sembla que som tres, i més impossible poder estar allà. És molt heavy, eh? Però clar, cada dia no t'apremien, perquè mira que dono, eh? Cada dia no t'apremien com el millor videoclip? No, no, no, que va, que va, que va. Ha sigut una sorpresa i per mi ha sigut, bueno, la sensació superbonica i sobretot per...
Per l'equip, per l'Iris i el Juan, la Sara, la Marta, la Luna, l'Adeline, el Sergio Vieto i el meu germà, l'Aleix, amb la música, el Miqui Fortesa, per tots. És un reconeixement per la música i pels que van fer possible que el vídeo tires endavant. I això m'ha donat molta alegria.
Hem de dir que aquest videoclip pertany, o almenys la cançó del videoclip pertany al teu disc, Corre, muchacho, que m'ha anat presentant aquests dies. Però, mira, m'accentro de nou al videoclip. Com ho vau presentar vosaltres, clar? O va ser una cosa... Com va anar tot plegat? No, bueno, tot això s'encarrega de tota la... Doncs, bueno, un juny amb el meu manager i l'Iris, que s'encarreguen de totes aquestes coses,
Sé que ho havien presentat a diversos concursos, del qual sé que alguns estan en la fase final, però no m'han nominat, no puc dir res. No puc dir res, no puc dir res. I quan ens va arribar la notícia, me recordo que jo estava donant classe, i m'arriba el mail...
I, bueno, tu con l'Airis i li vaig dir, i al Juan també. Jo, que tinc notícies, que tinc notícies. Digo, os voy a enviar una cosa o la leéis. I era, pues, bueno, el mail que t'envien de que havíem estat nominats, després van enviar les hojas del laurel i seran com la nominació i tot el roi perquè...
a les xarxes poguessin posar, doncs, bueno, aquest nominat i totes aquestes coses. Però això és fantàstic, eh? Això és fantàstic. No, perquè és el que dius, mira, doncs és un reconeixement a la feina que feu, el reconeixement a la feina ben feta, que és un videoclip, a més a més. A veure, jo crec que quan el veus no et deixen diferent. Però, clar, el tema de la mort, i crec que també ho hem parlat alguna vegada aquí, Eric, per molta gent és tabú. És no tocar, és no saber, és no... I aquí d'alguna manera...
Diguem que l'ensenyeu com es veuria a través d'un sentiment que és el que porta la cançó, no? Sí, sí. S'enormalitza d'alguna manera, no sé si seria la paraula. Sí, sí, sí, exactament això també. Mira, l'altre dia estava mirant en un documental que hi havia parts de Mèxic on fins i tot al cap de tres anys desenterraven el mort i el netejaven i els ossos es recol·locaven dintre de...
Hi ha molt d'ocult amb això també. I bé, és una cosa que l'amor és part de la vida, no? I en aquest cas, la cançó parla d'una situació de desamor, de desengaño, de que...
Hi ha una sèrie de situacions en què la relació s'acaba, no? I quan aquesta cosa ha passat moltes vegades em va dir, me voy a morir, no puedo vivir, sí, sí, no pasa nada. Que la vida continua, no? És una mica així. El que passa que aquí és curiós que tenim tres vídues. No sé si m'entens. I del mateix...
que aquí és el trencar del trencar és allò que descobreixes el mateix dia i els altres que van continuant millor veieu-lo que és el trencar de trencar és el que si no prou t'han trencat el cor descobreixes que aquella persona que tu estàs enterrant en aquest moment i a més tot això és una apologia d'alguna manera que no et devia aquesta fidelitat que tu pensaves no?
No, bueno... Lo que deies, ¿no? Sí, bueno, pues es una situació que veus que també, pues mira, no... Y han passat altra gent, la vida continua, y tot i jo, en aquest cas, pues... Bueno, es como si sigues mort, y al final ellas marchan, y te han amigas, y una por una altra banda, y es como lo que comentaba, ¿no?
Tot continua i, bueno, i hasta la próxima, ja està. I, a més a més, els arribes a cantar de veritat? Hi ha un moment que estan totes les vídues, en general. He dit tres en un principi, però després venen unes quantes més. I tu els hi dius alguna cosa, cau d'orella. Els arribes a cantar de veritat en aquell moment el que hi havia a la cançó?
Sí, sí, sí, claro, con esta mañana he cantado de guitarra. No, però com anaves ràpid, com anaves ràpid d'un costat a l'altre, digui, a mi jo no hauria durat temps a fer, a verbalitzar allà que vius la que tocava, perquè vas molt ràpid, tu, eh? És un expedit molt viatger, eh?, en aquesta cançó.
Bueno, tenia que anar fàbils perquè... M'ha recordat que per aquell dia dos noies que tenien que sortir a última hora ens van fallar. I quan vam estar... Bueno, a una li va ser pegat un greu perquè... Bueno, li van trucar de la feina a última hora que tenia que presentar-se i tal. Però bueno. I llavors quan vam arribar en situ allò vam dir... Bueno, menys mal perquè tampoc hi havia moltes sitios. Perquè pensàvem que entre...
Perdoneu, però entre tomba i tomba hi hauria més espai i estava bastant ataparit. Estava estret, sí, sí. Per cert, el mossèn em sona familiar. Aquel què? El mossèn. Sí, hombre. No sé, com que aquí l'he vist que patia calor en un altre vídeo. I tant, hombre, supermusical soy actorazo, Sergio Vieto.
L'estàs explotant, eh? No t'ho he dit, però l'estàs explotant. Sí, sí. Igual que no hi ha dos i tres, podem veure un altre tercer o encara no? Podria ser, podria ser. A veure que Sergio és maquíssim i sempre quan l'acabo lian sempre i ella ens dona estressa en aquesta situació. Per cert, què passarà quan et donin el premi? Què significa per vosaltres? O què és el premi que us tocarà?
Bé, el Premi Sandinets. Molt bé, per poder gravar més vídeos. Vinga, va. Sí, i ells també faran una producció d'un vídeo als Estats Units professionals i tal. Però bé, per nosaltres...
Sí. Aquest matí estàvem també amb la gent i la família. I dic, bueno, no agravemos, però no digas això. I jo, bueno, però és igual per a mi ja, el fet que entran jo nominat, està ja, els teus finalistes de tot el món, que som els que posin el vídeo a Brooklyn, que tal que qual, que, bueno, per a mi ja és molt. Sí, sí, i tant, i tant. Lo de guanyar o no guanyar, pues, és com, bueno...
Sí, clar, tothom, a mi jo soc molt competitiu, m'agrada guanyar, però sincerament és que em dona igual. De no ser nominat és veritat. Ja, per a mi és una, doncs bueno, doncs és un pas i tomàs, una coseta més a posar.
el meu currículum, una cosa que em quedarà a mi per sempre, el reconeixement del vídeo, de la cançó, i per a tots, no només per a mi, sinó per a tots els que han participat, i per a mi me'n recordo d'aquell dia, i que va ser supermònic, ens ho vam passar molt bé, i amb un tenim aquest regal, per a mi...
És magnífic. No sé si hem dit que quan es celebrarà, quan es donaran precisament els premis, ho han dit? Sí, em sembla que és el 13 de novembre. El 13 de novembre a Nova York, a Brooklyn, i que es podrà veure, tindrem la possibilitat de veure-ho abans. Com ho fareu vosaltres per veure-ho? Teniu invitació especial expressa o entrant dintre de Night Flight potser ja es podrà veure la gana?
Segurament sí, durant aquests dies ho donarà a les xarxes perquè l'equip de comunicació de Nightfly, bueno, parla directament amb l'Iris, que és la que es preocupa de tot això, i ella m'ha dit que podrem veure la gala en directe. Que m'ha dit que era gent supermaca, superatenta, que ens estaven tractant magníficament i que ho podrem veure així. Llavors, durant aquesta setmana ell també a les seves xarxes socials
i aniran donant ressò els vídeos que han arribat al final i que ens haurem assabentat una mica de més coses. He llegit que aquesta plataforma no la coneixia i que està especialitzada en documentals musicals, pel·lícules de terror, films de culte, imagino que de sèries bé, d'aquests que són més ciberites, no?, musicalment parlant i també de part de films i de pel·lícules.
Sí, per la que jo tinc entès, és una plataforma que és molt d'oculta, que fa molts anys que està instaurada a Nova York, que és com a equipos de fer Netflix, però que està especialitzada en el cine de terror i que el festival no és un festival mainstream, que no és el Grammy ni els Premis de la Música, però és una cosa que té molt de reconeixement dins de l'enterrano americà.
Uau, doncs estarem esperant en Candeletes a veure què és el que passa, eh? Que ho sàpiguis. I una cosa, Eric, ja que te tinc aquí amb mi, per què no compartim tu i jo aquest abasant nostre de la música i el teu nou senzill, que es diu El Extranjero, i me parles d'ell? Que era una d'aquelles coses que vam prometre l'última vegada que vas estar aquí, que quan tinguéssim el nou senzill també el compartiríem. I ja que te tinc, no et deixo escapar, eh?
Moltes gràcies. Sí, sí, vinga, va. Vinga, va, anem a escoltar una miqueta i després la comentem. Som-hi. Una barca en el puerto me espera No sé dónde me ha de llevar No ando buscando grandeza
solo esta tristeza deseo curar me marcho y no pienso en la vuelta tampoco me apena lo que dejo atrás solo sé que lo que me queda
En un solo bolsillo lo puedo llevar Me siento en casa en América En Antigua quisiera morir Parecido me ocurre con África
Si la saúra y el riff porque allá donde voy me llaman el extranjero donde quiera que estoy el extranjero me siento también extraño en mi tierra
aunque la quiera de verdad pero mi corazón me aconseja los nacionalismos que miedo me dan ni patria ni bandera
Ni raza ni condición Ni límites ni fronteras Extranjero soy Porque allá donde voy Me llaman el extranjero Donde quiera que estoy
El extranjero me siento... Que bonica que t'ha quedat aquest El Extranjero, eh? Moltes gràcies. De res, al contrari, a més a més, li dones un puntet bon bonit de dir, eh? Sí? Bueno...
Hi ha un puntet, eh? A veure, no... A veure, ets tu, al 100%, però hi ha un moment, no sé si l'arrossegar, que li fas precisament una miqueta que ens recordi. Potser per això, no? Perquè ve d'aquí, tampoc n'hem de buscar més, no? Amb els anys d'aquesta comparació, no, ja... L'he deixat una miqueta enrere, però recordo que al principi amb l'etapa dels no apto, doncs, bueno, moltes vegades era...
Era una comparació que em feien molt habitualment. Sí? Ostres! No ho recordava, eh? De veritat no ho recordava. Ha estat escoltant la cançó i m'ha vingut molt present. Però recordem que aquestes són cançons... La d'Oscuro, Bachata, Rosa...
Paloma, Senyor Troncoso, Tu Falta de Querer, que, a veure, pertanyen a altres cançons, pertanyen a altres cantants, grups, que han format part i que formen part també del teu ADN, de la teva vida musical. I si li fas una miqueta de, jo que dius, com el de petit homenatge a través d'una vocal que s'allarga una miqueta més, tampoc passa res, no? No, no, a mi no m'ha fet res, és una cosa que, que, bueno, que...
de la que no m'he amagat perquè, bueno, en el seu dia quan jo tenia 13 anys o així, me'n recordo que sortien 13 o 14, sí, tindria, me'n recordo, sortia a l'avalanxa dels héroes i quan vaig sentir allò vaig dir, uala, saps, allò que suenen com d'un grup d'americanos, però eren d'aquí i m'agradava molt. I després, sí que és veritat que després ja he seguit més la carrera d'Enrique Bomberia en solitari, l'he seguida més que l'etapa dels héroes.
perquè a mi em va agafar molt jovenet. Quan ells jugant entre dos tierras jo tindria 10 o 10 anys. I és una cosa que a mi també m'ha marcat. I a més crec que una sorpresa que m'he portat sempre durant els meus viatges, sobretot a Mèxic, és que vaig a un bar
i posen Enrique Bumburi, cosa que aquí a Espanya no m'he trobat gaire, o mai. Allà és una cosa molt respectada a tota Llatinoamèrica.
el senyor Bumburi, y bueno, aquí también, pero allá es como, bueno, lo revienta. Per cert, aquest El extranjero t'aporta a tu alguna nostàlgia puntual? Perquè, clar, de cançons de l'Enrique Bumburi m'imagino que haguessis triat tres o quatre més. Per què aquesta en qüestió? Bueno, perquè...
Perquè m'hi sento molt identificat amb el tema dels estrangers, de l'estrangeria, del tenir que anar a fora a buscar-se la vida i el fet de treballar. M'hi sento molt identificat, la meva família ve d'aquí i és una cosa que també em passa a mi avui en dia.
que faig moltíssimes més entrevistes pel continent americà que per aquí, per Espanya, per Europa. Molt malament, eh? Molt malament. Tu ja saps que aquí ja t'ho tendria abonat, ho saps, no? Sí, ho sé, ho sé que sí. I si no, jo, també Pae, que també de tant en tant ja saps que et reclama...
Però clar, és allò que dius, no? A veure, que també estic a Barcelona, que també podria estar a Madrid, podria estar a València, allà on me reclamessin també, perquè les portes sempre les tens obertes, per poder atendre els mitjans. I des d'aquí t'ho agraïm, eh? Per la part que toca. T'ho agraïm especialment, eh? T'ho agraïm especialment. Doncs això, companys, espavileu, eh? Home, que tenim aquí, que ens ens marxa. No físicament, però que està a Nova York, home...
Tenim la notícia feta. I, a més a més, i si no teniu aquestes cançons, aquest perro verde, que encara ens ha de donar moltes més alegries, espero, eh? Sí, encara queden tres temes per sortir. Per això, per això. Sí, el divendres vaig començar...
a gravar el pròxim disc, que la setmana que... Ja diràs alguna cosa... Ja podries dir-te que entro a l'estudi tota la setmana i anirem fent... Ja no et truco, ja no et molesto més. Ja no et truco més fins que no surtis. No pateixis, no pateixis. Doncs esperarem a veure què és el que passa, aquestes bones noves. Home, t'imagina't poder treure el mateix dia que et donen el premi el disc, o almenys la primera cançó del proper disc...
Oh, que bonic seria, no? Seria... No, però seria accelerar. Si has d'entrar la setmana vinent, no pot ser. Ja no. Coincidirà amb un dia o així el próximo tema del Terro Verde. Clar, que serà pel dia 14. És veritat, és veritat. Ui, esperarem. Però sí que m'ha posat el títol de la cançó o no? Sí. Vinga, va. Venero en la piel de Radio Futura. Oh, oh.
Oh, la vull ja, eh? Vinga, va, a veure què és el que passa. Doncs, Eric, felicitats per la banda que toca. No només per aquest premi que jo espero i desitjo. Estic tocant fusta i estic fent de tot. L'obanxo, el que sigui, per portar bona energia i que te l'emportis cap a casa aquest premi i que precisament sigui un molt recolzament de cara al futur. I si no, ja et dic, nosaltres també t'estimem molt i que per nosaltres ja has guanyat, eh?
Moltes gràcies. I el que dèiem, que estarem pendents del proper senzill, del Perro Verde. No te truco, ja sabem que estàs a estudi la setmana vinent. Esperarem que quan us diguis, ja estem aquí, ja hem sortit de l'estudi per poder parlar de nou amb tu, d'acord? Moltíssimes gràcies, Silvia. A tu. Fins ara. Gràcies. Adéu, adéu. Una barca en el puerto me espera.
No sé dónde me ha de llevar No ando buscando grandeza Solo esta tristeza deseo curar Me marcho y no pienso en la vuelta
Tampoco me apena lo que dejo atrás Solo sé que lo que me queda En un solo bolsillo Lo puedo llevar Me siento en casa en América
En Antigua quisiera morir Parecido me ocurre con África