Bona tarda, són les 6.
Els parla Laura Casas. El PSC i Junts també arriben a un acord pel pressupost 2026. La formació de Jordi Sendra ha pactat amb el govern una cinquantena de mesures que sumen prop de 12 milions d'euros. Fer una administració més àgil, el foment del català, de la cultura popular i l'impuls de projectes com el Mercat del Fòrum...
Han estat determinants a l'hora d'arribar a una entesa per tercer cop amb l'executiu de Vinyuales. Jordi Sendra, el portaveu de Junts, diu que calen lideratges compartits i facilitar la governabilitat perquè la ciutat progressi. Si fos pels del no a tots, si fos pels profetes del desànim, encara estaríem el 2023. Per aquest motiu jo defenso una Tarragona del sí, una Tarragona que diu sí a progressar.
D'aquesta Tarragona del Sí em surt el que presentem avui. Una Tarragona, la nostra ciutat, amb lideratges compartits, el de l'alcalde i el govern, però també el de Junts. I això permet el progrés de la ciutat que estimem.
També treu en pit de l'acord per al trasllat de l'OMAC a l'antiga facultat de lletres o per la pacificació del primer tram de la Rambla Nova. Per la seva banda, Esquerra Republicana votarà en contra del pressupost municipal perquè considera que no té ni rumb ni ambició.
El principal grup a l'oposició denuncia que l'equip de govern va posar pals a les rodes a la negociació i que ha incomplert pràcticament tots els acords pactats amb ells fa dos anys. El portaveu dels republicans, Xavi Puig, diu que s'ha faltat a la seva paraula, però també a la resta de grups i a la ciutadania.
Els incompliments no es produeixen només amb Esquerra Republicana, els incompliments es produeixen amb tothom. Per això cada any tenim que el senyor Cendra presenta un pressupost amb la Quinta de Sant Rafael, o presenta un pressupost amb el Camí de la Fonteta, però ni una notícia ni basta d'aquestes obres, presenten als comuns un pressupost amb els lavabos públics, o presenten un pressupost
amb figures que han de defensar l'anella verda, que tampoc ni rastre. I, per tant, el que veiem és que ens poden enganyar una primera vegada, però si ens enganyo una segona o tercera ja seria una responsabilitat nostra directament.
ple de pressupostos aquest divendres al matí. Un centenar d'investigadors internacionals debaten sobre el paper i l'evolució dels amfiteatres en el setè congrés d'arqueologia i món antic de Tarragona, Tarracovianal. El director del Sartam, en Joaquín Ruiz de Arbulo, ha celebrat el nou Consorci del Patrimoni Romà de Tàrraco, fruit de l'acord de diverses administracions però advertit que ara cal planificació per tal de rebre també inversió privada.
posar les bases de quals ha de ser les actuacions de futur. Estem parlant d'intervencions que, com acabo d'explicar en el cas de Cartagena, són molt oneroses, és molt diner, i aquests diners no es poden improvisar. Es hem de planificar, hi ha que posar-los en pressupost, hi ha que fer plans de gran duració, i quan tot això ho tens ben enllestit és quan tu pots anar a les empreses privades a sol·licitar esponsorització.
Però, clar, i nosaltres aquí tenim una indústria petroquímica que sempre que s'ha demanat ha respost.
I la festa de l'encesa de llum se passa de la Rambla Nova a la plaça de la Font, on també hi haurà un arbre de grans dimensions. La cita serà el 28 de novembre a dos quarts de set de la tarda. És una de les novetats de la campanya de Nadal a Tarragona que comptarà amb més de 200 activitats. No faltaran els clàssics, però també s'ha programat circ, música al carrer i no va ser propostes per infants i famílies.
L'alcalde, Rubén Viñuales, diu que s'ha preparat una campanya molt especial i que cada any intenten que sigui més gran i més atractiva. Però em han de creure quan els dic que aquest proper Nadal tot serà possible a Tarragona. I per això aquest és justament el lema d'aquest Nadal 2025. Hem escollit aquest eslògan perquè ho sentim, perquè expressa la màgia en què creiem i que al Nadal i a Tarragona tot és possible.
Altres alíciens seran la carpa de circ per dia a l'anilla mediterrània, un parc de Nadal amb més tallers on l'han llumenat i propostes específiques en indrets com la plaça Verdaguer. L'Ajuntament destinarà uns 400.000 euros per posar llums i motius nadalencs a una setantena de carrers del centre i dels barris. Més notícies les trobaran a tarragonaradio.cat.
Un retrobament. Un projecte. Un viatge a les entranyes. La companyia tarragonina Antagonista Teatro presenta la seva obra més premiada, Los Centros de Lorca, una visió contemporània de l'univers Lorca. Divendres 28 de novembre a les 8 de la tarda al Teatre Tarragona. Informació i entrades a antagonistateatro.com
El 12è Festival Internacional de Fotografia a Scant Tarragona reafirma la ciutat com a referent de la fotografia contemporània a la Mediterrània. Fins al 7 de desembre, el Moll de Costa cull talent latent i el despertar d'Icar. Endinsa't en els fotobucs, la mirada irònica de Xema Salvans i la mostra de Paula Artés i els Scant Films. I no et perdis el projecte de Mer Houseman i la publicació Bloc.
L'aigua inspira aquesta edició.
A partir del 22 de novembre, els trens regionals del sud de Catalunya milloren la seva oferta. Més connexions diàries, menys temps de trajecte i major fiabilitat. A més, l'R13 recupera el trajecte entre Barcelona i Lleida i s'amplien els horaris de primera i última hora del dia per arribar a les principals capitals. Consulteu aquestes i altres millores a la web rodaliesdecatalunya.cat i renfe.com. Ministeri de Transport i Mobilitat Sostenible. Govern d'Espanya.
L'Institut Català d'Investigació Química, l'ICIC, fundat el 2004, és un referent en investigació de processos químics sostenibles, química per la salut i descarbonització. Amb 250 científics de 40 nacionalitats diferents i situats al campus Sesselades, l'ICIC col·labora internacionalment amb institucions i empreses generant un impacte en la indústria i la societat. Descobreix-ne més a www.icic.cat.
Amb el Pla Impuls Dipte, la Diputació de Tarragona col·labora amb els ajuntaments per reduir els tràmits burocràtics i oferir-los eines i recursos per impulsar els seus projectes. Solucions per al teu ajuntament que milloren el teu dia a dia. Pla Impuls Dipte. Pobles, ciutats, persones. Diputació de Tarragona.
Fans de Tarragona, a Tarragona Ràdio. Bona tarda, benvinguts a la sintonia de Tarragona Ràdio. Què tal, com esteu? Dijous dia 20 de novembre de 2025.
No us parlarem de la història com a tal, perquè ja sabeu cantar el dia d'avui, se celebra el 50 aniversari de... Punts suspensiós. Nosaltres el que volem celebrar avui, per una banda és el que va passar ahir al Teatre Tarragona, i per l'altra el que està succeint avui mateix, encara que ens queda una miqueta lluny.
a l'antiga fàbrica Estrella d'Am a Barcelona. I és que avui es fa la festa del 25è aniversari dels 25 anys del Zona 9. Allà tenim el nostre company en Jordi Sobranyes, que espero que de cara a dilluns ens expliqui tot el que està passant i ens doni molts dels detalls del que es va viure precisament allà. Però anem cap al Teatre Tarragona, on es van poder viure ahir els Premis Art 2025.
Nosaltres, el programa i una servidora, estàvem nominats com a millor periodista o programa musical conjuntament amb Zona en català de Ràdio Silenci, el Nando Cruz i les golfes de Gèlida. Vam tenir l'oportunitat de compartir algun moment especial amb la gent de Zona en català de Ràdio Silenci que esperem que des d'aquí els hi vagi molt bé i que qualsevol cosa aquí ens teniu a Tarragona Ràdio pel que disposeu.
I la gala començava així. Bona nit a tothom. Benvinguts i benvingutes a la 23a edició dels Premis Arc. Avui aquest escenari s'il·lumina per celebrar la música en directe, el talent i sobretot la passió d'aquells que fan possible que els escenaris del nostre país bateguin amb vida pròpia.
Tot està preparat, les llums, el so, els nervis i esperem també els aplaudiments. Així que comencem. Per donar el trit de sortida a aquesta nit tan especial, rebem amb un fort aplaudiment la presentadora de la gala, una artista multidisciplinària, ballarina i creadora escènica nascuda a les Terres de l'Ebre.
Una dona que no només trepitja l'escenari, l'ocupa, el transforma i, si cal, s'hi queda a viure. Amb tots vostès, Mar Grifoll. I aquí va sortir la Mar Grifoll, que us ha dit que va ser una conductora molt eloquent, molt divertida, molt àgil. Els Premis Arca...
tampoc forçada. Benvinguts, benvingudes a tots, totes i totis en esta 23a edició dels Premis Arc. Uns Premis Arc que va comptar, òbviament, amb música en directe, amb Kelly i Zaya, que estem escoltant. Em satura, però el cor no descansa. Alecocu. Oca d'avui. Per què tu vas quan jo no estic aquí?
I també tancant precisament amb els Big Black Rino.
I anem directament cap als guanyadors, si et sembla. Elegirem així una miqueta, no tal en ordre com ho van fer a la gala. Artista o grup emergent, s'ho van portar Esbetlana. Millor gira d'artista o grup de jazz, música clàssica o música tradicional, Judit Nederman i Pau Figueres. Millor gira d'artista o grup Alia Cali.
Millor gira d'artista o grup a pare públic familiar, Xiu-la. Millor gira de grup de versions o tribut, salvando els piratas rumba version, rumba version. Millor gira d'orquestra o grup de ball, a càrrec salvando l'orquestra Saturno. El millor gira internacional d'artista o grup...
Se'l van dur Juanjo Escalari i la Ruth Van. El millor programació de festa major va recaure a les nostres festes a Santa Tegla, que aquí va ser una autèntica bogeria, ens va encantar. La millor programació de festival o cicle concerts de mitjà i gran format s'ho van dur al Festival Empremtes.
El millor programació de festival o cicles de concerts de petit format va ser el Festival Racondi i el millor programació d'espais musicals o sala de concerts se'l va endur a la New Feeds de Barcelona. Això és el que va passar. Ara t'explico el que m'hagués agradat que passés. La meva part, ja t'ho dic, ara, doncs mira, s'ho van portar al Nando Cruz i escoltem el moment, un dels moments precisament estaves per aquí escoltant. A veure, a veure.
Continuem entreguant premis. I ara és el moment de guardonar millor periodista o programa musical. Pugen a l'escenari Leudal Feliu, Judit Anyaora, Mariona Mas i Rita Oller. Prescriptores de Cultura Jove a TikTok, El Camerino i el programa Expertes Dicat. Però abans, els nominats són...
Millor periodista o programa musical. Sona en català de Ràdio Silenci. Sílvia García de Tarragona Ràdio. Nando Cruz. Les golpes de Genida.
El periodisme musical no és només acompanyar la música, és qüestionar-la, contextualitzar-la i fer-la créixer. Sense la mirada crítica del periodisme, la música perdria perspectiva. Amb premis com aquest, reconeixem els professionals que expliquen, qüestionen i acompanyen el sector amb honestedat i criteri, ajudant-nos a entendre com evoluciona allò que escoltem.
En un món de titulars ràpids, el periodisme musical és resistència. Des de grans plataformes i corporacions de mitjans fins a ràdios locals o podcast independents. Ells són la veu que dona sentit, profunditat i credibilitat a la nostra escena musical. I ara sí, el Premi Arca, millor periodista o programa musical és per a... Nando Cruz!
Doncs ell va ser el guanyador Nando Cruz. Què hem de fer? Doncs explicar una mica qui és. Nando Cruz de Ritz va néixer a Barcelona el 1968. És un periodista musical català en actiu, ens diuen des de finals de la dècada dels 80. Ha col·laborat en programes de televisió com Sputnik, Música Moderna de BTV...
Emissores de ràdio com a Ràdio Ciutat Vella, Daycat. Ha estat també a Popular 1, Rock Deluxe, Factory i mitjans com Latiba.cat, Time Out Barcelona i Critic. No vam tenir l'oportunitat de conèixer-nos, però des d'aquí, Nando Cruz, moltes, moltes felicitats. També he de dir a la meva defensa...
Hi ha una de les paraules que em remeteixo de la nostra presi, Sandra Ramos, que ho ha dit damunt de l'escenari, que des d'aquí li agraeixo, li agraeixo profundament, i que mira, va dir això concretament. Mira, escolteu, escolteu.
perquè ens acompanyeu avui molta gent que, com alguna vegada havíem parlat amb la Raquel, molts obrers i obreres de la música. Els que sabem el que és assajar cada dissabte de la teva vida perquè tens bolos a l'estiu i quedar amb els companys i companys d'orquestra, en aquest cas, per omplir les furgonetes, anar a muntar...
assajar, esperar que es faci l'hora del bolo i tornar a casa a les 6 del matí per, amb una mica de sort, arribar als 100 euros després d'haver pagat els impostos, això sí. Això és molt dur i jo crec que és importantíssim que l'associació celebri la música en directe.
es celebrin les sales. Cada dia és més complicat trobar sales que tinguin un circuit on es programi música en directe i on es doni oportunitats a les petites bandes, als petits grups en viu. Gràcies, des d'aquí heu nominat a dues bandes d'aquest territori la nostra estimada Sala Cero i la Submarina de Reus, que com som àrea metropolitana aquí també celebrem les nominacions de la ciutat del costat. Clar que sí.
Felicitats a tots i totes les nominades. Evidentment, els que ja heu guanyat i els que encara espereu el resultat. Ens fa especial il·lusió, evidentment, les nominacions que hem rebut. I des d'aquí, Sílvia García, per nosaltres, sempre seràs la nostra guanyadora. Avui i sempre. Ets la millor i t'estimem molt en aquesta ciutat i ho saps.
I nosaltres també. Nosaltres també ho hem de dir perquè, a més a més, va ser un d'aquells moments que no m'esperava i des d'aquí li agraeixo profundament. Així que amb tot el recolzament que durant la gala, abans i després em van fer arribar. Gràcies a Sergio Solís. Perquè ell va ser la persona que un dia em va enviar un missatge de veu que em deia Sílvia...
Hem pensat que et podries, o et podríem posar com a nominada en aquests Premis Art, què et sembla? Jo vull dir, ostres, mira, provem-ho, a veure què és el que passa.
I mira, em va arribar precisament fins ahir a la nit. I des d'aquí, a la meva gratitud enorme amb ell i amb tots els grups, amb tots els amics, perquè són amics, que em vaig trobar en aquell moment tan especial de nervis, perquè t'he de dir que m'he posat més nerviosa que mai. Mira que em costa, o almenys intento dissimular-ho, però no, no, no.
Vam recollir tots els premiats, vam pujar damunt de l'escenari, es va fer la fotografia de rigor de final i una miqueta abans vam poder arribar a conèixer una de les veus que a mi t'he de dir que em va sorprendre molt gratament i que musicalment van tancar la gala. Van ser els Big Black Rino...
Aquesta no va ser la cançó que van tocar en aquell moment, però la veu assa, perquè t'he de dir així, la veu que té la cantant dels Big Black Reno ens va colpir a tots.
Amb ells, tanquem. Per enguany, els Premis Arc 2025. Espere i desitzo, per què no? Si l'any imminent torna a passar aquí a Tarragona, que us puguem parlar d'alguna coseta. Jo crec que sí, no? Sí, ens agrada molt això de la música en directe. Què seria amb nosaltres? No només Tarragona Ràdio, sinó els fans de Tarragona, o els de Tardes Cap de Setmana, o jo mateixa,
Sense la música en directe, sense un bon concert, sense un bon festival.
Bona nit. Bona nit.
I ara, canviant de terç, us expliquem, per exemple, que tenim una festa en marxa que comença a partir de les 7 de la tarda, avui dijous, dia 20 de novembre.
i ens diuen La banda sonora del Zona Nou, un concert amb 25 artistes i 25 cançons a l'antiga fàbrica Estrella Dam. Damont de l'escenari, Anímic, Vicky Mel, Chloe Rimbau, no us diràs 25, eh? Dan Peralbo, Eloi Durant, Núria Durant, SOS, Gadegang, Gabina MP3, Joina...
Macedònia, Mamaduixa, Main, Nyandú... i etcètera, etcètera, etcètera, etcètera. 25 artistes, 25 cançons, 25 anys del Zona Nou. Moltes, moltes, moltes, moltes felicitats. Fans de Tarragona. De dilluns a divendres, una hora per la música de casa. Home, i sempre podem posar una de les cançonetes, no?,
Mira, mira qui tenim per aquí. Ni més ni menys que l'Eloi Durant. Digue'm la veritat, ja s'ha acabat. Prou de la tonteria de no confessar que t'està passant. Estàs fet de mentides, ja ets prou.
Pots començar Reprenem la partida
i jo em deixo portar. Saps que al final se'm clava el mar. Podem dir, si voleu, que l'Eloi Durant va ser el guanyador del Zona Nou l'any 2023, fent referència, precisament, però que també, i escombrem una miqueta també cap a casa, el mateix any, l'Eloi, si jo deies, que crec que el mateix any va ser el guanyador del Port Autors 2023. El van conèixer, precisament, allà,
Té un treball histogràfic, espero que coneguis, que es diu El Bon Nen, i en el qual ens explica que el disc narra el viatge d'un infant cap a l'adultesa, aquí sembla que hagi de fer una altra paraula, però no, l'adultesa, i retrata tota la llum i tota la foscor que ha trobat en el camí.
Doncs potser no era tan bon nen. Bé, sí, ell sí, és molt bon nen. Doncs serà un dels protagonistes per poder gaudir del Zona Nou. Si estàs aquí a Tarragona, doncs potser arribes justet, justet per la mitja part. Però si ja estàs allà, gaudeix i quan pugui, sisplau, explica-nos-ho. No podem estar-hi.
On sí que podrem estar és una proposta que ens arriba ara mateix i que, a més a més, vam poder enregistrar un d'aquests migdies amb els seus protagonistes. Vam tenir aquí, als estudis de Tarragona Ràdio, el Neuentayel, que us he de dir que li vaig canviar diverses vegades el nom i que des d'aquí ja li demano disculpes, i és que aquest dissabte, a les 12 del migdia, hi ha el monestir...
en un lloc així jo crec que molt especial, el Santuari de Montserrat, allà a Montferri, presentarà el que és el seu treball discogràfic Nostàlgia Cubana. Però no estarà sol damunt de l'escenari, estarà acompanyat d'una cobla. Però no t'explico més. Escolteu l'entrevista. Fans de Tarragona. De dilluns a divendres, una hora per la música de casa.
Ja hi tornem amb les obres per tot arreu. Però aquestes són diferents. Saps que estan millorant la xarxa de clavegaram? És per evitar filtracions i garantir la qualitat ambiental. El 75% de les obres es faran sense obrir races amb una tècnica nova que fa que tot sigui més ràpid i menys molest. A més, ens ajudarà a tenir a Tarragona i la Canonja uns entorns més nets i eficients. Informa't sobre els carrers, les fases i el calendari d'actuacions a ematsa.cat.
Moll de Costa, la Rambla de la Cultura a la vora del mar. Dina i passeja, parleix de la cultura, del lleure i de l'esport al Port de Tarragona. Hi trobaràs museus, exposicions, teatre, activitats, espais per passejar i fer esport. Completa la teva visita amb un tast de la gastronomia marinera del Serratllu. Més informació a porttarragona.cat
A tots els constructors, instal·ladors, electricistes, reformistes, fusters, paletes, pintors, lampistes... Us esperem a Obramat, perquè tenim tots els oficis de la construcció i la reforma en un únic lloc. Visita els nostres magatzems o entra a obramat.es, on compren els professionals. Obramat.
El Tanatori Municipal de Tarragona invertim en la teva tranquil·litat. Hem iniciat una reforma de 3,2 milions d'euros per la millora general d'instal·lacions i serveis, sala d'atenció a famílies i eficiència energètica. Les obres finalitzaran el segon trimestre de 2026. Disculpeu les molèsties. Tanatori Municipal de Tarragona. Sempre al teu servei. Vols fer créixer el teu negoci aquest 2025? Tarragona Ràdio t'ho posa fàcil.
Amb tarifes adaptades per a tothom i novetats com la promoció Nou Comerç. 7 dies de publicitat, des de només 80 euros més IVA. I si vols més visibilitat a la 96.7 FM i tarragonaradio.cat, aprofita ara els descomptes exclusius per a contractes anuals. Contacta amb nosaltres al 673 325 497 i fes que el teu negoci marqui la diferència. Tarragona Ràdio. Som 40.000.
Dins dels centenaris de l'inici de la construcció del santuari de la Mare Déu de Montserrat, allà a Montferri, s'ha anat celebrant en diversos actes des del 14, el 15, el 16 i fins al 22 de novembre, precisament per poder fer aquesta celebració. I ens arriba el darrer dels actes. Un concert que tindrà lloc aquest dissabte a les 12 del migdia, com us dèiem, aquest santuari i de la mà de Neu Entaiel i la principal de l'abisbal.
La presentació del disc Nostàlgia Cubana. Recordo de nou, a les 12 del migdia, aquest dissabte, 22 de novembre. I per parlar-nos, tenim amb nosaltres, saludem per una banda, Neven Tayel, que crec que li estic canviant el nom cada dos per tres. Neven, bona tarda, Neven. És Neven, no? Neven. Neven, que l'accento en la E final. Muy bien. Bienvenido a Tarragona Radio.
Gràcies.
Que, por cierto, ahora ya estamos, espero que ya preparando el próximo. Exactamente. El festival que hacéis de las músicas del mundo. Festival de músicas del mundo. Es lo español, eso. Exacto. Una programación que hacemos junto con Neuén cada año, cada verano.
Pues explicarme, porque este fin de semana puede ser una cosa preciosa para poder disfrutar. Neuen, ¿cómo fue esta colaboración? Porque tenemos a la principal de la Bisbal. Yo no sé en qué momento vuestros caminos se cruzaron. ¿En qué momento pensasteis en tirar hacia adelante estas preciosas, bueno, estas composiciones, esta nostalgia cubana?
Bueno, primero, moltes gràcies per la seva invitació. De res. Al dia de les anys que porto, vivim a Catalunya, a mesura que he podido conèixer el país, perdoneu el meu català.
No, no, jo m'he anat directament al castellà. Em sembla que series més còmode, però el que tu vulguis, eh? Conoixent la seva història, els seus paisatges i sobretot la seva gent va anar a creixer en mi un sentiment de voler retribuir d'alguna manera la sort de ser aquí, no? Així comencé a imaginar un món sonoro que pogués unir la nostra cultura
de una banda, la música cubana, latinoamericana, y de la altra banda, por supuesto, la música catalana. Entonces, crear un universo sonoro que sembla molt evidente, molt logic, però fins ara encara...
Desconogut. Però no gaire allunyat un de l'altre, no? Dir que no gaire lluny un de l'altre. Exacte. Que tenia més coses per ajuntar i per donar que potser de separar, no? Exacte, exacte. Entonces fue un poco un sentimiento de retribución a la suerte de estar aquí, no?
Y de todo lo que he podido recibir con toda la gem que he conocido. Así nació la idea de hacer este disco que yo anumo menos.
Como una cobla nova, ¿no? Así como un día surgió la bossa nova, pues ahora pienso que estamos en presencia de la cobla nova, ¿no? Una cobla que hubo a otras culturas, ¿no? Y esto mola agradecer a la principal rival que por su disposición de colaborar, de...
De tirar endavant, sí. De tirar endavant en la seva experiencia, ¿no? Este proyecto que porta per títol la nostalgia cubana, ¿no?
I és una autèntica meravella. Jo no sé quant de temps, quanta feina hi ha darrere per poder crear precisament aquesta nostàlgia cubana. No sé si, clar, una vegada que tens la idea que et poses en contacte amb la principal de l'abisbal, que diuen anem a treballar plegats, però que a tot això hi ha arranjaments, hi ha la sincronia de la cobla, els diferents instruments de la cobla arribin a fer aquesta comunió. Amb la música que tu ja tenies, m'imagino que
No, escriví, jo escriví especialment per a... Ah, ho vas fer de nou, tot això, per a què seria? Sí, totalment, nou, per a la cobla, no? Fue un procés d'aprenentatge. I també per tu, llavors. Sí, sí, perquè la cobla són instrumentos tradicionals molt singulars, no? Sí, especials. Especials, sí. I fue un aprenentatge. Sempre s'aprende, la verdad. I sobretot jo m'imaginava que amb la part del flautí...
Sí, el Flaviol. El Flaviol, exacte, el Flaviol. I després també, que no me'n recordo mai. Atenora, el Pible. Clar, són normalment instruments que un dia de cada dia no te trobes. No, no, no. No ho tens per casa, tu, no? No ho tens per casa. No, no.
Y me agrada molt porque representa molt bé lo que és Catalunya, si pudiera decir, la sonoridad del poble català, ¿no? Sí, sí. Y estoy orgulloso de esto.
Que bueno. Tengo seis composiciones. Sí. La que escuchamos y la que tenemos todavía con nosotros es Tarragona, que yo le comentaba, digo, qué maravilla, que hay casi, casi 12 minutos, 12 minuts dedicats a la nostra ciutat, a Tarragona, que també podia ser província, i així tots la fem nostra, perquè a Tarragona no només queda en Tarragona com a tal, i també tenim després Amparo, Mi Morenita...
A mi Moreneta. A mi Moreneta. Viva Palestina Libre, que aquesta és una altra d'aquelles que, si penses en el moment en el qual estem, jo crec que és bastant complicat, però preciosa de poder sentir. La vida és linda. S'han quedat moltes cançons? Podrien ser més de sis? Bueno, no, perquè jo provengo del món un poco del jazz, també. Del jazz. Entonces, hay, en cierta manera...
Un poco de jazz también, de improvisación, sobre todo del piano en aquel caso. Por eso se alarga un poco, ¿no? Sí, sí. Pero sí, yo tuve la oportunidad de vivir a Cuba. Pude aprender y gracias a hecho transformar en música las vivencias...
important per mi estar aquí en Tarragona transformarlo en música en este caso hay un percusionista cubano que toca tota la percusión afrocubana y se crea una mistura una mezcla muy interesante pienso yo me siento muy content de poder al fin retribuir con música
I les textures musicals que s'aprecien en les diferents composicions, el que tu em deies, que es van hilant de mica en mica, però de cara a sobre l'escenari, tot això com es porta? Què és el que podrem gaudir al Santuari de Montserrat aquest dissabte a les 12 del migdia?
Sí, nosotros hicimos un disco, ¿no? Un disco Nostalgia Cubana. Sí. Luego, cuando ya pensamos en la idea de realizar el concierto, ya uno lo...
Lo prepara más de cara al público, ¿sabe? Que el público también tenga su espacio, que pueda asimilar poco a poco a que este proyecto, ¿no? Que es nuevo. Y entonces yo pienso que el público estará contento porque hay cierto espacio también para el público. Así lo hemos pensado para el sábado.
Ja heu estudiat, ja heu estat físicament a Montferri, ja heu estat dintre del santuari. Sí, sí, hemos podido colaborar, tenemos una pequeña escuela en Pallaresos que hemos podido tocar... Tinc una idea vaga de ser una escuela.
Y han podido tocar allí los alumnos. Y están muy contentos porque Monferri, bueno, es un pequeño pueblo, ¿no? Pero tienen una actividad cultural muy interesante.
Y todo esto mezclado con la voluntad cultural, con la implicación del ayuntamiento, se juntan todos estos elementos, el ayuntamiento de Monferri, la diputación de Tarragona, todo esto que hace posible que estos sueños se hagan realidad.
La associación del santuari, que apoya que sea posible que hagamos este concierto en este lugar igual tan emblemático de Tarragona. És una autèntica meravella, eh? Exactamente. Perquè, a més a més, heu triat les 12 del migdia, però un concert de vespre-nit, també allà a Montferri, quan cau el sol, de cara al futur... Sí, sí, sí. A la Güent ja li gusta la idea, també, eh?
También le he dado ese toque que es magia pura. Exactamente. Porque es mágico. Sí, es mágico ese lugar. No, hemos estado en diferentes horarios allí porque el lugar lo conocemos, porque vamos habitualmente a disfrutar así un poco del paisaje y la verdad es que todas las horas son bonitas, todas.
...por la tarde, al mediodía... ...cualquier hora que vayas allí... ...se llena de magia... ...y si puedes entrar... ...bueno, adentro ya... ...es muy significativo... ...y muy representativo... ...de tener la moreneta... ...y todo... ...todo el trabajo de Yuyol... ...para disfrutar del concierto el sábado. Pues mira, mi moreneta... ...será la calzorreina...
Bueno, amb això acabarem el concert. És una petita ofrena musical a la protectora del poble català, del qual, en certa manera, també em sento part i era un deber, en certa forma.
I com es fa? A veure, que no sé si m'ho has acabat d'explicar abans. Com es fan aquestes composicions? M'has dit que ja les has fet exclusivament per aquest disc, que a partir d'aquí vas començar a buscar les teves eines, però totes aquestes composicions, no sé si són molt de temps de neuent, estar sol, necessitar inspiració, necessitar allò que dius...
Anar buscant notes, anar creant, anar... Com es fa tot això? Perquè, clar, el disc són aproximadament uns 50 minuts, més o menys, però, clar, són composicions llarguíssimes, precioses, i el que dèiem abans, plena de textures, de matisos, de petites coses que ens...
Bueno, el trabajo de composición es un trabajo de soledad, vamos a decir así, donde puedo revivir todas las experiencias que uno va teniendo, sentimentalmente, es decir, emocionalmente. Luego hay un trabajo técnico,
que lo permite tener la escuela, tener una formación que permite traducir en música todos estos sentimientos, vivencias. He conocido gente muy interesante.
Y eso yo creo que se traduce en la música, ¿no? Creo que eso es más... De ahí viene la música. Todas las personas que he podido conocer diferente y que tienen cierta similitud aquí en Tarragona. I la cobla de la Bisbal? Entra en terreny, vindran tots els músics de la cobla, només ha de ser un grup determinat de la cobla, perquè algunes vegades les cobres jo no les conec ara mateix a la cobla principal de la Bisbal, no sé si són molts músics, o només ha hagut d'haver una sèrie de músics
No, no, el concierto, el disapte, estarán todos los músicos, toda la cola. 11, ¿no? 11. Sí, yo a veces no me atrevo a contarlo para sentirme... Un poco de vértigo. Tanta gente, tanta gente, ¿no? Suenan muy fuertes, muy bien, representan mucho, para mí es como el sonido de la tierra, ¿no? El sonido de la...
de la cobla. Para mí es como un sonido que se parece mucho al sonido. Si la Tierra tendría un sonido, podría ser la cobla. També hem vist que hi ha videoclips que podem veure i podem gaudir. Sí, en realidad no es tracta de un videoclip, es un video de la grabación del disco. Ah, directament, això? Així és com va anar la grabación? Exacto, exacto. Es la grabación, es en vivo. Que valents, eh?
Sí, bueno, és la sort de treballar con músicos tan professionals como los que estarán el sábado, ¿no? Sí, sí. Bueno, recordo que no ho he dit, que l'entrada és gratuïta. Sí. O sigui que és allò que dius, ai, estem buscant... No, no, l'entrada és totalment gratuïta, podeu veure una experiència que dèiem a l'inici de l'entrevista, jo crec que única, ara per ara...
Sí, sí, es única porque, bueno, todos los días no tenemos la posibilidad de presentar algo un poco nuevo, ¿no? Entonces solo se nace una vez, digamos, ¿no? Y compartir este momento sin estimar, que estimo molt, es importante, ¿no?
Y es la primera vez que se hace la mezcla de la música cubana con la sardana. Que claro, la cobla lleva la sardana por las venas, ¿no? Entonces, ¿quién más podría mezclar la sardana con la música cubana que ellos?
Y es realmente el primer trabajo que se hace de esta naturaleza, de esta mezcla. Y eso sería algo para escuchar, para disfrutar. Y es muy importante, sí, sí, sí. A més a més, a ober la porta...
Tenim l'escola contemporània, etcètera, que estan fent petits filtratges en el món musical, de la música d'ara, fent versions, però, clar, no és el mateix. Però, clar, aquí ja hem derivat directament cap a la música, com deia en Ewen, cap a la música cubana.
Sí, yo pienso que es una música, podríamos decir, solidaria, ¿no?, de ambas partes. Yo pienso que necesitamos el mundo, necesitamos un poco de cierta apertura cultural, necesitamos todo. Una música que se abre como un encanto de esperanza, un encanto de solidaridad, ¿no?, de un mundo más tranquilo, de paz, ¿no? Sí.
I ara, mira, t'agafo la paraula, Neuen, perquè tinc el Viva Palestina Libre que comença a sonar ara aquí.
Com es fa una peça com aquesta? Tenint en compte totes les notícies que arriben i que tot és esfreïdor, que es fa por de com estan en el món i una mica la indiferència que moltes vegades fins i tot ens arribem a tancar el cor en una caixa forta per no voler sentir el que s'està passant. Perquè és impossible que la gent no aturi
El que s'està passant, el que podem veure, no? Com la fas, aquesta composició? Esta música, yo la hice todo este tiempo y no tenía título definido. Incluso la grabamos y fue cambiando, por llamarla de alguna manera, de título, pero yo sentía que ninguno representaba lo que yo quería decir. Mientras tanto llegaban las noticias que todo...
que ha sensibilizado a muchas personas del mundo. Y un día fue un alivio sentir que esta música tenía que llamarse Viva Palestina Libre, ¿no? Fue un alivio para mi sentir y para mi conciencia también como trabajador de la cultura, de poder aportar un granito
tan necesario de todas partes del mundo. No sé qué me sensibilizaba más si lo que estaba pasando o la solidaridad en todo el mundo que esto fue despertando. Yo pienso que a pesar de toda esta tristeza también está el equilibrio de la solidaridad que esto despertó. Y bueno, si se puede sacar...
Algo bueno sería la solidaridad. Ojalá que no fuera de esta manera. Pero fue un gran alivio. Primero fue la música, sentía esta angustia, ¿no? Esta necesidad de amor, en cierta forma, de paz. Y un día sentía aquel alivio cuando supe, no sé a qué hora de la madrugada, el título exacto para mí sentir, ¿no?
I també és curiós, perquè també és un crit que durant molts anys es va viure a Cuba. Exacto. Viva Cuba libre. Exacto. I que era un d'aquells crits de pau, i a l'hora també de guerra, perquè era allò, per favor, deixeu-nos tranquils, deixeu-nos viure en pau, no? Exacto. Exactamente. Va per aquí. Exactamente. Conocemos algo de esto y más también siento... Sí, de casualidad, no? Sí, sí. Es un...
También los mapuches han vivido y viven en esta continua lucha por sus derechos elementales, fundamentales, como el derecho a la tierra, a la seva tierra, a la seva identidad cultural. Entonces esta lucha tiene algo en común con Cuba, con Palestina, con los mapuches. Y también, bueno, de otra manera, en otros años, otra realidad, otro contexto,
Pero también se vive algo parecido en Cataluña, ¿no? Con relación a la identidad y se vive, ¿no? Sí, sí. Y por eso me siento tan bien, me siento tan bien haciendo este tipo de reflexiones a través de la música aquí en Tarragona, ¿no?
Tenim aquest projecte que recordem es presentarà aquest dissabte, dia 22, a les 12 del migdia, al Santuari de Montserrat amb un ferri. Entrada gratuïta de nou. Tenim algun projecte? Ja sé que aquest està candent, gairebé calent, acabat de treure com aquí que diu del forn, però jo sé que els compositors, en el que traieu una cosa...
Esteu ja fares gairebé d'escoltar-lo i que ja esteu pensant en altres. És el teu cas, Neuén? Bueno, en realitat he tenido la suerte de hacer 38 discos, ¿no? ¿Solo? Si no te ha dado tiempo...
Este sábado salió uno en todas las plataformas que es, digamos, muy intimista, muy íntimo, ¿no? Pero también lleno de preguntas, de reflexiones, ¿no? Acerca del amor, en definitiva, ¿no? El amor en el más amplio sentido de la palabra, ¿no? Y bueno, esto, como es el sábado, se llama corazón ilusionado, ¿no?
Corazón ilusionado. Salió este... Es un disco que es aparte de este, que ha salido de la... Tenemos algo preparado también. Ah, sí. Madre de todas las madres. Esa es la primera composición que obra el disc. Son muy cançons. Madre de todos los padres. Sol...
Hija de todas las hijas, vida. Flor de todas las flores, mujer. Si tenemos tierra, sol y vida.
Dime de dónde viene la guerra. Maldita guerra. Així és com comença aquest corazón il·lusionado, que està calentet, calentet, calentet. Per això deia, nosaltres estem aquí presentant aquest disc...
Però és que tenim aquest altre, que també el que dèiem fa... Mira, estava mirant el 15 de novembre, que el tenim a través de totes les plataformes, i que a més a més no sé si hi ha moltes respostes a moltes preguntes en aquest disc. Bueno, yo pienso que son preguntas que todo el mundo en cierta forma se hace, ¿no?
Y bueno, si nosotros tenemos la suerte de poderlo decir, lo decimos, ¿no?, a través de la música, cada cual lo dice a su manera, ¿no? Son preguntas comunes, digamos.
cançons com El jardiner i la flor, El secreto de amar, Coloquio de amor, Cada vez que me acuerdo de ti, Enamorado de l'amor, Corazón ilusionado, La llave, i aquest que t'arriba fins a dins, sobretot si som mares o sou pares, precisament per això, perquè et sembla que sigui molt fàcil això de ser madre i ser padre, però resulta que no, no és tan fàcil. A més a més, cada nen té un llibre d'instruccions, jo penso que diferent,
Encara que el volem generalitzar tant i que cadascú som molt especials per la forma en què ens fan, en què ens eduquen i com ens modelen d'alguna manera des de les arrels i cap amunt, no?, en aquest arbre de la vida. Sí, i hablando también de niños y jóvenes, también leo...
Ha terminado dos cuadernos más de partituras para la Escuela de Música, que tenemos en Pallareso. Estos dos cuadernos son de 25 piezas cada uno que utilizan. Y se llama Adolescencia 1 y Adolescencia 2, justamente. Y qué difícil, Adolescencia. Sí, por eso. Justamente por alumnos que empezaron desde pequeñitos con nosotros, que cuando tenían cuatro años.
Y ahora ya son adolescentes, algunos ya están al bachillerato, otros han terminado hasta el bachillerato. Y entonces es un poco piezas que él compuso para que ellos avanzaran también dentro de la música y que se han recopilado ahora en estos dos cuadernos que utilizamos en la Escuela de Música.
Fem una cosa, perquè avui ja no ens queda més temps. Però us vull convidar un altre dia i, si voleu, ja ens quedem amb aquest corazón il·lusionado i també m'aparleu una miqueta de com va anar el concert de Montferri. Us sembla? Perfecte. Tenim una altra cita amb vosaltres, així que allò que dius, farem un segon capítol...
Llavors m'expliqueu també com funciona l'escola de música, que recordem on es troba i un telèfon. Sí, Escola de Música Lautaro en Payaresos. Pueden encontrar la pàgina web en internet, però igual el telèfon és 635-842839.
I si no, també que ens truquin aquí a Tarragona i els hi donem nosaltres. Exactament. Gràcies, Sílvia. Moltes gràcies. Mircea, Neuen, gràcies. Gràcies a tots dos. Recordem de nou, dissabte, 22, a Montferri. A Montferri, a Montserrat. Sí. El concert de presentació, precisament, d'aquest al vostre disc, que és una autèntica meravella. I com m'ha dit Neuen...
que acabarem amb mi moreneta, acabem l'entrevista també amb ella, no? Perfecte. Doncs moltíssimes gràcies. Moltes gràcies.
Doncs us recordem de nou. Serà aquest dissabte a les 12 del migdia. Entrada totalment gratuïta al Santuari de Montserrat de Montferri. Un lloc preciós que encara no has tingut l'oportunitat d'anar. I que, a més a més, això, que descobriràs com és de bonic aquest treball discogràfic que es diu Nostàlgia cubana. I de cara a un futur ja hem quedat amb Neuen...
Per poder comentar sobre el seu darrer treball discogràfic, tot ple de sentiments, una autèntica meravella, que també et recomano, per què no, que te l'escoltis. I nosaltres ja estem a punt de marxar, ja, eh? Mira, ens queda darrer dos minutets. Què hem de fer avui?
Doncs mira, te presento un disc, una cançó que pertanyarà, espero i desitjo, de cara en futur no gaire llunyà, el nou disc de Teo Díaz. Això es diu Gritan. I cridant, cridant, nosaltres anem marxant. Família, sigueu feliços, que acabi de provar el dia, i fins demà. Gritan, desnudos sobre la tierra, gritan...
Gritando el odio, sofocado en los pañalos, gritan. Gritan. Por toda la tierra se larga su sombra.
Confirman los corresponsales
Que el frente no está lenta. Se dejó de pelear.