No saps què regalar a aquestes festes? Sorprèn amb la targeta regal de Tarragona Cultura, bescanviable per a entrades d'una àmplia selecció d'espectacles, teatre, dansa, circ, música, durant un termini de 12 mesos. Informa-te'n a entrades.tarragona.cat. Ajuntament de Tarragona.
A Salou cuidem del teu benestar i la teva felicitat. Aquí la natura t'abraça, el mar t'acompanya i cada pas es converteix en una experiència. Recórre el nostre camí de costa, descobreix els nostres 42 miradors i deixa't emportar per moments únics. A Salou et cuidem. Vine, gaudeix i explica-ho.
Salou et desitja bones festes. Fili, has vingut? Sí. Ai, quina il·lusió. I t'he portat un regal. Ai, ai, ai, quina il·lusió. Embolicat amb el paper de l'any passat. Oh, quina il·lusió. I obra-la amb compte que el tornaré a guardar. Quina il·lusió. Vinc a viure aquí, a la casa del costat. Ai, però quina il·lusió.
Aquest Nadal ve amb una extra d'il·lusió. L'1 de gener, cupó extra de Nadal de l'11, amb 90 premis de 400.000 euros. Quina il·lusió! Onze, ara i sempre ben jugat. Juga't responsablement i només si ets major d'edat. L'Institut Català d'Investigació Química, l'ICIC, fundat el 2004, és un referent en investigació de processos químics sostenibles, química per a la salut i descarbonització. Amb 250 científics de 40 nacionalitats diferents i situats al campus Seselades,
L'ICIC col·labora internacionalment amb institucions i empreses generant un impacte en la indústria i la societat. Descobreix-ne més a www.icic.cat.
S'activa el pla Tarragona 26. El nou full de ruta que guia la transformació per avançar cap al model de ciutat que volem, amb la implantació d'un nou servei de recollida de residus i de neteja. I ho fem amb una direcció clara. Objectiu número 1. Millorar la recollida selectiva. Renovem tots els contenidors, eliminem els soterrats i ampliem els punts de reciclatge arreu de Tarragona. Un pas endavant per fer més fàcil separar i reciclar millor.
Ajuntament de Tarragona. Per una ciutat més neta, eficient i sostenible.
Arrolla l'escola de formació, ja tenim preparats els nous graus C d'acord amb la nova ordenança de la formació professional. Un sistema integrat que et facilita encara més la incorporació al mercat laboral. Vols ser ajudant de cuina, pastisser o cambrer? T'agradaria convertir-te en professional del fitness? Has pensat a ser socorrista? Vols formar-te en comerç o administració? Aquest any, forma't amb nosaltres!
Els cursos estan 100% subvencionats pel SOC amb fons rebuts del Ministeri d'Educació, Formació Professional i Esports. Només et costaran el teu esforç. Royal Escola de Formació. Ens trobaràs al carrer La Cercada sense número de Tarragona i al web royalformació.com. Cursos pendents d'adjudicació. T'agrada el circ?
Aquest Nadal no et perdis Low Cost, l'espectacle familiar de Cirque Party que s'instal·la a l'anella mediterrània. Del 20 al 26 de desembre, gaudeix d'un circ progressiu i poètic amb música en directe, acrobàcies, trapezis, dansa i clown. Una proposta ideal per gaudir en família. Informació i entrades a entrades.tarragona.cat. Ajuntament de Tarragona.
Enguany, la nit de Cap d'Any. Es viu a l'Ània Salou i a l'Ània als Prats. Vine amb família i aprofita el nostre pac especial Cap d'Any. Gaudiràs de tallers, xocolatada, fotocol, pijamada, tardeo, el primer bany de l'any i molt més. I per acomiadar l'any, sopar de gala i festa de Cap d'Any. Entra ara a alanieresorts.com, reserva el teu paquet i comença l'any com mai.
Amb el Pla Impuls Dipte, la Diputació de Tarragona col·labora amb els ajuntaments per reduir els tràmits burocràtics i oferir-los eines i recursos per impulsar els seus projectes. Solucions per al teu ajuntament que milloren el teu dia a dia. Pla Impuls Dipte. Pobles, ciutats, persones.
Fans de Tarragona, a Tarragona Ràdio.
Bona tarda, benvinguts a la sintonia de Tarragona Ràdio i ben trobats. Aquí s'enceta el nostre programa, els nostres fans de Tarragona. Com esteu? I a nosaltres, com ahir que diu, a veure-les vendre. Sí, sí, com aquell que no vol la cosa. I és que has vist que només se'ns queden res, dos dies...
Literalment. Perquè arribi la nit de Nadal, perquè arribi el dia de Nadal, i etcètera, etcètera, etcètera. I ja ho tenim aquí a sobre. No, no, no m'hi fixo del que ha passat aquest matí. No tinc ni idea, no sé què passa. Gent toca les boletes i es veu que aquestes boletes no han acabat de caure on ens haguessin agradat. I després, no, no, no, no, no. Aquests mateixos no... A Tarragona no...
Al millor no ens hem ensenyat que hi ha Tarragona i que a Tarragona també venem números. Al millor algú s'ha despistat. No ho sé, no ho sé. El que sí que sé és que, a més a més, estem d'anar a la bona perquè tenim ja algú amb una guitarra...
Algú amb una guitarra? No sé què ha passat aquí als estudis de Tarragona Ràdio. D'aquí una miqueta els saludarem. I que ve acompanyat amb dos col·laboradors que són uns monstres d'aquesta casa. Per una banda tenim el Jordi Sogranyes. Jordi, deixa de gravar. Bona tarda, Jordi Sogranyes. Hola, Sílvia. Què tal?
Ah, després, sí, sí. Ara ets el Jordi Soraya. Som dilluns. Ja et tornaré més tard, doncs. No, no, no. I després també, que jo no ho sabia, que ha estat tota una sorpresa, tenim el Beta. Beta, hola, encara no us poso el vídeo.
Pots parlar, eh, Berta? Hola, bona tarda. A veure si s'ha quedat munt. A veure si ara m'ho sorprendrà. No, no, sóc aquí, sóc aquí. I tenim un gran convidat. Que jo no sé si ja el saludem ara o posem una miqueta de la seva música i entrem en antecedents i coses d'aquestes. Què voleu fer? Perquè aquí la responsabilitat avui ja també és vostra, eh? Vé de Reus, aquest cantant.
I què vol dir, això? Ah, que era per això. Que visca Reus. I que va fer una cançó que es diu Reus i not Tarragona. Però això ja li ve. Ja li ve. Aquest senyor és de queixar-se. No, no. Por que es queixa per tot el que està passant pel món, eh? Por que es queixa, t'ho dic ara. Bueno, li diem hola, encara que sigui a l'Ariel.
Ariel, bona tarda. Hola, bona tarda. Gràcies per convidar-me. Em emocionada que em torneu a convidar. Home, és que l'última vegada feia molta calor i ja fa fred. Sí, sí. No sé si m'entens la idea. Sí, sí. Tenim aquest clima bipolar, que l'estiu aquesta part del planeta semblant al nord d'Àfrica i l'hivern semblant al sud d'Europa. Per això estem així.
I algunes vegades t'aixeques al matí que fa un fred o una fresqueta bona i no arribes al migdia que ja estàs en màniga curta i pantalons curts. Sí, bueno, tenim un clima molt bo. Sí, sí, és el que té, és el que té. Bueno, a veure, que avui anirem per aquí, perquè presentarem alguna cançoneta, a més a més us desitjarem un bon Nadal, anirem també una miqueta, i aquí en conversa tots quatre, eh? O sigui que ho sabeu, no? Sí, sí, sí. Però a més a més l'Ariel, que jo crec que és la primera vegada que...
No? No coneixem, no coneixem de res. Alguna vegada ha passat per aquí, eh? Alguna vegada ha vingut. Ja fa molts anys, a la Rambla d'Eikems. A la Rambla Nova estava, uf, als anys 90. I després també tindrem el nostre retrovisor musical, que avui, aquest mateix dia, apunteu-lo, 22 del 12 de 2025,
Són 300 programes. Sí, perquè el 8 de desembre va ser festa, i per això, gràcies a aquesta festa, hagués estat el 301 avui. En canvi, serà el 300. Que ha quedat superbonic que sigui el 300 avui, perquè a més a més ho celebren d'aquesta manera tan maca.
Mira, retrovisor musical és un programa sensacional. Retrovisor musical que es fa des de Tarragona capital. Enhorabona per tots els programes. L'acabo de fer ara mateix. T'ha quedat superbonic, eh?
Si voleu, el primer programa ja us ho faré sencera. Vinga, va. A veure, t'agafa la paraula, eh? Doncs poseu una miqueta de la música i xerrem. Us sembla? Vaja a posar el vídeo. Vinga, va.
Mira que té anys aquesta cançó, eh? Sí, sí, quants. Perquè, a més a més, jo crec que aquesta cançó ja va fer, ja va fer, 12, 14 anys va per aquí, eh? Sí, sí. És l'única cançó que tinc posada al Spotify. El blues del Benat. Sí. Del Benat.
Em posaré unes quantes més, eh? T'anava a demanar, sisplau, que ho fessis, eh? És que les tinc al YouTube, és que això a Spotify no m'acaba de fer el pes. És el que te l'hava a dir, totes les he trobat a YouTube, com pots comprovar per aquestes que van sortint per aquí darrere. No, només tinc aquesta pel Spotify. I a la Spotify, només aquesta. Tinc 5 discos i gairebé un centenar de cançons i només ja aquest.
Però veig que sí que aneu tirant de Spotify, doncs haurem de penjar cançons de Spotify, perquè fan pagar 10 euros, les partitures... No, no, no. Que es comprin els discos, home. I tant, amb les saberes de veritat. Home, i tant, veritat. Ariel Sant de Maria, benvingut a Tarragona Ràdio. Moltes gràcies, moltes gràcies.
Jordi Sogranyes, bona tarda. Bona tarda, Sílvia. Hola, què tal? Beta, bona tarda. Hola, bona tarda. A veure, ara m'heu d'explicar tant al Jordi com al Beta en quin moment apareixen a la vida de l'Ariel Santamaria. Perquè l'Ariel després també ens explicarà si ell també ho recorda així o no. A veure, el Jordi està mirant cap a dalt, que jo crec que està buscant a veure si arriba la inspiració divina.
O que s'ha trobat amb moltes vegades l'Ariel. Ariel, tu te'n recordes el moment que el Jordi Càmera, en mà, van entrar a formar part de la teva vida quotidiana de concerts? A veure, t'explico. Jo, el Jordi, abans de ser músic, intentava fer periodisme de televisió local. Ah, molt bé, eh? Uns amics de l'Unicitut i jo van muntar una televisió que es deia Mare Nostro en musical. Mare Nostro en televisió. L'any 88 parlo, eh?
Sí, sí, sí. I on va venir el Jordi Sogranyes, amb el Josep Cartanyà, a entrevistar-nos. I allí vaig conèixer el Jordi Sogranyes, com a periodista. Me'n recordo que un dels dos portant un... Mentre ens feien preguntes sobre la televisió, portant un caset amagat a la butxaca. Què dius? Que no era el mòbil en aquell moment, eh? No, no tenen mòbils.
I més endavant, quan vaig deixar la televisió, perquè em vaig barallar amb la junta directiva, que jo no anava de cap manera, vaig decidir, que va coincidir l'any 91, que va començar el boom del rock català, diguéssim, quan se va establir, perquè havia començat abans, jo tenia aptituds musicals, feia cançons per casa, però, clar, quan m'ha dedicat a la televisió no tenia temps. Jo vaig dir, caia, començaré a fer música, a fer de cantautor, perquè no trobava cap músics per fer un grup, una banda de rock, llavors, no?
I aquí no els vaig conèixer el Jordi Sobranyes, perquè feia el programa, no sé si era el Sumatètric, a la Mare Nostrum. Sumatètric era al principi... El Sumatètric va començar l'any 92, quan ens vam conèixer l'any abans, l'any 91. Sí, però jo ja, quan me'n vaig entrevistar, i això devia ser ja l'any 94, 95, llavors també jo vaig començar a fer, a muntar un grup que es deia Flangers, el Missà Calvesa, que ara es dedica a fer... A organitzar concerts, amb el Festival Accent. Sí.
i amb el que es fa cos, i llavors allà vas fer la primera entrevista ferma. Però tu ja no havies tret. Al cap d'any de l'any 94 vas fer un especial de rock en Reus, el que hi havia llavors, per Reus i voltants, i em vas treure una actuació que m'havien filmat a La Palma, al meu concert debut de La Palma.
Això devia ser a TV Reus. TV Reus, sí, la Mare Nostro. El cap d'any del 94 al 95. Sí, sí, sí. Que vas venir a casa meva a buscar la Cinta. Ja et vaig passar la Cinta. I va... Fa molts anys. Fa molts anys. Hem de far més de 3 dècades, sí, sí. Però el segur any és en persona. El vaig conèixer el... L'any 91. No, el 88. Amb la Mare Nostro. El primer cop que vaig veure era en persona. L'any 88, que vam parlar una mica i tal.
No eren els estudis que tenia la televisió mona nostra amb la plaça del Prín? Sí, no, era carrer Llobera número 5, però sí. Doncs així era el 91, eh? No, no. Jo encara no havia començat el Sumatètric. No, no, però tu venies a Ràdio Jove, no fes televisió encara.
No, a Ràdio Jovem no vaig estar jo. Era el David Fernández el que estava a Ràdio Jovem. En quina ràdio estàs? Ràdio Tau. Ah, Ràdio Tau. Tau, però estava a Reus aquest de ràdio i es deia Tau. Fa tants anys que... A Reus ja que és una ràdio que es deia Ràdio Tau o hauria estat...
Aquí s'està fent, està aixecant la torseguera. Va ser el primer cop que vaig veure el Jordi Soranyes impersonator i vaig parlar amb ell una mica. I després ja per la cosa musical, doncs sí, l'any 91, 92... Bueno, el 91 que no havia començat jo, però... Bueno, els trobam perquè jo anava a gravar un programa que feia ritmes d'aquí.
Jo feia de càmera i ho presentàvem les noies de Tarragona i sempre anàvem a gravar el sopa de cabra, el Sancs d'Aguí... Van anar a gravar els 10 de Roc en Reus. Aquest dia que van fer les emisores municipals i... Ho vam fer directe a nosaltres. Exacte, vam estar tots connectats aquell dia. I estava l'Ariel Palià. Jo estava...
O sigui, imagina't, que TV3 no van deixar entrar les càmeres i la mare, no són televisió, sí. I vaig ser jo que em vaig plantar al costat de la taula de so i vaig llevar tot el concert des que ja havien començat el Sau, no sé si era el segon o el tercer grup. Sau? Qui són nous, aquests? El Sau, sí. I que els Carles Sabaté portava una xupa taxana, una cassola taxana. I va ser quan van llençar pedres al sopa de cabre.
Clar, que contaven lo del sexo, que clar, per una cançó que feia l'encàs d'allà. Em perdó la van cagar. A veure, no siguis tan xulo, tio. A veure, jo ja entenc que també volia fer sala a les emissores castellanes i fessis gires perquè tenien el calamar o de productor, jo què sé, i volien anar per Argentina, tot això, vale. Per un joc amb Arreus.
que sempre ha sigut gent de la terra, no comencis a cantar en castellà, fes-ho pel mig. Perquè passava una cosa que... Però una cosa, Ariadne, entre tu i jo, en aquell moment la cançó del sexo era una de les velles. Sí, sí. Era una cançó que la cantàvem de feia molt de temps. Però no la posis la primera. Perquè jo, quan estava entre els tècnics de so,
les nues noies, unes d'Elena Francesa i l'altre Maite, no sé què, no me'n recordo, ja deien, ai, eren superfans al sopa, superfans. Ai, és que hi ha gent per aquí que diuen sopa estrangera provoca vomitera, que què passi. Abans de començar la sopa ja la gent ja deia això. Ja estava calenteta l'ambient, eh? I va sortir el David Magès, aquest actor que és de Reus, allò deia, què passa, conya, no sé què, ja la gent xocolant. I comences a sopar a cara, tu sents sopa, ja està, ja es va liar.
Jo coneixo dues o tres persones... Que van estar allà in situ. Dels que van començar a llençar-los i pedres, però no diré noms. No ho diguis, eh? No, no, no. Jo sé qui són... No, no, no. Jo no, eh? Jo estava amb la cama. I després... Jo recordo que aquella nit va ser...
Quan els pets van tocar després del sopa de cabra, crec jo, els van prendre el joc al soper. Vull dir, la baixada que va fer el soper va ser... La va guanyar els pets, clar. Diguéssim que els fans de soper, doncs els Fidel se van quedar, no? Però ja els que es van sentir traïts perquè cantàvem castellà...
Una part se'n va anar cap al Sau i una altra part cap als Pets. Però aquell concert va ser, els concerts dels Pets, va ser quan se'n van, crec jo, perquè després també els vaig entrevistar, vam entrevistar els camerinos, va ser la nit que es van consolidar els Pets, com a grup d'aquí de les comarques. Després hi ha l'any 92, van fer el fruixet. Espera, espera, espera. I quan van tocar aquí a la plaça l'Ajuntament, també l'any 92 va ser una passada, vull dir...
Ariel, t'he d'aturar un momentet perquè has dit una cosa... No, no, perdona. És que has dit una cosa jo crec que molt important i que ara mateix jo crec que la meitat dels periodistes, sobretot els més joves, es deuen posar les mans al cap. Anar als camerinos a fer entrevistes? Sí, sí, sí. Que és una de les coses que ara és impensable, eh? A l'estiu estàvem les portes obertes i aquestes noies que feien de presentadores tenien molt de desperpajo...
Els coneixien a tots, perquè quan començaven a tocar, aquestes noies ja els anaven a gravar, i sortien de festa amb ells. Coneixien personalment el Carles Sabater, coneixien els anant de marxa amb el Ninguin Cardona. I els Pets, com que eren d'aquí Constantí... El tenia més fàcil. Els coneixien, els coneixien tots, sí, sí. I me'n recordo que en aquell concert encara hi havia la guitarra originària dels Pets, el Drummond Vidal.
Que jo, personalment, penso que no el hauria d'haver deixat perdre. Jo va marxar ell, també. No sé què va passar, però era quan els pecs anaven més roqueros, per mi. Per mi, que sóc més roquero que pupero. Ho dic en tots els aspectes. Però aquí ja entraríem en altres històries. Sí, ja, sí.
Jo voldria afegir una cosa. Voldria afegir una cosa sobre judò dels camerinos. Perquè hi havia concerts que no hi havia ni tan sols camerinos. Aleshores, les entrevistes les feien amb els lavabos. Hi ha una famosa entrevista...
que entra la gent a fer les ceres necessitats i s'obria la porta... Hola, una tarda, i vostè què opina? Se sentia tot, i nosaltres tanqueu la porta, i la porta... La porta! La porta! No, però el Roc en Reson estava ben organitzat, perquè me'n recordo que cada grup tenia el seu camerí, tenia com una caseta d'aquestes obres, com se digui, a joc allà... Ai, no sé quin nom té, això, tècnic.
Però eren com unes caseres d'aquestes que fan servir per emmagatzemar coses i tal. I tenien, doncs, me'n recordo, que els nats tenien el seu, el sau tenien els seus. El que passa és que vam intentar entrevistar els saus, però els saus ja havien fotut el camp, perquè van ser els primers a tocar. Vam entrevistar el sopa de cabra, els pets, els nats... I no sé què més hi havia, la madama, no me'n recordo. Eren 10 grups, vam entrevistar a la meitat. Jo acabava a les 7 del matí per un servidor, va dir, escolta, a les 3 del matí, jo havia quedat amb uns amics per anar de juerga i dir, mira...
Que foto el camp, ja he vist. Ja deus que me'n vaig, no? No, no, i el de sopa de cabra, que els hi van llençar pedres, hòstia, em va... Et va fer pato, eh? Em va traumatitzar i dir, hòstia, nen, sopa de cabra, tio, indestructible. Que s'ho menjaven tot, allò, s'ho menjaven. Pensa que un bolo de sopa de cabra, eh? Cobraven 600.000 pessetes, llavors. Això m'ho va... Que és una pasta, eh? D'aquella època, 600.000 pessetes. Un pis nou de valia dos milions de pessetes.
Això m'ho va dir un mànager que digui Tarragona, que es deia Alfredo Puente, Freddy Puente. Ah, el Freddy, sí, clar. Que era col·lega meu, sí, bueno, coneixia, bueno, aquí tots els coneixem. Però llavors no em dedicava la música encara, no? Tocava a casa i prou. A partir d'aquí vaig dir, hosti, jo també vull fer això.
Jo també vull arribar als 6.000 euros, si pot ser. Perquè en aquell moment no hi havia euros. No, pessetes, pessetes. No, no, que has dit pessetes. Els euros els he posat jo. Passi de cas, passi de cas. Avui en dia ja no guanyis diners amb la música. Avui en dia has de pagar. Avui en dia has de passar-me que tinguis que pagar i tot. Sí, depèn de com. Jordi, aquí tinc 3 cosetes que m'has passat...
I no sé si també vols fer tu una miqueta de collària de la història. Potser que el deixéssim cantar, potser abans no. Vinga, va. Sí, però és que abans que canti jo et volia dir una cosa, Sílvia. Digue'm vostè. Jo he anat a molts concerts, no? Ho sé, ho sé. He anat a un total de 3.999. Oh!
Sí? Ja? I no sé, però si vols li diríem que canti, però ell ja sap que vull fer el 4.000. Uh! Ja està, ja està. O recitar el 4.000. Home, doncs, eh, si això ha de ser el concert 4.000. Sí, sí. Callo, callo ara mateix. Bueno, això serà un concert curt, concert curtet, però que ho sàpiguen. Intens, intens.
Ja que parlem d'això, faré una cançó que formava part del repertori de l'anterior disc Cançons RTV, que es diu La balada del Jordi Sogranyes, que la vaig composar ja fa 20 anys. Llavors portava un miler de concerts i ara quatre mil. Un dia que jo estava actuant en un poble del Baix Camp,
Vaig veure una llumeta que es movia entre el públic. Era un paio que m'estava gravant amb una càmera handicap. Un reporter aficionat per un programa que es deia Tot Pat.
i em va dir... Txiribiripi, perom-pom-pom. Soc el Jordi, soc granyes. Txiribiripi, perom-pom-pom. Gravo concerts trencant-me les banyes. Txiribiripi, perom-pom-pom. Vaig d'arreus fins al riu de canyes. Txiribiripi, perom-pom-pom. Soc ganxet, no pas un palacanyes.
Perquè de cançó té dues parts, eh? Estic aclant la primera.
El pots trobar per tot arreu. És el Sogranyes que ve d'arreus. Treva concerts de rock català que difon per aquí i per allà. És el crac del Sonenou. Sempre agrada tot el que es mou. Feia un programa a Ràdio Valls que se matia sense cap tall. I em va dir...
1, 2, 3, 4, xiribiribi, perom pom pom. Sóc el Jordi Sogranyes, xiribiribi, perom pom pom. Gravo concerts trencant-me a les banyes, xiribiribi, perom pom pom. Baig de reus fins al riu de canyes, xiribiribi, perom pom pom. Sóc el Jordi Sogranyes.
pa fundar els cops i flames.
Dirigia el sumat tètric. Després de currar tot bat, el Xavier Bas... El Xavier Bas, que era de Cambrils, no li va fotre ni cas. A la Cori, que era un partit de Reus, li va dir que sí. A la Cori li va dir que no. Xiribi, xiribi, bom, bom. Era el setè de la llista. Té un arxiu musical.
de fama internacional. 4.000 concerts que han anat gravant, des de Girona fins a Alacant. I ara es troba aquí, fent ràdio a Tarragona capital, unes memòries ha publicat que es venen sense parar. A través de la banya Edicions m'ha parlat. No moltes formacions...
Farem com els Beatles.
Txiribiribí, porom pom pom. Sóc el Jordi, sóc granyes. Txiribiribí, porom pom pom. Gravo concerts trencant-me les banyes. Txiribiribí, porom pom pom. Vaig d'arreus fins al riu de canyes. Txiribiribí, porom pom pom. Sóc granxet, no passo un palacanyes.
Jordi Sobranyes. Thank you very much. Avui l'he fet més balada. Avui ja ha estat estacabat. Som públic fantàstic. Jordi.
Quina canya, no? Bona tarda. Bona tarda. I tant que ets dur. A setembre del 2003. Però està actualitzada, eh? Sí, sí. Sempre s'han d'actualitzar aquestes cançons.
Ara, quan hi faci el següent llibre i aquestes coses... Un disc conceptual, ja. Tinc previst de publicar el segon llibre quan arribi el concert 5.000. Ah, doncs mira, ja només et queden 1.000. Exacte, me'n queden 1.000 que hauran de ser uns 6 o 7 anys. Només a Jordi, que hi ha un músic de Reus que es diu Marc Hurtadellas, que volia fer un concert homenatge a Jordi Sobranes i que toquéssim totes les formacions de Reus. I qui ho va frenar, això? No ho sé, ho havia de muntar... Marc...
Continua cap endavant, eh? Això són coses que jo no m'hi puc posar, però tampoc no m'hi puc posar. Era que ara, quan vas fer el llibre de tot això, que volia fer un festival Jordi Sogranyes, que ens afegíem jo, Fito Luri, no sé qui més... Uau, però tens un munt, eh? A mi quan em convidin jo ja aniré i no em diguin. Buscàvem un local... No, ja ho farem, el segon llibre ho farem. A veure sí, a veure sí, eh? Doncs, Ariel, has de fer-nos l'altra cançó, almenys tres, perquè consti com a concert. No? Vinga, va. Ara faré una, si voleu. Vinga, va. Ara faré dues, va.
Una, dues que són del nou disc que es titularà Gaudim Reus. Molt bé. La de calor també estarà a dintre d'aquesta? La de calor que vam presentar abans? No, perquè això era una cançó d'estiu. De clar. O sigui, ara m'he proposat fer discos sèrius entre cometes i cada estiu, doncs, per tocar la vera viu, una cançó d'estiu. Tocar la vera viu. Sí, m'ha dit alguna cosa. Bé, llavors, tinc aquesta, que no sé si gravar-la o què, però... Tu mateix, vinga, va. Ja l'he gravat i ja l'he difós. Mira qui teniu. Que es titula...
Mira qui tenim. Van apareixent músics que saben que avui és el concert 4.000 i per això ve. Sí, van venir. Una cançó que es titula Les zones de les baixes emissions. Doncs vinga. Aquesta me la van encarregar una gent de Reus que estan... Perquè Reus ja fa un mes gairebé que s'està aplicant. Sí, a vosaltres ja us han tocat la previu, eh? Sí, a l'any 20. Sí, sí.
I llavors vaig a aquesta cançó, que possiblement la posaré al disco o alguna cosa així. Sí. I, bueno, més que res, no estic... A veure, jo estic a favor de les baixes emissions, però que les jo estic d'una manera, d'aquesta manera, que sembla que només ho fan per recaptar. No, tu creus? Ho sé.
No, mai de la vida. És com si tu fossis un esquimal que viu al Polo Nord i a sec tinguessis un sistema animalista que prohibés menjar carn i els esquimals que s'alimenten de foques i coses d'aquestes tinguessin que menjar gelats.
Clar, és l'únic que quedaria de prop. Tenim el pato aquí més al costat, no? No té sentit que et fotin... Ariel, t'afegeixo una altra, si vols, eh? Ja te deixo cantar. I després també, depèn de com sigui el cotxe, es veu que a partir de 60.000 o 70.000 euros ja no contaminen, es veu. Els que són molt cars...
Però molt cars. Es veu que no contaminen. Aquells ja tenen un eco... Deuen estar conxabats amb les indústries automovolístiques. Sí, sí, no ho sé, no ho sé. Bueno, de veritat... Mirem el puntet aquí de dubte. Que ho facin de manera progressiva, de manera més facilitada. Sí, això espero, això espero. Bueno, aquesta cançó es titula així. Vinga, va. Som-hi.
Amb les zones de baixes emissions hi haurà merders i uns quants marrons. Amb les zones de baixes emissions es posaran multes i sancions. Tot plegat per no contaminar. Les petroquímiques hem de respirar. Els cotxes vells no podran circular. I un d'elèctric o híbrid endullable t'hauràs de comprar.
Amb les zones de baixes emissions, hi haurà merders i uns quants marrons. Amb les zones de baixes emissions, ens tocaran els upip i els upip. M'està morès protegit. La gent ja s'està queixant. La gent, la gent ja s'està queixant. Això és molt nova, aquesta cançó. La gent ja s'està queixant. És la primera vegada que la toco en directe, eh?
Els polítics segueixen en van. La gent ja s'està queixant.
i munt de vols que perdran. Vinga, tots! Amb les zones de baixes emissions hi haurà merders i uns quants marrons, total per no contaminar, una bona excusa per recaptar. Amb les zones, amb les zones, amb les zones de baixes emissions, amb les zones, amb les zones, amb les zones de baixes emissions,
amb les sanes, amb les sanes, ens tocaran els oberts i els collons. Visca, Sara, a les emissions. Visca! No, no, molt bé, molt bé. Gràcies, gràcies. Acaba d'arribar un altre convidat sorpresa.
Que jo no me l'esperava. Jordi, presenta-me'l. Aprovis el micro, senyor Carles. Aprovis el micro, Carles, sisplau. Compte, no caiguis. Ets músic dels Deien 35. Hola, hola, bones. Què tal? Què fas per aquí, Carles? Sí, sí, posa't els cascos, que si no, no et sentiràs. Hola, Carles, què fas per aquí? Bueno, no hi sento, però t'assento... A veure, segueix el cable...
Segueix el cable cap als teus cascos i els puc pujar, sí? A veure si aquesta vegada, que ha vingut de sorpresa. Carles, ara m'has de sentir, espero que sí, allà, eh? Tampoc, m'he sens? Res de res? Bé, doncs fem una cosa, posem una mica de música, posem aquest quina calor que el tenim per aquí de fons i continuem amb... Això és de sorpresa, que no m'ho esperava, tot això...
Ara ja ens escolta el Carles i, a més a més, l'Ariel m'estava dient, has posat la versió, que ho sabia, que he posat aquesta, que és la versió careoque. Perquè així, d'aquesta manera, el puc posar de fons, Ariel, i la podem anar sentint, també. Sí, també, també. Has vist-ho? Carles, ara, m'ho sents, no? Carles, m'ha de sentir per nasos. Te sents, ara? La música sento, molt bonica.
No m'he sentit a mi? Ni a ningú de nosaltres? Carles, no m'he sentit? No, et sembla que no ho té. És que m'he de sentir per rassos. Què és això que no m'he sentit? Hola, Carles. Molt bona tarda. Hola, Sílvia. Com és que no m'he sentit? És que és raro, perquè senties la música i no a nosaltres. Sí, sí, sentia la música i no a vosaltres. És un món paral·lel, el que tenies als cascos.
Ui! Això és fantàstic! Això és fantàstic! Tinc mons paral·leus! És el que et deia. Bueno, que t'he preguntat abans, què fas per aquí? Doncs mira, m'hi ha escapat un moment per poder felicitar aquí el company Jordi, que sé que avui celebra el seu concert en directe aquí a la ràdio amb l'Arial Santa Maria número 4.000.
I crec que era bo deixar-se escapar per aquí per poder-lo felicitar directament. Molt bé. I musicalment, com esteu vosaltres, el Seian 35? Bé, estem bé, però l'important és el Jordi i també he vingut perquè vull fer una reclamació. Que no sé si l'Ariel i la companyia que tenim estarà d'acord amb mi o no.
Jo crec que el nostre amic Jordi, aprofitant que estem en una ràdio pública, hauríem d'aconseguir de reclamar la seva medalla. Oh, i tant. La seva creu. La creu de Sant Jordi. La creu del Jordi Sograny. Exacte. Fins ara només té nom, però li hauríem de posar un cognom, també. Perquè dintre del món català hi ha molts grups que, evidentment, han fet molt per aquest país,
per la nostra nació, per la nostra llengua, però és que aquí hi ha un company que aporta 4.000 concerts, jo no sé si... I 300 dins de Tarragona Ràdio també, que el que ha hagut d'aguantar aquest senyor no està escrit aquí a l'altre. Ui, i el que li falta...
Ara faig un guinyo, una trucada. I el que li falta. Llavors he vingut aquí només per dues coses. Primer per felicitar-lo. Molt bé. I després per reivindicar que seria bo que alguna administració ens ho pensés seriosament, perquè a part del catxondeig que podem fer aquí, que està molt bé...
Hi ha molta feina darrere del que fa el Jordi. Hi ha molta feina, té molta documentació. Soc conscient que diverses ràdios en català, dels països catalans, tiren del seu arxiu. Prensa escrita també. Sé que ha estat al darrere de molts, i està al darrere de molts concursos,
del que es fa en aquest país i per la nostra llengua. I tant. I jo d'aquí ho reivindico. La propera Creve Sant Jordi pel nostre amic Jordi Sograny. I jo afegiria una cosa. Vinga, veta. Si tot l'entil·ligència artificial, quan busca les fonts informatives, va a buscar a la font... Que sap, que és el Jordi. Que sap, que és el Jordi Sogranyes.
I a més a més, Déu-n'hi-do. Jordi, felicitats per la banda que toca. Moltes gràcies. I espero i desitjo que aquesta crida que es fa aquí, a través de Tarragona Ràdio, no quedi en un pou, sinó que tinguem l'oportunitat d'anunciar-ho d'aquí a un futur i no gaire llunyà.
Penseu que el Jordi fa massa fer la top bat a Canal Reus, que era el segon programa, després de l'Espúnic sempre guanyava un guardó, i això s'hauria de recuperar. Hi hauria de haver alguna televisió, també. A banda de fer programes de ràdio, hauries de tornar a fer guions, dirigir programes, que és el que havies fet tota la vida, no? A l'antiga Mare Nostra, amb Canal Reus, si convé TV3 o Canal 33, hauria d'haver l'hora del Jordi Sogranya, sisplau, home.
i la xarxa, mira que tenim la xarxa ara mateix jo només vull dir que avui hem viscut aquí al concert 4.000 perquè aquest cap de setmana m'he reprimit i no he anat a cap què dius?
Estàs malalt? Et trobes bé? Agrava pel 3.999 i no podia anar. Però és igual, Jordi. A mi m'agradaria estar... Jo m'agradaria ser el 4.000 o el 4.030. Home, Jordi, això no es fa. No, però és que ara, si no, no estaríem parlant del 4.000. Estaríem parlant d'una altra xifra. Doncs fem-ho. Ariel, vinga. Que seria la tercera cançó com a concert, de veritat.
Ara me n'has de dir, en plan, hola a tots els oients. Sí, bueno, jo... Me n'has de tornar a presentar. Jo també sóc mous. No, jo volia tocar amb exclusiva mundial una cançó que serà el proper single que fes del nou disc Gaudim Reus, que és una cançó que es titula Si tu creus com no tu creus, el Gaudís de Reus. I hi haurà Pideplim. No és cap amenaça, eh? No.
Em recordo com fa la música. Si tu creus com no t'ho... Ho deu picar de mans, eh? Si tu creus com no t'ho creus, el Gaudí va néixer Reus. Si tu creus com no t'ho creus, és famós per tot arreu. El Gaudí va néixer aquí, com el futur jo prim.
El Gaudí va néixer aquí, quin arquitecte tan sublim. El Gaudí va néixer a Reus, el 1852, a Sant Pere el van batejar.
I després va tocar el dos. Per què va tocar el dos? Perquè a Reus no li van deixar fer res. És una pena. I a Ridoms tampoc, eh? Molt de néix a Reus a Ridoms, però no va fer res. Per què no va fer res a Reus? Us diré la resposta. Perquè era rival del Pere Casellas. El Pere Casellas era l'arquitecte municipal de llavors. I tot, coses que podia fer el Gaudí.
d'on s'ho quedava aquest paio. Que després el van matar els republicans, el van... el Pere Casellas, el Gaudí va atropellar en un tramvia. Sembla mentira, però tots els arquitectes de Reus han tingut un final... Una miqueta especial. A Sant Pera el van batejar i després va tocar el dos. El Gaudí és immortal, la seva fama universal. Ara volen beatificar, tindrem un sant per vener
Va crear tota la padrera i també el Parc Güell. La Sagrada Família només la podia fer ell. Amb el capritxut de comitges ja començava a tirar milles. Que sublim era el Palau d'Estorga, la seva ment era un gran orgue.
En Gaudí va néixer Reus, en ple carrer Sant Joan. Sí, perquè va néixer el carrer Sant Joan, no el Sant Vicenç, el carrer Sant Joan va néixer. L'Udomas de la Calderera és una trola de primera. Na-na-na-na-na-na-na... Na-na-na-na-na-na-na... Na-na-na-na-na-na-na... Na-na-na-na-na-na-na...
Si tu creus com no t'ho creus, en Gaudí va néixer Reus. Si tu creus com no t'ho creus, en Gaudí també és d'aquí. En Gaudí és de Reus. Sí senyor, el Gaudí és el millor. En Gaudí és d'aquí. I visca la mare.
Com va parir? Molt bé. El Gaudí. Terreu, Rydoms, Tarragona, el Gaudí és universal. Ui! Ui! Ui! Ui!
Estic una mica fònic, aquests canvis de temperatura. Ha quedat genial, eh? Ha quedat genial. Jordi, programa... Anem pel 300, no? Anem pel 300? Vinga, va, a servir. Obro els ulls, agafo aire, avui noto diferent. La mirada d'un Guevara, immortal a la paret. Semblava que el mes de juliol mai no arribaria.
i que les coses mai canvien, però sempre hi ha...
I ja arriba aquest programa 300, el retrovisor musical Jordi Sobranyes. Hola, hola, hola. Hola, Sílvia. Què tal? Com estàs? Doncs molt bé. I tu? Anem pel 300. Mira, que bonic. 300. Si ha aparegut un 300 pels ovidors, no ho veuen, però... Jordi, Jordi, bufarà l'escalma. Sí. Sembla el títol d'una pel·lícula, no? 300, 300. Però no acabaven gaire bé, 300.
Va fer 300 més. Va fer una segona part, m'ho sembla. Llavors serà 600. A veure, Jordi. Començarem el 300 parlant abans que s'acabi el temps. Corre, corre, corre. Parlarem de les maduixes amb nata. Vinga, va. És un grup que va néixer dissabte. Dissabte? Aquest dissabte? Tenen dos dies. El concert número 3.999 va ser de les maduixes amb nata. Hola.
que són unes tres noies de Reus que són alumnes del laboratori musical. I vam passar pel laboratori i vam fer un reportatge sobre aquest debut mundial i ens ho explica el Toni Just, que és el director del laboratori musical. I elles ja sentirem com es presenten i quines cançons fan i tot està muntat ja. Vinga, va. Maduixes? Amb nata.
I jo crec que va ser el curs passat que es van fer amigues. I van dir, doncs, per què no muntem una banda? I van dir, doncs, a part de fer les omissions i de fer un tema sol, ens agradaria fer un tema en conjunt. I arribaran ara, i faran un tema en conjunt. I s'havien de posar nom a la banda, també.
i vam marxar amb el nom posat. Maduixes amb nata. I em fa molta gràcia perquè aquí al laboratori, avui, farem l'estrena mundial de les Maduixes amb nata. Som les Maduixes amb nata i, mira, estem caducades, perquè estem en l'època de Nadal, però, però, però estem d'oferta.
Fins demà!
Com us dieu els tres? Dieu molts noms de cadascuna? Alba, Selva i Noa. Us vau conèixer aquí, ha explicat, no? Com us vau conèixer? Com va ser que us vau conèixer tots els tres? Bé, la veritat és que l'Alba i jo, la Noa, anàvem juntes a l'escola. I llavors...
Després ens vam adonar que anàvem a la mateixa escola i llavors ens vam connectar encara més. I després vam trobar la selva, que també és molt maca, i llavors vam començar a ser amigues i vam pensar, i per què no fem un grup? I el nom de Maduix de Sant Nata... Això també està dient molt graciós. L'expliques tu? Sí. El nom va vindre de...
De l'Alba, que portava una camiseta d'unes maduixes amb nata. És a manera blanca amb unes maduixes. I per això vam pensar, pues maduixes amb nata.
Teniu pensat dedicar-vos a la música o què? No, la veritat és que no. Més com a parcial. Bueno, jo sí. Jo de gran sí que vull ser música. Us veieu un concert sencer, totes tres? No una cançó, si no totes tres. A veure, jo sí. Jo una mica. Jo crec que de més grans, doncs sí que farem més coses. Aquí, quines cançons heu sortit a l'escenari per separat? M'ha semblat. Quines cançons heu fet per separat?
Jo la vals d'Amélie. Jo Boys on Cry de The Cure. I jo una versió de Bon dia dels pets que es diu Bon dia de Nadal. El Nadal ja arriba...
amb la família i els amics de la vida.
Veiem que les noves generacions, Jordi, puixen, i amb quina manera, i quina força, i quines ganes, eh? Aquesta cantant és la Noa Ordóñez, la pianista és l'Alba Malet, i la cantant i guitarra és la Selva Tropita. I vam tindre una sorpresa, perquè entre el públic hi havia el Carles Tropita, que és el que va ser...
El papa de la selva, el Carles Tropita. Aquest senyor va ser el cantant, veu i guitarra dels Clam, que van tocar a Riudoms, al Serap, el 30 de desembre de 1994. Jo hi era, jo hi era.
Quina gola que tens, Berta, quina gola que tens. És com diu el temps. A la Selva li vaig preguntar, tu saps qui són els clam? I aquí tenim les declaracions de la Selva. El noix? Sí. Vinga, va. Selva, una última cosa. Tu saps un grup de riudoms que se tenen clam? Et son un grup que es deia clam?
Clam? Clam, sí, l'any mila ja. Ah, sí! Va, doncs es dona tu. Perquè el meu pare va estar. Tocava amb els clams. Jo anava al concert dels clams. Ah, mira, veus! Sí, sí, a nit d'estiu, no? Per exemple, és un èxit. El papi cantava, eh? Tu cançaves, eh? Cantava aquest senyor? Cantaves i tocava al baix? Tocaves i cantava? Sí, sí, doncs no me'n recordo dels concerts dels clams. Allà, el Serap, no? Sí.
I aquí tenim els clars, no?
Això que estem vivint ara mateix és un honor, veure el retrovisor musical en vivo i en directe. Deixa'm dir-te que aquesta cançó va ser un gran hit i va sonar molt aquí a Tarragona Ràdio. Home, home, és que va ser un clam per part nostra. Ei, aquí injecto paraules, eh?
Jordi, cap on marxem ara mateix? Aquí a l'altra revista musical sempre expliquem coses del que va passar fa molts anys al mateix dia. Jo no hi era, jo normalment no me'n recordo. El 22 de desembre de l'any... De qui? De l'any 89. No hi era, jo no hi era. El Beta va anar a un concert. No, el Beta tampoc estava, crec, eh? Sí, sí. El Beta el vaig conèixer el 14 de gener del 89.
I aquell dia, aquell any, el desembre d'aquell any... Del 89. Encara no havíem començat a anar a concerts. Sí, no havien cintes, no havien cintes. No, encara no. I aquell dia, el 22 de desembre del 89, ell se'm va anar aquí, a la platja de la Rebessada, no?
Sí, cada una va la seva. Després van fer La Unió Fa La Força. I en aquest concert que vaig anar jo, perdoneu-ho per la veu, però com he dit a l'Ariadna abans, és que coses al temps. Aquest tret polar ens afecta a tothom.
Perdona, Berta. És que acaba de dir... És un punyetero. Jo vaig cap al 60, ja, eh? És un punyetero. Doncs aquí, un que jo conec, ja està jubilat i feliçment, eh? A mi em queda poc. Bé, bé, bé. Doncs això, mira, ara estic preocupant la veu. Anaven quedant la seva, després vam fer allò de dir, fem la unió que farà la força. Però abans d'arribar aquest moment, doncs, anava a concerts per alimentar el meu programa, que es deia Música a l'abast. La sona.
I aleshores el primer concert que vam fer a Tarragona va ser precisament aquest, que ara celebrem aquest aniversari, no?, aquests anys, que va ser avui, no? 36. 36 anys, ja, d'aquest concert. Això mateix. Aleshores els Roxambusto havien tret el seu primer disc, el Vas de Conocer.
I per presentar-lo a Tarragona no van anar a Tarragona Ciutat. Van anar a la sala estrella de la Rebessada. La mítica sala estrella de la Rebessada. I deixa'm dir-te que va ser un èxit total. La gent que va anar, jo per curiositat, a veure com sonava aquesta gent del Vendrell, va ser tan èxit, tan exitosa la seva actuació, que se li va acabar el repertori i la gent volia més.
I van tornar a començar les notícies cançons. I la gent tan contenta. I bé, va ser espectacular. I no m'estranya que després d'això, l'accent Bustó, doncs, pujessin com l'escoma, perquè tenien alguna cosa que enganxava la gent. Sí, però tu us vas entrevistar, l'accent Bustó, i tenim aquí el document de l'entrevista. Vinga, sentim-ho, sentim-ho. Bé, tenim per la... Aquest el quart. Aquest el quart.
El grup de rock català Luxemburgo. Qui sou? Som Luxemburgo. Jo soc Pemi, el cantant. Pemi Portuny. Portuny. El Pocas. Simi Opino, bateria.
Jesús, al baix. Pemi, guitarra. Pemi, què vol dir ser de Pemi? Pemi, Pemi. És Josep Maria. Premi, però en tot. Diem Josep Maria 2-2. I per no confondre'ns, ens diuen Pemi. Com va començar?
Com va ser? Com va ser això? Com va ser? Fa tres anys. Tres, quatre, ja. Fa tres anys que fa tres anys, diu. No sé, fa quatre anys, ja hem començat. No, a mig no, o sigui, no teníem ni idea de tocar. Ni idea? No, no ni idea allò, s'arrascava una miqueta.
Llavors vam juntar i vam començar, no sé, fer cançons, versions, vam començar amb versions, per això en tenim moltes que podem aprofitar ara, no? Que potser encara no les toquem des de fa temps. I clar, quan va començar fa 3 o 4 anys ja vau pensar en el nom Black Saint Bustot? Ui, no. Bé, quan vam començar necessitàvem un nom pel primer concert, no? Sí, que ens el vam mirar d'organitzar nosaltres mateixos i tot el rotllo.
Llavors, doncs, doncs, bueno, teníem cap a un nom i va sortir l'accent gustant. I què vol dir això? Uns laxants dels anys 20. Vaig trobar-me una destral a dins d'armari. Em vaig excitar. Desitjava beure sang i li vaig clavar. Amics del cor no va poder ni cuidar.
Sorpresa la vaig agafar. Vaig veure'm la seva sang. Vaig menjar-me el seu cervell.
Home, que això estava, jo crec que estava tret d'una novel·la o d'una pel·lícula. No, una història real. D'un japonès, que s'estimava tant la seva xicota... Que se la va menjar. Era una història real. I és el que diuen, que la realitat supera la ficció. 36 anys, eh? 36 anys. Em permeteu un incís. Els Rolling Stones també van fer una cançó sobre aquest tema.
També. Hi ha una que es diu del disc Undercover of the Night, que és de l'any 83, 84, que es diu To Match Blood, que el diu Massa Sang, que parla d'això, d'un japonès que vivia a París, que va matar la seva núvia, la va desquartitzar, la va esquartitzar, la tenia congelador i se l'anava a menjar. Se l'anava a menjar. Ostres, ostres. Doncs mira, a les Xamussa també van trobar la seva manera de cantar, de fer un homenatge. Que bonic. Perdoneu, eh? No, no, no, ja fas bé, ja fas bé.
Anem per una altra formació que també va actuar el 22 de desembre, en aquest cas del 1990, que només fa 35 anys. Tampoc hi era, la meitat de nosaltres encara no ho havia nascut. Els Vacuum van actuar a la sala Gas Gas de Tortosa el 22 de desembre de 1990. Ja no sé si el cantant es deia Jordi Esteller o Ernest Radó, o un era cantant. Un dels dos era el cantant i l'altre la guitarra, ja està.
Us recordes com si fos ahir? I també els vam entrevistar. Avui l'actuació a la vostra ciutat, a Totossa.
Bé, vull dir, estem molt satisfets, vull dir, més que res perquè la gent ha participat bastant. Hi havia un sector de gent que coneixia més o menys les lletres, o sigui que s'ha notat bastant d'interès. I això, clar, ens ha ajudat molt el moment de tocar en directe. Vull dir, et dona molta força. Això ho s'ha passat en altres ocasions? Com a avui no. Com a avui no. Clar, vull dir, fa poc temps que fem actuacions en directe i avui la gent s'ha vist molt entregada. Com a vacuum, sí, digues.
Bueno, això aquest dia, que com la gent estava molt, molt entregada, vull dir, llavors vull dir, t'agafa molta força tu i t'entregues tu també molt més. O sigui, com a vacuum no ens havia passat encara. Com de temps porteu com a vacuum? Bueno, la formació en els quatre membres el juny d'estany. El juny? Sí, el juny, o sigui que fa cinc o sis mesos, pràcticament. Ja feia temps que anàvem, per exemple, vam començar, jo aniré jo, l'autocicista i jo, que sou la guitarra, i llavors el...
Cap allà el disembre del 89 va entrar la bateria i després ara el juny ja va entrar la bateria. És a dir, ja portàveu la canya de l'any passat, no? Sí, sí. Canyeros, canyeros, aquesta agenda va com, eh?
Doncs gairebé hem d'anar tancant. Jordi, Jordi, Jordi! El 300 se n'ha passat volant, eh? El 300 se n'ha passat volant. Però intens, eh? A més a més, hem tingut l'oportunitat que cadascú també ha portat. I hem celebrat el concert 4.000, també, que era una cosa que tenia moltes ganes, ja, d'arribar al 4.000, ja. Molt bé, molt bé, molt bé. M'han costat més aquests últims 50 que pas tota la resta. Ja em feu passar. Home, jo espero que pel 4.000...
Eh? 4.000, què? No ho sé. No, pel 5.000, em dic. Ah, doncs perdó, pel 5.000. Aquests 4.000 els celebrem avui, és veritat. Però estava pensant els 400, perdó, del programa. Que siguin una mica també en paral·lel. A veure. No? No ho sé. 400... No, que el concert 5.000 serà de l'any 2032. No, no m'ho crec. Sí, tant. El pas que et vas tu, que vas a 3 i 4 cada cap de setmana. No, però no em faig més de 200 cada any. Psst!
Eh, ja arribarà. Bueno, ja anirem d'ensumar, ja anirem d'envenint per aquí, ja anirem d'enfer. Bueno, família, gràcies, gràcies a tots per venir, gràcies per aquesta estoneta tan maca, per aquest homenatge, que jo crec que ha estat un petit homenatge al nostre Jordi Sobranyes. Beta, gràcies. Adéu, Santa Maria, gràcies. Gràcies. Carles Blanchet, gràcies. A vosaltres. Jordi Sobranyes, no t'ha dit que jo d'acabar fins la setmana vinent, no? Fins passat festes, no? Fins passat festes, ara ja.
Ara ja he notat... El dia 7 és dimecres, em porto una... Bueno, a partir del dia 7 de Geneta espero per aquí, eh? Amb els Reis, amb els Reis ja tots davant. Bueno, espero que us portin moltes coses dels Reis, que us cagui molt el tió, feliç, bones festes, bon Nadal també per usaltres, i feliç d'entrada d'any. Gràcies a tots. Gràcies. Adéu. Adéu. Adéu. Adéu.
Nosaltres, si voleu, tornem demà.
Fans de Tarragona, de dilluns a divendres, de 6 a 7 de la tarda. Bona tarda, són les 7, us parla Mercè Roura. Comencem a Badalona, on des de les 6 de la tarda hi ha una concentració davant de la masiada