Tarragona Ràdio. Som 40.000.
Els parla Laura Casas. La Diputació de Tarragona i el Govern de la Generalitat escenifiquen l'acord per al trasllat del Museu d'Art Modern. Anirà al Palau, al passeig de Sant Antoni, on podrà doblar l'espai Cucú pel carrer de Sant Anna. L'operació podria ser una realitat cap al 2030. Ara, des de l'ENSE Supramunicipal, titular del museu, s'impulsen els primers estudis previs que es volen enllestir durant la primera meitat de 2027.
Parlem de l'estudi museològic, d'usos i espais i el pla d'actuació amb el calendari i el pressupost. La presidenta de la Diputació de Tarragona, Noemi Llaurador, ha afirmat que el nou museu se situarà al nivell del Reina Sofia de Madrid o del Manac en termes d'art contemporani.
Una nova projecció de l'equipament, però no només de l'equipament, sinó també de l'art i la cultura de la demarcació del Camp de Tarragona, de les Terres de l'Ebre i del Baix Penedès. Un nou museu d'art modern convertit en un nou referent museístic a nivell de país i, com us deia, fins i tot més enllà.
pel que fa no només a l'art modern, sinó també a l'art contemporani i també pel que fa a la fotografia. I aquest nou rumb del nostre Museu d'Art Modern ve donat per diferents circumstàncies que s'han produït en el temps i que hem sabut aprofitar. L'operació tindrà l'acompanyament tècnic i econòmic de la Generalitat. La consellera de Cultura, Sònia Hernández, ha dit que al MAMP esdevindrà un equipament de referència.
Des del meu punt de vista és un dia molt important per Tarragona, un dia molt feliç però molt important, però jo vull recalcar que és un dia molt important pel país, perquè estem fent un pas endavant per un museu que és de...
Des de Tarragona, des de la demarcació de Tarragona, una mirada a tot Catalunya. És com els artistes d'aquestes terres han vist el món, com ens expliquen el món, com ens posen un mirall a nosaltres mateixos per mirallar-nos, per conèixer-nos millor a nosaltres mateixos, des de Tarragona, el país i el món.
Més coses del Comitè de Treballadors del Servei de la Neteja lamenta que s'estigui traslladant al personal la responsabilitat pel deficient servei. Des d'UGT diuen que han viscut temps d'incertesa però confien que el nou projecte permeti refer la situació.
El secretari general de Serveis Públics de la UIGT, Joan Reinaldo, ha explicat a Tarragona Ràdio que la plantilla ha viscut un període complicat amb canvis constants i una falta d'informació sobre el futur del servei. Tot i això, Reinaldo assegura que la plantilla afronta el nou projecte amb esperança.
Han viscut un període llarguíssim d'incertesa. Cada mes canviava la informació sobre si havien de canviar d'empresa, sobre si tindrien contractes, sobre si tindrien un nou conveni, i ha sigut un període molt incert. En el moment en què vam veure que efectivament s'implantava i s'implementava la nova empresa Urbacer, jo vaig estar present personalment com a secretari general de serveis públics Puig i de Tarragona i vaig copsar com els treballadors tenien una...
un ànim molt elevat i perfecte per poder treballar. Estan esperançadors i estan engrescats amb el nou projecte. Des del comitè denuncien la pressió social que estan rebent pel que consideren un deficient servei de la nova implementació, demanant temps per refer la situació i recuperar la normalitat. També reconeixen que són coneixedors dels procediments contenciosos i de les sancions imposades de fomento pel mal servei, però recorden que no és una qüestió en què puguin intervenir directament, tot i que els preocupa la situació.
I la fira Tarragona-Marida aterra el Passeig de les Palmeres i el primer tram de la Rambla del 14 al 16 de novembre. Durant tres dies s'oferten activitats gastronòmiques i familiars amb vins de les vuit denominacions d'orígens. N'ha parlat la consellera de Comerç, Montse Adán.
Que ha de ser tot un èxit, hem de comptar amb el recolzament realment, com dèiem, no només de la ciutat, sinó de tota la província, i que estem treballant perquè aquesta fira, com dèiem, va començar petita, però el nen s'ha fet gran de sobte, i confiem que hi hagi continuïtat. També hi participaran xefs reconeguts, com Arnau París, Ada, Parellada o Pep Moreno. Més notícies les trobaran a TarragonaRadio.cat.
Un retrobament. Un projecte. Un viatge a les entranyes. La companyia tarragonina Antagonista Teatro presenta la seva obra més premiada, Los Centros de Lorca, una visió contemporània de l'univers Lorca. Divendres 28 de novembre a les 8 de la tarda al Teatre Tarragona. Informació i entrades a antagonistateatro.com
Vols treballar? El 13 de novembre arriba al recinte final de Tarragona una nova edició de la Fira de l'Ocupació. Una iniciativa de la Cambra de Tarragona que posarà en contacte a persones que busquen feina amb més de 80 empreses que necessiten contractar. Aquest mes de novembre et pot canviar la vida. T'esperem de dos quarts de 10 del matí a dos quarts de 3 de la tarda a la Fira de l'Ocupació de Tarragona. Organitza la Cambra de Tarragona amb el suport de l'Ajuntament de Tarragona, Port de Tarragona, ACESA, Càmera d'Espanya i el cofinançament del Fons Social Europeu.
Més informació a cambratgn.com L'Institut Català d'Investigació Química, l'ICIC, fundat el 2004, és un referent en investigació de processos químics sostenibles, química per a la salut i descarbonització. Amb 250 científics de 40 nacionalitats diferents i situats al campus Sesselades, l'ICIC col·labora internacionalment amb institucions i empreses generant un impacte en la indústria i la societat. Descobreix-ne més a www.icic.cat
Ja hi tornem amb les obres per tot arreu. Però aquestes són diferents. Saps que estan millorant la xarxa de clavegaram? És per evitar filtracions i garantir la qualitat ambiental. El 75% de les obres es faran sense obrir races amb una tècnica nova que fa que tot sigui més ràpid i menys molès. A més, ens ajudarà a tenir a Tarragona i la Canonja uns entorns més nets i eficients.
Molt de costa, la Rambla de la Cultura a la vora del mar. Dina i passeja, parleix de la cultura, del lleure i de l'esport al Port de Tarragona. Hi trobaràs museus, exposicions, teatre, activitats, espais per passejar i fer esport. Completa la teva visita amb un tast de la gastronomia marinera del Serratllu. Més informació a porttarragona.cat
A tots els constructors, instal·ladors, electricistes, reformistes, fusters, paletes, pintors, lampistes... Us esperem a Obramat, perquè tenim tots els oficis de la construcció i la reforma en un únic lloc. Visita els nostres magatzems o entra a obramat.es, on compren els professionals.
El Tanatori Municipal de Tarragona invertim en la teva tranquil·litat. Hem iniciat una reforma de 3,2 milions d'euros per la millora general d'instal·lacions i serveis, sala d'atenció a famílies i eficiència energètica. Les obres finalitzaran el segon trimestre de 2026. Disculpeu les molèsties. Tanatori Municipal de Tarragona. Sempre al teu servei.
Vols fer créixer el teu negoci aquest 2025? Tarragona Ràdio t'ho posa fàcil. Amb tarifes adaptades per a tothom i novetats com la promoció nou comerç. Set dies de publicitat, des de només 80 euros més IVA. I si vols més visibilitat a la 96.7 FM i tarragonaradio.cat, aprofita ara els descomptes exclusius per a contractes anuals.
Contacta amb nosaltres al 673 325 497 i fes que el teu negoci marqui la diferència. Tarragona Ràdio. Som 40.000.
La primera edició de la Fira Tarracona Marida t'espera al Passeig de les Palmeres. Del 14 al 16 de novembre, demostracions de cuina, dinars i esmorzars de forquilla, activitats familiars, música, podcasts en directe i el millor vi del territori. Tres dies d'activitats gastronòmiques maridades amb el vi de les vuit denominacions d'origen de la demarcació. Amb la participació dels xefs Ada Perellada, Arnau París, Pep Moreno i Vicent Guimerà, entre d'altres.
Més informació a les xarxes socials i al web mercatsdetarragona.cat. Primera fira Tarragona Marida. T'hi esperem!
Fins de Tarragona, a Tarragona Ràdio.
Bona tarda, benvinguts a la sintonia de Tarragona Ràdio. Què tal? Nosaltres aquí a la Mar de B, a més amb uns protagonistes avui que et faran que aquesta hora del programa que s'enceta ara mateix se't passi volant. De primer marxarem cap a Nova York. Bé, a veure, anem a parlar amb propietat. Ens anem primer cap a Cambrils. Allà recollirem l'Eric López. L'agafarem de bracet, agafarem un avió i esperem que ara per ara està nominat als Premis Plataforma Flight Night.
amb la seva cançó, amb el videoclip de la seva cançó Nadiem Muere d'Amor. Avui l'examinarem amb uns altres ulls, esperant que aquesta nominació es converteixi en premi.
I per això que ens expliqui com ha sortit, com ha estat que es van presentar, de quina manera, i a partir d'aquí què ha de fer com aspirant precisament a aquest premi, si han d'anar cap a Nova York, quin dia, quan, com, tot, tot, volem saber-ho tot. D'aquí una mica truquem a l'Eric López i que ens ho expliqui. També avui marxarem cap al Palau Fidari de Congressos de Tarragona, on tindrem a Luis Piedraíta oferint-nos el seu espectacle.
Apolíticamente, que ja costa de dir lo de apolíticamente, o era, a veure com era, com era, espera, espera, Luis Piedraí, ah, no, que encara no el tinc, que anava a preguntar-li directament amb ells.
Apocalípticamente. Això, home, que no em sortia la paraula. És que mira, que he estat intentant. A veure si m'ha sortia, a veure si m'ha sortia i que no hi havia manera, eh? Doncs això, amb el seu espectacle, arribarà a Tarragona aquest cap de setmana, aquest Apocalípticamente Correcto, en la seva gira a Teatre 2025-2026, i que sí, que si voleu gaudir d'ell...
Doncs que aprofiteu i que correu, perquè potser no sé ara mateix com estan les entrades. Però, clar, ja porta dies que s'està anunciant, eh? No és això d'ai, mira, que bé ara. No, ja fa dies, ja fa dies, eh? Ho podeu fer directament a luispiedraita.com. Entreu a la part d'Etiquets de Tarragona, al Palau Fidali de Congressos, al carrer Arquitecte. Ara, mira, s'ha manat arquitecte.
Les entrades a partir de 25 euros, 24,50, compres el tíquet i vinga, a gaudir i a riure. T'he de dir una cosa, tu pots arribar a passar molt, però que molt bé amb el Luis Piedraica, o sigui que, de veritat, totalment recomanable, eh? I mira, ara estic mirant allò de les entrades, a la platea 1 queda poquetes, a la platea 2, ui, tocadetes, tocadetes, eh? I a l'amfiteatre...
Corre! És l'única cosa que te puc dir. Corre!
I també escoltarem una miqueta de música per allò que aquest cap de setmana passen coses i et farem així, doncs mira, un ressupor de les que tindràs l'oportunitat de trobar-te aquest cap de setmana. I a més a més que avui estem d'estrena, que la Maria Forte ens estrena una nova cançó i altres coses més. Queda't, vinga, va, què tens de fer? Ara ja queden res, tres quarts d'hora. Sí, va, anem a posar a gravar, anem a trucar a l'Eric López...
I escoltem aquest Nadie muere de amor. De seguida t'expliquem el vídeo. Libera-me, ya no puedo aguantar más.
...sueños y promesas que no cumplirás. Libérame, libérame por favor. Tú sabes bien que con un amor se borra otro amor.
No habrá fechas por recordar ni pedazos de historias por retratar No habrá niños ni luna de miel
Escúchame, no me quieras convencer. Tu charla barata ya no me hace nada. Empieza a entender, tú dices sí.
En poco tiempo se pasa el dolor, nadie muere de amor. No habrá fechas por recordar, ni pedazos de historias por retratar.
Un videoclip dirigit per Juan Pérez Fajardo, conjuntament amb Iris a dia, aquest videoclip que es va enregistrar, si no recordo malament, al cementiri de Saragossa. No ho sé, m'ho vas explicar, Érica, que sí? Bona tarda, Éric López. Hola, bona tarda, què tal, com estàs? Va ser al cementiri de Saragossa, que sí que m'ho vas explicar? Sí, sí, correcte. És que ho recordava així vagament, dic, és que crec que ho vam parlar...
Però dic, no sé, perquè estàvem buscant alguna cosa, a veure si trobàvem alguna cosa d'aquí. Dic, no, no, això no és de per aquí, a propet, eh? Bueno, estava relativament, relativament. Però la veritat és que dintre del que et pot semblar maco o no un cementiri, la veritat és que el de Saragossa és, sobretot la part vella, és superbonic, la veritat. Molt bé. Explica'm una mica...
Ara anem amb la història perquè ha estat notícia aquests dies i volíem parlar amb tu, ja ho saps, que ens anem a Nova York? Anem, Eric, anem o què? No hi poden ser físicament, però bueno, avui en dia...
amb tots els mitjans que hi ha estarem viendo la gala, però no... Què he dit? No podeu anar físicament? Clar, és que, a veure, tens molts compromisos, també s'ha de dir, perquè l'Eric també és mestre. Sí, no, bueno, el problema és que l'endemà tinc un ceri. I també és músic, clar, òbviament és músic, també, òbviament.
El problema... Durant aquella setmana tinc diversos concerts, em sembla que som tres, i més impossible poder estar allà. És molt heavy, eh? Però, clar, cada dia no t'apremien... Perquè mira que dono, eh? Cada dia no t'apremien com el millor videoclip? No, no, no, que va, que va, que va. Ha sigut una sorpresa i per mi ha sigut...
La sensació superbonica i sobretot per l'equip, per l'Iris i el Juan, la Sara, la Marta, la Luna, l'Adeline, el Sergio Vieto i el meu germà que l'Aleix amb la música, el Miqui Forteza, per tot. És un reconeixement per la música i pels que m'han fet possible que el vídeo tirés endavant. I això m'ha donat molta regia.
Hem de dir que aquest videoclip pertany, o almenys la cançó del videoclip pertany al teu disc, Corre, muchacho, que m'ha anat presentant aquests dies. Però, mira, m'accentro de nou el videoclip. De quina... Bé, com ho vau presentar vosaltres, clar? O va ser una cosa... Com va anar tot plegat?
No, bueno, és... Tot això s'encarrega de tota la... Doncs, bueno, des de... Un juny, el meu manager i l'Iris, que s'encarreguen de totes aquestes coses, doncs, bueno, sé que ho havíem presentat a diversos concursos, del qual sé que alguns estan en la fase final, però de moment nominat, nominat no m'ha dit res. Sí, sí, sí. O sigui que no puc dir nada. I, bueno, i quan ens va arribar la notícia...
me recordo que jo estava en fi, bueno, estava donant classe i m'arriba el mail i bueno tu con l'Airis i li vaig dir i al Juan també jo que tinc notícies, jo tinc notícies os voy a enviar una cosa o la leéis i era, pues bueno el mail que t'envien de que havíem estat nominats van enviar van enviar les hojas del laurel i seran com la nominació i tot el roi perquè
a les xarxes poguessin posar aquest nominat i totes aquestes coses. Però això és fantàstic, eh? Això és fantàstic. No, perquè és el que dius, mira, doncs és un reconeixement a la feina que feu, el reconeixement a la feina ben feta, que és un videoclic a més a més. A veure, jo crec que quan el veus no et deixen diferent. Però clar, el tema de la mort, i crec que també ho hem parlat alguna vegada aquí, Eric, per molta gent és tabú. És no tocar, és no saber, és no... I aquí d'alguna manera...
Diguem que l'ensenyeu com es veuria a través d'un sentiment que és el que porta la cançó, no? Sí, sí. S'enormalitza d'alguna manera, no sé si seria la paraula. Sí, sí, sí, exactament això també. Mira, l'altre dia estava mirant en un documental que hi havia parts...
de Mèxic on fins i tot al cap de 3 anys desenterraven el mort i el netejaven i els ossos els recol·locaven dintre de... Hi ha molt d'acult amb això també. I bueno, és una cosa que l'amor és part de la vida, no? I en aquest cas, la cançó parla d'una situació...
de desamor, de desenganyo, d'una sèrie de situacions en què la relació s'acaba, no? I quan aquesta cosa passa moltes vegades em va dir, me voy a morir, no puedo vivir, sí, sí, no pasa nada, que la vida continua, no? És una mica així. El que passa que aquí és curiós que tenim tres vídues. No sé si m'entens. I del mateix...
que aquí és el trencar del trencar és allò que descobreixes el mateix dia i els altres que van continuant millor veieu-lo que és el trencar de trencar és el que si no prou t'han trencat el cor descobreixes que aquella persona que tu estàs enterrant en aquest moment i a més tot això és una apologia d'alguna manera que no et devia aquesta fidelitat que tu pensaves, no?
No, bueno, el que deies, no? Sí, bueno, pues es una situació que veus que també, pues mira, no, i han passat altra gent, la vida continua, i tot i jo, en aquest cas, pues, és com si estigués mort, i al final elles marxen, i tenen amigues, i una altra per una altra banda, i és com, pues lo que comentava, no?, pues tot continua, i bueno, i hasta la pròxima, ja està.
i a més a més els arribes a cantar de veritat i hi ha un moment que estan totes les vídues en general he dit tres en un principi però després venen unes quantes més i tu els hi dius alguna cosa caudurella els arribes a cantar de veritat en aquell moment el que hi havia a la cançó? Sí, sí, sí, claro però com anaves ràpid com anaves ràpid d'un costat a l'altre a mi jo no li hauria durat temps a fer a verbalitzar allò que dius
La que tocava, perquè vas molt ràpid, tu, eh? És un esperit molt viatger, eh?, en aquesta cançó. Bueno, tenia que anar ràpid perquè és lo que hi havia pitjor. Me'n recordo que per aquell dia dos noies que tenien que sortir a última hora ens van fallar. Oh, venga, chico. I quan vam estar amb una li vaig pegar un greu perquè, bueno, le van trucar de la feina a última hora que tenia que presentar-se i tal. Però, bueno...
Però llavors on vam arribar en situ allò, vam dir, bueno, menys mal, perquè tampoc hi havia moltes sítios, perquè pensàvem que entre, perdoneu, però entre tomba i tomba hi hauria més espai, i estava bastant ataparit. Estava estret, estava estret, sí, sí. Per cert, el mossèn em sona familiar.
Aquel què? El mossèn. Sí, hombre. No sé, com que aquí l'he vist que patia calor en un altre vídeo. I tant, hombre, supermusicalso y actorazo, Sergio Viento. L'estàs explotant, eh? No t'ho he dit, però l'estàs explotant. Sí, sí. Diuen que n'hi ha dos i tres. Podem veure un altre tercer o encara no? Podria ser, podria ser.
Per cert, què passarà quan et donin el premi? Què significa per vosaltres? O què és el premi que us tocarà?
Bueno, el Premi Sandinets. Molt bé, per poder gravar més vídeos. Vinga, va. Sí, i ells també faran una producció d'un vídeo als Estats Units professionals i tal. Però bueno, per a nosaltres...
Sí, aquest matí estàvem també amb la gent i la família i dic, bueno, no agrereixo, però no digues això, no he de guantes d'edat. I jo, bueno, però és igual per a mi ja, el fet que entran jo nominat, està ja, els deu finalistes de tot el món, que som els únics que posin el vídeo a Brooklyn, que tal que qual, que, bueno, per a mi és molt. I tant, i tant, i tant.
Lo de guanyar o no guanyar, pues es como, bueno, sin caso. A mí yo soy muy competitivo, me agrada guanyar, pero sinceramente es que me da igual. De no ser nominado es verdad. Ya, para mí es una, pues bueno...
És un pas i tomàs, una coseta més a posar al meu currículum, d'alguna cosa que em quedarà a mi per sempre, del reconeixement del vídeo, de la cançó, i per a tots, no només per a mi, sinó per a tots els que han participat, i per a mi me'n recordo d'aquell dia, i que va ser supermònic, ens ho vam passar molt bé, i amb un tenim aquest regal, per a mi és magnífic.
Bueno, el proper... No sé si hem dit que quan es celebrarà, quan es donaran precisament els premis, ho han dit? No, no? Sí, em sembla que és el 13 de novembre. El 13 de novembre, a Nova York, a Brooklyn. Sí. I que, bueno, es podrà veure, tindrem la possibilitat de veure-ho abans. Com ho fareu vosaltres per veure-ho? Teniu invitació especial expressa o entrant dintre de Night Flight potser ja es podrà veure la gana?
Segurament sí, durant aquests dies ho donarà a les xarxes, perquè l'equip de comunicació de Netflix parla directament amb l'Iris, que és la que es preocupa de tot això, i ella m'ha dit que podrem veure la gala en directe. Que m'ha dit que era gent supermaca, superatenta, que ens estaven tractant...
magníficament i que ho podrem veure així. Llavors, durant aquesta setmana ell també a les seves xarxes socials aniran donant ressò els vídeos que han arribat al final i que ens anirem a assabentar una mica de més coses. He llegit que aquesta plataforma no la coneixia i que està especialitzada en documentals musicals, pel·lícules de terror...
de culte, imagino que de sèries bé, d'aquests que són més ciberites, no?, musicalment parlant i també de part de films i de pel·lícules.
Sí, per la que jo tinc entès, és una plataforma que és molt de culta, que fa molts anys que està instaurada a Nova York, que és com aquí podria ser Netflix, però que està especialitzada en el cine de terror i que el festival no és un festival mainstream, que no és el gran ni els primers de la música, però és una cosa que té molt de reconeixement dins de l'enterrenor americà. Uau! Doncs estarem esperant en Candeletes a veure què és el que passa, eh? Sí.
que ho sàpiguis i una cosa, Eric, ja que te tinc aquí amb mi per què no compartim tu i jo aquest abasat nostre de la música i el teu nou senzill que es diu El Extranjero i me parles d'ell que era una d'aquelles coses que vam prometre l'última vegada que vas estar aquí que quan tinguéssim el nou senzill també el compartiríem i ja que te tinc no et deixo escapar, eh? Moltes gràcies, pues sí Sí, sí, vinga, va Vinga, va, anem a escoltar una miqueta i després el comentem, som-hi
Una barca en el puerto me espera, no sé dónde me ha de llevar. No ando buscando grandeza, solo esta tristeza deseo curar.
No sé que lo que me queda en un solo bolsillo lo puedo llevar.
Me siento en casa en América. En Antigua quisiera morir. Parecido me ocurre con África. Así la saura y el riff porque allá donde voy
Me llaman el extranjero Donde quiera que estoy El extranjero me siento También extraño en mi tierra Aunque la quiera de verdad
Pero mi corazón me aconseja los nacionalismos que miedo me dan. Ni patria ni bandera ni raza ni condición
¡Qué bonica que te ha quedado aquí el extranjero! ¡Qué bonica que te ha quedado aquí el extranjero!
De res, al contrari, a més a més, li dones un puntet bon bonit de dir, eh? Sí? Bueno... Hi ha un puntet, eh? A veure, no... A veure, ets tu, al 100%, però hi ha un moment, no sé si el Rossegar, que li fas precisament una miqueta que ens recordi. Potser per això, no?, perquè ve d'aquí, tampoc. N'hem de buscar ells, no?
Amb els anys d'aquesta comparació ja he deixat una miqueta enrere, però recordo que al principi amb l'etapa dels no apto, moltes vegades era una comparació que em feien molt habitualment. Sí? Ostres! No ho recordava, de veritat no ho recordava. Ha estat escoltar la cançó i m'ha vingut molt present, però recordem que aquestes són cançons...
L'Ado Oscuro, Bachata, Rosa, Paloma, Senyor Troncoso, Tu Falta de Querer, que pertanyen a altres cançons, pertanyen a altres cantants, grups, que han format part i que formen part també del teu ADN, de la teva vida musical. I si li fas una miqueta, jo que dius, com de petit homenatge a través d'una vocal que s'allarga una miqueta més...
Tampoc passa res, no? No, no, a mi no m'ha fet res. És una cosa que, bueno, de la que no m'he amagat perquè, bueno, en el seu dia, quan jo tenia 13 anys o així, me'n recordo que sortien... 13 o 14, sí, tindria que me'n recordo. Sortia a l'avalanxa dels héroes i quan vaig sentir allò vaig dir, uala, saps, allò que sonen com d'un grup d'americanos, però eren d'aquí i me'n va agradar molt que...
I després, sí que és veritat que després ja segueix més la carrera d'Enrique Bomberia en solitari la seguida més que l'etapa dels héroes. Més que res, perquè a mi em va agafar molt jovenet. Quan ell jugava entre dos tierres, jo tindria 10 anys. Llavors, doncs, bueno...
I és una cosa que a mi també m'ha marcat, i a més crec que una sorpresa que m'he portat sempre durant els meus viatges, sobretot a Mèxic, és que vaig a un bar i posen enrique bumburi, cosa que aquí a Espanya no m'he trobat gaire, o mai. I allà és molt respectat a tota Llatinoamèrica,
el senyor Bumburi, i aquí també, però allà és com, bueno, lo revienta. Per cert, aquest l'extranjero t'aporta a tu alguna nostàlgia puntual? Perquè, clar, de cançons de l'Enrique Bumburi m'imagino que haguessis triat 3 o 4 més. Per què aquesta qüestió? Bueno, perquè...
Perquè m'hi sento molt identificat amb el tema dels estrangers, de l'estrangeria, del tenir que anar a fora a buscar-se la vida i el fet de treballar. M'hi sento molt identificat, la meva família ve d'aquí i és una cosa que també em passa a mi avui en dia.
que faig moltíssimes més entrevistes pel continent americà que per aquí, per Espanya o per Europa. Molt malament, eh? Molt malament. Tu ja saps que aquí ja te tendria abonat, ho saps, no? Sí, ho sé, ho sé que sí. I si no, jo, també pa, eh?, que també de tant en tant ja saps que et reclama...
Però, clar, és allò que dius, no? A veure, que també estic a Barcelona, que també podria estar a Madrid, podria estar a València, allà on me reclamessin també, perquè les portes sempre les tens obertes, per poder atendre els mitjans. I des d'aquí t'ho agraïm, eh?, per la part que toca. T'ho agraïm especialment, eh? T'ho agraïm especialment. Doncs això, companys, espavileu, eh? Home, que tenim aquí, que se'ns marxa...
No físicament, però que està Nova York, home, que tenim la notícia feta. I, a més a més, i si no teniu aquestes cançons, aquest perro verde, que encara ens ha de donar moltes més alegries, espero, eh? Sí, encara queden tres temes per sortir. Per això, per això.
Sí, ara ha entrat el divendres, vaig començar a gravar el pròxim disc, que la setmana que ve... Ja diràs alguna cosa, sí, sí, sí. Ja podré dir-te que entro a l'estudiador tota la setmana i aniré fent... Vale, ja no et truco, ja no et molesto més. Ah, no t'ho mai molesta. Ja no et truco més fins que no surtis. No pateixis, no pateixis. Doncs esperarem a veure què és el que passa, aquestes bones noves. Home, t'ho imagina't poder treure el mateix dia que et donen el premi...
el disc, o almenys la primera cançó del proper disc oh, que bonic seria, no? el que passa, clar no, però seria accelerar si has d'entrar la setmana vinent no pot ser que coincidirà amb un dia o així el pròxim tema del Perro Verde clar, que serà pel dia 14 és veritat, és veritat ui, esperarem però sí que m'ho pots dir el títol de la cançó o no?
Sí. Vinga, va. Venero en la piel de Radio Futura. Oh, oh. Oh, la vull ja, eh? Vinga, va. A veure què és el que passa.
Doncs, Eric, felicitats per la banda que toca, no només per aquest premi que jo espero i desitjo, ni estic tocant fusta i estic fent de tot, lloganxos, el que sigui, per portar bona energia i que te l'emportis cap a casa aquest premi i que precisament sigui un molt recolzament de cara al futur. I si no, ja et dic, nosaltres també t'estimem molt i que per nosaltres ja has guanyat, eh?
Moltes gràcies. I el que dèiem, que estarem pendents del proper senzill, del Perro Verde. No te truco, ja sabem que estàs a estudi la setmana vinent. Esperarem que quan us diguis ja estem aquí, ja hem sortit de l'estudi per poder parlar de nou amb tu, d'acord? Moltíssimes gràcies, Silvia. A tu. Fins ara. Gràcies. Adéu, adéu. Una barca en el puerto me espera.
No sé dónde me ha de llevar No ando buscando grandeza Solo esta tristeza deseo curar Me marcho y no pienso en la vuelta
Tampoco me apena lo que dejo atrás Solo sé que lo que me queda En un solo bolsillo Lo puedo llevar Me siento en casa en América
En Antigua quisiera morir Parecido me ocurre con África Así la saúra y el riff Porque allá donde voy Me llaman el Estran
Doncs pendents del que passi en els Night Flight el proper 13 de novembre a Brooklyn, a Nova York, a aquesta plataforma audiovisual i a l'espera. I el que dèiem, fem allò enjuntat dits...
En fem, com dèiem, de petits, en fem un ganxos. Doncs mira, hem fet un ganxos. Perquè l'Èric López s'emporti... ...a aquest premi. A veure si és possible. Vinga, va. Pensem tots en positiu. Però res, que quan tindrem endavant amb el programa, no marxeu, eh? Fans de Tarragona. De dilluns a divendres, una hora per la música de casa.
I ara és el moment de parlar amb el bispedraíta, a veure què ens explica d'aquest diumenge. Pasa una cosa, quan uno llega tarde al teatro y hace levantar a toda una fila para sentarse en su sitio, ahí te salta una duda y es ¿qué parte de tu cuerpo ofreces a la persona con la que te vas a restregar?
No, no, penseu, penseu, que això està molt ben triat, eh? No sé si ens ho preguntarà aquest diumenge en Luis Piedraíta, perquè serà un dels protagonistes, bé, perdó, serà el protagonista d'aquest diumenge a les 7 de la tarda a les 19 hores, el dia 19, amb Apocalípticamente Correcto.
Y mira, cantar en vía talafón y que nada más saludarlo. Luis Piedraíta, buenas tardes y bienvenido a Tarragona Radio. Hola, ¿qué tal? Buenas tardes, ¿cómo estáis? Que estoy dándole vueltas a lo de la historia en cuestión. Que yo digo, yo no sé de qué manera. Claro, si vas por delante o vas por detrás, depende de cómo. Claro, ahí cada uno tiene que elegir. Uno tiene que elegir uno o pechuga. Sí, sí. Depende de cómo sea el musul de pechuga...
Bueno, dejémoslo ahí, dejémoslo ahí. Yo creo que una vez al estar en el menú uno ya elige. Sí, por si las buscan. Bueno, explícame este apocalípticamente correcto. ¿Hay alguna cosa que pueda ser correcta? Ya no apocalípticamente, porque nos tenemos que extinguir a la forma que vamos. ¿Pero correctamente lo podemos hacer?
Bueno, la corrección lo que pasa es que a cada uno le parecen correctas unas cosas y otras. En el contexto social es donde nos juzgamos. Yo elegí este título porque es una paradoja, es una contradicción. Y este show apocalípticamente correcto habla de los dos motores que mueven a las personas, que son el miedo y la esperanza. Y no deja de ser una contradicción.
El miedo que te bloquea y te hace retroceder y la esperanza que te hace avanzar y seguir caminando. De eso habla el show. Y poquito a poco va avanzando a un ritmo de 5 carcajadas por minuto, que es un ritmo frenético. Buenísimo, buenísimo. A más a más, casi casi parece el batec, el latido del corazón de alguna manera, ¿no? Sí, sí. Va a toda velocidad. Sí que sí. Por cierto, hablando de velocidad, he visto el vídeo que corre por las redes sociales
de este apocalípticamente correcto, y te mueves en un caballo en diferentes momentos de la historia. ¿En qué momento de la historia se siente más cómodo Luis Piedraita? Digo, porque es que pasas por la época romana, que es donde sales de alguna manera, y a partir de ahí se avanza. A mí todos los momentos del espectáculo me encantan, pero el final es especialmente emocionante, porque...
Yo nunca he querido meter magia en mis espectáculos de comedia. Sin embargo, este show termina con... Yo creo que es el mejor truco que he aprendido a hacer jamás, el más emocionante, el más imposible. Y ahí aparece, al final del show, un efecto de magia que hace que todo se cierre, que todo funciona como una pieza que hace...
Que todo tenga sentido, que ata todos los cabos, que cierra todas las puertas y que explota como una bomba de coherencia en la cabeza del espectador. Bueno, te voy a decir que tuve la oportunidad de verte en la pobla de Mafumet ya hace esto casi dos años, ¿puede ser ya?
Puede ser, claro. Y me encantó uno de los efectos, digamos así, que nos hiciste entre comitas sufrir. Pero claro, decía, mostras, ¿qué está pasando? ¿Pero cómo puede ser? Y que se oiga tan bien desde aquí, desde dentro. Yo no explicaré el qué pasó, porque es que la gente que estuvimos allí, allí lo disfrutamos. ¿Y qué fue lo que pasó, decías? Pues que de repente había un coche mal aparcado y que se sentía en la bocina.
Algo tiene que pasar. ¿Alguien tiene la sala al coche mal aparcado? No me acuerdo, pero puede haber pasado perfectamente. Pero que en un principio no había tal coche. Era una cosa que no estuviste ahí tú vendiéndonos y aquí nosotros sufriendo por ese coche mal aparcado. No me acuerdo, pero bueno, es posible, es posible, claro. Nos hiciste estar ahí pendientes de muchas cosas y me imagino que si ahora me dices esto, es que esta vez yo no sé si te has superado
Este show, yo creo que este show es mejor que el anterior. A mí me parecía muy difícil escribir un show mejor que el anterior, porque es mi palabra contra mí, era muy divertido, era muy emocionante, pero este yo creo que es todavía más...
Más divertido y más completo sobre todo porque las risas pueden ser de muchas maneras. Puede haber una risa que venga de la ternura, que venga de una cochinada, que venga de algo muy inteligente o de algo muy tontorrón. Y yo creo que este espectáculo tiene risas hechas de todos los materiales posibles.
Y explícame en qué momento nace este apocalípticamente correcto. Yo no sé si era una idea que ya te rondaba. No, es un show que, hombre, cuando uno se pone a escribir va pensando cuáles son los temas que le apetece tocar. Y la libertad, que este show habla mucho de la libertad,
Era un tema que estaba ahí como la manzana de Newton a punto de caerse. Todo el mundo habla de la libertad y quiere apropiarse del término, pero nadie tiene muy claro qué significa eso, qué entraña ser libre, qué te piden aclarar.
cambio de ser libre. No es todo gratis. Y de eso nadie habla. De las exigencias, de las obligaciones, de las ataduras que entraña ser radical y absolutamente libre. Fíjate, vuelve a ser una paradoja. ¿Cuáles son las ataduras, las exigencias, los grilletes a los que nos encadenamos cuando decidimos ser libres y no otra cosa? De eso habla el show también. Ese fue el punto de partida.
Y ahí es donde me encontré que había que hablar del miedo y de la esperanza. Pero que no te creas que esto es un show muy serio. Esto es tronchante, esto es de risa. Yo en realidad, para hablar de la libertad, voy a hablar de la leche de soja, de la leche de avena, de la leche de almendra, de la gente que se agarra una autocaravana y se va por el mundo. Y para hablar del destino, pues hablaré de la suerte y hablaré del horóscopo y del zodiaco y de las supersticiones.
Y, o sea, en realidad son temas domésticos, monólogos, de esto que nos pasa a todos, todos los días, pero que de fondo, debajo, por si alguien quiere buscarlo, hay alguna reflexión acerca del alma humana. Y estaba pensando mientras que estabas diciendo esto y lo difícil que es ser adulto, y lo difícil que es ser adulto, y me salía solamente esa coletilla, ¿eh?
Porque con lo bien que no lo ponen de pequeño, que todo parece tan vendido y tan bien, y cuando de repente quieres ser libre, que dices, mira, he cogido mi independencia, ya soy adulto, ya tengo... Ah, pues no tengo. Ah, pues tampoco tengo.
Y dejas de tener muchas cosas, ¿no? Echamos en falta la saliva de madre. Cuando una madre te quitaba las lágrimas y también los mocos y las manchas y las heridas, te las curaba con saliva, deberían volver a vender saliva de madre embotellada. Uy, pues ya te digo yo que se agotarían nada, ¿eh? Seguro, ¿eh? Más seguro diría, uy, qué asco, pero... Criaderos de madres generando saliva embotellándolas para poder... Uy, pobrecillas.
Las que le tocaran, ya sabes que sería sobreexplotación de madres embotelladas al final. Porque el ser humano es lo que tiene. Hacemos lo mejor, pero también lo peor, lo sabes, ¿no, Luis?
No, no, no, es a lo que estamos condenados. Sí, por cierto, estoy mirando todo el recorrido que has hecho hasta ahora, ha sido, bueno, es que desde que se empezó, empezaste precisamente este apolíticamente correcto, madre mía, hasta llegar a Tarragona y lo que queda por delante...
Es una auténtica locura. Esto empezó hace poquito, empezó hace un año. Y Tarragona creo que es la primera vez que voy con este show. Yo intentaré ir más veces. Y siempre es una ciudad, una plaza que me encanta visitar. Para empezar, el espacio es grandísimo. Me encanta porque nos damos cita allí muchísima gente.
Y este domingo estaremos allí todos los que quieran y más, porque cabe incluso gente que no quiera venir y disfrutaremos de Apocalípticamente Correcto. Es un show remojado con la harina fina del mujer, el proyecto de la ironía y un huevo de conocimiento. Bueno, hemos de decir que vienes de... Bueno, que el día anterior estás también. ¿Dónde estás? Dímelo. No.
El día anterior estaré en València. ¿Estás en València dos días seguidos? Sí, efectivamente. Si no recuerdo mal. Sí, el día 7 y el 8, el 9 en Tarragona, después te vas a Murcia, y etcétera, etcétera, etcétera, ¿eh? Sí, sí, sí. Y en medio pues haciendo ya otras cosas, el hormiguero, la radio, de todo. Sí, sí, sí, que yo no sé, de verdad, tú tienes un clon, dilo, confiésalo en voz alta. Sí, tengo un robot. Luis Piedraíta tiene un clon, no, no, un robot no, un clon.
Tengo un doble que lo envío a las misiones más difíciles, las más complicadas y las más exigentes, mando al doble. De hecho, el doble está haciendo esta entrevista ahora mismo. Es lo que te iba a decir, ahora estaba en dudas. La otra vez que hablé contigo, eras más elocuente, yo no sé qué ha pasado.
Es que está el doble ahora aquí hablando. Es que de verdad no se puede fiar una, ¿eh? De que quedas con una entrevistada y no aparece. Y te envía su clon. Es que de verdad, ¿cómo lo haces? No sé si... Yo creo que te lo pregunté la otra vez. Yo no hago nada. Lo hace todo el clon.
No, no, no. Y además, ¿sabes? Tienes la oportunidad de darnos a aprender la magia de Luis Piedraita, que también tienes por ahí. Efectivamente. Ahora mismo he sacado un curso que se llama aprendemagia.com. Es un curso de magia online. Para que aprenda magia de cero cualquier persona que no tenga ni idea, simplemente con que tenga ganas de aprender...
Es suficiente para empezar en aprendemagia.com y yo voy explicando de la misma manera que aprendí yo, con juegos muy, muy fáciles y muy, muy, muy potentes. De hecho, algunos de esos juegos yo los he hecho en televisión a artistas internacionales.
Y están explicados en este curso para aquel que quiera aprender a hacer magia con cartas. Además con la baraja que todos tenemos en casa, la típica que hay en casa de la abuela, que le faltan siete de copas. Bueno, pues con eso se pueden hacer juegos de magia increíbles. Y que además tenemos la oportunidad de comprarlo para sí mismos. Y aquí el que dices, mira, tengo el típico familiar, bueno, iba a decir el cuñado, el típico que siempre dice, mira, yo te regalo un curso de magia como Dios manda.
Es perfecto. Además en la página web ahí está la opción regalo, que te da un ticket especial para regalar. Es fantástico. Para regalar es genial. En aprendemagia.com, si alguien quiere aprender magia, allí os espero. ¿Cuál es el truco que todavía ahora ves a la cara de la gente que dices, es que lo voy a hacer de todas las maneras diferentes, siempre lo hago, y la cara siempre es la misma que es cara de pasmao, que es la que me pasa a mí también?
El final de Apocalípticamente Correcto es uno de los juegos de magia más bonitos. ¿Qué dices? Sí, sí, sí. Ya sé que me lo has dicho, pero no se puede... Sorpresa. Es un juego... Para mí es el de los más bonitos que se pueden hacer. Bueno, eso quiere decir que tenemos que ir a verte sí o sí, ¿no me estás diciendo? Claro, claro, claro. Vale, vale. Pues si las moscas... ¿Teníamos alguna duda? Claro.
Me la acabas de quitar ahora mismo. Bueno, recuerdo, Palau Fidali de Congresos de Tarragona, al Carré Arquitecte Rubira II, a las 7 de la tarde, tenéis una cita con él, con Luis Piedraíta. Luis, muchísimas gracias. Muchísimas gracias a vosotros. A Dios espero con el corazón abierto y los brazos latiendo. Y yo continúo pensando esto de lo de la pechuga y el pollo y no sé qué me estabas diciendo hace un momento. Venga, queda pensando. Un abrazo muy grande. Gracias. A ti, gracias.
Doncs ja sabeu, el Luis Piedraíta, que el tindrem a Tarragona aquest diumenge. Mira, escolta, escolta, escolta. Quiere sentirse libre, radical y genuinamente libre. Gente que dice, en este verano voy a pillarme una autocaravana con los niños. Sí, ya está bien de vivir todo el año en una casa confortable.
Leche de soja, leche de guisante, leche de maíz. Basta ya de ordeñar cosas que no tienen pezones. La desnudez es libertad, al menos en espacios abiertos. En espacios cerrados, ya lo veo más difícil. Un ascensor nudista yo no acabo de ver. Doncs això i molt més...
Aquest diumenge, al Palau Firal i de Congressos de Tarragona, a les 7 de la tarda. Ja pots comprar els teus tickets, la teva entrada anticipada, a luispedraïta.com. Dins d'Agenda, busques Tarragona i cap allà que hi falta gent.
Fans de Tarragona. De dilluns a divendres, una hora per la música de casa. A partir d'aquí, l'únic que queda és treballar, és seguir, seguir insistint i obrir una nova oportunitat, que és el Múrcia. El Nàstic visitarà dissabte l'escenari on va aconseguir la temporada passada el passaport per la final del play-off de Sens. El migcampista, Marc Montalvo, diu que han d'anar a sumar-hi els 3 punts
Dissabte 8 de novembre a les 9 de la nit viurem el partit de la jornada 11 de Lliga, el grup segon de primera federació des de l'estadi Enrique Roca de Murcia en el partit entre el Real Murcia i el Nasti. I com sempre des de fa 33 temporades ho explicarem tot des d'una hora abans a la sintonia de Tarragona, Ràdio 96.7 i 101.0 d'FM, al web i a les aplicacions mòbil.
Escolta, ens participa al Joc de la Por, recomenda el partit a la xarxa X del Sempre Nàstic, al perfil d'Instagram i al WhatsApp de Tarragona Ràdio. 33ena temporada del Sempre Nàstic, viu el futbol, viu el nàstic i viu els gols. Espai patrocinat per Obramat, l'Otoexpress, bar-restaurant Petit Tarracó i centre esportiu Royal Tarracó.
La veu de Tarragona. Camí cap als 40.
Mestres d'escola i canalla, historiadores i arqueòlegs, botiguers i artesans, consellers municipals, voluntaris i entitats socials, polítics a Barcelona, Madrid i Brussel·les, entitats de barri, escriptores del camp, futbolistes del Nàstic, grans èxits musicals de tots els temps, pintores, fotògrafs... Ah, que no us pensàveu que tot això hi cabrien dues hores? Nosaltres tampoc. Però mira, al final sí. Cada dia, de 9 a 11, la veu de Tarragona, la teva veu, Camí dels 40. Ens acompanyes?
Ja t'he buscat, però no t'he trobat, no t'amaguis més de mi. Sé que et fa por tot això de l'amor. Encara tinc la teva samarreta blaua, i el cerro amb les flors ja no perfumades, torno a les carreteres on ens amagàvem.
Fins demà!
Encara tinc la teva samarreta blava, i el gerro amb les flors i una perfumades, torno a les carreteres on ens amagàvem, on ets tu, on ets tu.
Si els versos no hi ha meu nom, no em dediquis a una cançó. Si els versos no hi ha meu nom. Entre les copes de vi, amb la música a mil, em deies el que faries amb mi, però res ha sortit. Com fan els començaments?
Doncs sencera, sencereta, aquest on ets, la darrera cançó que arriba avui mateix, s'estrena avui mateix de la mà de la Maria Ford. I ja l'he dit a la Maria que tenim entrevista, eh? No sé quan ni com, però parlarem amb ella perquè ens expliqui una miqueta d'on sorgeix aquesta cançó que, a més a més, ja ve acompanyada, perquè he pogut veure, d'un videoclip.
A veure què és el que passarà amb aquesta cançó i a veure d'on és aquest On és tu, que el qual reclama d'alguna manera. Estem pendents, estem pendents. Ens queden res, dos minuts. Si els versos no hi ha menys.
T'ho hi ha a parlar ara mateix de moltes coses que passen, dels Mamala Dilla, que arriben a la sala zero, dels Gunson Roses i companyia, que també, de la Marina Rossell, que la tenim avui mateix, i que aquest cap de setmana hi ha els Blau Mood, i és que hi ha tantes coses aquest cap de setmana, de veritat, que és una autèntica bogeria.
Que al final decideixes no anar? No, home, no pot ser, no pot entrar als teus plans no sortir i no gaudir d'unes bicicletes, d'un pan-bol, i ja veieu cap on tiro jo, no?, sense voler, o unes Baruja Limón, que també les tenim. És que, de veritat, ens ho poseu tan difícil, la gent que està fent coses per Tarragona.
Perquè això és el que nosaltres diem. Però hi ha més coses. Encara més. I més, i més, i més. Sortiu. Gaudiu de Tarragona. Agafeu el cotxe, si és necessari. Si no us moveu caminant-nos en cotxe. Ja aparcarem. A més a més, durant voltes per Tarragona se descobreixen coses. Mira, aquesta botiga no sé bé què estava. Una d'elles, eh? Bé, que tenim un cap de setmana per davant per fer el que vulgueu. I que poden començar, si tu vols, aquesta mateixa nit.
Va, mira, nosaltres ens acomiadem, però us recordo que demà tenim el Ja Tardes amb el Miguel González, amb la Mar Pérez, amb l'Anna Ortega, aquí més, amb el Jordi Soranyes i amb el retrovisor musical que repetim, amb el Bet i la Terra Esplana. Demà parlarem amb l'Aaron Rivera, que ens presentarà la seva cançó. Bueno, ja no me'n rotllo més. Adiós, que ja és l'hora. Adéu, adéu, adéu. Bona tarda, són les set.
Notícies en xarxa vespre.