però he trobat un espai on puc respirar. No ha estat fàcil i no ho és per ningú, mai no ho ha estat. Ni tan sols et puc dir que ho volia així de fa temps, seria mentida. El que ara tinc clar és que penso lluitar i defensar-ho mentre em quedi.
Fins que no em quedi veu. Si convé sol. Fins que no em quedi veu. Perquè si em quedo a esperar que t'ho vulguis lluitar se'ns podria passar la vida. Ara és temps de coar i no em penso a curar aquest cop.
Fins que no em quedi veu. I aprofitar. Fins que no em quedi veu.
Doncs ja tenim aquí amb nosaltres Josec Altran, el Lleig. Bona tarda, com estàs? Bona tarda, Sílvia, com estàs? Molt bé. Saps que anava a començar amb dia gris, però hauria estat el seu, hauria estat la seva cançó. La tinc preparada, que ho sàpiguis que la tinc preparada. Però he pensat, i que és redonda, i com ja estàvem molt amoïnats per tota la...
I com estava ja prou amoïnada per tot el que estava passant allà baix, perquè ara els toca netejar i els queden dies. Bueno, la cançó és una mica això, no? El dia és gris però tirem cap endavant. Ha de sortir al sol? Sí, sí. Clar, que hem d'anar cap allà. El que passa que dic, bueno, ho deixaré per després, almenys pel final de l'entrevista o per quan surti. Bueno, que tenim a Constantí aquest cap de setmana en concert, que ens has de continuar presentant, que això per a aquells que encara no han posat tu vida, doncs que la posin.
Bé, no fem la presentació per fàcil. Abans d'aquest quedi sense veu. Esperem que trigui uns dies encara. 20 anys. No, 20 anys, 30 anys, no tenim pressa. Jo firmo, sí, sí. Perquè fins ara ja anem presentant-lo. Què tal, fins ara? Bé, fins ara molt bé, l'acollida molt bé, a la gent li agrada. Jo estic content, però jo ja estava content abans. També és veritat. Sóc una mica independent amb això. Ja saps que per mi l'important és el procés, el viatge.
Evidentment després si a la gent li agrada molt millor i si la gent disfruta dels concerts i de la música en directe, doncs encara molt millor. I que, no sé, m'has d'explicar després qui t'acompanyarà sobre l'escenari, com anirà tot plegat, perquè tot això està bullint. Bueno, innovarem, innovarem perquè farem el que fa molt de temps que es fa molt poc, no sé si l'acabo de dir massa bé, que és farem un concert de música en directe.
No. En directe? En directe. El Constantí? Sí. El Casino? El Casino. A les 7 de la tarda? Sí, som puntuals. No, això sí. Això sí que ho teniu, eh? El Casino Constantí, les vegades que he anat, com a molt, allò 5-10 minutets de rigor per allò de... Són molts de ser puntuals que tenim taula reservada a les 9 i mitja. Ah, doncs llavors ja està. Qui dius?
O sigui, anireu, vinga, va, va, va. Ah, fora tothom. No ens demaneu més visos, que ja hem cantat cinc. Vinga, va, va, va, aneu, cara barraca, home. Que no teniu casa? Marxeu. Diumenge al vespre tothom té casa. No, que has d'estar amb tu. No, no, no. Vinga, va. Fem una mica d'història de com va sorgir aquest darrer disc.
Vinga. Vinga. Jo t'ho pregunto. Com va sorgir aquest darrer disc? Perquè jo, mira, tinc coses per fer. Volia fer una mica de la teva vida musical. Mira que te tinc. A veure, sorprèn-me. Però abans d'aquesta, aquesta.
Això és d'abans que s'inventessin els afinadors. Per exemple, que he trobat una maqueta.
No recordo aquesta cançó, a més a més. Em reconec? És d'Esta tanca? Sí, sí, no, el grup, evidentment. Però la cançó no la recordo, que fot. Que a mi m'agrada una... Posa-la, posa-la, posa-la. Encara recuperaràs? Jo te la passo després, si vols.
Ostres, no recordo, aquesta cançó la tenia totalment oblidada. Què dius? Que fort, sí, sí, sí, m'acabes de descobrir la cançó, que fins i tot em fas dubtada si sóc jo, no? Sí, tu, home, i t'has vist tu, ja tot i cara. Jo crec que sí, però la cançó no la recordo. Que fort. Home, si vols fer un greatest hitis, eh, d'ara. Ai, mare, va fer molta por. Perquè tinc el disc. Va fer molta por. Espera, jo vaig avançant d'aquest mateix disc, eh. A veure, eh, a veure, paro un momentet aquesta, perdó, eh, que paro aquesta, que és la mateixa. Ara sí que començo això. Tinc aquest altre.
Ai, que encara faràs un greatest hits. La sèrie tota. Estàs segur que jo soc jo? Ara tinc dubtes, eh? Seguríssim, eh? Ostres, que fort. És que no recordo haver cantat tant en anglès en ma vida.
Home, pues a dià, a veure. Aquesta cançó no és meva. Aquesta no? No. Bueno, pues a veure. Jo ho tinc guardat com a tatanca. Pues tenim un problema. I a més, a més, tenim d'altres més. Algú m'ha copiat. I després tinc aquesta, que se sent ja una miqueta més, se sent més rendumentari.
No, algú en copia la veu, eh? Doncs ho tens, eh? Ja t'ho dic ara, a mi m'han passat com a tatanca, eh? Doncs me sembla que t'han enganyat, no dic cap mala fe, eh? No, no, no. No dic cap mala fe, però... Jo t'he dic, ho tinc guardat, tatanca 1 i tatanca 2, que ja t'he dic, aquesta segona jo no m'arriscava, però l'altra sí, eh? Igual és un altre tatanca, eh? Tu creus? Sí, hi havia un altre grup que es deia tatanca, no aquí a Tarragona, por ahí...
Però jo ho recordo que... Té la teva veu i te l'ha copiat íntegrament, eh? Sí, sí, és fort perquè a mi em feia dubtar perquè no recordava haver fet aquesta cançó, però dic, ostres, igual en un moment... Bueno, després t'ho passo. Que no sigui que diguis... Jo... Bueno, tu jo dius que no... Jo jo diria que no soc jo. Jo sabia que hi havia cançons que fa molts anys d'aquells cassets que corrien. Això estem parlant de quin any?
87? 88? 86, 87, 88, sí. Fa una mica, eh? Tot això va venir d'aquell costat.
Inclús 90, te diria. Finals dels 80, principis dels 90. Perquè a sobre de l'escenari com es va fer, o de l'associació de músics, te recordes? No, això és anterior. Era 90-91, més o menys, quan es va fer a la plaça. Veus, ja em veien les dates, perquè jo el disc aquell que es va gravar a la plaça del Mercat, a l'associació de músics, jo tocava amb en Joan Reverter.
I no tenia res a veure, estilísticament, no tenia res a veure amb això. Si jo em dius que era, quin any? Jo crec que era dels 90. Doncs aquest Tatanca és molt posterior, és mitjans dels 90. Tant de temps fa que ens coneixes? Fa molts anys d'això ja. Jo estava supercontentíssima que t'havia trobat del Tatanca i ho tenia a guardar.
Jo ho tenia tot guardadet. Dic, mira que xulo, que li faré una especial. Segurament, jo recordo quan en aquella època... Eh, vaig fer una denúncia. No poden haver-hi dos tatanques. A veure què passa. Molt malament. Dos em semblen pocs. Sí? Què dius? Sabíem més. Però amb la teva veu.
Perquè tenia la teva veu. Clar, pensa que en aquells moments no era tan fàcil anar a internet, perquè no hi havia internet, sobretot anar i dir a veure qui són aquesta gent. Jo sabia que hi havia un altre grup que es deia Tatanka, això sí que ho sabíem, però que era de les Espanyes i tampoc ens preocupava massa perquè no estàvem per preocupar-nos per això. Ara que això que la veu fos tan similar a la meva que m'ha costat diferenciar-me. No, per això te deia que jo juraria que eres tu.
He tingut un moment de crisi de memòria. No pot ser, no pot ser. Segur que en algun moment, en un viatge... No, de viatges en vaig fer molts, però fins a arribar al punt de gravar cançons que no recordin. Aquest sí que ets tu, eh?
Sí, aquest sí. Aquest sí, veritat, eh? No, no, que és l'Enyalmó, eh? L'Enyalmó ho tinc claríssim, eh? Aquest és 2001 i aquest sí que encara ho recordo. Que a més a més vas fer un... Aquí vas anar per totes les Espanyes, eh? Sí, sí, sí. Amb l'Enyalmó, no? Sí, sí, sí, sí. Va ser una època molt xula per això, perquè vam viatjar molt, vam tocar amb escenaris molt grans i va ser... Què va ser el més al·lucinent que vas arribar a viure? Vam obrigir el dia 18 de març del 2001 a València per les Falles amb Raimundo Amador. Ah!
Clar, el Jardí de Viveros... Perquè deia un dia molt xiquitina, eh? Era la seva paraula petita. El Jardí de Viveros ple de gom a gom. Això era molt xulo. Al cap de dos dies a la Magdalena Castelló, amb OBK, que la mescla era xula, també. OBK i lenya al mono, està guai. L'important és que vosaltres vau deixar el pavelló ben alt. I l'altre concert supermític va ser a Sant Isidro de Madrid, a la plaça Magdalena.
La Femallor de Madrid, que també va ser un concert brutal, perquè és el lloc on vaig néixer, perquè estava ple de gent, que evidentment eren festes de Sant Isidro, i va ser un concert superguapo, sí, també. I molts altres, ja vam fer molts, de grans, de petits, i això per totes les Espanyes, des de Torral de los Vados en León, que està...
Després de quan s'acaba el món està una mica més cap allà. Sevilla, la plaça de Toros de València, coses superxules, clar. Quan t'embarques en un projecte amb aquest suport que teníem llavors, doncs tens accés a tocar en llocs superxulos.
Bueno, ara queda poquet ja, eh? Perquè facis tot això amb el lleig. Sí, pim-pam. A més, ara amb internet... Domi, vinga. Oh, que no se sap mai. Tu deixes posar-se, eh? Si jo posar-me ja m'hi poso.
Home, a més a més, ara ja se t'acomplica molt, perquè m'he quedat només amb aquest el teu darrer disc. Però podem fer un recopilatori dels altres, que també són molt bonics. Sí, bueno. Com el trossos. És una mica el que farem diumenge. Veus? Agafar una mica... Sí que ens centrarem en l'últim disc, però sí que recuperarem també algunes cançons del primer i del segon, també. Clar, clar. Mira, mira, mira.
Sí que és teu, eh? És el tros, eh? Com si fossis un riu que mai acaba en el mar. Ara estava pensant-se allò d'aquí a Tireboca, s'equivoca. El que pensa encara és pitjor. Tinc unes ganes d'anar a veure l'streaming per veure la cara que he posat. I tu, que no, que no, que no.
Després t'ho passo, de gravació aquesta també. Quin momentazo. Eh, que no se sap mai, veus? Jo t'he descobert. Com un linda de sempre, sense obrer a Nadal. Com aquelles vacances, que sempre acaben aviat.
Com un nen sense disfressa, un dia de carnaval. Com un viatge de noia, que no s'atura mai.
Com un déu sense fet, com un petó mai indonat, com un assat sense estrenat, o un cafè dels cafè lluminat, o un cervell sense el vol, com un sol sense pau, com un joc sense regles, com un pomp de
Com la lluita d'aquell que sap que guanyarà. Com les robes fitxades a l'anar a treballar. O aquell feix de bitllets que no podràs gastar.
Bueno, estàvem comentant a l'arafon al Tana que encara està ballant-li el cap a Jose. Quin moment, eh? Que jo li estava dient a ell que jo te juro, Jose, que pensava que eres tu. És molt... Perquè a més a més he estat allò indagant i aquesta gravació a mi me la van donar fa cinc anys que jo la tenia guardada. Dic, mira, en algun moment farem una petita història amb el Jose, d'estar tanca i tal i qual i li posaré de sorpresa, no, no, sorpresa a la meva.
El que és fort és que m'has fet dubtar, molt. Després t'ho passo. Com pot ser que no recordi jo aquesta cançó? On estava jo? I en quines condicions estava? On vaig gravar això? Por favor. Bé, és això que acostuma a passar. Ara ja amb internet, no, no, però a mi em dic que ara amb internet ja les coses ja se difuminen. Que encara així, he de dir en contra de l'espoti,
que quan hi ha un grup que es diu igual, algunes vegades junta tots els èlbums del mateix nom, que no del mateix grup. Quan qual cosa pots presentar un watching first i que sigui aquest watching first, que un és a Suècia i l'altre és... La tecnologia no deixa mai de sorprendre'ns. I què hem de fer? Anem cap al concert d'aquest diumenge, recordem que és a les 7 de la tarda, però les entrades que hem de fer...
Entradium directament o si voleu pagar una mica més perquè us sobren els diners podeu comprar-la directament. No, perquè sempre anem a la taquilla, corre, corre, taquilla, posar taquilla a la porta. Si veu una taquilla cap problema, però són 10 euros anticipada i 12 euros a taquilla. Tampoc són, a veure que no ens arruïnarem. És una cervesa menys. Dos euros?
Una ampolleta d'aigua. Una ampolleta d'aigua, José. Depèn de com. I a sobre l'escenari amb qui estaràs? Fent música en directe, que m'has dit abans. Sí, sí, sí. Tenim aquesta mania. A sobre l'escenari a la bateria hi ha l'Àngela Alonso, que ja em va acompanyar amb els dos projectes anteriors.
al baix el Ramon Retxe i a la guitarra el Miguel Trujillo, que portem uns 20 anys, 20 i escaig d'anys. El Miguel jo el trobo a tot arreu. És com Déu ja gairebé, no? És que Miguel, si vols algú que toqui la guitarra i que sigui una gran persona, n'hi ha d'altres, però Miguel és una aposta segura. És que Miguel...
Estar amb tu amb diversos altres projectes, també. Sí, sí. Quan ens coneixeu vosaltres dos amb el Miguel? Jo coneixo... Heu coincidit, me'n refereixo, musicalment. Sí, però abans ja ens coneixíem, perquè jo abans, quan jo treballava venent instruments musicals, ell donava classes al mateix lloc on jo venia instruments. O sigui que ja és una posta seguríssima. I això fa 20...
Ara, vint i altres anys, vint i escaig d'anys. Vale, Déu-n'hi-do. I vam començar a trucar junts amb Cat Rock, que l'any que ve farem vint anys. Ah! Vint anys ja de Cat Rock? Sí. Sí, sí. Que mi dius. Sí, sí, sí, sí.
Ua, no m'ho esperava, t'ho dic en sèrio, que no m'ho esperava. Jo tampoc, quan m'ho ha dit fa un parell de mesos, hem de pensar en alguna cosa per fer, que fem 20 anys. Dic, 20 anys? Si te serveix aquí a Tarragona Ràdio, que també has format part dels seus inicis, com a tal, al Radio Fòrum, en aquest cas, farem l'any 99 als 40, eh?
tela, eh? Que estem també d'aniversari. Ens cauen pertot arreu. Hem de fer alguna cosa, eh? Hem de fer alguna cosa. Ens jubilem. Ens jubilem. Ostres, ostres. Doncs això, Ramonet i Miguel, que...
compartim escenaris des de fa 20 anys, amb Ramonet més, perquè Ramonet formava part de l'Iñal Mono, vull dir que ara farem 25 anys que toquem junts, i la nova incorporació és a Les Tecles i al Rubén Lorenzo, que aquest any s'estrenaran amb nosaltres. És molt maco, Rubén. És molt bona persona també, ja t'ho dic. Jo el conec menys, clar, el conec menys perquè els altres els conec molt,
Llavors, clar, encara ens estem fent a nivell personal, més que res, no? Doncs perquè això, perquè ens hem tractat menys, jo el conec fa un parell d'anys. No és el mateix que el Miguel, que jo dic, ah, i Miguel acaba la meva frase, vull dir, no... Ja us coneixeu només amb una mirada gairebé, no? Sí, sí, sí, això és un perill, perquè els xistes s'expliquen sense cap haver d'explicar-los.
O sigui, ell riu abans de que tu ja s'havies acabat. Sí, sí, sí. I quan dic alguna cosa pel micro ja em mire i em diu, anda, ja explicarà això que ja ho he explicat 35 vegades. Ah, doncs, aquest cap de setmana s'ho pren-lo.
Bueno, l'estic escrivint guió per haver-hi dit coses que no he dit mai, perquè ja està bé de repetir els acudits. Sí, sí, intentarem fer alguna miqueta diferent. No, no, però només que sigui per ell, eh? Perquè el que et deixi es farà a joc. Sí, home, per ell i pel Ramonet, perquè si no s'avorreixen. No, home, no, no es poden avorrir mai. No de la música, no els xistes. Els acudits, sí, sí, fes-me cas. Ja m'ho han dit alguna vegada. Què hi diu? Que sinvergüenza, sinvergüenza. No digueu això, pobre José. Home, que us atreviu.
Els anys no passen amb Valde. Bé, però jo crec, a més a més, si ets d'explicar les cançons, o sigui, una vegada que dius, ostres, vaig explicar alguna de l'àlbum que dèiem abans, d'aquests anells com dels altres. Sí, a mi, clar, com tothom que explica històries...
Jo per una banda penso que la història s'ha d'explicar per si mateixa, és a dir, tu escoltes la cançó i cadascú que entengui el que vulgui, però sí que m'agrada fer aquest tipus d'arqueologia, de dir, bueno, però si això per mi, que és qui l'ha escrit, ve d'aquí, ve d'aquestes sensacions, d'aquestes històries, vull comunicar aquestes coses, després evidentment la gent les agafa per on...
Sí, sí, sí, però la música és això. On estava aquesta senyora? On jo estava explicant no sé què? Bueno, però la música i l'art en general té aquesta característica, que una vegada tu fas la cançó, la pintura, el llibre, tu ja ho has llançat i llavors ja deixa de ser teu. Però això és molt bonic també, eh? Sí, sí. Sobretot quan interpreten i reinterpreten seva aquella cançó. Sí, però té un punt de desconcertant. A què refereixes? Bueno, jo he viscut experiències...
Com la d'aquesta xica de la ràdio que t'ha posat d'un grup que no era. Però coses pitjors. Gent que m'explicava de què anava la meva cançó i m'ho discutia. Què dius? De bon rotllo m'ho discutia. Sí, sí, sí. M'estàs enganyant i això va dir això. Que no. T'asseguro que no. A més, ho recordo amb un concert a Bilbao.
amb Lenya al Mono, que va haver-hi un petit incident, era l'època on tot el tema d'ETA i tal estava una miqueta en el seu màxim exponent, i parlant després del concert, hi havia hagut un petit incident, i em deia, clar, és que has tractat un tema una mica delicat. Dic, ostres, quin tema delicat hem tractat, perquè Lenya al Mono no es caracteritzava per ser un grup gaire reivindicatiu de res. Sí, has tractat el tema d'ETA i tal.
No. ¿Cómo? Diu, ¿cómo? Diu, sí, en aquesta cançó dic, no, perdona, no. Això no va d'ETA, va de la religió, no té res a veure amb età. A mi que no diguessis, estate quieta. No, no, no, era un tema més de Concepció. Vam estar com una horeta llarga discutint
I te'l va arribar a cantar, jo que diusos, mira, vas en aquesta banda i te lo canto... No, no, no, ella me lleix, inclús me lleixia la lletra, era una de les representants de 40 principales a Bilbao. Anda. No era una fan... Sí, sí, una persona que s'apropava a... Una noia que s'havia escoltat el disco i que, clar, jo ja sufría antes de que toques. Dic, però és que esto no va de... No va de... No va de... I jo, doncs no sufres. Va de la religió i de com ens cambia la vida de les religions i tal. Bueno, això vol dir que...
que té aquesta part estranya, però que sí, sí, que tu cantes i la gent, tu parles i la gent escolta el que vol. Això ens passa a tots i als que treballeu a la ràdio és encara més fort. Afortunadament està gravat la majoria de les coses que es diuen per la ràdio, però tot i així tu li pots passar la gravació a aquella persona i diu, lo ves, com ho has dit, però jo no he volgut dir-te això que tu has entès. Tot això és molt complicat, però té aquesta part bonica que tu llences un missatge
perquè tens coses a dir i després la gent s'ho adapta, s'ho porta a la seva història, això és molt xul. I a més a més, escoltin de la manera que escoltin, t'han escoltat. Sí, sí. És aquesta sensació de dir, ostres, aquest missatge directe o indirectament arriba, no? Sí, el que passa és que per mi és molt important que el missatge arribi com que vull que arribi. Correctament, clar.
Però això no està... A les teves mans està intentant fer-ho el millor, el més clar possible i el més directe possible, si és que aquesta és la intenció. A partir d'aquí ja no pots anar a casa per casa i dir, eh, no pensis això d'aquesta cançó. Has vist-ho? És la vida de la comunicació, i insisteixo, els que feu ràdio esteu tot el dia amb el micro a la boca i contra més parles, més problemes tens en aquest sentit. Danger, danger. Perquè...
Els que parlem poc s'equivoquem parlant. Imagineu-vos els que parleu molt, t'equivoques perquè t'equivoques o la gent et malinterpreta perquè et malinterpreta. La vida és així. Tampoc li donem massa estor. No, no, no. Però per cert, jo anava a dir, per què no torni a passar això? Esteu pensant de gravar el directe?
I després d'aquestes petites explicacions i petites coses, tot això a sobre de l'escenari és quan les doneu. I clar, després la persona que està allà se les queda, diguem-ho així, però les que no poden estar queda volant. Mira, els directes els gravem sempre. Sempre. De fet, la primera presentació que vam fer al Magalgem l'any de la pandèmia
Jo ho tinc gravat i les cançons que no estan incloses en el primer disc, que la majoria són versions, ho tinc editat com un disc de descàrrega només. De cas. On tu pots agafar aquelles cançons que van versionar i reescoltar-les o escoltar-les per primera vegada com la van fer. La segona presentació està gravada però no la tinc. Home, sí. La segona a la sala 0.
No, però estava pensant, te van fer com una entrevista que anaves comentant. Va ser la primera de les presentacions? Que hi havia una noia que feia una sèrie de preguntes... No, això va ser la presentació que vam fer amb acústic d'aquest disc, que la vam fer abans de l'estiu, a la sala 12. Que me va agradar moltíssim. Aquell concepte és molt xulo. Aquesta interpretació, aquest...
És molt xulo perquè és un format molt proper, que a mi m'agrada molt, és senzill de muntar perquè som el Miguel i jo i no és complicat, són dues guitares i una veu i no porta tota la infraestructura que portem quan anem en un grup. I després hi ha la capacitat d'explicar, d'explicar de què vas i després és això. A mi aquest format m'agrada molt, el format de duo, que també amb el Miguel fem diverses coses així,
Perquè et permet també una mica explicar més què vols dir. I també perquè em permet ampliar el repertori. Jo quan vaig amb Miguel tinc un repertori de 60 cançons. Jo puc triar què faig avui i moltes d'elles no són meves, són versions o traduccions o reinterpretacions de clàssics que a mi m'agraden. És molt més lliure, és un format molt més lliure, molt...
Amb el grup està tot més pautat, tot i que jo sempre deixo espai a les coses que puguin passar o com se vulguin expressar els músics, perquè m'agrada que el directe tingui alguna cosa diferent al disco. Jo trobo que la gent que s'ha escoltat el disco...
doncs ja se l'ha escoltat i quan ve a veure'ns en directe és a veure què més. Clar, que em dones més. A part del disco, com ho feu? A veure, quina clocada, quina petita cosa sobresurt. I després, l'avantatge de treballar amb músics bons és que aporten. Sempre aporten. Ja sabeu que jo els discos els treballo a casa, sol, i això té un perill, i és que...
A nivell d'influències, estàs una mica més limitat a les influències que tu tens. Quan tu incorpores la gent de fora, jo no els dic, feu això, tal com està el disco. No, les cançons són així i a partir d'aquí.
Continuem treballant. Sí, sí, continuem treballant. Clar, clar, clar. I això, a mesura que vas fent concerts i a mesura que vas treballant, les coses volen una miqueta més. Ara, com que és la presentació, sempre va una miqueta més... Els músics intenten agafar-se més el que hi ha per tenir una xarxa de seguretat, però a partir d'aquí, doncs... És que són molt bons, eh? El que treus la xarxa la poses moltes vegades? No sé si ets tu.
Si vas ballar el cap o què? Sobre l'escenari no tant. Soc més de 20 minuts abans. Se'n recordeu d'allò que vam dir? No, però...
Provem. Què pot passar? Que surti malament? Home, tu ja saps que la gent quan s'atrenca una corda de la guitarra o passa alguna cosa a l'escenari que és diferent, és allò de... De cop i volta deixeu de ser déus, us torneu humans, només en aquell moment.
A mi hi ha una cosa que m'agrada molt d'aquestes anècdotes. Jo ho veig sempre des de tres punts de vista. Una, quan estàs damunt de l'escenari, que t'emprenya moltíssim quan passa. Quan hi ha un fallo, hi ha un problema tècnic. Deixa de sonar-te una cosa o se't trenca una corda. És... Ara no puc estar per això, estava per una altra cosa. Aquesta és una part. La segona part és quan treballo com a tècnic.
que jo veig que algú se li trenca un acord o té un problema i la meva missió és donar-li la solució. Jo ell pateixo molt. Pateixo molt per què? Perquè vull donar la solució perquè la cosa... I ràpida, que sigui màgica, fins i tot. Que es noti el més possible i que sigui efectiva i ràpida. I l'altre sèrie és com a públic, que m'encanta, perquè veig com reacciona l'artista en aquell moment i veig com el grup o com l'espectacle continua funcionant o com s'adapta a aquelles circumstàncies. Són les tres maneres de veure'm.
És interessant. Jo espero que no em peti cap corda. No, home, no, no, no, toco fusta. Mira, estic tocant fusta. M'ha passat, eh? A tothom jo crec que toca en un escenari i li ha passat. Jo soc, a més amb això, soc molt obsessiu. Jo canvio cordes moltíssim per intentar... I de guitarres també sobre l'escenari canvies bastant? Aquesta vegada tinc alguna coseta. Normalment jo sempre he fet els concerts de presentació amb el lleig.
amb una guitarra elèctrica i una acústica. Aquesta vegada faré algun canvi més. Tot i que no hauria de fer-ho perquè l'escenari és petit i ja veurem on posem les guitarres. Però sí, aquesta vegada faré alguna cosa més perquè introdueixo algunes cançons, algunes versions que requereixen definacions diferents i això per no arrelentir el concert que s'hauria de reafinar la guitarra en directe, doncs agafes una altra guitarra afinada diferent i cap endavant. És això, m'agrada aportar coses diferents a un directe que
que sí, que són les meves cançons, que m'encanta presentar-les, però a part sempre vull fer coses una miqueta diferents. Per mi són xules perquè a mi m'agraven aquestes cançons, evidentment. A més, sempre treballo en coses no excessivament conegudes perquè, com que ja venim del món de les versions,
i ja fem versions que li agraden a tothom perquè fem festa major i en aquest cas fujo de les coses hiperconegudes. Són conegudes perquè són artistes normalment mundialment coneguts, però són coses que no estan tant a les ràdios. Com per exemple? Vinga, va, dóna'm un exemple. Mira, t'ha donat un exemple. Una de les cançons que fem ja la vam fer a la primera presentació, que és una versió dels Cantin Craus. Cantin Craus té un tema molt famós que és Mr. Jones.
Va ser un superventes en el seu moment. Correcte. Jo faig una cançó del segon disco, que és menys coneguda aquí a Espanya. No va ser un èxit, que a mi m'encanta aquesta cançó, a mi m'encanten canting graus, totes, perquè m'agrada l'energia que dona i m'agrada la traducció que he fet, me l'he fet venir bé per explicar coses sobre Tarragona.
Ah, molt bé. I està aquí, però bé. Ai, ai, ai. Bueno, haureu d'esperar el diumenge. Mira, que ja, que la setmana passa volant. O... O... Què? O anar a la web, on tinc penjatge, el disc... Que no surts, me l'havies dit? El disc amb les versions que vam fer a la primera presentació, que està allà, en directe. Ah, doncs també, també. Sí, sí. A veure, vosaltres trieu, vosaltres trieu el que vulgueu fer.
No cal triar, poden fer les dues coses. Jo t'anava a dir, si no voleu anar directament a la web per allò de que, ai, mira, no me funciona bé el ratolí. Fixa't bé que no he dit quina web és. Ah, doncs digueu. No, que ens posin en contacte amb mi i jo els hi donaré. Que busquin. Sí, perquè a més no és una web oberta. Pensa que és un disco que s'oferia a la gent que va venir a la presentació. Vale.
És a dir, la gent que havia comprat entrades en un moment molt difícil, on estaven obrint els tancaments i tal, es podia fer bolos en unes condicions una mica complicades, vaig considerar que que menys que la gent que va fer l'esforç de venir, doncs que tinguessin un record també d'aquelles cançons que no podien reviure amb el disc original. Llavors vaig fer aquesta edició que es diu, el primer disc que es deia Trossos i aquest segon disc, o aquest directe, es diu Ibucins.
que és aquelles cançons que no estaven en el disc, que la majoria eren versions, doncs, te puc dir, a part d'aquesta de Con Tim Krauss, hi ha una cançó dels Números Rojos, que vaig tenir la sort que el Teo pogués venir, i li vaig dedicar amb ell, o vaig fer també una versió del Joel Reyes, una versió del Paul Simon,
Bueno, grans de la música. Has vist, eh? Estan allà, eh? Estan allà, estan allà, eh? A la pomada tots, eh? Sí, sí, sí. Sempre aniré. És que són estupendos. Sempre aniré. És que són estupendos. Els altres no els conec, aquests serienos anglesos que m'han dit no els conec. Home, el Simon no em dius que no el conecs. No, però en persona no. Com el Joel o amb el Teo. Jo tampoc.
I amb el Pol Simon més val que correm perquè no li queda gaire, pobre home. Que vingui un dia a la ràdio. Come here, Tarragona Radio. Sisplau, sisplau. No ens queda més temps. Ja, ja, si és que ens passa el mateix. Jo mira, ja continuaria. Per ser que gràcies a la gent, que si no després...
De Rambla Manejament. Rambla Manejament i Rambla Discos. Si voleu comprar els discos oficials, a la Rambla Discos els teniu. Si ens voleu contractar, Rambla Manejament és el contacte. Allí estem. I moltes gràcies amb ells perquè sense ells, sense el Domi i el seu equip, el Nacho, l'Iker amb el disseny, sense ells això no hauria sigut possible, moltes gràcies. Sempre, sempre, sempre. I també la gent d'accent, ja que estem, doncs.
Sí, amb l'Isaac, gràcies per la confiança i gràcies per donar oportunitat a la gent local, que ja recordo que ho fa sempre, però ja ho va fer amb el Joel, no recordo si fa un any o fa un parell d'anys, que va fer una presentació superxula. Està bé que aquests festivals, que són molt variats i tenen un nivellazo tremendo, ens doni una miqueta d'escletxa pels joves que estem pujant.
Home, home, la jovenalla, ara, que estem aquí donant una miqueta de guerra. Diumenge, 19 d'octubre, a les 19 hores, que ja això ho heu fet, aquest joc, precisament perquè la gent se't recordi. Ah, exacte. Quina hora? 19. Quin dia? 19. Així no hi ha cap mena de problema. Així no em podràs dir, és que no em van recordar, però si tenies... Però si estaves allà, si és el mateix dia, a la hora que tocava...
El Castelló de Constantí. Sí, senyora. Gràcies. Gràcies a tu, senyora. I res, que continuo investigant a veure qui són aquests tatanques. Dóna'ls i recorda pel meu. Per l'amor de Déu. Home, però que millor potser n'hi són. Perquè a més, mira que tenia una data, aquesta gravació, eh? Gràcies. Adéu-siau. Entradion.com, eh? Sí, entradion.com. Important, eh? Vinga, va. Adéu, adéu. Adéu.
millades diferents. És un altre dia gris, diferent però igual que ahir, molt millor que el que ens esperen.
És un altre dia vist, de colors indefinits, amb nits clares i agobides. Agobians i esforterides. 6 de la tarda i tot es torna fosc,
Passeges pel carrer i trobes a faltar un buss i de sol. Els edificis cauen sobre el teu. I te n'adones un altre cop. L'amic guanyar terreny. Tot de canantany, les nits et fan pensar.