Doncs aquí ja el tenim aquí amb nosaltres, amb aquest canó de Palamós, que obre especialment ara cada dimarts, amb en Jordi Freixa, Jordi Català. Bona tarda, com estàs? Bona tarda, molt bé. Bé? Bé. Bé, continuem queixant-nos d'alguna manera d'aquesta maleïda guerra. Sí. Que teòricament... Sí, guerres. Guerres.
El que passa és que, clar, unes diuen, ai sí, vinga, anem a signar quatre papers mullats, perquè són papers mullats, perquè després no fan ni cas i després fan el que els dona la gana. Doncs sí. Mare meva, papers mullats. Mira, com deia el mestre Godall, en Pau Reposi, dic, no seria millor firmar la Pau...
Abans d'anar a la guerra? Clar. És que a més a més, a veure, se podrien haver fet les coses de moltes maneres diferents, però sempre la fem de la pitjor, per si de cas, eh? Molt bé. Doncs nosaltres volem fer, des d'aquí, aquest reconeixement a través d'aquesta càncer al canó de Palamós, però hi ha més coses que també volem comentar. Correcte. Perquè la teniu de Tarragona a fer coses, perquè tenim moltes bandes sonores que podem escoltar,
I una d'elles molt especial, fent referència al que vam parlar la setmana passada i l'altra, que és el nostre Amparit Urraca. Ah, llavoll. I això és una cosa extraordinària, que m'ho vas fer arribar, que li vaig dir, sí, he vist alguna cosa, però no he pogut entrar, tinc el mòbil fatal. Jordi, ja t'ho ha vist. La vaig trobar de casualitat. I aquesta versió, a més de molt bé, hauran de dir, llavoll.
I jo te tinc una altra també que ja ho sentirem, ja ho veuràs. Molt bé. Anem a la teva, et sembla? Anem-hi. Anem amb aquesta Amparito Roca. Bueno, presenta'm a tu qui són aquesta gent que sentirem. La ventura és de l'exèrcit a la mà de Hannover i hem fet aquesta versió de Spanish Amparito Roca. Amparito. Doncs, sisplau, senyors, perquè són uns quants, vagin tocant. Sí, sí. A veure, a veure, què sentim?
Sistema a la mà, clar. Sí, sí, però així ben energètics, eh? Ara sentim-lo, no? Sí? Sí.
Fins ara!
Bona nit.
Jaa-voll!
Pensava que l'has dit també el teu molt bé. No, no. Molt bé. No, aquí és ja vol. Ja vol. Ja vol. Però perfecte, eh? Jo de vosaltres, d'habitat, oients de Tarragona Ràdio. Si podeu, busqueu-lo. Perquè, a més a més, posa alguna cosa com temperamento espanyol i música militar alemana. ¿Cómo funciona eso? ¿Pasadoble en Perito Roca?
Sí, sí. És per una patrulla de l'exèrcit alemà a Hannover. Sí, sí, sí. Ho trobareu. No, no, és increïble, eh? Bueno, és que ja... És internacional, això, de l'emperitorroca. Doncs mira, vols sentir amb un senyor que és de la zona de València on es va crear d'alguna manera l'emperitorroca? A Carlet. Sí. Ell es diu Tacho.
I també ha fet la seva versió d'aquest Amparito Roca, que jo també te la vaig trobar la setmana passada i la tinc guardada. Ja en tenim vàries, eh? Vols sentir-la? Sí, tant i tant. Mira què diferència. És que no té res a veure amb el que acabem de sentir, eh? Et sona, no, ja? Molt bé. I està cantada. Aquest és el disco. És així, tipus tècnoc.
Molt bé!
I ara ve l'altra. I ara ve l'altra. I ara ve l'altra. I ara ve l'altra. I ara ve l'altra. Perquè aquest trosset, el no trenques més, és un trosset només. Ara ve l'altra.
Molt bé. És que va fer vàries barreja. Ah, molt, sí, sí. Et sona ara ja, no? Sí, ara sí. El que passa és que el no trenquis més va agafar un trosset pel mig, torna a sortir una altra vegada aquest mateix trosset. Aquí ja n'hem trobat 5 o 6 o 7 de grans diferents, eh? Molt bé!
Aquesta també té trenpena, eh? Ja t'ho dic, el que passa que el no trenqués més, ha agafat els trossets més coneguts, diguem que de l'emperí Torroca, i li ha posat lletra i ha fet així una barreja així com especial. Molt bé. Sí, sí, sí. Ja, qui li agradi, que gustos colors, eh?
Has vist, eh? No t'acostaràs sense haver-ne en Perí Tomàs. Un en Perí Tomàs, sí senyor. No amb el Tomàs, amb el Perí Tomàs. Ja en portem sis o set, ja, eh? I espera't. Entre el Rambla Músics, aquests del Hanover, la paper de Torresol. Mira't-ho. Espera't, que te tinc una altra. Ep, sorpresa. Sí, sí, més a més d'una noia d'aquí de Tarragona que es diu Andrea Grau i sona així.
Ah, que ja és. Què? Ah, bé, bé. Has vist? Sí. M'agrada això de... Jo t'ho dono canya, eh? Sí, clar, home. Això ja és tecno-tecno, eh?
Em parit-ho ja. Jo pensava que era un cosat, però encara n'hi ha més cosats que jo. Ja t'ho dic ara, eh? A mi m'agrada això, home, clar que sí. I a més a més, la cançó es diu Em parit-ho ja, perquè hi parla, precisament, te comenta tota la cançó, et parla dels diferents valls, dels gegants, de les coses, i un visc a Santa Tecla. Molt bé.
Què et sembla? Molt bé, fantàstic. Ja està, ja està, ja lo segueixo, ja lo segueixo. Jo m'aturo que tenim altres coses que fer. El que potser no sap la gent és que això de seguir així, anava sempre al davant de les professors perquè la gent no es tirés damunt de l'òstia consagrada quan sortia. Què dius? Sí. La gent feia això? Estirava damunt de...
que no es tireixin al damunt, doncs obrien el que és el seguixi, per respectar... Els dimonis, per espantar ja la gent que ja no es tireixin al damunt coses de la fe. Perquè vegis, eh? Que no se sap mai. Molt bé. Ostres, no ho sabia, eh? No sabràs una cosa...
No t'acostarà si ets obert una cosa més. Home, i tant, i tant. I a més de veritat, eh? A més de veritat. Però, per cert, a veure, espera, explica'm això. La gent sortia davant? Sí. No, no, quan... El que seria el seguixi, els anals, els bancs de bastons i companyia, sortia davant? Llavors sortia el seguixi perquè la gent no estiguessi davant. Ja, però quedava desengelat, perquè això quedava darrere.
Bueno, això fa molts anys, eh? Ah, val, val. Obríem pas. D'acord, d'acord. Per exemple, el corpus, que es passava davant de les flors. Sí. Això. Bueno, ara ja s'ha perdut una mica, però encara... No, encara es fa, eh? Encara es fa, encara es fa. Sí, sí, sí. I que, a més a més, bueno, i aquí a Tarragona, per Santa Tecla, que tothom, que si li preguntes quina és la part més bonica de Tarragona, de la festa com a tal, és l'entrada del braç a la catoral. L'entrada del braç és superior mundial. Que és espectacular. Això és per veure-ho.
Sí. Doncs, bueno, el braç, per exemple, quan sortia el braç, que la gent no es tirés al damunt. O el samagí. Llavors, s'hauria de seguir, sí. Per corpus, en fin. També és veritat. Sí. Ja sabes que hi ha tres covets que relugen masques al sol...
Sí, el que passa que ja que m'ho deia, mon pare, ja no me'n recordo, eh? Canta-me-lo, canta-me-lo. Sí. Vinga, va, Jordi, canta-me-lo. Com era? Corpus Christi. I el dibut de juliol. No, i el dia de resurrecció. Ah, no era el dibut de juliol. No, home, no, i a més eren tres. Això, quan has dit quatre, m'ha despistat. No, la trica era i el dibut de juliol, també.
Aquests el van apuntar ells. Ah, vale. Que són uns punyetets. Vale, vale, ara ja em deixes més tranquil. Jo crec que eren tres que reducen més que el sol. Bueno, escolta'm. Això s'ha de buscar, eh? Això s'ha de buscar. Vinga, vinga, siga. Seguim perquè si no em diràs tiempo. Sí, mira, tinc per què la gent. Ja l'hi he vist, ja l'hi he vist. Una noia amb una guita marra. Sí, que ja li vaig dir, home, que així farem una mica de promos.
Sí, home, sí. Escolta'm, què sembla si parlem així molt ràpidament de... Seguim a la història de la música catalana a Tarragona, de 1987 a 2000, i seguim a la segona part del Fanfan, Jordi Català i Claudinet, Pep Campió, així molt ràpid, eh? Vinga, va. Perquè, clar, en 13 anys. I anem a la segona part del xou de Fanfan i Claudinet quan estàvem a la TV Reus.
És veritat, a més a més ho vam trobar, eh? Que ara els companys de TV Reus... Nosaltres vam ser pioners a la TV Reus. Sí, sí, i han fet un canal, aviso, eh, Navegantes, han fet un canal a través del YouTube d'aquells anys que m'imagino que s'han fet un fart de treballar perquè tot allò sortís a YouTube, a més a més, amb un ordre... Sí, sí, sí. I han rescatat els companys. Jo no ho sabia. Bueno, com que aquí a Tarragona no em volien...
Doncs me'n vaig anar a Reus. Perquè no vas venir al meu programa, que encara no el feia. Ah, no, encara no el feies. Deus això. Com encara no hi era, no els volíem fer aquestes coses. Sí, sí. No, no, no em volien. Escolta'm. I llavors, d'aquests programes, fèiem cançons també, fèiem videoclips i cançons. Llavors, què et sembla si posem unes cançons que, com vaig dir la setmana passada, s'utilitzen també a les escoles, que és les nenes maques al dematí. Mira, mira-te-la, mira-te-la.
Fins demà!
Dues veus, feia la veu d'un... Home, d'un senyor, no? I després feia la veu... De la nena. De la nena que cantava les nenes vaques al dematí. Ai, que t'està sortint la mort de bé. Sí, salsa i rega al dematí. Mira on estaves amb les nenes vaques, eh? Compte que ara potser seria un perill i jo, eh? Oh, bueno, ara sí, ara sí. Compte, eh?
Que l'hivern meu com t'has quedat, sense cap fulla, sense cap fulla. Que l'hivern meu com t'has quedat, sense cap fulla ni el cap amant. Què em deies, què em deies, Jordi? La vida s'ha d'aprendre així. Sempre, amb humor, sempre amb humor. I com deia el paret, eh? Los ratos buenos hay que aprovechar y si fueran malos mejor olvidar, i ja està. Això sempre també és.
És el que hi ha. Mira, a l'autor del passat ja no se li pot fer res. Ja està, sí. Clar, les coses que ja s'han passat ja no podem fer res. El passat pot estar ja no podem fer res. I només donar-li ganes al que hagi de venir després. Prendre-s'ho amb bon humor. Sempre, sempre. I ja està. I si no fos per aquells moments abans d'estirar la cadena... Ai, perdó.
Se m'ha escapat. No, no, ja ho pots dir, ja ho pots dir molt bé. Se m'ha escapat, se m'ha escapat. A més, a més, que et quedes ben a gust. A veure si es fotran fora del programa. No ho creguis. Home, jo crec que no, que crec que tothom, tot ser humà fa això, eh? Jo crec que sí, no. A més, no has dit res, que no faria qualsevol que s'estigui sortint. Bueno, molt fill, molt fill. Que és tirada a la cadena.
Al final no queda. Qualsevol tira. De quina cadena? Ah. A mi pot ser del coll. Compte, que això és robatori. No, això és robatori. Exacte. No, no fotem, no fotem. I depèn de com que veuràs a terra. No està l'onopavollos, eh? No.
Tenim un català estrany avui, eh? Passa-lo. Bueno, perquè hi ha el català universitari, i hi ha el català col·loquial. Que és el nostre. No, i després n'hi ha un altre, que és el català de pa sucat amb asseit. Jordi, que és el nostre, ja està, no busquis més. El català de pa sucat amb asseit és aquell que...
Ara ja li està posant més xitxa que gairebé. Sí, home, com el Facebook, eh? Ho aguatxipitxo. Vinga, va, anem per feina. Va, vinga, va. Que després va dir que no té, així. Sí, ostres, molt ràpid. Que hem d'anar cap a l'Ateró de Tarragona, que passen coses a l'Ateró de Tarragona. Sí, ostres, aquest cap de setmana també el tenim. Que tenim un acte bonic i que comença aquest dijous. Si ho passa demà, o demà. Un petit espai per l'Ateró.
Aquest serà el proper dijous, serà un acte fora del nostre estatge. Farem un petit concert a la subdelegació del govern central a Tarragona, un acte copel per la pau amb el Josep Maria Ferran, que és el vocal de les Humanitats de l'Ateneu de Tarragona, i a la participació del mestre Josep Enric Peris,
Jordi Freix i Jordi Català, entre altres, que ens cantarà l'himne del còpel que es va fer, que és, imagina't, de John Lennon, en català per la Pau, entre altres. Us quedarà bonic, eh? Sí, home, la vaig fer expressament pel còpel, per la Pau, i a més a més aquesta cançó, From Tarragona, des de Tarragona, ja es coneix a l'UNESCO, eh?
perquè des de l'Ateneu cada mes el Josep Maria Ferran envia a l'UNESCO tot el que es va fent aquí a la ciutat, per tant Tarragona Ràdio és coneguda, l'Ateneu és coneguda, la ciutat de Tarragona, també mitjançant aquests informes que va enviant el Josep Maria Ferran, que és el vocal de les Humanitats de Tarragona.
Avui hi estava, eh?, que l'he vist allà, eh? Sí, avui he anat perquè, he anat en nom meu perquè jo tenia diverses coses, li dic, escolta'm, ves allà, el de la 11, i bueno, doncs tu vas en nom del president. Molt bé, molt bé. Sí, sí.
Bé, i així molt ràpid. Vinga, va, hi ha més coses, sí, sí, sí. Sí, molt ràpid. El dissabte, de 18.30 a les 8, és tarda de compte-comptes. Amb històries, música, poesia, música en viu. I aquest dissabte hi traiem la intervenció de socis i sòcies i comptarem amb la presència de la socia Neu Flores, que presentarà la seva exposició, Canes, Vax, Taxe, com és allò? Com, com, com?
Allò, can és bajestaje. Bajestaje. Allò que ho dius tu molt bé. Bajesteix. Això, això, això. A veure, que ara ja m'olora a chamusquin. Que no ho diguis bé, eh? Olora a chamusquin. Can, sí, no? Can, can. Sí, falsí, falsí, can. Però l'idioma de Shakespeare encara no el trepitjo gaire bé. Però bueno, jo em faig entendre, eh?
Sí, sí, sí, sí. Molt bé. Bé, doncs... Jo me lo guise, jo me lo como, com Juan Pablo. Bé, escolta'm, jo he estat a Londres i he estat als Estats Units, i amb el meu inglès de Cambrils jo m'he fet entendre, eh? Clar. I pensa que a l'Aureport de Miami... Pobre d'ells que no t'entenguin. A l'Aureport de Miami em volien fotre una maleta. Ep! I jo amb el meu inglès de Cambrils vaig anar allà i la maleta va sortir, eh? Hombre, cacin d'anar...
Ah, i a més a més, quan vaig estar a Miami, a l'hotel, me volien cobrar 200 dòlars de més. Què m'hi dius? I tant, jo vaig revisar el compte. Què passa aquí? Què passa? Això en temps del Buix, para encara, eh? M'imagina, amb el Trampas, ara t'ho deixaríem fer. Amb el Trampas? Sí, sí.
Fatal, eh? No, no, sí, sí. Fatal, fatal, eh? Jordi, ara sí que hem de marxar, eh? Sí, molt bé. Perquè a més a més vull deixar aquesta cançó que ja comença a sonar, mira-te-la. A veure si la coneixes. Imagina't, eh? Imagino, imagino. De John Lennon en la versió de Jordi Català i Papir de Tornassol.
I només diu-vos que la teniu ja a la loteria, l'humor 70.107. Bon cap de setmana a tots i totes. I bueno, deixem la cançó i posem el nostre gra de sorra per la pau. Per la pau, això sempre. Bueno, recorda que serà aquest dijous de nou a les 7 de la tarda. Sí, aquest dijous a la subdelació del govern a partir de les 7.
Acta Coppel, per la pau, amb Josep Maria Ferral, vocal de les Humanitats de l'Ateneu de Tarragona, amb la participació del mestre Josep Enric Peris, amb Jordi Freix, amb Jordi Català, i que podreu sentir precisament aquesta cançó com un dels himnes per demanar la pau. Recordem, dijous 23 a les 7. Molt bé. Jordi, gràcies. A vosaltres. Fins la setmana vinent. I bon cap de setmana. Igualment. Adeu-siau. Adéu-siau. Bona nit.
No hi ha motius per matar i causes nobles per morir. Imagina't a la gent viure el dia i tot riem. Imagina't que no hi ha processió
Jo em pregunto si això es pot. Sense rancol i enveja ho fas. I amb tu com podem germar?
Són la nit, entre mig de llops i cel, viure sempre tots plegats, amb bonança i amistat.
Tu pots dir que jo sóc un diador, no sóc l'únic ni el millor. Jo voldria quan tinguéssim tot,
por fora millor.