.
La deixes davant del destí.
Quizà no ho sé si cremarem la nit,
si tu i jo compartirem el llit tota la nit.
Tota la nit.
Semblava que poguessis estar tan lluny de mi.
Semblava que poguessis estar tan lluny de mi.
Tan lluny de mi.
Kevin de nou, bona tarda i benvingut a Tarragona Ràdio.
Com estàs?
Molt bé, bona tarda.
T'escoltava per la Santa Tegla.
He dubtat si portava la Sant Mart de Santa Tegla
perquè ja la tinc, però al final me n'he posat una altra.
Home, i la del Ball de Bastons.
I la del Ball de Bastons també.
Home, ja t'ho dic ara, eh?
Havies sabut posar les dues, eh?
Les dues, les dues.
Jo crec que se't gira feina.
Sí, aquests dies.
La cançó de la final de l'estiu.
I els últims assajos del Ball de Bastons i les sortides.
Clar, clar.
I a més a més per Santa Tegla teniu unes quantes, eh?
Sí.
Matí i tarda, algun dia, eh?
I doblete el mateix dia o triplete, depèn del dia.
Si no recordo malament, per Santa Tegla mateix
teniu al matí el que és la sortida, l'arribada una altra vegada,
allà us escapeu i aneu cap a...
Cap a la residència.
Cap a la residència de la Mercè.
Potser, no ho tinc confirmat aquest any, però és el que fèiem habitualment.
Sí, sí.
I a la tarda tornem un altre cop.
I a la tarda tornem a la processó de la presa de Santa Tegla.
Correcte.
Déu-n'hi-do, eh?
Traia, traia.
Aneu agafant força, aneu agafant força.
Sí, sí.
Anem cap a aquesta idea, jo els hi comentava, m'estava escoltant,
vaig sentir-ho i la vaig trobar, doncs, mira, molt divertit,
perquè m'imagino que paraules t'hauran arribat de tota mena.
Com se construeix a través d'aquestes idees, o almenys?
Anem a l'inici. Com sorgeix la idea?
Bueno, t'explico. És una cançó que porto treballant més d'un any.
El que passa és que l'havia començat, l'havia deixat anar a estar amb ell,
i ara l'he recuperat i la volia acabar.
i que a veure si amb alguna idea, alguna cosa,
l'acabem de rematar i la gravem.
O sigui, tu ja la tenies?
Sí.
La idea estava començada a treballar, però em faltava acabar-la.
De clar.
I què? Quin ha estat el feedback per part de la gent?
De totes colors i de totes maneres, t'he de preguntar, la més al·lucinant,
la més surrealista?
Bueno, tothom parla...
Bueno, el que m'ha rebut més era la paraula melancolia, no?
Perquè és el fet del que has viscut l'estiu i s'acaba, no?
I tornes a la rutina diària.
Les idees anaven més aviat cap aquí.
Val.
I la que més divertida?
Allò que dius, a la...
Bueno, la que em va...
Perquè hi ha molta gent que quan acabi l'estiu és quan comencen les seves vacances.
Sí.
O sigui que ganes que s'acabi l'estiu.
Sí.
Bueno, festes de poble, trobades amb amics a la platja...
Tampoc hi havia res estrany.
Eren coses típiques de l'estiu el que m'han enviat.
I ara què faràs?
Doncs...
Espero que les receptes que et van enviar per aquest poti poti de cara a poder fer-la la cançó.
Sí, o sigui, de les idees que m'han enviat, acabaré de fer la lletra, que ja et dic part ja la tenia,
però ja l'acabaré d'acabar de retocar i amb això la podrem gravar.
Que de fet, la setmana que ve, si no m'equivoco, ja la gravarem.
Què dius?
Sí.
Ei, jo vull que me la presentis, eh?
Sí, sí, quan estigui feta i gravada i tot, la tornarem a vida si tu ens convides i la...
Convidadíssim.
Home, ara ja hem obert l'expectativa.
Sí, com a clar.
Clar.
Ara ja tenim el ganxo, no?
Ara s'ha de saber.
a tothom que s'estigui sentint i ha de dir, ostres, però caminarà cap a la part així en plan com el Duodinamico?
Que ja deia el final del verano, que per ser des d'aquí el nostre condol per la família amics del Duodinamico,
ens va deixar un dels components.
Correcte, sí, això mateix.
Va perquè t'alínies?
És així com a lenta?
No.
O li has volgut una alegria?
No.
Ja que s'acaba, almenys ho fem molt bé, no?
Sí, és per aquí.
Tu no l'has escoltat, però va per aquí.
És a dir, acaba l'estiu, estem tristos, però és una cançó, una cançó,
que donarà energia perquè tornem a la rutina diària.
Serà una cançó ràpida i enèrgica.
A veure si ho petem, eh?
M'encantaria, eh?
A veure, a veure.
Així que em dius que de cara a la setmana vinent i on ho graves?
A Reus.
Me'n vaig aquí als veïns de Reus a gravar.
Està bé, està bé.
Però és on has gravat també, per exemple, aquest tan lluny?
No, aquest el vaig gravar a Barcelona.
D'acord.
Però ara hi ha un estudi allà a Reus, que de fet és públic, és els books d'assaig de Reus,
que tenen tant la part d'estudi com la part de...
De gravació.
De gravació.
De gravació, no, i d'assaigos.
Sí.
I hi ha un noi allà que és molt maco i ja hem gravat alguna cosa i tornarem a gravar les veus.
La part instrumental sí que l'estem fent amb un noi que viu a Argentina.
O sigui, fixa't que està tot bé.
Oh, ostres.
Sí, sí.
I ell m'ha fet el que és la part instrumental produïda, diguéssim.
Hola.
I com el vas coneixer, aquest noi argentí?
Com va ser?
Doncs a xarxes socials.
Com es diu?
Com jo, Kevin.
I a través de la xarxa social.
Sí.
Jo t'he de dir que aquesta setmana que porto de rentrer, després de les vacances,
estic al·lucinant amb les coses que gràcies a internet s'arriben a fer.
Una d'elles, l'altre dia me van fer descobrir que hi ha com una xarxa
en la qual tu et connectes i dius, ostres, necessito un bateria.
I allà tots són músics.
I, bueno, com van dir...
Un link a dintre dels músics, no?
Un link a dintre dels músics.
Això va sortir a la paraula.
Doncs això, un link a dintre dels músics.
Sí, no.
També hi ha aplicacions on pots connectar professionals amb persones que estan interessades en produir,
no?
O el que sigui.
O fer vídeos per xarxes socials, el que vulguis, no?
I la veritat és que la producció instrumental ha quedat molt xula.
Tindrà un rotllo així ochentero discotequero.
Molt bé.
És diferent del que he fet fins ara i jo crec que estarà molt xula.
L'últim, i ho comentàvem a ell, és que l'últim que vam rebre
i que a més a més vam presentar del Kevin,
vas fer algunes covers.
Mira, una d'elles que et vaig dir,
ostres, a més a més la vas traduir d'alguna manera.
Sí, al català.
Al català.
No va sortir de la paraula adaptar.
Adaptar.
La vas adaptar al català.
Sí.
I que sonava així.
Sentim-la una miqueta.
A la va.
A la va.
Image.
Exacte.
Fins demà!
No deixis sol, el cel m'espera, és casa meva, confia en ell.
I després també teníem altres cançons més, que aquí podríem allargar-nos.
Tinc unes quantes, tinc unes quantes.
I les que no m'has ensenyat, que m'imagino que s'han quedat al rebost.
I tinc moltes que les he anat fent, però no les he acabat gravant,
a vegades així a poc a poc les vaig gravant, que de fet en gravaré dos.
Us gravaré aquesta de final de l'estiu, i una altra que m'agradaria presentar-la
al Benidorm Fest, aquest que vas a Eurovision després, i és en català.
A veure si portem la primera cançó a Eurovision en català.
Ostres, doncs seria molt bo, eh?
Home, jo també...
Després te parlo que aquí a Catalunya tenim una altra.
Sí?
Sí.
Bueno.
A veure, a veure què passa.
Sí.
El tenim, no sé si a la zona...
Bueno, ara parlem després, parlem després.
Vale, vale.
Vinga, va.
Per ser aquesta, la que estàvem presentant, o que tindrem l'oportunitat de presentar-la,
d'aquest final de l'estiu, cançó, el títol seria aquest?
Inicialment es anava a dir tardes, però la setmana que queda potser m'ho repenso
i li podem dir la cançó del final de l'estiu, no?
No, però la idea inicial seria tardes, tardes.
Tardes.
Sí.
Les tardes viscudes, passades, d'aquest estiu que deixem enrere.
I pertanyar potser a un disc, a veure, vas dir-lo de les dues cançons.
Sí.
Però clar, tot això ha enfocat, espero que cap a un disc.
Sí, sí, n'hi ha meltes, si preparades n'hi ha moltes.
El que passa que s'han d'anar, s'han d'anar a gravar.
Home, si has trobat allà el filó d'or per poder gravar i a més a més surt bé,
perquè una d'aquestes coses que hi ha, que sempre ho comentem,
que tot això surt una miqueta a car.
I això ho sabeu vosaltres, que sou els que aneu remenant el caliu.
Sí, sí, espònsor no n'hi ha, això cadascú.
Que llàstima, eh?
Que podria haver-ho, a veure, ja que estem, no?
Que facilitin.
Home, hi havia el Barcami, bueno, existia el Barcami,
que em parla, el que passa que és una muntanya russa,
una mica difícil de portar, eh? Depèn de com.
Sí, però bueno, jo a la mesura de les meves possibilitats,
doncs, vaig anar produint cançons,
i ja et dic, en tinc unes quantes, ara en farem dos,
i a veure si els propers mesos podem fer alguna més.
Dintre d'aquest punt en comú, xentero, que vull fer ara, no?
El discotequero, així, un rotllo...
Qui ets tu? On està el Kevin?
Sí, que ja aquestes cançons tinguin un cert punt de connexió entre elles, no?
Aquesta és la idea que voldria ara.
Doncs mira, te torno a repetir una altra vegada la convidada,
que t'espero aquí a la ràdio perquè m'aparlis,
i qualsevol d'aquestes idees que tinguis,
jo les segueixo a través de les xarxes,
i després tu m'expliques, eh?
Sí, sí, aquí, cada cop que em convidis...
Tu ja ho saps, que estàs ben convidada.
Dius, Sílvia, mira, que havia pensat...
No, ara ja tenim que presentar la cançó.
Sí, sí, ara ja...
Ara ja hem obert el que et deia,
hem obert aquesta porta, aquest menor...
Ja hem tirat el fil, ara...
Ara n'hem d'acabar de lligar aquest fil,
i a més a més hem de sentir-la sencera, eh?
Molt bé.
Si pot ser aquest fil.
T'agrada l'italià, crec, no?
Sí, el que passa, bueno, no n'entenc gaire, però...
A l'hora de cantar-lo?
A l'hora de cantar, mira, sí, sobretot les balades,
Tiziano Ferro, així m'agraden molt les balades italianes, correcte.
Versions també s'estan preparant?
No, no, ja està.
Vaig fer aquella cançó de Mi Momento,
que també estava en espanyol i en italià,
però en principi no hi ha res més previst amb italià.
Home, no l'has dit mai.
Bueno...
Mira, ara el Sergi Dalma torna l'altra vegada a cantar a Itàlia.
Sí.
Cantar cançons italianes, el rumor de la Rafaela.
Sí.
Eh, tot sigui, eh?
Tot sigui, tot sigui.
Vinga, va, a veure.
Doncs que, vinc, gràcies.
per aquesta estoneta de ràdio.
Jo t'espero un altre dia.
Vale.
Ara avui hem obert, el que dèiem fa una miqueta,
aquesta porta d'aquesta idea que vas llançar a través de les xarxes,
que jo t'ho dic a mi.
No sé si vas poder llegir alguna de les coses que et vaig posar.
Sí, sí, tu em vas dir...
Festa de Pobla.
Festa de Pobla.
Festa de Pobla.
Me'n recordo.
Bueno, entre moltes altres.
Me'n recordo.
Però aquesta era que em va quedar més de tu.
Home, és que les rebel·les, les verbenes, no?
Les típiques d'abans i que durin, eh?
I que durin per molts anys perquè fan unió als pobles
i que tenim l'oportunitat precisament de fer això, no?
De fer caliu que tan necessari és i deixar de mòbils.
Això, això, que tot el dia estem enganxats amb el mòbil.
Aquesta és una altra cançó, ho veus, eh?
Bueno, però gràcies al mòbil...
L'addicció, eh? L'addicció.
Gràcies al mòbil jo faig les cançons i gravo les idees
i després vaig construir-la a partir del mòbil, eh?
Que també és una bona...
Te veig mig dormint i te sacudeixo una idea
i de cop i volta te l'espertes, agafes el mòbil i anant, anant, anant, anant...
Sí, sí, sí, o pel carrer, eh?
Què dius?
Si el veieu, si el veieu, si el veieu un noi,
allò que està cantant amb el mòbil...
És que estic cremant...
És el Kevin.
Sí, sí, perquè...
No l'atureu, no l'intenteu dir res en aquell moment.
Això, això, això.
Deixeu-lo, deixeu-lo, que està inspirat.
Això, això.
És que allò de les muses, que punyeteres són, eh?
Home, quanta ve la inspiració l'has d'aprofitar.
Ja sigui l'hora que sigui, estiguis on siguis, has d'aprofitar i agafar la inspiració,
perquè si marxa, ja l'has perdut.
Hi ha algun lloc que t'hagi passat, ara ja també...
Bé, dormint, sobretot, dormint d'espertar-te i tindre una melodia al cap
i, hosti, la vaig a gravar-la per no perdre-la.
Això vol dir que el mòbil allà al costat de, com ha dit, la tauleta de l'any...
Sí, sí, el mòbil o el tren o qualsevol lloc que t'ha ve la idea,
la gent te deu, mira, aquest tio, què li passa, però...
Eh, enmig d'un qualsevol ball, no, eh?
Ah, no, això, bueno, bueno.
L'espanyol que...
Que te veo, eh? Que te veo.
No, no, no.
Ja, a veure, per favor, Terzien, ara sí, corre, corre.
Corre, corre, Terzien, grava, grava.
Ara ja m'ha tocat, ara m'ha tocat.
Doncs, no, gràcies.
Mira, te tinc aquesta, me la presentes, mira, mira.
Sí, aquesta és la que vaig fer en italià.
És bonica també, eh?
Sí.
Doncs, vols acabar amb aquesta en italià o la tenim?
Home, si vols portar la guitarra, te puc fer cinc cèntims de la cançó.
Vinga, va, i tant, vinga, agafa.
Agafa, que a més a més...
Bé, jo també t'aprofites per agafar la guitarra
i jo te poso una miqueta de so d'aquests defectes
que sempre van bé i que donen una miqueta de reverberància,
que es diu...
Mira-te'l, mira-te'l.
Hola.
Vinga, va.
Sí?
Preparat?
Endavant.
Som-hi.
Sé que mai no tornarà, que el temps ja va passar.
Vells records van viure junts
i sé que sempre ens quedaran les fotos d'Instagram
que vam penjar en un instant.
Tardes, passàvem junts moltes tardes, uns records impagables.
Qui podria parar el temps?
Pa, pa, pa...
Tardes...
Molt bé, molt bé, molt bé.
Això ha estat en primícia, eh?
Sí.
Aquest inici ja la tenim, eh?
Sí, sí.
Jo no sóc gran bon guitarrista, però bueno...
No, no, que calat genial.
Me la fets una mica, me la fets una mica.
No, no, no, que calat genial.
No me puc queixar, no me puc queixar.
Doncs no, no, Kevin.
Mira, és que t'estic acomiadant
perquè sempre m'acorreixen per la volta,
que les guardo per la propera entrevista...
Això, quan diguem la cançó feta, jo t'ho diré
i...
Vinga.
O ja l'escoltaràs per xarxes socials.
No, no, vull que me la presentis aquí, a Primícia, a Tarragona Ràdio.
Tu sabràs per xarxes... Ah, la presentarem aquí en Primícia.
Home, si vols, sí.
Vale, vinga, perfecte.
Sí, m'agafes la paraula també.
Tu quan la tinc i dius, Sílvia, jo ja la tinc.
Abans de publicar-la en cap lloc, venim aquí a Tarragona Ràdio.
Vinga, va, i la canta sencera.
Perfecte.
Preparat?
Sí.
Doncs vinga.
T'agafo, eh, la paraula?
Sí, sí, confirmat.
Què, vinc, gràcies.
A tu.
Dia de Santa Ticle, aquí presentant.
No, que tens feina.
Adéu, adéu.
I cada cop que estàs amb mi,
et deixes davant del destí.
Quizà no ho sé si cremarem la nit,
si tu i jo compartirem el llit tota la nit.
Tota la nit.
Semblava que poguessis estar tan lluny, lluny de mi.
Semblava que poguessis estar tan lluny de mi.
Tan lluny de mi.
Despertar un altre matí, tot, tot et porta a mi.
Era un dia fosc, era un dia gris,
però una llum va emergir.
I mires de nou cap enrere.
Enrere mateix de les estrelles.
I cada cop que estàs amb mi,
et deixes davant del destí.
Quizà no ho sé si cremarem la nit,
si tu i jo compartirem el llit tota la nit.
Tota la nit.
Semblava que poguessis estar tan lluny de mi.
Semblava que poguessis estar tan lluny de mi.
Quina sort que ens trobessin en aquell pont.
com casualitats que canvien el món.
camí en el món.
Semblava que poguessis estar tan lluny de mi.
Semblava que poguessis estar tan lluny de mi.
Semblava que poguessis estar tan lluny de mi.
Semblava que poguessis estar tan lluny de mi.
Tan lluny de mi.
Tan lluny de mi.
Tan lluny de mi.