Fans de Tarragona
Fans de Tarragona és el nou programa musical de Tarragona Ràdio. Està dirigit per la Sílvia García i aquí hi tindran veu tots els grups musicals de la demarcació, a més de les formacions que arribin a Tarragona durant l’any. En definitiva, un repàs global a l’agenda musical tarragonina: perquè ningú no digui que Tarragona no es mou! Fans de Tarragona és el nou programa musical de Tarragona Ràdio. Està dirigit per la Sílvia García i aquí hi tindran veu tots els grups musicals de la demarcació, a més de les formacions que arribin a Tarragona durant l’any. En definitiva, un repàs global a l’agenda musical tarragonina: perquè ningú no digui que Tarragona no es mou!
Transcribed podcasts: 66
Time transcribed: 21h 40m 17s
Time transcribed: 21h 40m 17s
results.
Unknown channel type
This graph shows how many times the word ______ has been mentioned throughout the history of the program.
M'obro els ulls, agafo aire, avui noto diferent. La mirada d'un Guevara, immortal a la paret. Semblava que el mes de juliol mai no arribaria. I que les coses mai canvien, però sempre hi ha un primer dia. I ja sabeu que els dilluns i també el cap de setmana tens...
Ja tardes cap de setmana, trobem el retrovisor musical amb el Jordi Sugranyes, que ja saludem. Jordi Sugranyes, hola, hola, hola. Hola, Sílvia, què tal? Com estàs? Doncs mira, avui una miqueta fotudera. Jo, bé, gràcies. No pot ser, espera, espera. Hola, Sílvia, què tal? Com estàs? Bé, bé, i tu, i tu? Jo, bé.
Bé, gràcies. M'alegro. Molt bé, molt bé. Així m'agrada. M'han dit que estàs nominada finalista com a millor periodista en els Premis ARC, els 23.00 Premis de la indústria musical en directe. Atorga l'Associació Professional de Representants, Promotors i Mànagers de Catalunya.
Moltes felicitats! Gràcies, però ja saps que tu també tens un tros, eh? Et volem veure allí, recollint el premi, eh? I a tu també, espero, eh? En el retrovisor musical número 292, començarem parlant dels Portobelo. I és que el 20 d'octubre de l'any 2018, fa justament 7 anys, van acabar la gira de presentació del CD basat en fets reals a l'antic submarino de Reus.
Escoltarem el que ens deia aquell dia el líder i cantant Toret Blasquez. Toret, avui acabem, no, ja? Comencem a la gira? Ja tenim final de gira, final de dos anys, una primera època meravellosa, final de moltes alegries, de concerts, fins i tot alguns grans, grans, grans, de veritat, i avui aquí toca donar punt i final al que ha sigut bastant fer reals i al principi de Porto Velo, no? Del nostre...
Cada dia el ritme del meu cor. No, no puc entendre cap més manera de poder-ho celebrar millor. Som instants de temps en suspensió. Som un univers sense retorn.
Com sempre, i supero cada repte que m'he proposat complir, buscant la felicitat. Doncs així és com sonaven els Porto Velo. Des d'aquí records, el Tonet va fer, un patonar-lo ben fort, que sé que està fent cosetes, també musicals, però bé, a veure, quan ell decideix i vulgui, ja sap que aquestes portes estan molt, molt obertes, eh?
Anem cap a un altre dels protagonistes. Vinga, som-hi. Demà farà 30 anys que vaig veure en directe per primera vegada el Miquel del Roig. Déu-n'hi-do. El 21 d'octubre de 1995, el Miquel va talonejar el Tomeu Penya al Centre Sociocultural del Morell. Aleshores, el Miquel ja cantava la farola. Ell ho feia així bé. No, no, no, no.
Fins demà!
quan s'acaba el repertóri i no saben què tocar.
Bueno, que sàpiguis, Miquel del Roig, que aquesta cançó nosaltres la cantàvem també, però com a balla bastant, balla bastant, balla bastant, balla bastant, balla bastant...
I que també si passes per aquí, per Tarragona, se l'escoltaràs que la canten dient xiquets, xiquets, xiquets. O sigui que cadascú aquesta cançó l'escombra de la manera que va. I anem cap a la darrera de les píndoles del nostre retroviso musical.
I anem tirant parlant d'un concert que va tenir lloc ahir al vespre al Casino de Constantí. Que no vaig poder anar. El Lleig va presentar-hi, dintre dels festivals Accents, el seu darrer treball fins que no em quedi veu. Fins de setmana que ve Sílvia i oïdors dels fans de Tarragona i dels Ja Tardes. Cap de setmana. Adéu.
Sílvia, hem trobat el Lletx aquí quan s'ha acabat el concert i el Lletx encara no s'ho creu que s'hagi acabat, encara estàs del meu escenari. Bueno, sí, una mica, una mica, se m'ha fet curt, com sempre. El disc és fins que no em quedi veu. I és això, és fins que no tingui més coses a dir, continuaré fent aquestes coses.
Ha costat molt de parir-lo, doncs? Sempre costa. Però no tant de parir-lo, que parir-lo és una feina molt meva, sinó de posar-lo a l'abast de tothom. Això és el que més costa, de fer-lo arribar, de fer que la gent sàpiga que hi és, de que... Tot això és actualment el que més costa, però bueno. Bueno, i però has participat en un concert de l'Accent. Sí, jo estic contentíssim, estic contentíssim. I a més ja estic superagradit a l'Isaac, que ha fet un esforç...
Aquí el tenim. Ha parlat amb l'Isaac. Encantat. Encantat. Per nosaltres és una experiència superxula. I el Domi. Domi García. Doncs així és com sona en directe a Lleig, que el vam tenir aquí, als Estudis de Tarragona Ràdio, presentant-nos el seu disc i, com no, també aquest concert dins del Casino de Tarragona i dins del Festival Accents.
Així tanquem el nostre retrovisor musical d'avui.
Fins demà!
però he trobat un espai on puc respirar. No ha estat fàcil i no ho és per ningú, mai no ho ha estat. Ni tan sols et puc dir que ho volia així de fa temps, seria mentida. El que ara tinc clar és que penso lluitar i defensar-ho mentre en quedi vida.
Fins que no em quedi veu. Si convé sol. Fins que no em quedi veu. Perquè si em quedo a esperar que t'ho vulguis lluitar se'ns podria passar la vida. Ara és temps de coar i no em penso aturar aquest cop.
Fins que no em quedi meu. I aprofitar. Fins que no em quedi meu.
Què has fet amb el teu temps on has estat? Jo ja veus, sempre he connectat allò que m'ha agradat. I he tornat a sentir que tenia sentit el que faig, com visc la vida. I no m'aturaré si em pagàs un cafè et cantaré.
Fins que no em quedi veu. I aprofitar. Fins que no em quedi veu. Cantaré. Fins que no em quedi veu. Si convé sol. Fins que no em quedi veu. Fins que no em quedi veu.
Ja tardes cap de setmana, trobem el retrovisor musical amb el Jordi Sugranyes, que ja saludem. Jordi Sugranyes, hola, hola, hola. Hola, Sílvia, què tal? Com estàs? Doncs mira, avui una miqueta fotudera. Jo, bé, gràcies. No pot ser, espera, espera. Hola, Sílvia, què tal? Com estàs? Bé, bé, i tu, i tu? Jo, bé.
Bé, gràcies. M'alegro. Molt bé, molt bé. Així m'agrada. M'han dit que estàs nominada finalista com a millor periodista en els Premis ARC, els 23.00 Premis de la indústria musical en directe. Atorga l'Associació Professional de Representants, Promotors i Mànagers de Catalunya.
Moltes felicitats! Gràcies, però ja saps que tu també tens un tros, eh? Et volem veure allí, recollint el premi, eh? I a tu també, espero, eh? En el retrovisor musical número 292, començarem parlant dels Portobelo. I és que el 20 d'octubre de l'any 2018, fa justament 7 anys, van acabar la gira de presentació del CD basat en fets reals a l'antic submarino de Reus.
Escoltarem el que ens deia aquell dia el líder i cantant Toret Blasquez. Toret, avui acabem, no, ja? Comencem a la gira? Ja tenim final de gira, final de dos anys, una primera època meravellosa, final de moltes alegries, de concerts, fins i tot alguns grans, grans, grans, de veritat, i avui aquí toca donar punt i final al que ha sigut bastant fer reals i al principi de Porto Velo, no? Del nostre...
Cada dia el ritme del meu cor. No, no puc entendre cap més manera de poder-ho celebrar millor. Som instants de temps en suspensió. Som un univers sense retorn.
Com sempre, i supero cada repte que m'he proposat complir, buscant la felicitat. Doncs així és com sonaven els Porto Velo. Des d'aquí records, el Tonet va fer, un patonar-lo ben fort, que sé que està fent cosetes, també musicals, però bé, a veure, quan ell decideix i vulgui, ja sap que aquestes portes estan molt, molt obertes, eh?
Anem cap a un altre dels protagonistes. Vinga, som-hi. Demà farà 30 anys que vaig veure en directe per primera vegada el Miquel del Roig. Déu-n'hi-do. El 21 d'octubre de 1995, el Miquel va talonejar el Tomeu Penya al Centre Sociocultural del Morell. Aleshores, el Miquel ja cantava la farola. Ell ho feia així bé. No, no, no, no.
Fins demà!
quan s'acaba el repertóri i no saben què tocar.
Bueno, que sàpiguis, Miquel del Roig, que aquesta cançó nosaltres la cantàvem també, però com a balla bastant, balla bastant, balla bastant, balla bastant, balla bastant...
I que també si passes per aquí, per Tarragona, se l'escoltaràs que la canten dient xiquets, xiquets, xiquets. O sigui que cadascú aquesta cançó l'escombra de la manera que va. I anem cap a la darrera de les píndoles del nostre retroviso musical.
I anem tirant parlant d'un concert que va tenir lloc ahir al vespre al Casino de Constantí. Que no vaig poder anar. El Lleig va presentar-hi, dintre dels festivals Accents, el seu darrer treball fins que no em quedi veu. Fins de setmana que ve Sílvia i oïdors dels fans de Tarragona i dels Ja Tardes. Cap de setmana. Adéu.
Sílvia, hem trobat el Lletx aquí quan s'ha acabat el concert i el Lletx encara no s'ho creu que s'hagi acabat, encara estàs del meu escenari. Bueno, sí, una mica, una mica, se m'ha fet curt, com sempre. El disc és fins que no em quedi veu. I és això, és fins que no tingui més coses a dir, continuaré fent aquestes coses.
Ha costat molt de parir-lo, doncs? Sempre costa. Però no tant de parir-lo, que parir-lo és una feina molt meva, sinó de posar-lo a l'abast de tothom. Això és el que més costa, de fer-lo arribar, de fer que la gent sàpiga que hi és, de que... Tot això és actualment el que més costa, però bueno. Bueno, i però has participat en un concert de l'Accent. Sí, jo estic contentíssim, estic contentíssim. I a més ja estic superagradit a l'Isaac, que ha fet un esforç...
Aquí el tenim. Ha parlat amb l'Isaac. Encantat. Encantat. Per nosaltres és una experiència superxula. I el Domi. Domi García. Doncs així és com sona en directe a Lleig, que el vam tenir aquí, als Estudis de Tarragona Ràdio, presentant-nos el seu disc i, com no, també aquest concert dins del Casino de Tarragona i dins del Festival Accents.
Així tanquem el nostre retrovisor musical d'avui.
Fins demà!
però he trobat un espai on puc respirar. No ha estat fàcil i no ho és per ningú, mai no ho ha estat. Ni tan sols et puc dir que ho volia així de fa temps, seria mentida. El que ara tinc clar és que penso lluitar i defensar-ho mentre en quedi vida.
Fins que no em quedi veu. Si convé sol. Fins que no em quedi veu. Perquè si em quedo a esperar que t'ho vulguis lluitar se'ns podria passar la vida. Ara és temps de coar i no em penso aturar aquest cop.
Fins que no em quedi meu. I aprofitar. Fins que no em quedi meu.
Què has fet amb el teu temps on has estat? Jo ja veus, sempre he connectat allò que m'ha agradat. I he tornat a sentir que tenia sentit el que faig, com visc la vida. I no m'aturaré si em pagàs un cafè et cantaré.
Fins que no em quedi veu. I aprofitar. Fins que no em quedi veu. Cantaré. Fins que no em quedi veu. Si convé sol. Fins que no em quedi veu. Fins que no em quedi veu.