Buona tarda, son las 6.
Us parla Ter Ortega, el sindicat d'infermeria Sàcia. Tarragona ha reivindicat el permís retribuït per al personal sanitari en situacions d'emergència climàtica, ja que alguns centres, diuen, exigeixen el retorn de les hores perdudes. Sergi Báñez.
Davant de situacions d'emergència climàtica com la d'ahir amb l'activació del Pla Bencat, el sindicat d'infermeria Satsé demana igualtat en el permís retribuït per fenòmens meteorològics. Mentre que el marc laboral del sector privat estableix el permís climàtic, el qual reconeix fins a quatre dies retribuïts quan no es pot accedir al centre per alerta meteorològica, el sector públic encara no l'ha incorporat.
Això comporta que alguns centres mantinguin permisos recuperables, demanant el retorn a les hores, amb terminis de fins a quatre mesos. Caterina Rodenas, secretària provincial de Satze Tarragona, es posiciona davant d'aquesta circumstància i exigeix les mateixes condicions per al sector públic. Quan tens un problema d'aquest tipus que és aliar a la teva voluntat, però és que et dificulta, no pots anar pel motiu que sigui, perquè s'ha tallat el trànsit, perquè hi ha inundacions i no pots passar.
Home, jo penso que és de justícia que aquest treballador no hagi de retornar el dia. Llavors demano a Lix una reflexió que igual que els treballadors col·laborem en que la institució funcioni, que en situacions així en què realment un treballador no pot arribar, que reflexionin i col·laborin també.
Des de Satsi han registrat múltiples peticions per traslladar-les al SISCAT, el Sistema Sanitari d'Utilització Pública de Catalunya. En aquestes es demana que es contempli l'absència justificada i retribuïda, així com la prohibició de l'exigència de retornar les hores en situacions d'emergència climàtica.
Doncs això sobre el permís climàtic. Veurem si la pluja deixa que transcorri amb normalitat la rua d'artesania que tornarà aquest dissabte com un dels actes més destacats del Carnaval de Tarragona. Laia Tian Núñez. Enguany com a novetat i per primera vegada s'incorpora la figura femenina de la reina i la masculina del concubí. Són Ana Belén Romero de la comparsa Sinus Sport i Dani Medina d'Urban Style. Tots dos fan història i inicien un nou regnat del Carnaval tarragoní.
La primera reina de carnestoltes de la història de Tarragona, Ana Belén Romero, assegura que vol deixar en un bon lloc el Carnaval de la ciutat. Con muchos nervios, mucha ilusión y sobre todo pues es un privilegio poder ser la primera reina y bueno intentar dar lo mejor y sobre todo con mucha responsabilidad para dejar la ciudad pues lo más alto posible. La consellera de Cultura i Festa, Sandra Ramos, destaca que l'excel·lència d'aquesta festa és gràcies a la trentena de comparses que formen part del Carnaval de Tarragona.
L'excel·lència del nostre carnaval i de la nostra rua d'artesania és perquè la feina que feu és absolutament extraordinària i és important posar-la en valor cada vegada. El recorregut de la rua es manté i s'iniciarà a dos quarts de set de la tarda a l'Avinguda Ramon i Cajal. Per passar després per Ramla Nova i tot seguit pel carrer Rovira i Virgili i la plaça Encep Clavé. El trajecte finalitzarà a l'Avinguda Catalunya a l'altura del campus URB.
L'alcalde Rubén Viñuales demana que Catalunya miri cap al sud amb una visió no de caritat, sinó d'igualtat i oportunitats. Viñuales ha participat juntament amb l'alcalde de Vilaseca, Pere Segura, en el programa especial de Tarragona Ràdio que s'ha fet aquest divendres des de l'ICIC. Viñuales diu que no entén que a Catalunya hi hagi un forat negre com Barcelona que ha col·lapsat quan a vivenda, transport i serveis públics i demana que hi hagi una riquesa compartida.
explorar altres vies de negoci i sobretot donar viabilitat a l'actual model industrial que hi ha a Tarragona, on el turisme és una part molt important, però és un turisme de qualitat, on tot això s'inverteix d'una manera lògica en el territori per millorar els serveis públics i que a més a més tinguem en compte...
Tenir molta cura del patrimoni, i això m'ho permetrà com el cal de Tarragona, i sobretot on es miri cap a aquesta província del sud amb una visió no de, com li diria, de caritat, sinó d'igualtat, d'oportunitats.
I en esports Cristóbal Parraló és partidari de no mirar més enllà del que són els partits ara que el Nàstic està en una classificació apretada per dalt i per baix. Ho ha dit en la roda de premsa prèvia al partit d'aquest dissabte a les 9 del vespre contra el filial del Betis.
Hay que mirar lo más inmediato. Lo más inmediato es el partido contra el Betis. Tres puntos importantísimos y no hay que mirar más allá. Y luego cuando acabe el del Betis miraremos el del Atlético de Madrid. Aunque sea un tópico tenemos que ir partido a partido y dándole la importancia que tiene cada partido.
Comptarà amb les baixes confirmades de Sergio Camus, lesionat Aitor Gelardo per acumulació de targetes i Jaume Jardí sancionat. Marcos Baselga és dubte per molestes i altres futbolistes també estan pendents d'evolució per un procés gripal.
Al Centre Esportiu Royal Tarraco et sentiràs com a casa. Els teus objectius són els nostres. T'escoltem i t'ho posem fàcil perquè et sentis acompanyat i assessorat pels millors professionals. Aquest mes de febrer aprofita la matrícula gratuïta en totes les quotes i comença a cuidar-te amb nosaltres. Més de 200 sessions dirigides t'esperen cada setmana. Entren als nostres espais renovats i descobreix totes les activitats previstes també per als més joves.
Hi ha molts motius per unir-te a nosaltres. Descobreix-los a royaltarraco.es. Som al carrer S'Anauguri número 5 de Tarragona. Aquí comença el camí per créixer junts.
Com diu el capità del Nàstic, Òscar Sanz, dissabte tenen una altra oportunitat a casa per guanyar i esperen aprofitar-la per retrobar-se amb una victòria. Dissabte 14 de febrer a les 9 del vespre viurem el partit de la jornada 24 al grup segon de primera federació des del nou Estadi Costa Dourada en el partit entre el Nàstic i el Betis Deportivo. I com sempre des de fa 33 temporades ho explicarem tot des d'una hora abans a la sintonia de Tarragona Ràdio 96.7 i 101.0 d'FM al web i a les aplicacions mòbils
Escolta, es participa al Joc de la Por, recomenta el partit a la xarxa X del Semprenàstic, al perfil d'Instagram i al WhatsApp de Tarragona Ràdio. 33ª temporada del Semprenàstic, viu el futbol, viu el nàstic i viu els gols.
L'Institut Català d'Investigació Química, l'ICIC, fundat el 2004, és un referent en investigació de processos químics sostenibles, química per a la salut i descarbonització. Amb 250 científics de 40 nacionalitats diferents i situats al campus Sesselades, l'ICIC col·labora internacionalment amb institucions i empreses generant un impacte en la indústria i la societat. Descobreix-ne més a www.icic.cat.
Cucodril Club. Si t'agrada la bona música dels anys 60, 70 i 80, escolta Tarragona Ràdio les tardes de dissabtes i les de diumenges de 4 a 6 és el temps del Cucodril Club. Tot un clàssic de la ràdio amb les bases del pop rock, les llegendes, les cançons que s'han convertit en autèntics himnes. Recorda't, a Tarragona Ràdio 96.7 FM, Cucodril Club, el programa revival de l'Albert Malla. Hasta luego, cocodril. No pasaste de caimar.
Està bé un cocodrilo.
Benvolgut expert en construccions i reformes. A Obramat no podem saber si abans de començar una reforma hauràs de canviar les canonades de la casa o la instal·lació elèctrica. Però sí que tenim més de 20.000 productes amb un estoc de magatzem sempre disponible perquè puguis escollir-ne la quantitat que necessitis i quan els necessitis. On compren els professionals. Obramat. Té de cultura. Tarragona Ràdio. Totes les setmanes estem d'estrena. Perquè sempre hi ha temps per la cultura. Té de cultura.
Totes les setmanes estem d'estrena. Escolta-ho els dijous a partir de les 3 de la tarda i la redifusió del cap de setmana els diumenges a partir de les 12 del migdia. Sempre hi ha temps per la cultura.
Fans de Tarragona, a Tarragona Ràdio.
Bona tarda, benvinguts a la sintonia de Tarragona Ràdio. Que tal, com esteu? Felicitats a tots. Avui és el dia mundial de la ràdio. En tal dia com el d'avui, avui va agafar alguna sintonieta, alguna història, i a través de les ones, en aquell moment, van començar a sonar.
Aquelles primeres notes, aquella primera veu, aquell, potser, no sé si van dir, hello, hello, hola, què tal, provando, provando, no ho recordo, no hi era en aquell moment, ja t'ho dic, ara. I al cap dels anys es va dir, ei, i si ho triem com el dia 13 de febrer, el Dia Mundial de la Ràdio, i aquí ho celebrem. Per això, felicitats a tots els que l'escolteu i nosaltres des d'aquí que la fem.
Un dia important per nosaltres, però que anem desbocats de cara al proper dimarts, dia 17, que ja saps que aquí, Tarragona Ràdio, Ràdio Fòrum en el seu inici, un 17 de febrer de 1986, obria els ulls a través de les ones com a emissora municipal de Tarragona conjuntament amb les altres emissores germanes. Però d'això ja en parlarem, perquè farà justament el dia 17 40 anys.
I no m'ho vull enrotllar perquè via telefònica ens espera el Paco i la Luna per poder parlar precisament d'una cançó que ens ha de presentar. Ja fa dies que la presenta, ja fa dies que està per aquí donant-nos guerra, perquè precisament aquesta cançó va sortir del seu concert dins del Teatre Tarragona. El Paco i la Luna avui amb nosaltres aquí a Tarragona Ràdio. I no serà l'únic...
perquè en el dia d'avui conversarem, també via telefònica, amb el Pablo López. Ho dic a poc a poc. Pablo López. Que sí, que sí, el Pablo López. Aquest senyor que va sortir d'una operació d'aquestes de televisió, d'un d'aquests concursos de televisió, i que després ara és una estrella mundial.
Ell i el seu piano estaran a Tarragona en concert d'aquí a Poquet i volem conversar amb ell perquè ens posi ja les dents llargues i perquè si algú encara s'ho està rumiant, està pensant de dir, hòstia, anem a veure el Pablo López? Sí, sí, aneu a veure'l, esteu més que convidats. Això sí, l'entrada pagueu vosaltres, eh? A veure si la liarem ara, eh? Mira, no me'n rollo, que tinc el Paco i tinc ganes de parlar amb ell. A veure què m'explica.
Comença el nostre fans de Tarragona. Feliç dia. Me acordé también de mi padre reciclando patillas de gafas antiguas. Diréis, éramos pobres. No, éramos ecologistas. Por eso esta canción se llama No soy un moderno.
Bona nit.
Guerman calcetines con las gomas derrotadas, mis almohadas no valen para soñar. Farolas apuñalan la madera en mis ventanas con falsas mañanas.
No tengo glamour, no soy un moderno, no tengo tatuajes con mensajes eternos. No cargo mis tristezas en monopatí y he perdido el jack ahogado en un gino. No tengo glamour, no soy un moderno, no tengo tatuajes con mensajes eternos. Dime por qué tú belleza sin tiempo amas a este carca de verso en pecho.
Guardo en los bolsillos servilletas y palillos, pido un tapper para las obras del bar. Hago sentadillas con shorts del mercadillo que marcan este paso vulgar. Cubro mis pudores con las sábanas baratas que se atan a tus muslos a la mar. Lloro con los besos de las telenovelas y ardo con las velas.
No soy un moderno, no tengo tatuajes con mensajes eternos. No cargo mis tristezas en monopatín y he perdido el yang ahogado en un gym. No, no tengo glamour, no soy un moderno, no tengo tatuajes con mensajes eternos. Dime por qué tú, belleza sin tiempo, amas a este carca de verso en pecho. La gente de aquí de la derecha
Ahora vamos a intentar hacerlo todos juntos, ¿vale? Si hay alguien que le han sonado las dos voces iguales, que no cante, ¿vale? Raúl, que vamos a vosotros solos.
Doncs així, sencereta, sencereta, aquest no sigui moderno, que des del passat divendres tenim l'oportunitat d'escoltar des d'aquell directe al Teatre Tarragona. Paco i la Luna, hola, què tal, bona tarda. Hola, bona tarda. Se m'està posant la pell de gallina escoltar aquest no sigui moderno. Tinc unes ganes de tenir sencer, si pot ser de nou, el que va passar al Teatre Tarragona. Ja no dic al concert, però és que van passar més coses del concert en si, eh?
Sí, va ser un dia impressionant. Jo vaig estar dos dies després emocionant. Va ser impressionant. Explica'm una cosa, perquè sé que ho vam parlar just abans al concert, de tota la feinada que portava aquell concert. Quan estàs allà te n'adones que tot el que me vas dir era veritat. Perquè tant les projeccions que hi havia, la forma a l'hora d'explicar, els convidats que van passar per sobre l'escenari...
Va ser rodoníssim, i fins i tot crec que et vaig dir, ja una vegada que es va acabar el concert, que et vaig comentar, podria haver durat tres hores més, per favor? Ens vam quedar tots amb un caramelet.
Això va ser el que... M'ha passat amb moltes persones, m'han dit. Però què ha passat? Que ha sigut molt curt. Dic, curt, hem estat dues hores i mitja, no? I, clar, com l'última vegada que havia anat al teatre, m'hi ha passat dues hores i pico, dic, dues hores, no vull, no vull que passi, no? I no va passar. Hora i mitja, i vam acabar, i després s'ha queixat. Dic, ja no em sembla. Volem més, volem més. Diu, no et preocupis, us passo el vídeo. I acabem abans.
I ara que va ser per això, perquè van passar moltes coses. Van haver-hi audiovisuals, col·laboracions, monòlegs, cançons... Crec que va ser un espectacle molt interessant. En què m'ha encantat i m'ha va sorprendre molt la safata, eh?
També, també. Aquesta noia era la filla del trompetista, que és actriu, i ho va fer molt bé. Molt, molt. I a més a més, aquest salt que m'has d'ensenyar, Paco, alguna vegada, com ho has fet, precisament que obrim portes et pots estar de casa teva al teatre directament. Absolutament. A més, no expliquem què va passar. Passi de cas, eh?
No, no, pot ser spoiler. Sí? Encara ho podeu portar a altres teatres. Tot això a sobre d'uns altres escenaris podria ser. Per això no m'he atrevit, eh? Bueno, és que estem el dia 27 de febrer a Salou. Veus? En teatre de Salou, sí que sí. No podeu fer spoilers, perquè si no ho desvegem tot i...
Exacte. Aquesta part va ser pel Teatre de Tarragona. Va quedar molt xulo, eh? Sí, sí, supercontent. I després, una altra de les coses, Paco, després ja entrarem en el Moderno, en aquesta cançó. La complicitat que tens amb en Juan Ton, l'equilibrista, què màquina és Juan Ton, l'equilibrista?
Sí, sí. Jo tinc la sort que porto tants anys treballant que m'he guanyat com el dret de treballar amb els meus amics. Per què? Perquè els meus amics tenen un talento impressionant i el Juan Ton és excepcional. És una persona que, en vez de ser un músic tremendo, tenim una connexió a l'escenari amb la comèdia. Jo li dic una cosa amb una altra i ja no sabem què pot passar per dir aquí. A veure, a veure, va haver moments que era allò que es diu surrealista. A veure cap a on acaben aquests dos.
perquè tu te ficabas en bé, ell se ficava en tu i al final jo de, bueno, pongamos paz, pongamos paz, que al final nos vamos a la guerra.
És que nosaltres ens sorprenem i tot en directe, perquè hi ha una part que és guionada, però l'altra dic, a veure quina borrada dirà aquesta persona ara. I llavors jo li contesto i ja està. Va quedar molt divertit, eh? El podrem tenir sencer? A veure, ara sé que ens has donat aquesta primera peça del que va ser el Teatre Tarragona, del que vam poder veure sobre l'escenari amb aquest No soy un moderno.
Tenim ja les properes dates de sortida de les properes cançons? O el vídeo? Sí, jo aniré 30 cançons perquè tot és un procés que s'ha de fer la mescla, s'ha de masteritzar, s'ha de distribuir, o sigui que cada cançó té un ràpid. Però al YouTube sí que aniré a ficar els vídeos també sencers, perquè també la cançó no està sencera tot el que va passar amb el públic, perquè va haver una interacció com el públic cantava...
I això al YouTube sí que estarà. El YouTube estarà perquè estarà amb vídeo i amb àudio, tema per tema. I després algun dia jo crec que sí que pujarem tot el concert, sencer. Però de moment, cançó per cançó seguríssim. D'acord. Ui, quines ganes, eh? Ja venirem parlant i aniràs dient. Parla'm d'este No soy un moderno, que a més és una d'aquelles cançons que ens va sorprendre, com ahir que hi diu, a tots. Ens vas posar a prova.
Aquella cançó, jo l'explicava, és una realitat, això, que suposo que ens passa molt. Jo obro un dia els calaixos de les portes de la meva cuina i veig que hi ha un de pots, però buits, sense res. No tenien ni tomàquet ni res. Simplement jo neteixo els pots i els guardo i es queden allà. I aquí hi ha una cançó. I aquí hi ha una cançó.
I, evidentment, vaig pensar en la meva fantesa, la meva mare, que sempre guardava els pols, però, clar, ella feia coses, jo no faig res. Home, tens aire? Aire de pa con la luna? Eh? Que hi ha gent que està venent aire del desert de no sé què i posa una mica de sorra perquè pensin que és d'allà, eh?
Mira, és una bona idea. Això sí, hauria de ser un aire ja de quan... Compte amb els aires. Compte, depèn de quin... Compte, que pots ser una mica perillós, depèn de l'aire. Hi ha o de sobac, que aquest és un aire de quins que millor que no. Els cantants, els aires que tenim són tots menys i bonics. Ah, molt bé, molt bé. No sé si acaba de creure't, eh, Paco? No sé, no sé...
Doncs sí, mira, és una bona idea. Alguna cosa hauré de fer perquè ara ja tinc més pots i de moment he fet una cançó, no sé, un moderno, perquè és veritat, però ja està bé, o sigui, guardo els sucres que et donen als bars, ho guardes tot i jo també, no ho sé, això és el meu passat, quan jo era jove, doncs, bueno, quan era un nen, doncs, bueno, era una família modesta en la qual, no ho sé, sempre intentaves guardar-lo tot, estalviar i tal, i aquestes coses se't queden al cap, no? Estàs programat per aquestes coses.
Em passa, eh, Paco? Em passa també, amb el de la sucre, ja t'he dic, ara que a casa meva tenim un potent ple de sucres, d'aquests que encara no s'han obert, i que, a més a més, el paper, quan no el toques, es queda una mica així com ha tocat, que com l'agafis, potser se t'estripa les mans, eh, del castellà... Sí, sí, sí. És que me surt la paraula en castellà, però no en català. Como reguñío, me surt. Reguñío. Reguñío. Reguñío.
Regonyit. No sé si existeix això. No ho crec, eh? Mira, de vegades et sorprèn amb moltes paraules, eh? La buscarem. Regonyio. Però és que me surt així amb el toc d'Andalusia.
És que hi ha paraules que, igual que hi ha paraules que, clar, de vandalús i tal, igual hi ha paraules en català que et passa al contrari, que no pot ser de cap manera. A mi em passa, de vegades. Que ja no hi ha la paraula que ho descobreix literalment, però bueno, que s'apropa, que s'apropa, si és veritat. I aquest No soy un moderno, quant fa que la vas fer? Quant fa que la tenies? Molt poc. Sí? Molt poc, és de les últimes cançons que he fet. Jo vaig fer un mes abans d'anar al teatre,
Era una cosa que últimament em preocupava molt. Intentava desprogramar-me de coses de la meva infantesa, de coses que no són meves. Però dic, mira, aquesta no està malament, la de canviar i guardar coses i tal. Però en realitat la cançó parla de coses més profundes, d'aquesta programació que tenim des de petits, de coses que ja no són nostres i que ja no serveixen per res, però encara les tenim al cap, no?
I bueno, vaig a fer una llista de coses que guardo de la infantesa i és aquesta cançó. T'he de dir una cosa, la paraula sí que podria ser si soy un moderno, eh? Si soy un moderno, ah, bueno, sí, sí. Perquè ara mateix totes les coses que dius és que són el que es porten. L'ecologisme, el mirar la natura...
Exacte, abans era ser cutre, ara aquestes coses ja comencen a tenir un sentit, no? Clar, és una miqueta ser xic, no? Clar, jo compro unes sabates i la caixa, jo no soc... La capsa de les sabates jo no soc capaç de llançar-la, però és que... No, és que alguna cosa te n'ho vas. Sí, sí, en algun moment sortirà alguna cosa per poder guardar-la, eh?
Ficaré una etiqueta aquí i guardaré coses a dintre i no sé què. I això d'ara és modern, també, perquè són capses reciclades. Igual que passa amb la roba, que la roba, al final, uns pantalons texans es converteixen en un bolso o es converteixen en una faldilla o una armilla. Al buscar la cultura, precisament, del no llançar,
Sí, sí, sí. Jo tinc pantalons de quan tenia 15 anys, eh? Mira, doncs, ho tinc mirant ara, jo tinc el calaixobest. Que dius! I, clar, ja no em vols poder ficar mai més a la meva vida, però tinc l'esperança, no? És una talla 24. No, Paco, no, no, no. En aquell moment... Moriré, moriré. No, home, no. Home, t'imagines que tu arribes a posar. Jo vull foto, eh? Volem la foto. Volem la foto.
Intentaré. Saps què m'ha recordat aquesta cançó de que soy un moderno? Dient les coses, com ho dius d'aquesta manera, el d'Agua Passada. Te'n recordes d'ella? Sí, és una... és una... Agua Passada més moderna, no? Sí, la idea seria aquesta, mira. A veure, a veure, que la recordem. Sí. Que ara ja quan fa que no l'has escoltat aquesta cançó, tu? Uf, és que té molts anys, eh? Té 20 i pico d'anys aquesta cançó.
Jo posaria una miqueta més, potser i tot, eh? 2003. Correcte, sí, sí, sí. És el 23 anys, eh? Sí, sí, sí. Guana, guana, eh? Bueno... Enrique y Ana ha vuelto otra vez...
Jo crec que ara estic analitzant-me i estic veient que tinc moltes cançons de coses passades de moda. Hi ha una altra que diu La Rinyonera. Veus? Però això no és tan dolent. Aquesta ve una miqueta d'allorança. Quan anomenem coses que ens han passat i ho fem amb carinyo...
és com una espècie d'enyorança i fins i tot de dir que jo he tingut l'oportunitat de viure tot això i estar descobrint molts altres ulls i orelles coses que potser ja ni saben sí, sí, total a més també en el meu cas és normal perquè jo faig servir coses quotidianes per parlar de coses importants llavors és normal que surtin coses passades de moda coses noves, coses diferents ingredients i coses
A més, que té una nova idea, et puc, que... Quants anys després, hem comentat abans, Sabrina torna una altra vegada, vas tornar una altra vegada a la palestra. Sí. I li vas fer homenatge amb el X anys del boi-boi-boi i... Sí, sí, sí. Mira, jo fa 3 anys, una cosa que crec que no he explicat mai, jo he estat treballant una pel·li sobre Sabrina. El que passa és que es va quedar, bueno, amb aquesta feina meva de guionista, doncs hi ha moltes persones que treballo que després no surten. Ah...
I vam treballar en una pel·lícula Sabrina que feia Lucky for Sabrina, i era molt interessant. Sí, sí, fa com tres anys. Mira, potser algun dia la reprenem, no sé si diran alguna cosa. Però una pregunta, això va ser només un projecte, pel que m'estàs dient, no? No va acabar de quallar i aquestes coses de la vida.
A veure, jo quan treballo com... quan treballo guionista, clar, m'encarreguen una pel·lícula, però després han d'aconseguir els diners per la pel·lícula. I això és fort, perquè han de mobilitzar diners privats, públics, moltes coses. Llavors, els guionistes... Llavors, no l'estime que cobrem, però no vol dir que aquesta pel·lícula hagi de sortir. Jo potser he escrit...
I tres. Quina llàstima, eh? Doncs molt malament, però jo crec que ho hauria petat, eh? Perquè, a més a més, en Sabrina va ser una d'aquelles top en el seu moment. Va ser un referent. Va ser un referent. La pobra xiqueta va ser una cosa involuntària en aquell moment. Sí. No? Perquè va haver-hi un pit que, mira, que va ser... que se li va escapar.
D'allà on tenia que està? I mira, hi ha una notícia dolenta de fa poc que es veu, però bueno, es veu que... No sembla que estava recuperant, que va tenir un càncer de pit. Ostres, pobreta. Ah, doncs no ho sabia, no? Sí, sí, sí. Però em sembla que bé. Va, va, va. Perfecte. No he mirat últimament les notícies. Ho vaig mirar en aquella època perquè estaven treballant en la pel·lícula i va ser quan ja estàvem acabant vam sentir la notícia. Canvia la història, també, que estaven escrivint, eh?
Clar, i tant, i tant, i tant. A més a més, clar, t'ha passat moltes vegades haver de canviar molt sovint el guió d'alguna història que heu fet? O que has fet, Baco? Moltíssimes, moltíssimes. Sí, no? Moltíssimes. Pensa que els ciudadanistes sempre estem condicionats als pressupostos.
Ah, bueno, una manera clara.
Exacte, i vaig trobar una cosa molt bonica, que era la mort del protagonista, en comptes de ser a l'hospital, era en un bar, en Pablo Neruda, que el bar es quedava buit, i Pablo Neruda li deia, has de marxar. No, no vull marxar, sí, has de marxar. I es va convertir en una mort superpoètica. De vegades també aquestes coses et condicionen, però per bé.
I això passa moltíssim, eh? Moltíssim. L'altra pel·lícula que a Alemanya ficava diners, i vaig ficar una conversa telefònica, i de Berlín... Això passa... Això paga cada dia, les pel·lícules. Doncs quin mal de cap, eh? I què sembla que sigui tot tan fàcil? I després, clar, quan arriba el moment, també... Tu tens una pel·lícula de gairebé dues hores o tres hores, i clar, te diuen, no, no, ha de ser d'una hora i mitja, retalla, no?
Tot el que has posat comença a retallar i que no es noti el llenguatge o la redacció, diguem-ho, així de la pel·lícula. Totalment. O, jo què sé, són 150 localitzacions, deixa-la en 20. Això m'ha passat també. Però no deixis de banda ni Chile, no deixis de banda ni Berlín, no deixis de banda de tota la gent que ha col·laborat i que resulta que una vegada que acaba la pel·lícula dius, però si, hola...
Que ha passat amb aquesta pel·lícula, si no me la reconec. Absolutament. Home, per això de vegades veiem coses al cine que són estranyes, no? I jo de vegades com a guionista ho entenc, i clar, aquí segur que els hi han dit això, això... Jo entenc la pel·lícula de Vicky Cristina a Barcelona, per exemple, que arriba el Bardem, i diu... Os llevo en mi avió a anar a Burgos, no? I se'n van a Burgos, agafen l'avió i se'n van a Burgos, no sé què és. I diu, però aquí... I això que pinten la pell i agafar l'avió i anar-te'n a Burgos. Jo, però perquè l'avió havia apagat i ha de sortir l'avió sí o sí...
Exacte. Més aviat havia de sortir a Burgos. Ah, d'acord. No, però són d'aquelles coses... Algunes vegades hi ha pel·lícules, Paco, i tu que ets lliorista m'ho pots dir, que ho volen explicar tot, tot, tant, tant, tant, que dic... Jo penso que la gent som rucs com una sabata.
perquè clar, ho expliquen tant és allò de la xica de la tassa del vàter i que mira cap al passadís i jo, però si ja ho estic veient, no m'ho expliquis però bueno, ara és molt pitjor perquè les directrius, ara pels escriptors de Hollywood són que han de dir com tres vegades la mateixa idea perquè la gent està amb el mòbil veient les tèl·lis has de mastegar els diàlegs una i una altra vegada aquí la gent encara no m'ha trobat amb això
Ostres, jo espero que no, eh? Que no vagi cap a aquesta banda i que prefereixo que el mòbil es quedi a casa o a la butxaca o dintre el bolso i la gent pugui mirar la pel·li. Que si no... Què t'assembla la falera? Ara ja que estem ficats, què t'assembla la falera que hi ha per els Bridgerton? Els has pogut veure? Els Bridgerton? No, no. Ah, doncs te'n recomano. Quarta temporada ja de Bridgerton.
Ah, vale, vale, mira, ho veuré. És d'època, eh? Estic treballant i estic una mica fora d'aquestes coses. És d'època i és una família, té molts germans, no veien la tele en aquell moment, no tenien mòbil, és el que passa.
Bé, ja ho miraràs. Ja m'explicaràs si has pogut veure-ho i si t'ha agradat, eh? Ah, molt bé. I hauríem de fer un especial cine. Sí? Tornem cap a... Ja t'has preparat la propera cançó? Tornem una altra vegada cap al Teatre Tarragona, cap a, no sé, un modern primer senzill, el següent quin? A veure, Paco.
El següent era la batxata. La batxata. Què dius? Sí, sí. Vaig fer una batxata amb el ninho de la hipoteca, col·laborant, i va quedar molt xula, i he pensat, aquesta és la següent. Que aquesta és una altra. Quants amics es van quedar a la porta? Perquè, Déu-n'hi-do, la d'amics que també tenies per allà, eh? Que podien haver sortit. Sí, sí, sí. Estava ple el teatre d'amics. Mira, el Joanet, per exemple, i passa que estava tot ja tan...
T'han encaixat tot que... I a més a més tenies per allà humoristes, bons amics teus, que et van acompanyar, que m'imagino que has conegut en el teu tram de València. Sí, bueno, jo tinc en Mariano i Comito Borromeo, que els vaig conèixer quan escrivia a televisió, vaig escriure...
per ells i col·laborar amb ells. Tenies també per allà el Miquel Herzog. El Miquel Herzog, també, un eurovisiu. Sí, sí, i tens uns fills que ho estan petant, tant l'Ivan com el Miquel Herzog Jr., que estava a la tele. Sí, sí, sí. Estan molt forts. Estan molt forts, sí, sí. Mira, l'Ivan li volia dir que volia col·laborar al Teatre Salou, però està fora, està a l'estació fan. Està a tope, a tope.
I, bueno, quan estiguis per la zona de Cabrils, ja els hi dius, família Herzog, a l'escenari, que pugin tots. Sí, jo me'ls trobo sempre, sempre els veiem amb el Miquel Pare, també ens veiem molt. Sí, sí, sí. Que canya, que canya. Ja està la vostra parella també, ponem un cop de mà, o sigui que... Recorda'ns de nou una altra vegada, quan et podem veure a Salou?
El dia 27 de febrer. Val, 27 de febrer. Va solament amb invitació, o sigui, m'han dit d'escriure un correu, a Paco en la Luna Arroba, Managament... Com era? Managament Arroba al Paco en la Luna Pomer. Jo, si passo entrades, qui vulgui. Molt bé, molt bé. O sigui que tenc l'oportunitat de fer-ho només per aquí, eh? Recordem que serà només per aquí. 27, que és divendres...
Exacte, a les 8. A les 8 de la tarda, molt bé, molt bé. Amb la banda, amb la banda... Estarà molt bé, està molt, molt bé. Que guai, que guai. Doncs Paco, tornem a parlar d'aquell moment, o quan es tregui, o quan surti aquesta nova bachata, i així podem tornar a parlar, si et sembla. Quan vulgui, la sentim junts, a veure, l'escoltem junts. Vinga, va, fem música. Paco, la muna... Te pisse, te pisse, no te pisse.
a la meva llet. És que us va quedar tan rodona. I també, és que clar, tots els convidats que van pujar sobre l'escenari, és que va ser va ser xulíssim. Bueno, que tinc ganes de veure-ho sense una altra vegada tot. Molt bé, molt bé, Silvia. I Paco, el que et deia, que t'espero a la propera, eh? Molt bé. Gràcies. Igualment. Adéu, adéu.
Fins demà!
No tengo glamour, no soy un moderno, no tengo tatuajes con mensajes eternos. No cargo mis tristezas en monopatín y he perdido el jack ahogado en un gino. No tengo glamour, no soy un moderno, no tengo tatuajes con mensajes eternos. Dime por qué tú belleza sin tiempo amas a este carca de verso en pecho.
Guardo en los bolsillos, servilletas y palillos, pido un tapé para las obras del bar. Hago sentadillas con shorts del mercadillo que marcan este paso vulgar. Cubro mis pudores con las sábanas baratas que se atan a tus muslos a la mar. Lloro con los besos de las telenovelas y arco con la...
La gente de aquí, de la derecha.
Ara vamos a intentar hacerlo todos juntos, ¿vale? Si hay alguien que le han sonado las dos voces iguales, que no cante, ¿vale? No soy un moderno. La última, vosotros solos. La última, fuerte. Dos, tres, dos. Fans de Tarragona. De dilluns a divendres, una hora per la música de casa.
Otra semana aquí en casa, otra oportunidad que espero que aprovechemos.
Com diu el capità del Nastic, Òscar Sanz, dissabte tenen una altra oportunitat a casa per guanyar i esperen aprofitar-la per retrobar-se amb una victòria. Dissabte 14 de febrer a les 9 del vespre viurem el partit de la jornada 24 al grup segon de primera federació des del nou Estadi Costa Dourada en el partit entre el Nastic i el Betis Deportivo. I com sempre des de fa 33 temporades ho explicarem tot des d'una hora abans a la sintonia de Tarragona Ràdio 96.7 i 101.0 d'FM, al web i a les aplicacions mòbils
Escolta, es participa al Joc de la Por, recomenta el partit a la xarxa X del Sempre Nàstic, al perfil d'Instagram i al WhatsApp de Tarragona Ràdio. 33ª temporada del Sempre Nàstic, viu el futbol, viu el nàstic i viu els gols.
La veu de Tarragona, camí cap als 40.
mestres d'escola i canalla, historiadores i arqueòlegs, botiguers i artesans, consellers municipals, voluntaris i entitats socials, polítics a Barcelona, Madrid i Brussel·les, entitats de barri, escriptores del camp, futbolistes del nàstic, grans èxits musicals de tots els temps, pintores, fotògrafs... Ah, que no us pensàveu que tot això hi cabrien dues hores? Nosaltres tampoc, però mira, al final sí. Cada dia, de 9 a 11, la veu de Tarragona, la teva veu, Camí dels 40. Ens acompanyes.
Royal Tarraco et sentiràs com a casa. Els teus objectius són els nostres. T'escoltem i t'ho posem fàcil perquè et sentis acompanyat i assessorat pels millors professionals. Aquest mes de febrer aprofita la matrícula gratuïta en totes les quotes i comença a cuidar-te amb nosaltres. Més de 200 sessions dirigides t'esperen cada setmana. Entren als nostres espais renovats i descobreix totes les activitats previstes també per als més joves.
Hi ha molts motius per unir-te a nosaltres. Descobreix-los a royaltarracopunes. Som al carrer s'anauguri número 5 de Tarragona. Aquí comença el camí per créixer junts. Té de cultura, Tarragona Ràdio. Totes les setmanes estem d'estrena. Perquè sempre hi ha temps per la cultura. Té de cultura, Tarragona Ràdio. Totes les setmanes estem d'estrena.
Escolta-ho els dijous a partir de les 3 de la tarda i la redifusió del cap de setmana els diumenges a partir de les 12 del migdia.
Yo me presento, soy el niño del espacio y tengo flores amarillas en las manos.
Te he esperado tanto Soy parte de la luz, te puedo ver Voy a hacerlo bien
Y en esa calle donde siempre me prometo Y en esa libertad guardándome el secreto
Jo misma, no busquem más. Ah, perdó, perdó, em pensava que era una pregunta, eh? Era una pregunta, no? Crec que sí. Bé, que tenim l'oportunitat de convidar-vos, si voleu, a fer un vol pel nostre espai. I, a més a més, el nostre anfitrió no és un altre que Pablo López. És el niño del espacio. No sé de quin planeta deu arribar, però m'encantaria visitar-lo de la seva mà. Pablo López, buenas tardes y bienvenido a Tarragona Rádio.
Buenas tardes. Me encanta que seas del espacio, ¿eh? Porque así eres un poco más de todos. Sí, hombre, fíjate. Yo me gusta tanto andar y pisar bien la tierra. Sí. Al final, estoy de antagonismo. O soy muy viejo o soy muy niño. O soy muy de la tierra o directamente no voy...
No me crezco dos metros, me voy directamente a Saturno o a cualquier galaxia. Yo creo que es bonito también soñar constantemente. Si perdemos eso... Te digo una cosa, mejor que sea así. Me apunto a ese bendita la locura y que tengamos la oportunidad de disfrutarla por muchísimos años. De duda cabe, por Dios.
Si no tenemos ahí esas fuentes de escape, ¿dónde nos vamos a quedar? Con lo que la Tierra está muy bien y las zonas bonitas, pero después ya... Es bonita hasta la realidad dura a veces, pero sin embargo, ya te digo, a veces pueden poder...
Darte cuenta de que no todo está matemáticamente dividido ni físicamente dividido, así que al final la astronomía y el pensamiento es un universo y es maravilloso que las reglas se incumplan y que pasen cosas que digas tú, joder, eso no me lo esperaba, ¿cómo puede ser que pasen? Yo creo que es bonito enamorarse y es lo que intento yo, ¿no?, al final.
Uno no puede asomarse a un escenario, no puede asomarse a una canción, como un hombre de 41 años que soy, a lo mejor. Lo bonito es poder hacerlo de puntillas, mirando como un niño, que no llega a alcanzar, pero que ve cualquier cosa que vea, una calle fea, le parece un arcoeris, ¿no? Sí, sí, sí. Me lo compro, ¿eh? Yo me lo apunto todo esto. Todo esto que dice me lo apunto. Por cierto, que pasamos de ese piano y voz de 360 grados,
Sí. Que, madre mía, la experiencia, yo creo que no sé si... Es la magia que tuvieses en aquel momento encima del escenario a pasar al espacio. O sea, ya no sé ya hacia dónde vamos contigo. Es que sí, bueno, yo soy un poquito también... Es lo que tiene, ¿no? Son ideas de niño, de que un niño imagina y tengo la suerte, joder, que se me han... que he podido cumplirlo, ¿no? O sea, verme en las ciudades donde me he visto solo, sin depertorio...
Como el que dice Ander Peligro y que salgan cosas tan hermosas, ¿no? A mí me quita 20 años de vida, son 5,7 que parecen 50, pero ahora eso no me lo quita nadie del corazón, ¿no? Y ahora todo lo contrario, ahora voy rodeado, somos 20 personas, no en el escenario entre todos los que vamos y...
Y vamos poquito a poquito abriendo espacio a lo que será el nuevo disco y haciéndolo en directo. Yo estoy muy cara dura, estoy tocando el disco nuevo sin haberlo sacado. ¿Eso qué te va a decir? Porque teníamos los tulipanes... Después los tirones de orejas y otras cosas más me las llevo allí aquí en Madrid, ¿no? Pero bueno...
Yo me divierto muchísimo en eso, ¿no? Es muy bonito poder intentar compartir, que es lo más bonito que hay. Pablo, siempre te puedes hacer despistado. Yo es que acabo de aterrizar. ¿Qué ha pasado? No sé, no sé. ¿Cómo? ¿Qué? ¿Qué me decís? Yo puedo tener alguna habilidad tocando el piano, puedo tener escribiendo, lo que te quieras, pero haciéndome despistado soy el número uno del mundo. ¿Ves? ¿Ves?
A más, a más, cada vez como que se van cogiendo más, ¿no? Total, total. No sé de qué me hablas, además pones cara de póker y todo. Me tienen pillado, me tienen pillado. Ya te conocen, ya. Mira a Pablo como disimula, mira como disimula. Que ya te tenemos, que ya te tenemos.
¿Y también pasa lo mismo en directo? ¿Se te escapan alguna de las nuevas? Que todavía incluso no hemos llegado a escuchar. Sí, sí, sí, bueno, ya te digo. Llevamos 6, 7 conciertos y me estoy viendo arriba como todavía no me pueden dejar de ningún lado tampoco. Al final...
Sí, sí, estoy cantando y voy saltando alguna nueva. Es curioso que, claro, yo soy como un señor mayor con el Instagram. Cuando lo uso, no me di cuenta, soy el típico que acaba poniendo la lista de la compra, ¿sabes? Pero, entonces, he hecho alguna foto que otra de mi gato, a lo mejor, aquí en mi casa, y tengo las paredes, como estoy un poco mal de la cabeza, las tengo escritas con las canciones, con los apuntes y tal, y claro, he desvelado todos los títulos del disco. Y la gente me pide canciones y a mí se me queda la cara de...
Pero esa niña, ¿cómo sabe eso? Claro, porque eres tonto, ¿por qué me pasa eso? Bueno, también me resulta un poco curioso que toda la gente esté ahí pendiente al 100% de lo que pasa, ¿eh? Sí, sí, sí, por eso ya te digo, con lo bonito que es verse en persona, ¿eh? Y abrazarse o merearse. Sí, eso es verdad. Por cierto, te voy a decir que tuve la oportunidad de verte, ya hablo en primera persona, aquí en Cambrils.
Ah, guau. Y además fue una experiencia yo creo que inolvidable para mí, no solamente por verte encima del escenario, que te metiste en el minuto cero ya todo el mundo casi, bueno, de pie aplaudiendo, buscando cualquiera de las canciones, cantándolas, sino porque tuve a mi alrededor literalmente a la familia Herzog. Ah, guau, joder. Al lado, justo a mi izquierda tenía padre Herzog.
Padre mía, pues admiradísimo. Delante tenía a sus dos hijos, tanto a Iván como a Miquel. Sí, que los tenía oportunidad de verlos en persona también, sí. Era un espectáculo, Pablo. Pero porque a más a más vivían... Pues vivían el concierto, tienes que verlo. Vivían el concierto como si estuvieran encima del escenario contigo.
Pues eso es lo más bonito que hay, que a veces uno tiene dudas, miedo, que es necesario, porque el día que no lo tengo a lo mejor es que no me da cuenta de lo bonito que es lo que estoy haciendo, ¿no? El miedo... Mira, hoy toco esa noche y ya me recorren de todo por el cuerpo, ¿no? Pero sin embargo, a veces me encantaría tener una minicámara y sentir lo que siente en el corazón la gente, joder, para darme más...
Más valor, más fuerza, ¿no?, para hacer el escenario, pero bueno, es la magia esa, ¿no?, que al final es una especie de emoción a ciegas, por así decirlo, ¿no?, no emoción a ciegas, emoción a ciegas sería la palabra. Pues mira que estaba, te lo digo porque con el de 360 grados, es que tuviste después la oportunidad de tocarlas a las personas, o sea, bajabas,
Y en ese pasillo fue fantástico. En esta tira ya he roto hacerlo, que es una cosa que yo lo he permitido al equipo, que no hacía porque, claro, es un pifocio bajarte técnicamente y eso, pero ya el otro día, lo sé, fue en Alicante, ya me tiré al público. Ten cuidado, ten cuidado. ¿Y qué pasa? Que te das cuenta que es una gente tan bonita que te ha dedicado un día y verlo de cerca es otro de los lujos que me permiten, así que no voy a dejar de hacerlo. ¿Quién sabe?
Mejor baja. No te tires... No. La palabra... No, no, tirarme no. Es una forma de hablar. Yo nunca he tenido esa calidad física ni esa inestabilidad mental como para tirarme.
Yo te lo digo porque aquí tenemos un cantautor que también lo hizo pobre y aquellas cosas no calculó bien y se separaron... Por eso, ¿no? Y acabó el concierto en ese día y en ese momento. Claro, se tiró hacia la gente, que era una cosa que siempre hacía, lo que pasa es que en aquel momento eran de sillas...
La gente se apartó un poquito y, bueno, desde aquí un beso, ¿eh? Desde aquí un beso. No lo hagas, por favor, ¿eh? Y si no, asegúrate, no os mováis. Hay quietos todos. Uno eso lo hace de manera figurada. Bueno, volvamos al concierto que te tenemos aquí en Tarragón y con muchísimas ganas a principios de este mes de marzo. El Niño del Espacio, con el que juegas precisamente como nombre del concierto,
nos darás volar, podremos ver visualizaciones, porque me han hablado que es una auténtica maravilla y que si nos lo perdemos estaremos tirándonos de las orejas lo que queda el resto del año. A ver, es decir que hemos...
Teníamos muchas ganas de volver, o sea, bueno, en especial yo tenía muchas ganas de volver a girar. Tan grande que no podía esperar a las fechas que son más al aire libre, entonces al empezar de enero estamos haciendo sitios cerrados, bonitos, los teatros son hermosos, los auditorios también para poder mirar a la cara de la gente, pero aún así llevamos un, digamos, técnicamente, por así decirlo, aunque no me gusta hablar tan seriamente,
O sea, como si estuviéramos en una plaza de toros. O sea, entonces es muy llamativo lo que pasa. Yo mismo estoy en el escenario y a veces me pego susto porque lo normal sería una cosa más íntima, pero la verdad es que es un concierto que está pensado para eso, para tirarlo todo por si es el último día que vamos a tocar, quién sabe, ¿no? O sea, que lo más bonito es eso, ¿no? Tener a dejártelo todo en cada ciudad, saber qué...
Que eres un privilegiado, que eres un afortunado y yo creo que así lo demostramos en cada sitio y no va a ser menos en Tarragona, claro. Por cierto, el disco que antes comentabas, ¿ya tiene fecha de salida? ¿Ya tenemos algún momento qué? Mira, ¿sabes qué te digo? Ya la tengo, pero no la voy a decir por no ser gase todavía. ¿Sabes qué pasa? Que estoy quedando de mentiroso con la gente. ¡Ay! No, nunca.
No, no, no. Ya, como no están mis manos, pero por si acaso, yo me voy a callar, pero vamos. O sea, antes de que nos pongamos bañados, seguro. Vale. Y después, te tengo otra. Has participado dentro de la película Soul, como banda sonora, también la del Grinch. Sí. ¿Para cuándo la película? Una película, pero que sea tuya, directamente. No, mira, ¿sabes qué pasa? Que en ese momento ya, ya cuando me pierdo de vista, porque yo soy tan meticuloso para...
Meticuloso no, intento que todo lo que haga al lado del corazón. Yo a veces lo pienso, cuando te hagas una banda sonora para una peli entera, que es una ilusión, porque yo escribo siempre mis cosas, mis cuerdas, para eso me llevo mi madre toda la tarde al conservatorio. Entonces digo, ese día sí que me pierdo, porque a mí me gusta hacerlo todo y para hacer una peli, vamos. Yo creo que ya cuando regrese no hay nadie. O sea que mejor vamos a dejarlo en el escenario por ahora. Bueno, pero sería muy bonito, ¿eh? Y también saber un poquito más también del día a día de Pablo López.
¿No? Ah, bueno. También, ¿eh? Te hago las dos oportunidades. Si yo quiero comentar, lo haría naked, ¿eh? Entonces tendría que ser... Muy poca productora lo compartiría, ¿eh? No creas, ¿eh? No creas, no creas. No, no, porque tengo una vida muy normal. Por eso, ahora mismo yo creo que lo normal es excepcional, es la parte más bonita. Porque todos queremos ser tan raros y digo, pues no, yo soy normal también. Quiero, quiero ser normal.
Pero bueno. Oye, que te tengo que dejar, que creo que tienes por ahí alguna cosilla, que te vas de viaje rápido. Bueno, tengo ahora mismo tres personas mirándome en una furgoneta para salir corriendo. Pues corre, corre para allá. Pablo, muchísimas, muchísimas gracias a ti. Un beso enorme. Gracias. Hasta ahora. Gracias. Mira que es majo, ¿eh? Mira, cachindela.
Encara queda molts dies, encara queda molts dies per poder veure sobre l'escenari el Pablo López. Queda, queda bastant, bastant, bastant, eh? Així que, què t'assembla si posem alguna cançoneta més com aquest enemic que ens va fer per la marató de TV3? La marató que sempre batega, bum, bum, va ser el 2022 i aquí el tenim, a Pablo López.
Qui ha trobat al carrer les teves coses, no n'expliques. Si aquests idiotes sabéssim que jo soc l'home més ric de la Terra. Ai, que no acabava d'arrencar la cançó, eh? Si no sabaves, oblidava que l'home no és més que un home.
El dia 15 de març, d'aquí aproximadament un mes, el títol amb el Pablo López a Tarragona. I no preguntis més per què he vingut jo. Pregunta tu millor què fas aquí a mi. Conheceràs el fil d'un fil com altres, un esclar.
Cúlpabla del amor, treball i terra Cúlpabla del camí que tu se deixas, gris la guerra
Si aquests idiotes sabessin que jo soc l'home més ric de la terra així, dins les teves abraçades, oblidàvem que l'home no és més que un home.
Si aquests idiotes sabéssim que jo ho sap que l'home m'explica en la terra així, dins les teves abraçades.
Acabo de ser conscient que no és la primera vegada que el Pablo López participa precisament a la Marató. Ens han trobat el 2016 un juveníssim també, Pablo López, amb aquesta cançó que es diu Tots tenim un costat bo, o molt bo, al disc de la Marató, el Soc més feliç. I ara sí, tinguem el programa...
Us desegem boníssim cap de setmana. Us recordo que demà a partir de la una estarem amb el Ja Tardes, Ja Tardes cap de setmana, amb tots els nostres col·laboradors. I mira, si podem recuperar amb aquesta entrevista amb el Pablo López, vinga, va, que no se digui per nosaltres. Família, boníssim Carnaval. Demà, feliç dia dels enamorats. Dissabte de Carnaval, diumenge de Carnaval.
És que tenim molt que celebrar, eh? I si demà és el teu aniversari, o avui, eh, Alan? Alan, que avui és el teu cumple, no? Felicitats. Bon cap de setmana i bon carnaval. Adéu-siau i bon temps. Cada dia és una història Que sembrava-la amb amor
Va sonant les melodies i passen les dies de cop de cançó. Bona tarda, són les set. Notícies en xarxa vespre.