Els parla Laura Casas. Setmana clau pel que fa a la mobilitat ferroviària a Catalunya. El Parlament votarà una moció dels comuns per impulsar el Pacte Nacional per Rodalies i una d'Esquerra perquè s'acceleri la Constitució del Consorci Estat de Generalitat per controlar l'execució de les inversions. Junts demana al govern un pla de la xarxa de ferrocarrils fins al 2050.
El tema s'ha abordat avui des de Tarragona amb la líder al Parlament, Mònica Sales, que ha exigit fer fora renfa de Catalunya. D'altra banda, la diputada dels Comuns, Susana Segovia, ha apuntat com a clau per aprovar els pressupostos catalans poder resoldre els problemes que pateix el país. La sentim a totes dues.
fem fora Renfe de Catalunya i establim-ho tot a través de ferrocarrils de la Generalitat. Necessitem aquests pressupostos i per això nosaltres hem agafat una actitud proactiva i una actitud de valentia i de posar-nos... Ens hem pujat les mànigues i ens hem posat a treballar. Per cert que l'acord PSC Comuns per als pressupostos de la Generalitat contempla desencallar la construcció de l'Institut La Rebassada. El futur equipament ha d'anar al costat de l'escola en uns terrenys que l'Ajuntament ja va cedir fa anys al govern català.
I les freqüències d'autobús entre Tarragona i la Canonja s'ampliaran a partir del 2 de març. Després de setmanes de reunió i de treball conjunt entre dos ajuntaments i l'empresa de transports, aquestes freqüències augmentaran, els horaris actuals pujaran, concretament s'afegiran tres noves freqüències de la línia 30 i una més de la línia 3 en sentit Tarragona i tres noves freqüències de la 30 en sentit la Canonja.
D'altra banda, l'empresa municipal mixta d'aigües de Tarragona ha instal·lat noves xarxes de retenció de residus a quatre sobreixidors de la xarxa de clavegram. D'aquesta manera es duplica la capacitat per retenir residus en episodis d'aigüats de mitjana i alta intensitat.
I parlant d'aigua, l'Institut Català de Finances ha atorgat al CAT un crèdit de 9,6 milions per construir un nou dipòsit d'aigua a l'estació potabilitzadora de l'Ampulla. Marc Brunet, president del Consorci, diu que això els permetrà ser més resilients.
Hem signat ja el crèdit de l'Institut Català de Finances per a fer el segon dipòsit d'aigua crua i fer que el Consorci sigui més resilient i poder garantir el subministrament a tota la província de Tarragona. I com venim fent tots aquests anys, el Consorci busca estar...
aquesta màxima resiliència per poder, en cap, en qualsevol circumstància, poder donar aigua a tota la ciutadania. És un dipòsit que té aproximadament un valor de 14 milions d'euros. Necessitucat a la Finances mos ha finançat en 9,6 milions d'euros.
El termini previst d'execució del nou dipòsit és de 13 mesos. I la imatge més icònica de Tàrraco a la ciutat, l'amfiteatre veurà la llum enguany amb diverses millores. A banda del nou accés a l'arena, el pla director en definirà les accions més urgents i necessàries, com ara una intervenció arqueològica que permetrà posar-lo en valor i interpretar-lo millor. Es farà en base al 2% cultural, com ha dit el conseller de Patrimoni, Nacho García.
I la tercera és aquesta subvenció que s'ha demanat al 2% cultural per fer les excavacions arqueològiques necessàries. Són coses que ja ens ha marcat el pla director, especialment les excavacions arqueològiques. És un monument que coneixem relativament poc a nivell arqueològic i és necessari intentar continuar excavant i continuar coneixent els seus orígens, les seves transformacions diverses al llarg del temps i conèixer millor al final la història de la ciutat.
2026, any de l'amfiteatre, però també és l'any de la reobertura del Fòrum de la Colònia. Encara afegim que els 192 pisos de lloguer assequible que s'estan construint a la zona del PP10, entre Bona Vista i Camp Clar, avancen a bon ritme i ja s'ha completat en bona part.
està previst que la promoció quedi enllestida el primer semestre i que els primers pisos s'entreguin durant l'últim trimestre de l'any. Per optar a un d'aquests habitatges, cal fer la inscripció al registre de sol·licitants d'habitatge amb protecció oficial de Catalunya abans que es publiquin les bases d'adjudicació definitives. Més notícies les trobaran a tarragonaradiopuntcat.
Al Centre Esportiu Royal Tarraco et sentiràs com a casa. Els teus objectius són els nostres. T'escoltem i t'ho posem fàcil perquè et sentis acompanyat i assessorat pels millors professionals. Aquest mes de febrer aprofita la matrícula gratuïta en totes les quotes i comença a cuidar-te amb nosaltres. Més de 200 sessions dirigides t'esperen cada setmana. Entren als nostres espais renovats i descobreix totes les activitats previstes també per als més joves.
Hi ha molts motius per unir-te a nosaltres. Descobreix-los a royaltarracopunes. Som al carrer s'aneuguri número 5 de Tarragona. Aquí comença el camí per créixer junts.
Vamos, senyors, tres punts. Ens veiem a Tarragona. Vamos! Com diuen els joves del Nàstic, Enric Pujol, Oriol Sobirats i Pol Cid, ens veiem a Tarragona aquest cap de setmana en un partit important pel Nàstic, el dia que el club compleix 140 anys de vida. Diumenge 1 de març, a les 4 de la tarda, viurem el partit de la jornada 26, el grup segon de Primera Federació, des del nou Estadi Costa Daurada, en el partit entre el Nàstic i l'antequera Club de Futbol.
I com sempre, des de fa 33 temporades ho explicarem tot des d'una hora abans a la sintonia de Tarragona Ràdio, el 96.7 i 101.0 d'FM, al web i a les aplicacions mòbils. Escolta, es participa al Joc de la Por, recomenda el partit a la xarxa X del Semprenàstic, al perfil d'Instagram i al WhatsApp de Tarragona Ràdio. 33ª temporada del Semprenàstic, viu el futbol, viu el nàstic i viu els gols. Gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol. Espai patrocinat per Obramat, Bar Petit Tarracó, Centre Esportiu Royal Tarracó i Sultan Barberd.
L'Institut Català d'Investigació Química, l'ICIC, fundat el 2004, és un referent en investigació de processos químics sostenibles, química per a la salut i descarbonització. Amb 250 científics de 40 nacionalitats diferents i situats al campus Seselades, l'ICIC col·labora internacionalment amb institucions i empreses generant un impacte en la indústria i la societat. Descobreix-ne més a www.icic.cat.
Raulina amb salsa, Raulina amb salsa, amb Raül Fit, tots els dimecres... Bueno, tots els dimecres, si no hi ha nàstic. Ah, vale, vale, d'acord, d'acord. Vale, vale. Raulina amb salsa, amb Raül Fit, a les 6 i quart, tots els dimecres... Bueno, tots els dimecres, si no hi ha plenari. També coincideix el dimecres al plenari. Vale, vale, vale, vale.
Raulina en salsa amb Raul Fit tots els dimecres. Això, si no, coincideix amb el programa especial de... Però puc fer el programa jo algun dimecres o no, com vaig això amb aquesta ràdio? Sí, sí, sí. Doncs si em deixen els dimecres, Raul Fit amb Raulina en salsa, farem un programa a partir d'un quart de set de la tarda a Tarragona Ràdio, tercera temporada amb il·lusió, entusiasme, alegria, però sobretot amb molt d'humor.
de British School of Costa Dourada celebra els seus Open Days 2026. Una oportunitat perquè les famílies coneguin un projecte educatiu internacional complet, des d'infantil fins als 18 anys. Amb el currículum britànic, reconegut arreu del món, fomentem l'autonomia, el pensament crític i l'exigència acadèmica, preparant els alumnes per accedir a universitats nacionals i internacionals. Som el primer centre de la Costa Dourada que ofereix el batxillerat britànic.
permetent completar tot l'itinerari sense sortir del territori. Vine el 27 de febrer o el 14 i 21 de març en horari de matí. Places limitades. Reserva a bscd.cat. T'hi esperem. Benvolgut expert en construccions i reformes. A Obramat no podem saber si abans de començar una reforma hauràs de canviar les canonades de la casa o la instal·lació elèctrica.
Però sí que tenim més de 20.000 productes amb un estoc de magatzem sempre disponible perquè puguis escollir-ne la quantitat que necessitis i, quan els necessitis, on compren els professionals. Obremat. Té de Cultura, Tarragona Ràdio. Totes les setmanes estem d'estrena. Perquè sempre hi ha temps per la cultura. Té de Cultura, Tarragona Ràdio. Totes les setmanes estem d'estrena.
Escolta-ho els dijous a partir de les 3 de la tarda i la redifusió del cap de setmana els diumenges a partir de les 11 del migdia.
Les pífies més sonades. Allò que vols dir però que no et surt. Puc dir una cosa? Quan els riures són necessaris. O no? Una direcció. Els moments més divertits i curiosos de la nostra programació. És que ja tornarem a sortir a la secció del món.
Cada setmana a Tarragona Ràdio fem l'humor. Toma! En directe els dijous a les 10 i 20 dins la veu de Tarragona camí cap als 40. Jo tinc 41. I sempre que vulguis a tarragonaradio.cat. Deixa que la sessió.
Fans de Tarragona, a Tarragona Ràdio. Bona tarda, benvinguts a la sintonia de Tarragona Ràdio. Aquí comença el nostre Fans de Tarragona. I avui he de dir que podríem tenir molts, però molts protagonistes, perquè passen moltes coses a la sala Zero, o a la sala Stone, o també al Festival Accents, que déu-n'hi-do els protagonistes d'aquest cap de setmana. O, per exemple, també...
No, no, no. Pareu, Sílvia, perquè tu ja saps que avui no parlem de tot això. L'únic que sí que et puc dir és que tindrem el nostre retrovisor musical. Però avui volem fer un petit homenatge al que va passar divendres dins del Teatre Tarragona.
I és que dins del Teatre Tarragona, aquest divendres a les 8 de la tarda, bé, ja van començar durant la tarda amb el programa especial que es van registrar allà amb la nostra companya Abril Rius, amb un munt d'escoles que es van adensar i van fer una aventura de la vida força especial.
Després, la raza Brian ens va explicar uns contes meravellosos que, a més a més, tenia tot el públic, adults inclosos, papes inclosos, entregadíssims. I, a més a més, tenien a veure amb la cocafera i altres històries que ens va explicar. I ja, una miqueta, allò com es diu normalment, quan va caure el sol...
i començava a fer-se fosc, a l'escenari del Teatre Tarragona sortien les nostres companyes Laura Casas i Núria Cantanyà. A partir d'allà, doncs, va ser preciós. Gràcies per l'homenatge, perquè va ser... ja nadie petit, no, va ser enorme, de l'esbar d'en Saïda cap a la meva persona i tots els companys de Tarragona Ràdio per aquests 40 anys de Tarragona Ràdio i gràcies a tots els que vam poder veure sobre l'escenari.
Però com nosaltres, els fans de Tarragona, doncs això, som fans de la música, el que farem d'aquesta gana és rescatar les dues actuacions musicals. A veure, que també podia posar el de Masivells, que ens ho van passar teta, o l'actuació...
De la gimnàstica rítmica del gimnàstic de Tarragona, que des d'aquí xapó per elles. Quina coordinació van ser fantàstiques. O el propi de les bars, o les dues comparses que van ser el que van portar la reina i el rei dels... Perdó, sí, sí, ho deia bé. La reina del carnaval i el concubí, ara millor.
I és que van passar tantes coses. Va ser... N'anava a dir gairebé 3 hores, però no és veritat. 2 hores i escacs, que a mi m'han resultat curtíssimes. Des d'aquí felicitats per tota la gent que va fer la feina que no es veu, i una d'elles, i des de que li envio un patonar ben gran a la nostra companya Rosso Arimai. A tots els que van estar i els que van posar l'energia perquè fos un espectacle rodó.
I el que et deia, vinga, tornem a agafar el fil, reagafem el fil, i és que mira, encara tinc l'emoció de la gola, eh? Ja dissabte se m'anotava fent el programa del Ja Tardes Cap de Setmana, però és que avui, recordant-ho amb les imatges, se m'ha caigut la llagrimeta. No és el mateix veure'l després...
que està allà, in situ. Vinga, recuperem el que va ser el concert, o el miniconcert, de dones de paraula. Sobre l'escenari, les quatre dones de paraula. Anna Dibori, Maria Jacobs, Txell Mas i la Nerea Besart.
Després escoltarem també els Lacs en Pets o Pets en Just. Bé, no sé com ho va presentar el Joan Reig. Perquè també van estar Joan Reig i el Pemi Rubirosa, que va ser qui van tancar la gala. Així que, dintre de la gala, 40 anys de Tarragona Ràdio al Teatre Tarragona. I com et deia, damunt de l'escenari, dones de paraula.
Aixeca el vent, esgarrapia el son i cap, la veu resti sotmesa i enfonsa els dins en els records tan subtils, aspires de clar o sol.
Hi ha històries de deboles que conjuminen els temps i els sospirs es perden. Enlaire i pels patents de les portes s'escapen els crits. La fugissera memòria...
Fins demà!
No ho computa més que els fets, la tremola o la por del tim, o el saber imprecis trast, lleu i persistent, que se valen sobre la pell.
i per ser peters a les portes s'escapen els crits i em fugi de la memòria. És el que pens que rapia el sol, que la veu resti sorpresa i em fons els gris.
Deixa que veus que ràpia som, que l'hora estic sotmesa i em posa el pit d'anar de cos.
del menjador, l'ombra de la mà.
Bona nit.
Uau. Espectacular, eh? Inundant creences.
Gràcies. Bé, nosaltres som dones de paraula, com bé ens han presentat, i res, volíem, primer que tot, donar moltes gràcies per ser avui aquí i felicitar-vos pels vostres 40 anys. He de dir que, quan en portàvem uns quants, és a dir, fins als 10, jo no havia nascut, per tant, es fa com a més magnificent tot plegat. Uau, sí, uau, quina trajectòria. I vist des d'aquí, doncs, es veu com a alguna cosa molt gran. Aleshores, bé, nosaltres ens dediquem també a la paraula i la música...
I la ràdio al final és paraula. Aleshores és com... Tot l'havida s'ha dit allò que una imatge val més que mil paraules, però és que potser avui dia, tal com està tot, potser cal començar a donar més importància a les paraules per sobre de les imatges. O sigui, ho deixem aquí. Gràcies. Quina les paraules de l'Atxell Mas. Es van preparar per una següent cançó.
i les arrels i aquestes oblen de claror. Quan la il·lusió durroca els ulls mentre passeja la llum despulleta i feliç sobre l'espalt. Quan la finestra sobre el verd sense retícula d'eixample i el dia s'engreneix com una panxa. És l'abril, l'abril,
Fins demà!
Els nostres nets botirons són plàcids monstres, el cotxet i els nadons, en cara de gran nota. Petits prínceps que imposen el seu regne. Ves a l'anar i a l'anar, quan em porten la qual desigui suïcidar el que sí que respirem per l'anar d'un instant.
Gràcies.
Aquest que va ser el seu primer senzill amb les quals vam obrir la porta de Tarragona Ràdio i vam poder gaudir d'elles. Moltes gràcies. Nosaltres farem una última intervenció i ja us deixem seguint, però sí que volia dir molt ràpid que nosaltres som músics. Nosaltres hem començat aquí a la província de Tarragona a les 4 i no seríem tampoc on som sense els programes de ràdio
de Tarragona Ràdio, que ens han donat suport, començant, òbviament, per la Sílvia García i el Jordi Sobranyes, que sempre ens persegueixen i toquem a poblets que ningú sap i ells se n'enteren i ens venen a buscar. El nostre homenatge per ells i també a mi, personalment, homenatge a tots els programes de la Graella que els dediquen a la cultura.
que es dediquen a la música de Cobla, un dos i seguit, encapçalat per l'Àngel López, amb el David i la Maria Rosa Llué per aquí, tots els col·laboradors, que ells sí que fa molts anys que lluiten per la tradició catalana i per la cultura catalana. Us deixem, esperem que acabeu de gaudir d'aquesta nit de la ràdio. Moltes felicitats.
Tan ple de vent, tan ple de l'altre, no hi ha conjunt, és una tarda, la tarda nostra, amb tot obert fins a l'estrella. La tarda l'ent, la tarda a terra, no hi ha un miracle, només un vent de rosa al lins que se'ns escapa i que
és una flor. La flor infinita, la flor eterna, mi tan se va. La flor davis, la flor missi.
No hi ha després, només els dits, damunt la panxa, que ara encara t'escolto. No hi ha després, és el delir, la neu a sota i el cert temps que s'ha remuninat.
La nit m'assolta i els sentits que serem unirà.
Fins demà!
Espectaculars. Doncs aquesta va ser l'actuació a vosaltres, que sou genials. Dones de paraula, les quatre components que van pujar a l'escenari, els van poder preguntar així per sobre si teníem previst fer un següent treball discogràfic. Clar, teníem el primer, però volem més d'aquestes dones de paraula. La resposta, un altre dia. Fans de Tarragona. De dilluns a divendres, una hora per la música de casa.
I ara és el moment. Té de cultura, Tarragona Ràdio. Totes les setmanes estem d'estrena. Perquè sempre hi ha temps per la cultura. Té de cultura, Tarragona Ràdio. Totes les setmanes estem d'estrena.
Escolta-ho els dijous a partir de les 3 de la tarda i la redifusió del cap de setmana els diumenges a partir de les 11 del migdia. Sempre hi ha temps per la cultura. TGN Esports, Tarragona Ràdio. El programa de l'actualitat esportiva a casa nostra, a Tarragona Ràdio. Cada dia durant mitja hora et portem com batega l'actualitat dels equips del territori.
Si vols estar al dia i no quedar-te'n fora de joc, la teva cita és TGN Sports, de dilluns a dijous a les 12 del migdia i els divendres a la 1. TGN Sports, amb Joan Andreu Pérez.
Per cert que si us esteu preguntant si teniu l'oportunitat de veure la gala, la gala dels 40 anys de Tarragona Ràdio, la teniu penjada a la web de Tarragona Ràdio a través del YouTube i allà està sencera, sencera, sencera. Doncs després de sentir a dones de paraula, avancem una miqueta més enllà i arribava el comiat final. La nostra companya Núria Cartanyà ens presentava a qui teníem a sobre l'escenari.
Ja sou preparats, ja? També hi anem per allà. És que fan 40 anys ja, també.
Pemi Rubirosa, en aquest cas, representa l'Axam Busta, formació del Vendrell, que fa 40 anys, i el Joan Reix, representant els Pets, que també fa 40 anys, i avui faran una cosa supermega especial, perquè ells dos m'han dit que no havíeu cantat mai junts aquest format d'avui. Sols, vosaltres dos, mitja capelaos, i interpretant cançons d'una i de l'altra, d'una formació i de l'altra, això no havia passat mai, primera vegada. Això és inèdit. Expressament per Tarragona Ràdio. Uh!
Ara. A partir d'aquí potser farem un conjunt i es guanyarem la vida. Ai, no se sap mai, eh? Tot és començar, eh? No se sap mai. La Sílvia i jo ens quedem fent de grupis. Ens quedem aquí darrere. Millor que no, millor que no. Anem, anem. Sí, jo no em sento. Adéu, bona nit a tots. Tu et sents? Jo no em sento.
A veure, no veig el volum. Ara calla, calla. Calla, clar, quan puges el volum, a vegades va millor, eh? No que sí. No rigueu, que ja tinc una edat. Tens 40, no? 40? Bé, bon vespre a tot. Bé, bon vespre. Bona nit, ja. Les gales ja ho tenen, això. S'allarguen, no? Però, bueno, una gala val la pena. 40 anys, escolta'm, heu de pensar que no en faran un altre fins aquí 40 anys, cony.
Vull dir, jo no crec que vingui d'aquí 40 anys, eh? Perquè el mes que ve en faig 63. Tu encara t'enxamparan, que ets més jove. Però jo no ho crec. Bé, nosaltres som els Lacs en Pets o els Pets en Pusto. Dieu-hi com vulguem amb aquest experiment. Pemi Rubirosa, moltes gràcies. Hola. Hola.
Tot ha anat molt bé amb aquesta gala i ara ho espatllarem. S'aporten roqueros i roqueros antics i jaios. No pot anar bé de cap manera, això. Bé, en tot cas, feliç 40 aniversari. Nosaltres els vam fer per Nadal, els pets, i ells els fan en guany. I res, que per molts anys puguem escoltar Tarragona Ràdio, que jo valoro dues coses molt importants. Aquí ja se n'han dit moltes, no? Però...
Tal com van els temps, hi ha dos serveis que fan Tarragona Ràdio que són molt importants. Per mi és una ràdio pública i després és una ràdio en català. I tal com s'estan posant de moda les tendències polítiques que s'estan posant de moda, malauradament...
Hem de ballar perquè això sigui així, perquè els nous temps, jo crec que apunten que anirem endarrere com els crancs. Per tant, hem de defensar tot el públic i tot el català. Totalment d'acord. No esperava menys a tu. Bé, farem unes quantes cançons. Ara comença el ball de nit, eh? On?
Som dilluns de Pasqua, com cada any. Jo porto la mona pel fil gran. És igual que altres vegades. Algú avui no serà taula, però tothom hi pensa de tant.
Tres canalles costen de pujar. Ningú no perdona i menja el bar. Després de la feina a casa fas neteja en l'escala del loc on treballa el teu apunt.
Si tornes a ser lliçata, t'obriràs la porta. Et faràs la porta. El menú pregunta per què encara no hi ha pares. Passurs i tornes a casa.
El gust dels seus llavis fa que no t'amaguis. La vida es podrica de vegades complicada. Tant se va. El teu home és un tros de pa.
Però com sempre es va deixar enredar. Quan va sentir la condemna, li va caure el món etern. Allà ens es faran aquests quatre anys. Bens passen els dies, ja és Nadal.
Els petits esperen el regal. Pels carrers la gent et mira i et saluden amb somriures d'on treus tantes forces per no plorar. I avui torna a ser dissabte
et faràs la forta del menut pregunta per què encara no hi ha el pare. Quan surts i tornes a casa el gust dels seus llavis fa que no t'amaguis. La vida és única
Pregunta perquè encara no hi ha el pla.
Si tornes a casa, el gust dels seus llavis fa que no t'amaguis. La vida és una mica, però a vegades...
Fins demà!
Bueno, ha començat l'ovall ja, eh, Joan? Ha començat l'ovall. Doncs... Bueno, moltes gràcies per convidar-nos a fer aquest experiment tan... peig amb busto, o... com li vulguis dir. O l'axampets. Tot i que vosaltres sou una mica més grans. Ui, sí, molt. Ja et veu. Bueno. Res, només jo de part meva i com a representació de la meva estimada banda...
és una passada veure que vam començar el mateix any tots plegats i que avui coincidim aquí fent aquests 40 anys jo només vull dir que Tarragona Ràdio sempre ha sigut un mitjà que ens ha acompanyat ens ha ajudat ens ha servit i sempre hem tingut les portes obertes per qualsevol cosa que volíem fer i que volíem fer conèixer i que volíem arribar més enllà per tant nosaltres sempre l'hem portat al cor
i segur que com ells, i per tant, moltíssimes gràcies per estar aquí fent aquesta cosa estranya que avui ens han encomanat. Ara farem. Gràcies. Heu de pensar que el rock and roll de la nostra generació, quan les emissores comercials no ens feien...
gens de cas, les emissores, no ho volia dir jo, les emissores municipals i Tarragona Ràdio, evidentment, també, són les que van aixecar el nostre moviment musical a finals dels 80 i principis dels 90. Per tant, sempre estarem agraïts amb això. I tant. Anem a fer una cançoneta més?
Tot és que és perquè hi hagi sort, avui toca l'estrena d'un nou tenor, dones amàlils de pell, van cua per a l'actuació, i els urbanos ho vigilen tot.
S'involtant a gràcia i educació, el Liceu no s'altera per cap cohesió. Han passat ja molts anys i molts més que passaran, i les bombes no el van canviar. I és que va veure'ns en cel amb els teus un solsat, quan va nen comenci a sonar.
Pots sexejar les joies o pots aplaudir. Tot depèn de la pasta que tu pots tenir. Aquí trobaràs dolqueses, reis i reines i els seus fills. I la claga, el galliner.
Però quan l'on arriba, quan acaba la fusió, el món d'aquí no ve tant de sol. Perquè hi ha un camell amb un iom que al costat diguem que és el que jo veig i treu-me el mal de cap que t'ho pagaré, que segur de m'ha passat.
Mosa, Albert i la Butterfly. Són veïns de travessis, jolons i marrons. Potser és cert que el Beckham es germana tothom, però no ho crec pas, en aquest món. Quina una puta l'arcada tira els nejos en un noi, per un bon poble 3.000.
No podria haver-hi una data i les pèles a forrar. Vés com el morro, ja veuràs. Perquè sóc capaç d'haver-te volat. Vine amb mi, te volaràs. I això et faré oblidar. Sóc dins de fa uns anys que ja no es compleix.
I amb el vostre permís em guardo dues de les cançons que queden. És que queden dues cançons. Mira, doncs va i directament saltem a la de l'Axambusto. Amb el vostre permís, fem-hi... Mira, mira, a veure. La cançó de l'Axambusto era aquesta, que la recuperarem. No pateixis que la recuperarem. Mira, mira, mira.
I és que l'última cançó brindada pels pets, pel Joan Reig, en aquest cas... T'sonen ja? T'sonen aquestes notes?
Que va passar junts en el teu pis. Digue-m'ho. Ja et dic, les recuperarem totes, aquestes ues que m'he saltat així per manca de temps, perquè hem d'anar al retroviso musical. I saludar el Jordi Sogranyat, que es veu que també va estar a la gala. Després ens ho dirà. Sentim-la una miqueta més i anem al retroviso musical.
Fins demà!
Molt bé. Veig que us agrada sopa de cabra, eh? La pareja, envoltada de misteri, en el primer moment tot va semblar normal. Un raixet,
Descontrol, mais i rialles. L'endemà jo em ressaca i ella vella se'n va anar. Però ara aquell núvol lentament ja ha passat. Ja no plou i el cel gris sembla que s'ha escampat.
No pot morir-se així. El caset de ma mare no m'ha semblat sentir. Els cossos amics de la sombra. Revolcants abraçats. De la ment no se m'esborra. De la ment no se m'esborra. I sí.
A quants onze, com deia aquesta cançó, es va acabar. Bàsica, deixa'm aquí ja el que va ser la gana musicalment parlant i anem al retroviso musical. Bans de Tarragona a Tarragona Ràdio.
Obro els ulls, agafo aire, avui noto diferent. La mirada d'un Guevara, immortal a la paret, semblava que el mes de juliol mai no arribaria. I que les coses mai canvien, però sempre hi ha un
Doncs sí, ja ho sabeu que en aquest primer dia, igual que el cap de setmana amb repetició, tenim el nostre retrovisor musical amb el Jordi Sogranyes, que com ha dit molt bé l'Anna Dibori, d'Anna Abad, segueix a tots els escandants i grups de Tarragona i d'arreu The World, als Països Catalans. Perquè no li dóna més, que si no, agafeu-se les criatures... No m'enrotllo. Vinga, anem a veure què ens diu el Jordi Sogranyes. Jordi, bona tarda, benvingut. Hola, hola. Hola.
Hola, Sílvia. Què tal? Com estàs? Doncs molt, molt bé. I tu? I jo? Bé, gràcies. Me n'alegro moltíssim. Digues, digues. A la celebració dels 40 anys de Tarragona Ràdio, en vam veure cantar amb la Núria Cartanyà l'està povent dels pets. Yes, yes. Com va ser això? Com va anar la tria?
Doncs diguem que, clar, si nosaltres plovem, plou. Començarem amb la retorció musical número 307, precisament amb aquest document sonor. La Sílvia i la Núria cantant un fragment d'Estar plovent, un èxit dels Pets de l'any 1991. I és que l'acte de celebració de divendres al Teatre Tarragona, la Sílvia i la Núria van compartir escenari amb altres músics, com el Joan Reig dels Pets i el premi Rubirosa dels Lacs en Busto.
I tant. Un, dos, un, dos, tres, i...
També van actuar fent música les quatre components de Dones de Paraula. L'Anna Dibori, una d'elles, es va adreçar a l'auditori. I no sabíem tant per on som sense els programes de ràdio, de Tarragona Ràdio, que ens han donat suport. Començant, òbviament, per la Sílvia Garcia i el Jordi Sobralles, que sempre ens persegueixen i toquem a moments que ningú sap i ells se n'entenen i ens venen a buscar...
El nostre homenatge per ells i també a mi, personalment, homenatge a tots els programes de la Grella que es dediquen a la cultura, que es dediquen a la música, a la cobra, amb dos i seguit, amb capsegat per l'Àngel López, amb el David i la Maria Rosa López.
Fins demà! Fins demà!
i els monstres, el consell i els cadors, em quedaran muntats. Petits prínceps que posen el seu rei.
Fantàstic. De veritat que va ser fantàstic. I la ballada més única que vam poder viure plegats. Però hi ha més cosetes que ens has d'explicar, Jordi. Digues, digues. L'endemà dissabte diversos intèrprets van participar a la celebració dels 30 anys del bar Campus de Reus. Entre ells el Joan Masdeu, el Joel Prieto o l'Ariel Santa Maria.
En un establiment ple de gom a gom, els artistes van interpretar un parell de temes cadascun. Felicitats, un desitger molt marcant-vos. Moltes felicitats, va, tots junts, va, jo, també. Moltes felicitats.
Moltes felicitats, moltes felicitats. Desitgem el Marc Ampus, moltes felicitats. Gràcies. Visca el Marc Ampus, 30 anys. Jo volia fer un regal al Marc Ampus.
M'he portat una ampolla de whisky. Oh, Barcampus. Oh, Barcampus. És partit del centre de la ciutat. Oh, Barcampus. Oh, Barcampus. És un bar de veritat. Oh, Barcampus. Oh, Barcampus. Al foscat de la plaça d'Ocrin. Oh, Barcampus.
M'encanta. M'encanta, m'encanta.
Fins demà!
Fins ara!
Fantàstic, eh? Fantàstic, Ariel. Et vull aquí a la ràdio que m'ho cantis, això, eh? De veritat. Albert Capus!
Anem cap a la darrera de les nostres píndoles. Vinga, som-hi. I per anar tirant i tirant, ens recordarem a l'Aleixia Pasqual, que fa tres anys va accedir al concurs de TV3 Eufòria, junt amb vuit concursants més. Era el 23 de febrer de 2023, i es va emetre al primer programa de la segona temporada.
Fins la setmana que ve, Sílvia. Gràcies. I els balfants de Tarragona i els ja tardes, cap de setmana. Cap de setmana. Adéu. Adéu, adéu. Oh! Vine aquí, sé que estàs cansada els ulls a tu.
Deixa'm abraçar-te tendrament i calla, que és molt tard i ha arribat l'hora de dormir.
a expulsar els fantasmes. Hola, sóc l'Alexia Pasqual i faig aquest audio per felicitar a Tarragona Ràdio pels seus 40 anys. Moltíssimes felicitats i per molts més. Un petonet!
I així tanquem, dient-vos en el mai miudit i bona nit. I el programa comença una miqueta, eh? És que ens agrada moltíssim aquesta cançó i com ho fa en aquest moment, Alexia. I des d'aquí un patonar-lo, la gent dels pèls. Gràcies. Fins aviat. Que t'amoïnen i t'espanten. Tanca els ulls que jo et vigilo des d'aquí.
Deix que et porti amb braços fins al llit. Veu-ho ben a la vora. Saps que no estàs sola mentre et dic a cau d'orella bona nit. Dorm tranquil·la i digue'm bona nit. Deix que et porti amb braços
Bona tarda, són les set.
Notícies en xarxa vespre.