Vaig acostumar els meus llavis a la pronúncia del teu nom. Vaig acostumar els meus pis al fregadís del teu cos.
Em vaig perdre en els teus cabells i en la suavitat de la teva pell. Vaig cuidar la meva ment, de molt de pors i de malsons, amb el cor, les ungles i les dents.
Vaig estimar-te de valent. Tu vas omplir el meu llit de mioc.
en la suavitat de la teva pell. I ara, quan desperto i tu no hi ets, em sento perduda entre els llançols.
Ah, que sí, a què us ha passat? Que estem hipnotitzats sentint la Paula Valls. Ha hagut ara mateix el moment que havia d'haver entrat i no ho he fet, perquè estàvem acabant de sentir a veure què és el que passava, com si fos una història la que ens estava explicant a cau d'orella. Doncs si també voleu sentir-ho vosaltres, però en primera persona, i a més a més en un concert fantàstic que hi haurà aquest dissabte a la parròquia de Sant Joan Baptista Reus,
La tenim, sí, sí, a la Paula Valls, dins d'aquest Muses, festival d'escena musical femenina, i a més a més, ella serà la protagonista del darrer concert dels muses, d'aquestes, les nostres muses. Paula Valls, bona tarda i benvinguda a Tarragona Ràdio.
Hola, moltes gràcies. Que bonica t'ha quedat aquesta cançó, aquesta presència, que a més a més fa, bueno, des del 22 de maig que jo em pensava, dic, ai, que me trobaré alguna coseta més, però et fas de pregar, eh? Sí, bueno, de fet, aquest tema és una cançó molt especial, perquè la lletra, o sigui, això és un projecte que vam fer una mica com a banda del disco i tal, i la lletra és de la meva mare, la música és del meu pare...
I a la gravació, les bateries són del meu germà i jo hi he posat 10. Vull dir que la història d'aquesta cançó és encara... Encara més bonica. Sí, sí. O sigui que seria Valls Family. Sí, sí, sí. De alguna manera. Estem tots quatre participant allà, i tant. I com va sorgir una mica de casperides? Dius, la reunió familiar i cadascú comença a portar... I dius, no ho parem això perquè és meravellós. Gravem-ho?
Una mica diferent, perquè el meu pare sempre ha fet música, el que passa és que de jove sí que havia estat molt actiu a la indústria i tenia diferents formacions, van fer molts vols i tal, però de gran feia música com més recollit a casa, no?
I jo, que estava superficada dintre de la indústria, doncs, bueno, per un aniversari, amb el meu germà vam dir, bueno, li pagarem un dia l'estudi i que faci el que vulgui. Si vol, jo què sé, aprofitar i tocar els instruments de l'estudi o vol gravar alguna cosa, allà ell, no? Sí, sí, sí. I va ser, a través d'aquest regal, que es va anar com animant, no? I va dir, ostres, podria tornar a publicar alguna cosa, no?
que ara feia com, no sé, des que jo vaig néixer, ell no havia publicat mai més res. Ostres, o sigui que li vas donar una miqueta més d'espurnet a ton pare i dius, vinga, va, papa, vinga, que tu pots, vinga. Ja et dic, va començar així com, bueno, no sabíem què passaria i al final es va acabar convertint en un EP.
Vull dir que, sí, sí, hem publicat quatre cançons, cinc, ara no recordo. Però, bueno, les que estem escoltant formen part d'aquest EP. Sí, sí, és maco, eh? El Disculpa, que te l'hava a preguntar precisament, va ser un dels primers que va arribar, doncs, va ser l'any passat, al març, més o menys. Sí, el Disculpa sí que és meu, eh? Sí, sí, sí. És que hi ha coses, el que hem publicat tot això.
Tinc quatre senzills que ara mateix estan per aquí sobrevolant, que és el Disculpa, el Love is Real, el Dono Voltes i el Presència. Això és el que m'ha arribat musicalment parlant de fa els últims dies. Sí, hem estat actius i han passat diverses coses, però tot és així com diferent.
Però el que tindrem l'oportunitat de gaudir-te, aquest cap de setmana? Sí. Ja has reunit a la família? O sigui, també tindrem a la família abans per allà o no? Ah, no. Bueno, la família hi serà, però l'espectador és perquè quan vam veure on tocava... Només... M'hi catxin, els has d'enredar, Paula. Sí, els haig d'enredar. Has de començar. Per com he d'enredar-los, el pare, perquè pugi. Per això t'ho dic, has de començar que sí. Noto la vostra presència, eh, família. I a partir d'aquí jo crec que si no agafen la indirecta és perquè no volen, eh?
Clar, clar, clar. Doncs aquí seran, però aquí seran d'espectadors, perquè els fa il·lusió aquest concert, també. És que la parròquia de Sant Joan Baptista de Reus, jo no la conec, però pel que em diuen i pel que he pogut llegir, és una d'aquelles coses de la solemnitat, que és preciosa, que és una autèntica meravella. És que no és habitual tocar-se en una parròquia, no? Llavors, clar, crida l'atenció i també al final l'acústica que pots tenir és
És guai, vull dir que jo en tinc moltes ganes d'aquest concert. A veure, gravareu alguna coseta? Teniu previst de fer-ho? Ai, sempre hi ha qui fa vídeos, fotos, i de fet tinc el tècnic de fotoporto, sempre grava tots els bolos, vull dir que... Ara, això, si ho compartirem o no, no ho sé, ho fem servir nosaltres internament per treballar-ho, però no sé, potser algun dia sí que m'hauré de plantejar treure alguna versió així en directe, perquè, clar, és
canviï el directe del disc, no? Té la màgia del directe. Clar, i a més a més us pot quedar molt bonic. Imagina't una de les cançons que sobressurti una miqueta més enllà i, no sé, és que pugui donar fins i tot pot ser el videoclip d'aquella cançó, depèn de quines tomes i com s'hi arribi a agafar. Clar, clar, clar, vull dir que
És que crec que serà un espai molt xulo i no sé. A veure, a veure, el que deies, és un dels llocs, diguem que, més inusuals en els quals has pogut tocar? Sí, allà m'he tocat en llocs estranys. Com per exemple? Que te'n recordis? Clar, bueno, sí, al principi de començar, és que és el que et anava a dir, tocar en llocs estranys, però perquè al principi de fer música, clar, fas bolos a tot arreu, he arribat a tocar en centres comercials,
Vull dir, que són coses... O en un concessionari de cotxes, clar, que al principi d'una, quan comença, ho agafa tot. Ara ja això no, no? Però un dels llocs així més elegants, potser sí. Sí. Vull dir, clar, llocs estranys, al final, saps, no t'imagines? Les llocs se'm es poden tocar. Allò, al costat, entre el bafle, la barra, allò per poder... Deixeu-me tocar una miqueta, home! Clar, no, ara ja no, això. Vull dir, ara ja fa anys que ho cuidem, però al principi, quan vaig començar, clar...
és una oportunitat llavors t'agafes de tot, no? Ets consciente com canvia la cosa, eh? Sí, sí, home, em fit un camí, em fit un caminet. I a més a més ja són... Quants anys portes ja, Paula? Doncs mira, l'any que ve farà 10 anys que vaig publicar el meu primer disc. El Black and White. Sí, és molt fort això. Ostres. Sí, sí.
Aviam, que faig música encara més, eh? Vull dir... Clar, clar. Perquè, clar, sempre he fet música i la meva primera feina, els meus primers 20 euros cobrats. Sí. Vaig ser amb un bolo sent superpetita. Vull dir que menor d'edat, evidentment... Vull dir...
que porto molts més anys a sobre els escenaris. Però així, publicant el meu primer projecte discogràfic, 10 anys farà. 10 anys. A més a més, en aquell moment, clar, les perspectives deia, bueno, anem a veure què és el que passa, no? Era obrir una porta desconeguda, meravellosa i màgica, perquè el món de la música és el que té, però dius, bueno, anem a veure què és el que succeix i a veure què és el que passa i cap a on deriva tot això, no? Clar, i jo no m'imaginava que passaria d'això. Vull dir, jo...
No pensava que em podria dedicar a fer música. I ara és on tinc el cap ficat i la meva vida és això.
Sí, és guai. Aquella nena, fa 10 anys, aquella Paula més joveneta, seria molt orgullosa. I a més a més vas rectificar amb l'I am que va ser el següent disc. Que d'alguna manera és que ja sóc jo, sóc la Paula. Si me voleu donar la benvinguda, trepitjo ferm pel que vull fer i com ho vull fer, eh?
Sí, sí, he vingut a fer música. I això va passar dos anys després. O sigui, imagina't, eh? O sigui, la idea ja la vas agafar ben forta i a partir d'aquí, doncs més senzill, un altre àlbum al començar de nou. Sí. Me va sorprendre la banda sonora de l'Acollir la pena, que vas col·laborar també, que vas estar present. Sí, amb aquella cançó a mi també m'agrada molt. Doncs bé, realment em van trucar d'un dia per l'altre
en Lluís Manés, que és el director de la pel·li de La Vampira de Barcelona, em va dir que no sé si et podràs enganxar al projecte perquè tinc molt poc marge de temps que t'ho havia de demanar. I ho veia claríssim que per tancar la pel·li que m'hi volia a mi, que volia a veure si podia fer alguna cosa,
I ja et dic, amb un marge de temps, em va trucar una setmana i a la següent havíem d'estar gravant el tema. I el tema l'havia de fer, el tema. Sí, sí, sí, havia de néixer de nou. És el que dius, tenia quatre papers i amb la idea vaig fer, de net. Sí, sí, i li vaig dir que sí, i em va passar la pel·li, de seguida vaig connectar i...
I vaig escriure aquesta cançó que li va encantar. Me'n recordo que just quan li vaig enviar la demo em va dir, m'has fet plorar. Ostres, ostres. És que, a més a més, la vampira de Barcelona té la història que hi ha aquí darrere i no la tenim tan lluny, que algunes vegades hem de mirar cap als carpets i companyia i no, no, no, això està per aquí a propet. I de manera que ho utilitzava i com ho utilitzava la gent. Sí, sí, sí. Llavors, no sé, també va ser un projecte així que va sortir d'aquests inesperats.
Saps que és estrany, no? Estar tu al cine i de cop ja vols escoltar-te. I tant, és allò que mires el de costa i dius, sí, sí, jo ho sé, sóc jo. Vas arribar a fer-ho, no? No, bé, clar. S'ho passant tímida, amb aquestes coses. A l'escenari creixo molt, però després, en el dia a dia, no tímida, perquè soc molt sociable, però tinc un punt com introvertit, saps? És a dir, una cosa és com la Paula, que està gegant a l'escenari artista, i l'altra és la Paula normal de, bueno...
Anem a comprar una miqueta que necessitem omplir la nevera, no? Sí, sí, sí, totalment. Perí de trepitjar terra de tant en tant. Sí, jo soc molt casolana i molt de família i molt de...
Sí, sí, cosa petita. Sí, sí, sí. Doncs no ho perdis mai, eh? No ho perdis mai. Això, per favor. El Començar de nou va venir el 2023, que el tenim encara molt recent, on trobem cançons enormes com el Començar de nou, la cançó que dona títol, o també el Ja no queda nada para curar. Sí.
I aquestes sortiran, no?, al concert d'aquest dissabte? Sí, sí. De fet, al concert la majoria de cançons que fem és del començar de nou. El que passa que, bé, és xulo perquè la gira que estem fent ara, vam fer una gira així en banda, i la gira que estem fent ara és en format duo, que de fet és el concert que farem,
I el format 2 és molt xulo perquè realment podeu escoltar com van néixer aquestes cançons. Cada cop i volta és com les desestimo un altre cop, no? Sí, sí, a mi m'agrada molt perquè, clar, al final el disc te flipes i hi ha una producció molt heavy, pot ser que moltes coses. I a mi m'agrada perquè al final jo sempre dic que una cançó ha de funcionar amb una guitarra i veu, amb un piano i veu, ha funcionat cap tela, vull dir...
Llavors, de cop i volta és com tornar una mica a despullar-nos, no?, i a fer la cançó aquella tal com va néixer. I això, no sé, a mi és molt emotiu, m'agrada molt.
Ai, dues ganes, eh?, que arribi ja aquest dissabte. Recordem de nou que és el Festival Accents a la parròquia de Sant Jaume Baptista, a Reus, que el concert començarà a dos quarts de nou. Arriba una miqueta abans. Clar, hem d'arribar, hem d'agafar posto, hem de seure i hem d'esperar, encara que només siguin aquests cinc minuts de rigor, perquè comenci el concert. I que recordem que, us explico una miqueta, que això ens ho diuen des del propi Muses,
que la parròquia de Sant Joan Baptista és un dels temples més significatius de Reus i que destaca per la seva arquitectura i valor històric. O sigui que, si abans teníem ganes, Paula, ara per veure't allà, tu, encara més, encara més. I després de Tarragona... Jo crec que està molt bonic. Sí. I després de Tarragona, cap a un marxes? Com està? No, és que tinc cara així de memòria. No sé, sé que hi ha un Vilanova i les altru, però ara no crec que sigui el següent.
Jo sempre dic a tothom que mireu la meva web, que la tinc actualitzada, perquè com que tinc mala memòria... Que tirin d'allà, no? Que tirin d'allà. Sí, allà sí o sí són els concerts, que no em voldria jo ara equivocar. Bueno, però fem una cosa. Jo, si vols, et dono un cop de mà, perquè també tenim a Sant Pau d'Urdal, de cara al dia 29, i al dia 13 a Vilanova i la gent.
Veus? Mira, sí. I hi ha alguna coseta més? Sí, sí, bueno, encara no hem anunciat els de l'any que ve, els del 2025 seran aquests. Molt bé. I si també una paradeta estratègica, t'anava a dir, una paradeta estratègica que és el Nadal. Sí, bueno, també, clar, per descansar i també per treballar, perquè també estem treballant amb el que seran les properes cançons, llavors això també val temps, no?, que també...
Això és aquella feina que no es veu. Ganes que me'l presentis, el nou disc, eh?
I amb tota la família, si és possible, eh? Sí, no, tenim ganes d'ensenyar coses, perquè, clar, bueno, tens allò, unes cançons que dius, jo, és que, no sé, les vull compartir. Doncs ja saps que estàs més que convidada a venir aquí l'estoneta, aquí a Tarragona Ràdio, si pots ser en persona perfecta, si no et truco allà on me diguis, i així podem gaudir. Paula Valls, mira, t'acomiado amb el teu permís, amb el que et dono voltes, que estàs amb un tal Xavi Valls, que dic, no ho sé si el coneix...
El meu pare. I que també sonava d'aquelles cançons que segur, segur que ens posarà la cara de gallina. Si no la coneixeu ja, escolteu-la, escolteu-la. Paula, gràcies. Moltes gràcies. A tu, fins aviat. Adéu. Adéu, adéu. He sortit de casa però avui fa molt vent i totes les paraules
se'm fiquen cap endins. Jo l'únic que esperava era fer net per dir, per dir-te que t'enyoro i que no t'ho he sabut dir.
Fa dies que arrossego uns ulls que fan forat. Sento que tornar a casa potser ho arreglarà. I em llevo a deshora pensant on t'has ficat.
mentre estucat.
Fins demà!