Bona tarda, són les 6.
Els parla Laura Casas. L'Ajuntament de Tarragona adjudicarà l'adquisició i instal·lació de les grades suplatòries del Palau d'Esports abans de tancar l'any. Ho ha assegurat a Tarragona Ràdio el conseller d'Esports, Mario Soler. El contracte es va licitar a l'agost, després de trobar la fórmula administrativa entre la Generalitat i el consistori per desencallar l'esperat projecte. I és que aquest permetrà instal·lar 1960 seients retràctils mitjançant set noves tribunes telescòpiques.
Soler recorda que en l'actualitat, sense aquestes grades, ja es perd un dia per fer-hi el muntatge dels seients amb el cost econòmic afegit que representa. Hem d'adaptar a l'espai temporal que tenim.
perquè es puguin fer les obres amb garantia i sense molestar ni els esdeveniments ni els equips base que entren allà i fer el mínim molestia possible. Però, bueno, en uns mesos hauríem de tindre ja les grades. Jo tinc ganes ja de veure aquest botonet que amplia, perquè, clar, ara quan ve algun esdeveniment gran, veure que has de reservar un dia només per muntar unes grades, a part del cost econòmic que té pel promotor, que això ja, bueno, és cosa seva, però t'ho treu un dia d'entrenament i això no estem per regalar dies.
Així, l'equipament esportiu passarà a tenir una capacitat per 4.274 espectadors. 130 persones voluntàries participaran demà a la nit en el recompte de persones sense sostre. Es tracta de la iniciativa que impulsa l'Institut Municipal de Serveis Socials de la mà de la xarxa d'atenció integral a les persones sense llar de Tarragona, els voluntaris.
s'organitzaran en equips de tres persones per recórrer els carrers de la part alta i la part baixa. L'objectiu de la iniciativa que es farà per sisè cop és obtenir dades sobre la quantitat de persones que pernocten els carrers i les seves característiques per poder desenvolupar estratègies i accions que millorin la seva situació. Cecília Mangini és la consellera de Serveis Socials.
El objetivo principal del recuento es aproximarnos de la mayor manera posible a la realidad del sencillarismo en la ciudad. ¿Cuántas personas, cuántas son las personas que duermen en la calle? Así de claro. Y también sensibilizar a la ciudadanía sobre este fenómeno
Més coses, Junts ha presentat una proposta integral per reformar l'ordenança de comunicació prèvia d'obres aquí a Tarragona.
L'objectiu és acabar amb la burocràcia que frena petites rehabilitacions i generar una administració més àgil. És una línia vermella dels de Jordi Cendra de cara a la negociació del pressupost. I el Partit Popular que carrega contra les polítiques turismofòbiques, diuen, de Salvador Illa.
Els populars demanen la retirada de l'increment de la taxa turística i denuncien la inacció del govern en el cas del projecte de Hard Rock. El diputat Pere Lluís Huguet ha posat l'accent en la debilitat del govern català per dependre dels vots dels comuns.
El que passa és que, com són víctimes dels acords amb els comuns, no poden tirar-ho endavant perquè, si no, perden el recolzament dels comuns. Comuns, que repeteixo, no tenen ni representació parlamentària a la província de Tarragona. I aquests estan imposant unes polítiques que afecten directament els ciutadans de Tarragona. El que creiem que és contrari. I el que deia la presidenta, Maria Massa Martorell, la taxa turística... Vam denunciar al Parlament que posar-la perquè entres en vigor l'1 d'octubre era una barbaritat.
I afegim encara que Tarragona obre l'edició número 13 del cicle juvenil La ciutat a Cau d'Orella. Aquesta setmana ho farà. La programació inclou tallers de cuina i literatura i recorreguts que giraran a l'entorn del tema creences i supersticions. Guillermo García de Castro és el conseller de Joventut.
Gent jove a fer-la partícep d'activitats relacionades amb la llengua, amb l'aprenentatge d'aquelles històries, historietes i rituals relacionats amb aquestes supersticions. Tot plegat, organitzat per l'Ajuntament de Tarragona, la Biblioteca Pública i l'Escola de Lletres. Més notícies les trobaran a tarragonaradio.cat.
No fa gaire sempre passàvem el dia al carrer. I què fèieu? Abans podies passejar, mirar mostradors, passar temps amb la teva família. I quan anàveu al centre comercial? No ens feia falta, carinyo. Què? Abans, simplement, gaudíem del nostre comerç i estàvem més connectats que mai.
La Via T, l'Associació del Comerç i les Empreses de Tarragona, sempre al teu costat. Benvolgut multireformista, a Obramat no podem abaixar-te els impostos ni el preu de la gasolina de la teva furgoneta, però sí que podem ajudar-te amb els nostres preus. Per això a Obramat revisem cada dia els nostres productes per oferir-te les millors marques professionals amb els preus més baixos de la zona IVA inclòs, on compren els professionals. Obramat.
L'Institut Català d'Investigació Química, l'ICIC, fundat el 2004, és un referent en investigació de processos químics sostenibles, química per a la salut i descarbonització. Amb 250 científics de 40 nacionalitats diferents i situats al campus Sesselades, l'ICIC col·labora internacionalment amb institucions i empreses generant un impacte en la indústria i la societat. Descobreix-ne més a www.icic.cat
Moll de Costa, la Rambla de la Cultura a la vora del mar. Dina i passeja, parleix de la cultura, del lleure i de l'esport al Port de Tarragona. Hi trobaràs museus, exposicions, teatre, activitats, espais per passejar i fer esport. Completa la teva visita amb un tast de la gastronomia marinera del Serrallo. Més informació a porttarragona.cat
Aquest 1 de novembre Tarragona s'omplirà de música i esperança amb el Mamapop Guateque. Un espectacle per donar suport a la investigació del càncer de mama a l'Institut d'Investigació Sanitària Pere Virgili. Més de 30 artistes sobre l'escenari i tu fent que la música es transformi en vida. 1 de novembre Palau Firal i de Congressos de Tarragona. Entrades a mamapop.cat i a Farmatarraco. La reina
Vols fer créixer el teu negoci aquest 2025? Tarragona Ràdio t'ho posa fàcil. Amb tarifes adaptades per a tothom i novetats com la promoció Nou Comerç. 7 dies de publicitat, des de només 80 euros més IVA. I si vols més visibilitat a la 96.7 FM i tarragonaradio.cat, aprofita ara els descomptes exclusius per a contractes anuals.
Contacta amb nosaltres al 673 325 497 i fes que el teu negoci marqui la diferència. Tarragona Ràdio. Som 40.000.
Fins de Tarragona, a Tarragona Ràdio.
Bona tarda, benvinguts a la Cinturió de Tarragona Ràdio. Com esteu? Mira, nosaltres a la mar de bé i aquí una miqueta tindrem la bona companyia de la gent dels Glòsters. I és que ells estaran de concert dins de la capsa de música, ni més ni menys que aquest divendres 24, al qual podrem gaudir, segons ens diuen, de la seva veu en vivo i en direm. Mira, te llegeixo directament del que ens ha arribat, eh?
Estimats amigues, el proper dimecres 24 d'octubre, los Glousters actualen per primera vegada la capsa de música de Tarragona. Per 6 euros anticipada, ens diuen, assistiràs a una mena d'esdeveniment cada vegada més estrany. Uns tios que canten sense autotune, locos! I a més a més diuen que toquen els seus instruments amb certa destresa i poca vergonya. S'han tornat locos, però de veritat del tot, eh?
A més a més ens diuen que per celebrar aquest esdeveniment al directe se'n registrarà i s'editarà. A més ens pregunten, t'ho perdràs? Jo estaré aquí a la ràdio, o sigui que aquell dia sí, però tu no, eh? Eh, tu no, eh?
I a més, ens diuen que podem punxar l'enllaç que ens han enviat, que és capsademusica.com i etcètera, etcètera, etcètera, etcètera, per comprar la teva entrada anticipada. Si no pots assistir, perquè no en tens ganes, no, jo vull, jo i tant que vull, o has de pentinar el gat, miau, punxa l'enllaç i ajuda'ns amb sis miserables seurets per al registrament. Clar, si no pots fer una cosa, pues mira, ajudarem amb una altra. Clar que sí, mira, això ja m'ha agradat més.
Hem de dir que estan pujant les escales, eh? Espero que d'aquí a poquet ja estiguin els estudis de Tarragona Ràdio. Bé, ja els veiem, ja els veiem treure el caparonet i ara per ara veig el Ramon i el Carles. Home, ara què ens diuen? Què més? Doncs avui comptarem com cada dilluns amb el nostre retrovisor musical. Així que tot això es posa ara mateix també en marxa i ho fem com a teia amb la gent de les Blasters.
Ni segundos, ni terceros. Fuimos lo que fuimos. ¿Qué más da? Sin importarnos el que dirás. Nunca fuimos muy amigos de etiquetas ni de modas. Fuimos más insolidós.
No somos de nadie, somos parte de este show. No somos de nadie, tampoco.
Fuimos los mejores, ni perfectos, ni actores. Fuimos, somos y seremos gente de barrio. Trabajando, sí, como los mortales. Y sin importarnos el que digan.
Doncs ja els tenim aquí amb nosaltres. A més, a més, que bonic aquest 4 que tenim al sobre de la taula...
Saludem-nos. Hola, què tal, Glòster? Benvinguts. Com esteu? Molt bé. Ah, per fer el micro. Ramon, que tu ja els coneixes, estos micros. Ara feia temps, ara feia temps. Has canviat, eh? Això no què hi ha per aquí. Has vist quin punt de coses que tenim per aquí, les càmeres, ara ja ho tenim tot una miqueta, eh? Ara fa por vindre. Per què? Oh, perquè aquest és massa... No, perquè si te veiem... Per això...
doncs no t'ha de fer poc, continuem sent els mateixos és el mateix gos amb diferents collars continuem sent els mateixos que a més a més continuem donant-vos guerra per cert, he llegit abans que venguéssiu el que em vau enviar és una miqueta com la crida de cara a la gent i m'he quedat parada perquè clar, no m'imaginava això de vosaltres ho intuïa que canteu sense tune sense autotune
Ramon, estic angoixada, estic angoixada, perquè sortirà, com sempre, a la teva veu. Sí, sí. És el que hi ha, eh, Carlos? Claro, sense itune, atune gay, com se digui. Sense itune i tocant instruments de veritat. I poca vergonya. Carlos, que tu toques instrument de veritat. De veritat, de veritat, no fai play, va. No esteu a la moda. No som els mil i vanili.
No estem, no estem a la moda. Per això, la gent que vingui se trobarà un concert clàssico. I que duri, eh? I per molts anys, eh? No, per això, per això. No crec que canviem ja. No, no, ara ja esteu criats, eh? Bueno, criats i grans i massa grans. Que per cert, estava mirant que per aquí darrere us he posat una sèrie de fotografies des dels primers EP's, i clar, i en una de les fotografies...
Aquesta, per exemple, mira, ara mateix, 30 anys a la carretera, ja són 30 i quants? Perquè els 30 els vam celebrar dins de les 0, ja fa una mica, eh? Ara hi ha Rodonet un altre cop, 35 potser, sí, sí. Per aquí anem, eh? Sí, perquè allò va ser el 19. Sí, si va ser el 19, pues sí, 35 anys, però allò...
Això vol dir que aquest concert també podia ser gairebé un aniversari. Si no ho vam celebrar l'any passat, es podia celebrar aquest. És un concert que el volem gravar també en directe, com vam fer en aquella ocasió, perquè com ara el so ha canviat una mica,
Sí, una mica, i hem incorporat coses, i després, com aquell, quan vam fer això, l'any següent va caure el de la pandèmia, se va quedar el disco sense poder sortir editant, el van penjar només a les xarxes, i per això ja ara...
ara el feu aquí a la capsa, que també serà el primer camí que mai hem tocat allí. És veritat, i no només... La primera vegada que toqueu a la capsa, la primera vegada que s'enregistra dintre de la capsa, són moltes coses que fareu per primera vegada i mira que em portem anys. Això és fantàstic. Sempre queden coses per fer, sempre...
O ja, com diguem, los grandes grupos, que ja comencen a treure discos en director i tot això, repetint les mateixes cançons, repetint les mateixes cançons i tot el rotllo. Però bé, volem gravar el directe i després, si podem, afegir-li coses. Molt bé. Una cosa que sigui com un directe, sí. Poder editar-ho una miqueta. Arreglar-ho i si queda bé, coses que tenim pensades, que si surten bé, doncs bé, i si no...
He vist que també teniu la fila zero per aquest concert. Ah, sí, per si algú... Que això també és bo. Claro, si algú no pot vindre, hi ha algú, doncs mira, pot col·laborar, són sis hores, doncs ja està. Que sigui pel concert. No, pel concert i també això per enregistrar-ho i per poder fer, diguem, les idees que tenim. Molt bé. I les idees que teniu es poden dir en veu alta? No, les idees són això que t'han dit, gravar el directe i llavors, doncs,
intentar-li, jo què sé, si se pot afegir-li instruments, coses, jo què sé, col·laboracions, no sé, coses que hi sé. S'ha de veure com queda, si queda bé, o el que pot aprofitar i el que no, i llavors a partir d'aquí podem treballar. Això passarà aquest divendres, obertura de portes, m'imagino si el concert és a dos quarts de nou, una horeta abans, o mitja horeta abans, perquè la gent ja pugui anar entrant, que agafi el seu lloc...
dintre de la causa de música, a més a més, mira, que no es quedin, per favor, que no es quedin tots a la barra, que es passin per davant, no? Ah, la barra és petita. Bueno, però clar, o sigui, es quedan allà darrere, clar, queda darrere de l'escenari, hi ha aquelles barres, no?, aquelles columnes, exacte, i la barra queda més enllà, no, no, tots davant...
I a fotre molt de soroll, i a fotre molt de guerra. Com més soroll, més sortirà gravat. I quedarà més bonic, no? Aquesta és l'intensió. L'intensió és això. Nosaltres sempre que anem a tocar anem a passar-nos-lo bé.
i llavors nosaltres vam dir ja que toquem aquí a la caixa i allí hi ha un bon equip ho vam preguntar i vam dir que l'equip de SOC allà és molt bo i llavors vam dir ja que tenim això
Venim amb aquest repertori, que ara ja portarem, doncs mira, si el disc us diu 4, potser ja fa 4 anys que l'estem tocant. No? No, portarem 4, no? 3 o 4 els hem de portar. 3, crec. Però per això, si en portem 3, però el que farà 4, doncs diguem, serà quan sortirà Rodó, no? Molt bé, molt bé. I per això, i vam dir, doncs, aprofitem-lo.
I això passarà, recordo aquest divendres. Però abans, i ara vull que m'expliqueu una miqueta d'història de los Glousters, jo no sé, he vist viatges durant aquest any i aquest any passat? És possible que hagi vist unes escapadetes superboniques per les terres de Liverpool i família? Sí, hem tornat a Liverpool una altra vegada. Per això, per això.
és que vaig veure que han anat una altra vegada cap allà a més a més vaig veure fotografies no sé si vau poder fer alguna cosa per allà si va ser més de turisme musical en plan recordar una mica el temps és el tercer camí que anem tercera vegada allà i amb l'excusa també la mateixa us van convidar ahir això és igual sinó que aquest camí vam tocar a l'escenari de dintre
Sempre tocàvem a l'escenari que hi ha a l'entrada, el típic allà, la còpia d'on tocaven. Però que era un festival, això, no? Sí, tocaven els Beatles i aquest any es va tocar el backstage, que li diuen, el de dintre. Però que, bueno, allí dintre han anat.
Quanta gent que hi havia allà dintre? Allà dintre va trucar el Pormacarney. Oh, què dius? Sí, Pormacarney, tots aquests grups, bueno, no sé si ficà bastant blus, o així... No, no, és un escenari que el fan per aquests concerts, clar. Aquesta gent, amb aquell petit de l'entrada, i ara també aquell petit,
Està com aguardant, només toquen allí els que fan versiós dels Beatles. Sí. Anna. O que són com còpies, no? Sí, sí, sí. Sí, els tributs, aquests... Sí, però i que van vestits així... Com els Beatles i tal. Sí, també. Guarden per això. I llavors, per això, i aquest any sempre havíem tocat allí davant, i aquest any, mira, allí dintre va ser... Damunt també vam tindre la sort que com vam tocar els primers... Oh, sí.
aquell dia, el dia que toquem allí dintre vam tocar els primers, doncs clar, com se van dir per anar a provar, doncs vam arribar allí tota la sala per nosaltres, el silenci abans que obliguessin el públic i, clar, estar allí i podies, doncs, anar mirant-lo tot no, no, només un equip i un tècnic, hòstia, molt bon sí, sí, sí, i tant i no va gravar res allà? sí, no, vídeos sí, sí, que n'hi ha com a vídeos per poder dir que sempre hi ha vídeos sí, perquè van vindre
uns nois de... Hòstia, d'on era? D'on era? A veure, recorda-li, recorda-li. De quina zona? De València? De Murcia? No, sí, com de Murcia. De Murcia, no? De Murcia, de Murcia. El Rafa Scant, que era un noi que feia fanziner i també té un grup, el Melodís i tot això. Sí.
I aquest noi va vindre, se'ls va gravar vídeos, que se'ls va passar, i bueno, ja està. Ell ho va penjar allí. A YouTube. Imagina, va vindre d'Arts de Múrcia per veure... S'han passat unes coses superxules, eh? No, però és això. Va vindre d'Arts de Múrcia, es va veure i mira, i se'ls va prendre el disc. I els va comprar allí per tres librats. Per que vagi... No, per això són coses de...
Que hi ha el segon camí també, llavors trobar una parella de Múrcia. De Múrcia també, sí. Però què es passa amb Múrcia? No ho sé. I és de Tarragona, que no es mouen, per l'amor de Déu. I com no, aquell dia vam anar sols. No va vindre cap acompanyant ni res. Va vindre l'Àlex, però se va quedar amb l'Evan, perquè l'Evan era petit, el xiquet. I llavors, és clar, perquè aquell dia tocavem els últims.
I llavors, clar, no teníem a ningú perquè els fessi fotos ni res. I allí vam sentir, parlant amb un espanyol, allò castellà, volíem dir, hòstia, tu... ¿Dónde eres? ¿Dónde eres? I vam deixar la càmera perquè com que no s'anàvem amb els mòbils i allò. I se va fer un reportatge, sí, sí. I llavors, allò parlant amb ell, ell era de Múrcia i la noia era de França.
Sí, sí, sí. I torno a repetir, no us vau trobar cap de Tarragona alguna vegada? I el que dius, mira que els de Tarragona també som de cols inquiets i que ens movem pertot arreu. O fins i tot que anéssim per allà, que estiguessin de turisme i us trobessin. Potser sí que hi hauria, però no vam coincidir. Amics de Tarragona, sisplau. On vam coincidir? On vam coincidir, un a Sevilla. A Sevilla? A Sevilla quan vam anar, sí, perquè a Sevilla quan vam anar...
I aquest parla en català de Tarragona. Tocàvem el dissabte i el domenys ja feien la marató de Sevilla. Ah, sí, sí. I un noi que era de la colla jove, que sabeu que anava, que participava, i se'l van trobar. Sí, sí, sí. I tu què fas per aquí, ara que es tuviu vosaltres? A córrer. I anava a córrer per una altra.
Després vine a córrer cap al concert que tenim per aquí nosaltres. Ell tenia la carrera l'endemà i... No es pot fer segons quines coses. Això és veritat, és veritat. A veure, amb aquest disc ho hem rondat bastant.
Sí, a Placete, Guadalajara, Saragossa... Sí, sí, sí, vaig veure que no paràveu. Jo dic que en algun moment era la Tarragona, i en algun moment s'ha aturat d'anar a casa, a veure què passa. Ja estem aquí. No, aquest any vam començar a Perpinyà, vam anar a Perpinyà, que mai havíem anat, ja per a les franceses, ja veu, cuidado. Oh, oui, oui, genial. Passar la frontera, però bueno, ja estarà en casa. És veritat. Com va el teu francès, Ramon? Com va el teu francès? Molt bé. Sí?
Has fet un curset, excel·lent? No, però és que no, també, quan fem una cançó d'un artista francès, del Jack Dutron, l'es responsable, però allò va ser un potiós, allò les llegó, allò va haver-hi que repetir, va haver-hi que acabar el concert amb aquesta cançó. Jo m'ho feia a Perpinyà, on era això, el concert?
Una sala... Nautilus. Nautilus. Sí, una sala... Sí, un centre social. Sí, com un casal. No, no, se mou bastant. Que bo, que bo. I després, bueno, vau continuar gairebé per tota Espanya, o sigui, que heu estat...
Com aquell que diu, menys mal que toqueu a la capsa de música, si no, no us veiem. Sí. Que aquesta és una altra. A cada aquesta. També a cada aquesta. O que boniques, a cada aquesta. I home, a cada aquesta feia molta gràcia. I vau a fallar de cara a l'agost, no? A l'agost, juny, juliol. Sí, vam anar. Totes dates. Juliol era. Veus? A l'agost. No, però també perquè a l'any 92 vam anar a tocar. Sí. Imagina't.
Doncs ha plogut una miqueta i ja tornava. La gent de Cadaqués, aquesta gent em sona, que vam venir... Per això s'ha feia gràcia, perquè diuen, hòstia, un puesto que vam anar allí... Home, està tot canviat. Sí, sí, sí. De quan vam anar, no? Home, és que de 92 d'ara ha plogut una miqueta, també. És que, bueno, és que allí Cadaqués vam tocar en un bar
que fa, que organitza concerts i és que, bueno, parlant amb el noi el noi havia anat un any després jo vaig vindre a viure aquí a cada que és el 93 sí, el 93 el 93 vaig començar a vindre per aquí aquí i allà
Ostres, ostres. No, mira, són coses que... I la música, clar, vosaltres toqueu el vostre repertori, com a molt es canvia alguna cosa puntual, allò que fem al Guinyo que deia, ho fa una miqueta per pinyar aquella cançó en francès, també us passa el mateix als altres llocs? Noteu que la gent té diferents ritmes? Ho preguntem normalment a la gent que fa humor,
però clar, dius, ostres, potser la gent de Múrcia no riu els mateixos acudits que la gent d'aquí de Tarragona o de Barcelona o d'Andalusia us passa el mateix una miqueta amb la música? o noteu també que hi ha cançons que de seguida enganxen la gent en diferents llocs o que potser no és la mateixa música que dius, ostres, aquesta cançó que la toquem o amb la toquem i ara que heu fet recorregut
La gent diu, és que s'enganxa, aquesta és una d'aquestes bones, que sempre hem de tenir en compte. Home, el que notem... Això ho notem més per, diguem, vas fora d'aquí, diguem, de Catalunya, del territori, i la gent està més entregada.
més que una cançó la gent és diferent és això, allí i la gent perquè veus, això mateix que dèiem de Sevilla a Sevilla també van tocar i van tocar, no sé si era a la 6 o a les 7 de la tarda i era també era com una associació i llavors per aquí venien perquè clar, diguem a l'estil, el rotllo que portem nosaltres el rotllo que em mou la gent ja té 50 o per arriba
i doncs ja t'avenen que moltes generacions m'imagino que tampoc sabeixen però que t'avenen m'enrefereixo amb els crios que llavors toques amb aquesta hora te poden vindre i clar també te'n fa gràcia per això que són les noves generacions de les Glousters però és això els veus que els veus que
que estan més integrats. A nosaltres sempre es diu que aquí a Tarragona som molt freds. Que ens costa arrencar. Tarragona, Barcelona... Jo crec que sí. Jo crec que estem més al nord i no sé si som més freds o el que sigui.
Tu vas baixant i és diferent. Si la gent és molt més... O a Madrid mateix, la gent també... Aquesta és una altra, eh? Interactua més.
A Guadalajara mateix. També? Que també hem anat... Molts concerts han sigut del rotllo que han sigut com festivals o això, concentracions. Sí, sí, sí. I llavors, clar, si tu vas a un festival o això, ja van a passar-t'ho bé. Clar, home, i vas predisposat a saltar, a votar i a suar, no? No, però, diguem, aquí a Guadalajara, perquè aquí a Guadalajara era el primer dia del festival que feien, no?, el Guadalajul, i aquell dia, doncs, amb el barc a la sala, no?,
que és una sala, diguem, la més bona que tenen a Lli Guadalajara, doncs havia la meitat del bar que era de la festa i l'altra meitat era d'uns rockers que estaven celebrant un compleany. És veritat, sí. I estava el bar compartint, amb una banda, ve a tots aquí, amb cuero, amb les barbes, amb els bigotis, i a l'altra, ve arranjant amb traje. Com si fossin els zeta-zeta-top, en un costat...
Alguna es va arrencar allà i tot. Sí, sí, no, no, i van aguantar, i van aguantar, diguem, les dues bandes. Però me'n refereixo a això, que va ser xocant perquè, clar, després, quan acabes parlant amb la gent, doncs te diuen, no, és que hi havia un cumpleà, i no sé si era d'una noia o una noia, d'aquesta gent, i van anar, diguem, a la tarda a fer-ho, però com li van dir, que hi havia el concert. Mira, ja t'han donat una mica més de llum.
ja s'ha fet de dir, espera, espera no hi toca res, és el fantasma de l'Avario que de tant en tant es posa en marxa teòricament hem d'exprinar-ho perquè clar que tenim a sobre el podòleg que deu tenir una màquina
No, t'ho dic en sèrio, t'ho dic en sèrio. Que deu tenir la mateixa vibració que les llums aquestes. I quan la posen en marxa, posen en marxa també les nostres llums. El que hem d'investigar, si quan nosaltres baixem i posem a zero, també se li baixa vell a màquina. Se li baixa vell, no? Clar, ho hem d'investigar. Un dia d'aquesta ens sortirem a l'escala i a veure què fem, a veure què fem.
Totes aquestes coses estan posades en algun lloc. Les aneu il·lustrant, les aneu agafant, posant, perquè el llibre de los Glousters deu ser apassionant. Ei, no és veritat, no és conya. Estan posats aquí. És que us han passat moltes coses. Jo crec que hi ha gent ara mateix que pagaria.
Perquè li passessin la meitat. Home, no. No, home, però entén-me. No, home, no, que sí. És el que dius tu, però a veure. Que vosaltres ho heu currat molt. Són molts anys. I s'han passat, pues, 100.000 coses. Ah, clar. I coses a la carretera, que segurament que es poden i no es poden explicar. Depèn del moment. No, però és el que acabes de dir. Això al final, mira, ho tens aquí, perquè...
Mira, quan... Allí a l'últim concert de l'Héctor, que va ser el festival aquell de Linares. Allí a Linares, allà era un dissabte i la gent volcada. Allí que t'ha triat quasi a ombros. I a la setmana següent estaves per aquí caminant amb la dona tranquil·lament, com si nada. Som anònims a casa. No, però per això, però dius...
Mira, la setmana passada estàvem en una nube que t'aportaven en bandeja aquí i allà i tothom volia fer fotos amb tu aquí i allà però és això ho tens aquí quan hem anat a Liverpool Clar, arribar a Liverpool
i que baixar aquelles escales cap a baixar el caber i que el tio que organitza el concert que el veus una vegada cada 5 o 6 anys o 10 i que el tio te vegi i digui hòstia, los glosters bueno, tu dius així en anglès però només entès, los glosters ell és americà, no? és americà? sí, David és americà ostres, i com anar per allà? què toma?
Perquè aquest home munta aquest festival, diguem, a Inglaterra, doncs el munta allí. Però després el munta a Suïssa, a Amèrica... Ah, va per tot el món. Sí, a Mèrgica, va muntant. Que, de fet, s'ha dit, per anar amb altres coses. A Estocolmo, no, va dir? A Estocolmo. Sí, sí, sí. O sigui, que potser us fa la proposta d'aquí a rere i... Però, bueno...
Us pot arribar a fer aquesta proposta o no? De continuar el fàstima? Ell s'envia missatges Que toquem avall i que voleu venir I tu Casualment treballo Aquell dia No, però que a l'home diguem Se li quedi Això també és una cosa Que no serem tan malos
i jo un dia vaig penjar una foto i per lo que sigui no vaig ficar que aquella foto era d'allí del festival però l'home ja me va enviar un missatge indignat com dient que esto es del festival i no l'han dit i no l'han dit però això vol dir que també us mimen, us cuiden és una passada per això
Bueno, que continuem passant moltes coses, i així venir aquí a la ràdio m'ho expliqueu tot. Això. I lo del llibre, de veritat, eh? Teniu fotografies, n'imagino, que amb un... Sí, amb més fotografies, sí. Però que faran que hi hagi aquella història, de dir, ostres, mira, us recordeu quan vam baixa de l'autobús o vam baixa de l'avió i a partir d'aquí ja estàvem per primera vegada. Sí. Que la primera vegada, jo me'n recordo que m'ho vau explicar, estàveu eufòrics. Home, ja, la primera... Era aquell dia de... Home, no, claro.
Home, ja no és com la il·lusió del primer dia, però te fa gràcia. I a damunt sempre hem anat, perquè el primer camí que vam anar va anar al 5 de tota la vida de los Clostes. El segon camí que vam anar, com ja no estava l'Héctor, va vindre el Miguel Zanon. I ara aquest camí hem anat amb el Ricard Matjohan i el Jorge Varela.
Sí que són les noves adquisicions del grup. Això mateix. Aquí els teniu fixes ja, els heu lligat, estan lligats dintre de... Home, el Ricard. Sí, el Ricard ja és un més, però el Jorge, quan... És que el Jorge el tenim complicat. El Jorge és que també té molts projectes, eh? Aixecar la pedra i està Jorge tocant aquí. Aixecar l'altre i està Jorge tocant allà. És que... És un operar, eh? No, però ell si pot... Sempre que pot, està bé amb altres...
I com va ser que va formar part dels Glousters? Tant un com l'altre, el Ricard com el Jorge? Com va ser? Coincideu en algun lloc? El Ricard es coneixent de tota la vida. El Ricard era el meu professor de guitarra.
Sí que sap com toques la guitarra. Va ser el meu professor. Llavors, bueno, pues claro, te coneixes Tarragona, Smith, ells van a Anglaterra, va tornar, va tornar a la colla joven. És veritat. Allí van fer amistat i, bueno, i no sé, l'Evan i la Puri, ah, tio, vine a tocar, vine a tocar, vine a tocar, i al final, pues, li va picar el gusanillo i va vindre.
Molt bé. I amb el Jorge, com va ser? No, quan el Héctor va marxar... El Jorge no ha estat a la jove, eh? No, no, no. Le heu d'enredar... No, al Jorge, quan va marxar el Héctor, pues...
Tot va ser quan van començar a voler fer l'aniversari, el concert aquest de l'aniversari, van dir, hòstia, podríem tornar a ficar el piano aquí i allà. El teclat és que també formava per vostre. Li van comentar a Miguel i va dir, dieu-li amb aquest home. Nosaltres pensava que es diria que no. Sí? Sí, perquè nosaltres sempre som així. Com el Calimero, molt negatiu. Sí, perquè mira, això és com quan en Pirats, l'última etapa dels Pirats, quan...
El baix el tocava, bueno, primer el tocava el germà de l'Evan, l'Àlex, després el va tocar el Quico, i llavors el Quico Mendes, no? I llavors el Quico Mendes se va ficar, perquè van fer com una secció d'avents, que venia el Javi Torner a la trompeta, l'Albert Caballet, que ja tocava el saxe, i llavors el Quico va dir, pues jo toco un trombó. I llavors de baix van agafar l'Albert Anguela.
Aquest era un dels millors vaixistes o és de Tarragona. I també anaven amb el nostre pessimista, els dirà que no, aquí, allà. I la nostra sorpresa va ser que va dir que sí. I els últims concerts de Pirats, 5 o 6 o 7, es van fent bé. I això va integrar també. Per què es va deixar la idea de Pirats? Perquè no sé si hi va haver un...
No. No sé si va ser fins i tot allò que dius, mira, és que el cos ens demana una altra cosa. És que... Per aquí sí, per això que dius. És que érem una mica incompresos. Nosaltres fèiem una música així, estivit, clar, i llavors aquí a Catalunya està molt català, com que no quadraves, no?, però tu no vas als concerts i la gent tampoc t'entenia. I clar, per altra banda, si anaves fora, com que quan t'aves en català, tampoc t'entenien, doncs ja no sé, però no és pitat. No eres fill a cap lloc, no?
I començàvem a fer els festivals, començàvem a moure això dels festivals, i ja a Malanguela ja van començar a provar a fer coses del castellà, sinó que ell llavors va agafar i va dir que se'n anava a Madrid.
I tu, no! Agafa-ho, jo m'imagino. Agafa-ho de la cama. Agafa-ho de la cama, no? No, mira, ara estàvem a Estoreros Muertos. Sí, sí. Però per això, no, però bueno, ha estat en musicals. Bueno, no sé si encara ho fa de les musicals, també. Però bueno, ell va agafar i va marxar a Madrid, perquè aquí a Tarragona no havia tanta sortida. Tanta sortida. Perquè, clar, també estem parlant del començament dels 90s.
No és com ara que hi ha tants grups i pots estar, pots veure... No, no, és una bogeria, eh? Sí, jo aniria a ser 95, 96. Jo us he de dir una cosa, o sigui, falten un munt de locals, però és que hi ha tants grups...
Però tants, tants, tants, que ja me torno l'ela. Jo no arribo ara mateix, eh? Necessito almenys 5 hores. A mi em dones 5 hores i encara em faltaria... Sí, dones una patada i surten-se un quanta grups. Exacte, i a més a més, i bons. És que són boníssims. Sí, sí, sí. Quan van fer el disc, quan ho envies als programes de ràdio i molts t'acontesten, és que cada dia me lleguen 50. Sí, sí, és que és la bestialitat, eh? Igual, dentro de 3 meses, pues lo pondré.
Bueno, vosaltres veniu aquí, a la casa meva. Aquí, aquí, aquí. Jo sí que us poso, eh? No, però és això, eh? Però no és aquí, t'arrona, és a tot. A tot arreu. A tot arreu, sí, sí. I a més a més, gent que tenen 16, 17 i fins tot menys... Sí, sí, joves, joves. Mira, ara estava pensant, mira, amb el sodi mateix... Sí, sí. I que són boníssims.
i que a més a més t'ensenyen unes maquetes amb una qualitat musical que dius home també s'ha millorat molt però entén-me Ramon que tot això ho porta a la tecnologia el poder de l'ordinador que no és que facin autotune i tot això el que passa és que les gravacions són més bones
Que els altres abans teníem una espardenya i una sabata. Com a ràdio, també. Abans les gravacions eren molt més cares, perquè, clar, no hi havia ni ordinadors ni... Amb el màster aquell, clar, això costava molt. Avui dia, amb un ordinador, un programa i un micro, a casa pot fer música. T'equivoques, ho tallen i fora. Jo, per tallar-ho, bueno, a part, el que valia ja...
Mira, l'altre dia el Lleig, el José Galdrán, m'ha dit que la primera maqueta la té en dat. En dat, hòstia. Veus? Tu ja has entès. I clar, em diu, no trobo. No trobo la màquina del dat per reproduir-lo. Per reproduir-lo i per passar-la a l'ordinador. O sigui, que per cert, aquí feia una crida. Si algú té alguna màquina que reprodueixi dat, sisplau, digueu-nos-ho.
Perquè, clar, és que no pot treure la primera maqueta, la seva primera maqueta, com a Tatanca, en aquest moment. Sí, Tatanca, és veritat. Precisament per això, perquè no té el reproductor. Dius, mira, va ser una idea que en aquell moment va ser boníssima, però va desaparèixer el dat, com si fos el Beta cap a l'UHS, o l'Acer Dies, que me'n recordo també. Exacte, exacte. I dius, ara ho tinc allà, i m'ha faria molta il·lusió, però no ho trobo. Clar.
No sé això que faig la crida. Si algú ens està sentint, sisplau, que ens ho digui, per favor, per favor. A veure si podem donar un cop de mal llet. Tornem de nou al concert perquè ja se'ns acaba el temps. Vinga. És que no parar aquí de xerrar, eh?
I no hem sentit música ni res, eh? Però ja m'ha agradat. La música ja la sentirem el divendres. Exacte, que la sentirem en directe. Digo el divendres. Que la sentirem en directe, ja la capsa de música. Hem de fer la cançó de la capsa de música, eh? Sí. Clar, perquè tenim la noche de l'estón. Vaya. Ara ens falta la tarda de la capsa. Sí, home, i... Només és una idea, eh? Només és una idea. Eh, Ramon?
No, però això és... No, això, a veure, es diu l'Stom com si haguéssim pogut cedir una altra part, no? Que sí, que sí. Va, mira, l'Stom, perquè també, com un rotllo rock'n'roll, va bé el nom. Però, clar, la història d'aquesta cançó és com això, les cançons que feien la movida madrilenya de la Via Làctea, el que cantava el Burning, o tots aquests de les cançons d'aquella època.
Ara, amb l'últim disco del Dani Martín, hi ha una cançó que es diu Malassanya i parla, doncs, dels bars de Malassanya. Sí, sí, sí. Per això... Bueno, però aquest homelatge és molt bonic. I jo crec que el Fernando, de la meva directa o indirectament, l'haurà caigut a la rellicremeta, eh? No, home, sí, home. Seguríssim, seguríssim. No, jo crec que sí. Que no són deures, eh? Només era per si de cas.
Jo us ho recordo, mira que bonic. Si l'altre dia me van enviar per fer un himne de la Fúria Grana. Què dius? Sí, per què? Perquè fan l'aniversari. Jo us he dit a la gent d'Elnàstic que els que vagin al concert vostre, home, que us ho demanin, eh? Lo que? Home, aquesta. A veure si vols sortir. Que aquí ja teniu mig club de fans ja venuts, eh? Ja, ja, ja.
Home, és la cançó més escoltada de les Spotify, de tot. Mira-te-la, mira-te-la. No, i és una cançó, ara aquests últims anys que ha tingut el playoff, que els jugadors, els jugadors la compartíem quan se feien les seves històries, i això és el que... Això és el que te fa gràcia.
que l'agafin i en que sigui només 5 segons, allò que dura el rin, o com se digui això que se fa per Instagram, però que te la fiquen... 30 segons, totalment. I ja està. Com a molt. Doncs això, que compartiu molt. I jo també els he dit, i porto diversos dies dient que estàveu a la capsa de música, que us ho diguessin, per ser de cas. A veure què passa. A veure. Ja sabeu que en el xalala dalt hi ha de ballar un coro de l'àncora i tu ets d'el·làstic.
Bueno, recordo de nou que per 6 euros, anticipada, recordem, podeu gaudir d'aquesta boníssima gent que són els blusters i que avui ha estat a l'estaneta amb nosaltres. Ramon, Carles, gràcies, gràcies. Records a la Puri, a l'Evan, al Ricard i al Jorge, que me deixava Jorge. I que res, que si la propera vegada voleu venir tota la família, teniu-ho puesto. Per motius laborals, com tu sols dir. Ja ho sé, ja. Sí.
La tal del padre de la criatura. No han pogut. Espero que ho pateu a la capsa de música.
i que us ho passeu molt bé també a vosaltres. Moltes gràcies. Gràcies. Si ho patem o no, però allò estarà gravat i quedarà. Vinga, va, i quedarà. Ei, ens ho presentareu, eh? Quan estigui acabat. I tant. Us veniu a presentar. Si no me dices, tengo 50 antes. No, no, no. Eh? Borro, borro, borro, borro. Ai, ha habido un accidente. No sé què ha pasado. Això sé que pot arribar a passar. Jo t'ho dic ara. Sí, no. Gràcies. Adéu-siau. Adéu-siau. Adéu-siau.
Fins demà!
Fins demà!
Bona nit. Bona nit. Bona nit.
Sha-la-la-la-la-la-la. Sha-la-la-la-la-la. El Nas B. Sha-la-la-la.
Fins demà! Fins demà! Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Formar la igreja, la vecina reina, no estima.
Estàvem continuant xerrant aquí fora amb ells amb els Glousters, que per cert m'estaven dient cosetes molt interessants d'aquest al seu darrer treball discogràfic, que es diu 4, els Glousters, cançons com Los ciclones, La noche de l'estón, Recuerdos de ayer, El primero en morir, 4 cançons que aquestes 4 cançons
T'he de dir que no les trobes, no les trobes, o almenys una d'elles nostra dintre de l'espoti, a la qual podem trobar aquest 4. Falta una, que només, només està inèdita, com et deia, dins del disc, i que el disc és una preciositat.
Doncs això, que aneu a veure'ls, que els tindrem a la capsa de música, capsa i big, beat rock 60, amb els rosters, 6 euros anticipada, 8 euros a taquilla, places limitades, ja sabeu que la capsa és això, és una capsa de música petita, però cucatona. Nunca fuimos las primeras, ni segundos, ni terceros, fuimos las...
Fui.
Ai, que ens estem passant del temps. Vinga, anar, va, som-hi. Anem al retrovisor musical. I ja sabeu que els dilluns i també el cap de setmana tens el...
Ja tardes cap de setmana, trobem el retrovisor musical amb el Jordi Sugranyes, que ja saludem. Jordi Sugranyes, hola, hola, hola. Hola, Sílvia, què tal? Com estàs? Doncs mira, avui una miqueta fotudeta. Jo, bé, gràcies. No pot ser, espera, espera. Hola, Sílvia, què tal? Com estàs? Bé, bé, i tu, i tu?
Jo, bé, gràcies. M'alegro, molt bé, molt bé, així m'agrada. M'han dit que estàs nominada finalista com a millor periodista en els Premis ARC, els 2300 Premis de la Indústria Musical en Directe. Atorga l'Associació Professional de Representants, Promotors i Mànagers de Catalunya.
Moltes felicitats! Gràcies, però ja saps que tu també tens un tros, eh? Et volem veure allí, recollint el premi, eh? I a tu també, espero, eh? En el retroviso musical número 292, començarem parlant dels Portobelo. I és que el 20 d'octubre de l'any 2018, fa justament 7 anys, van acabar la gira de presentació del CD basat en fets reals a l'antic submarino de Reus.
Escoltarem el que ens deia aquell dia el líder i cantant Toret Blasquez. Toret, avui acabem, no, ja? Ja tenim final de gira, final de dos anys, una primera època meravellosa, final de moltes alegries, de concerts, fins i tot alguns grans, grans, grans, de veritat, i avui aquí toca donar punt i final al que ha sigut bastant fer reals i al principi de Porto Velo, no? Del nostre...
M'il·lumina i camina cada dia el ritme del meu cor. No, no puc entendre cap més manera de poder-ho celebrar millor. Som instants de temps en suspensió
Doncs així és com sonaven els Porto Velo.
Des d'aquí records, el Tonet Bàquet, on pot donar-lo ben fort, que sé que està fent cosetes, també musicals, però bé, a veure, quan ell decideix i vulgui, ja sap que aquestes portes estan molt, molt obertes, eh?
Anem cap a un altre dels protagonistes. Vinga, som-hi! Demà farà 30 anys que vaig veure en directe per primera vegada el Miquel del Roig. Déu-n'hi-do! El 21 d'octubre de 1995 el Miquel va talonejar el Tomeu Penya al Centre Sociocultural del Morell. Aleshores el Miquel ja cantava la farola. Ell ho feia així bé. No, no, no, no.
Fins demà!
quan s'ha caigut el repertori i no saben què toca.
Però que sàpiguis, Miquel del Roig, que aquesta cançó nosaltres la cantàvem també, però com a balla, baston, balla, baston, balla, baston, balla, baston...
i que també si passes per aquí, per Tarragona, se l'escoltaràs que la canten dient xiquets, xiquets, xiquets. O sigui que cadascú aquesta cançó es combra de la manera que va. I anem cap a la darrera de les píndoles del nostre retroviso musical.
I anem tirant parlant d'un concert que va tenir lloc ahir al vespre al Casino de Constantin. Que no vaig poder anar. El Lleig va presentar-hi, dintre dels festivals Accents, el seu darrer treball fins que no em quedi veu. Fins de setmana que ve Sílvia i oïdors dels fans de Tarragona i dels Ja Tardes. Cap de setmana. Adeu.
Sílvia, hem trobat el llets aquí quan s'ha acabat el concert i el llets encara no s'ho creu que s'hagi acabat, encara estàs del meu escenari. Bueno, sí, una mica, una mica, se m'ha fet curt, com sempre. El disc és fins que no em quedireu. I és això, és fins que no tingui més coses a dir, continuaré fent aquestes coses.
Ha costat molt de parir-lo, doncs? Sempre costa. Però no tant de parir-lo, que parir-lo és una feina molt meva, sinó de posar-lo a l'abast de tothom. Això és el que més costa, de fer-lo arribar, de fer que la gent sàpiga que hi és, de que... Tot això és actualment el que més costa, però bueno. Bueno, i però has participat en un concert de l'Accent. Sí, jo estic contentíssim, estic contentíssim. I a més ja estic superagraït a l'Isaac, que ha fet un esforç...
Aquí el tenim. Parlant de l'Isaac. Encantat. Encantat. Per nosaltres és una experiència superxula. I el Domi. Domi García. Doncs així és com s'anen directe al Lleig, que el vam tenir aquí als Estudis de Tarragona Ràdio presentant-nos el seu disc i com no també aquest concert dins del Casino de Tarragona i dins del Festival Accents.
Així tanquem el nostre retrovisor musical d'avui.
Fins demà!
Però he trobat un espai on puc respirar. No ha estat fàcil i no ho és per mi. Segons per arribar ja al punt de les set de la tarda. Demà més. Demà tornem al Jordi Freixa i demà presentarem la nova cançó de la Xell. Es diu Flower, que ja corre ja fa dies a través de les xarxes però encara no l'havíem tingut aquí amb nosaltres. Xell, que t'espero, eh?
i d'altres protagonistes que aniran sorgint durant aquesta setmana. Figueu feliços, fins demà. La programació de Tarragona Ràdio continua endavant. No marxeu! Bona tarda, són les set.
Notícies en xarxa vespre. Amb l'Ali Giné.