Obro els ulls, agafo aire, avui noto diferent. La mirada d'un Guevara, immortal a la paret. Semblava que el mes de juliol mai no arribaria. I que les coses mai canvien, però sempre hi ha un primer dia.
Anem al nostre otro visor musical, ja saps que són tres píndoles, i si no t'ho explico, que ens deixa ben enregistradetes el nostre company Jordi Sogranyes. Ell ja ens agrada que de tant en tant ens visiti. Jordi, ara ja fa dies que no et veiem, eh? Doncs vinga, que t'espero aquí a Tarragona Ràdio, quan vulguis, perquè tot això m'ho facis aquí en directe, vivo i en directo. Vinga, va. Però ara per ara les tenim gravadetes, i avui es puc dir que...
Ai, no, no, millor comencem i ja està, no? Vinga, va, som-hi. Així els saludem. Jordi Sugranyes, hola, hola, hola. Oh, Sílvia, què tal? Com estàs? Doncs mira, molt bé, aquí i tu? Jo, bé, gràcies. Me n'alegro molt, eh? Entre borrasca i guantada, anant de concert en concert.
No sé si arribaràs. Avui iniciarem el retrovisor musical número 305 parlant de l'actuació de Lari Guada a lo submarino de Reus el passat divendres. Lari va participar en un dels concerts de Reus Cultura Contemporània. És una rapera de la Selva del Camp que combina diferents idiomes amb les seves cançons.
I a mi sempre m'agrada venir acompanyada perquè la música és compartir i això ho ha prínciut moltíssim. Així que porto una altra sorpresa aquesta nit. I... Vull em posar una miqueta la cançó d'amor i se'n fa una persona que estimo molt, no és possible, pollocar, por favor, des de Barcelona, que s'ha pegat en Tutte avui. I una miqueta de catalanes que van fer per la sala, eh? Molt bé. Molt bé.
Cap sortida, cap sortida. Com diu un cop més! Som un cabell d'un matí, una nota de costat, un petó dient casi, un pis de xeparina, si t'espera entre mi. Per això tinc-me tots amics, però jo sí que n'ha de volar. A veure, a veure, a veure.
Fins demà!
I no sé si anem d'un concert com un altre, eh? A veure, a veure què ens explica en aquesta segona píndola, Jordi. A Torre de la Barra, fa molts anys, existia la discoteca Prisma. Cert, cert. I vas anar alguna vegada, Sílvia? No, no vaig anar
Durant els mesos d'hivern i primavera de l'any 1991, hi van passar diverses formacions musicals. Va ser el cas dels Laxambusto, que hi van actuar el 9 de febrer de 1991. Déu-n'hi-do, eh? Fa justament 35 anys. Aquella nit, els del Vendrell hi van presentar el disc Bàs de punt o què? Vintrés, Laxambusto feia la darrera actuació de la temporada, no? Bàs de punt o què?
Sí, avui hem acabat, sí, aquí Torna d'Embarra. I de moment, doncs, em sembla que queda pendent una actuació que està per confirmar i és per allà baix a Solsona. No sé exactament qui Pol és, però jo crec que acabarem allà, perquè aquí és el que hi ha hagut canya, no?, i ha estat bé, però no ho sé, ha estat millor i no l'ha acabat.
d'estar convençuts i acabarem de fer-ho. Vull trocar dues vegades, m'agrada que és una actuació. A vosaltres com us va millor? Fer-ho tot d'una vegada o com normalment feu? De fet, no és que sigui pitjor ni millor, vull dir, és diferent. És diferent, perquè també et permet de...
parlar amb els tècnics de com està anant tot i com se sent a dalt l'escenari, de recapacitar una mica per tornar a riposar. I en les sales de Barcelona i així s'acostuma a fer bastant. De pas primer com una mica de... per la premsa, diguéssim, que potser els queden que marxar abans perquè han de ser aviat a la redacció o per l'endemà, doncs es fa una miqueta de mostra del que vas a fer i després es queda la gent que s'hi ha de quedar.
Són el despertador i aixecat no és el millor i no em decideixo per llevar-me no serveixo. Ai si ma mare m'hagués vist ahir. Avui quan he arribat he aixafat el gat i la meva veïna al darrere a la cortina mirant com sempre ja l'he despertat.
L'hora que ella diu que vaig tornar la nit passada. Si arribo tard m'ho diu si no també. Ahir vaig a sortir, vaig a casa, ara vinc tot plegat per aclarir qualsevol cosa i a dormir. I així em vaig trobar amb tu de punt.
Però saps tu que dins el meu cor no hi passes més que tu, i saps millor que jo que no, deixo de pensar en tu. Sé que volies gràcia i ens em vam anar de festa, vam començar parlant i després la nit ballant, no et vaig poder treure les mans del cul.
Surto de casa meva, veig que encara el sol no es lleve. Surto quan tu encara tan sols no saps si dorms. Ai, si ta mare t'hagués vist ahir. Però saps tu que dins el meu cor no hi passes més que tu. I saps millor que jo que no. Deixo de pensar en tu.
Vas de punt o què? Déu-n'hi-do quins records, eh? Cançons com El tinc fan de tu, Passejant per l'habitació, Nena, No sé pas com, Mai diguis mai un mai, etcètera, etcètera. És clar, qualsevol de les 11 cançons que formaven part d'aquest disc ens agraden totes, eh que sí? Anem al darrer, de les píndoles. Som-hi, Jordi. I anirem acabant. No, Jordi, per què? Anirem tirant. No tiri res.
parlant dels corcats de la nou de Gaia que demà farà 30 anys que van actuar al casino de Constantí fins a setmana que ve Sílvia i oïdors del Fans de Tarragona i del Ja Tardes Cap de Setmana Adéu
Un, dos, un, dos, tres. Chupo. Chupo. Chupo. Chupo. Chupo. Chupo. Chupo. Chupo. Chupo. Chupo. Chupo. Chupo. Chupo. Chupo. Chupo. Chupo. Chupo.
Gràcies.
Fins demà!
i per nit s'ha subit i mai, mai, mai des d'incidir. Arribar tot moment, que ja ets un poc, que ets de parer, que ja ets un poc, a casa, un mirall, sempre, sempre, és molt d'acredit. Pensa-t'ho molt bé, pensa-t'ho molt bé, quan t'estim que saps que encara et passen, a la tua part, a la tua part.
Bé. No, encara no els decidiu. Quan veig passat, una mirada al meu guard, demà em sentia gel, que és a la terra diva els teus peus. I ni tan sols, és un jugó que has dit adéu, és un jugó quan ell ha marxat, no ha esperat que dur la companyia.
Doncs fins aquí ha arribat el nostre retrovisor musical en el dia d'avui. I hem tancat amb ells, amb els corcats.