Fins demà!
Estava intentant fer història o pensar en el moment que van entrar a la meva vida els menús, però he pensat, dic més que explicar-ho jo, via telefònic que tinc un dels seus components. I l'excusa per parlar precisament amb ells és que aquest cap de setmana els tenim en concert dins els secrets en acústic, diumenge dia 8 a 2 quarts de 8 de la tarda. Mira, 8 a 2 quarts de 8.
Conjuntament amb un dia molt especial que és el dia de la dona, que millor homenatge per poder gaudir d'ells, a Estudio 23, al carrer del Vidre, número 8. I a més a més ja s'anuncien que no serà un concert a l'ús, sinó que és un gypsy jazz. Anem a saludar a Samuel García, Samuel del Tarraco. Què tal, Samuel? Bona tarda i benvingut. Hola, Sílvia. Com estàs?
Molt bé, doncs mira, encantat de salvar-te, i mira, sempre és el motiu que tenim coses d'ensenyar i coses de dir. Sí, ja feia temps que no sabia res de vostre. Sé que no pareu i que imagino que continueu assajant, continueu fent bolets, perdó, bolos, concerts, però dic, aquí a Tarragona, Tarragona com a tal, quan fa que no us trobava? Que ara és quan me dius sí, sí, fa dos dies, i ara me l'espisto.
Sí, tens raó que hi ha hagut un... això, com un palon d'un any, així, de fer concert i una mica més, per això. Sí. Jo m'he dedicat a viatjar una mica, no sé si per si també s'han afaventat, i clar, quan em marxa por ahí, doncs sempre fa la vida, no? Ho sé, ho sé. I a més, a més, quins viatges que has estat fent, que jo crec que a nivell... més que viatge com a tal, a nivell personal,
Jo crec que t'has guardat moltes coses a la motxilla, eh? Experiències d'aquelles úniques, eh? Clar, que una ha de poder, això, doncs, omplir la motxilla d'experviències i d'aventatges i tal, i d'històries per poder després, doncs, això. Pots fer un disc nou o tenir coses noves a ti. I ara estem en aquest punt, ara estem en aquest punt. Bé, vas estar a la zona de l'Àfrica, si no recordo malament, és possible? Sí, sí, ara vaig estar a l'Àfrica...
i ha sigut una experiència la passada. No dic res més, només així per sobre, perquè a més a més, alguna de les fotografies que vam tenir l'oportunitat de compartir, guinyo guinyo, que van ser espectaculars. Sí, bueno, és una mica aquest tipus de viatges, que són més culturals, que no són de bolserita, sinó que trepitjar els pobles, parlar amb la gent, comunicació...
Sí, he fet una feina d'investigació, no? Abans de marxar i penjar des d'aquí. Sempre tinc una flor al cul i m'acabo de trobar unes vegades que no m'imagino ni jo com les trobaré. Sempre he entès a superar les expectatives, però de molt lluny. Llavors, supercontent.
I al tornar ens hem activat, ja estem preparant el programa 19 i hem de començar a rodar, a tornar a tocar, a tornar a contacte amb el públic, a provar les propostes que tenim cadascú als concerts i veure si funciona o no. Sembla que l'etapa és més creativa i molt xulo. Se disfruta molt.
T'has trobat, ara tu pregunta així en general, eh? T'has trobat en aquest viatge a nous ritmes per afegir, precisament, en aquest nou disc, em deies? Sí, sí, sí, sí. Sí? Sí, sí, filla, d'aquesta època té una rigada musical brutal.
Però, bueno, en aquest tipus del Manutxes, això d'aquí, bueno, no es fa sentir, diguéssim, quantes cometes, perquè tot suma i tot se n'aprèn, i la veritat que sí que ha estat molt enriquidor, més a nivell personal, potser, que musical pel tema del Manutxes, però sí, sí, alguna cosa la trobarem d'aquí, segur.
A veure, que a menutxes us atreviu a tot, perquè quan li poseu una miqueta de swing, fins i tot cau l'emparito. O sigui, que amb això ja t'ho dic tot. Per això te deia que vosaltres aquí, amb el ritme o amb el filtre de menutxes, pot passar qualsevol cosa. Tu ho saps? Sí, vam fer un homenatge aquí a la ciutat fent el swing perito, que és el primer disc. I totes les altres cançons eren temes originals nostres, i aquest disc que t'emprovaran, doncs,
Segurament serà bastant de, no vull dir versions, vull dir més aviat homenatges, reinterpretacions, de cançons que potser no són del tipus de mainstream, que podria ser empalit o de Tarragona, no són cançons més internacionals. Sí. I que poden ser de Brasil, que poden ser de rock, que poden ser de diferents estils. Ah. Però que estem passant-nos per onçades del nostre particular, no?, els nostres fills d'aquí, en la nostra guitarra espanyola, però passant-li per onçada encara més flamenc. Donarem una novel·la més flamenc encara.
Sí, perquè jo i el Jordi ens agradava molt, molt, molt el flamenc. I hem pensat que el flamenc havíem de posar una mica més davant. I així, diguéssim, desmarcar-lo una mica de l'any i de la nit i fer encara més la nostra.
I és que estava aquí al·lucinant, perquè m'he trobat també els sinfonies, amb cançons com el cant dels ocells, o la sinfonia com a tal, i ara estava pensant, doncs potser ja començàveu a donar-li color i caligua aquesta idea fent precisament aquestes versions.
Sí, vam fer aquests dos temes, van gravar-nos fa un any pico, i ja vam provar-nos el que era posar-nos a la prova, a vegades fer versions de cançons que la gent no s'espera o que la gent, bueno, que la gent li podria gravar i que per nosaltres sigui un repte de fer. Per exemple, a Can dels Ocells, quan s'ha de passar una cançó que l'escolta, m'encanta perquè la careca que posa és com... Això és la Can dels Ocells? Clar, clar. Què m'estàs dient, no? Què m'estàs dient? Sí, o la cançó de la Quinta de Betoven. I diuen, com? Que has fet una cançó de Quinta de Betoven? I a més, bueno...
Li donem carinyo, li donem respecte, som músics, som dedicant la vida a això, i els teus que fem a menutges i fem molt de carinyo i tot, que en aquesta línia no en val dir, diguéssim, però encara més la ment una mica.
I aquest gipsi que ens oferireu aquest diumenge, dia 8, recordo, de març, dins a Estudio 23, a dos quarts de 8 de la tarda, quines són alguna de les peces, no m'ho diguis tot, per no desballar-ho, però alguna de les peces a les quals podem gaudir són? Mira, per exemple, farem algunes cançons a...
de no feliç i d'alguna cosa. I s'escaparà, molt bé, molt bé. Però potser farem, començarà a provar aquestes cançons noves a la Ninja del Cintero. Sí. I trobar-nos en directe i per exemple podíem escoltar. És que m'estàs llenant de la llengua, eh? No, jo no, eh? No t'acabo de sentir, què ha passat? Torna a repetir què has dit. Mira, eh...
Te diré dos, ¿vale? Vinga, va. Cap on va la cosa, vinga, sí. Mira, una és una cançó que diu Bacaninha, número 1. És una cançó d'un compositor brasilenç que va fer una espècie de... Són obres escrites, són com si fos Bach que escriu, però que s'imagina que Bach sigués brasilenç i sabés posar noma i escrivís una cançó per la guitarra, ¿vale?
Això és una cançó molt mítica de Brasil, és una estandarte i el compositor, el Paul Mio Guerra, és com súper respectat i tal. Doncs això, que ningú podria fer per respecte, és com fer una versió, jo què sé, dels Dos Aguas, de posar una lletra en Dos Aguas, que ningú se li podeix, no? Per exemple, sí, sí, sí. Doncs nosaltres sí que ho farem. I és una música molt bonica.
molt ben teixida, preciosa, nosaltres li farem al nostre assajer. I també nota molt diferent perquè vegi una mica el ventany que pot haver. Encara hi ha coses que estan estan coent i coses que vindran. Però farem, per exemple, una de les cançons de The House of Raging Sun, de The Animals. Aquesta? Aquesta és una de les que podem sentir el...
el dimens, aquí, a l'estudi de l'estudi. Però això sí, amb els sedars dels menutxes, no? Sí, amb els vostres sedars, amb la vostra forma de tocar, de fer, d'interpretar. Sí, amb el menutxe personal, de swing, de flamenc, i, bueno, cadascú, nosaltres aportem el que som i el que hem après, i creiem que això ens defineix bastant.
I això m'has dit que és un petit avançament del que podrà ser el que serà el vostre proper treball discogràfic. La idea seria aquesta, que aniria cap aquí. Ui, quines ganes, eh?
Sí, aquesta va ser per la gana, eh? Home, home, i tant! Ja se sap més o menys quan entreu a estudi, ja teniu algunes cosetes ja gravades... Sí, sí, sí, no, ja, bueno, aquestes dues cançons que has dit tu abans, el Camp dels Ocells i l'Internet, ho hem dit que les inclurem també l'EP. Va. Però, bueno, a vegades no l'escoltem gaire, però tant, t'em arribar a l'estudi Sol de Sants el dia, el dia 12, 12 d'abril. 12 d'abril. 12 d'abril ja farem allí, el gros gros és el cap d'aquest dia.
Molt bé, molt bé. I esteu més que convidats, eh? Si podeu venir els tres, els tres. Us espero aquí a la ràdio i ja el presentem, eh? Igual si venim i expliquem bé, posem cançó per cançó i us donem, que és xulo.
Mira, precisament aquests dies he pogut fer un desgranament d'un CD, de l'últim disc de la Noemi, de la Ben Ant, que el Big Band, i mira, poquet a poquet ella anava explicant cosetes, hem estat gairebé una hora i hem pogut sentir tot el disc. I això, mira, també us convido a fer-ho amb vosaltres. Sí, sí, és un exercici guai per un mateix i pel públic que vulgui escoltar-ho, els teus oients, segur que ha tirat molt perquè sempre s'ha après.
Ara per ara, que vinguin i gaudeixin de vosaltres, recordem que serà aquest diumenge, que a més a més m'ha agradat molt perquè dieu, doncs mira, la manifestació, i una vegada que acabi la manifestació us veniu al concert. Eh? Reivindiquem. Reivindiquem i anem cap allà, eh? I portes obertes. A més el teniu allà a la part alta, que és un lloc superbonic, que és un carrer d'aquells entranyables per descobrir si encara no ho he fet i cap endavant.
Jo vull fer una crida a la gent, a aquest entrevistat que hem fet, que si tenen ganes de vindre o tal, i si tenen dubtes, que no en tinguin, perquè si durten gaire potser no arriben a temps, perquè vam treure el cartell el dilluns, i ja vam acabar 7 o 8 hores, ja estava el 3 quarts de l'aforament, ja estava complet. Però que ningú es preocupi, perquè si donessin entrada, aquí quedaria una llista d'espera,
i segurament que podem obrir una tauleta aviat. També estem trobant el repertori i us tornem a trobar el Twitter un altre dia. O sigui que no t'ho diuen ni gaire.
a tocar i que ens veurem aviat, segur. Recordo que amb l'entrada, que és un donatiu de 12 euros, tapa i beguda. O sigui que tenen un gran concert, la tapa i la beguda. Com els mimeu des d'estudio 23, eh? No, jo no. El format aquest és el del Richard. Sí, sí, sí. I mola molt perquè la gent es troba allà, fan la copeta de vit, van arribar, vas competit per anar de muntar, no?
I això ja fa caliu. Ja fa caliu, clar, clar. 30-50 persones, 30-50 persones, que ja fa caliu, la gent xarra, tots estem per aquí també, xarrem amb ells, estem com a casa, allà hi ha l'estudiat, llavors, mola, mola que es crea aquest ambient, que ja hi ha una comunitat pública des del minut zero que ens fa la porta. I que tinguem l'oportunitat de gaudir-lo, i serà aquest cap de setmana, que no se l'oblidi ningú, eh? Sisplau, sisplau, eh?
El diumenge, a la nit i mitja, a Carrera del Guida. Molt bé. Això, a dir, estarem tovint de menutxes, tovint el nou i passem una bona estona. Doncs sí, doncs sí, i que queden... Espero que quedin tots apuntats, eh? Samu, gràcies, gràcies, gràcies. A tu, a tu, a tu. I el que et deia, que quan ja ho tingueu a pamat i ho tingueu ja enllestit, aquí us espero amb els braços oberts i podem presentar-lo, d'acord? Moltes gràcies. Moltes gràcies. Què fem? Acabem amb aquesta sinfonia, et sembla?
Vinga, vinga. Mira, és que li heu donat un carió. És que no ho sembla, és que no ho sembla, és veritat. Perquè ja coneixes aquestes notes i això, però és que després ja ho veureu, ja ho veureu. Escolteu, escolteu. Gràcies, amo. Adeu. Adeu. Adeu. Adeu.
Fins ara!
Bona nit.
Fins demà!