Bona tarda, són les 6. Bona tarda, són les 6.
Us parla Tero Ortega. El Ministeri d'Agricultura, Pesca i Alimentació ha autoritzat 13 dies adicionals de pesca per cada embarcació de la flota d'arrossegament del Mediterrani aquest 2025. El ministre Lluís Planes ha defensat que la mesura assegura l'activitat de la flota en la campanya de Nadal i que forma part dels mecanismes de compensació negociats amb Brussel·les. En declaracions a Tarragona Ràdio, el president de la confraria de Tarragona, Esteve Ortif,
Es mostra caut amb l'ampliació de dies i acusa Europa de posar-hi un pedaç. Bé, els 13 dies és una altra part més d'Europa, de Brussel·les i del nostre govern. Tot això no porta a res, simplement a la destrucció del sector, del sector de pesca i tot el sector primari, en benefici del nord d'àmbica.
on d'allí portaran tot el peix i tot el reste del sector primari, com agricultura i remaderia, que ja està passant als altres sectors. D'acord amb les quotes pesqueres, a 2025 Brussel·les va aturgar un màxim de 130 jornades de treball als pescadors del Mediterrani. Un topall que una part del sector català ja ha esgotat.
I els transportistes reclamen que els camions puguin tornar a utilitzar la Nacional 340 per reduir el trànsit de la P7 a l'Ebre. Els camioners es mostren escèptics amb la mesura anunciada per trànsit de reduir la velocitat a 80 km per hora. Javier Arnedo, president de Conetrans, la confederació espanyola d'organitzacions empresarials de transport per carretera, demana que s'actuï per millorar les infraestructures. Aquí hi ha una falta d'infraestructures.
Eso sí que nos queda claro a todos. Creo que en eso coincidimos todos. Cuando alguien va a la autopista y vemos la cantidad de vehículos pesados y ligeros que hay, sabemos todos que hay una falta de infraestructuras. Dentro de esa falta de infraestructuras que tenemos ahora tan grande y tan agresiva, sabemos que necesitamos ampliar esas autopistas. Todos lo sabemos. Ampliar las autopistas no se hace de la noche a la mañana.
Ha demanat que es construeixi el tercer carril a l'autopista i que la Nacional 340 s'ampli i s'allargui la set que actualment s'acaba a Vandallós, Hospitalet de l'Infant.
I mercaderies per l'interior. Alerta que l'estació intermodal de Vilaseca faria impossible el desviament de les mercaderies per una línia segregada per l'interior. La plataforma urgeix a les administracions a planificar amb visió de conjunt i prioritzar la seguretat. Diuen que la solució proposada pel Ministeri obliga a dissenyar un ús ferroviari complex. Rebutgen frontalment aquest projecte.
El Col·legi d'Advocats de Tarragona ha assistit a 1.167 dones víctimes per violència masclista. 618 a la ciutat de Tarragona. Les xifres indiquen que les denúncies han baixat lleugerament una mica més d'un punt, però que han crescut en l'àmbit digital. El degà dels advocats tarragonins, David Rocamora, reclama més recursos. La violència contra la dona és una...
circumstància absolutament intolerable en una societat moderna amb els valors que nosaltres pretenem defensar, incompatible amb un estat social i democràtic de dret i les ideologies i postulats polítics que rebutgen l'existència d'aquesta violència amb unes característiques i condicions específicament marcades i individualitzades mereixen el nostre rebuig.
Valoració dels advocats, la vigília del 25e. Demà l'Ajuntament de Tarragona ha convocat a les 11 la lectura del manifest en el Dia Internacional per l'eliminació de la violència envers les dones. La consellera d'Igualtat i Feminismes, Cecília Mangini, explica que és un dia per reivindicar. El lema és el masclisme juga brut.
que es una verdad incómoda, necesaria también, con las palabras, llamando las cosas por su nombre, que es que el más clima yuga brut no desaparece, sino que se reinventa, se transforma, incluso se digitaliza y sigue estando presente en nuestras vidas y en todas las facetas de la sociedad.
El Servei d'Informació i Atenció a les Dones atès 86 casos de violència masclista en el que portem de 2025. Les notícies a www.tarragonaradi.cat Un retrobament. Un projecte.
Un viatge a les entranyes. La companyia tarragonina Antagonista Teatro presenta la seva obra més premiada, Los Centros de Lorca, una visió contemporània de l'univers Lorca. Divendres 28 de novembre a les 8 de la tarda al Teatre Tarragona. Informació i entrades a antagonistateatro.com
El dotzer Festival Internacional de Fotografia a Scant Tarragona reafirma la ciutat com a referent de la fotografia contemporània a la Mediterrània. Fins al 7 de desembre, el moll de costa cull talent latent i el despertar d'Icar. Endinsa't en els fotobooks, la mirada irònica de Txema Salvans i la mostra de Paula Artés i els Scant Films. I no et perdis el projecte de Mer Houseman i la publicació Bloc.
L'aigua inspira aquesta edició.
A partir del 22 de novembre, els trens regionals del sud de Catalunya milloren la seva oferta. Més connexions diàries, menys temps de trajecte i major fiabilitat. A més, l'R13 recupera el trajecte entre Barcelona i Lleida i s'amplien els horaris de primera i última hora del dia per arribar a les principals capitals. Consulteu aquestes i altres millores a la web rodaliesdecatalunya.cat i renfe.com. Ministeri de Transport i Mobilitat Sostenible. Govern d'Espanya.
L'Institut Català d'Investigació Química, l'ICIC, fundat el 2004, és un referent en investigació de processos químics sostenibles, química per a la salut i descarbonització. Amb 250 científics de 40 nacionalitats diferents i situats al campus Sesselades, l'ICIC col·labora internacionalment amb institucions i empreses generant un impacte en la indústria i la societat. Descobreix-ne més a www.icic.cat.
Amb el Pla Impuls Dipte, la Diputació de Tarragona col·labora amb els ajuntaments per reduir els tràmits burocràtics i oferir-los eines i recursos per impulsar els seus projectes. Solucions per al teu ajuntament que milloren el teu dia a dia. Pla Impuls Dipte. Pobles, ciutats, persones.
Diputació de Tarragona. Ja hi tornem amb les obres per tot arreu. Però aquestes són diferents. Saps que estan millorant la xarxa de clavegaram? És per evitar filtracions i garantir la qualitat ambiental. El 75% de les obres es faran sense obrir races amb una tècnica nova que fa que tot sigui més ràpid i menys molest. A més, ens ajudarà a tenir a Tarragona i la Canonja uns entorns més nets i eficients. Informa't sobre els carrers, les fases i el calendari d'actuacions a ematza.cat.
Molt de costa, la Rambla de la Cultura a la vora del mar. Vine i passeja, parleix de la cultura, del lleure i de l'esport al Port de Tarragona. Hi trobaràs museus, exposicions, teatre, activitats, espais per passejar i fer esport. Completa la teva visita amb un tast de la gastronomia marinera del Serratllu.
A tots els constructors, instal·ladors, electricistes, reformistes, fusters, paletes, pintors, lampistes... Us esperem a Obramat, perquè tenim tots els oficis de la construcció i la reforma en un únic lloc. Visita els nostres magatzems o entra a obramat.es, on compren els professionals.
Al Tanatori Municipal de Tarragona invertim en la teva tranquil·litat. Hem iniciat una reforma de 3,2 milions d'euros per la millora general d'instal·lacions i serveis, sala d'atenció a famílies i eficiència energètica. Les obres finalitzaran el segon trimestre de 2026. Disculpeu les molèsties. Tanatori Municipal de Tarragona. Sempre al teu servei. Vols fer créixer el teu negoci aquest 2025? Tarragona Ràdio t'ho posa fàcil.
Amb tarifes adaptades per a tothom i novetats com la promoció Nou Comerç. 7 dies de publicitat, des de només 80 euros més IVA. I si vols més visibilitat a la 96.7 FM i tarragonaradio.cat, aprofita ara els descomptes exclusius per a contractes anuals. Contacta amb nosaltres al 673 325 497 i fes que el teu negoci marqui la diferència. Tarragona Ràdio. Som 40.000.
Fins de Tarragona, a Tarragona Ràdio.
Bona tarda, hola, què tal? Benvinguts a la sintonia de Tarragona Ràdio. Us he dit que comencem la setmana, que avui és dia 24 de novembre 2025 i que tenim bons protagonistes que d'aquí una miqueta us presentarem. Però abans, deixeu-me fer una trucadeta. Últimament això de les trucades no les faig i molt malament per part meva, Sílvia. Però és que aquesta també és d'aquelles coses que són excepcionals. Així que anem a saludar
A un altre, jo crec que de les oients que fan més temps que seguim i ens segueixen. O sigui que anem a trucar-la. A veure si ens agafa el telèfon o encara està de celebració. No ho sabem. És una sorpresa, eh? No li hem dit res. Ai, ai, ai. Ai, que deu estar de celebració i no ens agafa el telèfon.
Estem esperant, eh? A veure, a veure. Ara dirà, ui, que raro, què ens truca? Què passa? Sí, deu estar de celebració, perquè no s'agafa el telèfon. Hola. Hola, què tal, Imma? Com estàs? Hola, guapa. Què tal? Doncs estàs en directe per Tarragona Ràdio...
Home, que feia molt de temps que no fèiem aquestes coses. Hola, Sílvia, no escoltem la ràdio. Està parlant amb la meva moda. Doncs molt malament, molt malament. Bueno, a veure, no, és veritat. Millor perquè si no ja no us haguéssim portat la sorpresa que esteu en directe per la ràdio. Ima? No és el mateix de la ràdio. Com a les 23 anys? Com estàs? Sí, 25 anys a la cama. Quanta, sí, quanta?
Rodonets, rodonets, eh? Molt bé, molt bé. He de confessar-te, Imma. Imma, he de confessar-te, i els estava explicant als oients, dic, no sé si la Imma m'agafarà el telèfon.
Perquè, com dic, deu estar de celebració, sé que avui teníeu dinar de família, i normalment aquests dinars s'allarguen en el temps, que se converteixen en sopar, berenar, etcètera, etcètera. Dic, no sé... Veus? Està bé aquí parlant. Clar, clar. Dic, jo no sé si ens escoltarà o no ens escoltarà, i a veure què...
Què et diu la Maria? Ja ho sé, què m'havia dit, ja ho sé, ja ho sé. On heu anat a dinar? On heu anat a dinar? A veure, on s'ha celebrat això? No, però on? On heu anat? Sí, molt bé. No, però on? On heu anat a dinar? Molt bé. A casa d'Alfamília. Molt bé, molt bé. O sigui, que esteu per aquí a propet de la ràdio o què?
Ara t'escoltem, ara te l'he posat. Ara ja estem a casa. Ah, ja esteu a casa. D'acord, d'acord. Molt bé. Bueno, i aquests... Sí, de la família, i els altres eren de fora. Molt bé. Els que se junten a la Imma, allà a la Rombleta... És que té una bona colla, eh? Sí, per aquí. Ons érem. Déu-n'hi-do, eh? Imma, tens una bona colla d'amics, eh? Ja...
I en guany, farem un any perquè és mig isles, 50 anys farem una mica més d'estra. Clar, i de soroll, què es diu, eh? Sí. S'allargarà una miqueta més aquest aniversari o no?
Bueno, fins de semana segurament, sempre que hi ha algú... Per això que hi ha moltes vegades que la família no hi és, altres que no poden estar... No, encara falten, falten els de Barcelona, la família de Barcelona, que aquesta setmana no podien vindre. Vindran ara per aquests dies de festa, el dia 6 o el dia 8.
Vindran i ala. Així aprofitaran el pont, aquestes coses dels ponts. El que passa que un any el pont està una mica estrany, però que comencen a estar acabant dilluns. O sigui, no tenim massa aqueducte avui, aquest any, per poder celebrar-ho. Potser l'any vinent, que jo el dia 6 serà diumenge, el dia 8 serà dimarts, i encara podem agafar i repascar el dilluns. Perquè si vinguen tots els nebots, ma germana i els deixols, i els crios de...
De Manegodes, allà ja són quasi 12 persones més. Imagina't, eh? Imagina't, imagina't. Doncs, Imma, que volíem desitjar-te un boníssim aniversari, que això fa molt de temps que saps que no ho fem, i dic, mira, a veure si tornem una altra vegada a agafar carrerilla, i això, que us tenim en contacte i no us deixem de banda, eh?
Un petonarro ben fort i feliç i benvinguts a la cinquantena. Vinga, va. Ara agafa carrerilla. Ja tenen envidia. Per cert, petició. El dia 11 és el meu cumpleany. Ja ho sé, però no estem. Ja ho saps que marxem, no? Ja ho sé, ja. El dia 11, el dia 11. No, perdona. El dia 1 seré el teu aniversari.
Que t'ho van canviar, tu, Maria, eh? Clar, tu t'ho van canviar. I sempre ho he fet el dia 11, i ara resulta que sóc nature el dia 1. Perquè veig, ara tens el dia 11, el dia 1 i els que vulguis, eh? Sí, sí. Anar sumant, anar sumant. Tinc 3, 1, el dia 1 i 2, 2, el dia 11. Molt bé, molt bé.
I sort que no és el dia 11, que és el dia 12, però també hi ha un altre 1. L'important és celebrar-ho, Maria. I tant, i tant. Perquè ets la primera. És la primera. Imma, pregunta, cançó... Adéu, guapa. Però no marxis, Imma. Imma, no marxis. Digue'm una cançó, la cançó que més t'agrada ara. A veure, aquesta...
La morotxa, però no la tendré, ¿no? La morotxa. Tenim internet ara mateix que fas un xic i la canvies. Aquesta, aquesta. Aquesta, aquesta. Doncs vinga, aquesta, aquesta per uns altres. Gràcies.
Adéu, guapa. Bona nit i bona hora. Felicitats. Adéu, adéu.
que baje lento, lento, lento, pero siempre atento, me gusta que te guste, pero cero sentimientos, mi amor, yo soy así, no quiero meter cuentos, pero si te digo que no te entro, yo te miento. Baby, yo soy el hombre que tu cuerpo necesita, yo soy el que sabe que tenés ganitas, sé que te saqué a tirar unos pasos, vamos paso a paso, me tomo un par de vasos y saco
La morocha que se muere de ganas No puede hacer todo el campeón Quiero que juegue la banda
que fa molts anys, jo no recordo, ara li volia haver preguntat quants anys fa que ens escolta, que ens segueix, que està aquí amb nosaltres. Imma, felicitats i per molts i molts anys. Estem esperant que en qualsevol moment arribi als estudis de Tarragona Ràdio el Sílvio Alvarez per presentar-nos el seu infinit de primavera i que el que fem és canviar els papers normalment per acabar.
fem el retrovisor musical dels dilluns, doncs mira, el posem ara i xerrem i fem com si fos sempre a d'altres quarts. Vinga, anem avançant les cosetes del programa. Obro els ulls, agafo aire, avui noto diferent. La mirada d'un Guevara, immortal a la paret. Semblava que el mes de juliol mai no arribaria. I que les coses mai canvien, però sempre hi ha...
I ja sabeu que aquest primer dia, doncs, encetem la setmana i ho fem amb ell, també amb el retrovisor musical, que avui ens parlarà d'una festa molt especial que va tenir aquest cap de setmana. Vam passar moltes coses aquesta setmana passada, també. Una festa de 25 anys, un calço fest i etcètera, etcètera. Però anem a saludar el Jordi Sobranyes. Jordi, hola, hola, hola. Hola, Sílvia. Què tal? Com estàs? Doncs mira, aquí molt contenta. I tu? Jo ben contenta.
Bé, gràcies. Explica'l, fantàstic. De concert en concert, com podràs comprovar. Ho sé, ho sé, eh? Quina canya, eh? En el retupso musical número 297 continuarem parlant de la festa dels 25 anys del concurs Sona Nou, que es va celebrar el passat dijous a la sala Antiga Fàbrica Dam de Barcelona. 26 exconcursants ens ho van fer passar d'allò més bé.
Entre ells n'hi havia dos de les nostres comarques, el cantautor Eloi Durant i els cambrilencs Gadagang. Els Gadagang tornaven als escenaris després de molts anys. Van participar en el concurs l'any 2002 i des d'aleshores ja van fer coneguda la cançó Si et cau és que pica.
L'actriu Rausenca Georgina Llaurador, present entre el públic, també se la sabia. Aranyes, què tal? Aquí tenim el Jordi Martí del Gadegang. Hem tornat al Gadegang, doncs? No, ho hem tornat avui. Només hem tornat a fer una cançó perquè ens feia molta il·lusió participar al 25è aniversari del Sonenou, que és un concurs que ens estimem moltíssim perquè gràcies al Sonenou...
Nosaltres vam fer tot el que vam fer. Nosaltres va ser un projecte que va durar 5 o 6 anys i vam poder tocar la majoria de festivals més guais de l'escena catalana del moment, de principis del 2000 i estem encantadíssims d'haver vingut avui aquí a tocar només una cançó i ens hem passat molt bé, hem tornat a trobar amics que vam conèixer en aquella època i estem super contents.
Tu te'n recordes del Plaça Major de Montblanc? Sí, i tant, i tant, i tant. Any 2002? I tant, i tant. Sí, sí, era l'estiu, sí, a la prèvia del Senglar Roc, devia ser, no? I nosaltres vam fer el Sonenou tocant a la Plaça Major de Montblanc. Sí, me'n recordo que vam fer l'actuació allí amb 3 o 4 cançons que llavors només teníem aquelles, i a partir d'aquí, no sé, jo vaig baixar a l'escenari, recordo trobar-me, trobar-te a tu...
Jo estava allà. Tu estaves allà, sí, segur. T'ho vaig trobar, tu, gent de l'OM de Roc, gent del Sonenau, felicitant-nos i dic, hòstia, què ha passat aquí? Perquè, clar, no ho sé, va sorprendre la... Anava amb uns escuts, no? No, portàvem uns cascos de soldador.
Sí, donar les màscares, sí. Bueno, portar-ho amb coses, sí. Bueno, el que vam intentar és fer sempre, a part de la música en directe, doncs mirar de fer una mica de comèdia, perquè nosaltres, com que venim del món del teatre, de la música, coses de carrer, doncs mirar de posar alguna cosa així. Hola, soc la Georgina Llaurador i he vingut aquí a la celebració dels 20 anys del Sona 9 a veure tots aquests grups, però sobretot, sobretot a veure cada gang. No, no, no, no,
Si el cou és que pica. Si el cou és que pica. Si el cou és que pica. Si el cou és que pica. Si el cou és que pica. Si el cou és que pica. Si el cou és que pica. Si el cou és que pica.
Des del disc, el cap et bull. Els Gadegang.
I si estàvem a la festa del Zona Nou amb els Gadagang, canviem de festa i aquesta vegada agafem una miqueta de salsa, però la salsa de calçot. L'incepte es va celebrar a Valls el primer festival Calçofest. 10.000 persones van emplenar una carpa de 5.000 metres quadrats ubicada a la zona del Fornàs.
L'encarregada d'obrir el festival va ser la ballanca Maria Jacobs. Després hi van passar formacions com ginestals, catarres, ficalfaraues, detillets, buos i la fumiga. La Maria ens va explicar que divendres actuarà a l'encesa de llums de Nadal de Valls.
Feia des de les dos anals que no hi havia tanta gent aquí abans en un concert, no? Vaja, vaja. Una carpa així de gran no l'havíem vist, eh, des de les dos anals. Bueno, les dos anals era més petita. Ja, ja. Com ha anat aquest concert, Maria? Molt bé, estic molt contenta de poder, mira, haver presentat per última vegada el disc. I res, moltes ganes del que vindrà. No sé què ens portarà a la vida.
Quines cançons has fet? Quines són les cançons que has fet? He fet, he presentat les últimes, els no singles de Heartbreaker i Bombolla, i llavors hem fet un repàs del disc Invisible, del disc El Porto Escrit, una mica de tot. I versions. I properament no en podrem veure, perquè ara últimament costa molt, eh? Sí, doncs la setmana que ve. On estàs la setmana que ve? A Valls. Però en un lloc amb menys públic, no? A l'encessa de llums.
Doncs sí, estarà l'encesa de llums de Nadal a Maria Jacobs aquesta setmana.
Però aprofiteu-la per anar-la a veure, perquè musicalment parlant ja ens va dir que estaria molt, molt cara de veure sobre els escenaris. Això no vol dir que continues traient discos, que continues traient alguna cosa altra cançoneta, que potser de cara més endavant. Però que ara per ara, els concerts a sobre l'escenari, aquest alcalço fes i sent a casa no podia dir que no.
Agafa'm, no em deixis d'anar saltant. Sempre tornes quan mires les històries i llavors anem.
I anem d'encant, Jordi. I per l'acabant tindrem un record pel Josep Romeu Toñin, també del Valls. Ah, veus? El qual va ser el baixista dels Trull. Molt bé. El Josep ens va deixar avui fa 4 anys. Fins la setmana que ve. Sílvia i oïdors del Fans de Tarragona i dels Ja Tardes Cap de Setmana. Adeu. Adeu. Doncs aquí el nostre homenatge per ell, per tota la família i amics. I ara queda el nostre record.
Nosaltres tanquem el retrovisor musical, però el programa continua. Com és d'infinita la teva primavera? Ara coneixerem una miqueta. La nostra, que ara mateix, d'aquí una miqueta en parlem, té nou cançons. Ara les escoltarem. Cap on van els teus ulls tristos, descobrint amb la mirada l'amor.
Focinetes, celtes, llavis, sota endresa de joquina que fa somiar. Caminat, sents que la vida preta el cor ofegant.
Els teus cabells somriuen. El vell que els desventinem. Jocant. Anem. Al teu cos trencline. Despertes per mirar. Decisim. Caminar.
Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà!
Fans de Tarragona. De dilluns a divendres, una hora per la música de casa.
Quan el temps em queda... Dos mons. Dos mons. Quantes hores hi ha d'esperar? Abans no sigui massa tard.
Si pensar es inútil y productivo el sueño, ¿para qué preguntarse?
Mójame de tristeza, déjame fallecer. Será por culpa del humo, será por reconocer que no es que perdiera el norte, no quiero volver.
Avui us convidem...
a veure de quant infinita és aquesta la seva primavera. Ell és compositor, productor, etcètera, etcètera, etcètera, que aquí afegiríem un munt d'adjectius i, a més a més, qualificatius i bons d'ella, Sílvia. Sílvia Álvarez, Sílvia, bona tarda i benvingut. Bona tarda, Sílvia. Quina bona companyia m'has portat avui. Jo t'esperava només a tu i volia en un principi donar-te una sorpresa, però no, la sorpresa me l'has donat tu, ho havia dit.
Sí, sí, era impossible que vingués sense mon pare, avui havia de ser així. Home, a més a més, ja estava dient fora d'antena, dic, ostres, perquè jo sé que ell ha format part del disc, d'aquest disc, i dius, no, no, i també ha cantat, i també ha fet no sé què, que entri, que entri també i que formi part d'aquesta entrevista.
Sí, sí, el Candy ha estat mesclant l'àlbum amb mi tot l'estiu. De fet, gran part de la mescla ha estat seva. Jo l'únic que feia era anar allí, burxar, i dir-li, papa, això... Això no m'estava d'agradar, eh? Sí, sí. I a part d'això, vaig tenir la sort que cantés en una de les cançons, que és la cançó que dona nom a l'àlbum, i que per motiu d'un error burocràtic no posa el seu nom a la publicació. Per què? Què ha passat? Molt malament, eh? Ha sigut un error burocràtic, però estem en procés d'arreglar-ho, perquè és potser la cançó més bonica de l'àlbum.
A veure, jo no és perquè sigui aquí el Candy, és molt bonica, però les altres també. A veure, no podem deixar-li treure ferro. Sí, no... I a més a més, estàs aquí com experimentant, et trobem i no et trobem, et desdibuixes... És una miqueta com la portada del disc. Exactament. És un dibuix i un desdibuix en un constant.
Sí, sí, és exactament així. De fet, és xulo que ho mencionis perquè era la intenció. I també té molt de gra, la portada, no? És així com a molt granular. Sí, sí. I també és una forma de fer un guinyo, perquè l'àlbum està ple d'un concepte que es diu síntesi granular. Que m'has d'explicar què és. Jo no en tinc ni idea, eh? Sí, això és...
És un sintetitzador o una forma de síntesi d'àudio que transforma l'àudio en molts fragments petits, en milers de fragments, i llavors tu pots distribuir-los en l'espai, al costat dret i esquerre de les teves orelles, i pots crear instruments a partir de fragments de so.
És com ara jo, per exemple, a l'estèreo, ara estic notant a la meva orella dreta, que tinc la guitarra, i que de mica en mica me van sortint els sos cap a l'esquerra. És una mica jugar per aquí? Sí, però has de dividir en fragments microscòpics cada tros d'àudio, i llavors els fa sonar de forma selectiva. És una forma de generar com delays i generar textures, i l'àlbum està ple d'aquest concepte, perquè fa que...
fa que els sintetitzadors sonin una mica més a lloc, perquè formen part ja d'un instrument que ja existeix dins la mescla, com una guitarra. Si tu agafes una guitarra i la transformes en un sintetitzador granular, tens un sintetitzador que sona com una guitarra, però no és una guitarra, i és un so que ja coneixes perquè ja has sentit la guitarra, però és estrany, estan entre els dos mons.
Però això vol dir que pots jugar amb qualsevol dels instruments, que vulguis. Amb el que tu vulguis, ens podem tirar un pet i podem transformar-lo en el civilitzador. Eh, el tanto, eh? Que coses pitjors se'ns han dit, ja ho sé. Haurem de provar-ho, això.
Home, Candy, hola, què tal? Que no t'he saludat a ningú. Hola, què tal? Jo tampoc he saludat a ningú aquí. Estava equivocada amb el que estava explicant això. I és que, a més a més, tu que estàs en el món de la música, des que, com aquí, qui diu, vas néixer, et van donar una guitarra. Quan va néixer ton pare ja va sortir amb la guitarra allà dintre. Més o menys. I després ja li van posar el micro.
No sé què devia tenir, eh? El meu germà gran, Lluís, al qual el Silvio s'assembla bastant en algunes coses. Afortunades, afortunadament. Sí, sí, i tant. És una bellíssima persona. L'ADN. Ell va aconseguir la primera guitarra i jo potser tenia 10 anys.
Que aquí que li vas prendre directament. Bueno, vam aprendre tots. Diguem que corria per la casa la guitarra. Qui ets tu per no parar-la, no? Ell ja corria de... També tu? Sí. No sé com va ser que un dia li vaig dir... Papa, ensenya'm a tocar una mica la guitarra. Jo també vull. Però ell no em va forçar mai. Ell simplement tocava. El veies. Jo escoltava. I un dia vaig pensar... Sí, sóc jo el que toca. I a partir d'aquí ja vas donar aquest pas. Sí, la resta va ser una obsessió.
Que bo, que bo. Bueno, està bé. Jo crec que la música és la millor de les obsessions.
Costa molt de diners, això sí, i a més a més d'un que l'altre mal de cap. Però, clar, depèn d'altres obsessions, encara són pitjors. Jo tinc una teoria sobre això. Com més pobre ets, més creatiu has de ser per poder fer música. I això et fa arribar a conclusions molt diferents, ni millor ni pitjor, perquè hi ha gent amb molts diners que fa música molt interessant. Però com a persona sense diners, quan hi ha algun recurs que vull i no me'l puc permetre, me l'he d'inventar.
I això em situa sempre en un espai de constant descobriment i em fa sentir un avantatge brutal. Em sento com capaç de qualsevol cosa, tot i que no tinc el capital per fer qualsevol cosa. Però a més a més busques aquelles solucions, que dius, ara tinc per davant aquest repte. Però em lo ponen a buscar, no? Si hi ha alguna cosa que vull fer i no em puc permetre, intentaré inventar-me-la.
I si no, doncs, bueno, no la faré. O sigui que tenim l'oportunitat de sentir aquest disc ple de molts instruments que potser només has tocat tu? Seria una de les coses? No, però gairebé. La majoria els he tocat jo, però he tingut la sort... Canvia que sí, eh? La majoria els he tocat jo, però he tingut la sort que m'han acompanyat alguns músics que són essencials.
Com el Karim Habib, que és el meu guitarrista i un músic increïble, que viu aquí a Tarragona. O el Lito Wakame, que és un cantautor de Reus, que també és tremendo i m'ha acompanyat en molts temes. O el Christian Papió, que és un bateria de l'Escènia, un poble perdut al sud, que també és un nervi de la terra. O el David Cuenca, que és un baixista també collonut. O mon pare.
També, també. Però tot això, pensava que també ja són o formarien part del teu directe a l'hora de presentar el disc, per exemple, no? Sí, sí, definitivament tots aquests. Però tot el laboratori, Silvio, i a partir d'aquí amb tots els altres músics per poder anar sumant. Sí, hi ha hagut alguns canvis degut a temes de...
de distància, més que res, perquè no ens podem veure, perquè el Bateria ara està vivint al nord, i el baixista està vivint a Holanda, i hem hagut de buscar substituts, però he tingut la sort de trobar un substitut fantàstic per la Bateria, que és el Roger, el Bateria d'Ità Caban, que és un tremendo també, és fantàstic, i no és res, ja en sortirà un baixista, suposo. Això espero, eh? Pensava en aquesta cançó, no sé per què me venia, cada vegada que l'escolto me venen escuint. A veure?
És la cançó número 5. Que fas els cors d'aquella manera... Ara l'he començat, eh? Abans ja s'ha sentit... Ara després poses un show must go on. És que m'ha venit a dir... No sé, perquè quan l'escolto m'ha venit... Com si li haguessis ralentitzat l'entrada dels queens...
O després començant allò de mama... No vas mal encaminada, tampoc. Potser la meva font d'inspiració no ha estat Queen per aquesta cançó, però sí que és veritat que ja hem ralentitzat l'àudio. I això és molt guai que ho diguis, perquè hi ha molts processos d'aquest àlbum que els hem fet amb una gravadora de caset,
que feia servir el grup de mon pare quan érem molt joves. I la tenien abandonada en un trastero. Poden anar fins una per allí. Estava destruïda. I la vaig recuperar i la vaig fer servir per volcar veus i volcar sintetitzadors i alguns instruments. I llavors té un selector de velocitat. Llavors reduïa la velocitat de la cinta magnètica perquè sonés més lent i més grossa. Aquest és l'efecte de les veus harmonitzades. Em van preguntar un dia...
que si... Clar, que si el ralentitjaves, també vaig saltar la tonalitat, i em pregunten... I llavors la tonalitat de la cançó? Doncs aquest boig és el mateix, s'ha agafat la tonalitat de la... De la cinta. De la cinta. Sí, de fet, aquest tema el vaig construir, que primer vaig gravar...
Aquesta harmonia de veus i llavors vaig dir, hòstia, que bonica, la vaig gravar damunt d'uns acords. Llavors vaig borrar els acords, vaig dir, vaig a volcar només l'harmonia de les veus damunt de la cinta magnètica, vaig a reduir la velocitat i llavors a la tonalitat a la que la cinta decideixi que estaré, composo una cançó. I va sortir això. Doncs sentim una miqueta, us sembla? Sentim. Sí, vinga, va.
Doncs estava explicant ara mateix que, clar, just darrere, per la gent que ens estigui sentint o estigui veient-nos a través del YouTube, que, clar, he anat posant tots els títols conforme estaven trobats al disc. El que passa és que la cançó més llarga et quedava just al mig on està la de groc, si no recordo malament, si mira, veus, on estava la de groc, i, clar, et tapava la meitat de part del nas i part de la... I dic, no, no, no, que quedi a baix, ho sento molt. L'he mig castigat aquí al...
Sí que és veritat que és un títol llarguíssim. Però la cançó és tan estranya i tan conceptual que si no posava un títol una mica definitori, que definís una mica la cançó, ningú enxamparia de què va. I el millor d'això és que cada persona que em parla d'aquesta cançó me'n parla amb una teoria diferent i m'expliquen unes històries diferents. Com per exemple? A mi m'ha sonat Amar. Amar? I balenes. Molt bé, jo no t'explicaré de què va. No, una miqueta. Tinc una mica deia que és quan tot vols que surti bé i surt malament.
Ai, doncs a mi saps que hi ha la sensació quan estàs sota el mar, que tens un munt de sons i de sorolls, que no arribes a sentir res perquè només són com petites ametopeies del que tens a la superfície, o que fins i tot un peix, però un peix d'aquests grans, hi ha un plan balenes, quan veus un documental, els sons d'aquests. M'ha recordat? M'agrada, m'agrada. No ho sé. Sí.
No sé si... Cadascú és allò, no? És una visió. Igual que aquesta me'n recorda amb un petit rellotge. Com es diu allò de la música que no me'n recordo mai? Una claqueta, un metrònom. Aquest? Sí, aquest tema té una mica també de metrònom. Ajustem el temps. Quina merda, jo tampoc sé qui soc.
És que, a més a més, els títols són molt suggerents. També sóc això. També sóc això. Sí, jo també sóc això. Què és això? Això és jo dir-me a mi mateix que... El Gandhi està dient, a veure, que m'ha explicat. També està com jo, eh? Això és la por a publicar. Per què? Perquè faia molts anys que no publicava i em feia por generar una identitat artística.
i que la gent pogués definir-me amb la meva música. Que pogués dir, no, el Sílvio és això, el Sílvio és aquest gènere, el Sílvio fa aquest tipus de música, el Sílvio és aquesta persona. I a mi això m'aterroritzava, i no ho volia publicar, i no em volia saber res de ningú, i la conclusió va ser que donava igual. Que la qüestió és que, fos el que fos, jo també era això. Tot, no, eres tot. I no alhora. Exacte. Ningú sap qui soc, tampoc ho sé jo.
No, i a més a més ara tenim aquesta infinita primavera que estem presentant i potser al proper dies potser una tardor d'estiu.
Per dir alguna cosa. O una tardor corteta. O una tardor corteta, exacte. O qualsevol cosa que tingui a veure amb el que tu vulguis en aquell moment i el que vulguis donar. Perquè, clar, tot això és a base d'anar creant... Jo abans t'ho he dit, dins del laboratori de Silvio, i a partir d'aquí, després, una vegada que ja s'han fet totes les cançons, que recordem, són nou, les cançons que trobem al disc...
Estaves satisfet? No sé si encara haguessis canviat alguna cosa del disc. D'aquest disc? Estic molt satisfet. No arribaré mai a la perfecció. Tampoc la busco. Em vaig rendir ja fa un temps d'aquesta idea. No m'agrada gens pensar que això està acabat perquè no s'acaba mai.
Per tant, ho dono per fet i ja no és meu, ara és per qui ho vulgui escoltar. De fet, una de les coses que feia que no volgués publicar és això, és que una vegada ho he publicat ja no és la meva música, ja és la música de tothom i qui vulgui l'escoltarà. I hi ha coses d'aquest àlbum que per mi són tan personals que...
Potser no vull que les escolti tothom o qualsevol persona, m'agradaria poder decidir qui escolta. Però com no és així, una vegada l'he publicat, ara ja em sembla perfecte. Perquè és una petita imatge del que era jo fa dos anys, llavors, quan ho vaig composar, llavors és com aquest Silvio ja no existeix, doncs quedeu-vos-al i consumiu-lo com vulgueu. Jo ja no em vull saber res més. Per mi és perfecte, perquè ja no el tinc.
Ja m'he tret de sobre. Dos anys? Ara sí que m'has enganxat en fora de joc. Nosaltres, quan el rebem, està calentet. Per nosaltres és com si estigués acabat de sortir del forn. Però no és veritat. Fa dos anys que el vam gravar, el vaig composar i gravar i mesclar i masteritzar. Fa un any. Vam acabar de masteritzar-lo. I no va ser fins un any després que no el vam publicar.
Hem tingut alguns problemes amb el tema de perfils de distribuïdores i recuperar el meu nom, que quasi perdo, i una mica de...
Una mica de debacle pel que he pogut veure i sentir, no? Sí, però ara ja està tot bé i espero que el pròxim sigui una mica més fluid. A veure, eh? Això vol dir que ja estàs treballant. O sigui que composicions no has parat de fer-ne, encara que estem presentant aquest infinit a primavera. Pot ser que aquest 5 de desembre... Què dius? Queden dues setmanes. Una o dues setmanes. Pot ser que hi hagi una petita sorpresa
per regalar a tothom. Espera, espera. El dia 5 de desembre, ve a veure què tenim, eh? Oh, mira, net i polit. Mira que no tinc res apuntat. Quina visualitat. Mira que t'estic apuntant, Sílvio. Ai, doncs m'hauràs d'apuntar. Home, aquí ja estic apuntant-te. Sílvio, sorpresa. Aquest 5 de desembre m'arribarà una cançó extra de l'àlbum, Regal per tothom, de la mà de...
Ara te n'ha de fer una broma, eh? De la mà de... No serà el burrito sabanero. M'has enxampat. Especial, Nadal, de Silvio. Era justament un jingle de Nadal. Jo soc una persona supernadalenca. La gent que em coneix ho sap que jo soc profundament nadalenca.
Home, que allà teníem la primavera, que allà se'm va acabar directament cap al Nadal, el dia 5 de desembre. És un single amb una col·laboració de la Laia Cucó, una ballarina de la meva ciutat que també canta espectacularment. Sí, que balla, canta, aquesta xica ho deu tenir tot. I també fa fotos. I també fa fotos, això és estupenda. És una passada. I és un single que es diu Sóc un museu.
Ostres! I us el regalo, aquests cinc detesos. I té el mateix tant en la d'aquestes cançons? O li has volgut donar un altre llum diferent, precisament, perquè t'acompanyi a ella? No. Igual? S'ha veig encaminat en aquest pou. Jugant amb les veus. No, està bé, jugant amb les veus. Absolutament. Sí, sí, cap aquí va la meva música. Ara, jo també sóc això.
Bé, i que a més ho podem disfrutar durant molt de temps, eh? Això espero. Hem trigat dos anys, per l'amor de Déu. No, no, ara ja no. Amb més tal, tu també. Ja no trigarem tant. Espero i desig jo, eh? Ho hem après a la primera. Molt bé. De totes maneres, això d'allargar els processos creatius, és que en part, si ets artista, és el més gratificant.
Perquè és veritat que una vegada ja l'has acabat, és que ja perd l'interès per tu. Ja passes pàgina. És un llibre que ja has llegit, que ja saps com acaba d'alguna manera, perquè l'has fet tu, i tires cap a un altre. Tu passes ben quan ho estàs fent. El procés és la millor part. Amb diferència. Almenys, sobretot com a compositor, com a productor, com a enginyer de so, la millor part és quan estàs fent-ho.
I a més a més les expectatives, perquè quan descobreixes que... O sigui, quan et trobes una sorpresa mentre composes i hi ha alguna cosa que passa sense que te l'esperis i t'encanta, això genera unes expectatives sobre el que estàs fent, que tens unes ganes tremendes de seguir treballant amb això. I a mi em passa a vegades que, mentre estic composant, arribo a una conclusió molt xula...
i m'ho he d'escoltar diverses vegades, i a vegades simplement m'asseca el sofà i escolto 5 vegades el mateix que acabo de fer, sense lletra, només la música, i penso en totes les possibilitats de coses que podria fer amb això, i a vegades arribo a la conclusió que no vull fer res amb això, i no ho publico. I ho queda allà, com tantíssimes altres idees. O sigui, que potser ho podies haver fet, tu dius que no, però potser ho podies haver fet un triple o un quadruple infinit a Primavera.
Ui, no ho sé, quina feinada. Ja, ja, ja, però si va juntant aquests trossets i apareixen noves idees i va sumant i va sumant... Sí, m'agrada més descartar, eh? Sí? Més que anar sumant? Em senta molt bé descartar. Ah, doncs farà. Veus? Farà. Però que, eh, tu què em deies d'aquesta infinita primavera?
que era una de les millors perquè estava ton pare. Sí. Anem a escoltar-la, no? Anem a escoltar-la. Vinga, va, que després anirem corrents en el que ens acabarà el temps i no ho podrem fer. Així que agaudim-la. No la posarem sencera perquè ens queda el temps que ens queda i la cançó durarà 5 minuts, però almenys un tros bonic que podem disfrutar-la. No jo aquí ho entengui
Fins demà!
Si no és aquesta la manera Si l'amor no té cabuda El amor no té cabuda Som una guerra perduda Saltem dins un po' La ferida
No hi ha justícia i potser morirem sols Però quina delícia saber que ara hi sou Potser és aquesta la cançó feliç que espera tothom que faci
Potser no és allò que voldria dir, però escriure no és mai fàcil. Escriure no és mai fàcil. Escriure no és mai fàcil.
Es imposible un juicio justo del futuro. Hoy relevante, mañana intranscendente. Lo más pequeño el porvenir hace un gigante. Solo el amor vuela libre por el tiempo. Solo el amor vuela libre por el tiempo. Por eso tengo mis gafas manchadas con tus besos.
Fins demà!
No hi ha justícia i potser morirem sols.
Però quina delícia saber que ara hi sóc. Potser és aquesta la cançó feliç que espera tothom que faci. Potser no és allò que voldria dir, però escriure no és mai fàcil.
No sabia com aturar-la, eh? I aquest, a veure, hem sentit sencera. Ens queda re 40 segons. Aquí tenim el violí. Quasi, és un sintetitzador. Doncs sembla, eh? Té un aire, eh?
És un sintetitzador analògic, un cor. Perquè se sent el... d'alguna manera... Ah, tu et refereixes al que sona de fons. Ara sí, perquè està canviant. És que és això que ens enredes amb els sons. Això que sona de fons són quatre instruments de corda diferents. I entre ells no hi ha un violí, però sí que hi ha un xer. I estava mirant...
No n'abas mal encaminada. La orella de la Silvia està molt entrenada. Sí, sí, sí. Ya cello, guitarra, ya... ¿Qué més? Ya... Banjo...
I potser... I potser no me'n recordo. I potser morirem sols, però quina delícia. Us anava a dir una cosa sobre aquesta cançó, que és el que m'ha agradat, que és una miqueta una muntanya russa. Sí. Perquè, a més a més, és... Ai, que bonica dolça! Ah, pues no. Ai, que bonica dolça! Pues no. Sí, fa una mica de mal. Si pensem ara mateix en unes ulleres plenes de petons, no pots veure més enllà dels petons que t'asseguen
Seria una... És una imatge molt bonica. Ja. Sí. Bueno, però és una imatge real. Sí, sí, és una meravella. Però són les imatges reals. O sigui, quan la Cristina i jo, que és la meva, si ens fem petons, s'acabo. Totes les... Veus? Tacat de petons. El que passa és que és poètic, però a vegades la poesia simplement és traslladar un toc de realitat a un lloc que no li pertoca i llavors fas poesia.
i que a més a més jugues una mica amb les paraules amb els moments clar, quan vosaltres l'escolteu us imagineu estant en aquells moments perquè són coses vostres que dèiem abans una miqueta a nivell més personal, no? Sí, en el fons jo crec que quan existeix quan un parla de si mateix si no vol ser un frau al final parla del que l'inspira i la inspiració ve primer de la tonteria i després de com vius les tonteries, no?
La tonteria seria l'amor, en aquest cas, o no? No, la tonteria és qualsevol cosa que no sigui formal. La formalitat és un crim per la innovació. I, a més, darrere de la gent formal, no sabem qui s'amaga. És molt perillós, a la gent formal. Jo per això estic com una mica cabra. Viva la gent cabra! I ens tirem cap al monte de tal en tal. Perquè, si no, malament. Bueno, i acabem amb aquest outro. Així és com t'estimo. Mm.
Que, a més a més, és que és un minut i mig que si... Com deia aquell senyor, que si pestanyes... Te lo pierdes. T'ho perds. Sí. És que t'acaba en un sospir. Sí, és una... O sigui, a mi no m'agrada ser molt literal amb les lletres i no m'agrada parlar d'amor de forma literal. Llavors... Tens la música per expressar. Sí, llavors et vaig deixar aquest fragment de so per definir com t'estimo. I la meva tia t'ho presenta. Així. Així.
Doncs queda més temps. Bueno, us vull convidar a un altre moment. Si voleu venir i passar una sonata aquí a Tarragona Ràdio, esteu convidats. Com sempre. Ens toca fer un videoclip o alguna coseta. És l'excusa perquè torneu a venir, eh? Ostres, pot ser que el dia 5... Ai, el dia 5!
Ai, és veritat, és veritat. Em sona alguna cosa, tinc alguna cosa a l'agenda, però no sé què és. Mira, a les 6 i 10, què has de fer? A les 6 i 10. Vinga, apunta, apunta. Ai, crec que el dia de les 6 i 10 havia d'estar aquí. Sí, però mira, no t'ho tinc apuntat. Mira que no jugui el nàstic, però ja en parlarem fora. Gràcies a tots dos. Un plaer. Adéu-siau. Adéu a tots. Bona tarda, són les 7.