Bona tarda, són les 6.
Els parla Laura Casas. L'UGT ha organitzat aquest divendres una jornada de solidaritat contra el genocidi de Palestina. Ho ha fet amb convidats com Val Nafif, secretari general de la Federació de Sindicats de Palestina, els territoris de Jerico i la Vall del Riu Jordà, o representants de l'Associació Catalana de Jueus i Palestins Junts, Marina Pérez Got.
El secretari general de la Federació de Sindicats de Palestina ha valorat l'acord impulsat per Donald Trump al president dels Estats Units. Ha assegurat que hi ha molts interrogants que no ha transcendit cap detall, que dona dret a una nova incursió i deixa a l'aire la seguretat o la governança de Palestina. Ha criticat la ONU explicant que durant aquests anys només s'ho ha mirat i ha parlat i ha dit que el més important és l'alto al foc.
No tenim tanks, no tenim petroli, no tenim infraestructures, no tenim les bombes d'aigua. L'únic que volem és viure en pau, en llibertat, en el nostre territori, en la capital Jerusalem.
Des del sindicat han comentat que tot això forma part d'unes jornades que han realitzat a les quatre capitals de demarcació amb la intenció de donar informació veraç i de primera mà a la ciutadania i que tothom s'impliqui en la causa. A tot això, Israel ha anunciat finalment l'entrada en vigor de l'alto al foc a Gaza i ha començat a retirar les seves tropes de la franja d'acord amb el pla de pau promogut pel president dels Estats Units.
I Tarragona, que estrena el mural amb més tecnologia artística del món. L'obra incorpora set realitats augmentades amb les quals el públic pot interactuar. El projecte transforma espais en experiències i combina l'art, la cultura i la tecnologia es pot veure al Parc del Francolí.
L'obra forma part de Grafitex, el festival de murals que incorpora realitat augmentada i que es basa en això, en la cultura, l'art i la tecnologia. L'organitzador del certamen Jaume Duque explica que aquesta experiència combina el valor turístic, artístic i tecnològic d'espais que normalment passen desapercebuts. Aquesta experiència combina el que és un valor turístic
un valor artístic i un valor tecnològic. D'espais que normalment passen desapercebuts, com podia ser aquest, o parets blanques, no cal que estiguin en una paret blanca, veiem que es transforma en una experiència. No només a nivell del mural, sinó que a través de la realitat augmentada la gent pot interactuar i formar part d'aquests murals.
A tot això, Tarragona es converteix en l'epicentre del debat sobre el desenvolupament del sector eòlic marí. Aquest divendres, el Port de Tarragona ha organitzat la primera edició del fòrum Cateflow. La jornada al tingladu del moll de costa ha servit per analitzar les oportunitats i reptes que sorgeixen al voltant d'aquest àmbit emergent i on el Port de Tarragona vol tenir un paper capdalt.
Daniel Castell, soci i fundador de Rockbenergy, explica, però, que encara estem a les beceroles en el procés d'implantació.
és un coll d'ampolla, i a més a nivell europeu, i de fet s'estan prenent mesures i venen ja imposades per Europa d'agilitzar tots els processos administratius per poder aconseguir aquests parcs més ràpidament, però aquí, en aquest entorn, i a Espanya concretament, a més a més el que ens falta és que hi hagi començament, un inici de l'activitat per part del govern espanyol, que ha d'iniciar la subhasta, el procés de subhasta per adjudicar les zones offshore,
De manera que al final aquests desenvolupadors que han d'executar els parcs puguin optar a obtenir els permisos. De moment encara no es pot ni demanar els permisos. I al Tarragona, zona flamenca s'intensifica, encara queden plats forts destacats com el concert d'Estrella Morente i Rafael Riqueni de demà. Avui, per exemple, Joel Vargas, el bailaú de Camp Clar, actua a les 8 al Teatre Tarragona.
Al final lo que se respira es música y danza, yo parto siempre desde el flamenco, la música parte desde el flamenco, pero está como hecha de otras maneras, ¿no? Se plasma de otras maneras más peculiares, bebe de otras fuentes, también como de la danza contemporánea, el teatro físico, bueno, todo lo que he podido estudiar y todo lo que sé está plasmado como coreógrafo y como director también en escena.
Estrella Morente i Rafel Riqueni serà demà, quan actuaran a les 8 al Teatre Tarragona, diumenge a la 1 a la Rambla de Bona Vista, concert de Maruja Limón. Més notícies a tarragonaradio.cat.
Benvolgut multireformista, a Obramat no podem abaixar-te els impostos ni el preu de la gasolina de la teva furgoneta, però sí que podem ajudar-te amb els nostres preus. Per això, a Obramat, revisem cada dia els nostres productes per oferir-te les millors marques professionals amb els preus més baixos de la zona IVA inclòs, on compren els professionals. Obramat.
L'Institut Català d'Investigació Química, l'ICIC, fundat el 2004, és un referent en investigació de processos químics sostenibles, química per a la salut i descarbonització. Amb 250 científics de 40 nacionalitats diferents i situats al campus Sesselades, l'ICIC col·labora internacionalment amb institucions i empreses generant un impacte en la indústria i la societat. Descobreix-ne més a www.icic.cat
Moll de Costa, la Rambla de la Cultura a la vora del mar. Vine i passeja, parleix de la cultura, del lleure i de l'esport al Port de Tarragona. Hi trobaràs museus, exposicions, teatre, activitats, espais per passejar i fer esport. Completa la teva visita amb un tast de la gastronomia marinera del Serrallo. Més informació a porttarragona.cat
La Women Race al Corte Inglés celebra la seva desena edició a Tarragona. 5 quilòmetres amb un recorregut urbà pels carrers més emblemàtics de la ciutat. El diumenge 19 d'octubre a les 9.30 t'esperem a la sortida. Inscreu-t'hi ara. Corre, tots els beneficis s'usaran per la lluita contra el càncer. Women Race al Corte Inglés. Consulten les condicions.
Tens entre 18 i 35 anys i vols comprar el primer habitatge? El Préstec Emancipació t'ajuda a assumir-ne l'entrada perquè et finança el 20% del valor de l'habitatge fins a 50.000 euros que passarà a ser de protecció oficial. Informa-te a habitatge.gencat.cat Generalitat de Catalunya. El govern de tothom.
Vols fer créixer el teu negoci aquest 2025? Tarragona Ràdio t'ho posa fàcil. Amb tarifes adaptades per a tothom i novetats com la promoció nou comerç. Set dies de publicitat, des de només 80 euros més IVA. I si vols més visibilitat a la 96.7 FM i tarragonaradio.cat, aprofita ara els descomptes exclusius per a contractes anuals.
Contacta amb nosaltres al 673 325 497 i fes que el teu negoci marqui la diferència. Tarragona Ràdio. Som 40.000.
Fins de Tarragona, a Tarragona Ràdio.
Bona tarda, benvinguts a la sintonia de Tarragona Ràdio, què tal, com esteu? Fins a les set de la tarda aquí us acompanyarem al nostre programa que avui té tres protagonistes diferents. De primer ens anirem amb la reina del pop, el proper concert que tenen a propet de casa aquí a Tarragona, concretament el proper, com estic de proper, eh?, el divendres 17 d'octubre, obertura de portes a dos quarts de deu, el concert comença a les deu de la nit i estem dins de la submarina de Reus.
Què tens per demà a la nit? Et feia una proposta. La influencer, monologuista i etcètera, Martita de Granà estarà a Tarragona, concretament al Palau Firal i de Congressos, amb el seu Martita CEA. Tindrem l'oportunitat de parlar amb ella d'aquí a uns instants.
I una altra proposta ens arriba per aquest cap de setmana, i és que el diumenge, dia 12, a les 5 de la tarda, no podem dir allò d'una única sessió, però jo espero que hi hagi moltes més. Podrem gaudir d'una història de lluita i superació a Ocinedes Gavarres.
La Sinfonia dels Herois arriba amb un concert documental molt, però que molt especial. Parlarem amb el seu gerent, el gerent d'Ossin a les Gavarres, amb el Josep Eduard Príncep, perquè ens expliqui tot el que va passar no només aquest cap de setmana, aquest 12, aquest diumenge, sinó també la propera setmana, perquè hi ha dues dates. No t'ho volia dir, però mira, se m'està escapant la història.
Així que no allarguem més la presentació. Benvinguts als nostres fans de Tarragona i ens anem amb la reina del poc.
Manos bonitas, estudias lentes. Cantas, actúas y pintas, escribes poemas, todo la has visto. Eres la reina del poc, la diva sin nombre, un montón de ilusión.
I t'han enviat a la Fènica que ens espera aquesta veu femenina que ens interpreta magistralment les cançons de l'Oreja de Van Gogh, que mira que és difícil. A més a més, amb aquestes dualitat de veus, de la Maia com de la Leire, ella és la Cel Chamorro, que saludem. Cel, bona tarda i benvinguda a Tarragona Ràdio.
Hola, bona tarda, moltes gràcies. De primer, felicitats. He tingut l'oportunitat de veure't. La primera vegada va ser a la Sala Zero. Una última darrera vegada va ser a la Pineda, aquest estiu. I ganes de tornar-vos a veure, perquè s'ha de dir de nou a lo submarino el proper divendres, eh?
Doncs sí, la veritat és que estem encantats de tornar per la zona. Ens cuiden moltíssim, ens agraden molt les vibracions del públic d'allà i aquest estiu hem passat moltíssim per la zona i tornar a la Set Marina és com per un regal, per acabar la temporada. Està molt guai. Com que per acabar la temporada? Explica'm, que serà un dels últims ja. Us heu de tornar a guardar per haver allò que dius en formol per tornar de cara a l'estiu?
No, no, la veritat és que no acabem. Ah, d'acord, encara m'estia espantat. Acaba l'estiu, però nosaltres continuem en sales, en sales a les quals de setmana, i com a molt farem alguna paradeta petita per Nadal i tal, però no, no, el 28 de desembre, per exemple, estem a Pamplona.
No sé, en veritat no parem. Sí, sí, és que tenia un munt de data. Sí, sí, moltes. Explica'm una mica, com va ser la teva incursió dintre d'aquest La Reina del Pop? No va ser si una de les artífacs et van sumar al projecte? Com va funcionar?
Doncs una mica de manera peculiar. Al principi érem dos guitarres, un baix i una bateria i jo amb la veu, i teníem pensat fer un grup de versions, però normals, diversions d'en Bruno Mars, de Texas, de Cranberries...
I precisament quan va arribar el bateria vam estar fent alguna sajita i li va dir, a veure, nois, on anem? Perquè de grup de versions n'hi ha moltíssims, ho fan molt millor que nosaltres. Què voleu fer exactament, no? I llavors aquella mateixa tarda, després d'aquell assaig, doncs els vaig comunicar als meus companys que a mi em faria molta il·lusió fer un tribut a Mecano, o a Amaral, o a l'Oreja de Van Gogh, i perquè de petita em deien, ostres, te sembles, no? A la Maia cantes igual que a la Maia.
I ja tornant a casa els vaig començar a enviar àudios al grup de WhatsApp de la banda i definitivament vam dir aquell mateix vespre abans d'anar a dormir ja teníem el nom del grup. Imagina't, eh?
Però, clar, després va sumar-se la Leide, el projecte de l'Oreja de Van Gogh. En aquell moment ja hi era ella? Sí, sí, sí, perquè nosaltres vam començar el 2021. És veritat, és veritat. I ja hi era. En general érem molt més fans nosaltres de la Maia i sabíem que un tribut havia de ser, sobretot,
A veure, encara que la Leire portés molts més anys que la Maia, sabíem que la gent trobava a faltar la Maia, no? I aquells hits amb els quals es van donar a conèixer i ens van tornar bojos amb molts. Llavors sabíem que havia de tenir un pes important en el tribut, però no per això deixem de banda la Leire perquè també té uns èxits importants i unes cançons molt xules i també fem alguna coseta de la Leire, sí.
Que curiosa és la memòria humana, eh? Te l'adones? Que a més a més, no recordo quants anys ha estat, però clar, el boom de l'Oreja de Van Gogh el van viure amb la Maia, després el ressorgir de nou de l'Oreja de Van Gogh ho van viure amb la Leire, i la Leire crec que va estar, no sé si va ser 12 o 14 anys, és que no recordo ara mateix, però va estar gairebé el doble que la pròpia Maia, o el triple. Exacte. Recordem més d'aquests primers discos,
Potser per la intensitat o... No sé, és que és curios. Poden ser diverses coses. Pot ser que la nostra generació en aquell moment no tenia tanta oferta de música així com ara tenim la possibilitat de fer llistats de reproducció fàcilment, de passar d'una cançó a l'altra. I això s'escoltava molt a la ràdio. I ho escoltaven els nostres pares. I era com tot molt... No sé, per moltes generacions. Llavors era molt fàcil escoltar-ho, molt fàcil que se't quedessin gravades les cançons, també.
perquè són melodies molt senzilles, però a la vegada enganxen, no sé. Jo crec que és un cúmul de moltes coses que al final han fet que hi hagi una generació, no, diverses generacions, amb les lletres i les melodies de l'oreja de Van Gogh gravades al cervell i a tot arreu.
És veritat, és veritat. Per cert, no sé si tens alguna cançó predilecta, alguna cançó que t'agradi moltíssim, de l'Oreja de Van Gogh, que sigui aquella que dius, aquesta quan pujo a l'escenari i la canto, com es nota que m'agrada, perquè encara que passin els anys, continua sent la meva...
Doncs el 28. El 28 m'agrada moltíssim i en els concerts ho explico, eh? Explico la història del 28, com va sorgir aquesta cançó i a més dic, és que és la meva preferida, ajudeu-me a cantar-la, saps? Ja, però és molt dur, una mica durilla, no? És què, perdona? Dic, és durilla o no? Durilla? Sí. El 28 no, no. No, no. No, no. Hi ha d'altres que són encara més dures, és veritat, és veritat.
Sí, tens el jueves amb la Neire, aquella clàpica. Quan l'assajàvem hi havia un parell de membres del grup que ploràvem. Ara ja ho tenim una mica superat, però sí que és dur jo i més veient que a vegades també el públic s'emociona i plora en els concerts i dius, no, per favor, no. Que és el més al·lucinant que us ha arribat a passar.
Crec que m'acompanyia la del 28 amb aquesta de Jueves, eh, crec. Ah, vale. Sí, sí, per això. Ara quan m'has dit, dic, ostres, sí, és veritat, és veritat, que és aquesta. Perdó, perdó, mira. Potser és perquè el 28, en veritat, és una cançó que va dedicada a la línia d'autobusos 28 de Sant Sebastián i Jueves és la de la cançó del... Exacte. I potser per aquí has migat. He fet aquí un canvi de sentit a la marxa, mai m'he dit.
Doncs el més al·lucinant, no sé, ens han passat moltíssimes coses. Primer de tot, que de cop i volta la gent estigui superinteressada en veure'ns, que ràdios com vosaltres ens vulguin entrevistar per nosaltres és com... En sèrio? A nosaltres? Sí, sí, a vosaltres, sí, sí.
El fet de, bueno, les primeres vegades, quan ens diuen, no, és que heu d'anar a Lanzarote, és que heu d'anar a Madrid, és que heu d'anar a Bilbao. En sèrio? No sé, i conèixer també l'Oreja de Van Gogh i que ens dediquessin una cançó en un dels seus concerts. Que dius, com va ser això?
Doncs la vegada que vam venir, hi havia la Leire, evidentment, vam venir aquí a Pineda de Marc, a prop de casa nostra, a Arts d'Estiu, i vam anar tots en plan excursió per estudiar com era el seu directe. Clar.
Sí, vam tenir la sort que hi havia una amiga d'un dels membres de la banda que estava per aquí per l'organització i vam poder entrar en el backstage abans del concert. I vam parlar amb ell, ens vam fer fotos i tal. I llavors l'aire em va dir, quina és la teva cançó predilecta, com m'has preguntat tu?
I jo estava cagada i no sabia què dir. I li vaig dir totes. La del volcán, aquella que del volcán que cantes que ara no m'hi acuerdo. No li vaig dir que totes, totes. I li va dedicar, si no m'equivoco, a la playa.
Ah, molt bé. T'imagines del volcán? Ai, no, perdó, que era l'últim o mals. Alguna que començava per bé baixa. Ah, no me'n recordo. Però és la meva preferida, que m'he posat nerviosa. No m'esperava. En alguns concerts, poca broma, hi ha gent que diu, la de los amigos, i jo no, aquesta és Amaral, però... Què dius?
Sí, sí, sí. Perdó, perdó. És la reina del pop. Oreja de Van Gogh. No marxeu, no marxeu. Que la gent se desconecta de seguida, se desconecta i no sap a quin concert està. Encara rai que no us demanen. Uno de los chichos, la de Camela.
Sí, bé, en alguna festa amb jo al principi era així, ara ja no, ara la gent ja sap molt bé el que ve i el guai de les sales és això, que la gent està molt enxufada des del minut zero i és brutal, és com tenir un coro de 300, 400, 500, depèn de la sala, de persones cantant a prepulmor tota l'estona, és una passada.
I també t'he de dir que a sobre de l'escenari es nota molt la complicitat que teniu entre vosaltres. Sí. Que teniu un bateria que val el seu pes, no? Sí, el Dani...
Sí, sí, a més tenim molt passat perquè a més ell mateix, que és músic de la banda, ens mou, és a dir, és qui aconsegueix concerts, qui aconsegueix bolos, qui fa tot el tema dels contractes i tal, i la veritat és que això suposo que és sumar més, no? És tenir més empenta el grup a que funcioni i arribar a més llocs.
La primera vegada que vaig parlar amb vosaltres va ser amb ell en l'entrevista i em deia, oh, de cara al final ja veuràs que hi ha una sorpresa i tal i qual, que és quan feu la fotografia, diguem que en grup, amb tota la gent de la sala. Ah, sí? I també em va dir, bueno, que també es grava i passen coses. I després ens ho vam trobar això a la sala 0, ho vau fer...
No sé si també, perquè el de la Pineda ja se va fer una miqueta tard, ja no vaig quedar fins al final, però almenys allà es va gravar una mica tota la gent d'allà de principi que estava just a tocar l'escenari.
Sí, no, la veritat és que la sala zero és com molt propera, no? La tens a la gent, res, o sigui... A tu, ja t'ho dic ara, jo estava... Se t'acau qualsevol cosa i ja te l'agafava jo, eh, aquell dia. Jo em sento molt més còmode quan hi ha una miqueta més de distància, no gaire, eh?
Però quan hi ha una mica més de distància, sí, perquè penso, ai, estic suant com una porca, perquè m'ho estic donant tot, saps? I la gent t'està escoltant i t'està olorant, no? Però no, no, és molt guai, a sales és molt guai, tant si és petita, com si és grossa, com si amb poca distància o molta. Per això tenim ganes de tornar a fer sales i amb lo submarino comencem l'època de sales aquest any. Ah, molt bé, molt bé, molt bé. Ja ho ha estat abans, lo submarino, no?
El què, perdona? Si ja ho ha estat abans, a l'Ossomarino. No, no, és la primera vegada. És la primera vegada. Molt bé. Sí. Bé, doncs a veure que ho descriu-lo. Recordem que està al carrer Granollers, número 11, que encara, bé, que podeu agafar les entrades anticipades, que les teniu directament dins de l'Ossomarino.com. Van de tribut a l'Oleja de Van Gogh, la reina del pop, i presentam als teus companys de viatge de sobre l'escenari. Qui és la família de la reina del pop?
Doncs mira, tenim, així per ordre d'arribada, tenim el Cisco Cerezo, que toca la guitarra, la guitarra acústica i elèctrica, però és que també es mou com una culebrilla, és el que més balla de tots i és el que millor s'ho passa en els concerts. Després tenim el Xavi Rossell, que és el baixista, és cabut com una mala cosa, però sí que és veritat que és el que ens porta, no sé, com...
És el menys temperamental, el més tranquil, el que necessita més ordre i el que ens fa quadrar moltes vegades. El Jairo és l'altra guitarra. A vegades el presento com el noi que gasta més gomina del món perquè té els pèls pitxos, però sí que és veritat que s'ha currat moltíssim els sons.
I saps aquelles intros de Rosas o de la playa del 28? Les fa espectaculars. Des del primer moment la cançó ja sona moltíssim a l'orella, gràcies a ell. Després tenim el Dani, el bateria, que ja el coneixes. Sí, i tant.
i després de l'última incorporació en el tribut va ser el Quim al piano perquè a principi vam començar a fer proves sense piano i llavors vam estar buscant pianista i va ser ell perquè necessitàvem un pianista molt i molt bo i el vam trobar i tenim molta sort de tenir-lo
I després també la gent de llums, i també, aquí faig una cosa excepcional, és que la gent del vídeo, la coordinació que té o que teniu entre els vídeos que podem veure darrere i vosaltres a sobre l'escenari, això no es fa d'un dia per altre, eh? No, no, va portar molta feina. Ara tenim molts concerts i la veritat és que tenim poc temps per assajar, però sí que va portar molta feina els primers dos, tres anys.
Molta feina per part d'alguns dels membres en fer les imatges, en fer que tot coincidís amb sons, en pensar en el pro del directe, perquè sí que sonem igual que el disc, però clar, l'Oreja, per exemple, tenia una persona menys. L'Oreja originalment són 5 i nosaltres som 6 precisament.
pensant en el directe i pensant en que la gent escolti exactament el disc, llavors som una guitarra més, perquè és que si no trobaries a faltar alguna cosa, saps? Sí, sí. I tot això ha portat molta, molta, molta feina, molta feina. I ara, bueno, ara és a mantenir-la i anar millorant de mica en mica,
i fer-ho cada vegada millor. I es va rescatar alguna cançó d'aquestes de l'Oreja de Van Gogh que potser seria d'aquelles cares bé que ningú utilitza o que ningú ja escolta, però jo heu de dir, idem a donar-li un puntet que sigui nostre.
Sí, la veritat és que sí, i tot això precisament pensant en el que et deia en el directe. Perquè, clar, un concert no deixa de ser una història, no? Encara que no tingui sentit per l'ordre de les cançons o el que sigui, tu necessites que pugi en un moment especial, que torni a baixar l'energia en un altre moment, però que després torni a pujar i tenir la gent enganxada perquè aquelles dues hores de concert...
passin volant, però les passin gaudint al màxim. I per això ha calgut agafar alguna cara B que realment per nosaltres ara s'està convertint en cara A, a menys per nosaltres. I que veus que realment la gent reacciona molt positivament a aquelles cançons perquè diuen, ah, saps la cara de dir? Aquest!
És aquesta! Que no ha sonat mai a la ràdio, però que jo la tenia allà amagada. Sí, sí, sí. I mola molt quan encertes. La veritat és que sí. Doncs m'alegro moltíssim. Per cert, em deies que, clar, comenceu el submarino al recorregut per les sales. Quines són les properes? Abans hem intentat, però...
Tens alguna cosa que dius? Després de la sumari no cap a on marxem. Sí, doncs mira, ara mateix no ho sé de memòria com va l'ordre, però sí que anirem a la sala rasa de Terrassa. Crec que en algun moment tornarem a la sala zero, però ja diria que és cap al 2026. D'acord. Anem a la sala del Movistar Arena de Madrid. Uau! Tornarem al rasnatàs.
No sé, un bogollon. Tenim alguna sala, em sembla, per Manreda, també, que ara no recordo el nom. No sé, moltes. I la veritat és que ens fa molta il·lusió. Les sales són molt guais. Doncs gaudiu-lo molt. Sua molt. Ho sento, Cel. Sua molt. Passa-t'ho millor encara. I això sí, després del submarino, un dia d'aquests, ho torneu de nou cap a Tarragona, ja sigui a la zero, de nou al submarino, on convingui que us estem esperant aquí amb els braços oberts, eh?
Doncs nosaltres encantats, moltíssimes gràcies. A tu i fins la propera. Gràcies, fins la propera. Adéu-siau. Adéu.
Fins demà!
Que bonica és aquesta cançó, eh? La reina del pop, t'ho recordo de nou, el divendres 17 d'octubre, a dos quarts de deu de la nit d'obertura de portes, el concert comença a la sala 10, el concert comença a les 10, a la sala 1, al carrer Granollers, número 11, de los Superino de Reus.
Losomarino.com, la venda anticipada de les entrades, que és de 17 euros, el mateix dia del concert, 20 euros. El que et val més o menys un xarop, que allà t'ho donen tota l'alegria i l'energia de la reina del pop. Fem una petita parada que continuem i marxem cap al Palau Finali de Congressos de Tarragona. Fans de Tarragona, de dilluns a divendres, una hora per la música de casa.
Com diu el porter del Nàstic, Dani Rebollo, després han cadenat dues victòries, s'ha d'anar per la tercera i demana el suport total dels aficionats aquest cap de setmana a casa. Diumenge, 12 d'octubre, 3 quarts de 7 de la tarda, viurem el partit de la jornada 7 de Lliga al grup segon de primera federació des del nou Estadi Costa Dourada en el partit entre el Nàstic i l'agrupació deportiva Alcorcón.
I com sempre, des de fa 33 temporades, t'ho explicarem tot des d'una hora abans, a la sintonia de Tarragona Ràdio, el 96.7 i 101.0 d'FM, al web i a les aplicacions mòbils. Escoltes, participa al Joc de la Por, recomenta el partit a la xarxa X del Sempre Nàstic, al perfil d'Instagram i al WhatsApp de Tarragona Ràdio. 33ena temporada del Sempre Nàstic, viu el futbol, viu el nàstic i viu els gols.
Espai patrocinat per Obramat, Loto Express, Bar Restaurant Petit Tarracó i Centre Esportiu Royal Tarracó.
Moll de Costa, la Rambla de la Cultura a la vora del mar. Vine i passeja, parleix de la cultura, del lleure i de l'esport al Port de Tarragona. Hi trobaràs museus, exposicions, teatre, activitats, espais per passejar i fer esport. Completa la teva visita amb un tast de la gastronomia marinera del Serratllu.
Ens preocupen la crisi climàtica, la situació de l'habitatge, els drets humans, l'educació i el foment de la cultura de pau. I a tu? Posa la justícia global al punt de mira amb La Porteria, el programa de Tarragona Ràdio que vol fer d'altaveu de les entitats, projectes i persones que treballen per construir un món més just i sostenible. La Porteria, cada dilluns a les 3 i en repetició a les 9. Ens escoltes?
Escucha, el vídeo de hoy va dedicado a toda esa gente que por lo más mínimo que le pase se creen que el universo conspira contra ellos y se pillan una amargaera de mes y medio. Voy a contaros lo que me pasó a mí el día de ayer y luego ya os replanteáis lo vuestro.
Allà es para levantarme. Me había puesto una alarma a las ocho, ocho y minutos, ocho y dos, ocho y tres, así hasta las ocho, cuarenta y cinco y acabé levantándome a las una de la tarde. Total, me tuvo mi café y mi cigarro. Como todos sabemos, después de eso viene el muñeco de barro. Y luego viví este momento de pánico en el que te das cuenta que al tirar de la cadena el agua en vez de bajar, sube.
No sé si ha pasado y en ese momento el mundo se detiene, ¿vale?
Segur que la coneixes, oi? És Martita de Granà, la tindrem demà mateix al Palau Finali de Congressos de Tarragona i ens ajuda a fer l'entrevista que tenim a nosaltres que li hem demanat a la nostra companya Anna Ortega. Anna, bona tarda. Hola, bona tarda a tu i a tothom, què tal? I saludem amb ella. Martita de Granà, com estàs? Bienvenida. Hola, Martita, buenas tardes. Hola, buenas tardes.
Bueno, me encanta, y creo que te lo dije la otra vez, si tuvimos la oportunidad de hablar, Martita sea, Artita podría ser también, ¿no? Podría ser, se puede pensar de mucha manera, o Artita sea o Maldita sea, es verdad, no lo había pensado, pero mira, da juego, da juego.
¿De qué sea? Oye, me encanta ese vídeo que me habéis puesto, que es un vídeo súper antiguo y hacía tiempo que no lo escuchaba. Así que me encanta escucharme después de tantos años ese vídeo. Es que tienes cada uno. Ah, sí, sí. Hemos estado buceando un poco y, madre mía, lo que nos hemos llegado a reír, Martita.
Ay, gracias. Va a servir un montón. Es energía, eh, lo que nos da. Es que nos ha dado energía. Llevamos toda la tarde riéndonos de cosas que incluso nos hemos llegado a acordar. Decir, uy, esto me pasó a mí. Esto es aquí. Oye, con este... Es lo bueno, que la gente se acuerde. Y tanto. Perdón, perdón.
Con este desparpajo, este humor cotidiano que tienes y esta forma tan natural de contar la vida que has conquistado, teatros, redes y plataformas, ahora al escuchar estos vídeos empezaste grabando vídeos de casualidad y de repente se han convertido en virales. ¿Cuándo te diste cuenta o en qué momento te diste cuenta de que eso iba en serio? ¿Que tu humor conectaba con tanta gente, Martita?
Bueno, todo el mundo me conoce casi la mayoría desde el confinamiento, que fue como donde más viral me hice y tal, pero sí es verdad que yo hacía dos años, por lo menos tres, antes del confinamiento que ya estaba yo funcionando por redes y que teníamos gira y tal. Y el caso fue que un día, siempre lo cuento, pero un día que hice un vídeo hablando de Granada, de mi tierra bonita, pues se hizo viral y dices, ostia, pues lo mismo puedo hacer algo con esto. Este fue el día. Pero a partir de ese momento yo creo que también, no sé si nació un gran dolor de cabeza.
Digo que no sé si también nació un dolor de cabeza por aquello de buscar, de comentar, de saber... ¿O era todo tan natural que dices que no me daba tiempo a pensar las cosas? ¿Sabes qué pasa? El otro día también lo comentaba con alguien. Al principio parecía, como no había gente que hacía tantos vídeos y yo no había por lo menos hablado de tantos temas, pues era como más fácil. Pero ya llega un momento, después de ocho años, que digo, ¿de qué hablo yo ahora que no haya hablado nadie, que no haya hablado yo? Y la verdad que es mucho más difícil ahora mismo...
crear vídeo. En aquel momento era mucho más fácil, lo reconozco. Y encima de los teatros, ¿qué tal? Explícame, porque para la gente que nos acercamos, que nos acerquemos, perdón, mañana al Palau Final y de Congresos de Tarragona, ¿de qué manera se hace un monólogo? ¿De qué manera? ¿Qué es lo que tienes en cuenta antes, después? Bueno, yo creo que al final lo que llevo en el monólogo lo...
Está como un poco basado en los vídeos porque yo también veo lo que llega a mala gente, lo que funciona, pero al final es un poquito hablar de eso, de las cosas cotidianas que nos pasan a todos en el escenario y luego también lo que me gusta mucho del escenario es que
En este show, pues canto también, llevo un guitarrista, hay como más interacción del público, también hay un poquito parte más reivindicativa, que no solamente comedia, hay como un poco de altibajo de sensaciones y de emociones en el escenario. Aparte que yo, las redes son guays porque llega la gente, pero lo que sienta en el escenario y esa gente, esa gente tuya, esa risa, eso no lo cambio por nada, es lo que más me gusta, la verdad.
Sí, es lo que te iba a comentar porque supongo que cuando pasas de una cámara, que estás grabando ahí el vídeo, a tener el público en directo, que te responde, que se ríe contigo, que lo sientes tú, imagino que las dos cosas son bastante diferentes y bueno, no sé, ¿no?
Sí, son muy diferentes lo que te digo, las redes al final tú creas un vídeo, los subes y no sabes si a la gente le va a gustar, no sabes cómo está, no ve a la gente riéndose desde su casa, o sea, quiero decirte, pues hay un me gusta y vale, pero esa sensación del escenario, de ese feedback, esa energía que está ahí presente, el público, el sentir que de verdad se lo están pasando bien, eso es lo que más llena, la verdad, las redes son guays, pero el directo es lo que más me gusta del mundo, no lo cambiaría por nada, vamos.
Bueno, después ya nos explicarás un poquito hacia dónde vas. Yo no sé si te han vuelto a llamar de alguna película, de alguna serie. ¿Cómo está ese tema? Pues mira, ahora mismo estamos parados, la verdad, con ese tema. También te digo que es que tengo muchas cosas. Tiene como... Para el año que viene una cosita también que es de televisión y que creo que tengo que prestarle atención. Ya os lo contaré si todo va bien, pero...
Son unos cuantos meses ocupados duramente en hacer lo que necesito es centrarme en acabar esta gira que ya la acabamos en diciembre y en este proyecto que hasta el año que viene. Así que por ahora con eso tengo. También he llegado a un punto que sé decir, mira, esto ya no puedo más. No me quiero saturar la mente y quiero disfrutar del proceso de todo, la verdad.
De las últimas apariciones que yo he visto, participabas en el podcast, poco se habla del podcast con Chuso Jones y con Ana Brito. ¡Qué peligro! ¿Cómo ha sido la experiencia? Es maravilloso. Porque los chistes de Chuso, madre mía.
Yo me mío, o sea, yo me mío pero de lo malo que son, hay alguno que es bueno, pero yo ya es que me río de lo malo. Yo creo que la gracia que tiene él es su risa y reírse de algo tan malo que cuenta. Esa es la gracia que tiene Chuso, que además es una persona maravillosa. Sí, porque Ana no sabe dónde meterse con alguno de los chistes que cuenta, ¿eh? O sea que... Buenísimo. Estar con ellos, yo siempre que me llaman para algo me lo paso genial. Voy y vamos de cabeza. ¿Le has hecho alguna recomendación a Chuso antes de...?
O te lo encuentras todo de sorpresa. Digo que antes del programa en sí, del podcast en sí, le has hecho alguna recomendación de Chusó. Oye, mira, te tengo yo uno para ti de chiste. A ver qué te parece. Él es muy gracioso porque nadie del equipo sabe los chistes, absolutamente nadie. Él lo lleva como en secreto. Además, lleva como en el iPad, como un montón de chistes y él elige el que él cree que va a ser el mejor. Claro, que no es que lo tiene preparado. Él tiene un montón escrito.
Y él cuenta el que cree, y es súper gracioso. A él no lo cuenta nadie. Y yo, por supuesto, que no le voy a dar ni un consejo a eso. Libremente, claro que sí. Qué bueno. Bueno, tengo que decir que estás en Tarragona, mañana mismo, en el Palau Firal de Congresos, que después se vas hacia Lanzarote, hacia Las Palmas de Gran Canaria, Cáceres, Mérida. Pero el día 1 de noviembre tienes quien te lleve las maletas, porque Ana y yo nos ofrecemos a ir contigo a México.
Sí, sí, eh, nos apuntamos, eh, o sea que... Apuntamos, yo apunto un poquito más que Ana, pero bueno, que en el avión no se notaría, eh. Pues si es mosca, pues si es mosca. ¿Dos maletas más y os venimos? Yo dos maletas más y es la Ana y un bulto, que ese sería yo. Ante la duda. Espero que sea una experiencia bonita, la verdad que sí, tengo muchas ganas, ya os contaré.
Porque el humor cambia, por ejemplo, depende de las zonas de España, porque dicen que normalmente cada uno tiene una idiosincrasia para el tema del humor. Imagino que si lo exportas a México también será algo diferente. ¿Has notado tú estas diferencias en las diferentes zonas donde estás actuando o no? Pues yo si te soy sincera hago el mismo show con los mismos bloques y digo las mismas palabras. Además yo soy muy granaína y yo digo mis palabras granaína...
Desde una punta a otra de España y yo no tengo ningún problema, nadie en ningún sitio he visto que no haya entendido o que se haya... Sí, o que se rían menos, que quizá, ¿no?, que le hagan menos gracia o no, ¿no? La gente me dice a lo mejor, no sé, en el País Vasco a lo mejor no entienden, en el País Vasco, en Barcelona, en donde vayamos, o sea, todo el mundo lo entiende, la verdad que sí. Ajá.
Pues Martita de Granà, que te esperamos aquí con los brazos abiertos mañana mismo para que estés aquí con nosotros un ratito más, pero ya encima del escenario del Palau Final del Congreso. Además, lo digo que me tratáis súper bien en Barcelona y en Cataluña en general me habéis tratado muy bien desde el principio, así que estoy deseando de ir mañana a Tarragona. Queda muy poquita entrada libre, así que el que quiera ahí es que es la última vez que voy a Tarragona con este show, así que muchísimas gracias. Bueno, pero espero y deseo que vengas con otros más, ¿eh?
Sí, volveremos. Y que vengas más veces, claro que sí. Y no es una amenaza, por favor, que vuelvas, por favor. Volveremos. Hombre, y si puedes ser aquí en la radio, oye, muchísimo mejor. Aquí te esperamos con los brazos abiertos. Oye, mira, pues un día con más tiempo podemos ahí conocernos a la cara, que solo nos escuchamos. Venga, va, me lo apunto, me lo apunto, nos lo apuntamos. Martita de Grana, gracias, gracias. Un beso enorme. Gracias, que vaya muy bien. Hasta luego. Adiós.
Va ser una fiesta épica
M'encanta quan riu, Anna. Però gràcies per aquesta estoneta. Jo t'espero a demà al carrer d'artistes. No te m'afoguis, eh? No, no, aquí estarem, aquí estarem, amb carrer d'artistes. Saps que comença mai a la una, però a tu et toca a prop de quarts de dues? Sí, més o més.
No, tu ja saps que jo sobre la 1 estaré per aquí. Sí, és que viu aquí amb nosaltres. Una vegada que arriba el dissabte, l'Anna ja viu aquí. Si alguna vegada, perquè l'aturo, i dic, Anna, vés a fer un cafè, que encara és molt d'hora, o fes un vermutet i després torna. Perquè jo a quarts d'11 estaria per aquí, eh? I no, dona, no. Mira, mira, mira la Martita, que nos invita a una fiesta. Anna, gràcies. Fins demà. A tu, Sílvia, que vagi bé i fins demà. Adéu, adéu. I me dice mi amiga, que la Tiana queda blanca, diu a mi, que me cuenta.
Yo qué sé, coño. Que se nos hizo tarde, llegó la hora de las tapas. Nos fuimos a un bar. Me pide un vino y me dice mi amiga, vale, deja mezclar el vino. Digo, Rocío, ¿te vas a poner el tiqui-miqui a la vejez? Llegaron las 1 de la mañana, digo, Rocío, ya que estamos, ya menos estábamos una copilla en la discoteca, llegamos a la puerta a la escuela peta de pipo. Digo, tía, vamos ahí, hablamos con el portero, a ver si nos pueden colar o algo. Que tenemos que haber pensado, con la cara que llevamos, alma de cántaro, por lo menos que nos dejen entrar. Vamos y le dice mi amiga al portero, perdona, ¿te importa si pasamos por aquí?
Vete a la escuela, joder. Hasta luego, mozo. Ya adentro nos fuimos a pedirnos nuestra cupica, que por cierto, si le pides un gin tonic rosa con muchas fruticas dentro, mejor, porque es lo que se lleva. Tardé dos horas, porque claro, yo en zapatillas de todas las hacas alrededor mía, con los taconazos esos que llevan, era invisible para el camarero. Nos fuimos para la pista de baile y lo dimos todo, ¿vale?
que te creu que bailas bien cuando me borracho, que luego yo me veo en vídeo y digo, madre mía, qué vergüenza. Doncs m'imagino que això, i molt més, és el que tindrem la oportunitat de trobar-nos amb ella. Recordem, demà mateix, al Palau Firal i de Congressos de Tarragona. Martita de Granà, que hem vingut la oportunitat de parlar-ne, i ara hem de canviar de terç.
I és una sintonia que ara ja feia temps que no sentíem i que sempre l'agafem quan anem cap a Ocina de les Gavarres i és que ens fan una proposta, jo crec que molt, però que molt bonica i interessant per aquest diumenge, dia 12 a les 5 de la tarda, documental i concert a la BUM de la Banda Unió Musical de Tarragona, La Sinfonia dels Herois.
Hi ha els beneficis destinats íntegrament a la Fundació Idivell, Institut d'Investigació Biomèdica de Vallvitge, per donar suport a l'estudi i tractament dels tumors cerebrals. Per parlar-nos tenim via telefònica el Josep Eduard Príncep, que és el gerent d'Ossina de les Gavarres. Josep Eduard, benvingut a Tarragona Ràdio de nou. A casa teva, gairebé...
Moltes gràcies, Silvia. Com estàs? Bé, bé, bé. Emocionat i amb ganes d'aquest dimenys, ja que vingui. M'hem d'anar l'oportunitat de parlar amb vosaltres perquè la presentació precisament del que seran aquests dos concerts, diguem-ho així hem parlat d'un perquè és el que tenim més proper, però hi ha un altre que serà la propera setmana al Teatre Tarragona. Ho heu fet dins de les pròpies festes de Santa Tecla al Teatre Tarragona?
si no recordo malament, o va ser a l'Ajuntament, o almenys us va... No, al Teat de Tarragona. Al Teat de Tarragona, sí. Sí, perquè el concert de la setmana que ve, que és pròpiament el principal del projecte, és el grup que vindrà el grup d'origen a tocar, i hi ha diferents cançons que pertanyen a diferents pacients, i és la presentació una mica del projecte es va fer al Teat, perquè es farà al Teat de Tarragona. Mhm.
he estat buscant la banda sonora i clar busques directament la sinfonia dels herois i sortant m'imagino que altres projectes que també han tingut a veure amb aquesta sinfonia dels herois però dic jo estava buscant aquest a la nostra a la que tindrem la oportunitat de gaudir aquí a Tarragona i crec que ens hauran d'esperar una mica no?
de banda sonora sí, sí, les diferents cançons que la BUM ens farà en directe allà mateix no, això és diferent sí, sí, clar ja estava confonint l'acte amb l'altre el que farem el dimetre serà un concert de la BUM amb de bandes sonores de Hans Zimmer i de John Williams llavors el que farem és fer tres composicions de Hans Zimmer i tres composicions de John Williams
i d'una manera divertida. També hi haurà imatges en pantalla i serà un concert molt distès i molt divertit i, evidentment, dels grans compositors com Hansen i John Williams i més o menys serà una hora de concert. D'acord, d'acord. I que no hi hagi una música... No, que et deia que hi hagués alguna música determinada que formés precisament part dels dos concerts...
Com a punt d'anexa, eh? I és que jo vaig més enllà, eh? De la música. No, perquè al final, una mica... Clar, la idea de fer el consell el 18 d'octubre, també tenia un documental, que no sé si fossin els arrabis, no? Llavors anava lligat molt amb el projecte, no? Clar,
tenint els cineres de barres i tenint l'opció de fer-ho, a mi m'ha fet molta il·lusió fer-lo aquí al cinema. He pensat que els documentals, molt edatament, en cinemes, són difícils que la gent hi vagi. No passa res, però funciona així. A vegades és un tipus de producte que costa. Llavors, aquí va entrar una mica la tercera pota, que va ser la Boom. Jo tinc molt bona relació amb la Boom i
i em feia molta il·lusió, perquè em feia això moltíssim, i ara vaig a tots els concerts que pugui més, i ara vaig pensar, ostres, m'agradaria molt que vinguéssiu aquí, i d'aquesta manera poguéssim lligar les bandes sonores i aquest, bueno, aquest concert de compositors, més el documental, no? És una mica també com a ganxo, no? Ostres, anem a fer alguna cosa potent, alguna cosa fort, i a veure què tal surt, no?
perquè en principal la idea era fer el documental, però jo era conscient que el documental era difícil que la gent vingués a veure. Però també s'explicarà una miqueta, m'imagino que la gent de la BUM o vosaltres mateixos, explicar per aquells que de cop i volta s'han trobat i diuen, ostres, què és això? Doncs el per què i el com del que significa precisament aquest concert.
Clar, la sinfonia de l'Helògia és un projecte que el porta molts anys. I estem parlant del cap de la neurocirurgia de Bellvitge, en què una persona que opera les persones que tenen tumor cerebral, que a part de ser metge, és també compositor. I té un grup de rock, des que és jove, d'adolescència, que es diu d'origen. Què va passar? Que va començar a trobar pacients, músics, que tenien tumor cerebrals.
un d'ells, la meva germana. A partir d'aquí ell va començar a crear sinergies, el que en un principi volia ser una miqueta com compartir altres coses, a part de la malaltia, també compartim música, parlarem de música, veure què podíem fer, si podíem quedar un dia i tocar, perquè això ho té a la doctora de la Roda és molta empatia amb els seus pacients. Llavors va sortir la idea de fer un disc i ell va decidir
agafar a nou pacients i des d'acabar-los nou cançons que va compondre ell mateix. Una de les cançons és per la Montse Príncep, que és la meva germana. A partir d'aquí hi ha una dezena, que és la Sinfonia dels Hores, que va fer el cantant, el Jolís de Caer, que és una mica el títol del projecte, que a partir d'aquí va girar tot una miqueta. Què passa? Quan fan el disc,
comencen a envalentonar-se, però d'alguna manera veiem que les coses s'estan donant més cap endavant, i hi ha previst fer un concert, hi ha previst un documental, però s'enganxa la pandèmia, la pandèmia feien el pare a tot, però després de la pandèmia s'estan a reenganxar. I què es fa? Doncs es fa un documental que col·laborà al Terrat, que és el que presentarem aquí a les Gavarras, i després hi ha un concert fa dos anys,
a l'Hospitalet, en el qual participa Estopa, Antonio Rosco, Gerard Quintana, Manu Guís, Marina Rossell, vull dir, diferents persones que volien col·laborar al projecte. I després, després d'això que es fa, es fa una gira, que és la Sinfonia dels Herois, que és un grup d'origen que van per tota Catalunya presentant el projecte de la Sinfonia dels Herois,
a tots els ajuntaments que estiguin disposats de participar-hi, per recollir fons per a la investigació i per seguir millorant el nivell de vida d'aquestes persones que realment a dia d'avui no tenim la solució dels cànceres.
Per això ho deia, si teniu l'oportunitat d'explicar-ho encara precisament per encoratjar tots els malalts, perquè m'imagino que també hi haurà gent que estigui patint aquesta malaltia i que tingui ganes, per què no, de compartir aquest moment tan especial amb vosaltres, Josep Eduard, i també pels familiars que han deixat en el camí amb algun malalt que ha patit precisament aquesta greu malaltia com és, per exemple, el teu cas, no?
Sí, la veritat és que a mi m'he trucat de prop, però és veritat que, bueno, ma germana ens va deixar fa dos anys. Sí, certs. I segueixo dins del projecte, segueixo col·laborant i considero que val molt la pena per un tema, bueno, per un tema dels personals que patim, els pacients com la família, però després també per reivindicar la salut pública. I al final estem parlant de gent que ens cuida, que ens salva,
i que està damunt nostres i que fa que la vida sigui més fàcil. Doncs sí. Perquè abans, la malaltia de ma germana, doncs, li has tingut molt poc recorregut, i gràcies a aquestes solitats socials que tenim, i aquests metges que tenim, doncs, vam poder estar més anys amb la seva família i amb nosaltres, i disfrutar els últims anys de la seva vida
compartint música, que és el que a més m'agradava. I que moltes vegades hi ha molta gent que veus que no li dóna la importància que té aquesta sanitat pública, però millor per una petita cosa, em sembla que ho ha vist de llançar tot per terra i no n'ho frenem, agraint i agraint-li. Exacte, exacte, que sabem de molts països que desitjarien tenir la meitat del que tenim nosaltres aquí i ara, eh?
Sí, i la veritat és que no deixa ser també aquest concert sonomenat d'aquesta gent i aquesta gent que vol seguir lluitant, perquè és una cosa, i tot el projecte és per aconseguir fons per seguir investigant. Aquest senyor que està fent aquestes cançons, que està cantant pels seus pacients, que és una persona que està fent un concert...
en un teatre, el digui, hem d'estar operant la gent i fent tècniques superavançades que fins i tot estudien als Estats Units perquè el que fa ell és operar amb el pacient obert per intentar minimitzar el risc de fer mal a parts importants del cervell de la persona i fa coses que ja estan al top del tema d'investigació.
Total, necessita més, li hem d'estigar més. Bueno, recordem de nou, si et sembla, una altra vegada, aquests dos concerts importantíssims. Aquest el tindrem aquest cap de setmana mateix, aquest diumenge, Verge del Pilar, a les 5 de la tarda, documentar el més concert de la Banda Unió Musical de Tarragona, que jo crec que tenia tota la Banda Unió Musical allà, a Ocides de Barres, deu ser espectacular, eh?
Com ho fes la sonoritat de tots els instruments, de tot? Com ho fareu? Això és un invent del teu. Jo també és veritat que l'alabum m'ha anat molt bé, i a més jo el segueixo molt, soc superfan de l'alabum, i el Jordi... Dono fe, dono fe, que hem coincidit alguna, crec que alguna vegada, eh? Dono fe. Llavors, clar, jo també deia, jo aniria xerrant i això ja porto uns anys que em rondava pel cap i ho havia anat amb ella, eh? Ostres, jo...
m'agradaria posar aquí un dia a portar-la a banda, no sé com fer-ho, no? Sí que serà un experiment, i com a experiment que és, crec que, com tots els que fan l'abum, sortiran bé. Llavors, que serà divertit, perquè no és fàcil, vaja, també ho ve així, no? Però quan vols fer alguna cosa, surt. I jo crec que la sala 17 ens dona una opció a poder tindre l'espai gran, però sí que jugarem amb imatge, jugarem amb so, jugarem amb música en directe,
Sí que serà una cosa arriscada, però jo crec que el resultat serà molt bo. Jo crec que també. Doncs esperarem a veure què passa, perquè a més a més la sala 17 crec que és la més gran que teniu aquí a Ocina de les Gavarres. Sí, sí. Més gran, o sigui que la podeu vindre a omplir, encara queden butaques, eh? Vull dir, esperem a tots que vingueu, que al final serà una cosa molt xula. L'important és que per mi era poder mostrar el documental, que és una cosa que, com diu el doctor, haurien de veure tots els especialistes, tots els metges,
fer més del país, però també tota la gent, no? Per veure com se lluita, com encara podem fer coses i podem millorar, i que hi ha camí. I el que no podem és quedar enrere, que hem de recórrer moltes passes encara per la medicina, i que ho hem de prendre tots, no? I visibilitzar, jo crec que és un... Bueno, és molt important. És molt important. I crec que la BUM ens dona aquest toc també d'alegria i de bon rotllo, que sempre ajuda.
I de cara a la setmana vinent al Teatre Tarragona, el dissabte dia 18 a les 7 de la tarda, amb el concert d'origen. Mai millor dit, això d'origen. Li veu, li arriba com en ell el dit, el nom, eh? Sí, sí, serà l'origen de moltes coses, aquest projecte. Per això. Jo espero que hi hagi rebut i que, bueno, demany ja porten dos anys fent concerts. I és veritat que és el primer que és capital de província, avui que fem Tarragona els primers.
però que després no siguin els únics, i que s'hi deixin l'Eida, Girona i Barcelona, que també ho facin, perquè al final el que estem parlant és de persones, d'un projecte que el que fa és intentar millorar la salut nostra, i per tant crec que s'ha de recolzar, com tots nosaltres que hem de recolzar. Sempre dic que al final no n'hi ha un projecte, n'hi ha molts, però crec que hem d'estar-hi. I si podem estar al màxim possible, sí, al màxim possible de projectes.
Doncs sí. Doncs la Sinfonia dels Herois, cap de setmana, Ocina i les Gavarres, i la setmana vina del Teat a Tarragona, però recordem que aquesta setmana, Ocina i les Gavarres, serà el documental i el concert de la Banda Unió Musical de Tarragona, que no sé si posar aquest i, però vosaltres poseu el més, que és millor, eh? Penso. Sí, aquí hi ha, i per mi hi ha dues parts molt marcades, no? És a dir, hi ha una cosa que és el documental,
que t'arribarà molt i que té una força molt bèstia. No és fàcil, però crec que s'ha de veure. I després la part musical, no? Jo crec que aquí hi haurà... Jo pot sentir-ho més per la part musical, el dia del 18, però per un tema més emocional, més personal, perquè hi haurà gent de Tarragona que tocarà, gent de Tarragona que entrarà, i tots estan relacionats amb la meva germana.
Llavors, evidentment, hi ha coses que es atacem més, però perquè és un tema més sentimental, no? Però, si teniu l'opció, aneu als dos. Clar, i tant, i tant. Els dos formen part de la mateixa peça. Vull dir, són totalment diferents. El que vingueu el dimenge, no veieu res del que serà el 18. O sigui, és totalment una cosa que no té...
que no quadren l'altre, saps? Vull dir, que es formen part de la mateixa peça, però són totalment diferents. Individuals, i tant, i tant. Doncs, Josep Eduard, les entrades, tant un de l'altre es poden aconseguir també a Ocina les Gavarres?
El Cine de les Gavarres és del cinema, és del dia 12, i el Cine de Parragona és del teatre. El d'altre, ja està. Ho dic perquè com s'engloben en un mateix cartell, que no ho pensin presament, ah, doncs mira, anirà a les Gavarres, comprarem també les entrades, no. Cadascú al seu lloc, eh? Molt bé. Ja serà bé, ja serà bé. És una societat que hem muntat aquí amb els temes Infonials de Raïs, però cada una seva infraestructura pròpia. Molt bé, molt bé. Josep, a tu ara l'altre dia ja saps que te segrestaré radiofònicament parlant,
perquè m'expliquis com estan les novetats al cine de les Gavarres, si ens teniu algun viatge a Nova York a poder regalar, no ho sé. Ostres, estàs atenta, eh? Home, ja t'ho dic ara. Ostres, no, un viatge a Hollywood, sí, no hi hagi dos viatges. Bé, tots que vingueu al cine i compreu a la Barra, i sigueu Fidelity, això sí que demanem, que sigueu els nostres Fidelity, que sou els nostres clients habituals, demanar el tiquet,
podeu entrar en sortets, i ja t'ho dic jo que val la pena. I després es veu que ara ja teniu els músics, que els aniu desfarmats p'allà, un dia ens porteu a l'Eiva, un altre els de Peix Mot, és un no parar, eh? Sí, ara estem fent una dinàmica d'aquestes de concert, que és veritat que està funcionant i que veig que s'està llenant el temps, vull que és una cosa que s'està instal·lant com una programació més
inserir-hi la nostra promoció habitual de pel·lícules, no? El mateix que amb el 4D, hem aprofitat per donar Harry Potter, per restaurar Figurón, vull dir que, ostres, que és veritat que estem en un moment que tenim moltes tecles i això també és la més oportunitat d'arribar a molts més públics.
El que et deia, tornaré a trucar perquè ens expliquis les cosetes que estan passant a casa teva o a Cine de les Gavarres i això, conquerir una miqueta més totes aquestes sales i també perquè no les tispetes que sempre estan ben bones, eh? La meva, el meu punt, el meu punt. Està amb molt de carinyo i amb moltes ganes. Josep Eduard, moltíssimes, moltíssimes gràcies i que espero que sigui un èxit aquest cap de setmana. Gràcies. Adéu-siau, bona tarda.
I nosaltres tanquem aquí el programa, arribem al punt de les 7 de la tarda, i ho fem, i t'ho recomano que entris a benvictihospital.cat, que ja trobaràs aquest concert del qual ens parlava fa un moment Josep Eduard, en el qual, doncs, hi trobàvem estopa, hi trobàvem moltes cares conegudes. Sentim precisament el trosset, o sigui, ens arriba...
dels Estopa dels germans, dels germans, em sortirà la paraula, els germans Muñoz, que cantaven així. Tornem el dilluns o demà dins del nostre ja tardes cap de setmana. Adeu!
Bona tarda, són les set.
Notícies en xarxa vespre. Amb l'Ali Giné.