Obro els ulls, gegafo aire, avui noto diferent. La mirada d'un Guevara, immortal a la paret. Semblava que el mes de juliol mai no arribaria. I que les coses mai canvien. Però sempre hi ha un primer dia.
Doncs sí, sempre hi ha un primer dia per fer moltes coses, per canviar-te la vida, per escoltar una nova cançó, o senzillament, doncs mira, per què no, per enamorar-te, ja sigui d'una persona, d'una situació, o fins i tot d'un animaló. Ell m'ha passat amb els meus tres gats, eh? Ho he de confessar. Doncs vinga, anem a veure què ens explica dins de l'atrovisa musical el Jordi Sogranyes...
que ja el tenim més que preparat.
A veure, a veure, Jordi, Jordi, on estàs avui? Hola, hola. Hola, Sílvia. Què tal? Com estàs? Molt bé. I tu, com farà? Jo, bé, gràcies. Molt bé, així m'agrada. Qui ha animat, home. Mirem com bufa el vent. Buf! Buf i bufa. A més de veritat. En el retroviso musical número 303 parlarem del darrer concert de la gira dels 40 anys de directes del Quim Mandado.
que va tenir lloc divendres passat a la Sala La Mirona de Salt. Cal recordar que quan el Quim era el cantant i baixista del Sant Traït, fa 35 anys, aquesta formació va actuar compartint escenari amb Blac Sant Bustó i Pixa Mandúrries a les Desenals de la Candela de Valls, de l'any 1991. El concert es va celebrar al papalló Joan Avellar, de la capital de l'Alt Camp. Ahir va ser justament 35 anys.
Divendres a Salt, el Quim Bandador es va envoltar de músics amics, alguns dels quals va conèixer en el seu pas pel programa Zenit de TV3.
Entre d'altres, el Xavi Vidal de La Gran Aventura, el saxofonista Pep Poblet o el cantant Miquel Arbres. Hola, aquí. Però quin monarada gira tindrem? Sí, home, clar. Acabem una, potser una altra. Home, hem acabat aquesta, ara una altra, no?
Per això un altre i amb temes propis a veure si anem fent, anem fent. Sí, sí, temes nous anem fent. Hola Pep Poblet. Hola Soranyes. No cantes, eh? Eh?
No cantes, cantes a la teva manera. A la me manera. Bufa, bufa, bufa. A la teva veu. És més bufador professional. I toco en català jo. Bufa en català. Exacte, exacte. Com ha anat aquesta col·laboració? Hòstia, és dels pocs artistes ja que em quedava per col·laborar. Ei, vas arribar a tocar alguna vegada. Mai, mai, avui ens hem estrenat. Una felicitació i una abraçada grandíssima a tots els que esteu escoltant el retrovisor.
Musical. Amb en Sogralles. Oh, que bo.
Quina bonica la salutació del Quim Mandado, eh? Déu-n'hi-do. Quim, ja saps que t'estimen molt. I que a més a més és que no li ha canviat la veu gens ni mica, eh? Quina canya, quina canya.
Avui fa 13 anys, el 26 de gener de l'any 2013, els xarango van presentar el CD Benvinguts al llarg viatge, a Salou. Així sonava els xarango aquella nit.
Gràcies.
Hi ha un circ al carrer, som viatges, som germans, i hi ha un circ que dibuixa, som guerres caminant a la torre, i hi ha un circ de sort que respira.
Fins demà! Fins demà! Fins demà!
I amb el teu permís, Jordi, recordo precisament que aquesta setmana, dins dels concerts modernistes, a la tronada, Factoria Cultural, a dos quarts d'una, tenim el Sergi Carbonell, que va ser un dels membres, òbviament, d'aquesta gent que estem sentint, que són els xarangos.
I que esteu tots més que convidats, 1 de febrer, en concert. Dos quarts d'una al migdia. Gràcies. Sergi Carbonell, en concert. Com a la seva família des d'aquí dalt. Ja va, el Miquel. Anem a l'última píndola, som-hi, Jordi. I per anar acabant... No, no, per acabar, no. No, per què? Ja és hora d'anar acabant el retrovisor musical número 303. Aguanta una mica, home. Avui felicitarem el Josep Bordes.
Líder dels Papet i Marieta. El Josep avui fa 48 anys. Cert. Felicitats, Josep. I tant. Fins la setmana que ve, Sílvia, lluïdors dels Fans de Tarragona i dels Ja Tardes, cap de setmana. Adeu. Adeu.
T'ai xegues mare i n'un comès que no arribes a fi de més. T'en vas en un metro cura i s'est tornar a destorbar. Arribes a la faena tari que feia te està esperant. En la carta de despida l'ama i un boli pa firmar. T'andebo la vida fos com uns cabells d'esteñis.
I en 4, 4, 7 i s'hora m'alliberes dels neguis. Demà m'embalçar la pèl·lu. Per repar-me les tristesses. Per adinar-me les idees. I tenir-me l'alegria. Totes les peneres.
i ja ho sabíem però hi ha una plana al diari de Tarragona en aquest dilluns que ens diu Papet i Marieta s'acomiaden guany dels escenaris
El grup oferirà un seguit de directes que acabaran a Ull de Cona. Els espectacles repassaran les cançons més conegudes i comptaran també amb diversos artistes i convidats. Sniff, sniff, sniff. Demà, demà comptarem amb en Josep Bordes, aquest dimarts, perquè ens parli una miqueta.
Precisament d'aquest comiat i d'aquests 22 anys ja que porten als escenaris, passant per Catalunya, òbviament, País Valencià i Balears. I també aquelles concentracions que feien per enregistrar els videoclips i altres històries que hem pogut viure plegats.
I avui la idea, doncs això, era acabar amb ells. Amb cançons com aquest Sempre Avant, només en tirarem. A veure si ens deixen. Vinga, tira, tira.
Vius les crisis com derrotes, no com oportunitats, d'engegar noves històries aprenent del teu passat. Vius els canvis com a daguers, però és que quan van mal dades cal mirar sempre endavant. És com ordenar un armari per deixar-lo endreçar, has de cap girar-lo en peça per anar a recol·locar.
Potser t'ofega la pena, però la vida no restrena. Si no mires més enllà, si no mires més enllà. Ai, si és que avanto sempre, que la vida va mullant, to sempre.
I quan passi el matragó, miraràs què n'ha quedat. Agafant el que aprofiti, deixaràs el que has gastat. Sentiràs la lleugeresa de qui deixa la tristesa per tornar a recomençar. I amig de tot, solament un, pensa'm a lleugar. Quina sort tenir-te al meu costat.
Davant la ràbia i del dolor de la tempesta. Tu ets el sol que em trau la son. I em diu avant tu sempre. Que la vida va mullant tu sempre. Al final tot passa avant tu sempre. Camina tot inícit de ser.
Sempre avant, i tant. I de nou, moltíssimes, moltíssimes, moltíssimes felicitats.
Gràcies.