Si verías a la rana al gamello y a la cabra. Si verías a la rana al gamello y a la cabra. Bilbilico, sigasela rodeando por la plaza. Bilbilico, sigasela rodeando por la plaza. Si oyeras a la rana
La flauta, el tambor y la mandolina Taniendo una melodía Celebrando una alegría Es que llegan las armadas Con victorias y con gracias Es que llegan las armadas Con victorias y con gracias
I marxem de concert a la mateixa, i és que a l'Oso Marí no passen moltes coses aquest cap de setmana. Una altra de les actuacions que tindrà lloc serà aquest dissabte, dia 21 de març, i són elles, l'Estar Terrelena. Per una banda, la Marta Torrella, i per l'altra, l'Helena Ros, que tenim via telefònica. Helena, bona tarda i benvinguda. Com estàs?
Doncs molt bé, molt emocionades. Aquesta setmana passen coses maques. Però passen moltes coses amb els Tartalena. Per cert, he de dir que la... Diguem que la descripció que ens fan des de la submarina, no sé què li ha passat, però dic, no, això no és, eh? Ah, s'han equivocat? No, no, però dic que no m'acaba de... no me fa el pes. T'explico, eh? Diuen que Tartalena és el duet de folk. Quan diu la paraula marcià, no, perquè vosaltres som molt terrenals.
Ja t'entenc, sí, sí, sí. M'entens, no? Perquè passa marcià i, home, a veure, podem estar... Podem ser una mica de lluna. Sí, però marcià no... El de marcià no m'ho puc entendre, també, perquè hi ha l'electrònica, parla al mig i més o menys. Experimental seria la paraula, no? Experimental, sí. Clar, també gregorià, sí, perquè també jugueu molt amb les veus, amb aquestes dobles veus, amb aquestes corals, amb les veus... Correcte. Jugeu moltes coses, però clar, jo de marcià m'agrinolava una mica, eh?
Era l'únic que m'ha grinyolat. Però bueno, si vosaltres esteu d'acord, qui sóc jo per dir res? Però que us tenim a Tarragona, concretament a Submarino de Reus, en concert aquest dissabte, com esteu? En quin moment musical us trobem ara mateix? A les tardes, Helena? Doncs, bé, com et deia, això... Estem superemocionades per tot el que passa aquesta setmana, perquè... just després de les 10 anys a Barcelona... Sí...
O sigui que tot aquest any 26 és com una celebració d'aquesta trajectòria que és molt que haguem arribat fins aquí i que ens han passat coses que tampoc ens imaginaríem que passarien.
I després seguim i anirem el dissabte aquí a Reus, que hem sentit només bones paraules de la sala del submarino. Així que tenim moltes ganes de descobrir a veure què sí cou allà. I que us convidin moltes vegades més, home, que aquests deu anys s'han de celebrar més vegades. Si pot ser a la submarina o a la submarina, si no, baixeu cap a Tarragona, que també us estimem, ja ho saps. També, també, també passarem.
I això, com porteu la de l'aniversari? I de quina manera ho esteu facejant? Sé que ens aneu donant, ja tenim dos senzills, no sé si del que serà el proper treball discogràfic, el trap de la pesseta i la jota de la seda.
Mira, això és un projecte que vam fer amb los Sara Fontana i Cucaña i de fet és més un final que un inici, perquè vam treure temes ja com a cluenda d'un projecte que vam començar el 2021 i ja el vam girar amb 3 o 4 anys i llavors ara ja celebrem també el final d'això, però bueno, clar, és que...
és part de la trajectòria i justament el que celebrem aquest any és la multitud de música diversa i amb diverses persones que hem fet al llarg de tot aquest camí. Això, els repertoris diferents, la gent diferent amb qui hem treballat, de qui hem estat envoltades, qui som el nostre equip, és que tot plegat és per celebrar-ho. És que estic veient un documental, eh?
És que estic veient a capítols tenir l'oportunitat de conèixer-vos una miqueta més. Quedaria molt bonic, eh? Quedaria molt bonic, sí, sí. Tenim documents molt interessants i molt divertits de fa molt temps. Llavors donaria per fer un documental i una història...
Una història diversa, sí, sí. I, Helena, ens sorprendria aquesta història? Trobaríem una cara de l'estat terresena que potser encara no hem tingut l'oportunitat de conèixer? Sí, sí, seguri. Sí? No, és que entre bambalines ja sabeu que sempre surten les coses més histriòniques.
Mira, ara no sé per què tinc la sensació que t'ha arribat a la mateixa la ment alguna cosa d'aquelles de ui, si sapiguessiu, si sapiguessiu. Clar, clar, és que a mi li una, vull dir, és que les que ens han passat, o sigui, en tot té, bueno, moltíssimes anècdotes. Sí, te recordes d'alguna, que ja que diguis, ostres, per favor, per favor, no sé si dir-la amb veu alta, perquè encara avui m'ha sorprès.
Sí, a veure, el tema dels aeroports sempre ens porta moltes emocions, per dir-ho així ràpid i curt. I jo què sé, mira, el desembre passat que vam anar a Mèxic,
va ser una sèrie de catastròfiques desitges. Quan vam arribar ens vam posar tots malalts. Què dius? Vau veure alguna cosa de... Perquè normalment allà a Mèxic ens diuen que l'aigua... A veure, aquesta bona, però per ells, per la gent que venim de fora, no estem acostumats a el que porta aquella aigua. Va passar, va passar. Sí, era l'aigua. Sí.
Bueno, no sabem, l'aigua, el menjar, la contaminació... Tot una mica. Mal d'altura, mal d'altura, una mica. I després ja, tots malalts, no sé què, i llavors va arribar el dia de tornar cap a casa, ja agafem el vol de tornada, no sé què, i teníem tres escales, tres connexions, i la primera ja va sortir tard,
ja vam perdre totes les escales, les maletes de saber on... Bueno, vull dir que anàvem amb la criatura de la Marta, també, que no té ni dos anys. Vull dir, imagina't, imagina't. Deu-n'hi-ho quina hipòperia, eh? Bueno, ens ho prenem amb humor, si al final ja va ser com, bueno, ja estem aquí al mig del món, ja no sabem ni on som, ni com ens hi hem, ni a quina hora és, però anem fent, anem fent. Però tu saps que de tot això normalment surten cançons maquíssimes.
Clar, clar, no, evidentment, i que quan la companyia és bona, doncs mira, ho passes més ràpid i més fàcil. Que bo, que bo. I això al Mèxic, que ja l'estava al·lucinant, i com va sorgir l'oportunitat d'anar cap a Mèxic? Com va anar? Doncs molt bé, perquè hi havia la fèrie del llibre de Guadalajara, que és un esdeveniment cultural superimportant a Mèxic i que, de fet,
aglutina moltíssima gent del món literària, d'arreu del món, i aquest any la ciutat convidada era Barcelona. Llavors hi havia molts artistes de Barcelona que
amb suport de les institucions, etcètera, doncs ens van enviar cap allà. Ua, que xulo. Sí, sí, llavors va fer maquíssim. Jo m'imagino que arriba precisament la convidada a casa o que a través del road manager us diuen que marxem a totes les dates, però clar, tot això s'ha de continuar. S'ha de buscar el forat per anar cap allà, que no és tan fàcil. Clar, clar. I s'ha d'aturar una miqueta el vostre món per anar cap allà.
Clar, sí, sí, evidentment, sí. Quina meravella, eh? I això, sí, sí, això és el nostre dia a dia. És una feina que no té ni cap ni peus, o sigui, sempre passa una cosa inesperada i sempre hi ha oportunitats màgiques, no sabem com, i llavors, bueno, sempre una mica preparades per les sorpreses que puguin arribar. Ostres, i espero que siguin moltes, eh?, les que hagin algun viatge en un futur no gaire allunyà, que ens podeu explicar...
La veritat és que ara estem bastant servides, eh? Perquè hem tornat també dels Estats Units i Déu-n'hi-dos. I s'han deixat entrar i sortir? S'han deixat entrar i sortir dels Estats Units com s'està posant la cosa? Van patir, van patir, van patir i quan vam estallar la gent està molt trista, eh? O sigui... Ho sé, ho sé. Els americans, els nord-americans estan tristos i estan avergonyits. És que quasi que ens demanàvem perdó, saps? Pel que estava passant i clar, pensàvem, bueno, justament...
La gent que organitzava els concerts allà són els més macos, els més atents i els més sensibles. Va ser molt interessant i va ser preciós conèixer la gent d'allà.
i entendre una mica què s'està vivint i què està passant. Acabes de dir una cosa molt important i ara sé que sortim una miqueta del tema musical, però clar, el tema humà ara mateix allà als Estats Units, la persona que està al capdavant com a president no és el president de tots els americans, o almenys no ho senten així.
I és un senyor que decideix uniteralment, o sigui, decideix perquè li surten ell dels nassos fer les coses. És que ni demana, ni parla, ni fa. És com si portés al món com si fos la seva empresa particular i els que estan al seu abast i que diguem que li fan la pilota, doncs que bé, que bé, que estan molt contents i els que no, doncs que ja no els veiem més.
Sí, sí, és que és un desastre i en principi és el país que té la hegemonia mundial, saps? Com podem seguir així? Doneu-li el Nobel de la Pau per segona vegada. Un de la Gal·lat i un altre de veritat, no? Clar, clar, és que... Molt fort. Ostres, quina... Sí, sí, complex. Quina barra, quina barra. Doncs bueno, ara ja us tenim aquí. El rondo ara mateix de concert sí que us puguem escoltar i gaudir de vosaltres. Després de Reus, cap a on us porta?
Després de Reus anirem a Palau Solità i Plegamant i tenim uns quants concerts per Catalunya que això ens agrada molt perquè sempre ens envien molt lluny i ens agrada molt també tocar per aquí perquè també hi ha un tema que les lletres s'entenen més, potser hi ha gent que fa més temps que ens ha seguit i que connectar amb la gent d'aquí és preciós i no ens passa tantíssim.
Doncs això, per l'assultat del plegament. Després estarem... Digues, digues. Que aneu cap a Amsterdam. Que me'n veiem vosaltres. Que me'n veiem vosaltres. Sí, sí, sí. Després a Amsterdam, sí. I després marxeu cap a Ancauma, on vi la seda dalt. Exacte. Hanover, París. Exacte. Hi ha algú que us porta les maletes? No. No, segur? Ah, doncs ja està. Ho demano. Ho demano. Me'n veiem vosaltres. Vale, va bé.
Pesen molt, eh? Ja t'aviso que pesen molt. D'igual, d'igual. Ja faré gimnàs durant les setmanes que convingui. No, potser ja m'agradaria, ja. Déu-n'hi-do les que us queden per davant, eh? Sí, sí, clar. Ara ve tota... I quan esclata la primavera i esclata l'estiu, això és un no parar.
Doncs me n'alegro molt, i que continuï. Clar que sí, que us heu de... Hem de moure tots aquests discos que teniu, hem de moure algun qualsevol regal musical que ens arribeu a fer, i no sé si precisament amb aquest aniversari que em deies, Helena, a sobre els escenaris, potser no estareu del tot soletes? Bueno, demà no, demà no. Ah...
Però els altres concerts hem d'anar veient. Alguns aconseguim algun format una mica diferent, d'altres no. També els músics amb qui treballem sempre estan tan ocupadíssims perquè són tan bons que costa molt fer-los coincidir. Segresteu-los. Alguna cosa hem de muntar perquè participació és poder tocar junts. A més a més, jo no sé si en algun d'aquests llocs que comentàvem fa una mica, repetiu. Heu tingut ja l'oportunitat d'estar a París? Heu tingut l'oportunitat de...?
Sí, sí, sí, sí. Alguns sí que repetim. A veure, Andorra, crec que... Bueno, en cap no sé si hem tocat, però a Andorra sí que hi hem tocat. A París també, sí. Algun lloc d'Itàlia, però em sembla que són ciutats on encara no hi hem estat. Us ho agafeu només com a arribar a tocar i marxar? O ja que estem per allà, aprofitem una miqueta i ens quedem un dia més? No, és que no... No us deixen?
O sigui, clar, tenim tantes ganes de també poder disfrutar d'estar a casa, perquè marxem tant que quan arribem a casa tenim ganes d'estar a casa, saps? Llavors, moltes vegades ens passa que si estem allà intentant fer algun plan turístic, no sé què, quasi que ens sentim una mica segrestades, i pensem... Vull marxar cap a casa, per favor, sisplau. A veure els amics, a veure la família, també, sabeu?
Clar, no, no, s'entén perfectament. A més a més, és aquella sensació que estàs tot el dia fora i quan arribes a casa, encara que sigui una setmana, dues setmanes, tres dies, és allò de dir, estic a casa. Necessito que la meva ment torni a seure una altra vegada i agafi l'energia d'estar tranquil·la, no?
Clar, clar, clar. Encara que hem de dir que tot això que esteu fent és una passió, perquè és el que té la música, que és apassionant i que cada dia i que cada concert és un moment diferent.
Clar, correcte. Que bo, que bo. Doncs ara per ara us disfrutarem. Recordem que serà aquest cap de setmana, aquest dissabte 21, a lo submarino de Reus, que ja podran agafar les entrades anticipades, que no se'ns adormin, que el concert començarà a dos quarts de deu, que l'obertura de portes és a les 9, que és a la sala 1, a lo submarino del carrer Granollers, número 11. Elena, dóna record-se a la Marta de part nostra.
Vale, ho faré. Gràcies, gràcies per atendre'ns. Gràcies a vosaltres. Amb el teu permís, acabem amb aquesta La Jota de la Seda, et sembla? Fantàstic, endavant. Me la poses en antecedents? La Jota de la Seda, sí, és una cançó tradicional que parla de l'obtenció de...
de com s'obté la seda, i de fet la vam trobar perquè tot aquest projecte, tot aquest disc, va sobre la memòria de les treballadores de les fàbriques tèxtils. I tot aquest disc està fet amb patrons tèxtils traduïts a música. O lletres que parlen sobre el tèxtil, lletres que parlen sobre l'obtenció de la llana, lletres que parlen sobre l'obtenció de la seda...
És tot aquest món i llavors els músics que estem interpretant en aquest sis són los Sara Fontán, que són un duo, les Cucaña, que són un altre duo d'Occitanes, i nosaltres dues, o sigui, som sis. Tenim videoclip? És que estava buscant per aquí... No, què va, què va, no tenim videoclip. Doncs heu de buscar l'excusa, eh?
Sí, sí, i no tenim disc físic, tampoc. Per això que m'afalten coses aquí, sí, sí. Sí, sí, sí. Bueno, estarem esperant, eh? A veure si tenim el projecte presentar-lo, el videoclip, el disc, tot el que convingui. Perquè, a més a més, ens doneu precisament aquests fils, aquest talà, moltes pistes del que pot arribar a passar de cara al futur, eh?
Sí, sí. Oh, que maco, que maco. Doncs, de nou, gràcies. Que vagi molt, molt bé el concert i de nou benvingudes. Gràcies. Moltes gràcies. Una abraçada. A tu. Adéu-siau.