La terra és plana, ho sap tothom, però a les planes hi ha rieres, culinetes i turons. Potser tinc ànima, no ho sé, però el que sé de cert és que el teu cos s'entén amb el meu cos. Jo perdo el fil i no me'n recordo,
Perdo el fil i el més trist és que el fil em perd a mi. Doncs mira, que ja el tenim aquí amb nosaltres, que és el Beta, aquesta és la seva sintonia. Beta, bona tarda i benvingut. Hola, bona tarda. Ai que se'ns cau el mes de gener, Beta. Ai sí. Se n'adones? Sí, no. Ja està, ja està. La pujada. Pujada i baixada.
Encara que t'he de confessar una cosa, jo crec que és Vox Populi, per mi el pitjor mes de l'any... És el febrer, no? És el febrer. Si m'ho vas dir un... I no perquè hi hagi el dia dels enamorats, ni perquè estigui al carnaval, que m'agrada molt... Explica'm la teoria. El que passa que potser, perquè com és més curt... Sí.
Ets més aventurer amb l'economia. Ja, com té 28 dies... Com té 28 dies, s'acaba abans. Clar, s'acaba abans, doncs vinga. Tot allò que no compraries un mes de gener amb 31 dies, que dius, uh, se fa superllar. Uh, se fa llarguíssim. Clar, ja fas una miqueta més de...
Ho mires més, els diners. I clar, al febrer dius, ai, pues mira, ja estigues una miqueta més el braç que la màriga, i quan arriba el dia 15 ja te n'adones que o que el mes és molt llarg o que el teu sou és molt curt. Normalment tires per la segona opció, però no passa res. Doncs això, que vigileu al febrer, que si la cuesta d'enero, el que cuesta és febrero. Aneu alerta. Hi ha dues cuestes, dues cuestes. Sí, sí, vigileu, vigileu. I tant, i tant.
Bé, doncs... Torrem aquí, no? Sí, recuperem aquell fil que vam deixar la setmana passada. A veure, recorda-m'ho. Mira, havíem d'aixecar la mirada cap a dalt, mira el que estic fent i ara. Mira, mira, la meva veu s'està perdent. Mira cap amunt, mira cap amunt. Ai, ai, ai. Compte a veure si et faràs mal. Els estels, ai, que torno, que torno a baixar. A veure si et faràs mal al coll i encara... Torno a baixar, torno a baixar. Veta que no vull anar a urgències que encara hem de fer a la mar i hem d'acabar el programa, eh?
Bé, doncs, avui atendrem això, l'espai, el nostre cel, serà protagonista perquè tenim una sèrie de notícies que fan referència a això, no? Mira, la primera. A veure. Primera evacuació mèdica de l'Estació Especial Internacional. Sí que ho vaig sentir, ho vaig sentir. La missió Criu 11 torna amb un malalt.
Mira, un tripulant de Criu 11 va patir un problema mèdic, això fa un parell de setmanes, i va motivar el retorn anticipat de la missió. Vull dir que després de 25 anys...
s'ha produït la primera evacuació mèdica de l'Estació Especial Internacional. Han passat 25 anys d'aquesta Estació Internacional i no havia calgut baixar-los per una emergència mèdica. Fins i tot el que havia passat eren astronautes que s'havien quedat allà més temps del que tocava, com aquells...
Sí, que estàvem a gust. Aquells dos astronautes... Estaven molt a gust. Te'n recordes? Aquella parella, eh? Sí. Que va arribar un coet que no era gaire fiable, que perdia per tot arreu. Sí, sí, sí. I els van dir, quedeu-vos allà dalt perquè aquest coet, si torneu... Ja si això, ja us ho vindrem a buscar. I on se van estar de regal, de propina, doncs uns quants mesos més del que tocava. Fins que SpaceX va tenir operatiu un coet per anar-los a buscar. Però em sembla que se van estar tres o quatre mesos allà, allò, de propina, no? Ja.
Però, pobres, jo prefereixo... Almenys van baixar... En aquest cas, el que ha passat al llarg d'aquests anys és que hi ha hagut gent que s'ha hagut de quedar més temps del que tocava. Però en aquest cas ha estat al revés. Hi ha hagut una emergència mèdica. Què ha passat? Han hagut d'enviar una ambulància especial. Queda bé, no? Sí. A més, te la imagines ni...
Pujant cap a dalt amb totes les llumetes de les ambulàncies que des d'aquí felicitats per la feina que es fa des de la gent de l'ambulància i de tots els cossos de seguretat que ens salven el dia a dia. Que algunes vegades no els hi diem prou, eh?
Doncs mira, com hem dit abans, després de 25 anys, s'ha hagut de fer aquesta primera vocació mèdica d'aquesta Estació Especial Internacional, va ser fa un parell de setmanes, i la NASA va anunciar que un dels tripulants, aquesta missió Creu 11, havia tingut un problema mèdic que ha motivat el retorn anticipat de tota la tripulació com a mesura preventiva. O sigui, que no ha estat tan sols el que tenia la malaltia, sinó tots cap avall, per...
per mesura preventiva perquè no hagin agafat alguna cosa també, no? I la NASA no ha informat de quin era aquest problema ni qui era la persona afectada per raons de privacitat. Però quan fem baixar tota la tripulació per un malalt vol dir que hi havia algun problema d'encomanació, d'algun contagi, no? Podria ser això. Sí, sí, sí. Podria ser. Però aquest contagi...
Punts suspensius? Es dirà després de què ha vingut i com ha anat i tot això ha plegat? Una vegada s'hagi... No, però una vegada hagin passat la quarantena, doncs bé, tot s'esclarirà, no? És estero. No ho sé, veta, eh? Tu creus? Però bé, en les imatges que s'han vist al retorn, tot s'aparentava en bon estat de salut, no? En principi. O sigui que era algun problema que...
Que no s'hagi trencat alguna cosa. Bé, era un problema que era per baixar-lo, però tampoc no era allò que s'estaven morint, no? Perquè la imatge és aquesta, no?, dels tripulants que, en principi, presentaven bon estat de salut. Però hi ha alguna cosa que encara no s'ha informat que els han fet baixar, no? Bé, doncs...
La qüestió és que la càpsula Dragon Endeavor de SpaceX va desaccelerar amb l'ajuda d'un paracaigudes per amarrar de manera segura l'oceà on ja esperaven els vaixells de recuperació per assegurar-la i traslladar els astronautes a terra ferma, entre els quals el tripulant malalt que es troba estable i en el moment de l'arribada la NASA ha publicat a les xarxes socials un missatge.
Welcome home, criu 11, ben tornats a casa, criu 11, no? O criu 11, no? Que seria correcte, no? 11, 11 en anglès, no? Bé, la qüestió és que... Però té a veure Messenger Things, eh? No la lieu, eh? Sí. Bé, la qüestió és que el retorn s'ha avançat unes poques setmanes segons la NASA, un fet sense precedents, i és el primer cop que s'avança desaixò, l'amaratge, unes setmanes abans del previst des d'aquesta estació internacional d'estar habitada, no?
I bé, doncs la qüestió és que tot ha anat bé i esperem que la NASA, quan hagi passat aquest period de quarantena i tot això, doncs ens digui què trons li passava a aquest senyor, aquest astronauta, que l'ha hagut de fer baixar amb ell i a tota la tripulació.
A veure si serà alguna cosa... A veure, no estava pensant en el coronavirus. Bé. Que podria ser, a veure, un refredat, una cosa d'aquestes. Podria ser. Que fos enganyifosa. Podria ser. Enganyifosa. Podria ser, però esclar, quan hi ha una persona malalta, però també fan baixar tots els tripulants la resta, dius, aquí hi ha alguna cosa...
d'algun virus. Segur, segur. Bé, ho sabrem. A mi és un refredat que, clar, una cosa és un refredat aquí a la Terra que no sigui allà a l'espai. Bé, la qüestió és que de moment, doncs, per privacitat, perquè la cosa ha passat fa poc, està en suposa un període de quarantena, aquestes coses, no?, de mèdiques, no?, de seguretat, un que hagi passat el plegat, doncs, sabrem realment i no patiu que sou els primers sense saber-ho. Ho comentarem. Ho comentarem aquí a la Terra Esplana.
Molt bé, molt bé. Bé, seguim mirant a l'espai. Ai, m'està agafant tortícols, eh? Ara ja una estoneta, sí. Però tant... Mira, aquesta notícia també fa un parell de setmanes. El megacuet lunar de la NASA ja és a la plataforma d'enlairament de la missió tripulada Artemis II.
Megacuet. Megacuet. Me sona molt gran, això de megacuet. El cuet SLS i la càpsula Orion ja són el Centre Espacial Kennedy de Florida, on es faran les últimes proves de la primera missió que ha de portar astronautes a la Lluna en més de mig segle. Què? Com t'has quedat?
Doncs si vols que et digui la veritat, pati i fussa. Què t'assembla? Que vaig buscar en adjectius, que fa molt de temps que no dic. Doncs mira, tot i les retallades del Trump en les missions especials, sembla ser que... Senyor Taronja. Sí. Aquí encara, doncs, està fluixent la mosca.
Vinga, va, es falta la pasta. Aquí encara hi ha fons. I semblava que l'emissió d'Artemis perillava perquè, esclar, aquest senyor està per altres coses i semblava que un desdemanificat seria la NASA. Doncs bé, sí que ha retallat, però de moment aquest programa segueix endavant. S'ha salvat. Va, va, va. S'ha salvat. Va.
A mi s'han salvat una mica els mobles. Ja tenim alguna coseta bona. Tot no pot ser dolent, el que faci el senyor Trumps. Hi ha hagut retallades, però Artemis II encara està lluitant. Ha costat gairebé 12 hores que arribi fins a la plataforma de llançament del Centre Especial Kennedy de Florida, el cubet de la NASA SELS i la càpsula Orion, que forma part d'aquesta missió Artemis II, que portarà quatre astronautes en un vol al voltant de la Lluna.
s'ha traslladat verticalment durant 6,5 quilòmetres des de l'edifici de muntatge amb una màquina enorme que es bellugava molt lentament. Allò a poc a poc, poc a poc. És el pas previ al llançament que està previst aquest mes de febrer, a partir del dia 6, després de fer les últimes proves i quan les condicions meteorològiques siguin òptimes.
Molt bé. Serà la primera missió tripulada a la Lluna en més de mig segle des del programa Apolo que va posar 12 astronautes sobre la superfície del satèl·lit terrestre entre el 1968 i 1972.
consistirà en un vol al voltant de la Lluna sense allunyatge. O sigui, enviem quatre astronautes, però de moment no trepitjaran la Lluna. La Lluna no se toca damunt, no se toca. O sigui, faran un vol al voltant de la Lluna sense allunyatge, seguirà una trajectòria coneguda com a Free Return, que permetrà que la nau Orion envolti el satel·lit natural
la Lluna, i torni a la Terra utilitzant la gravetat lunar. Què et sembla?
que ja saps que la Lluna no se toca, que ara ja no m'està acabant d'agradar la tècnica. Entre les persones que han seguit tot el procés a Florida, destacen els quatre astronautes que d'aquí a poc seran dins de la nau, a la part superior del coet, que els enlairarà fins a la Lluna. Són el comandant Ray Wiseman, el pilot Víctor Glover,
i l'especialista d'emissió, Christina Koch, de la NASA, i Jeremy Hansen, de l'Agència Especial Canadenca, el primer canadenc que viatja al voltant de la Lluna. Koch té el record del vol espacial contínu més llarg fet per una dona, amb 328 dies. La Christina Koch. Ja m'estan caient molt bé perquè no tocarà la Lluna. Això mateix. Som fantàstics. Boníssims. Tres homes i una dona.
Ja hem avançat una mica. Ja hem avançat una mica. Hauria de ser dos i dos. Però bé, després de dos anys i anys i anys i anys que la NASA només portàvem-se a la Lluna, portar una dona... Home, això sí que és un gran pas per la humanitat. Te'n recordes, no? L'any 69...
No, però no és la primera dona com a tal. No, però... Ah, però per aquest... A veure, dones han pujat perquè han pujat els transbordadors. Sí, sí. Han pujat dones. Però dones que els envien a la Lluna, no, encara no. No, però no tocaran la Lluna. No, però s'hi acosta, s'hi acosta. S'hi acostaran molt.
I aleshores aquesta dona no havia tingut, la dona, en aquest cas ja parlem del gènere, no havia tingut aquesta oportunitat les missions del 68 al 72, com hem dit abans. I què passarà a la història, llavors? Això mateix. És clar, aleshores s'espera que el dia que arribi Artemis III, que serà ja la que anirà a la Lluna...
No, eh? Aquesta no podrà anar bé. Ja t'ho dic ara. Esperem que es mantingui aquesta, diguéssim, filosofia de també incloure dones a les tripulacions. I en aquest cas, a veure si podem augmentar d'una a dues, que sigui paritari. Però, Beta, a veure, deixa-me preguntar una cosa.
Quina és la teva teoria de que per què l'home ha de tornar una altra vegada a la Lluna? Si ja sabem que hi ha un munt de mars, que hi ha un munt d'històries, i que d'allà, com a molt, podem treure alguna cosa de la roca. Però, clar, que no tenim encara les eines per estallar. Sí, però... Per què ens arries que hem... Deixeu-la. Però, mira, la setmana passada...
Parlaven de l'energia nuclear, que el que era residu fa 20 anys, ara és reutilitzable. Aquestes emissions a la Lluna, que es van fer del 68 al 72, hi havia la tecnologia, que hi havia...
i es podia investigar amb la tecnologia que hi havia, va dir la redundància. Però és clar, en la tecnologia del segle XXI, en la Lluna, doncs es poden fer noves investigacions, noves tasques que fa 20 anys o fa 50 anys no es podien fer. Aleshores, doncs, és això, no? És retornar al satèl·lit, al nostre benvolgut satèl·lit, però sense fer-lo mal,
fer noves comprovacions científiques, noves coses que ho permet la tecnologia d'avui dia. És clar, és això, és l'exemple que poso de l'aire nuclear que li estem donant la segona vida gràcies a la nova tecnologia.
Però, Beta, entre nosaltres, no sé si són conscients que si toquen i passa qualsevol cosa amb la Lluna, és que rebrem les conseqüències, seran els sers humans, que estem aquí a la Terra. Però bé, van investigar, són científics. Jo he vist una pel·lícula que li canviaven la trajectòria a la Lluna amb una explosió de no sé què i ens queia a sobre. No portem bombes, són científics. No, però, Beta, que ens canviaven i queia la Lluna damunt de la Terra, eh?
D'acord, però no van amb bombes, van amb instruments científics i van a fer comprovacions que amb aquestes noves tecnologies, doncs, doncs, tindran l'oportunitat de fer-ho. Sí, home, però comprovacions que no facin mal a la Lluna, vaja. O sigui, que no li faci pupa. No, home, no. La cosa és... Ja saps que jo, quan tenim el tema de la Lluna, m'ho poso així, eh?
Home, a mi no sé tocar. Bé, tranquil·la. Bé, doncs, d'això ens seguiríem parlant perquè, doncs, és això, no? La notícia és que tot està a punt per aquesta enlairament. Molt bé, felicitats, eh? Quan la cosa, si tot va bé i no hi ha ajornaments per qüestions meteorològiques, etcètera, etcètera, doncs la cosa va com ha d'anar, fer aquesta volta per la Lluna i tornar a la Terra...
Aquí també ho explicarem a tots vosaltres. També ens sabreu. No pararem de xerrar, eh? Te n'adones, ja portem dos i les dues en futur, eh? Tenim munició, però... No, no, però a més a més avui vens carregat, eh? Sí, sí. M'agrada, m'agrada. No ens l'acabem, no? Continua mirant cap amunt? Sí, sí, seguim mirant. O sigui, que si les astronautes que han d'abaixar de l'espai... Que estaven malaltonets. Que estaven malaltonets.
Aquesta volta que es va al voltant de la Lluna. Que pugen cap a la Lluna. Sí, sí. I és una notícia que generarà més notícia perquè, esclar, volem saber què li ha passat al malaltor, volem saber com els va aquesta volta per la Lluna d'aquests quatre astronautes. I que no ho facin també en directe.
Bé, avui dia amb aquesta tecnologia... Seria xulíssim, eh? Sí, sí, es pot transmetre en directe, perfectament, per internet, pot ser... Però, esclar, nosaltres aquí també ho explicarem, no? Quan hagi passat, també en farem cinc cèntims, no? Doncs, mira, acabem amb tres notícies breus que també ens fan mirar... Cap amunt. Cap amunt. Vinga, va. Primera. Quina és el que cau? Quin pedruscall? Primera. Ah, no?
Hem de donar la bona nova que s'ha creat una nova editorial que editarà llibres científics en català. Ah, molt bé. L'editorial es diu Epos Llibres i ja han tret el primer llibre que es diu...
Un missatge sideral, Galileu. És un llibre que va escriure el Galileu Galilei, el que va, doncs, observar amb un telescopi que els astres es movien, la terra també es movia, i el sol que estava fixa i l'església el va jutjar...
Perquè anava a un compte de la tèstia de l'Església que deia que era la Terra el centre de l'univers i el Galileu amb els seus telescopis va comprovar que era la Terra que es movia i el que estava fixa era el Sol. I que en aquell moment la Terra era plana encara...
Això mateix. Bé, no, ell ja va veure que era esfèrica. No, no, però clar, però els altres no. Els altres sí. Ah, clar, pels altres... Aleshores, doncs, va tenir la sort, va tenir la sort que, quan el va jutjar a l'Església, aquest científic, el Galileu Galilei,
Era una persona amb el de renom, tenia el suport dels Medici, aquesta família que donava diners per aquestes causes, i aleshores, com tenia aquest prestigi, no el va cremar l'Església, sinó que el van condenar a un arrest...
al seu domicili fins que es va morir. O sigui, no va poder sortir de casa fins que es va morir. Si no fos perquè tenia el suport dels mèdits i el prestigi, hauria caigut a la foguera. I a més a més per bruixa, per bruixot, seria d'aquest cas. Ell va escriure un llibre, 1610, el va escriure en italià, això és el que va...
Em feia enfadar l'Església perquè va escriure un llibre anterior en llatí, esclar, i llatí només ho sabien poca gent. I l'Església va dir, no passa res. Però quan el va escriure en italià un segon llibre, que explicava tots els seus avenços, va arribar al poble i l'Església no interessava que la gent sabés.
S'entén. S'entén. No cal aprofundir més. I aquí va venir... Va picar el crustó. Va tenir problemes. Aquest llibre s'ha traduït en moltes llengües, però en català que no s'havia pogut traduir. Hem tingut la sort que gràcies a aquesta editorial he pur edicions...
doncs, i per llibres, vaja, tenim aquest primer llibre en català d'aquest científic de... Del Galileu. Del reneixament, no? Pensa que estan preparant altres llibres, per exemple, Michael Faraday, que és la història química d'un esperma, que parla de química, també va ser un precursor en la química, i també...
d'una persona que va ser molt punter amb coste de botànica, que era el Gregor Mendel, que va fer experiments amb híbrids de plantes, o sigui, la genètica. Ell va ser un precursor de genètica de plantes, però en aquell moment la genètica era creuar diverses plantes i fer híbrids, híbrids de plantes. Sí, sí.
Era la gènere que hi havia antigament. Però ell va ser precursor, esclar. Gràcies a la tecnologia que tenim avui dia, aquest cibri ja es converteix en genètica, una cosa més enllà. Bé, i aleshores, parlant de llibres, dir-vos que també està editat en català
Doncs el llibre Contacta, que l'he portat aquí, del senyor Carl Sagan, editat per Dona Llibres, i també per primera vegada en tota la història, un llibre que va escriure el senyor Carl Sagan ja fa anys i anys i anys, per primera vegada el podem gaudir en català, aquesta lectura. Molt bé, molt bé, que bonic. I és Contacta... A què no saps què m'ha passat ara sense voler? Què t'ha passat?
que quan estaves ensenyant-me el llibre, jo he mirat directament cap a les càmeres a veure si se't veia. Sí. I clar, dic, oi, que no tenim... No, no, jo vaig incògnit. Que el Beta va d'incògnit. El Beta va... Clar, però que per inèrcia, com ho passa amb la Mar, que miro cap a les càmeres per a veure si...
Si es veia bé el llibre, dic que no en tenim càmeres. No cal sortir per les càmeres. Amb la veu n'hi ha prou. Doncs bé, ja sabem la història de contacte, que després se va fer una pel·lícula l'any 99, en la qual expliquen primer contacte dels extraterrestres amb els humans i, per resumir-ho d'una manera molt ampla, els extraterrestres ens venen a dir que no estem preparats per formar part del club de l'univers. O sigui, a la humanitat li queda molt...
per estar al mateix nivell que possiblement altres civilitzacions en universos llunyans. Aleshores, Carl Sagan, un científic, un astrofísic, ell va donar cobertura, ell creia que sí, que no estem sols a l'univers, però que no estem preparats per...
tenir contacte amb aquesta gent. Més aviat ells veuen que no estan preparats i van fer un primer contacte, això ho explica aquest llibre, la pel·lícula també es veu, però ens diuen bé, vosaltres sou una civilització que teniu dos vessants, que podeu fer les coses més meravelloses del món, podeu estimar, podeu fer coses increïbles, superbones, però també teniu l'altre cantó. Sou una civilització que encara podeu fer les coses més horroroses, exemple, holocaust,
Segona Guerra Mundial. I tal com va la política avui dia... És que anem cap allà. Anem cap allà, no aprenem. Aleshores no m'estranya que el que està escrit aquí, que és un llibre, és un llibre de ciència-ficció, és que té tanta raó el que el Sagan quan va escriure aquell llibre.
És que ens està donant la raó, perquè no podem, la humanitat tal com som, anar allà dalt perquè som primitius. Clar, clar, clar. No, i a més a més, si ells tinguessin de nou el contacte amb nosaltres, a veure, jo crec que no l'han perdut mai. El que passa és que ara ja ens deixen una miqueta en plan, bueno, som sòria quan el nen ens surt tonto i nosaltres som ara mateix de civilització tonta. Sí.
Perquè tenint l'oportunitat, com tu dius, de fer coses increïbles... Meravelloses. De les coses increïbles, fem... Em perdó, eh? Vaig dir una parlota. Fem merda. Sí. No, no, no. Perquè l'internet és una cosa fantàstica. Sí. Però sempre hi ha aquestes cares bes. Ara mateix, la intel·ligència artificial és una cosa fantàstica. Sí, sí, sí. I estem buscant la part negativa. Ja la tenim, la part negativa. Sí, sí, sí, sí.
I perquè encara pot ser més fosca la intel·ligència artificial. I etcètera, etcètera, etcètera. I estava pensant ara mateix fins i tot el mòbil. Que el mòbil, que era aquella eina fantàstica per poder comunicar-nos, ara mateix és una drogadicció. Sí. I sobretot pels més petits. Sí, que està enganxada té addiccions. I a més a més, pots ser una persona molt violenta en el moment que... Que li treus el mòbil. Li treus el mòbil i llavors dius, te n'adones que és una droga.
que no és una eina que serveix per comunicar, i etcètera, etcètera, etcètera. Si no som conscients que tot això ho estem fent al dia a dia... Bé, resumint Sílvia, hem de millorar molt. Bé, doncs...
Amb tot el que hem dit, hem dit aquests dos llibres, Galileu Galilei, Contacte de Cal Sagan en català, doncs volem acabar musicalment recordant una pel·lícula de l'any 77 de Steven Spielberg, que també en el seu moment va ser...
Va ser una cosa plena de... Genial. Es va avançar el seu temps. La pel·lícula és en comptes de la tercera fase i escoltarem la part final on els humans contacten amb els extraterrestres, o en aquest cas els extraterrestres contacten amb nosaltres, no? I ho fan mitjançant la música. És bonica aquesta teoria, no? Perquè tot és una idea dels guionistes, l'Estivien Spilger també hi va participar. Sí, sí, sí.
I va dir, com ho podem fer per contactar? Doncs de la manera musical, que és molt l'única, perquè el Carl Sagan, en contacte amb aquest llibre que acabo de desmentar, ho fa mitjançant uns plenols que envien les estratègies per fer una nau per viatjar a l'espai infinit. El senyor Spielberg va dir, doncs, el contacte serà mitjançant la música i escoltem la part aquesta de la pel·lícula en la qual, doncs,
Reconeixereu aquestes notes, cinc notes, cinc notes fantàstiques. Jo crec que la mateixa gent la té a la ment. La té a la ment, però escoltem-ho. Estan tots els tècnics allà. Sí, sí, estan allà. Mira, les cinc notes. Una, dos, tres, quatre, cinc. Ara tornem a repetir. Compteu, cinc notes.
Em deia que hi ha una nau enorme. Està una nau al davant. Hi ha respost. Aquesta és la nau que respon. I tornem a les 5 notes una altra vegada. 5 notes. Silenci. A veure com es pot mirar. Torna a respondre. I ara ve la part forta. Ja s'anima la cosa. Sí, sí, sí.
Cinc notes? Mira, les respostes tornen a repetir les cinc notes. Què passa que no en respons? I ara, mira, escolta, escolta.
És tan forta la vibració que trenca els visles de la cabina on estan els tècnics. I ara aquí la cosa s'anima, veus? Hi ha una harmonia entre les cinc notes humanes i la música dels extraterrestres. És allò, l'harmonia per fer aquest contacte, aquesta simbiosi que han connectat. Estan dient que segueixin en automàtic.
I ara les notes humanes van en automàtic perquè segueixen les zones o les notes que ens envien als extraterrestres. I és com una sinfonia musical entre aquestes dues civilitzacions, els humans i els extraterrestres. Això és una idea general que va pensar els guionistes i el director de pel·lícula, Steven Spielberg. És clar, contactar mitjans amb la música i aquesta música que...
fos això que s'unís de dues notes diferents a una sola, com una composició. Aquí estem escoltant tota la música com va evolucionar. Ara són els extraterrestres. Sí, sí, sí, però també hi estan els humans. Estan les dues músiques que ja s'han fet, de dues s'han fet una sola, i és aquesta composició.
Sí, sí, veus? És això, no? És el final de la pel·lícula. El que passa és que és la connexió, però clar, cap a on desemboca tot això? Doncs desemboca, que quan acaba la música, s'obre una porta a la nau, surten els extraterrestres i conviden els humans voluntaris que vinguin a la seva nau perquè els portaran a un viatge
i els ensenyaran el que és una civilització ja una mica més avançada. És com una mena de mestratge, no? O sigui, s'emporten voluntaris humans. És emocionant, eh? Sí, sí, s'emporten... Jo, esclar, jo m'ho faria voluntari perquè...
suposo que m'ensenyarien coses bones i aleshores evolucionaria com a humà, seria com una escola accelerada, un curs accelerat de pujar de tercera categoria a primera divisió d'honor, saps què vol dir? Saps que no me'n recordava d'aquesta escena i ara mateix és allò que dius, mira, arribaré a casa i aniré a veure aquesta pel·lícula una altra vegada, eh?
Doncs mira, parlant de les músiques i d'aquesta sintonia, aquestes cinc notes musicals, i aquí en aquest cas hem de dir que internet té la part bona també, vol dir que és això que dèiem de compte, que tenim dues ànimes, no els humans, doncs busquem la part positiva d'internet. La part positiva d'internet és que gràcies a aquestes eines que tenim avui dia,
podem trobar músiques que estaven gairebé oblidades, que estaven en discos de vinil, que són molt difícils de reproduir perquè gairebé no queden tocadiscos. Podem dir que aquí l'emissora, els controls que té la Sílvia... No, els controls ja no en tinc cap. No en tinc cap tocadisc. Hi havia un que estava amagat per aquí damunt, però no estava ni connectat. Aleshores, jo he portat a casa meva un single, o sigui 45 revolucions, que és un grup alemany que es diu Neue Heinmacht,
i que l'any 1982, cinc anys després de la pel·lícula de Steven Spielberg, en comptes de la tercera fase, van fer un tema d'aquestes cinc notes, però en format rock and roll, una mica en canya. El títol de la cançó li van titular així, Aloe, que és les notes musicals d'aquesta pel·lícula, però en plan així, canyero.
Què passa? Si ens hagués quedat només amb el disc, seria un problema per reproduir-li, però gràcies a internet podem trobar aquesta versió a les xarxes i és això que el podem escoltar ara mateix.
La poso des d'un inici, perquè a més a més és petiteta a petiteta, que algunes vegades tenim cançons que donen 5-10 minuts, aquesta vegada no és el cas, són 3 minuts i poc. I la lletra, la cançó, que he pogut accedir a la tradució, és que parla d'això que els extraterrestres ens donen la benvinguda, que anem cap allà, que bé que doncs...
ens ho treballem, podrem algun dia accedir al nivell que tenen ells. A veure, a veure què sé el que passa. Encara tinc el puntet, aquest espornet de llum, que el ser humà encara pot fer coses bones. És aquí, és aquí. Deixem oberta una mica la porta de l'esperança, encara que sigui mig oberta la porta de l'esperança que algun dia ho aconseguirem.
Beta, feliç febrer, feliç febrer, i ho dic amb doble intenció, ja ho veus, no només perquè hi ha set anys que ja el tenim aquí a tocar, sinó també perquè tenim el nostre aniversari a Tarragona Ràdio, i al qual es preparen coses molt boniques. És el mes dels 40 anys de Tarragona Ràdio.
Quin dia? Recorda'ns-ho a tota la gent. El 17 de febrer va ser quan es va fer la inauguració oficial d'aquesta Santa Casa a la plaça Rovallà. Fa 40 anys. Fa 40 anys. Com passa el temps, eh? El 17 de febrer de 1986. Com passa el temps. Mira, 40 anys que ens han fet a nosaltres una mica més savis, no? Bueno...
Sí, l'esperència de la vida ensenya. Agafem la part positiva, no? Sí, agafem la part positiva, l'esperència de la vida ens ensenya, no? I tant. Tant de bo aquesta sabiesa acumulada servís per anar més enllà. M'entens, no? Mira, amb aquesta música... La llagrimeta. Sí.
Ara ja m'entens, no? Aquesta música que ens dona esperança que deixem mig oberta la porta de l'esperança que algun dia podrem aconseguir pujar de categoria. A veure, a veure. A la humanitat. No estem preparats, no estem preparats. Bé, però deixem l'esperança. Vinga, va, t'ho compro. Gràcies, Beta. A veure. Amb un mal de colla ara m'has deixat, que Déu-n'hi-do, t'has mirat cap amunt, eh? Jo segueixo mirant els estels. No, no, jo baixo, jo baixo cap aquí, eh? Avui tenim... Mira, mira quina nit, mira, quins estels preciós. Preciós de tarda. Què ho sé?
Bona nit! Bona nit!
Fins demà!
Und wir singen alle A-L-O-I Wir strechen den See A-L-O-I Gleichgewicht am Magensee A-L-O-I Wir spielen den Krieg A-L-O-I Krieg am Fühlinger See A-L-O-I Hundert Mann und ein Befehl
Fins demà!