Fans de Tarragona
Fans de Tarragona és el nou programa musical de Tarragona Ràdio. Està dirigit per la Sílvia García i aquí hi tindran veu tots els grups musicals de la demarcació, a més de les formacions que arribin a Tarragona durant l’any. En definitiva, un repàs global a l’agenda musical tarragonina: perquè ningú no digui que Tarragona no es mou! Fans de Tarragona és el nou programa musical de Tarragona Ràdio. Està dirigit per la Sílvia García i aquí hi tindran veu tots els grups musicals de la demarcació, a més de les formacions que arribin a Tarragona durant l’any. En definitiva, un repàs global a l’agenda musical tarragonina: perquè ningú no digui que Tarragona no es mou!
Transcribed podcasts: 66
Time transcribed: 21h 40m 17s
Time transcribed: 21h 40m 17s
results.
Unknown channel type
This graph shows how many times the word ______ has been mentioned throughout the history of the program.
Obro els ulls, agafo aire, avui noto diferent. La mirada d'un Guevara, immortal a la paret, semblava que el mes de juliol mai no arribaria.
que les coses mai canvien. Però sempre hi ha un primer dia. Doncs aquest primer dia, com sempre, arriba i de la mà d'en Jordi Sobranyes tenim l'oportunitat de veure aquestes tres píndoles que ens porta. Avui amb la Montse Castellà, amb el sopa de cabra i amb la Maria Convers. Doncs vinga, anem amb ells, saludem-lo. Jordi Sobranyes, hola, hola, hola. Hola, Sílvia, què tal? Com estàs? Doncs molt bé, i tu? Com prova? Jo bé, gràcies.
Repeteixo, jo, bé, gràcies. Veus, això no ho havia massajat. Com que la setmana remenant en els meus arxius sonors i trobant documents d'àudio relíquies. També copsant l'actualitat i documentant concerts.
El passat i el present fan possible el retrovisor musical. Començarem, doncs, el retrovisor musical número 293 parlant de la cantautora Brenca Montse Castellà, que dijous a passat va presentar el llibre Cabrolle, vida i llum, 20 anys escrivint cançons, a l'antic ajuntament.
Al final de l'acte, la Montse també va cantar. Quants canons més haurem de disparar? Abans que per fills queden muts
Això no ha dit més, només us sap el bé, es conta la resposta dins del meu. Quantes vegades podré mirar-m'ho?
abans d'arribar al cel. Quantes orelles haurem de tenir per sentir com ploren arreu? Quantes morts més mos caldran a mi meu?
Per saber que amor massa gent. Això, amic meu, només ho sap molt bé. Es conta la resposta dins del meu.
Transcordrà una muntanya existir abans que l'enxorrerà mai. Quan tens la gent haurà de seguir per guanyar-se la llibertat.
podrem girar el cap i fingir que no ens n'hem adonat. Això, amic meu, no veus sap, no veus, escoltarà les costes dins del ve. Això, amic meu,
Només ho sap, no veu. Escolta la resposta dins del veu. Ai, que bonica, Montse, que t'ha quedat aquesta cançó, aquesta adaptació. Escolta la resposta. Amic meu. Només ho sap, no veu. Escolta la resposta dins del veu.
Ara estava pensant en aquesta cançó que ens la va cantar el Blowing in the Wind, el Gerard Quintana i el Jordi Batista. Escolta-ho en el vent. I parlant precisament de Gerard Quintana, anem a parlar, Jordi, del sopa de cabra. Fa 35 anys, el 27 d'octubre de 1990...
dues formacions que han anunciat recentment les gires dels seus 40 anys de concerts de cara al 2026 van actuar tal dia com avui al pavelló del casal de l'Espluga de Francolí.
Sopa de Cabra, aleshores, presentava en directe les cançons del segon disc, La Roda, i els Lacs en Busto, les del primer disc, Bas de punt o què? Gerard Quintana, cantant dels Sopa de Cabra. No, estava ple i hi havia ambientillo, i estava bé. Els escenaris movia una mica, no ho sé, però bueno, aquestes coses ja passen, no? Hi ha vegades que hem tocat a llocs on no hi havia ni escenari, no? Vull dir que tampoc ens podem queixar massa.
Però va bé tenir una estabilitat. Ara, la gent, bon rotllo. Quin és el secret? De què? Que fossin ni tan bé sap de cabra. No tinc ni idea. Fem les coses amb ganes i intentant creure una mica en el que fem, no? Bàsicament és això. Ara, secret? Vull dir, aquí no hi ha cap fórmula, no? N'hi ha cap...
cap estratègia empresarial, ni coses d'aquestes, ni marketing estranys. No sé, nosaltres fem el que ens agrada, intentem fer-ho.
sense direcció. Al carrer és fosc me'n vaig de torn. Avui no em sento un triomfador. Espero que et vagi tot bé. Ja ens trobarem allà a l'infern. Ens enriurem del que vam ser.
I estava pensant, ja que posem una miqueta del sopa de cabra, Jordi, mira, mira. Vaig trobar-me una destral a dins d'armari, em vaig excitar, desitjava beure sang i li vaig clavar, enmig del cor no va poder liquidar.
sorpresa la vaig agafar. Vaig veure'm la seva sang, vaig menjar-me el seu cervell. Del com a missa pel capellà, per tenir l'adisme la vaig menjar, i ara és part de fi. Vaig picar la seva carn per fer crioguetes,
Vaig ficar dins el forn el seu cor tallat amb dos. Però anem cap a la darrera de l'espíndole, Jordi. I per anar acabant. No, però sí.
Us explicarem que ahir a la tarda la cantautora Maria Coma va actuar a l'equipte de l'Ermita de Cambrils, en el Festival Accents, i va presentar les cançons de l'àlbum Vocal Roots. Fins la setmana que ve, Sílvia i oïdors del Fans de Tarragona i del Ja Tardes Cap de Setmana. Adéu! Fins aquí a la nostra retrovisor musical.
M'ha...
que les coses mai canvien. Però sempre hi ha un primer dia. Doncs aquest primer dia, com sempre, arriba i de la mà d'en Jordi Sobranyes tenim l'oportunitat de veure aquestes tres píndoles que ens porta. Avui amb la Montse Castellà, amb el sopa de cabra i amb la Maria Convers. Doncs vinga, anem amb ells, saludem-lo. Jordi Sobranyes, hola, hola, hola. Hola, Sílvia, què tal? Com estàs? Doncs molt bé, i tu? Com prova? Jo bé, gràcies.
Repeteixo, jo, bé, gràcies. Veus, això no ho havia massajat. Com que la setmana remenant en els meus arxius sonors i trobant documents d'àudio relíquies. També copsant l'actualitat i documentant concerts.
El passat i el present fan possible el retrovisor musical. Començarem, doncs, el retrovisor musical número 293 parlant de la cantautora Brenca Montse Castellà, que dijous a passat va presentar el llibre Cabrolle, vida i llum, 20 anys escrivint cançons, a l'antic ajuntament.
Al final de l'acte, la Montse també va cantar. Quants canons més haurem de disparar? Abans que per fills queden muts
Això no ha dit més, només us sap el bé, es conta la resposta dins del meu. Quantes vegades podré mirar-m'ho?
abans d'arribar al cel. Quantes orelles haurem de tenir per sentir com ploren arreu? Quantes morts més mos caldran a mi meu?
Per saber que amor massa gent. Això, amic meu, només ho sap molt bé. Es conta la resposta dins del meu.
Transcordrà una muntanya existir abans que l'enxorrerà mai. Quan tens la gent haurà de seguir per guanyar-se la llibertat.
podrem girar el cap i fingir que no ens n'hem adonat. Això, amic meu, no veus sap, no veus, escoltarà les costes dins del ve. Això, amic meu,
Només ho sap, no veu. Escolta la resposta dins del veu. Ai, que bonica, Montse, que t'ha quedat aquesta cançó, aquesta adaptació. Escolta la resposta. Amic meu. Només ho sap, no veu. Escolta la resposta dins del veu.
Ara estava pensant en aquesta cançó que ens la va cantar el Blowing in the Wind, el Gerard Quintana i el Jordi Batista. Escolta-ho en el vent. I parlant precisament de Gerard Quintana, anem a parlar, Jordi, del sopa de cabra. Fa 35 anys, el 27 d'octubre de 1990...
dues formacions que han anunciat recentment les gires dels seus 40 anys de concerts de cara al 2026 van actuar tal dia com avui al pavelló del casal de l'Espluga de Francolí.
Sopa de Cabra, aleshores, presentava en directe les cançons del segon disc, La Roda, i els Lacs en Busto, les del primer disc, Bas de punt o què? Gerard Quintana, cantant dels Sopa de Cabra. No, estava ple i hi havia ambientillo, i estava bé. Els escenaris movia una mica, no ho sé, però bueno, aquestes coses ja passen, no? Hi ha vegades que hem tocat a llocs on no hi havia ni escenari, no? Vull dir que tampoc ens podem queixar massa.
Però va bé tenir una estabilitat. Ara, la gent, bon rotllo. Quin és el secret? De què? Que fossin ni tan bé sap de cabra. No tinc ni idea. Fem les coses amb ganes i intentant creure una mica en el que fem, no? Bàsicament és això. Ara, secret? Vull dir, aquí no hi ha cap fórmula, no? N'hi ha cap...
cap estratègia empresarial, ni coses d'aquestes, ni marketing estranys. No sé, nosaltres fem el que ens agrada, intentem fer-ho.
sense direcció. Al carrer és fosc me'n vaig de torn. Avui no em sento un triomfador. Espero que et vagi tot bé. Ja ens trobarem allà a l'infern. Ens enriurem del que vam ser.
I estava pensant, ja que posem una miqueta del sopa de cabra, Jordi, mira, mira. Vaig trobar-me una destral a dins d'armari, em vaig excitar, desitjava beure sang i li vaig clavar, enmig del cor no va poder liquidar.
sorpresa la vaig agafar. Vaig veure'm la seva sang, vaig menjar-me el seu cervell. Del com a missa pel capellà, per tenir l'adisme la vaig menjar, i ara és part de fi. Vaig picar la seva carn per fer crioguetes,
Vaig ficar dins el forn el seu cor tallat amb dos. Però anem cap a la darrera de l'espíndole, Jordi. I per anar acabant. No, però sí.
Us explicarem que ahir a la tarda la cantautora Maria Coma va actuar a l'equipte de l'Ermita de Cambrils, en el Festival Accents, i va presentar les cançons de l'àlbum Vocal Roots. Fins la setmana que ve, Sílvia i oïdors del Fans de Tarragona i del Ja Tardes Cap de Setmana. Adéu! Fins aquí a la nostra retrovisor musical.
M'ha...