Fins demà!
Ese meningítico me tira desde un iPhone 5 y 5KMs puedo sacarle cuando sprinto. Mira este verso laberíntico, mi vida muere en ese litro. Ignoro tras la barra cuál es mi delito. Desmembrando las palabras de los méritos, ya no distingo quiénes son amigos o enemigos. Si el grado de empatía muere donde uno mismo, ya no celebran mis victorias. El fracaso es solo mío. Mierda donde dije paz, esos nunca van a estar. Pásate el turulo ya, la pasé con Orfidal. Vengo de un tren fatal.
Amics els que ja van haver aquest divendres en el darrer dels concerts entre poetes puestos a Barcelona. Jo no sé si avui, començant amb la setmana, teníem l'oportunitat de tenir un dels components, però sí, són puntuals i els saludem. Teco, hola, què tal, bona tarda i benvingut a Tarragona Ràdio. Hola.
Sí, sí, jo no ho sabia, dic, a veure, després de la festa de divendres, i que a més tenim la presentació del nou videoclip, d'aquesta nova cançó, que us esteu d'alguna manera materialitzant d'altres idees i coses, és que no pareu, eh? No, no, jo estic ja que no puc més, no puc més.
Estàs esgotat, ja t'hi veig, eh? Sí, potser t'has posat, acabarà amb la meva vida, però bueno. No, home, no. Unes cançons de puta mare, per això, no? Home, això sempre... Això sí, això sí. Iutis, iutis. Hi ha hagut un moment que hi ha unes cançons que jo feia... Què dius? Clar, perquè com estem en horari infantil encara... Ah, bueno, clar. Hòstia, llavors sí. Vosaltres ho dieu així molt i alegrement, eh? Però clar, jo a l'hora de posar segons quines cançons...
Bueno, però els nens així aprenen també, no? Sí, no, no, el vocabulari s'extens, això és veritat, i normalment la gran majoria de criatures el primer que aprenen és a dir cosetes que normalment els adults diuen, això no es pot dir, remarco, remarco, remarco. Els més petits s'haurien d'educar amb els poetes postos. Això sí. Ho és claríssim, però bueno. A més a més, tenen discos...
Tenen EPs i tenen singles per parar un carro, eh? Tenim de tot. Teniu de tot i esteu posats en tot, eh? I ara més farem el proper EP, que serà en català. Català i valencià. Sí, que ara parlarem, ara parlarem d'això. Però tenim de tot, idiomes també, bueno, clar. I a més a més, Teco, una altra cosa. Teniu bons amics. Perquè aquí, en aquesta cançó d'Amigos i enemigos... Sí, aquí és producte local, eh? Home. Perquè és amb el Dolors García i Dillascut. Què m'estàs dicint, Dolors García? Sí, tu el coneixes segur, no? Dolors García, bona tarda.
Sí, sí, sí. Sí o no? Sí, sí, sí. Bueno.
És que volia que estigués el bateig, aquest bateig d'aquestes noves cançons. Molt bé, m'ha encantat, m'ha encantat, no m'ho esperava. Jo t'hi vaig invitar, Charlie. Ha estat a punt, eh? Perquè jo he parat al micro, he estat a punt. Dono a fer, que he estat a punt de dir, oh, què tal, jo també he fet una miqueta. Sí, sí, anava a trolejar una miqueta, però... No, no, trolejeu vosaltres a mi, eh? Què tal, Charlie, com vas?
Pues mira aquí a la feina, pero bueno... S'ha escapat, s'ha escapat. S'ha escapat, molt bé. Tu estàs ressecós encara, no? Perquè l'altre dia, el divendres... Home, ho han donat tot, eh? Va, sí?
Dolor, García, benvingut a Tarragona Ràdio i gràcies. He de dir que això és un manus arriba, esto es un atraco. He de parlar avui amb els poetes puestos i visc a col·laborar. Vols entrar encara que siguin dos minutets que estàs a la feina? I m'ha dit, home, que sí, que sí, truquem, truquem. Si veus que has de penjar... Gràcies, senyor, gràcies per llamar-me, està equivocada.
I m'apenges, eh? Amb el Charlie teníem pendent fer aquesta col·laboració des de fa molt de temps, perquè ens coneixem també fa 15-20 anys, i ara és això que teníem pendent de sempre, i s'ha donat, i a més està triomfant molt aquesta cançó, perquè a més ens fotíem una miqueta amb els raperos de dretes i tant... Vosaltres no, si no us fiqueu amb ningú, per l'amor de...
Però clar, ara, abans, fa uns anys, quan jo tenia cabell, no existien els raperos de dretes. Però ara... Està raro, està raro. Sí, està raro l'ambient en general. I, bueno, com hi ha una frase d'aquesta cançó que es fica directament amb aquesta penya, doncs estan rabiant bastant. I, bueno, hem flipat perquè jo, bueno, ja a l'Instagram no puc ni entrar perquè... Els teniu calentets, calentets? Sí, sí, sí. Dona García, sí, Charlie. Els missatges privats els tinc, bueno...
Estem en horari infantil, no podem parlar. Però és heavy, Sílvia. És més heavy del que sembla. Però Déu-n'hi-do, Déu-n'hi-do. O sigui que s'ha vingut molt amunt pel que m'estàs dient. Bueno, sí, i ara el 5 i el 9 aquest, quan el vegin, jo crec que... Home, ja està sonant. De sonar ja està sonant. El pròxim, el que ficarem després, el de les cabines, perquè ja tindria que sortir a m'escolta.
Crec que jo. O defiéndeme tú, Charlie, defiéndeme tú. A guardar Espanya, a guardar Espanya. Ara parlaré precisament d'aquesta nova. Deixem el Charlie, el Dolor García. El deixem lliure, que està a la feina. Charlie, gràcies, gràcies, gràcies per aquesta sorpresa que li hem volgut donar a Teco i que per mi ha estat molt important. I ja saps que estàs més que convidat quan vulguis a venir a Tarragona Ràdio, eh? A tope, al Teco sumareix tot. Respect.
Te quiero, cabrón. Gràcies. Visca. A veure, a veure, explica'm això que us està passant, perquè això és un mal de cap. A veure, hi ha una cosa que es diu llibertat d'expressió i que la música és el que té. O no?
fa poquet també vaig anar a una batalla aquestes batalla de gallos jo vaig ser dels primers que van començar amb això de la batalla de gallos fa 20 anys però ara també fan batalles escrites i vaig anar com a la competició més gran a nivell estatal aquí a Espanya
i també vaig fer un speech una miqueta així radical, polític, contra aquesta penya, i clar, ara amb aquesta cançó amb el Dolor García i el dia lliscut vaig reforçar aquest missatge, i bueno, complicat, complicat, estan així molt cabrejats, i ja ho veurem, perquè estem en uns temps que jo crec que els artistes haurien posicionar-nos
i sembla que som poquets els que ho estan fent i rebem bastant, de veritat. I em pensava que tot això ja havia mimbat una miqueta, almenys aquest semblava que fos la intenció, almenys. Sí, però jo crec que és tot... Tot al contrari, ja ho veurem amb aquesta cançó de les cabines, perquè ja em fa...
una miqueta de por, però al final, vull dir, jo crec que l'autocensura és una de les pitjors que hi ha, perquè a vegades dius, hòstia, no diria això, no és que t'estiguin censurant ni res, és per evitar la resposta d'aquest tipus de personatges que hi ha per internet, i jo a vegades li he...
Ho deia la Míriam i dic, hòstia, no, per què m'he de callar? Estic dient alguna cosa que no pensi o que no pugui defensar amb arguments? Aquest és un altre, perquè, clar, la violència verbal i física moltes vegades ve de la seva part, saps?
I aquesta penya d'aquest tipus no raona. Si directament o t'insulta et fot una cleca. I, bueno, estem en aquestes. Però el que crec que no podem fer és callar-nos per temor o represàries d'aquesta gent. I de moment no ens estem callant. I si algun dia em callo ja em dius...
Llavors ho seràs tu. Exacte. Diu, m'han canviat. M'han canviat, m'han canviat. Bueno, parla'm una miqueta perquè per a aquells que ara de cop i volta hagin baixat i digui, nostre, qui és el Teco? Qui són poetes puestos? Perquè a més a més porteu uns quants anys musicalment parlant, tenim uns quants àlbums i que a més a més doneu en guany, bueno, ja heu donat, perquè des de dijous al YouTube ja tenim la possibilitat de veure el videoclip, esteu donant un altre pas endavant
dins del que seria la vostra carrera musical. Bueno, ja hem podrat expostes. Ens vam unir jo i Charlie F, que és un raperu valencià, mític, i clar, vam fer una banda de rock. Som set, baixista, bateria, guitarra, DJ, trompeta,
i ara traurem aquest EP en valencià i català serà el segon EP i hem tret dos discos Tontos Felices que va ser l'últim i El Club que va ser el primer disc
Sí que és veritat que com a banda, així amb set persones, va ser a partir de Tontos Felices. I bueno, en solitari tant el Charlie F. com jo, portem tota la vida amb projectes de... Bueno, el Charlie sobretot de rap, i jo vaig tenir com rapero també... Que jo et vaig conèixer tu com a teco només. Sí, sí, sí. Després vaig fer una banda de roca, es deia la doble fila, vaig estar deu anys, i després vaig fer un documental ja com a Pablo Espada versus teco, va ser això. Que tu em deies, això és que egocèntrico.
No, això no t'ho vaig dir mai. No, això no t'ho vaig dir mai de la vida. Segur? Mai de la vida, mai. Ho vaig pensar jo, segurament. Perquè jo no t'ho dic ara que no, eh? Al contrari, jo crec que fins i tot potser te vaig dir que potser és una clarament. A veure, Pablo Espada, soc jo una persona i Teco és el que puja sobre l'escenari. Exacte, perquè això era un documental que està filmant per si ho... Molt bé, molt bé.
que el va rodar també un altre tarragoní, que és el Pau Aguiló, que és el Soque, que és el membre també de Poeta Puestos. Ara va posar-les en un marron, que tela, eh? Ara no vull dir aquesta antipàtica de la ràdio. Home, no. Jo fent amics, fent amics. I bueno, sí, també això la portem tota la vida, fent música i seguim. Ho porteu molt. Doncs fem una cosa que encara no l'havíem posat aquí a la ràdio,
presenta'm. Hem de salvar les cabines. Ja t'he canviat el pòster de darrere, perquè ara ja no parlem del concert que va tenir lloc aquest divendres passat, que a més a més va tancar precisament una sèrie de concerts. No sembles tu qui ets?
És Superman! És Superman! Superteco! És Superteco! Superteco! Doncs mira, aquest és el primer single que es diu Hem de salvar les cabines i és el primer single del nou EP que sortirà segurament amb...
Per setembre, octubre... Que esteu convidats a presentar-me'l, ja ho saps, no? D'aquest any ja vindrem i et portaré al Charlie F. Mira, he estat a punt de trucar-lo. Hòstia! M'he quedat allà a la platja. Ara està treballant, crec. Però aquest és un personatge bo, eh? Clar, on estan els dos aquí? Sí, sí, sí. I, bueno, serà el primer... Hem de salvar les cabines, és el primer single de QTP que es dirà Presos Poètics i serà íntegrament en català i valencià.
i evidentment amb el títol és un EP que doncs per fotre canya i també el fet que sigui en català per mi també és una miqueta reivindicatiu i té una part política també i jo que sóc d'aquí català i el Charlie a València amb la merda que tenen allà doncs et pots imaginar llavors crec que era un moment de dir hòsties
ens hem de pronunciar i, a més, és que vam juntar 4 o 5 cançons també en català valencià i que vam dir, hòsties, doncs molava ara, després de treure aquest LP, un llarg, fer una cosa més curteta i ja que tenim aquestes cançons i tal, doncs la podríem reunir i fer aquest EP. Després ja parlarem, anem a sentir una miqueta la cançó, però després ja parlem per què hem de salvar les cabines.
És que em sembla una miqueta de salvar el soldat Ryan, una miqueta en el sentit que és una cosa tan icònica. No, però he de posar l'entradilla, perquè la cançó parla de la desunió de l'esquerra. I llavors, és el típic, no? Allò dels Monty Python, el Frente Popular de Judea con el Frente Judaico Popular. I és una miqueta això, el que veiem que passa a l'esquerra...
Quan dic esquerra, no parlo del PSOE, que ja ho fico en un aspecte de centre-dreta, però com seria l'esquerra real, o entre cometes, sempre amb moltes causes diferents i sembla que la classe obrera al final és el de menys. I llavors, com tothom està amb la seva causa i només li importa la seva causa, la causa dels poetes puestos és que hem de salvar les cabines.
Música Música
Tot és una gran conspiració. Volen acabar amb les cabines i això sí que no. M'estan censurat, m'han tancat el compte a un mes, però jo ja tinc un pla. Què tal sona una bomba al congrés? L'associació del talent punt fixa. Són idees fixes i no volen fer força. La tina i l'abrics no són de la nostra corda. Acabarem com el Hassel. Ja ni te'n recordes. Torno la vida pel que no puc oblidar. I ho farem mai.
I el llibre d'Ajopel Nau, que avui ser Josep Lluís Rappet Vázquez. Coyen és més important, que hem de salvar les cabines. Còbia creu que no pot ser supermanor. Hem de salvar les cabines. Primer se'n tornen les tres opcions, l'ela o la cura del Sida. Per això primer no hi ha més prioritats, collons. Hem de salvar les cabines.
Yo voy a salvarles cabines, no les gabines, porque si foren del PP les deis e mortimer. No diga arriba España como el folclore. Sobredosis de aguilucho ahí en la morgue. Voy con una esquerra forta, voy a denunciarme. Con sticks y con la rave me echan bafle. Rapper de box no tendrás yo con amagarte. No hay racisme ni amorfobia que te ampare.
Veig al Senat una maldad indescriptible. Me'n tornaràs a la veritat, no t'escoratge. Genocidi en directe, tu ven entrar més. Mentre Palestina ja plora els seus cadàvers. I moriria en aquest vers si fóra útil. Si tinguereu la dignitat d'un pres polític. Sou un mans, són una vergonya inexplicable. I lluitarem per les cabines. I vosaltres... Salve, salve, salve, salve.
A les cabines, salvem! A les cabines, salvem! A les cabines, salvem! A les cabines, salvem! A les cabines, salvem a les cabines! Perquè sé que dieu cabines, però també podrien ser gavines, eh? Aquest joc de paraules, aquest joc de paraules, podria ser les gavines que també les pobres xiquetes estan boges, anant a terra endins per agafar un colom per menjar.
Sí, sí. Amb això ja t'ho dic tot també, eh? Imagina't com està el mar si les gavines han d'anar a terra endins a menjar coloms. Sí, sí. Hem de salvar les gavines. Amb això ja t'ho dic tot, eh? Ostres, ostres. Bueno, explica'm, perquè és que t'he de dir una cosa. Ja sé que és molt reivindicativa, però la música, el so, ens centra tan bé
A més és alegria, dintre del que dieu i com ho dieu. La música l'he fet jo, eh, també. Que quede claro que la música és mía, eh. Doncs sí, perquè és com molt festiva i jo crec que a vegades és quan fas un missatge polític.
tan política en realitat, si ho acompanyes d'una música així una miqueta més jausera, per dir-ho d'alguna manera... Divertida o festiva seria, no? Entra més, entra millor. I a vegades hi ha cançons d'aquestes polítiques que són un toston i no cal, no?
Clar, pots dir les mateixes coses i a més a més potser fins i tot el que deia, com si fos un xarop. Exacte. Entra, suau, i us fira, a mi em fa pensar i tot, eh? Exacte. Que és el que és interessant. Sí, sí, sí, aquesta era la intenció i jo crec que tot l'EP, no només aquesta cançó, perquè encara el que queda, eh?, d'aquest EP, bueno...
Però és EP com a tal? Són 6-7 cançons? Són 7 cançons al final. Llavors gairebé podria ser un àlbum, eh? Us falta una, eh? Ja, estem sempre amb el mateix. És que és una, com a molt. A veure si volen. Per cert, com va anar el cap de setmana, aquest divendres que vau fer l'últim concert, es va escapar ja la cançó com a tal? Home, sí, sí, la vam estrenar a l'Aulot de Barcelona i ja vam poder comprovar que va funcionar que t'hi cagues...
Mira que la gent només l'havia sentit un dia i encara així estava acorajant tothom i vam flipar moltíssim. Espectacular. És el que té, eh? Bueno, pues ara a veure si tenim l'oportunitat de presentar-lo per aquí, per Tarragona, que també ens agradaria, eh? Sí, sí, sí. Ara, jo vull venir a Tarragona amb els poetes postes, però està complicat, està complicat. Sí. Perquè jo crec que a Tarragona ha faltat sempre una miqueta, no? Que a la cultura...
li donem una miqueta d'impuls entre tots però ja no els artistes, també el públic perquè jo t'ho dic també com a públic perquè després jo que faig música no sóc una persona que des que vaig tornar aquí perquè portava molts anys visquent a Barcelona i aquí la veritat
és que hauria d'anar a més coses culturals i no ho faig. I jo crec que passa una miqueta a tothom. I és complicat perquè, a més, jo que he estat amb diferents gèneros també, musicals i a qualsevol, i dius, jo soc de Tarragona, i em dic, és que Tarragona... És com un forat, m'ha arribat a dir, eh? Però jo li dic a més, dic, home, clar...
És com un públic molt complicat. Ens has de posar a la butxaca. I en el moment que ens posis a la butxaca, no tenim canona que hi hagi un seguiment. Fa uns anys vaig fer el 15 aniversari, la primera maqueta que vaig fer, que es deia Vértigo, i vaig pensar en fer-ho aquí a Tarragona.
però dic, hòstia, és que tampoc vull perdre diners, m'entens? No dic guanyar, però no vull perdre. I al final ho vaig fer a Barcelona. I amb els poetes, doncs, m'encantaria venir, però s'ha de donar. No sé si hi ha algun festival, alguna cosa així. Eh, clàssico, eh? Home, tu m'has dit vèrtigo, jo vaig cap allà, eh? La vida es pura, estoy cambiando.
Això era 2007, eh? Sí, sí, bueno, clar. Ha plogut una miqueta, només una miqueta, eh? Mira que no hagi nevat i tot a Tarragola, eh? Sí, sí. És fort, és fort. Jo ara quan faig memòria dic, hòstia, la de coses que he fet, però encara vaig... Dic, en algun moment pararé i deixarà aquesta voràgine de coses surrealistes que em passen, però no para, no para això.
Per cert, jo em pensava també que volia fer un kickat aquí amb aquesta entrevista i parlar d'aquesta última cançó teva.
És que aquest ha estat també calenta-calenta. També és d'aquest 2025. Perdó, l'hem passat. És que ara trauré un EP... Del 12 de desembre. És que clar, és del 12 de desembre. Clar, perquè ara trauré com a teco, també trauré un EP amb el soque, que això t'ho tinc que venir a... Això sí que t'ho tinc que venir, també. Home, parla de Déu. És que no paro jo. És que per favor, eh? Espera. Això és un patiborrillo de coses. Perquè la següent cançó que trauré com a teco amb el soque...
és un récord Guinness i no és broma si no me lo dan és perquè no pago però és un récord Guinness ja t'ho dic tens cançons que han anat sortint des del 19 de setembre de Culpa després la de Jockey ho vaig gravar aquí a Vilaplana amb el Cavall i després aquesta que estem sentint no sé si m'ha deixat alguna més
No, de moment és això. Ah, l'Encarne Viva... No, l'Encarne Viva no. Un altre també, sí. Déu-n'hi-do, eh? No parem, no parem, sí, estem a tope. És que ja te deies, és que tenia tant de coses a parlar amb tu que dic, necessito almenys una hora. Clar, perquè és que jo tindria cada nit... Tu has de venir un dia... Un cop a la setmana, clar. Anem a una cosa, torno una altra vegada a Poetas Puestos, torno una altra vegada a la cançó d'Hem de salvar la cabina...
Les cabines. Les cabines, perdó. I un altre dia vens com a teco i ho presentem tot això que estem escoltant. Mira, amb la cançó aquesta que et dic, que és un record guines, ja veuràs, que fliparà. A veure si m'heu molt agafat els record guines. Vinga, a veure si és veritat. I ho fem aquí també a Tarragona Ràdio. Ah, exacte, clar. La fem en directe, si ho voleu.
Seria, ja saps, de dilluns a divendres de 6 a 7 de la tarda. Perquè com a teco no tinc que venir amb els músics, ni bé, ja sóc jo i ja està. Ara per ara hem de salvar les cabines, que a part cert també està acompanyat d'un videoclip que podeu veure a través de YouTube i que des de dijous passat ja el tenim.
El videoclip és molt guai, s'ha de veure... Vull que me l'expliquis perquè encara no he tingut l'oportunitat de veure'l. Perquè entra en context. Bueno, jo vaig... Primer que vaig vestit de Superman i jo crec que això ja és digna de veure. Gallumbos per sobre? Tot? Per suposat. I si en gallumbos també. Però... Al final del vídeo també és molt impactant. Eh...
A veure si no em cau una demanda per aquest vídeo Espero que no Todo és presuntament, tu digues això Si no, de tant en tant no lo volveré a fer mal No lo volveré a fer No tenia els mòbils No lo volveré a fer només li surt bé al rei Que per cert, ara a la cançó aquesta també Nombrem al Hasel, que és amic nostre
que està a la presó per injúries a la corona. És increïble. I vam anar fa poc a veure'l, que ara està allà d'uners, i encara li queda un any i mig. Complirà sis anys. Sis anys. Sis anys. Dintre per injúries a la corona.
Bueno, és que... Sí, sí, sí, és molt fort. I, bueno, la veritat és que el vam veure fort a ell, perquè està com encarant així la recta final de la condemna, però, clar, ja, el fet d'estar allà a mi em feia una pena, o sigui, ja és quan vam sortir d'allà, un bajón que flipes perquè dius, hòstia, és que...
No ha dit res que no hagin dit. És increïble, és increïble. La sensació era la impotència quan li va passar, perquè jo, clar, jo parlava amb ell abans que entres a la presó i li deia, tu tranqui, que és impossible, va caer un indult o alguna merda així. És que no tenia ni a què haver entrat. No hi ha raó de ser. És una vergonya, és una vergonya. I no, no, va entrar i...
I bé, vam anar a Lleida també, perquè va estar a Lleida, primer una presó a Lleida, i ara que li han traslladat aquí a Lladonés està una miqueta més tranquil, jo crec que el vaig veure fort, encara així a la recta final, però clar, però clar, jo dic, hòstia, no sé com està tan entero, perquè és que...
Jo estaria enrabiatada. Jo estaria escrivint a Masco Porro 200 cançons cada dia. Ara sí que he tret un parell de llibres de poesia, que això si busqueu a les xarxes ho podeu trobar fàcilment.
i res per ajudar-lo també una miqueta i res ho volia dir perquè ho diem sempre i sempre que podem el nombrem perquè a més crec que de músics d'esquerra a tota Espanya s'han pronunciat molt poc per Hasél i a la pròpia cançó deia acabarem com el Hasél quin Hasél ja ni te'n recordes perquè va passar tot allò de les manifestacions quan va entrar però després aquest tio porta sis anys és que no ha estat tres dies i ha sortit és que encara és allà
Però entre tu i jo també anomeneu, com us sentíem abans, el que està passant ara mateix a Gaza i companyia. Sí, clar. Ja no surt tampoc ni a les notícies. No, clar, perquè anem a aquestes noles. I això que ara està igual, eh? Anem per onades, anem per onades i ara una onada nova que ens ha esborrat tot i el que surt i el que fem.
Hoy se habla de Julio Iglesias. ¿Juli Iglesias? No me vienen a... ¿Quién es Julio Iglesias? ¿No has visto? ¿Totalamantana da Julito? Hombre, todo un caballero, eh. Y espérate, lo que te rondaré, morena. Todo un caballero, sin duda. Yo creo que a la mateixa han escarbat una miqueta la capsa de Pandora. Sí, sí. O sea, el momento que os abre la capsa, os cagafis las criaturas. En fin.
Doncs gràcies per estar aquesta estoneta amb nosaltres. A tu, Silvia. T'espero un altre dia. Sí, la setmana que ve. Ara ho xerrem, eh? No, la setmana que ve no, però en un mes sí, perquè et treurem aquesta cançó que és digna de presentar. Míriam, m'apuntes? Gràcies. Bueno, merci a tu. Adéu-siau, adéu-siau.
Fem de salvar les cabines!
No hi ha racisme ni homofobia que t'ampare.
Veig al Senat una maldad indescriptible. Me'n tornaràs a la veritat, no t'escoraces. I en l'Ocidia en directe, tu venen d'armes. Mentre Palestina, que aplora els seus cadàvers. I moriria en aquest vers si fora útil. Si tinguereu la dignitat d'un preu polític. Som un malson, una vergonya inexplicable. I lluitarem per les cabines. I vosaltres... Salve, salve a les cabines. Salve, salve.
A les cabines. Salvem. A les cabines. Salvem. A les cabines. Salvem. Salvem. Salvem. Salvem. Salvem. Salvem. Salvem a les cabines.
Sous-titrage Société Radio-Canada