Doncs, de nou, Jordi, gràcies per tornar a estar aquí amb nosaltres. Avui estic així com nerviosa, deu ser això que et comentava fa una miqueta de l'eclipsi. Jo que soc de la signa de la verge, sí que anem bé. Bueno, però els eclipsis de lluna més aviat són els crancs. També. Els crancs, que la lluna els afecta molt, saps? Ascendent. Ascendent, gran. Ah, clar. Ara s'entén. Jordi, ho tinc tot. Ho tens tot? Perquè l'eclipsi és la signa de la verge...
Ah, molt bé. I cranc. Ai, compte, veus? Veus? És l'energia. L'energia. És l'energia. Sí. El mètode i ordre de verge amb la lluna
Que bueno, quan hi ha lluna plena, els crancs, és massa, eh? Per això, per això. Bueno, anem a lo nostre perquè si no tenim molta feina avui, eh? L'astrologia també forma part. A mi m'agrada molt. Forma part de les nostres vides a l'astrologia, eh? Un dia hem de parlar. Ah, bueno, com vulguis. Que a tu també t'agrada molt.
Sí, bueno... I saps a qui podríem portar? Ja en tinc una mica. Que no sé si coneixes la Francina? Tu la coneixes? Francina Collado? Sí. Tu la coneixes? Era l'artista, i tant. Però jo quan la vaig conèixer aquí a la ràdio, i te'n parlo d'això de fa uns quants anys, feia altres històries, que no sé si encara les fa. Sí.
Bueno, no ho sé. Li hauríem de preguntar. Jo la conec com a artista de l'Ateneu, que ens ha fet uns trencadissos fantàstics, però com a astròloga no la conec. Jo la conec més que com a astròloga, perquè l'astròloga era el de Bar, ella era l'Aixà, i l'Aixà era el que, per això te deia, quan va començar aquí a la ràdio, amb nosaltres, i feia les tirades, llançava allò que dius, les tirades de les cartes del terrat.
Ah, va, no. Nosaltres a l'Ateneu també fem de quan en quan alguna conferència sobre astrologia, parapsicologia, algunes cosetes d'aquestes, perquè a l'Ateneu de Tarragona, menys calés, fem de tot.
Això ja m'ho has dit, ja s'està repetint la cosa, eh? Ja no anem bé. Perquè quedi ben clar. Canviem de tema i comencem i m'expliques el que començarem i el que farem? Correcte. Comencem per Tarragona, per exemple? Per exemple, Jordi. Perquè si parlem de Tarragona, hem de parlar de Tarragona.
I seguim celebrant a Tarragona Ràdio aquests 40 anys del servei de la ciutat i en Jordi Català 50 anys cantant en català. Potser jo destacaria que...
Jo, modestament, crec que soc un dels cantants que més ha cantat a la nostra ciutat. Doncs t'ha de dir una cosa, que estic molt contenta que estiguis aquí amb nosaltres.
Doncs jo, encantat de la vida. Perquè, a més a més, ja que formes part de la nostra vida tarragonina i de la nostra memòria i de la nostra banda sonora, que millor que tenir-te aquí. Això vol dir que te renovo. Molt bé. Oh, moltes gràcies. És que sempre m'ho pregunta. Ja he estat peribles aquí i allà, però al final la meva emissora de la meva ciutat, Tarragona Ràdio.
Home, i aquí el nostre colzament, clar que sí. A més que ara ja el Jordi va estar dient, ai mira, posa'm això altre, i anem obrint ventall de cosetes que passen, eh? Correcte. Llavors, home, jo parlant amb això, doncs que porto 50 anys cantant en català, i que potser sóc un dels pocs cantants que ha cantat molt a la seva ciutat, a Tarragona,
Doncs, per exemple, perquè no posem un moment abans de donar pas al nostre convidat d'avui, que també és... I ja el tenim el telèfon, eh, que ens has esperat. El tenim el telèfon, ja, a Fermí Carré. Doncs, què et sembla? Posar una cançó ben tarragonina, amb adaptació al català, de la nostra coneguda cançó que cantava Francisco Garrido per allà als anys 60, Imperial Tarraco.
ets patrimoni mundial, terra escollida, molt gran imperi dels romans. Impèria el Tarracó, les teves patxes són basades pel nostre estimat.
La terra del gran imperi humà on es va ser la capital per florida i bonica. Tens fama internacional per tothom admirada amb un clima ideal.
De la costa daurada, net joia universal. L'imperi al Tarracló, les seves platges són daurades pel sol que vulgui.
El bon matí des d'allavant. Imperial Tarrer. I que és maca, eh? Va quedar molt rodoneta, eh? L'adaptació. Un twist. Sí, sí. La música que ens feia el Francisco Garrido en aquell temps, que era el rima de twist, però jo també l'he feta en rima de twist. Bueno, jo. Amb la meva orquestra. Clar. Amb tota la família. Amb tota la família. Amb tota la família.
Amb tota la família, amb els coros de l'Ateneu de Tarragona també, hem fet aquesta versió. Molt bé, molt bé. Per cert, que estava pensant que algunes vegades lo de la lletra potser és una miqueta el més difícil a l'hora de fer-la. Home, és complicadet, sí. Per això, per això. Hi ha lletres que són més fàcils i hi ha lletres que no tant, però saps què passa? Que a l'Ateneu tenim aquella noia que va aia per aquí, la Carme Bernat,
que em fa les traducions, després l'Ester Pagès me les corregeix i després jo les acabo d'ordenar que em correspongui amb la música, clar. És una feina que... No, no, no, que té la, que té la... Sí, sí, sí, i porta molta feina. Totalment d'acord. Bueno, jo tinc un equip, tenim un equip allà a la Taneu molt competent. Que ara no et pots queixar. Sí.
Bueno, escolta'm una cosa. Mira, jo avui et volia presentar, parlant de Tarragona, hi ha un escritor, ara novel·lista també, a l'Ateneu, perquè a l'Ateneu ho tenim, com he dit abans, menys calés, tenim de tot, que és un també dels escritors que més ha escrit de Tarragona. Ana!
Sí, i jo se'l presento. Vinga, endavant. Es diu Fermí Carré, i ell ara està a Barcelona. Passa caps de setmanes al Tafulla, però el tenim al telèfon. I, a part de presentar aquest forjant sota les pedres que tenim al seu llibre a l'Etanel de Tarragona, potser també és un dels escritors, junt amb la Mando Lacuba, que m'ha escrit sobre Tarragona. Anna! Anna!
Doncs vinga, podríem saludar ja, no? Sí, sí, bona tarda per mi. Hola, bona tarda. Què tal? Bona tarda a tots, molt bé. Plou a Barcelona o no? De moment no plou, està amenaçant. Està amenaçant, aquí a Tarragona també ens està fet una miqueta de plogim però no gaire més, eh?
Jo he fet una introducció del Fermí Carré perquè deia que ell darrerament ha fet dues novel·les dedicades a Tarragona, que és aquesta Forjant les pedres, però també ha fet dibuixos, aquarel·les, perquè ell també és aquarel·lista vers Tarragona, però ell no és de Tarragona. No.
eh, per mi? Però s'estima molt la Tarragona i el pots veure per Tarragona amb la seva muller, que ella sí que és de Tarragona, eh? I de la part alta, i de la part alta. I de la part alta. Ai, escolta, eh? De quin carrer de la part alta?
Del carrer Talavera. Ah, molt bé. A prop d'on vivia la Sílvia. Sí. Sí, sí, al costat mateix de calagar-se, que ja no existeix. Allò que dius, pujar a mà dreta, gairebé. Bueno, seria esquerra. No, no dreta, dreta, sí, sí. Escolta'm... Pujant recta. També, depèn, és veritat. Jo és que venia a casa de ma germana. O del costat del Tòfol.
Molt bé. Bé, el Fermí Carré també és conegut bastant al Diari de Tarragona, és dissenyador gràfic, entre d'altres ha fet de la seva empresa que té a Barcelona, ha fet dissenys gràfics, fotoprics, etcètera. És també company del grup ArtSync, però jo li volia preguntar...
Fermí, la faceta de novel·lista, d'on surt? D'on ve? D'on ve? Bé, jo bàsicament, potser soc de lletres des d'un principi, o sigui, a mi els números no em van. Ja de petit ja anava cap aquí, no? I clar, el primer ofici que vaig tindre va ser tipòcrof.
que el tipògraf de les imprentes és de lletres. D'aquí vaig anar al laboral, vull dir, també una altra qüestió tarragonina, no? Llavors, la primera feina va ser el diari de Tarragona, també, com a tipògraf. Llavors, com que el que volia el meu és ser dibuixant i pintor i tot això, la qüestió artística, no vaig tindre més remei que marxar cap a Barcelona.
Això sí, vaig agafar la nòvia aquí a Tarragona i ens vam casar aquí a Tarragona. Molt bé. I me la vaig emportar a Barcelona. Però sempre he estat vinculat
Tarragona, per qüestió bàsicament de família i perquè jo sóc un gran enamorat de Tarragona. Jo em sento tarragoní, encara que he viscut tota la vida a Barcelona, em sento tarragoní. Molt bé. Es va casar amb una pel·lecanyes, però vararà el seu contacte amb la ciutat de Tarragona.
Sí, sí, és això, i m'ho obligat tots els caps de setmana, doncs, vaig ja cap aquí. Sí, sí, em consta, em consta. El Fermí Carré, entre d'altres, té un llibre, unes aquarel·les, perquè ell és, bueno, dissenyador, pintor... Sí, sí, és que m'acabo de trobar per aquí que també una vida consagrada la pintura des d'Altafulla, que també tinc aquí referència. Ah, exacte, i bueno, allà...
Bàsicament tinc l'estudi perquè, clar, jo com a publicitari al principi es feia tot a mà, però vull dir, a partir dels anys 90 i així van entrar els ordinadors i ja tot es fa amb ordinador i ja no té res a veure amb el dibuix de tota la vida.
Però jo és com una mena de rebel·lia que llavors jo, al Capulla, tinc el meu petit estudi i llavors jo a mà pinto, a mà suco pinzell i faig les coses tradicionals com tota la vida. O sigui, l'art fet a mà. A l'antiga usanza, que diuen els castellans. Molt bé, molt bé.
Llavors, la meva vinculació ha sigut totalment sempre a Tarragona. A Tarragona he arribat a fer una exposició en el port que eren de quarel·les, que eren 118 quarel·les, amb una sola exposició. Molt bé, eh? Una altra, també, que vaig fer amb el Tinguado, el número 1, que també eren 108 quarel·les.
O sigui, a Tarragona he fet moltes exposicions. I a resultes d'això em vaig fer un propòsit de pintar tots els carrers de la Paralta. Clar, jo com que tinc la dona, la nòvia de la Paralta, doncs havia de fer... Bueno, ara la dona.
I llavors vaig agafar un mapa de carrers i vaig començar a pintar carrer per carrer i anar teixant fins que vaig tindre tot el mapa teixat de carrers i bueno, doncs ja estàs tots fets. Això molt bé. I llavors amb el temps d'això va sortir un llibre.
Un llibre que es va editar aquí, es va presentar per Sant Jordi. Cosa curiosa, que per mi va ser una gran sorpresa, va ser el tercer llibre més venut de la província de Tarragona. Correcte. Això per mi va ser una cosa molt bona, però sobretot per Tarragona va ser un gran èxit de Tarragona, perquè va donar a conèixer a aquest arbre
A conèixer tots els carrers de la part alta de Tarragona. Jo me'n recordo aquell any que vau ser a la bandola Cueva, l'amica bandola Cueva, i tu vau ser els triomfadors d'aquell Sant Jordi.
Sí, sí. Eh? Sí, sí. Que meravella, eh? Sí, sí. Home, què et penses tu? La Teneu. No, no, no. És fantàstic. Per mi és fantàstic. És que em parlàveu també del llibre, la vinculació, perquè... Sí, sí. Jo he estat en publicitat, m'he tocat moltes fraceres.
I va durar una època que el que feia era pintar i pintar, dissenyar cobertes de llibres, llibres de tot tipus. Llavors això em va vincular molt amb les editorials i, clar, arriba un moment que jo el llibre feia llibres però no els escrivia, els escrivia un altre.
fins que al final m'he decidit escriure'ls. I a la vegada fer autoedicions, que el que faig és preparar tot el llibre, tècnicament, la coberta, la maquessació, fer tot com si jo fos un editor, no? Però, de fet, és això, escriure. Escolta'm una cosa. Aquí tinc a les mans el Forjant, sota les pedres, que aquests llibres els podeu trobar a l'Ateneu de Mils, els escritors del nostre Ateneu, els llibres els podeu adquirir. I diu,
Forjant sota les pedres, 1954-1957, la novel·la encendint-se en escenaris reals d'una Tarragona de postguerra. Tres nois entremaliats de famílies socials completament oposades cercen aventures forjant sota les restes romanes d'una ciutat que es comença a refer...
dins de la realitat del faranquisme imperant. Com va sorgir la idea d'aquest forxant sota les pedres, per mi? Bé, de fet, m'assembla que això els passa a tots els escritors, perquè hi ha una part personal en cada llibre que fan. O sigui, en aquest cas, potser és una mica... O sigui, els personatges, el principal es diu Martí,
Se pot semblar, Martí, per mi, podria ser que fos jo, de fet no soc jo perquè parla d'un noi que és d'un poble de Lleida, de Tabar,
Però hi ha moltes similituds, perquè, de fet, jo vaig viure en aquesta època. I llavors puc escriure com era el Fines de Tarragona, per exemple. Correcte. Això és el que... Sí, sí. Bé, és una espècie d'autobiografia, però molt dissimulada i molt per damunt. Sí, seria molt per damunt. Simplement puc parlar de coses que conec.
però clar, la història no té res a veure ni amb mi ni... No, no, correcte. En absolut, no.
Hi ha tres amics, hi ha una nena, hi ha el primer amor del protagonista, també hi ha, com que és de la postguerra, hi ha efectes encara que són de la guerra que hi va haver. Molt bé, molt bé. Tot això jo ho vaig lliure, no era jo...
Però clar, per exemple, a l'amfiteatre, jo vivia a la carretera de Barcelona, a la que era la gran... La via Augusta, l'antiga via Augusta. Doncs de petit, jo vaig vindre aquí a Tarragona, que tenia 10 anys.
I llavors, doncs, jugàvem amb nens, possiblement alguns d'aquests de la novel·la, una mica disfressats. Molt bé, molt bé. Jugàvem a l'amfiteatre, perquè podies, en aquella època, podies jugar... Sí, me'n recordo, me'n recordo. I regirar pedres i buscar... Forjant, forjant sota les pedres. Exacte. No era més que forgar, i sobretot buscar... Forgar, sí.
I sobretot buscar aquesta cosa que és impossible, que és com una... O sigui, que hi ha un túnel secret, que sempre s'ha dit, un túnel secret que... Més més d'un, sí, sí. Amb el castell... Sí, sí, correcte. O sigui que...
Això és una cosa que sempre s'ha parlat i que nosaltres el buscàvem, però vull dir que no existeix, és un bulo. Molt bé. Bé, Fermí, moltíssimes gràcies per atendre els micròfons de Tarragona Ràdio i també dir-vos...
Que això ve perquè aquesta setmana tenim el dissabte a la tarda literatura a l'Ateneu, és a dir, es llegeix llibres i es comenten llibres, però en aquest cas nosaltres hem volgut comentar aquest furgant sota les pedres del Fermí Carrer perquè a més fer-vos palès que a l'Ateneu de Tarragona tenim també, si voleu, comprar llibres però dels socis de l'Ateneu.
Ah, molt bé. Ja podem fer una miqueta de tot, pel que vas dir. Ah, exacte. Ja fas bé per escombrar cap a casa, també. Jo només voldria dir l'última com a colofó. Digues, digues per mi. Sí, i és que, clar, jo crec que el llibre aquest està molt ben fet, encara que sigui com sigui, que és un llibre que tot tarragoní l'hauria de llegir
Per saber com era la Tarragona de la postguerra, quins costums hi havia, com eren els carrers, com eren els cines, com eren els estudis, hi havia els hermanos, hi havia l'Acadèmia Roig, hi havia el laboral, com era la Tarragona d'aquella època. I això ho hauria de saber tot tarragoní.
Doncs escolta, Fermí, moltíssimes gràcies per atendre els nostres micròfons i recordeu, el que ens ha dit el Fermí Carrer, tots els tarragonins i tarragonins haurien de conèixer com era aquella Tarragona en aquells temps. I llavors només teniu que adreçar-vos a l'Ateneu de Tarragona, Carrer Sant Magí, número 4, i tindreu aquest i d'altres llibres dels nostres escritors.
Moltes gràcies, Fermí. Una abraçada. Moltes gràcies a vosaltres i moltes gràcies a Tarragona. Gràcies. Esperem per Setmana Santa, eh, com sempre. Ah, doncs mira. Gràcies. A veure, a veure. Una abraçada, Fermí. I visc a Tarragona. Visc a Tarragona. Records a la senyora, a la Pela Canyes. Gràcies.
Com s'aprofita, eh? Gràcies, adeu, adeu. Doncs recordem de nou aquest forjant Sota les pedres, aquest llibre que recomanem, i a més a més, no només per ser de Tarragona, sinó per sentir Tarragona, que aquí l'afegeixo jo també, per conèixer una miqueta més del que vam viure.
A través d'uns personatges, de poder veure a través dels seus ulls aquells moments, que jo crec que no hem volgut entrar una miqueta més enllà, per allò no fer espòilers, que molts vegades ens ha passat. Que sense voler, quan volem saber més coses, més coses, i desveiem moltes històries que no poden ser, i que ho desvellin dins del llibre. I a més a més, que a Tarragona, les pedres parlen. Buà!
Parlen. Que si de veritat parléssim, però de veritat amb boca i closa, la meitat potser no estaríem aquí, eh? Diguéssim que és un di. Ah, d'acord, d'acord. No, no, jo t'ho dic perquè jo crec que no seria un di, eh? És una veritat, eh? Seria una veritat. Per sort... Ara com ho arreglem, això?
Això jo ho arreglo ràpid. Diguéssim que tu els hi parles a les pedres i llavors les pedres d'alguna manera a través dels historiadors et donen la contestació del que has preguntat.
Jo arreglo ràpid. Sí, sí, sí. Ja no he dit res més, ja no he dit res més. Per cert, tenim una cançoneta, un bugui-bugui, per aquí, per fer... Sí, tenim un bugui-bugui, per canviar aquest programa, que hem posat així una miqueta de marxa, per dir-vos que dijous 5 a les 7 del vespre hi haurà la inauguració de l'exposició artística La Sisena, que fa el Ton Aluges a l'Ateneu de Tarragona.
es titularà o es titula Sinfonia de Colors i serà presentat per la Maria del Carme Domingo que no la coneixem de res i comptarà en música en directe amb el seu fill el saxofonista Joan Biosca
I després el Ton, a l'Uges, ens deleitarà o ens invitarà a un petit refrigeri. Mira, Jordi, tu acabes de dir això i mira qui està entrant per la porta. Ostres, Ton! El Ton el tens i aquí hi ha, com aquí que diu, entrant per la porta perquè d'aquí el que tu diguis adiós, adiós, el tinc el Ton qui ha assegut aquí amb nosaltres. Molt bé, doncs, Ton, uns que... Li deixen calentet, eh? Bueno, piquen de les manes, eh?
Aquests serien uns que vienen, otros que se van. No, uns que se van i otros que vienen. Ui, no me toquis la iglesia, no me toques la iglesia. No, la vida sí, igual. Això és el Julio Catedrales. Aquest mateix, aquest mateix. Doncs vinga, benvingut, us deixo amb el Tone Luigas, que us espera el proper dijous.
Sí, a les 7 de la Tarda. Que no recordo on està l'Ateneu de Tarragona. Sí, que res, imagina, número 4, davant del que queda del Teatre Romà. Que fa poc que esteu allà, no?
Doncs des de l'any 89, cuidar-ho. Fa dos dies. Fa dos dies. I podreu deleitar-vos de l'exposició del Tonaluges, comprar, si voleu, el llibre de Fermí Carré i d'altres també. A veure, a veure, si encara li anem. I d'altres també. Clar que sí, clar que sí. Que estan a la venda a l'Ateneu de Tarragona. Molt bé. Molt bé. Doncs moltes gràcies. Fins la setmana que ve. Fins la setmana vinent i ho fem amb aquest bugui. Bugui, bugui.
Espera't-es. En vivo i en directe de casa, com aquí que diu, a Casa Català, eh? Totes aquestes músiques les gravo jo al meu estudi exclusivament per Tarragona Ràdio, la meva. Iepa! Com dius tu? Iepa! Iepa! Gràcies. A disposar. Adéu, adéu. Adéu, ciao.
Gràcies.
Fins demà!