Fans de Tarragona
Fans de Tarragona és el nou programa musical de Tarragona Ràdio. Està dirigit per la Sílvia García i aquí hi tindran veu tots els grups musicals de la demarcació, a més de les formacions que arribin a Tarragona durant l’any. En definitiva, un repàs global a l’agenda musical tarragonina: perquè ningú no digui que Tarragona no es mou! Fans de Tarragona és el nou programa musical de Tarragona Ràdio. Està dirigit per la Sílvia García i aquí hi tindran veu tots els grups musicals de la demarcació, a més de les formacions que arribin a Tarragona durant l’any. En definitiva, un repàs global a l’agenda musical tarragonina: perquè ningú no digui que Tarragona no es mou!
Transcribed podcasts: 331
Time transcribed: 7d 13h 32m 57s
Time transcribed: 7d 13h 32m 57s
results.
Unknown channel type
This graph shows how many times the word ______ has been mentioned throughout the history of the program.
Per quants camins l'hem haurà de passar abans que arribi a ser algú? Quants mars haurà de creuar un colom blanc per dormir a la platja segur?
Quants canons més hauran de disparar abans que per fi es quedin morguts? Això, amic meu, només ho sap el vent. Escolta la resposta dins del vent.
No recordo ben bé si aquesta va ser la primera de les que no és que vaig sentir, però sí, la que me va encantar i me va frapar. I és que, amic meu, escolta-ho, el vent. Gerard Quintana, bona tarda i benvingut a Tarragona Ràdio. Bona tarda, bona tarda. Com estàs? Molt bé, content de sentir-vos una altra vegada i de ser tan a prop...
De fet, demà serem a Reus, vull dir que el Tret Travertrina, per tant, amb moltes ganes, serà el primer concert d'aquestes 8 concerts que farem ara fins al 22 d'abril, i amb moltes ganes.
Explica'm una miqueta, perquè sou una miqueta, diguem que guadiant la prima, imagino que també per els altres projectes que teniu, i sobretot per la part teva, Gerard, no sé com està el Jordi, que també el veig molt enfeinat, però aneu traient el caparronet de tant en tant, perquè va sortir el programa, el que és els miralls de Dylan, sobre el 97 més o menys, ens vau deixar una miqueta orfes de cara al 2001, vau tornar al 12, ara tornem una altra vegada...
Sí, aquest és un projecte que va néixer d'una manera gens volguda, vull dir que ens el vam trobar. Van coincidir a Sant Esteve d'en Bas, poble que passa molt temps al Jordi. Hem fet el seu últim concert amb Lía Clúa i Eri Batista, un dels col·legis mítics de la història de la música catalana. I jo actuava amb una banda, amb els músics d'un papa, que teníem una banda, que fèiem versions.
I després va passar la nit i ens vam quedar a la plaça i ens vam quedar contemplant la nit i mirant com tant et feu aquestes coses. I vam acabar parlant de Bob Dylan. I així va néixer al final. Jo tenia una proposta de la sala a l'espai a Barcelona per presentar un projecte i en Jordi tenia una proposta de Barna Sants per iniciar també, per presentar alguna cosa seva al Centre Artesà de Gràcia, el CAC,
I finalment vam dir, doncs, i per què no fem una cosa junts? I per què no ho fem al voltant de Dylan? Que a tu t'ha influenciat la vostra, la teva generació. Ella em va parlar d'un munt d'adaptacions que tenia fetes
des dels anys 60, pel seu germà, per gent com el Quico Piga la Serra, el Paul Riba, tota aquella gent del grup de folk, el Gabriel Jaraba, etc. I jo, un dels meus exercicis personals per aprendre a fer lletres, de molt aviat va ser començar a intentar traduir i adaptar
les cançons dels músics que m'agradaven, com Neil Young, com Bob Dylan, com d'altres, no? I vam ajuntar aquest material i així va sorgir això. Aleshores, és una cosa molt entre nosaltres. El camí és llarg i de vegades ens anem retrobant en Jordi
Tots som cada cop més grans, també, i de vegades diem, ostres, quan ho farem? I ara va sorgir aquest espai i vam decidir també que...
Aquestes cançons parlen dels nostres temps, parlen del que està passant, parlen del que sentim tots. Pot estar fetes fa algunes 50 anys. Unes quants dècades, és veritat. I a més a més no passen, desgraciadament, algunes lletres no passen de moda pel que està passant a l'actualitat, que sembla que encara estiguem en aquells anys. Exacte. Sentir l'escolta-ho en el vent que has posat,
I em va dir que estava parlant d'ara, no? Exacte. Faig que no ens més hauríem de disperar abans que per fi es quedi muts, no? Clar, clar. Estem aquí tots pendents dels bombardejos ara mateix que estan alterant la vida del món sencer, no? Un senyor taronja que mira...
de Bob Dylan em serveix molt de tot per parlar ara. Sí, sí, i tant, i tant. Per cert, jo continuaria parlant amb tu, perquè tinc moltes coses, de primer felicitar-vos, i ara feia un kit-kat aquí amb el sopa de Càbar, perquè estem amb els 40 anys del sopa.
També perquè em ser sorprès, jo em pensava que te tallaries el cabell i resulta que m'ensenyes una nova versió. Només jo em pensava, dic renovació total, ens vam fer tanta expectativa, que a més a més també us tenim a Tarragona d'aquí a uns mesets, encara ens haurem d'esperar fins al setembre per poder gaudir-vos i espero tornar a parlar amb vosaltres. Ara per ara em quedo precisament amb aquests miralls del Dilan.
Explica'm, com ho feu per assajar? Si és que no us deu donar temps. Com parleu amb el Jordi? Gerard, com ho feu? Fem els caps de setmana. Normalment els diumenges o els dissabtes, sí. També perquè el Francesc Bertran, el guitarrista, és professor de guitarra a Figueres, entre setmana. I la Simone Lambrex, també és professor de violia entre setmana.
Aleshores, el temps que tenen, l'espai que tenen és sort de setmana i ens trobem a casa del Jordi, a Barcelona, i assegem allà sense plificadors ni a fer. Bé, d'alguna forma l'ambient que té el Jordi viu a la casa on... On te hi ha d'estudiar, té tot. I allà hi ha d'estudiar els pastorets, per exemple, i tot això.
Hi ha tot un ambient que ens acompanya i que cada assaig també tingui la seva màgia. La seva coseta, sí, sí. Comentant també que encara continua amb el Nolo Romaní, el Jordi, continua fent aquestes escapadetes...
Sí, sí, sí, sí, està molt creatiu i està preparant coses noves també, sempre, sempre. Doncs donar els records de part nostre, espero tenir la oportunitat de tenir-vos a tots dos aquí i que el concert del Festival Accent aneu saltant cap a Tarragona i també us tinguem d'aquí a Poquet. El Celdí ja el teniu preparat, complica cada vegada? I el que dius, ostres, és que aquesta m'agrada més, anem a posar, o aquesta la canviem i la posem més endavant i una altra més endarrere o no?
No, de fet, sí, el tenim preparat i penso que, bé, que van encertar sempre està per sentir de cançons. I a més, diuen que cançons que no són de radiofórmula, moltes d'elles, no? No són d'elles que duren dos minuts, sinó que són molt narratives. Hi ha, per exemple, Tristadama de les Valls, Set Aule i Dioplaulens,
que durarà més de 9 minuts, per exemple. Però aquesta no la farem, per exemple. També s'estiu? Digues, digues, perdó. No, que tenim els setleys preparats i tenim tots preparats i jo crec que serà un viatge guapo que compartirem d'alguna manera amb aquest punt emocional. És una proposta que va una mica, no diré contra els temps, però...
és una proposta molt nua. Al final som dos instruments, o tres de vegades, i dos veus, no? Sense cap artifici. Aleshores, bé, l'emoció de les pròpies cançons penso que ens connectaran. I ja va passar l'any passat, vam fer un concert així...
Bé, va ser una mica el que ens va propiciar fer això d'ara, no? El Barna Sants, el Centre de Trata Gràcia, on havíem fet el primer concert, el director del Barna Sants, el Pere Camps, es jubilava i ens va demanar que ja havíem començat allà, que si podíem reunir-nos per fer l'últim.
i va ser un concert que regalíssim d'emoció, recordo. Que bonic, que bonic. Sí, això és el que hem de produir. I les properes dates, quines són? Recorden-s'ho. Tenim demà mateix aquí a Reus, al Festival Accents, i després cap a un camineu. L'endemà estem a Igualada. Molt bé. Sí que la setmana següent, ara no ho sé ben bé per Horta, però sí que hem de passar per...
No pateixis, així per sobre, més o menys. Però que estareu per aquí, més o menys. No marxeu... No, anem a Vilafranca, anem al Teatre Municipal de Girona, també. Crec que farem Vilaseca, també. Crec que també farem Badalona, Rubí. Aquestes crec que són les dates. Doncs crec que Vilaseca, mira que no et demani de nou, eh? Jo què fem, et demano per poder tornar a xerrar amb tu una altra vegada, una altra estoneta.
Crec que serà dels últims, vull dir que sí, sí, pot ser. Així ja fem balans. Molt bé. Gerard Quindana, moltíssimes, moltíssimes, moltíssimes gràcies. A tu, Silvia. Espero que vagi molt bé demà. Com esteu al teatre? Que deixi molta merda, que és el que diuen a la història del teatre. I molts èxits. Gràcies. Demà a les 8 ens lleguem. Una abraçada. Gràcies, adeu-siau. Someone's getting in for me
They're planting stories in the prayers Whoever did do his way they could I'll do anything real and I can only guess He said I should have made them grave Took his wife to Italy
She needed a million bucks And when she died it came to me I can't help if I'm lucky People see me all the time I just can't remember how to act The minds are filled with big ideas
Images and distorted files Even you, yesterday You had to ask me where I was at I couldn't believe after all these years You didn't know me better than that Sweet lady Did you dream?
Fins demà!
Quants canons més hauran de disparar abans que per fi es quedin morguts? Això, amic meu, només ho sap el vent. Escolta la resposta dins del vent.
No recordo ben bé si aquesta va ser la primera de les que no és que vaig sentir, però sí, la que me va encantar i me va frapar. I és que, amic meu, escolta-ho, el vent. Gerard Quintana, bona tarda i benvingut a Tarragona Ràdio. Bona tarda, bona tarda. Com estàs? Molt bé, content de sentir-vos una altra vegada i de ser tan a prop...
De fet, demà serem a Reus, vull dir que el Tret Travertrina, per tant, amb moltes ganes, serà el primer concert d'aquestes 8 concerts que farem ara fins al 22 d'abril, i amb moltes ganes.
Explica'm una miqueta, perquè sou una miqueta, diguem que guadiant la prima, imagino que també per els altres projectes que teniu, i sobretot per la part teva, Gerard, no sé com està el Jordi, que també el veig molt enfeinat, però aneu traient el caparronet de tant en tant, perquè va sortir el programa, el que és els miralls de Dylan, sobre el 97 més o menys, ens vau deixar una miqueta orfes de cara al 2001, vau tornar al 12, ara tornem una altra vegada...
Sí, aquest és un projecte que va néixer d'una manera gens volguda, vull dir que ens el vam trobar. Van coincidir a Sant Esteve d'en Bas, poble que passa molt temps al Jordi. Hem fet el seu últim concert amb Lía Clúa i Eri Batista, un dels col·legis mítics de la història de la música catalana. I jo actuava amb una banda, amb els músics d'un papa, que teníem una banda, que fèiem versions.
I després va passar la nit i ens vam quedar a la plaça i ens vam quedar contemplant la nit i mirant com tant et feu aquestes coses. I vam acabar parlant de Bob Dylan. I així va néixer al final. Jo tenia una proposta de la sala a l'espai a Barcelona per presentar un projecte i en Jordi tenia una proposta de Barna Sants per iniciar també, per presentar alguna cosa seva al Centre Artesà de Gràcia, el CAC,
I finalment vam dir, doncs, i per què no fem una cosa junts? I per què no ho fem al voltant de Dylan? Que a tu t'ha influenciat la vostra, la teva generació. Ella em va parlar d'un munt d'adaptacions que tenia fetes
des dels anys 60, pel seu germà, per gent com el Quico Piga la Serra, el Paul Riba, tota aquella gent del grup de folk, el Gabriel Jaraba, etc. I jo, un dels meus exercicis personals per aprendre a fer lletres, de molt aviat va ser començar a intentar traduir i adaptar
les cançons dels músics que m'agradaven, com Neil Young, com Bob Dylan, com d'altres, no? I vam ajuntar aquest material i així va sorgir això. Aleshores, és una cosa molt entre nosaltres. El camí és llarg i de vegades ens anem retrobant en Jordi
Tots som cada cop més grans, també, i de vegades diem, ostres, quan ho farem? I ara va sorgir aquest espai i vam decidir també que...
Aquestes cançons parlen dels nostres temps, parlen del que està passant, parlen del que sentim tots. Pot estar fetes fa algunes 50 anys. Unes quants dècades, és veritat. I a més a més no passen, desgraciadament, algunes lletres no passen de moda pel que està passant a l'actualitat, que sembla que encara estiguem en aquells anys. Exacte. Sentir l'escolta-ho en el vent que has posat,
I em va dir que estava parlant d'ara, no? Exacte. Faig que no ens més hauríem de disperar abans que per fi es quedi muts, no? Clar, clar. Estem aquí tots pendents dels bombardejos ara mateix que estan alterant la vida del món sencer, no? Un senyor taronja que mira...
de Bob Dylan em serveix molt de tot per parlar ara. Sí, sí, i tant, i tant. Per cert, jo continuaria parlant amb tu, perquè tinc moltes coses, de primer felicitar-vos, i ara feia un kit-kat aquí amb el sopa de Càbar, perquè estem amb els 40 anys del sopa.
També perquè em ser sorprès, jo em pensava que te tallaries el cabell i resulta que m'ensenyes una nova versió. Només jo em pensava, dic renovació total, ens vam fer tanta expectativa, que a més a més també us tenim a Tarragona d'aquí a uns mesets, encara ens haurem d'esperar fins al setembre per poder gaudir-vos i espero tornar a parlar amb vosaltres. Ara per ara em quedo precisament amb aquests miralls del Dilan.
Explica'm, com ho feu per assajar? Si és que no us deu donar temps. Com parleu amb el Jordi? Gerard, com ho feu? Fem els caps de setmana. Normalment els diumenges o els dissabtes, sí. També perquè el Francesc Bertran, el guitarrista, és professor de guitarra a Figueres, entre setmana. I la Simone Lambrex, també és professor de violia entre setmana.
Aleshores, el temps que tenen, l'espai que tenen és sort de setmana i ens trobem a casa del Jordi, a Barcelona, i assegem allà sense plificadors ni a fer. Bé, d'alguna forma l'ambient que té el Jordi viu a la casa on... On te hi ha d'estudiar, té tot. I allà hi ha d'estudiar els pastorets, per exemple, i tot això.
Hi ha tot un ambient que ens acompanya i que cada assaig també tingui la seva màgia. La seva coseta, sí, sí. Comentant també que encara continua amb el Nolo Romaní, el Jordi, continua fent aquestes escapadetes...
Sí, sí, sí, sí, està molt creatiu i està preparant coses noves també, sempre, sempre. Doncs donar els records de part nostre, espero tenir la oportunitat de tenir-vos a tots dos aquí i que el concert del Festival Accent aneu saltant cap a Tarragona i també us tinguem d'aquí a Poquet. El Celdí ja el teniu preparat, complica cada vegada? I el que dius, ostres, és que aquesta m'agrada més, anem a posar, o aquesta la canviem i la posem més endavant i una altra més endarrere o no?
No, de fet, sí, el tenim preparat i penso que, bé, que van encertar sempre està per sentir de cançons. I a més, diuen que cançons que no són de radiofórmula, moltes d'elles, no? No són d'elles que duren dos minuts, sinó que són molt narratives. Hi ha, per exemple, Tristadama de les Valls, Set Aule i Dioplaulens,
que durarà més de 9 minuts, per exemple. Però aquesta no la farem, per exemple. També s'estiu? Digues, digues, perdó. No, que tenim els setleys preparats i tenim tots preparats i jo crec que serà un viatge guapo que compartirem d'alguna manera amb aquest punt emocional. És una proposta que va una mica, no diré contra els temps, però...
és una proposta molt nua. Al final som dos instruments, o tres de vegades, i dos veus, no? Sense cap artifici. Aleshores, bé, l'emoció de les pròpies cançons penso que ens connectaran. I ja va passar l'any passat, vam fer un concert així...
Bé, va ser una mica el que ens va propiciar fer això d'ara, no? El Barna Sants, el Centre de Trata Gràcia, on havíem fet el primer concert, el director del Barna Sants, el Pere Camps, es jubilava i ens va demanar que ja havíem començat allà, que si podíem reunir-nos per fer l'últim.
i va ser un concert que regalíssim d'emoció, recordo. Que bonic, que bonic. Sí, això és el que hem de produir. I les properes dates, quines són? Recorden-s'ho. Tenim demà mateix aquí a Reus, al Festival Accents, i després cap a un camineu. L'endemà estem a Igualada. Molt bé. Sí que la setmana següent, ara no ho sé ben bé per Horta, però sí que hem de passar per...
No pateixis, així per sobre, més o menys. Però que estareu per aquí, més o menys. No marxeu... No, anem a Vilafranca, anem al Teatre Municipal de Girona, també. Crec que farem Vilaseca, també. Crec que també farem Badalona, Rubí. Aquestes crec que són les dates. Doncs crec que Vilaseca, mira que no et demani de nou, eh? Jo què fem, et demano per poder tornar a xerrar amb tu una altra vegada, una altra estoneta.
Crec que serà dels últims, vull dir que sí, sí, pot ser. Així ja fem balans. Molt bé. Gerard Quindana, moltíssimes, moltíssimes, moltíssimes gràcies. A tu, Silvia. Espero que vagi molt bé demà. Com esteu al teatre? Que deixi molta merda, que és el que diuen a la història del teatre. I molts èxits. Gràcies. Demà a les 8 ens lleguem. Una abraçada. Gràcies, adeu-siau. Someone's getting in for me
They're planting stories in the prayers Whoever did do his way they could I'll do anything real and I can only guess He said I should have made them grave Took his wife to Italy
She needed a million bucks And when she died it came to me I can't help if I'm lucky People see me all the time I just can't remember how to act The minds are filled with big ideas
Images and distorted files Even you, yesterday You had to ask me where I was at I couldn't believe after all these years You didn't know me better than that Sweet lady Did you dream?
Fins demà!