Buena tarda, son las CIS.
Us parla a Ter Ortega. Les banderes institucionals de Tarragona de l'Ajuntament uneixen a mig pal avui en record per les víctimes de la tragèdia ferroviària d'Adamos. Les ciutats assumen així els tres dies de dol decretats oficialment fins al 22 de gener arran de l'accident que ha deixat de moment 41 víctimes mortals. Miguel González...
La investigació tècnica entorn l'accident dels dos trens d'alta velocitat ha trobat indicis d'una ruptura o alteració del carril pel qual discurria un dels convois. El Ministeri de Transport ha subratllat que encara cal determinar si la ruptura és causa o conseqüència del descarrilament.
En una entrevista a Tarragona Ràdio, l'enginyer de camins tarragoní Ramon Joanola ha apuntat que en diversos punts de l'estat les línies ferroviàries estan tensionades perquè hi circulen molts trens fruit de la competència del mercat. Això cal sumar-hi els convois low cost, que diu, produeixen més vibracions en circular.
Les companyies, a l'entrar en competència, tensionen més les línies perquè hi ha molts més trens que circulen i, a més, col·loquen uns trens de baix cost. És a dir, que les línies de ferrocarril on hi ha competències estan tensionades perquè circulen molts més trens. Això per un costat. I per l'altre costat, al reduir les tarifes, al reduir els preus, els bitllets, les tres companyies, l'Espanyola,
La italiana i la francesa perden molts assenyers. Per reduir aquestes pèrdues el que han fet és intentar reduir costos. Hores d'ara s'han presentat 43 denúncies de desaparició de persones que viatjaven als trens accidentats. El Ministeri calcula que l'alta velocitat podria tornar a estar operativa entre Madrid i Andalusia el 2 o el 3 de febrer.
La Cambra de Comerç de Tarragona tanca un 2025 extraordinari en tots els àmbits i es planteja unes previsions ambicioses per enguany. La presidenta de l'ENSA exigeix el desplegament del Pla d'Ordenació Urbanística Municipal de Tarragona. La Iatea Núñez. Laura Roger confessa que el que més amoïna actualment la Cambra és la demora en l'aprovació definitiva del Pla d'Ordenació Urbanística Municipal de Tarragona.
Roger dubta que els deures estiguin fets l'any vinent coincidint amb l'arribada de les eleccions municipals i lamenta que aquesta situació comporti una limitació i una manca de planificació. Asegura que tot plegat ha provocat que moltes inversions s'hagin perdut i defensa que el POUM és imprescindible per créixer i atraure nous talents.
Com ja sabeu, a la Càmera de Tarragona hem defensat per activa i per passiva la necessitat de dotar-nos com més aviat millor del POUM, que ens resulta imprescindible per créixer, atraure talent, inversions, crear sol per gaudir de més habitatge social i garantir així la competitivitat de les empreses i el benestar de les persones. Passen els mesos, els terminis es van demorant i l'any vinent tenim eleccions municipals.
dubto seriosament que s'arribi amb els deures fets. La Càmera de Tarragona, a més de celebrar les xifres extraordinàries registrades en tots els àmbits, tant pel nombre d'emissions comercials, viatges empresarials com de cursos formatius fets, destaca la posada en marxa d'un nou aparcament gratuït al Camp de Tarragona i la fita de la inauguració d'una nova oficina empresarial al Vendrell. Tarragona desembarca a Fitur amb un nom propi, un espai diferenciat a l'estat en Catalunya. L'etapa del Tour de França serà un dels reclams. Josep Sunyer...
Amb tota raona i desembarca un any més a la Fira Internacional del Turisme que se celebra aquesta setmana a Madrid. Una edició de futur marcada per cancel·lacions d'actes i agenda institucional amb un devoteig constant. La tinent d'alcalde, consellera de Turisme i presidenta del Patronat, Montse Dan, ha mostrat el condol del consistori pel greu accident. Reunions que tenien previstes amb Renfe o amb la companyia Irigo han quedat cancel·lades. A l'espai que ocupava el seu estat, Renfe projectarà un missatge. Disculpeu la nostra absència, la prioritat en aquests moments és l'atenció a les persones afectades.
En una entrevista a Tarragona Ràdio, Adam destaca l'espai propi diferenciat de la ciutat per primer cop, diu, en molts anys. Tarragona tindrà nom propi. Com sabeu, sempre vam dir que Tarragona es mereixia dintre de les tanques de Catalunya i de la Costa Daurada poder tindre el seu protagonisme, sobretot també per la importància que té a nivell turístic i de tota l'oferta que pot oferir. I enguany tenim un espai propi per a Tarragona. Des del 2018, si no recordo malament...
no teníem aquest espai propi de Tarragona i enguany estem molt agraïts a l'Agència Catalana de Turisme i a la Direcció Catalana de Turisme que ens hagin ofert aquesta possibilitat que Tarragona tingui aquest espai propi per poder visibilitzar la nostra ciutat i el nostre territori. Enguany se centra en la promoció de la ciutat com a referent de turisme esportiu amb les instal·lacions que acollien competicions com les de la Mella Mediterrània i especialment l'etapa del Tour de França del diumenge 5 de juliol com a reclam de primer nivell a Madrid.
Todes les setmanes estem d'estrena. Perquè sempre hi ha temps per la cultura.
Totes les setmanes estem d'estrena. Escolta-ho els dijous a partir de les 3 de la tarda i la redifusió del cap de setmana els diumenges a partir de les 12 del migdia. Sempre hi ha temps per la cultura.
L'Institut Català d'Investigació Química, l'ICIC, fundat el 2004, és un referent en investigació de processos químics sostenibles, química per a la salut i descarbonització. Amb 250 científics de 40 nacionalitats diferents i situats al campus Sesselades, l'ICIC col·labora internacionalment amb institucions i empreses generant un impacte en la indústria i la societat. Descobreix-ne més a www.icic.cat.
Benvolgut expert en construccions i reformes. A Obramat no podem saber si abans de començar una reforma hauràs de canviar les canonades de la casa o la instal·lació elèctrica. Però sí que tenim més de 20.000 productes amb un estoc de magatzem sempre disponible perquè puguis escollir-ne la quantitat que necessitis i quan els necessitis. On compren els professionals. Obramat.
Roy a l'Escola de Formació arrenca aquest 2026 els nous graus C en hostaleria i turisme. Vols ser ajudant de cuina, pastisser o cambrer? Necessites el títol oficial de Cambridge per acreditar el teu anglès? Aquest any forma't amb nosaltres. Els cursos estan 100% subvencionats pel SOC amb fons rebuts del Ministeri d'Educació, Formació Professional i Esports. Només et costaran el teu esforç.
El programa Revival de l'Albert Malla.
Hasta luego cocodrilo No pasaste de cañar Hasta luego cocodrilo
El Tanatori Municipal de Tarragona invertim en la teva tranquil·litat. Hem iniciat una reforma de 3,2 milions d'euros per la millora general d'instal·lacions i serveis, sala d'atenció a famílies i eficiència energètica. Les obres finalitzaran el segon trimestre de 2026. Disculpeu les molèsties. Tanatori Municipal de Tarragona. Sempre al teu servei.
Fins de Tarragona, a Tarragona Ràdio. Bona tarda, benvinguts a la sintonia de Tarragona Ràdio. Avui...
Dia 20 de gener de 2026. Per la gent que ens escolti demà, doncs serà 21. Aquestes coses que té la vida. Si avui és un dia, demà serà un altre. Com fem les repeticions, Jordi? Que normalment ens escolten també al migdia i a la matinada més sortim. De tant en tant traiem el caparronet per aquí, per les zones de Tarragona Ràdio. Però deixeu-me avui felicitar especialment l'Andrés d'Andrés, que és un col·laborador que normalment a aquesta hora, els dilluns, el teníem aquí puntual com una fletxa per parlar-nos de cinema.
Andrés d'Andrés, moltes, moltes, moltes, moltes felicitats per molts anys i espero que algun dia ens vinguis a visitar. Home, treu el caparronet, home, que ja fa dies que no sabem de tu. A veure, des d'aquí una estirada d'orelles radiofònicament parlant. I anem a veure què és el que avui ens porta al nostre programa. Si avui és dimarts, què passa? Doncs que ja tenim aquí amb nosaltres el Jordi Freixa, Jordi Català, que de seguida saludem-nos.
I, a més a més, ve amb molt bona companyia, que hi ha meditor, i avui serà bonic, molt bonic avui, i clar que sí. També avui marxarem cap a les ales zero, i és que aquest cap de setmana, concretament el 23 de gener, amb obertura de portes a les 8 de la tarda, a l'inista de concert a dos quarts de nou, tenim la gent de Cycler.
Week on the Rocks, primer aniversari d'aquest treball discogràfic del Cycle que ens presentaran, ens el tornaran a presentar d'alguna manera 20 anys després a sobre de l'escenari a les A la Zero. Serà aquest divendres i avui parlarem amb un dels components precisament d'aquest grup.
I no hem fet gaire cosa més, eh? Home, en una hora és que se passa volant, i nosaltres el que ens agrada, doncs si ja que els tenim de convidats, els gaudim. Així que, amb el vostre permís, donem la benvinguda de seguida al Jordi Català, al Jordi Freixa, i aquesta, ara per ara, anònima, que no hem presentat a la nostra convidada també.
Ja fa temps que s'ha callat. Ja fa temps que mira el mar amb el ventre rovellat. Quatre rodes i un forat.
de la boca del canó, només surten els record, de les guerres d'aquell temps.
La gent de l'Empordà, de la selva i del Vallès. Que us obre el micro, no m'atenteu, que esteu aquí els dos cantant, donant-ho tot, eh? Això serà autèntica meravella, eh? Ja que tenim aquí una de les membres del grup de Maneres, entre d'altres... Però entre moltes d'altres, és que a més a més em deia... És que...
La nostra convidada, que encara n'hem desvallat, fa això, i això, i això, i això, i això. Necessitarem tres programes, eh? Perquè és la supercarma. Home, a més, de veritat, eh? Ah? Doncs me la presentes tu? Sí. Vinga, va. Ara ja amb tots vosaltres, Carme Bernati Domènech. Ella és la secretària de l'Etaneu de Tarragona, però, a més, és la directora del Niu d'Art...
que és un espai que fem una vegada al mes, que és hàreba d'aquell niu d'art que havia a la plaça dels carros, del Cafè Miramar. Després també és membre del grup Clàssic i membre del grup de Maneres.
Molt bé, deligió, eh, Carme? Benvinguda a Tarragona Ràdio. Moltes gràcies, bona tarda. Bona tarda a tothom. M'ha estigat una mica a venir, eh? Home, Carme, amb tanta feina, l'estranya. Després de més de 30 anys de sòcia, potser sí que he tardat una mica. Aquí estic, en bona hora. Exacte, que sempre va bé.
És que ara té moltes responsabilitats, eh? És el que li anava a preguntar ara mateix, i a més a més com s'ha portat portar tantes coses. I ja es pot portar tot això? Tot això i més si convé. Ara, el temps de córrer i tot això ja ha passat. Ara ja em pren les coses en calma.
Ah, ja tenim els ajudants, que espero que donin cot de mà, no? I tant que sí. I si no, doncs que qui vulgui peixos, que vagi a pescar. Exacte. Si el que passi per la preixeta ja que ho compri. Penseu que em fa pencast a mi, eh? Home, que... És el com president. Home...
Sí, sí, sí. I tant que sí. Deixeu-me que la gent que s'està veient al YouTube ha vist que aquí, justament, davant vostra, hi ha un quadre... No, no, davant vostra hi ha un quadre superbonic, amb vossa Tarragona Ràdio 2026, 40 anys al servei de la ciutat, que és artesanal i és fet amb molt de carinyo pel Jolly Freixa i Jordi Català.
Jordi, moltes gràcies. Això de primer. Vaig rebre un correu del diré que em deia si col·laboraria amb els 40 anys de Tarragona Ràdio. Dic, home, i tant. I llavors com a sorpresa, el primer que vaig fer, perquè tinc més sorpresa, eh? Vaig fer aquest petit disseny perquè el tingueu aquí a Tarragona Ràdio de record.
Gràcies, que tant. Ja saps que quan me'l vas portar de seguida l'he posat a un puesto. Allà directament. A més a més és el lloc on hi ha més entrada i sortida de gent. Però qual cosa... El que trobo ha faltat aquí una fotografia d'algú que jo conec i tu també. Estaria molt bé en aquesta fotografia on està el micròfon que hagués per allà el Jordi Freixa, per exemple. Hauria estat bé, eh?
Sí, però saps què passa? Això són dues coses diferents. Una cosa són els 40 anys de Tarragona Ràdio i l'altra cosa són els 50 anys de Jordi Català cantant en català. Que també ho celebrarem. Home, a més estem fent de mica en mica aquesta biografia. Dos coses diferents. Bé, ja hem estat presentats. Ara tenim la Carme Bernat...
que podríem, primer que tot, com que està en diversos llocs, per exemple, que ens parlés del grup clàssic, que és un dels grups de l'Ateneu, que ens parlés del grup clàssic de l'Ateneu, i després podríem posar una cançó del grup clàssic. Doncs vinga, som-hi, i tant. Carme, què et sembla aquest grup clàssic i l'èxit que vam tenir fa una setmana a l'església de Sant Joan? Bé,
Com totes les coses. Allò que fem ho fem de cor i, per tant, com que hi posem el cor, surt bé. I per la qual cosa les peces clàssiques surten de meravella, la veritat.
Malgrat que les habaneres i el tec no és més mogut i així, com que som tranquils, doncs l'euclàsic ens va de meravella. Eh que sí? Sí, sí. Dintre d'un grup clàssic, doncs, hi ha temes clàssics per la pau, però després també vam interpretar peces dins de la litúrgia, dins de l'eucaristia, oi? I que tal, la gent, com ho va rebre? Perquè m'imagino que molta escalfor...
Sí, hi havia una miqueta de tot. La veritat que feia fred allà a l'esclet. Per això deia que l'escafó la deu haver posat vosaltres. Una mica més ja no podíem ni que... El senyor Mossé no es podia haver posat una miqueta. Posa foc als cors i per això les coses surten bé. Estàs mullada.
Què dius? Està espallada la calefacció de Sant Joan. Home, perdó, és que posi una estofeta. Sí, van posar una... Bueno, quan van fer les obres, mossèn Jordi Figueres va posar la mar de maco, però ara s'ha espallat i s'ha d'arreglar. Sí, sí, sí. Però, Carme, el que li ho...
El Cali ho el poso amb nosaltres i això no hi ha dubte de res. Molt bé. I quanta gent s'ha apuntat a l'escenari? Jo sé que m'ho ha explicat alguna vegada el Jordi, però no me'n recordo. Quantes són? A veure, ara som 8-10 persones, però n'hem arribat a ser 20 i 22 i quasi 25.
I, de debò, coordinar totes aquestes persones també ha estat un repte. Mal de cap. Bastant mal de cap. Perquè les persones ja saben que cadascuna té la seva manera de ser, la seva manera de pensar, els seus somnis... I les seves obligacions, també m'imagino.
Com que ja som grans, a tots ens ha agafat una mica ja jubilats. Però més joves també. Carme, perdona'm, però jo sé que hi ha molta gent jubilada que té més feina estar jubilada que abans que treballava. Jo pràcticament tinc més compromisos ara. Perquè no s'està en un lloc que no sigui protectiva.
Jo això d'Escalfacadires no em va gaire. A mi me lo dices, no me lo cuentes. Bueno, hem de dir que aquest concert que vam fer, del grup clàssic, era el que fa 16 anys. 16 anys, ja? Uau, que bonic. Clar, perquè nosaltres, quan ho vam dir, escolta'm, si a Viena tenen el concert d'any nou, doncs a l'entrada no pot ser menys, no? Home, home...
Clar que sí, clar que sí. I amb productes propis del mateix Ateneu? Perquè no, i tant. Doncs posem la cançoneta, vols? Què em sembla? Com a muestra un botó? Doncs vinga. Havíem pensat, Carme, de posar un trosset, un trosset de la gravació que vam fer allà, d'una cançó clàssica que es diu El pan és angèlico. El pan és angèlico, sí.
És aquesta? És aquesta.
El Panis Angelicos és una versió que hem fet nosaltres a l'Ateneu i ja està feta amb tot carinyo i amb valor, eh, Carme? Amb valor, perquè aquesta és una peça clàssica que canta el Carreras, el Pavarotti, etcètera. I ara vosaltres? Home, i tant. No podem ser menys. I traiem pit, home, ja t'ho dic ara. De debò que sí.
Bona nit.
Fins demà!
Fins demà!
Doncs aneu de meravella aquí, eh? Sí, sí, sí. Doncs mira, aquí volia fer una observació, eh, Carme, que per això som grup clàssic. Sí, perquè som 8-10. Molt bé. Clar, si fóssim 20, per exemple, seríem una coral, però ens diem grup clàssic perquè som 8 o 10, eh, Carme?
Sí, sí. Home, però heu estat llavors una coral, si em deia abans a Carme que deu arribar fins a 20. Déu-n'hi-do, eh? Però ara sóc un grup de cantaires. Però aquí no s'acaba la cosa. Si penseu que s'acaba aquí la cosa, no, no, no. Ara anem avançant un passet més. A veure, Jordi, ens anem mirant cap al mar. Perquè normalment les avaneres es canten al costat del mar. I si no, també amb un xerrup de roncremat. Ah.
i una miqueta de llimona, eh? Molt bé. I si pot, ja afegeixo amb un mocador perquè arriba la veia a l'hora. I uns granets de cafè. Sí. I ara, Carme, parla'ns una miqueta del grup de veneres, que després us haurem una seqüència. Bé, doncs...
Cantem les típiques habaneres que, per dir-ho així, canta tothom, però adaptades amb les adaptacions del Jordi. Ah, molt bé, molt bé. O sigui, perquè un grup de vuit o deu persones no és el mateix que tres o quatre veus com són els grups corrents, normals i corrents, i que solen ser d'hòmens. Clar.
Aquí entrem les dones i donem també el do de pit amb el que convingui. Ja ho escoltareu també. Mira't els animals. I que sou majoria.
Són majories, saps? Sí, sí. Bueno, i després també hi ha una cosa que està millor que ho digui jo. A veure, a veure... Totes les cançons que fem, en general, sobretot les que són en anglès i en català, o en castellà i el català, les traduccions les fa la Carme Bernat. Ella és la que fa les traduccions. Sí.
Com aquesta que escoltarem després, en tot cas. No, no, posem-la, si vols, sí, la tinc preparada. Després, doncs, posem-la, imagina. Ah, va, sí. Ara, què et sembla, Carme, si posem un trosset de la barca xica? Doncs vinga, la barca xica. Tal com la fem nosaltres. I tant que sí. Vinga, gravada en vivo i en directe. En vivo i en directe. Sí, sí, sí. Amb l'escola.
Fins demà!
Doncs així que sona, i a més a més, el que dèiem, en vídeo en directe, a més, gravat, diguem que d'un mòbil, que estava allà al mig del públic, que a més a més el públic molt entregat pel que sento, que us he de dir que això és estrany. Home... I us ho dic per què? Perquè últimament molts dels grups que venen aquí a la ràdio se'm queixen que la gent no paran de xerrar. Ah...
I aquí estaven escoltant atentament el que cantàveu, eh? Això és... Saps què passa? Que la Carme ja ho sap. Jo sí que he de parar la cançó i dir... Calleu! Collons! Ai, perdó. Jordi, Jordi, Jordi, Jordi, Jordi.
Cordons, cordons. Calleu, cordons. Cordons, calleu. Però així, eh? La meva àvia deia codons. Ah, també, bonic. També m'agrada, eh? El que passa és que aquests se mengen. I tant. I encara és pitjor. T'has mirat això? No és el que dic, també.
Això està fet a Sant Salvador, oi? Ah, molt bé. A Sant Salvador, que fa com a 8 o 10 anys, no, Carme? Sí, que hi anem cada any. Ja fa 8 o 10. No, però heu obert portes enguany, l'any passat, ara ja l'any passat, perquè estem al 2026. Crec que m'heu estat també al costat del Serrallo, al costat de les barques, m'heu dit.
Sí. Cada any, no. Cada any obrim... Noves perspectives. Estem al catàleg de la Diputació. Ah, molt bé, molt bé. I està al catàleg de la Diputació, molts ajuntaments... Us criden. Us criden, sí, sí. A quin lloc heu estat, que us ha agradat molt? Sé que és una pregunta una mica cap trampa, perquè podeu dir totes i acabem abans. I així no quedeu malament amb ningú. Totes, i vam estar al Creixell... Sí, a Creixell, a Embudí... A Embudí, a Pira...
A Pira, també. Ah, molt bé. A Pira, hem estat a les cases del Canà. Ah, que bonic. Sí, sí. Cada any hi ha molts llocs repetibles. Sí, sí. Allí repetim cada any. Cada any, bé. Molt bé, molt bé. A Plaça de la Sardana. Sí, home. Plaça de la Sardana. I delicat. Sí, sí, sí. Però també cantau a l'anglès, m'has dit. No. Ah, val, havia entès. Nosaltres, català...
En castellà, no? Català, castellà. En català i castellà. I quan cau alguna cosa important en anglès, fem una mica de traducció. Molt bé, no? Però no traducció literal. És adaptada al concepte i al que és la música, naturalment. Molt bé, molt bé. De vegades no és fàcil. Mira, compte que el Jordi ha de dir alguna cosa, eh? Compte que aixecar la mà i tot. Compte, eh? Compte amb això, eh? I el llatí també.
Ep! Home, i tant! A veure-vos, papa! A veure-vos, papa! Alguna cançó enllatí! També, també! Home, no s'esteu de res, eh? Nosaltres som... Però això és fantàstic! Carme, som molt atrevit, nosaltres! Bastant, bastant! M'agrada perquè... Teniu un riure de pillos, els dos? Que qualsevol us agafa, eh?
És allò que diu, hem tingut unes quantes batalletes que si t'expliquéssim tot el que ens ha arribat a passar damunt de l'escenari, aquí podíem estar uns quants dies. Doncs sí. Aquesta és una de les claus, no, Carme? També ho fem tot en clau d'ombor. I si convé també ballem, eh? I tant, i tant. L'emparitor roca sempre és l'acabament que s'acaba ballant, tots els cantants. Com que ja no cantem, ja no cantem, doncs...
A ballar. Però el teniu castigat el que està al piano. No, no. També surt a ballar, al piano? Posa la directa i a ballar. Posa la gravació i tira, tira. La directa, la directa. És una cosa teva, aquesta gravació. Exacte. Aquí jo sempre vull puntualitzar. Nosaltres no treballem en seqüències. Sí.
Molt bé. Nosaltres el que fem és patrons, que es diu. O sigui, jo faig un patró amb els arranjaments i després nosaltres cantem. Molt bé, molt bé. Però sigui una cançó. Hem de sortir a ballar, doncs jo surto a ballar. Però sempre sona el patró que s'ha fet en directe. Molt bé, molt bé. I una cosa que és vostra. Exacte. I per això quan surt a ballar, llavors ja està. Deixo el patró i ja està. Però això passa al final, normalment, de l'actuació...
No, no, quan ens sembla. Què dius? Cada cop hi volta algú diu... L'emparito! I ja està llest. També fem una serrana. I la vella Lola, la tavernera, en plan de rumba. Aquesta no l'he sentit mai. No et sona? Mai de la vida, eh? Ja l'escoltaràs, ja. Que t'enganya, que t'enganya.
Jo m'ho penso ja. Doncs aquesta també la ballem. I el vídeo tampoc l'he vist mai. No l'has vist mai. Mai de la vida. No m'ho crec, no m'ho crec.
Doncs, llavors, Carme, també ens agradaria que ens diguessis, ja que la tenim aquí, la programació de la Teneu. Ai, sí, clar, clar. Perquè tenim aquí cap de setmana tres propostes. A veure, aquest dijous mateix, o sigui, demà tenim un acte del Coppel, per la Pau, que el porta el Josep Maria Ferran. Eh?
La veritat, esperem que hi hagi molta gent interessada, perquè almenys aquest senyor belluga masses i té molt bones tècniques. El Josep Maria Ferran és col·laborador de l'UNESCO, també. Sí, sí.
Què més tenim? Tenim també, doncs, després el Conte Contes el dissabte, amb històries, poesia, i també una mica de música en directe, o sigui, bueno... Per tota la família, això ja. Sí, sí, és com un assaig també per nosaltres, però, bueno, sempre contents que la música estigui present en la majoria dels actes. Molt bé, molt bé.
La veritat és que anima molt, trobem que és així. I llavors el diumenge tenim un concert de cançons catalanes populars, a càrrec d'Emili Gispert i el...
que és tenor, i el David Jiménez al piano. Veus? A mi, a aquest moment acabes parlant de Jiménez. Sí, sí, sí. Aquest veí que el posa amb jota. Però, bueno, molt bé. L'entrada serà lliure i hi haurà també servei de cafeteria. Ah, molt bé. Home...
A més a més, que convé molt, perquè amb aquests plogims, espero que cada setmana em vin una miqueta, però fa frescona, que aquí també va bé calentar el cos. I tant que sí. L'entrada és gratuïta perquè col·labora l'Ateneu i la Diputació de la Tarragona.
Tot això aquest cap de setmana començant per dijous, eh? Comenceu els deures molt ràpid i molt aviat. I el divendres perquè hi ha el grup de tango, que fa milones de tango, que no hi ha la programació pròpia de l'Ateneu, però sí que també és un acte...
Bueno, estareu quasi... És el que s'anava a dir, eh? Sí, de tots els dies complerts. Sí, perquè si no recordadament també es feia la tenora de Tarragona, costura, idiomes, etcètera, etcètera. Bueno, ara ja... No, ara ja no. Abans sí que s'han fet tallers de macramé, es feia tallers de pintura, també es van fer...
tallers de teatre... Que sempre es poden reemprendre una altra vegada. I tant que sí. Només cal que hi hagi gent interessada, que es facin socis, i això s'engega una altra vegada. Veus? Molt bé. I ara també podem anunciar, Carme, la notícia, que el Rotary Tarragona, Tarracogos, una vegada al mes, ens fa un curs de sevillares.
Ah, clar que sí. Solidàries. Sí, sí, sí. Se fan pagar una matrícula i és per la lluita internacional contra la polio. Molt bé, molt bé. I una altra notícia que ens han confirmat avui, la vocalia de la dona amb la Rosa Llorba...
La Rosa Llorba és la presidenta de Dones Mundi. Ah, molt bé. També és un personatge, va a cada quant a Brussel·les, a les dones. Ens farà un taller, no un curs, un taller de cuina. Ah, molt bé, això quant?
Això a partir del mes vinent. Com estaràs aquí, espero que m'ho diguis. I així ho podeu comentar tu i jo. Que s'apropen a més coses molt importants aquí a casa i vosaltres també hi formeu part. Això és un no parar, no, Carme? No, no, no es para, la veritat. Exposicions de pintura, de fotografia, allò que tingui la persona interessada en divulgar-ho, el seu do,
perquè no deixa de ser un do, doncs estem oberts perquè tot és cultura. I tant. Tot és cultura dels pobles. Sí, sí, sí. Tenim també un grup d'argentins que un cop al mes venen a donar classe. Bé, ja n'hi diu, la tarda argentina
Perquè és tot folclore. I també hi entran els àpats, els plats típics d'allà. I la música i balla en viu. I molt peculiar, que és lliure, és un ball lliure.
Però típic d'allí. Sí, sí, sí. Doncs tot això passa a l'Ateneu de Tarragona. On està l'Ateneu de Tarragona? Vinga, va. Davant del teatre... Romà. Romà, i tant. El que queda. El que queda. Que encara podem donar gràcies, que encara, mira, algú que va aixecar aquelles pedres es va deixar allà perquè els poguessin veure. Bueno, molta gent ho sap, que això ho fem quan fem les visites guiades, eh?,
Les columnes base de l'Ateneu estan tretes del Teatre Romà. Anna! Sí, perquè quan es va fer el local de l'Ateneu, esclar... Allò també pertanyia, clar, a la part del Teatre Romà. No, no exactament. Digueixin que per no anar on tenien que anar a buscar pedres a una cantera si allí tenien el Teatre Romà, les traien d'allí.
El local de l'Ateneu és de finals del segle XIX. Llavors, agafant-me les pedres, les retraballaven igual com a la catedral. I cap allà. Ja no queda més temps. Gràcies a tots dos. Carme, que ha estat un plaer. Jordi, tu la setmana vinent. Mira, m'agrada molt la segrestar de tant en tant. La segrestem perquè torni a venir. Sempre que convingui.
Carme, tu vas preparar-me cosetes i així et venim cap aquí. Molt bé. Jo avui, per acabar el programa, aprofitant que tenim la Carme aquí, per acabar el programa podríem posar l'imagin d'en John Lennon perquè la traducció de la lletra a l'anglès la va fer ella. Ah, molt bé. Home, així com una mica aprofitant que la tenim aquí...
que ja l'hem posat diverses vegades. I la teníem de força. I més que la posarem entre el trampes. I el que no és trampes... Mare meva, ens estan deixant un món, mare meva. Molt complicat, molt complicat. Això és de la Carme Bernard. Però això és una utopia que...
Aquesta cançó és una utopia. Una altra lluita que fer. Vaja, vaja. Doncs de nou, gràcies. A vosaltres. Adéu-siau. I amb aquest imagin acabem el programa d'avui. Molt bé. Aprofitant que tenim la Carme Bernat, que és la traductora oficial. Gràcies. Molt bé. Adéu-siau. I desitja la pau al món. Gràcies. Molt bé, gràcies. Adéu-siau.
No té les llums d'un paradís, però hi ha motils per matar, ni causes
Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà!
Entre mig de clots i cel, viure sempre tots plegats. Doncs això és el que ens agradaria, que anirem tots plegats cap a la pau. Amb aquest imagín, ja saps que anem de tant en tant posant aquí a Tarragona Ràdio amb en Jordi Freixa i avui amb la Carme Bernat i Domènech que ens ha acompanyat.
Canviem de terça, es queda poc temps i hem d'aprofitar-ho al màxim. Perquè, a més a més, tenim d'aquest grup que hi ha ara, tenim una mica de doble temps. T'ho explico. Fans de Tarragona. De dilluns a divendres, una hora per la música de casa. I és que ens anem cap a les ales zero.
Bona nit.
Ens diuen d'ells que Cycle és una banda fundada a Madrid pel productor David Cano i composada per la Xina, el guitarrista Juanjo Reig i el cantant Carlos Ortega. La banda és una apisonadora sònica pop-rock que es mou entre diferents estils electrònics i com a mostra un botó. Encara que en aquest...
Wake on the Rocks d'aquest any 2025. Han fet tot de remixos que, déu-n'hi-do, el vestit sonor que li han donat de nou aquest treball d'isogràfic. I és un disc que ha fet i el qual estem celebrant. Doncs una bona edat, eh? T'he de dir que m'agrada molt la seva edat, eh? Però bé, no m'enrotllo més, que tinc el David Cano esperant-nos. David Cano, buenas tardes i bienvenido a Tarragona Ràdio.
Hola Silvia, bona tarda, bona nit. Y bona sera, señorino. A tope, a tope. Qué bien os ha quedado este remix. Yo no sé en qué momento pensasteis, ostras, para celebrar el aniversario, estos 20 años del Wake on the Rocks, tenemos que darle otro vestido.
Y tira pa'lante, os ha quedado redondo, redondísimo. Qué mejor ocasión para invitar a productores, a los que admiramos y son amigos, para celebrar 20 años, que no es poco. Un grupo underground como nosotros, de electrónica rock, que aguante 20 años, no lo pueden decir demasiado.
Y lo que te rondaré, Morena, que espero que tengáis la oportunidad de celebrar muchos más con nosotros, ¿eh? Eso espero. Nos habéis visto crecer desde el 2005. Por eso, por eso. Y además, además, estaba mirando entre EPs y Álbums, es que habéis estado ahí siempre al pie del cañón. Tal vez como pasó con muchos, el palón del 2020...
Pero que aún así saca el Goodbye Robots del 21. Pero aún ahí dando caña. No, no, aquí no nos para nadie. La pandemia además me lo pasé. Sí, explica, explica. A ver, yo te voy a decir una cosa. Ahora, al cabo de los años, también nos fue muy bien la parada. Me saben muy mal porque hay mucha gente que perdió mucho dinero y que la familia nos pasaron fatal. Y sobre todo la parte del...
del montaje de músicos, etc. La gente que organizaba los conciertos como tal y que los hacía encima de los escenarios, y tú lo sabes. Pero por lo que era lo de pensar y de estar en casa y de hacer un poco incluso de introspección, tela, ¿eh? Sí, sí. Bueno, introspección. O no, o no. En el fin de año ese del confinamiento hicimos una fiesta de fin de año y el requisito era tener todos los COVID y lo petamos.
¿Qué dices? ¿En serio? ¿En serio pasó eso? En serio. 22 amigos y amigas, todos con COVID. Abas, abas, en plan, quedada, quedada, sí, sí, quedada, quedada. Claro, claro, claro. Si no tienes COVID no entras. ¡Hola! Pero eso es muy heavy. Claro, porque así te evitas de que nadie lo pille, porque todos los días teníais. Claro.
Claro, claro. Y cualquiera se atrevía a entrar en casa, ¿eh? Cualquiera se atrevía. Bueno, bueno, ahí estaban todas las cepas del mundo. Y a ti te veo un poquito más marrón que otro día, ¿eh? No sé qué te ha pasado. Más de color verde. Eso también. Oye, que tenemos muchas ganas de ir para allá. La sala cero siempre nos ha sido un estandarte para nosotros, un feudo...
En Tarragona tenemos un montón de amigos y de amigas. Sí. Y sobre todo tenéis algo que aquí en Madrid no hay, que son cargols. Ep. Y si me apuras, David, te voy a decir otra. La fiesta de la calzotada. Calzols. Sí, sí. Que si os quedáis ese fin de semana, porque vosotros estáis... Bueno, estás también haciendo doblete. Sí, nos vamos a Barcelona a la Sala Polo el sábado. No nos da tiempo.
Pero vamos, que tranquila, que daré buena cuenta de los calçotes y de los caracoles. Vale, vale, vale. Que tengo unas ganas que me muero. Porque más a más, te he de decir que si queréis veniros a la cuenta propia, el domingo se hace la fiesta de la calçotada en Valls. O sea que es aquello de todo el fin de semana redondito, ¿eh? Hostia. Hombre, piensa que sale el ave de aquí de Tarragona.
Ya, ya, ya, no, no, si la hicieras como voy a volver. No, presiona no liarla. Déjame, déjame, no me tienten más, no me tienten más. Explícame un poquito, porque este Wake on the Rocks, que es del 2005, por eso cumplimos estos 20 años, os quedó que es aquello que una vez que sale un disco como este...
Teníais un EP antes, después vino el Mechanical, pero claro, es otro paso que dices, ostras, fue un poquito reto para vosotros, porque claro, lo disteis todo. Realmente no fue ningún reto. Yo venía de haber intentado todo con otro grupo que tenía antes y creé el grupo y empezamos a funcionar. Nos fichó Suterfuge y fue un boca a boca entre la gente. Ese disco...
La promoción la hizo la gente porque se empezaron a copiar CDs y nadie sabía si éramos españoles de dónde era y fue un pedazo de boom, pero ya te digo, sobre todo no hecho en los despachos, sino hecho en la calle.
Y ese disco nos catapuntó, a ese disco le debo mucho. Cierto es que no hemos parado, de hecho, ya te contaré, pero estoy terminando el nuevo disco que va a salir este 2026. ¡Hala! Y la verdad es que le debo mucho y por eso el cumpleaños tan bonito que le hemos hecho con esta gira. Sí.
que estamos llenando en casi todos los sitios, o sea, unos tíos ya con 50 palazos. Y que estáis estupendos. Ahí lo dejo. Estamos en plena forma. Y de aquí digo a tus oyentes...
Si venís a la sala cero, que quedan pocas entradas, el viernes vais a flipar, porque tenemos un show que no se va a quedar nadie parado. Llevamos un sistema de visuales también, que es la caña, y hemos hecho la producción entera del live, y bueno, que vaya más flipado. Y que a más a más después no se vayan, porque la fiesta continúa.
Sí, luego pinto yo. Ah, por eso es lo que te iba a decir, que después continúas tú y figa, que estáis ahí, no sé si los dos mano a mano. Sí, sí, algo haremos, algo haremos, sí. Explícame, pero claro, normalmente el DJ viene antes y ya nos pone calentitos, calentitos, pero aquí ya calientes ya estaremos, sudadísimos, espero y deseo, y luego ya al lío, contigo. Claro, pues ya nos marcamos ahí una sesión de Dark Disco y de Indie Dance
Y ya hacemos la noche redonda. ¡Guau! Y ya está. O sea, no salimos de la zona cero. ¿Para qué más? Lo que me gusta, y estoy viendo la hora, porque normalmente esto se oye, o normalmente se piensa de cara, uy, serán las tres, las cuatro... ¡No!
No, no, no, no. No estamos hablando de esos horarios, ¿eh? El concierto como tal, abertura de puertas, es a las 8 de la tarde. El concierto empieza a las 8 y media. O sea que ahí dándolo todo ya a las 8 y media. Y luego ya vosotros, o tú como DJ, a partir de las 11.00.
Sí, sí, una cosa, sí. ¿No? ¿Que será una horita y un poquito más? Sí, una hora y media, un par de horas. Ahora cuando me dices, no, no, hasta las seis de la madrugada los días de Jari... No, no, no, no, que si no llego bonito a... A Barcelona. A la Polo. Dice, a ver, hay un cachito de David Cano que se ha quedado en la sala cero. Si alguien me lo quiere ir a buscar, por favor. No, no, un cachito no, que se ha quedado David Cano en la sala cero, que ha perdido la furgoneta. A ver, a ver, pues si lo tenía conmigo, ¿qué ha pasado? ¿Se me ha caído? ¿Dónde está? Sí.
Ojo, Silvia, no sería la primera vez, ¿eh? No, no, no. Ana, ¿te me has perdido alguna vez? Sí. He perdido muchos aviones, muchos trenes, muchos furgones. ¿Qué dices? Sí, sí. Sí, porque cuando estás de gira, el peligro está a la puerta de la sala. Vale, vale, vale. Y te lías, te lías, a lo mejor conoces a alguna amiga, tal, no sé qué, te tomas unos chupidos y es fácil liarse.
Pero ya con la edad uno ya relaja el pistón un poquito. Pero siempre hay que tener cierta tensión para manejar la música bien. Muy bien. No, pero eso es muy bonito también, porque después son las guerrillas, son las guerras que se explican precisamente y las cosas que quedan. Los compañeros a lo mejor no estarán tan contentos, pero de cara...
Eso que queda. A Juanjo me lo llevo de escudero por ahí. Ahora quiero que me los enseñes. Preséntamelo. Explícame un poco de ellos. Estos tus guerreros. Mi amigo y mi compañero es socio del estudio también. Yo tengo un estudio llamado Estudio Silencio aquí en Gran Vía, en Madrid. Somos amigos desde hace mucho y...
Es parte fundamental de Cycle. Después está la China.
compañera de fatigas desde hace muchos años, iba conmigo al colegio. Era la tía buena del colegio. Pero a mí no me hacía ni puto caso. Y ahora es cuando me dices, bueno, ahora sí, así también. Ahora de tanto en tanto me hace caso. Pero porque estamos en el grupo, que si no... No, no es el caso, yo me imagino. Aunque es una mujer, ya es más tomar.
Sí, sí, sí. Y después está el último que ha entrado, que es Carlos Ortega, el cantante, que es un... O sea, estoy fascinado con él. Tiene un arte, tiene un rollazo en el escenario. Estoy contentísimo. Me ha costado mucho encontrar cantante para este último disco. Cuatro años he estado. ¡Ostras!
Pero estoy súper contento del trabajo que hemos hecho y del trabajo que estamos haciendo. Muy bien. Porque el nuevo trabajo...
Estoy emocionadísimo, suena de escándalo y bueno, cuando termine esta gira ya estamos pensando en la representación del nuevo disco, que volveremos a Sala Cero. Y que volveré, ya te digo yo, David, que ya te tengo el teléfono, ya te tengo clichao. Ahora no te me escapas, ¿eh? En lo que vea que sacáis disco y que estáis ahí otra vez...
Prepara teléfono. Yo por mí perfecto. Ya sabes que aquí te espero con los brazos abiertos. Por cierto, la tónica de este nuevo trabajo discográfico y me imagino que la voz ha tenido que ponerse las pilas con vosotros.
Joder, que eres un profesional. Lleva toda su vida cantando. Canta... O sea, canta con orquesta clásica, canta rollo pruner. ¡Qué máquina! O sea, es muy, muy, muy máquina. Y en el escenario se lo come. Es que le admiro mogollón. O sea...
Es inevitable las comparaciones con Luke, nuestro anterior cantante, cada uno tiene lo suyo, pero estoy muy contento de haber encontrado a Carlos y de trabajar con él.
No, y además a ver, cada uno me imagino que el anterior cantante aportó su granito de arena, su energía como tal, y ahora él aportará lo suyo. Claro, claro. Y a continuar hacia adelante, exacto, a continuar hacia adelante, y a lo mejor ideas que tal vez antes no han salido salen ahora, veis nuevas perspectivas, y mirad, y os volvéis a comer otra vez, bueno, o seguiréis comiéndoos el mundo.
Bueno, es trabajar, ¿eh? Claro, claro, picar piedra, ya lo sé, ya lo sé. Es trabajar mucho, echar muchas horas en el estudio, muchas horas de furgo, muchos nervios, pero bueno, pues hemos elegido ese oficio y disfrutamos mucho con él. El día que dejemos de vibrar y que dejemos de liarla en el escenario, como la liamos,
Pues nos dedicaremos a cazar castañas con nuestros nietos. ¿Cómo ha quedado esto? Bueno, fantástico. Y a más a más que también toca. Eso es lo que decíamos hace un momentito, que en cada momento se tiene que vivir lo que tenemos, disfrutarlo y a partir de ahí... Y por eso, desde aquí, desde Tarragona Radio, ya te lo digo ahora, invitamos a todo el mundo que nos esté escuchando que entre rápido, que la entrada anticipada vuela...
Sí, sí, sí, quedan poquitas, quedan poquitas. Y que a más a más, yo espero que antes de que llegue el día, que es este viernes, recuerdo, a partir de las ocho de la tarde, obertura de puertas, el inicio del concierto es a las ocho y media, 23 de enero, sala cero, seguro que se cuelga el sol out. Ya te lo digo, ¿eh? Espero y deseo, espero y deseo. David, y después contigo, DJ encima del escenario, en cabina, DJ Cano.
Bueno, y también Figa, que es muy majo, ya lo verás. Que no sé si lo conoces, pero también estaréis ahí los dos. Creo que hemos conseguido alguna vez. A ver, alguna vez, ¿no? Entonces, David, muchísimas gracias por atendernos.
Muchas gracias a ti, Silvia, eres un amor. Y muchas gracias a los oyentes de tu programa. Me gustaría saludar a una chica de Tarragona que me voy a ir a comer caracoles con ella, que se llama Inma Finestres. Que nos vamos a poner mustios. Y nada. Inma, prepara el sal de fruta heno para después. Y la sal de fruta heno por si las buscas.
Tú vais preparando todo. Yo desde aquí os aviso. Aviso navegantes. Vale, vale. ¿Con cuál podemos acabar? Pero ya del año 2005. ¿Qué hacemos? ¿Un colusión? ¿Hacemos una confusión, perdón? ¿Con confusión? Pues venga. Pues aquí la tenemos. David, gracias. Gracias.
Un besazo enorme, gràcies. I aquí tanquem el programa. Arribem ja a les notícies i més cosetes aquí a Tarragona Ràdio. Confusió.
Bona tarda, són les 7.