Bona tarda, són les 6.
Els parla Laura Cas. Les PIMES continuen sent el motor econòmic de Tarragona. Segons les últimes dades de l'anuari de la PIME de Catalunya, representen el 99,8% de les empreses i més d'un 72% dels ocupats. Tot i això, constaten que són menys rendibles econòmicament i que cal millorar la seva productivitat.
Tarragona ha consolidat el seu teixit empresarial com a peça clau del creixement econòmic. Això ho demostra la 22a edició de la Novari de la Pime de Catalunya, que apunta que les pimes representen el 99,8% del total de les empreses i generen el 72,1% de l'ocupació.
Per sectors, el primari és el més competitiu, la indústria manté una alta productivitat i la construcció presenta els pitjors indicadors. Entre el 2023 i el 2024 han crescut un 0,8%, mentre que el nombre d'ocupats augmenta més amb un 2,2%, especialment per l'increment dels serveis. En aquest sentit, el president de PIMEC, Tarragona, Jordi Ciuraneta, ha manifestat que aquestes dades confirmen
la bona dinàmica del teixit empresarial tarragoní i la seva capacitat per generar ocupació. Tot i això, la demarcació encara afronta reptes en la burocràcia, les polítiques d'ocupació i la captació de talent. Ciuraneta parla que la xarxa viària, especialment la P7, treu competitivitat.
Tenim el que és tot el tema de la xarxa viària del litoral, que no sé si n'hem d'anar parlant més, però tenim la P7 que està completament congestionada. Tot això ens treu competitivitat. O sigui, quan des de primer parlem de competitivitat, parlem d'això, de les mancances...
que tenim a nivell de territori perquè es pugui continuar desenvolupat. L'Observatori preveu que el nombre de pibes continuarà creixent el 2025, especialment en el sector de la construcció, que es mantindrà per sobre de la mitjana a Catalunya. Disminuirà en el cas del sector primari i la indústria i, a més, també s'estima una reducció del 0,5% en l'ocupació, mentre que a Catalunya la previsió és que augmenti algerament.
Urbacera reuneix amb els 300 treballadors de la neteja de Tarragona que seran subrogats amb l'entrada en vigor del nou contracte el 5 de novembre. L'empresa que ha guanyat el concurs ha habilitat un espai per dur a terme els tràmits burocràtics i participa UGT. El seu secretari general de Serveis Públics de Tarragona, Joan Reinaldo, ha insistit a remarcar que vigilaran que es reconeguin tots els drets adquirits per l'actual plantilla.
No ha d'haver gaire conflictivitat perquè Urbacer ja ha manifestat que subroga tot el personal. Per tant, aquelles persones, tinguem present, si em permet fer un incís, hi ha gent que ha nascut laboralment amb l'empresa Fomento, és a dir, no ha treballat amb cap altra empresa que no passa a Fomento o a Contra de Tarragona. Per tant, per aquesta gent que té certa antiguitat és un pas dur.
Les ciberestafes ja representen el 15% dels delictes a Catalunya amb una mitjana de 300 a 350 denúncies diàries. El 90% d'aquestes són per delictes comesos a internet. Entre gener i agost de 2024 es van registrar unes 54.000 denúncies.
L'intendent Roger Sales Casas, que és el cap de la regió policial virtual dels Mossos d'Esquadra, ha explicat que el millor antídot contra les estafes digitals és aturar-se abans de clicar.
Quan t'arriba aquest SMS, aquesta trucada, aquest WhatsApp, el correu, atura't, stop, la sana, stop, atura't, no corris, sobretot això, no tinguis pressa. Després s'analitza, què està passant, què ens estan demanant, com és que el meu fill, que s'ha tancat el mòbil, en lloc de trucar-me des del mòbil que m'està enviant el WhatsApp, m'envia un WhatsApp, no? Per què no em truca, que és més fàcil, no?
I gairebé 150 activitats literàries ompliran la ciutat fins ben entrat l'hivern. Enguany en el marc del ple local de foment de la lectura s'ha treballat amb un institut i un centre escolar de la ciutat per tal de dur a terme no va ser propostes dins de la tardor literària. També destaca l'ampliació de les sessions de comptes familiars del raconet lector que arribaran als centres cívics. Sandra Ramos és la consellera de Cultura. 150 activitats ja comença a ser una xifra...
considerable a l'hora de fer un programa que sigui atractiu i engrescador per tothom. I com us deia, de les coses més interessants a destacar, una és aquesta que us explicàvem, de l'expansió a altres centres educatius que ha de continuar. També hi haurà el novembre, amb la Casa de les Lletres, una experiència única, una ruta en bicicleta plena d'històries i imaginació. Més notícies les trobaran a tarragonaradiopuncat.
Benvolgut multireformista, a Obramat no podem abaixar-te els impostos ni el preu de la gasolina de la teva furgoneta, però sí que podem ajudar-te amb els nostres preus. Per això, a Obramat, revisem cada dia els nostres productes per oferir-te les millors marques professionals amb els preus més baixos de la zona IVA inclòs, on compren els professionals. Obramat.
L'Institut Català d'Investigació Química, l'ICIC, fundat el 2004, és un referent en investigació de processos químics sostenibles, química per a la salut i descarbonització. Amb 250 científics de 40 nacionalitats diferents i situats al campus Sesselades, l'ICIC col·labora internacionalment amb institucions i empreses generant un impacte en la indústria i la societat. Descobreix-ne més a www.icic.cat
Moll de Costa, la Rambla de la Cultura a la vora del mar. Vine i passeja, parleix de la cultura, del lleure i de l'esport al Port de Tarragona. Hi trobaràs museus, exposicions, teatre, activitats, espais per passejar i fer esport. Completa la teva visita amb un tast de la gastronomia marinera del Serratllu. Més informació a porttarragona.cat
Vivo cantando. Vengan, chicos, vengan, chicas, han bailat. Aquest 1 de novembre Tarragona s'omplirà de música i esperança amb el Mamapop Guateque. Un espectacle per donar suport a la investigació del càncer de mama a l'Institut d'Investigació Sanitària Pere Virgili. Més de 30 artistes sobre l'escenari i tu fent que la música es transformi en vida. 1 de novembre, Palau Firal i de Congressos de Tarragona. Entrades a Mamapop.cat i a Farmatarraco. La reina de
Tens entre 18 i 35 anys i vols comprar el primer habitatge? El Préstec Emancipació t'ajuda a assumir-ne l'entrada perquè et finança el 20% del valor de l'habitatge fins a 50.000 euros que passarà a ser de protecció oficial. Informa-te'n a habitatge.gencat.cat Generalitat de Catalunya. El govern de tothom.
Vols fer créixer el teu negoci aquest 2025? Tarragona Ràdio t'ho posa fàcil. Amb tarifes adaptades per a tothom i novetats com la promoció nou comerç. Set dies de publicitat, des de només 80 euros més IVA. I si vols més visibilitat a la 96.7 FM i tarragonaradio.cat, aprofita ara els descomptes exclusius per a contractes anuals.
Contacta amb nosaltres al 673 325 497 i fes que el teu negoci marqui la diferència. Tarragona Ràdio. Som 40.000.
Ei, ei, ei.
Bona tarda, benvinguts a la sintonia de Tarragona Ràdio. Què tal? Dijous, dia 16 d'octubre de 2025. I si avui és el teu aniversari, per molts anys, moltes felicitats. Estirada d'orelles des d'aquí, des de la ràdio. Ahir se'ns va passar... Mira què li vaig dir en persona, eh? Això sí, eh? Li vam dir en persona a la companya Tere Ortega, perquè ahir va ser Santa Teresa...
Home, felicitats a totes les Teres i Tereses que ahir celebraven el seu aniversari, el seu sant, la seva nomàstica. I si avui és el teu cas, perquè avui he vist que era Santa Margarida. Doncs vinga, felicitat també. No para de felicitar avui, eh?
Els que també felicitarem, bé, el que també felicitarem en un principi, és l'Arturo Puello. Ell estarà aquest cada setmana dins de la capsa de música. Concretament, aquest diumenge, dia 19, a les 19 hores, Arturo Puello Quartet, a la capsa i jazz club. Hem de dir que són places limitades amb inscripció prèvia a capsamusica.com, eh? Importantíssim. I també, en el dia d'avui, us parlarem...
Un nou treball discogràfic, a més a més d'una tarragonida que ara per ara no la tenim aquí, a casa nostra, que la tenim fora i que es diu Elia Blasco. La Elia ens presenta el seu disc L'Aigua, un viatge, ens diuen, sonor i visual, que flueix amb la vida pràpia.
Doncs això, escoltarem, veurem el seu videoclip, obrirem l'espoti, l'enllaç de càrrega i descàrrega de premsa que ens ha enviat i que és una autèntica mare vella, i parlarem amb ella. A veure, ja us he de dir que l'Èlia no està aquí a Tarragona, ho torno a repetir, i que és una llàstima. L'Èlia, podries haver estat aquí amb nosaltres, i així et fem l'entrevista face to face...
que sempre ens agrada. Això del telèfon està molt bé, però com diu aquella cançó, les llamades són tan fries, no? Ja ho farem amb una mica més d'escalfor de cara més endavant. Ara posem des del Derroteros, un àlbum de l'any 2022, a l'Arturo Puello Quartet. Anem a trucar-lo.
Bona nit.
Gràcies.
Fins demà!
Bona nit.
No sé si aquesta meravella que estem sentint i que obre precisament aquest disc de roteros, si anem a la protecció de sentir-la dins de la capsa de música. Anem a parlar precisament amb el protagonista, com et dèiem, d'aquest so, que és l'Arturo Puello. Arturo, bona tarda i benvingut. Bona tarda, com va? Clar, perquè si dic Arturo Puello Quartet, clar, me faltaria dir jo que no, que només estem tu i jo ara parada a la intervista, eh? Que els Quartet els tindrem a sobre de l'escenari de la capsa de música.
Doncs explica'm una miqueta. D'on sorgeix Arturo Puello? Ara mateix m'imagino que aquesta pregunta té milers de respostes diferents.
Sí, efectivament, sí. Però, bueno, podria dir, com a quartet, com a projecte, perquè, clar, Arturo Pollo és el meu nom, no? Després seré jo de la meva mare, però el projecte sorgeix d'una època que jo vivia a Madrid, que és on estic vivint encara, i van començar a fer una jam session en un club de jazz que es deia el Plaza Jazz Club, que ja va tancar, i...
i de tocar tots els mesos i de tocar molts junts i vam provant música nova i vam perfilant una mica la manera en què volíem tocar i el tipus de so que volíem dins que això és estètic allà però hi ha un munt de varietat i d'ahir
Va sorgir una mica el projecte i uns quants anys després jo ja em vaig atrevir a composar més música de la que tenia, com per fer un disco i gravar-lo i tot això, i el que esteu escoltant és el resultat. I un resultat maquíssim, encara que també li he dit per la d'antena, que estàveu buscant alguna coseta que fos una miqueta més a prop d'enguany, del que de veritat escoltarem a sobre l'escenari, i diu, és que ara per ara...
Estic fent moltes cançons noves que les fem en directe però que encara no estan enregistrades, però bé, això són deures, eh? Això són deures de cara a un futur. Sí, a veure, el meu plan seria gravar l'any que ve, igual d'aquí dos anys sortiria un altre disco, i estic utilitzant una mica els concerts que tinc ara, de...
gràcies a un parc que s'ha de mencionar a l'AIE, per provar aquests temes en directe i en públic, que és una mica on es deu la veritat. I que a més a més esteu ja, m'imagino que potser fa uns anys enrere, amb algun dels components del Quartet encara s'ho estàveu coneixent, i ara ja formeu una pinya,
que ja, com he dit, amb la mirada ja sabeu cap a on camina la música, o la peça que esteu tocant. Sí, es nota que hi ha una complicitat. Però mira, justament per aquest concert del diumenge a Tarragona, a la Casa de Música, no podia venir el contrabagista, hi vindrà un altre...
que és també per premiar la seva feina perquè s'ha estudiat el repertori
superbé, ja ho hem ensenyat. I gairebé d'urgència, pel que m'estàs dient. Sí, tampoc d'urgència, perquè ho sabíem temps, no? Tampoc tan així, no? Però sí que és veritat que al final és una feina per treure un repertori de música original, per un concert sense sabre, quan n'hi haurà un altre, perquè no saps quan no podrà, el controversista, no? Però bueno, per dir, José Raúl Machado...
que és un controversista de Cuba que viu fa, jo crec, un parell d'any a Madrid i que és un musicazo increïble. Doncs ja que m'apresentes un, presenta'm els altres. Els altres són el Seir Caneda, que és un pianista de Galícia, que va estudiar allí amb...
amb els primers músics de jazz de Galícia, que són el Paco Charlin i la Berrábade, no sé si us sonaran, o si són molt intern de jazz, però són gent important per nosaltres. I després va estudiar Sant Sebastián al Conservatori de Musiquena, i Rodrigo Ballesteros,
que ell és de Talavera de la Reina, tenim un castellano a la banda, i ahir vaig estar estudiant un pavivenys a Holanda. Molt bé, ostres. Sí. Teniu tot petites peces internacionals que formen part, precisament, d'aquest enclatge tan maco que trobarem, recordo, a la capsa de música, aquest diumenge a les 7 de la tarda, que també jo li he de preguntar que això que sigui 19 i 19...
No és l'atzar, potser.
Ostres, jo no ho havia pensat. No ho havia pensat. És el dia 19, a les 19 hores, a la capsa i jazz club, amb tu, amb l'Arturo Puello, quartet. Recordo que les entrades anticipades és de 6 euros i que les heu d'agafar, perquè clar, la capsa és petiteta, és una capsa de música, ja ho diu el seu nom, a lacapsademusica.com i 8 euros a la porta mateixa, a la taquilla de la capsa de música.
Jo no sé si és la primera vegada que tenim a la capsa de música, si ja ets de les nostres terres, si ja vens molt per Tarragona, o tenim una miqueta càstigat al jazz per aquí. La veritat és que jo és la primera vegada
que jo tocarà amb la meva música i amb la meva banda a Tarragona, sí. Però no és la primera vegada que tocarà a Tarragona. Jo vas tocar a Tarragona amb un cantautor fa anys que es diu Mundo Chillon. Sí, sí. Per desgràcia no me'n recordo de com se deia el puesto on vam tocar. Potser que sigui la sala zero...
pot ser era més una sala que després era bar nocturn i tot això però bé només ha estat una vegada tocant a Tarragona
Encara que he de dir, jo que soc d'Eivissa, que no ho he dit això, jo d'adolescent vam guanyar un premi de les ciutats que són patrimoni de la humanitat, que són tant d'Eivissa com de Tarragona, i ens van tocar l'intercanvi amb un institut de Tarragona, i llavors no Tarragona amb 15 anys,
I he de dir que me va encantar i que no he tornat de fa un munt d'anys i que me fa molta il·lucció, encara que sigui fer un passatget curtet per la...
per la ciutat antiga, romana i tot això que és preciós. Home, doncs jo no sé com t'has plantejat el diumenge. No sé si vindràs molt d'hora o vindreu especialment només per provar i després tocar. Com ho teniu? Però clar, fins i tot... Arribam al matí, tenim una mica de temps. Sí? Ah, doncs dona una volta per la part alta, deixa't emportar pel que succeixi...
I pel que tingueu, clar, doncs això, que estàs més que convidat, eh? Anem a parlar una miqueta d'en general de la vostra vida, de la teva vida musical, què és el que t'ha arribat a passar que encara et passi gas ara, que és una de les preguntes que pregunto als músics, que us heu mogut molt pel món musical, i sobretot, t'ho deia jo abans fora d'antena amb el jazz,
Pots estar avui aquí parlant amb mi des de Madrid, on et trobes, i demà has d'agafar un vol cap a Los Angeles, cap a l'altra punta del planeta, pots anar fins i tot a Austràlia. I és que el jazz no té fronteres, mai l'ha tingut, no? No, totalment, totalment. Fa un munt d'anys, ja que els primers músics de jazz dels Estats Units
Han anat detjant prima per Europa i després per tot el món, i avui en dia hi ha músics de jazz allí on vagis pràcticament, amb poques excepcions, i és increïble, no?, perquè pots anar-te'n, inclús, i tocar amb gent que no coneixies de res.
I dins del llenguatge musical i dels codis també específics de l'estil, te pots comunicar amb la música, amb gemma en què no te pots comunicar amb la paraula perquè no tens un idioma comú, a lo millor, no? I això és increïble, sí. Que bo. I allà on t'agradaria que encara no has arribat? Mmm, uau.
Clar, una cosa és el que ja has fet perquè ha anat sorgint, ha anat fent, però una altra és allò, tinc aquest raconet, l'oceana, Can Verde, qualsevol part de l'Àfrica, qualsevol part d'Europa, mira, te poso el planeta sencer a les teves mans.
Mira, diré dos puestos que darrerament no he estat i a més m'agradaria anar perquè m'interessa la música específica d'allí. Un és Nou Orleans, que és un tòpic, la cuna d'això. I l'altre és Bulgària, que encara que és un país que ningú pensa molt en Bulgària i tampoc és difícil anar, no està tan tan lluny.
Però m'agrada a mi el folclore de l'est d'Europa, la música balcànica i tot això, i específicament Bulgària, és superinteressant el seu folclore, el ritme que m'agrada molt. Doncs espero i desitjo que aquest desig, valgui la redundància, es faci realitat i puguem després...
puguis disfrutar i la propera vegada que parlem em diu, Sílvia, te recordes que volia de Bulgària i volia... doncs ja està, ja està fet ens van trucar al cap de pocs dies i ens va sortir una actuació per allà, un bon concert i a més a més, no sé si amb alguna col·laboració en especial que també seria bonic de poder fer-ho perquè de músics jo crec que has arribat a tocar amb un munt de gent, no? pel que he pogut veure
Sí, sí, a més, bueno, com a... Col·laboracions, m'ha referent a això. Sí, sí, jo sempre he intentat, encara que estic boig amb el jazz de fa un munt d'anys i tal, però m'agraden moltes músiques i també hi ha un munt de... Amb el jazz hi ha com tot un terreno de fusió amb molts estils o de vegades que són fusions que es fan més de l'altre estil però que volen que hi hagi un jacero, perquè volen...
el que aporta el perfil musical que tenim d'altres. Llavors, amb això he tingut l'oportunitat, per exemple, de tocar a l'Iraq amb Mustafa Zahir, que és un tipus que toca el Ud àrab, el que aquí deien la Ud, que allí li diuen Ud.
I en realitat era una proposta més de música àrabe, més de lo seu que de lo nostre, no? Però ell volia específicament músics que tinguessin contacte amb el jazz i amb el flamenco, que per això ha buscat espanyols. Igual, he tocat músics increïbles de flamenco, encara que jo no soc un músic flamenco, no?
No és una mala tradició i tot això. Però ara, Arturo, sap benavelles, eh? Sí, sí. Sí, sí, sí. De vegades m'agrada inclús més que tocar jazz puro i duro, diguem. Saps aquestes supostes que no saps molt bé com definir-les
i que estan com a mig camí entre diversos estils i tot això. I a més, a vosaltres també, jo crec que forma part del taragnar com cal del jazz, és la improvisació, que podeu jugar. I clar, si et donen una sèrie de nous ritmes, que tu puguis anar jugant i que et donin altres perspectives, és com sempre que has d'estar a veure què passa, no?
Exactament, sí. Que boníssim, que boníssim. També ens fareu alguna, precisament, d'aquestes improvisacions? Allò que comença el teu clarinet i a partir d'aquí ja es juga amb els sons? O ho teniu tot molt estudiat pel que serà l'actuació d'aquest diumenge? N'hi ha una mica de les dues coses, però jo diria que guanya una mica per damunt la improvisació.
Digam que hi ha unes estructures, hi ha unes harmonies, en alguns moments hi ha melodies concretes, que jo faig la melodia, però sempre tot es fa des d'una...
amb un grau de llibertat sempre una mica per damunt, d'altres estils. Llavors, encara que jo hi hagi de fer aquesta melodia, potser la canvio una mica, segons m'adona la gana el moment, saps? I això amb tot. Això vol dir que aquest concert... Hi ha unes composicions, no? Jo he fet un treball de composició, però al voltant d'això estem una mica... Hi ha moltes opcions de com tocar-lo. Llavors, una mica estem improvisant tot el rato.
Per això et deia que això vol dir que aquest concert, per tota la gent que ens estigui sentint i vulgui venir a la capsa de música, serà una cosa única i repetible. Sí. Per això de la improvisació que estàvem comentant. Totalment, sí, sí, sí. Doncs convidats tots, recordo de nou que la capsa de música té l'aforament que té i si voleu gaudir de l'Arturo Puello Quartet serà aquest diumenge a les 7 de la tarda, 19 hores,
a la capsa de música, aquí al costat de la ràdio gairebé, que està en una passejada i estem a la porta. Arturo Pollo, gràcies, gràcies. Gràcies a tu. Passeu-s'ho molt però que molt rebé amb el concert i el que et deia, repeteix quan vulguis i vine cap a Tarragona, quan sigui, eh?
Espero que sí, espero que sí, sí, sí. Jo, amb el teu permís, acabo amb, és que estava de fer-ho amb Roquetas, amb Ewa Roca, que és la cançó que continua, i a més a més amb la col·laboració de l'Àngela Cervantes, acabem amb aquesta cançó? Amb aquesta peça? A més, si fa temps, aquest tema, per dir-ho, per ser una mica de pàtria, això és l'himne d'Eivissa.
Que jo l'he fet una versió. Ara t'ha faré un guinyo perquè tu ets nascut allà. Guinyo, guinyo, eh? No ha estat a casa ni tant, eh? Si poseu aquesta ho he de dir. Si no he vist, me maten. Home, és que has descomprat cap a casa. No tocava un altre. Arturo, gràcies. Gràcies a tu. Adéu-sia, bona tarda. Fins domenja. Adéu, bona tarda. Adéu, adéu.
on canta l'alba argentà on canta llevant s'escales cap seta tota lluny
Cada setmana riomenta els ulls d'endina per la rascuma marina.
Fins demà!
Castell de Sant Gentilesa. Truca de sa meua roca. Palau de vida serena. Abassades de les hondides.
Els vits que sospiren, l'encis de veus d'enyorança. Fans de Tarragona. De ditons a divendres, una hora per la música de casa.
A Tarragona Ràdio fa 17 temporades cobrim el micròfon a la diversitat. Hem escoltat històries de vida, de superació, d'inclusió. Hem parlat de capacitats, de la gent gran, del tercer sector, de la salut i de la convivència. Hem estat al costat de persones i entitats. Perquè darrere de cada testimoni hi ha una història que val la pena sentir. Aquest 21 d'octubre, des del Saló d'Actes de l'11 a Tarragona a les 12 del migdia. Programa especial del tothom, mil edicions. Més de mil veus. Més d'un milió de diversitats.
Telèfon verd, digui'm. Vull llançar un moble vell. Què he de fer? Telèfon verd 977-296-222. La ciutat com t'agrada, amb una trucada. Ajuntament de Tarragona.
I que et sembla si ara mateix et presentem el darrer disc i també a l'hora per nosaltres la carta de presentació de l'Èlia Blasco. La seva primera cançó, el seu primer senzill dins d'aquest, la seva aigua, l'aigua és riu. Èlia, mira cap aquí. A veure, on és...
Espera'm, eh, que ja vinc. Oiga, ens hi costem. Unes coses, eh, que hi ha aquí. O que sí? Què dius, anya, què dius?
I des del segell microscopi, doncs tenim l'oportunitat de sentir aquest aigua, l'aigua, els diuen...
L'Aigua és el primer disc de la saxofonista tarragonina Elia Blasco, un projecte que neix com a culminació del seu treball de final de carrera i es transforma en una obra artística madura, inspiradora i profundament personal. L'Aigua convida a fer un viatge sensorial a través de composicions originals, on aquest element es deve metàfora de la vida, del canvi i del moviment constant.
Cada peça és una onada sonora que brolla del saxo com d'una font viva, convidant-nos a submergir-nos a l'univers íntim i emotiu de l'artista. I la trivia telefònica a la Elia Blasco que saludem. Elia, bona tarda i benvinguda a Tarragona Ràdio. Hola, bona tarda, moltes gràcies. Felicitats.
I Déu-n'hi-do quin treball de quin final de carrera que vas tenir, eh? Sí, la veritat. Explica'm una mica com sorgeix. Perquè, mira, normalment, i això ho pregunto, quan l'instrument no és el clàssic de guitarra, piano, com arriba el saxo a la teva vida? Com és que un dia tries aquest instrument? Perquè ja et dic, no és una qüestió, no és una cosa normal.
Doncs mira, la veritat és que quan tenia 5 anys més o menys vaig adonar-me que la meva mare començava a tocar el sexo que era un instrument que veia que s'ho passava molt bé i ràpidament em vaig engracar a poder provar-lo i des de llavors que no me n'he separat Gràcies també, eh?
No dones gràcies, però clar, però una cosa és que comencis a tocar-lo de manera, diguem que amateur, a casa, fent classes, però quan dones aquest pas d'entrar en un estudi de gravació, quan dones aquest pas, això fa poquet pel que he pogut llegir.
Doncs sí, la veritat és que aquest disc es va gravar al maig d'aquest 2025, i sí que és cert que ja havia tingut experiència en gravació d'altres discs, però mai havia pogut gaudir de l'oportunitat de gravar alguna cosa propi, i estic molt, molt contenta del resultat, molt il·lusionada, i espero poder seguir fent-ho, la veritat. Amb què havies col·laborat abans?
Havia col·laborat amb disc de diferents artistes com un rapper, que es diu Nelo, en Cito, que també ha tret algun tema amb mi, amb el Roger Bongoroll, que és el que m'ha ajudat a la producció i al màster del disc. Amb el Cito, i si vols fem una parada, mira, trenco una miqueta l'harmonia del disc, perquè anàvem a fer-ho 1, 2, 3, però no nos saltem cap a la cançó número 11...
Que si vols me la presentes tu? Estem parlant de Montuíri. Per exemple? Sí, sí. Doncs aquesta cançó sorgeix d'un viatge que vaig fer a Mallorca a casa d'un molt adic meu que es diu Manu, que viu a Montuíri i em va deixar un saxo. I vaig estar allà al camp provant idees fins que va sortir aquesta melodia.
i em va com inspirar com un viatge, m'imaginava un ocell volant per sobre el mar, que no trobava terra ferma, però al final sí que la troba. Sentim-la una miqueta, si et sembla, sí? Sí. Endavant.
Fins demà!
Bona nit.
Bona nit.
Yeah.
Barca la deriva arriba de un cielo que no transpira. El sol es de justicia al tiempo de quien lo cuida. Llévame a ninguna parte brisa, que tengo prisa. Llego tarde a la sonrisa del astro padre cuando irrumpe la neblina. Las nubes tean su blanco oleaje al margen de las ruinas. Todo es más sencillo, todo gira y nada es aquello que fue algún día.
Yo sería un Faisal real de pelaje oscuro. Un frío día de mangato, un viento y cinco nudos. Una enémona enamorada de aquel buzo. Remora de lo que quiso ser y no pudo.
Montuiri, la cançó número nou d'aquest disc, L'aigua, que estem repassant amb la seva creadora, amb la Elia Blasco. Elia, estic sentint i hem pogut, durant el disc, trobem moltes aigües diferents.
Sí, cada cançó fa un recorregut una mica per algun estat de l'aigua i també situacions que tinguin a veure amb l'aigua, com per exemple la cançó Dins, que està de totes aquelles persones que estan patint les conseqüències del canvi climàtic, les conseqüències de la Dana i he volgut fer-los un petit homenatge.
Anava a dir-te que és una altra manera de patir l'aigua, no? Sí, malauradament sí. Perquè a més a més és una aigua ja descontrolada, una aigua que fa més mal que bé, depèn de com, encara que sigui aigua, que sempre és la deessa, diguem així, que tot arribi a créixer i néixer, no? Gràcies també a la Terra.
Sí, exacte. També trobem un desert blanc, que per això estem sentint una miqueta la dins, aquí de fons, però és que trobem aquest desert blanc, que jo no sé si és un desert d'escuma, de les onades, que podia ser, o cap a on es mou aquesta tercera cançó del disc. Aquesta cançó mou un viatge que vam fer amb els meus pares,
Mon pare va gravar unes imatges d'uns glaciers com un desert de neu, diguéssim. I ve una mica d'això, de les formes de gel que poden ser punxants, que poden ser molt diverses.
i sí, va encaminant cap aquí, cap al gel. No sé per què havia pensat que dintre d'aquest desert blanc, que algunes vegades els propis deserts, com depèn de la llum del sol, sembla que tinguin canviada de colors, o fins i tot et donin aquella font d'aigua que no existeix, que és aquell miratge, dic, no vengui per aquí la cosa. Bueno, realment és lliure interpretació, que suggereixi a cadascú la parte perfecta.
Tenim per aquí també Agur. Explica'm. O també la de Plau cau mai millor dit pel seu propi pes. Sí. Agur ve d'una cançó tradicional basca. Vaig viure una situació on va haver-hi la pèrdua d'una persona i aquesta cançó serveix per poder acomiadar...
amb pau i tranquil·litat a una persona que estimem i també per donar-hi la benvinguda realment no t'ho vull acomiadar encara encara que la sentim una mica encara vull parlar una estoneta més amb tu perfecte sentim un trosset d'aquest agur
Eta ez galdetu inoiz zer galdu genuen, negar egin genuenean, malko aiei esker, orain itxazo agara.
Fins demà!
Elia, aquesta veu que hem sentit qui és? Aquesta veu és la meva parella, la Maider ella és d'aquí d'Escalerria i li vaig demanar que llegi un trosset d'una estrofa d'una cançó que parla del mar i bé, com que ella sap que us queda doncs em va fer un cop de mà És que ha quedat preciós, eh? Perquè a més a més et fa el silenci d'alguna manera amb aquesta interpretació que em fa
i sembla que et traslladi i jo t'he dit que ara mateix estava a terres escoceses perquè ja és una d'allà que guai t'imagines al costat del mar però amb aquelles terres verdes caminant per allà
Sí, és una mica la intenció de transmetre la calma i la pau que dona aquesta melodia. Acabo de ser conscient que no sé si la cançó número 2 i la 3 tenen alguna cosa a veure. Un m'imagino que són els flocs de neu i l'altre el desert blanc que comentaves fa una miqueta tu per allò de la neu, del glacial de neu...
Doncs aquest tema va sortir un dia que tocava amb en Joel, que és un company que vaig tenir durant la carrera. Li vaig dir que m'agradaria transmetre la idea d'uns flocs de neu caient i ens vam posar a tocar.
a veure què sortia, i al final va quedar així. Doncs va quedar preciosa, i mira, jo torno una altra vegada, eh? Tornem a escoltar una estoneta més, et sembla? Sí, perfecte. Així és una manera també d'escoltar el disc, amb aquestes coses. Anem comentant i anem escoltant la música. Tot bé.
Fins demà!
Em dedica a l'Elia Blasco, només té 23 anys, i ens diuen que ja estàs considerada, òbviament, com a saxofonista i com a musicòloga, que has estat formada al taller de músics de Barcelona, la Universitat Autònoma de Barcelona i la Universitat Internacional de València.
Que a més a més combines els teus tres grans eixos, la interpretació, la docència i la reparació d'instruments. Que l'excusa de dir tot això és arribar fins aquí, imagina't, eh? Explica'm, com es pot reparar un instrument? Però deu estar només amb el mes, o sí? O t'atreveixes amb tot? No, la veritat és que jo estic més especialitzada en sexos. De car...
al meu poble hi ha un noi que es diu Albert que va estar treballant a París durant molts anys i quan va venir al poble em va explicar que tenia un taller i em vaig començar a interessar per com era això de la reparació i un dia em va dir per què no vens i t'ho ensenyo i des de llavors que em va enganxar veure com es pot desmuntar un sexo, com funciona que no només
el pugui fer servir per tocar sinó que si mai tinc algun desajust poder-ho fer no sé, em va obrir un món dintre del taller era com que el temps s'aturava i ho gaudeixo molt la veritat
Doncs això és boníssim, eh? Però és precisament per això, perquè potser toco fusta, que no et passi, però pot ser un d'aquells accidents que sense voler caigui en un temps raonable per poder curar-lo, diguem-ho així, o reparar-lo. Què seria la paraula, no? Perquè sempre utilitzes el mateix saxofó o saxo.
Doncs jo tinc dos sexos tenors. D'acord. Alguns més, però aquests són diferents. I ja el que jo li dic al de guerra... Que trasteges cap amunt i cap avall a tot arreu, no? Sí, i després ja el que he estat fent tota la carrera, és el que hi tinc més carinyo i serveix més per coses més íntimes, concerts més...
que no siguin de carrer diguéssim i que aquest seria el sacso eminència sí el sacso que només es pot arribar a veure en moments molt especials si l'Elia porta aquest és molt important per ella el que s'està fent ara mateix totalment allà tenim el disc explica'm això s'ha de portar sobre l'escenari s'ha de portar totes les televisions i ràdios del món
Quins són els propers passos? Cap a on marxem amb l'Elia? M'agradaria moltíssim poder començar a fer concert del disc. La veritat és que vaig fer el concert, que és com el concert de final de carrera.
I la gent que va venir ja fa quedar impressionada de la quantitat de coses que passaven dins del concert. Vull dir, hi ha gent que està pintant, que són l'Anna Bacia i el Marc López. També hi ha una ballarina, que és la Mayder Vicente. Hi ha unes projeccions, vull dir, hi ha moltíssimes coses que passen allà dins.
i m'agradaria poder portar-ho a molts llocs. Crec que la gent ho podria gaudir i seria un moment de desconnectar de tot el que passa. I espero que també me'l partís aquí a Tarragona, eh? I tant, i tant. Ah, porta-me'l cap aquí, eh? Per cert, estava molt freda l'aigua del riu quan vau fer el vídeo?
no però bé només els peus això és el que es veu després ara millor en algun moment no va haver cap accident perquè algunes vegades els rius són una miqueta traïdors perquè tu ja saps que hi ha aquella verdur que no me'n recordo com es diu i que com no em posis bé el peu rellisques i ja estàs dintre
I per sort aquell riu hi he anat bastant, que és el riu del Cué. Sí. I allà ja anem tots a banyar-nos a l'Isteu. Quantes vegades s'ha de sentir la cançó del riu per acabar de gravar el vídeo? No moltes, la veritat. No? No. A la Tònia hi ha molt present. Saps què t'ho dic? Perquè hi ha moltes imatges diferents.
Es fa un viatge molt maco en aquest riu. Sí, la veritat és que l'Anna Blasco, que és la meva germana, va fer aquest clip i té molta sensibilitat pel tema de fotografia i vídeo i no podria haver tingut millor acompanyant en aquest sentit. Doncs sí, perquè tot això, quan es fa amb carinyo, encara ajuda més, no? Encara ajuda més. Totalment. Elia, ens quedan poquetes cançons que no hem sentit.
La d'interludi, que seria un drama, mai m'ho he dit, no posar-lo. Ja saps, però em vaig i te faig un guinyo des d'aquí, que no me veus. O l'1, què fem? Doncs... Tu manes. L1 està escrita arreu d'allò, està viscant a Barcelona, que era la línia de metro que dava cada dia. Ah, és L1, jo ja he dit l'1 directament, perquè dic, potser juga amb l'apòstrofe, que no es veu,
No, no, no, també podria ser, vull dir, deixes lliure d'interpretació totalment. D'acord, d'acord. Doncs què fem? Agafem l'1 i arribem cap a un altre dels viatges que puguis tenir més endavant. Perfecte. I a la qual cosa estàs més que convidada, ja t'ho dic ara, eh? Gràcies. Doncs, Elia, gràcies per presentar-nos aquesta la teva obra.
Obrim les portes a qualsevol moment, al proper videoclip, no sé si hi ha el proper senzill, ja el tens pensat, encara jo crec que no, perquè està tot molt, molt recent, està tot molt calentet. Sí. Gaudim ara mateix de tot el disc, gaudim del videoclip del riu, gaudim de tot el que encara ens has de donar i si pot ser sobre l'escenari també. Doncs sí, moltes gràcies. A tu i fins la propera. Quan tornis a Tarragona estàs convidada.
Molt bé, gràcies. Adéu-sia, gràcies a tu.
Gràcies.
Ja tardes, les tardes de Tarragona Ràdio.
Doncs mira, avui ens sortim de Tarragona i ens anem amb el joguinet per tancar el programa. Ens queden segons. Família, demà més. Adiós.
M'agrades tant, tant, tant, tant, tant. Que volia una mica, de fet, més que una mica del teu cuixi. Digue'm que sí. Porta'm a una moto, segur que no m'amoro. M'encanta aquesta foto, si et penses que és tan oro. Ballem així, bien plegaito. Si et portes bé, et faig un balcacrit. T'agrada tant.
Bona tarda, són les 7. Notícies en xarxa vespre. Amb l'Ali Giner.