Buena tarda, son las CIS.
Us parla Tere Ortega. Els països de la Unió Europea han avalat l'acord comercial amb els països del Mercosur després de 26 anys de negociacions. La llum verd del pacte ha arribat aquest divendres després d'una reunió dels ambaixadors dels 27 celebrada a Brussel·les, on Itàlia s'ha alineat amb Espanya i Alemanya decantant la balança a favor del sí. Des dels pagesos que estan bloquejant el port de Tarragona des d'ahir dijous, el sentiment era d'indignació.
Albert Castelló és membre portaveu d'Assaixa. Confirmat que ha sigut la sentència de mort del sector agrari a Europa i a Espanya. No pot ser que el govern espanyol doni suport a un acord, a un acord que...
Se farà impossible que les explotacions agraris de Catalunya i d'Europa siguin inviables a favor del Mercosur, d'aquests països, que allà no sabem com i quina forma estan produint, en quin tipus de fitosanitaris.
La protesta que bloqueja el Port de Tarragona ha generat malestar als transportistes que demanen que intervingui la Generalitat. El Port de Tarragona ha informat per la seva banda que la mobilització ha reduït un 70% el moviment de camions.
L'alcalde Rubén Viñuales assegura que té il·lusió, projecte i força per presentar-se a la reelecció el 2027. Ho ha dit en la primera entrevista de 2026, que té lloc aquest divendres al matí a Tarragona Ràdio. Intento deixar la vida poder retornar.
I tinc il·lusió, projecte i força per tornar a presentar i espero, desitjo, que la gent de Tarragona pugui valorar positivament això i torni a ser el seu alcalde i agrair-l'hi de nou amb més feina. L'alcalde dit d'altra banda ha defensat que la futura estació intermodal s'ubiqui a Tarragona a l'Horta Gran per no pedemir-se en un futur edit.
I en esports, Cristóbal Parralo ha comparegut en l'habitual roda de premsa previa al partit del cap de setmana, en aquest cas d'innovena jornada de Lliga entre Nàstic i Teruel, que es disputarà aquest diumenge al nou estadi. Cristóbal Parralo vol capgirar la situació dolenta. El Nàstic arriba a Tarragona de nou després d'haver encaixat
les dues últimes derrotes fora de casa. Davant i a casa de l'antequera i també del Torremolinos. Cristóbal Parralot té clar que el Nàstic ha de recuperar solidesa defensiva i no abaixar els braços. Está claro que no hemos hecho bien las cosas, pero de ninguna manera yo creo que nadie que esté aquí y pertenezca al Nàstic puede bajar los brazos. Lo que tenemos que seguir es trabajando duro, haciendo las cosas mejor,
e intentar enganxarnos, coger una buena racha de resultados para enganxarnos con la gente de arriba. Estas son las cosas que yo veo y las que yo creo.
L'Institut Català d'Investigació Química, l'ICIC, fundat el 2004, és un referent en investigació de processos químics sostenibles, química per a la salut i descarbonització. Amb 250 científics de 40 nacionalitats diferents i situats al campus Sesselades, l'ICIC col·labora internacionalment amb institucions i empreses generant un impacte en la indústria i la societat. Descobreix-ne més a www.icic.cat.
Benvolgut expert en construccions i reformes. A Obramat no podem saber si abans de començar una reforma hauràs de canviar les canonades de la casa o la instal·lació elèctrica. Però sí que tenim més de 20.000 productes amb un estoc de magatzem sempre disponible perquè puguis escollir-ne la quantitat que necessitis i quan els necessitis. On compren els professionals. Obramat.
Royal Escola de Formació arrenca aquest 2026 els nous graus C en hostaleria i turisme. Vols ser ajudant de cuina, pastisser o cambrer? Necessites el títol oficial de Cambridge per acreditar el teu anglès? Aquest any forma't amb nosaltres. Els cursos estan 100% subvencionats pel SOC amb fons rebuts del Ministeri d'Educació, Formació Professional i Esports. Només et costaran el teu esforç. Royal Escola de Formació. Ens trobaràs al carrer L'Acercada sense número de Tarragona i al web royalformació.com.
Al Tanatori Municipal de Tarragona invertim en la teva tranquil·litat. Hem iniciat una reforma de 3,2 milions d'euros per la millora general d'instal·lacions i serveis, sala d'atenció a famílies i eficiència energètica. Les obres finalitzaran el segon trimestre de 2026. Disculpeu les molèsties. Tanatori Municipal de Tarragona. Sempre al teu servei. Vols fer créixer el teu negoci aquest 2025? Tarragona Ràdio t'ho posa fàcil.
Amb tarifes adaptades per a tothom i novetats com la promoció Nou Comerç. 7 dies de publicitat, des de només 80 euros més IVA. I si vols més visibilitat a la 96.7 FM i tarragonaradio.cat, aprofita ara els descomptes exclusius per a contractes anuals. Contacta amb nosaltres al 673 325 497 i fes que el teu negoci marqui la diferència. Tarragona Ràdio. Som 40.000.
Fans de Tarragona, a Tarragona Ràdio.
Bona tarda, benvinguts a la sintonia de Tarragona Ràdio. Avui no deixem tanta sintonia com ahir. Avui anem a cara barraca perquè tenim ja asseguts els nostres primers protagonistes i no són uns altres que el Biel García amb Zeta i el Toni Vermon. I és que aquest cap de setmana, aquest dissabte, ens oferiran una nit noir per no oblidar. I no sé si crec que sí que és la primera nit noir d'aquest 2026. O sigui que ho faran i a més a més amb todo lo grande.
Però no seran els únics protagonistes que passaran per aquí, pels micròfons de Tarragona Ràdio. Avui marxarem també cap als secrets en acústic, i és que aquest cap de setmana, aquest diumenge, dia 11 de gener, a dos quarts de vuit de la tarda, tindrem l'oportunitat de conèixer un nou llibre. El llibre es diu Azul de medianoche, i és del escriptor alemany Herbert Hansmer.
El tindrem aquí amb nosaltres i no estarà sol perquè des d'Estudio 23 també ens acompanyarà el Richard White. Doncs tot això aquí. En una horeta de programa en posarem molta música i esperem que alguna coseta més d'agenda es vagi sumant. Així que ja no m'enrotllo més, anem a cara barraca i ens posem més noir que mai.
Bé, que s'aproximin les càmeres a vosaltres. Biel, Toni, Toni, Biel, benvinguts a Tarragona Ràdio. Com esteu? Molt bona tarda, Silvia García. Què passa, nen? Bon any nou a tots dos. Bon any nou. Igualment. Que bo, eh? Fins quin dia es diu això del bon any nou? Jo no ho tinc clar. Cada any no ho tinc clar. Us acabeu de moure una miqueta? Ja tinc les càmeres, que va loca. Jo no me muevo. És càmera loca. Uuuh.
Estem bé, ara? Ara els poso. Fins quin dia? Jo crec que fins al desembre del 2000... Es pot dir bon any? No, no ho sé. Si tu vas a mitjans de l'agost, no has vist algú i li dius bon any, xoto. Bueno, potser, si no l'has vist... No fotis. Home, xulo seria, eh? Home, no. A veure, jo et dic una cosa, i tu saps que quan entro per aquí, per la porta de la ràdio, sigui l'hora que sigui, tipus a la nit. Bona nit.
Que hi ha molta gent que diu i tapa't. Sí, i tapa't. Ah, adiós. Me torno cap a casa. Perquè vivim de nit. Ah, és la màgia que teniu vosaltres, eh? És nocturn. No, vosaltres, vosaltres. I un poco. Tu del tot. A més a més que fa... Jo crec que el Biel, Toni, que tu no ho saps, però el Biel ha vingut alguna cosa una altra vegada aquí a la ràdio. El que passa és que crec que no ha vingut com a DJ. No, com ha vingut? No, alguna vegada ha vingut com a... Ha vingut algun cop.
per alguna cosa que he fet jo, però també he vingut d'acompanyament dels...
Dels xatos meus de vergüenza ajena. Dels vergüenza ajena. I tant, que són xatos nostres. Per cert, que un patonar-lo per vergüenza ajena. Des de les ondes. Des de les ondes de Tarragona Ràdio. I feliç any nou també per a ells. Bon any, bon any. A veure, a veure, poseu-me en situació. Veu de vendre l'arròs. Hòstia, l'arròs. L'arròs està venut perquè ja és la nostra quarta edició a la zero, a la sala zero aquest dissabte, a partir de la una del matí.
servidor, i aquest senyor tros de dijòquia i artista inconmensurable, qui no el conegui, sisplau, que vingui. Ser positivament... Agafa les criatures, agafa les criatures. Ser positivament... Les criatures petites, que les deixin i que vinguin els pares. Ah, val, val, val. Anava per l'altra cosa. Sí.
Sé positivament que qui està a l'escena d'electrònica d'aquesta ciutat i de la seva confluència el coneix. Però que si no el coneixeu, feu-me el favor de venir perquè és una aposta que teníem moltes ganes de fer. Ho havíem parlat diverses vegades i es cristal·litza aquest dissabte. Noir, el concepte. Noir, com bé sabeu, neix del reverso tenebroso y oscuro de La Cookie.
És Noir by Cookie Party. El col·lectiu ens demanava festes on l'electrònica fos la reina, on fos la protagonista, i hem apostat per això. La sala 0 ens acompanya. I bé, coses que podem dir del biel. Vinga, va. Tu has estat un temps sense fer bolos. Sí, què ha passat? Un anyet paradet, perquè ho necessitava. Necessitava descansar una miqueta, perquè al final la nit és complicada. Si és veritat que surto, però per gaudir...
I necessitava descansar. He fet alguna cosa com amb el meu alter ego de Charnego, que era una mica més rumba, el Vermú Rumbero, i alguna cosa més al Rancho Wake Park. Però necessitava descansar, primer perquè l'escena la veia massa ràpida musicalment, i després perquè ho necessitava. Volia gaudir els cap de setmana, els diumenges també aprofitar-ho una mica, i...
I ara ho agafes amb més ganes, perquè quan fas un descans tan important, ara tinc unes ganes boges que sigui dissabte. I a més, com bé diu, l'escena està ràpida musicalment. I està tan ràpida que sovint ens oblidem que el teu recorregut, ara mateix, quants anys ja estem portant? M'agrada molt, eh? M'agrada molt aquesta entrevista, eh?
El primer cop, jo, si recordo, en públic, potser va ser 2007-2008. Sí. Que, de fet, va ser a la Vall de Boí, que feien un concurs. Jo ja tocava coses a casa i tal, però feien un concurs i vaig tindre la sort de guanyar-ho. I a partir d'aquí va ser una mica tota empujada. I productor musical. Ei, això del que és un altre. Això està una mica més limitat, però, bueno, sí. Però ara sí, has pogut alguna vegada. Amb col·laboracions d'artistes...
una mica més experimentats, per si han fet alguna coseta xula. Tens noms que pugui conèixer la gent que hagis compartit cabina? Vinga, va. Ara al·lucinaràs. Vinga, va. Podria dir, bueno, gent... Fatima Agui, Andreu Liva... I això on? Christian Varela, a Lleida... Batman, Superman i Wonder Woman. Acaba de dir. I el Robin, no? No, però... Ah, però bé, que són...
O Escarahilera, amb els artistes del Rau també. El que és l'escena de l'electrònica, els tres noms que acaben de dir són referències. Són referències absolutes. No a nivell estatal o a nivell europeu. Són referències que te'ls pots trobar en les grans escenes electròniques mundials. Sí, són internacionals ja, que ja es parla bastant fort.
Ai, per això és molt heavy, eh? Sí, és guai. Compartir cabina... Bueno, tinc la sort aquesta, no?, de compartir... I com apareixes, precisament? Apareixen de... No sé si ells ja... És que no sé com funciona una miqueta aquesta història a l'hora de punxar. No sé si et criden...
Ells ja estan, són els caps de cartell, i a partir d'aquí tens altres DJs que també formen part d'aquella nit per fer un festival, un macrofestival. És que no sé ben bé com funciona. Normalment tu treballes per una promotora, vas com a convidat de la promotora, i estan els headliners, que són els caps de cartell, que són els internacionals, i després ja tiràs una mica de nacionals i d'agenda local, per si és de Tarragona, Lleida o...
I jo tinc la sort de, bueno, estic entre Lleida i Tarragona i pillo d'un lau i de l'autre, saps? Perquè no saben que està Samon Blanc. Sí, ara estic al mig. Que hi ha Pia Cacho, també. Jo tinc a meus pares, mon pare a Tarragona, la meva mare a Lleida...
i era aquest viatge, cap a dalt, cap a baix, hem estat a molts llocs. A Andorra també vam estar vivint, però a la Vall d'Auí també. I, clar, ara, com els tenim els dos, vivim al mig i ho tenim tot molt millor, saps? Que bo, que bo. S'ho ha muntat a Montblanc, perquè així pot sortir disparat cap a qualsevol lloc. Allà arriba més aviat. A més a més, les carreteres ara són bones, encara que ens falta un tramet, encara. Sí, sí, però molt millor. I, clar, de pujada i baixada, ara té un túnel allà superxulo, eh?
Sí, sí, molt guai. Et recopilo perquè era important presentar l'artista, més enllà del personatge, perquè molta gent pot conèixer el Biel García del carrer, de sortir, de la seva gran faceta, perquè, a veure, qui no ho sàpiga també fa de dissenyador, és dissenyador, i molta de la seva clientela, inclús servidor, doncs som del món de la nit, de l'oci nocturn i de tot el que hi té a veure.
Clar, la reflexió és la següent. Estar fent la imatge i el so alhora te pot donar diferents vertents sobre el que fem a l'escena. Així t'enteres de tot i també tens l'avantatge aquest, que tens més contactes perquè treballes per discoteques, per la nit...
Al final les influències també ajuden, no?, en aquest món. Els contactes, pots fer la feina bé, però també necessiten una mica de bon rollisme, de bona feina, i això t'obre més. De la mateixa manera que fa 10 anys va ser una aposta... Perdó, perdó, que tenim el fuet en marxa. Ostres, hi ha algú que té el làtigo. Sí, sí. Jo he sentit un làtigo. Vaya tela Versace, bona tarda. Hola, bona tarda, amores. Què tal?
Ay, que me habíais pillado bajo aguas. Bajo aguas. Toma, pero que tens el puet pusat, ¿eh? Hola, Vallatela, ¿qué tal? Feliz año. Buenas tardes, Silvia. Igual, ven, ¿cómo estás? Pues ya voy contenta de tenerte aquí con nosotras, ¿eh? Hombre, hoy te he mandado ahí a dos tulos, no te puedes quejar, ¿eh? Que va, que va, ¿eh? Hombre... Pero me faltas tú. Me faltas tú, ¿eh? Sé que te tenemos un poquito lejos, ¿eh?
Ya sabes que yo estoy muy ocupada. Lo sé, lo sé. Por cosas del business, no se puede estar en todos lados. Esperaremos más adelante a ver qué pasa. Vaya tela, explícame esto de la Noir de este sábado, cómo sale y por qué. Porque me lo están preguntando y yo no lo tengo muy claro. Sí, sí.
La Noir ya llevamos un par de añitos dándole un poquito de guerra, intentando que Tarragona se acostumbre un poquito a otro tipo de música, un poquito de la electrónica, esta gente que nos da este musicón que nos vuelve locas por la noche, que nos hace ser un poquito más oscuras y un poquito más zorronas, vamos a decirlo así.
Y después de las fiestas, la gente se piensa que ya no hay ganas de fiesta, pero sí. Siempre tenemos ganas de fiesta, tenemos ganas de cachondeo. Y mira, hoy tienes ahí a Toni y al señorito Biel, que te están contando lo bien que lo vamos a pasar este sábado dándolo todo en la Noir. Y que los niños ya están en el cole. Eso hay que celebrarlo. Que ya están más cansados que nunca. Vaya tela. Yo como buena mujer biológica ya sabes que los niños los tengo prohibidos.
Vallatela, li estava fent la reflexió al Biel que de la mateixa manera que Kuki fa 10 anys va ser un revulsiu i una aposta en el que era l'escena del col·lectiu LGTBI, doncs nosaltres ens hem trobat, com bé diu ara Vallatela, que després de 4 edicions, després de l'aposta que ha fet la Zero per nosaltres, l'electrònica també costa. Per què creus o què ens falta a Tarragona, Biel? Perquè puguem esdevenir un escenari important.
És complicat. El problema és que... Tarragona és complicada. Tarragona és complicada perquè falta públic, això segur. I el que hi ha és més jovenet i vol escoltar més electrònica i el que fem nosaltres, que és una mica més tranquil·let del Tech House tirant el funky, és per gent més gran que, pel que et deia amb el vídeo, amb el reel, ja tenen fills, és més complicat treure'ls de casa...
Però quan venen de veritat, els que venen són el públic de qualitat, que és el que ens interessa realment. Molt bé. I el que, a més a més, també ho dona tot, perquè en aquell moment és la seva nit. I se la fa seva. I aquest anuar és una cosa única...
que sap que en aquell moment ho ha de viure, perquè la setmana vinent els nens ja li plaran... Hem de crear una mica de fomo, d'aquest que em diu ara. Clar, clar, clar. Han de fer, han de fer. Como no vengues. Como no vengues. Fomo. Pero vosaltres ja feu l'anuar, no és una cosa que es faci totes les setmanes. És una cosa que quan apareix és com una jolleta. És teva, la vols? Agafa-la. És el dia 10 a la nit.
Sí, sí, no ens queda més. Las cositas buenas, él ya siempre quedarlas poquito a poco. Exacte. Que també és el que passa una miqueta, jo crec, també amb la cuca. Claro, porque si no la gente lo acostumbra y pues pasa lo que pasa. Que no lo valores. Exacte.
Escolta, que este fin de semana es la Noir, que nos la pasamos bien la última vez, vamos a ir, vamos a guardarnos la fecha. Correcto. Y al final lo que decía Miguel, Tarragona es difícil, pero también hay que educar un poquito a la gente porque luego nos vamos todas a Barcelona a los festivales que hay de tecno, de electrónica y demás, y cuando tenemos aquí gente local, que es igual que lo que hablamos siempre de Kuki, drags locales, DJs locales, que te pueden dar una fiesta muy buena como la de Barcelona...
En Noir pasa lo mismo. Tenemos aquí a Toni, tenemos a Biel, han venido otros DJs que al final son locales. Sí, sí, sí. Y hostia, esta gente no había estado pensando en Barcelona y hemos ido a verlos. Pues ¿por qué no disfrutarlos aquí al lado de casa? Vaya tela, nos pasa también incluso con los grupos. Tengo grupos aquí y ellos lo saben y Toni también lo sabe, que tenemos grupos de música que en Barcelona ha habido overbooking, han tenido gente que se ha quedado en la calle...
Y cuando vienen aquí a Tarragona, 20 personas, 30 personas, dices, pero ¿qué ha pasado? Es que incluso a lo mejor esas 30... Bueno, la capital, la moda, lo guay, lo tal, entonces... No, la oportunidad. ...de no hacer moderna y de no hacer guay nuestra propia ciudad. Claro, claro, claro. Teniendo sitios, como hacer lo que son de conciertos, como en otros locales que tienen muchas ofertas.
O nosotros, cariño, que te estamos aquí trayendo cada día una cosa nueva. ¡Hombre! ¿Y yo qué quiero, eh? Que me lo traigáis. Claro, luego escuchas que en Tarragona está muerta. Está muerta porque queréis. No, y después hay mucha gente, aquello que dice, que es la frase, yo creo que mortuoria por excelencia, en Tarragona no se hace nada. Sí, es que es difícil. ¿Cómo que no se hace nada? ¿Qué dices? Ni coño no se hace nada.
Es verdad. Muévete del culo, claro, mueve el culo. Claro, una vez que se hace, hay que ir, porque si no vas, se deja de hacer. Si no hay apoyo del público... Y hay una Tarragona viva y fuerte y yo...
Dieu-me romàntic, dieu-me romàntic, però sé que la resposta de públic, la resposta de públic fent el que hem fet i els reptes que ens hem enfrontat, tant Vallatela com Servidor com El Biel, ens hem enfrontat de reptes de públic, no? Llavors, clar, te comences a plantejar si és un tema de món...
Música, si és un tema de l'atractiu que li puguis donar, si és un tema de preu, si és un tema... I al final arribes a certes conclusions de dir, bueno, jo em puc rendir i pensar que tinc una ciutat morta o puc fer una aposta que sigui tan potent i un producte tan potent que al final ens en sortim.
I amb Cook ens n'han sortit. I amb Noir ens n'han sortit. I a més a més canviant moltes vegades de lloc. L'última edició ell va vindre com a client i jo li explicava. Claro, es que no había mucha gente. Va ser el dia aquell que va ploure tant. Us en recordo? Sí, sí, sí. Tu saps la meravella que és, per mi, per mi com a promotor de l'esdeveniment, com a dijoc i també en aquell moment, d'anar donant abraçades a la gent i abrics mullats, cabells mullats, de gent que diu... No, no, és que...
Teníem ganes que arribés aquest dia. Doncs ara l'únic que podem passar és fred. Perquè aquests dies en fa. Però jo n'estic convençut que tu... Fred arribant, eh? Perquè ahir la cosa estarà calenteta. No, no, és el que t'anava a dir. És el millor lloc per ficar-te amb el fred. Perquè el calentito que vamos a poner...
Perquè, clar, si parlem d'estils de registres de tal a l'electrònica, hi ha una perversió també dels estils. Perquè a vegades li diem a tot tecno, o li diem a tot electrònica, o li diem a tot house. Jo només us puc dir. Este és el senyor de los bongos. Este. Bongo, el brasileño, el africano. Aquest soc jo. Defineix-nos què fas. Explica'l. Vinga, Ariel, et toca.
I és molt difícil, eh? L'electrònica és... Bueno, jo vaig una mica també pel teu rotllo, que és el Tech House, que és una vertent del Tecno i del House, que, bueno, a mi m'agrada li gruber-ho, amb una mica de grup, que és de cadera, vinga, vamos a movernos. I bounce. I amb aquesta base, amb sons llatins, com pot ser una mica una boca de salsa, com pot ser una cançó dels Airwind and Fire...
Aquest rotllo. Al final és una mica... Tindre tots els públics contents amb la nostra base. Clar, clar, clar. I a més a més que és difícil, això de tenir tota la gent contenta. Ja saps que alguna vegada... No sé si... Una pregunta per a tots què sou DJs, eh? Jo no.
Us agrada que us vinguin a dir? No. Ostres, ja està. La pregunta és... I a més... I a més és que qui ho sol fer ho fa fatal. Sí. Home de los chichos. No, no, a part de... Això és quan crido a seguretat. Això és quan crido a seguretat. El primer és ubicar-se dins de la festa.
I a més que jo soc de format obert, és a dir, jo també faig pachanguer, ho faig reggaeton, ho faig tot. Però aquí hi ha un tema de dir. Tu tens una persona allà que no s'ho inventa, el que està fent. Té un tempo, està mirant una pista, té una psicologia de la gent que la veu ballada més, de menys. Llavors, el primer que li has de dir és dir-li que ho està fent bé.
Això normalment no arriba, eh? No, no, no. O sigui, també n'he de demanar, perquè en aquell moment creuen que tu ets Spotify. I Spotify 9,95 al mes. Jo ja... Sí, sí. O sigui, penseu que el meu servei vocacional cap a l'atenció al públic és, vamos, descomunal. I en una festa, perquè ara, clar, venim d'un moment que hem fet moltes festes, hem fet moltes empreses,
He tocat molta gent, i m'estic ara com... Estàs calentant, eh? No, no, el Noir... M'has fet una pregunta que me viene al pelo. Perquè, a més, per mi la Noir aquest dissabte representa higiene mental. Higiene mental per què? Perquè ara l'electrònica el que té és que tu expliques una història i expliques els temes que vols i els has seleccionat. Què passa? Te viene la lista de turno a pedirte la morotxa. No toca.
A part que no toquin aquesta festa, a vegades tampoc toquen altres festes i a la una del matí. La morotxa pot tocar-te a les 4 i mitja del matí quan tothom va... Hi ha una mica més content. Hi ha uns remos i uns tempos i tal. Llavors, jo el que us recomano, si voleu demanar música, el primer és que els dijocs tenim l'ego que el nostre gust és millor que el teu.
Per això fem el que fem. És a dir, la nostra competitivitat es basa en que si hi ha endavanters centros, doncs jo soc millor davanter centro que ell i ell pensa que també és millor que jo. Però tenim estils diferents, tenim maneres de fer diferents. Si et ve un tercer a demanar-te música,
El tanto. Al final és el que parlàvem. Estem fent una festa exclusiva, que no demanis alguna cosa que pots escoltar cada dissabte. I a casa, tranquil·lament. Correcte. I després hi ha formes i formes, perquè tu pots apropar-te... Escolta'm, tio, la música està de puta mare, hi ha una cançó que m'agrada molt... Has escoltat això? A mi m'agrada quan me diuen, has escoltat això?
a mi m'agrada. Hòstia, ho estàs fent de puta mare, has escoltat això? Et dóna l'alternativa. I jo ja estic pillant. Pots trobar la forma que si l'agrada aquella cançó potser la col·loques. Que us heu trobat pel que m'esteu dient de gent que va directament en plan... O me pones esto o me pones esto, no? Jo aquest desembre en empreses he recomanat el 9,95 Spotify. Ho he recomanat, he fet publicitat d'això.
Ja, directament. Tienes 10 euros? No, no. O sigui, preguntar-te això. Tienes 10 euros? No ve de 25. Spotify. A límites. I, a més, que estàs treballant. O sigui, que hi ha una part teva que sí, que tu ho estàs passant bé, però no t'ho estàs passant bé com a la persona que a la pista s'ho està passant bé. Clar, clar, clar.
A més, és el que deus, tu. A més a més, vas punxant, vas fent... Vas mirant també una mica la psicologia, el moviment... Això mateix, al final... Com està fent aquesta comunió entre la música... El que has d'aconseguir, que no és fàcil, és veure el públic que hi ha, intentar que, si veus algun que no està una mica paradet, que aquella es mogui tan bé, perquè no arribi a aquest punt de demanar-te una cançó. I el que viene, que viene, que viene... No, no, i que marxa, que marxa, que marxa.
I tu vas anant cap a la final de la cabina. Adiós, adiós, adiós. Però és que hi ha gent que té els sants collons. Els sants collons. Ara me'l piquereu, això, eh? Sala bullint. Sala bullint. Gent saltant, gent... Vamos, pum, pum. Me pones una bachata? No. Me pones una salsa? Però que no lo ves. Que no lo ves. En pleno ajo de ponme algo más movidito. Ponme algo más movidito. Què dius? Sí, sí, sí, sí.
Que no sigui el barman. No. Aquí jo els perdono. Ens demanen copes, també. Sí, sí. Sol ser gent que no surt. Sol ser gent que no surt o que surt 3 vegades a l'any i que moltes vegades els codis i la manera d'actuar a l'oci nocturn no la té. Se'ls perdona. Veniu més i ho aneu mirant. I gaudiu-lo. Jo estic molt disposat a ficar-te una cançó si m'equadra en aquell moment. El que no em veig obligat a fer-ho. Clar, clar, clar.
T'hauria, algunes vegades, sí, sí, sí, més endavant. No, no, jo dic que no. Jo dic que no, directament. Perquè no t'arratgin. Esto no. Quina s'arratgin? La barra d'una sol·licitud, rellena-la. Eh, doncs seria una idea, eh? No és conya. Hi ha molts, te pots trobar molts memes a Instagram de Dijoquis que tenen un cartellet amb les tarifes. Oh, ostres, eh...
Tu me das 150 pavos y te pongo el despacito. Lo que quieras. Lo que te doni la gana. Y te la canto. Truset, truset. Vaya tela, ¿qué te has marxat? O que no parles? Està escoltant. ¿Sabes qué pasa, Silvia? Yo cuando me vine con esto les digo es que no me lee el CD.
¿A ti te piden canciones o otras cosas? A mí me piden... Bueno, ya lo sabes. No lo sé, explícamelo. Yo también, yo te veo muy que me expliques. Esto ya será para el podcast que tenemos preparado para hacer contigo, Silvia. Ya haremos un día el podcast y ahí contamos cosas. Se anuncian cositas. Ahí hablamos de otro tipo de oscuridades. Allá hay una falqueta. Sí, sí. Espera, que ahora pulsaré yo al...
Hòstia, cómo le gusta meter el látigo. Cómo le gusta meter el látigo. Home, és que a més a més veniu molt de negre, eh? Sí. Home, heu de venir com la nit que ens espera, eh? És un oscurito. A veure, recordem-ne, no? Estos chiquitos dicen que entre ellos tienen el ego cada uno más alto que el otro, que cada uno se cree más importante o más tarde o más cual. Pero al final lo que no saben que aquí la que más ego tiene la más importante es ellos. Ella. Ella. Bravo. Bravo.
Entonces, ya pueden hacer lo que quieran, que al final yo estoy por encima y siempre les voy a poner... Siempre tengo el latiguito en mano para cuando esto... No estoy controlado, Silvia. Hombre, claro que sí, claro que sí. ¿Qué más te voy a contar yo? Que este sábado día 10, en sala cero, a partir de la una, no ar, cariño. Va a pasárselo, pues... Sí, sí, sí, ya más a más con Biel García y Toni Bermont...
A mi, per mi, representa el millor regal de reis de la història, que vingui al final. És mutu. De veritat. De veritat. Però, bueno, s'ha ja d'alguna manera, o hi ha una, no sé, hi ha com una espècie de sincronia, o... Com ho feu? Com ho treballareu? Com serà?
Per punjar a l'hora o per preparar la sessió? No, per jugar una mica amb els ritmes, perquè tot això és... Jo t'he dic la meva visió. Ell és el headliner, ell és el cap de cartell. D'acord? Llavors la meva missió és fer el warm-up, que és el calentament.
I és el que he fet a les altres noirs. Jo no he estat mai de cap de cartell, jo feia el calentament. El calentament vol dir que jo et deixi en un estat la pista que tu la puguis fer despagada del tot. Va, que xulo. O sigui, la meva tasca... Si el siguiente no nace bien, no vale para nada. Correcte. Que no seria el casco. Correcte. És a dir, si la gent se'n va després d'un warm-up, d'un calentament, tenim un problema.
No, no, que es quedi, que es quedi, no. Tenim un problema. No, no. Que gaudeixi. Te garantitzo que amb el bien no passarà. Però garantitzat. Però que la meva tasca és aquesta. O sigui, la meva tasca és deixar-ho de tal manera que t'ho hagis passat bé, que jo hagi pogut donar lo meu, i que a partir d'aquí...
El biel que continua i puja cap amunt. Però que despegui alçades inimaginables, que jo sempre ho farà. Esperem que sigui així. Sí, sí. Hi ha un moment només que és quan tu baixes i puja d'alguna manera, que és quan feu l'intercanvi.
diguem-ho així, de discos. No, no, aquí... Però ho vols dir a nivell tècnic o com funciona? No, no, exacte, que no sé si és que tu acabes de marxar del tot i llavors el dia d'estar, hi ha una música allà d'intermig. Hi ha diferents maneres de fer-ho. Hi ha sessions que el que acaba fa un baixón, aplaudim-lo pel Warma, i que comença el següent, o directament, tal, acaba, jo poso el següent, i no hi ha... A mi no m'agrada. No, no t'agrada. Jo vull lineal, vull lineal.
Perquè te'n dones compte. Quan hi ha un guarmat xulo i després ve el headliner, és que no cal que pari la música. Tu ja te'n dones compte... Hòstia. Que hi ha hagut alguna cosa allà a l'ambient que ha canviat. De l'altra forma... De l'altra forma obligues que se n'adonin. Clar, clar, clar. Passa parada.
Bueno, a veure què passa. Que vinguin. No expliquem més. Que vinguin i que s'ho trobin. Potser es troba una sorpresa. Això sempre ens agrada. Tenim ja la Copa Noir. La Copa Noir. Quan anem a les nits Noir... No sé si ho has dit alguna vegada. Si tenim alguna beguda determinada de la Noir. No, però això va ser una...
Veus? És que jo sabia que hi havia alguna cosa. És que hi ha alguna cocteleria que el podia fer-se.
noir, amb vosaltres. Encara que només sigui una. Oscurito. Oscurito. Que no la pida. Que no la pida. Que no la pida. Has vist que avui hem fet... Avui hem fet un munt de coses, eh? Que si volen cançons. Que si volen una copa. Que si no la fan. Que sí, que sí, que sí. Però en el momento que nos pongamos cookies...
No sé, vaya tela. ¿Qué te pedirías tú en un anuar? Vinga, va.
¿Qué me pediría yo en una Noir? Sí. ¿Alguna copa especial teva que t'agradi? Pues mira, en su día, yo creo que sigue existiendo, pero ya no se ve tanto como antes. Se puso muy de moda el Bosca Negro. Oh, pues mira, seria molt bo, eh? Pues mira, en una Noir, que es como todo muy negro, muy tal, un còctel o un cacharrito así gracioso, muy oscuro. Cacharrito. Cacharrito. Este cuídate que si vasca...
Poma una copita. No, poma un cacharro. Poma un copazo, hombre. Claro, poma un copazo, cariño. Bueno, has tirado por lo light, porque yo tiraba por el Jagger ya.
Ah, bueno, mira, el Jägger también es oscurito y también nos cuadraría. Y eso va a ayudar bastante también al ambiente. Más oscuro que el Jägger. Aunque cuida con el Jägger, ¿eh? Porque el Jägger hace unas lagunas... Que lo carga el diablo, ¿no? Yo no lo he probado ni lo volveré a probar. Ni lo volveré... No, no, cuidado. Ya, ya, es peligroso, es peligroso.
Guapis, ja no ens queda res de temps. Per què? Sempre et passa el mateix. Ja portem, eh? Resumen. Sábado, 10 de enero. Sábado, 10 de enero. Sábado.
Biel García. Sí. I servidor Toni Bermont. Toni Bermont, sí. Moltes, moltes ganes de veure-us ballant. I moltes, moltes ganes de veure el Biel punxant després d'aquesta paradeta que ens ha explicat. Sí, tinc moltes ganes, sí, serà molt guai. O sigui que us esperem. Hi ha alguna cookie, ja que es pugui anunciar alguna coseta? Béatela, dale! S'apropa al carnaval. Jo no volia dir res, però...
Vaya tela. Ya sabes que nosotros respetamos mucho el carnaval de Tarragona y como sabemos que hay mucho lío y las compars están muy ocupadas y todo, este día no hacemos fiesta. Pero... El 7. El 17 de febrero... Venga...
Tenim el 10 aniversari de Kuki. ¡Uh! Décimo aniversari de Kuki. Décimo, eh. Décimo. 10 aniversari de Kuki dando guerra, resistiendo, y aunque decimos un poquito que Tarragona cuesta y que Tarragona tal y cual, nosotros seguimos aquí, nuestro público sigue apoyando a la comunidad Kuki. Nosotros seguimos dándoles un poquito de ocio LGTBI friendly.
para todos los públicos y que la gente venga a divertirse y a pasárselo bien. Así que esto es una invitación para todo Tarragona.
Que venga el 7 de febrero a la sala 0, el décimo aniversario de Kuki. Porque habrá mucho show, mucha drag queen, mucha risa, mucho show. Això tornarem a explicar. Ah, és el que te la va dir, que aquí us espero portes obertes aquella setmana o la setmana abans. Fem una espai a tot l'equipo de Kuki. I a més a més, si aquell dia, Ballatela, ja t'ho dic ara, sé que ho tens una mica complicat, però fer una connexió via...
Qualsevol via. Qualsevol via. Ja ho deixo aquí obert. Tècnicament pot sortir a pantalla. Exacte, pot ser telèfon, pot ser pantalla, pot ser el que tu vulguis. Mira, si nos jueves un viernes tardes...
Vaya tela puede aparecer ahí, incluso en compañía. Pues venga, femo, femo, sí, sí, femo, femo. Encara que sigui la setmana abans. Guárdanos un viernes antes del aniversario y vamos ahí todo el equipo de Kuki y vamos bien montadas y aparece toda la correspondencia ahí.
Pues el compro, eh? No, no, jo us dueixo aquí, ho posem en grano la cookie, 10 anys. Ya que comprar Cadires, eh? Porque igual no acabemos. Ya faríem, ya faríem, no pateixis. Y te vamos a llenar de confeti el estudio, que hace 10 años que lo digo, que lo voy a hacer. No, que la señora de la teja, pobreta meva... Ya una teja, jo t'ajudaré, també, a la teja, no pateixis.
Sí, ya tenemos a Zapiro y Odisea, que se les va bien barrer después. Uy, uy, uy, uy, lo que m'ha dit. Us guardo l'hora sencera, el dia aquest. Ja t'ho dic ara. Sencera, eh? Comprada. Jo crec que des del principi que heu estat aquí amb nosaltres, des de l'inici, inici. Sí.
Sí, sí, sí. O sigui que d'alguna manera hem vist créixer i néixer aquesta criatura. Jo vaig començar fent aquelles col·laboracions de cocteleria que fèiem i des de la primera cookie que hem vingut aquí. Sí, sí. Bon dia. Hem vist celebrats de marxa. Sempre, sempre, sempre. T'estimo molt, tia. Por eso mismo digo yo que tiene que haber algo más grande como un podcast, en breves. Yo he celebrado este décimo aniversario y Tarragona Radio.
Parlem, eh? Sí, sí, sí. Guapis, gràcies. Molt bé. Que vagi molt bé la nit. Un besito. Gràcies, gràcies, gràcies. Gràcies, vallatela. Adéu, guapis. Bona nit. Adéu, bona nit. Bona nit. Bona nit. Bona nit i tap.
Fans de Tarragona. De dilluns a divendres, una hora per la música de casa. Shadow of the night. Make me feel. Well, next we...
Us tenim una proposta molt interessant per aquest diumenge, dia 11 de gener, a dos quarts de vuit de la tarda. I això continua sent un secret en acústic, encara que us sembli mentida. Perquè al carrer del vidre número vuit, avui el que parem o el que us presentem és un nou llibre.
Dins d'Estudio 23 i per parlar-nos tenim precisament l'autor del llibre, però també saludem en primer cas el nostre amic i gairebé company Richard White. Richard, buenas tardes i benvenida a Tarragona Ràdio. Buenas tardes, Sílvia. I amb muy buena compañía, presentame con quien tenemos la oportunidad de hablar hoy.
Sí, aquí tenemos a Herbert Ginsberg. Sí. Es un gran escritor alemán. Dos metros veinte. Dos metros veinte. Herbert, buenas tardes y bienvenido a Tarragona Radio. ¿Cómo estás? Estoy muy bien. Tenemos la oportunidad de disfrutarte este fin de semana aquí en Tarragona para presentar precisamente el que es tu último libro.
Yo vivo en Tarragona. Ah, vives en Tarragona. Me pensaba que te habías escapado. Casi soy más tarragoní que... Casi que yo. No, eso no, pero... También, también. Eso no. Ostras, pues me pensaba que estabas aquí de...
Para la presentación del libro y haciendo, yo que se hice unos bolos, si fuera un concierto. Pero no, te tenemos aquí fijo entonces. Fijo. Ah, perfecto. Más o menos. Muy bien. No sé si este, tu libro, ha nacido de alguna de las ideas que has encontrado por aquí, por Tarragona. ¿O no? No. ¿Cómo ha ido esta cosa? No, es un libro que tiene su origen en los Estados Unidos. Hemos vivido en California. Yo he vivido...
Bona nit.
Con grandes planes para ir a pescar en el mar del norte y cosas raras americanas, ¿no? Grandes sueños para caer más profundo.
Y a través de ella hemos conocido muchos chicos de la calle, gente de 13, 14, 15 años, muy jóvenes, con droga, viviendo en la calle, durmiendo en la calle, sin casa. Y esta chica con sus grandes sueños, utilizamos esta palabra, aunque no me gusta, me ha inspirado. No me gusta esta palabra, pero me ha dado la idea...
de hacer esto en una novela corta, porque el libro no es muy largo. Es una novela corta, muy densa, sobre...
Lo que hace esta chica en su entorno, porque es un viaje, es como un road movie el libro, es un viaje de Alaska por toda la costa pacífica hasta el sur de California y después cruza hasta el este y al norte otra vez a Washington, D.C.
Este viaje que hace esta chica. Y entonces no va al Mar del Norte en mi libro. Se queda en la tierra. Y ella habla sobre...
Porque habla en primera persona y se dirige a una segunda persona. Esa segunda persona no sabemos exactamente. Somos quizás nosotros los lectores de este libro, ¿no? Quizás habla con un médico, quizás habla con un psicólogo, quizás con... Bueno, no lo sabemos al final, ¿no?
pero se dirige muy directamente hacia el lector, con la segunda persona singular, y nos cuenta cómo se ha hecho pintora, cómo es una artista, su proceso artístico, cómo ha pasado esto. Y pasa, en este caso, o según ella, pasa...
en un acto de violencia. Le violan tres hombres en un parking, en algún sitio, y ella dice que esto ha sido el gatillo para liberar su arte. La represión, la violencia, y persigue esto. Y lo que hace...
El libro ha sido descrito como una novela negra. Es bastante negra, aunque está en rojo la portada y el color es azul. Pero no es una novela negra del genre. Aquí no hay ningún policía. Aquí nadie que persigue a nadie para encontrar al asesino.
La asesina es ella, porque también como la evolución de ella es que...
Su inspiración, estamos otra vez con esta palabra. Me encanta porque está mirando las palabras para no acabarnos de hacer spoiler, para situarnos en el libro. No sé si es así, Herbert. Sí. Estás mirando minuciosamente cuáles son las palabras concisas para que precisamente entendernos el caramelo de lo que nos encontramos en el libro, pero no desvelarnos del todo lo que hay. No, no, para nada. Hay más. Claro, claro. Podemos que hasta la hora, pero no, no voy a decirlo, claro que no.
No, pero la cosa es que busca la inspiración para su arte en asesinatos.
¡Guau! ¡Qué vuelta más! Yo ahora mismo me has pelotado la cabeza, ¿eh? Tú no lo ves, pero además... Bueno, no lo veo, no se nota, por lo menos. No, en el sentido de, claro, estábamos bajando de Alaska, haciendo este recorrido, y de repente la violan, no sé si antes o después de este viaje...
En el viaje, sí. En el viaje. Y claro, aparece el mundo de la pintura, el mundo de esta cultura especial, también en su vida, a través de ese momento también tan duro. Sí. Guau. Bueno, mi tema en mis libros,
Siempre es la idea de la creatividad. ¿De dónde viene la creatividad? ¿Para qué hace alguien algo? ¿Para qué escriba alguien un libro? ¿Para qué compones una canción? O esta gente que siempre me he escrito... Un libro mío trata de una persona así, de un artista así. Esos que trabajan en varietés y hacen sonidos en su cara.
Sí, sí, sí. Como frena un tren o como arranca un coche. Sí, sí, sí, que hacen efectos especiales en su boca, ¿no? Sí, exacto. En su cuerpo. Sí, sí, también. ¿Y por qué lo hacen? Yo nunca he entendido, yo no he entendido por qué yo lo hago.
Y no he entendido en muchos otros casos, para otros amigos míos que son pintores, que son músicos, ¿por qué? Y el absurdo para mí entonces es este que se pone en el circo con el tambor de su pueblo para hacer una melodía. Pero la pregunta es ¿por qué? Y aquí ya ofrezco un porqué. Vale. Vale.
De alguna manera. No es mío personal, no tengas miedo, ¿no? Pero es en este caso la violencia. Y esto, la violencia, es algo que para mí es muy importante y para siempre conectado con los Estados Unidos, perdona, pero...
Sí, últimamente no nos hagan buenas noticias. Últimamente son muy pacíficos. Sí, sí. Relativamente. Bueno, el pacificismo lo tienen un poquito dado. Tienen otra interpretación de esto. Bueno, sobre todo una persona. Todos los demás no podemos meterlos en el mismo saco. No, la gente no. Espero que no. Al contrario, al contrario. Has hecho muchísimas novelas. ¿Cuántas tienes ahora mismo?
Treinta y unas cuantas más. Yo escribo, yo soy escritor. Y para, digámoslo así, para permitirse el lujo de escribir una novela, que es mucho tiempo, siempre tienes que trabajar de prostituto.
Y hacer otros libros que no necesariamente quieres hacer. Vale, pero no literalmente esto de prostituto. No literalmente, pero para escribir, sí, con cadena en el pie y atado a la mesa y hacer con tiempo dado libros de... Yo soy lingüista de formación.
Y he escrito varias gramáticas. Y eso es un tema que me gusta mucho, el idioma y la estructura. Pero también he hecho otro sobre los sitios más sagrados del mundo, milagros de la humanidad. Eso es interesante también. Con la cadena. Sí, pero muy corta la cadena. No, no, corta. Cortita, cortita. Cortita, cortita.
Lástima, lástima. No, porque también es una manera de enriquecerse, aunque sea con cadena, pero bueno, tienes la oportunidad de, a través de otros ojos, ¿no?, o a través también de los tuyos y averiguar muchas cosas más, ¿no? Con lo que ganas ahí, compras la longitud de la cadena para poder escribir una... Así lo haces. También te lo preguntaba, pero claro, me has dicho que aquí te pones en la piel, de alguna manera, de una chica. Sí, sí.
No sé si has tenido la oportunidad de preguntar, de comentar, de asesorarte, del sentimiento de cada uno de esos momentos en los que ella vive.
Sí, yo he hablado en mi vida, he hablado con muchas mujeres, pero también he hablado con mujeres que han sufrido este trauma, que ha sufrido esta pobre chica, esta pobre chica ficcional, porque la real... Está bien, ¿eh? Esperemos que esté bien. Y que siga con sus sueños. Pero...
Son muchos daños que la gente recibe en su vida, ¿no? Y entonces es siempre muy complicado entender cómo funciona esto, cómo funciona vivir con el daño que tú has recibido. Y si es un trauma de esta dimensión, bueno, yo ofrezco, no es que ofrezco esto como una solución, esto es mi solución personalmente para una persona ficcional, ¿no?
No se puede adaptar ahora a una situación real. Qué ganas de tener el libro, ¿eh? ¿Tenemos que esperarnos o ya tenemos la oportunidad de tenerlo en nuestras manos? ¿Se puede coger en alguna editorial ya? Sí, está publicado aquí con Arrola, como mi otro libro. Hace un par de años creo que también estaba aquí. Se llama La jugada perfecta.
y está también con Arrola. Muy bien. Y claro, está en las librerías. Las plataformas, diferentes plataformas, en las librerías. Sí, está disponible en estos sitios. Espero. Yo también, ¿eh? No, pero se puede pedir si no está, porque se han agotado todos los ejemplares que tenían, entonces se puede pedir más. Muy bien. Siempre hay más en este mundo, siempre hay más. Más sí, ¿no?
La portada es azul de medianoche, en rojo, en las palabras. ¿Parece que sea como si fuera sangre? Tengo la sensación de que está hecho...
¿Con ese rojo sangre? ¿Es la intención? Esto era la intención. Esto es un amigo mío de Berlín, que es pintor, se llama Grego Hiltner, y le he pedido de pintarme esto. Entonces esto es una tela grande, tiene más de un metro de altura, y entonces él ha trabajado con un pincel muy violento para hacerlo. Sí, sí, sí, sí, sí.
Y me encanta la dinámica y me encanta el hecho que también que hemos escrito el azul en rojo. Claro, claro, claro. Y ese azul de medianoche que al principio cuando ves la portada te da muchas opciones, ¿eh? Sí. Porque te hace volar... Yo para mí, que a mí me gusta dejarme llevar un poco por lo que veo, por lo que se escucha, te da muchas más opciones, pero bueno, esperamos a ver lo que pasa.
Si queréis, ya lo tenéis, tenéis la oportunidad de cogerlo, de tenerlo, este libro, y si no, en la presentación que se hará este fin de semana, Richard. ¿Cómo irá la presentación? A ver, explícame. ¿Cómo será la presentación en Estudio 23? Recuerdo, a las 7 y media de la tarde, este domingo, día 11 de enero.
Sí, eso es un poco curioso para nosotros, a ver si cómo va a salir, porque normalmente son actuaciones de música, pero... Sí, pero de hecho esta propuesta Herbert hace como una presentación del libro...
He pensado, mira, vamos a variar a ver si qué pasará, porque siempre me gusta hacer un poco experimentos. Y hicimos hace un par de semanas en el Museo de Art Modern y ha salido súper bien con Mylon Fowler y está leyendo del libro en la voz de la protagonista.
Y ha salido estupendamente bien. Y dice, mira, este es perfecto para estudio, por una hora, para pasarnos bien. Muy bien. Yo voy a tocar un par de temas que he escogido para Herbert. Muy bien. Sí. Y eso empezará a las siete y media, recuerdo de nuevo, ¿eh? Sí. Por las moscas. Sí, una horita, sí. Y después pueden comprar el libro. Muy bien. Y a más a más firmado por el autor. Sí. Que esto siempre nos gusta, ¿eh? Claro. Sí sabe escribir. ¿Cómo?
No, pero Richard es la persona absolutamente perfecta con sus canciones. Yo soy un gran fan de Richard y sus canciones. Por eso le he pedido en la otra presentación de cantar, porque es el blues, y el blues es blue.
Azul. Y azul y blues en inglés significa también triste. Tristeza es un poco como la saudade de los americanos, como el fado de los americanos. Y esto encaja muy bien con el libro, con lo que pasa ahí. Porque las historias, todas las pequeñas historietas de los street kids que siempre están interpuestos son muy tristes.
¿No? Eso que estaba pensando. Sí. Ah, también la tristeza del blues. Gente tan joven que están tan perdidos. Claro, sufriendo de qué manera. Sí, sí, sí. Y entonces aquí encaja todo. La música es americana, el tema es América y es el blues, la tristeza y es el azul de la noche, ¿no? Todo en una... Es poesía pura, ¿eh? Es una maravilla.
Pero es curioso porque cuando ella empieza a leer el libro, dice, esto es un libro de carretera. Y dice, mira, tengo una canción de carretera. Porque siempre me encantan estas historias. Y siempre hay un punto que cuando subes tu coche...
...y tienes todo el poder del motor... ...y también vas muy vulnerable... ...cuando estás por la calle... ...por los elementos, los entornos... ...y cosas pueden pasar en velocidad... ...y siempre me gusta este hueco... ...entre poder... ...y punto vulnerable... ...toda la vez... ...entonces cuando estoy leyendo el libro...
Bueno, yo empecé a tener una idea. Dice, mira, perfecto, una canción de carretera igual que el libro. Dice, no, el libro no es exactamente así como he pensado. Sí, es de carretera, pero es algo más psicológico. Todo lo que estoy leyendo de su libro, ya.
Es como entre la realidad y la fantasía. Herbert yo creo que está metido en este hueco. Hay una zona entre las zonas desconocidas casi. Twilight Zone.
Y todo esto recordamos que será este domingo, día 11 de enero a las 7 y media de la tarde. Set puntuales, importantísimo, porque además recordamos que Estudio 23 es una pequeña joyita que tenemos en la calle del Vidra número 8.
Sí, es que tiene como un formamento de más o menos 30 personas, todos muy indirectos. Claro, claro. Esa es la belleza de este sitio, como de años pasados. No es como mirando una pantalla de ordenador o tu pantalla de teléfono, es algo real. Sí, sí. Bueno, tenemos la presentación de este libro, de este azul de medianoche, pero...
La música continuará sonando, ¿no? Tenemos conciertos en Secrets & Acoustic. Sí, porque la semana que viene tenemos a Big Mama Montse. ¿A la Big Mama me la traes? Sí. Muy bien, muy bien. Incluso que va en todo acústica, sin ampli ni micro, porque normalmente ella siempre toca en el gran escenario. Tiene una voz increíble a Big Mama Montse. Tienes que venir, pues.
Pasa que sabes que los domingos... Ya, ya, ya.
Bueno, agradeceros a los dos el estar este ratito con nosotros. Herbert, gracias, gracias, gracias. Gràcies per poder estar aquí. Gràcies, gracias, también. Siempre un placer. I recordo, recordo d'anar a los secrets en acústic el diumenge, dia 11 de gener, a dos quarts de vuit de la tarda, que esteu tots molt, molt convidats, amb una hora de màgia, de lectura i de música. Gràcies. Adéu-siau. Muchas gracias. Adéu.
I així, d'aquesta manera, nosaltres toquem el dos. Demà us recordo que a partir de la una i fins a les quatre tindrem el nostre Ja tardes cap de setmana. I els fans de Tarragona torna de nou dilluns a la mateixa hora, de sis a set de la tarda. Passeu-s'ho molt bé fins la setmana vinent. O fins demà. Oh, we are there. Oh, we are there.
Bona tarda, són les 7.