Vols que t'expliqui mil històries, 10.000 victòries, cap derrota d'un noi que va crepitjar Mart? Vols sentir la veu d'un home extravagant si amb sorbet d'un rebols d'un Brad Pitt amb Peter Pan?
Jo, que sóc tan normal, sento no haver-t'ho dit abans. No porto cap escut, ni es passa, no sóc Superman. Sóc famós a casa meva, gràcies als meus bans. No tinc ulls llau, perdo les claus, sóc impuntual, canto a tot trap.
Ho esperaves un best-seller, un jumbro que parli anglès. Bé, ho! Soci del Barça amb carnet. Potser un il·lusionista o empresari sindicalista, millor un polític sincer. I jo, que sóc tan normal, no sóc un puto rockstar, sento no haver-t'ho dit abans.
I avui tenim l'oportunitat de presentar-vos a un grup que es diuen Indubio. I en cas de dubte, doncs, els poseu amb ells, els canteu, els seguiu a través de les xarxes, i jo, de dubtes, ja no tinc cap. Carles, Luan, bona tarda i benvinguts a Tarragona Ràdio. Bona tarda, moltes gràcies. Amb un dubte, per part vostra...
No, no, anem bé. Esteu bé? Sí, aquí a Tarragona. Us han rebut bé? Us han rebut bé? Us han rebut molt bé, bon clima. Bueno, que tenim l'oportunitat de presentar aquest al vostre món, un món que no s'atura i que esperem que continuï endavant, el vostre primer llarga durada, el vostre primer disc, encara que ja teníem un precedent, que teníem un petit EP, que ja fa, ostres, gairebé 4 anys d'aquest EP. Tela, eh? A veure, sí, sí.
Però sí que aneu en Xumet, la guitarra, perquè clar, què teniu? Quasi, quasi. Clar, això va ser, és que va anar molt ràpid tot. Estàvem, bueno, veníem de l'estiu de tercera ESO, de típic sobre taula, treus la guitarreta i cantes quatre coses, de cop i volta dir, ei, que hi ha un que escriu poemes i si li posem melodia, acords i música, això, vinga, va, posem-li música, el mes següent, ei, i si ho gravem?
Tres mesos després, vinga, tutorial YouTube, ¿como se grava en Logic Pro? Vinga, pues anem a tancar-nos durant tres mesos, mentre caem un quart de l'ESO, tots els caps de setmana, les tardes que podíem i tot, allà com... I fent concerts en directe, que tot això també... Sí, sí. Perquè, a més, tinc l'oportunitat de veure algun dels vídeos que heu penjat, que recomano especialment al vostre YouTube, i que és allò que dius, ostres, però si no els hi ha donat temps, si això és allò que dius, és un intensivo...
Una intensió d'estiu és el que vosaltres esteu vivint dia a dia. El que acabi d'una cosa ja us trobeu amb una altra totalment diferent.
Clar, això un cop tu tires la pilota no para rodar també. Sí, sempre ens agrada estar pensant en el següent que farem. O sigui, ara ja estem aquí, ara gaudim una miqueta després de tot aquest temps, però sí, sí, sempre anem a tot, ens agrada molt això. Bueno, anem de presentar que no només són el Carles i el Luan, que tenim més components d'indúvio, qui són? Qui són els que em falten per aquí? I a més a més, també comentàvem fora d'antena que hi ha hagut alguns petits canvis dintre de la banda, que espero que estiguin per bé, i que a més a sobre l'escenari sou com una mica els gremlins, us multipliqueu.
A l'aigua. Ara avui ens faltaran, anem més a la banda, ens falta el Bruno García, que és el cantant, també escriptor de les lletres en aquest cas. Sigui un dels responsables. Una mica, una mica. Anem a trucar-lo, a veure què passa, que ens tenim enfeinat. I després tenim també l'Èric Mateu, que en aquest cas és el bateria.
Que també, bé, amb els quatre formem el grup. I bé, bé, el grup com a tal sí que ara falta un membre, però que res, tot bé, de fet ara està darrere els escenaris amb nosaltres també com a tècnic darrere els concerts. Bueno, que aquest seria el Guillem, que també el teníem en actiu.
el vam tenir molt temps en actiu com a baixista, principalment, i també hem tingut altres persones que ens han acompanyat durant molt temps, a vegades no només als escenaris, sinó també en altres gravacions, videoclips i coses. Jo he vist perquè hi ha altres instruments que han anat sorgint almenys. Saxos, trompetes. Exacte, és el que estava pensant ara mateix, i que clar, que dèiem, no sé si m'has dit tu, Carles, abans, que diu, a sobre l'escenari és que som més, hem arribat a ser 7 i 8, indubio,
Sí, m'ha arribat a portar fins i tot un violí en algun concert especial. Sí, per favor, que no entri ningú més a sobre l'escenari, que no hi cabem. Bueno, bé, perquè és una cosa que sempre pensem, no?, ens agrada a l'escenari, no?, al final la forma de consumir la cultura és una cosa que volem donar a alguna cosa especial. Al final l'estreaming sempre ens el treballem moltíssim, però volem que la gent convida-la, que ens vingui a veure en directe. I al final doncs busquem sumar aquest show, sumem més instruments, fem més espectacles al final.
No, i a més a més a sobre l'escenari és el que dius tu, que no només dona xou, sinó la musicalitat, la forma de viure a l'escenari, és molt diferent que quan estàs a casa sentint el disc. Total, total. I que a més a més que et portis un bon record. I dius, ostres, que acabes de sortir de veure el concert, i dius, quines ganes de tornar a veure un altre, a veure en què em sorprenen, no? Que aquesta és molt bona, com a idea, no?
Sí, de fet, és per sort una de les coses que ens caracteritza com a grup, que és els concerts. O sigui, on hem aconseguit enxampar la gent i que després has quedat a l'Spotify i això, eh? Però n'hem aconseguit pas que la gent ha estat als concerts perquè, ostres, sempre ho hem parlat, que és una de les coses que més gaudim, ja no de la música, sinó en general de les nostres vides, tocar dalt d'un escenari,
Es crea una sinergia entre nosaltres, amb un mateix, entre el que et ve a veure, és màgic i ens en entreguem molt, ens ho passem molt bé. Tornem cap a la part del disc, anem cap a l'EP, perquè clar, sorgeix el 2022, que feia molt poquet, si no recordo malament, que hi havia...
que us havíeu creat com a grup. No feia molt de temps que va sorgir l'EP i a partir d'aquí ens heu donat caramelets, que de tant en tant una cançoneta, allò que dius, eh, que indubio està per aquí, que no ens deixeu de banda, que ens heu d'escoltar i que encara hem de donar molta guerra. La idea seria aquesta, no?
Sí, una miqueta, al final aquell disc ve molt seguit perquè és el que és el que comptava abans el Luan també, no? O sigui, és una mica trobar-nos els quatre amics que fem música i dir, buah, tenim lletres, tenim alguns estudis de música i sabem una miqueta per aquí. Doncs juntar tot això i ha sortit de sortir tota mica correcuita però va sortir com aquest producte, no? I després sí que és veritat que hem anat donant petits singles, avançaments de cosetes, que també ens agrada perquè al final és el que dius, no? No volíem pensar tampoc que Indubio no...
No hi era, nosaltres hem estat currant sempre com els que més. I al final va haver-hi un punt en què van dir, bueno, anem a fer alguna mica més gros també per tenir nosaltres la sensació de dir, hem fet alguna cosa més gros, no? Que és una mica el motiu també per què ens encarem i ens assajem també fer aquest nou disc. Tenim aquest Aciegas, que comença així. S'aixequa molt enrere ja. Ha canviat una miqueta. Sí, sí.
Home, és que això va ser tot autoproduït a la nostra habitació sense experiència prèvia. He de dir que sona molt bé, eh?
Gràcies. Per ser tan artesanal, com esteu explicant, sona molt bé. Sí, és veritat que un cop es va gravar tot, sí que vam comptar amb una persona que va fer la postproducció, és a dir, la mescla i el màster de les cançons, però sí, tota la resta va quedar a casa. Qui va ser? El dius un de la B-Road, que estava per allà, que es va caure. Juan Carlos, es deia, però... Eh, Juan Carlos, chapó, eh? No, sí, no, has participat en discurs, en Grammys i... Ostres, escoltem, Juan Carlos. Sí, sí, no, Juan Carlos, Juan Carlos.
Clar, és que té una sonoritat molt bona, no és allò que m'aporten, i t'ho puc assegurar molts grups que s'inicien en el món de la música, ho han fet ells a casa seva, com m'expliqueu, i clar, el so és totalment molt diferent, eh? Ja s'ho puc dir, ara, que Juan Carlos us ha fet una bona producció, eh? Una bona producció del grup. Jo no sé si els petards de Sant Joan encara els toqueu a sobre l'escenari. I tant.
Sí? O una balada? Sí, tot, tot. Totes? Potser de les que ara ja no tant és el disc de Ciegues, que queda una mica més enrere, potser. Però dels singles aquests, sí, sí. Ja es recuperareu, de cara al 2032, feu el darrer aniversari. Exacte. Ara que estem preparant ja els concerts de l'estiu, que clar, el pes estarà amb el Mont Satura. I aleshores sí que cançons com Patars de Sant Joan, una balada, alguna altra de l'EP de Ciegues...
Són complementàries també i hi haurà un grapadet de covers també, així que acompanyant una mica el discurs del director. I com era la gravació d'aquest, quan el món s'atura? Aquesta vegada no heu estat a l'habitació, ni heu estat a...
Què dius? 50-50? Sí, però majoritàriament, primer de tot el temps, la diferència de 3 mesos a any i mig de procés. Hem passat per moltes etapes, l'altra va ser una miqueta, agafar, començar, que gairebé no distingies entre composar, produir, era tot una mica mateix. Aquí hem tingut una fase de composició de les cançons, una altra fase de primera maquetació, deixar-les respirar, després passar-les amb un productor, amb l'Arnau Moreno,
Ah, Arrau, que tal. I, bueno, és un procés més llarg, on hem pogut com anar madurant molt les cançons. I això, o sigui, passa pel productor, després un cop ja ho tens, després passes a la mescla, encara guanyes, al màster... I a l'estudi de gravació, sí o no? Sí, sí. El teníem a lleir de l'estudi, aquest cop.
I anant a un, heu volgut fer que el disc sonés com si fos un directe, d'alguna manera. Sí, però no hem gravat tot alhora. És que això és una cosa que ja queda... Queda una mica obsolet. Sí, sí, s'ha anat fent a la catxos, però sí que solíem estar bastant tots alhora.
És que jo sap una cosa, m'ho imagino, us veig, i veig vídeos de la gent que entra a l'estudi, que de cop hi vol dir, fa gravació, o fa gravació de bateria, o fa gravació de guitarra, clar, solitaris, que m'imagino que els cascos és on està tota la música i on segueixes, però clar, quan el veus com a fora de context, queda molt raro, i dic, no sé si us ha passat també a vosaltres, d'aquesta sensació de, ui, ara...
Perquè m'imagino que ja estàs amb la història de s'ha de gravar i hem de tirar cap endavant, però si no queda sobretot la primera vegada. També gravar un solitari t'ajuda a fer que brilli molt més la teva part. A mi personal, per exemple, amb el piano em passa molt que, després potser en el combo total, diguéssim que tot passa una mica més desapercebut i generes una aire completament diferent del que senties tu.
Però gravant un solitari tens l'oportunitat també de cobrar-ho molt més, no? Que no és com si fos tot un bloc de cop de dir, bueno, jo estic fent això i això és el millor perquè tal, si no dius, ostres, jo crec que li puc donar la volta aquí, no? Se t'avorreixen petites coses. Pots enllar el detall, petits matisos, totes aquestes coses. Però això també pot ser una mica perillós.
Perquè pot ser que l'encertis, per això t'ho dic, però bé, perquè pot ser que l'encertis, com pot ser que, ui, ui, això, ara no ho ha acabat. Però bé, ja ens frena l'Arnau, per això tenim un productor que ens diu, a veure, està aquí. A veure, Carles, què estàs fent avui? Què estàs fent avui? Siéntrate, siéntrate. Però bé, s'ha quedat un disc molt rodó, s'han quedat algunes cançons fora, són aquelles que potser ens donareu el que dèiem abans com a regala sobre l'escenari, fins i tot.
Bueno, el tema amb un disc que t'estàs any i mig treballant és que et sorprens a tu mateix molts cops. Hi ha cançons que teníem previstes que estiguessin que finalment han quedat en primera maqueta o ni tan sols han arribat a primera maqueta. Tenim parts de cançons que ara no estan al disc, tenim parts de cançons que inicialment no estaven al disc, tenim cançons que no anaven a estar i d'últim moment algú diu, hòstia, i si fem això? Pam.
I ara estan aquí i són temazos també. Clar, queda tot una mica… Sí, fins i tot hi ha cançons com Amiga Foscor dins del disc que es va composar abans que sortís de Ciegues. Que pot semblar… La primera versió, eh? Sí, sí, el dia d'avui no és el mateix. Ha canviat molt aquesta cançó? Sí, no tenia, per exemple, tornades.
Les tornades sí que són més noves. Per això en aquell moment vam dir, ostres, això és un tema molt potencial, que li falten trossos, no anem a posar-lo aquí i d'aquí un parell d'anys, quan ens hi posem, ens la tornem a mirar. I ens la vam tornar a mirar, ens va agradar, vam canviar 30.000 coses. Sí, al final és això, deixar-la posar va molt bé sempre, perquè pots agafar perspectives noves de cançons que deies, això no té cap sentit,
i de sobte et dius, bo, li veig una mica de llum, anem a tirar-ho per aquí. Bueno, no ho sé. Si tot és, de vegades és això, és agafar un perspectiva, deixar-lo respirar i tot canvia molt. Doncs mira-te-la, mira-te-la. Amiga foscor, vinga, arranca. Avui no puc sortir d'aquí Sento que perdo el fil d'aquesta vida I sé que sóc la meva sort
però sento un clot al cor que se'm porta l'alegria. Decideixo que les llàgrimes no rejan, que aguanten com un gegant, estaré millor. Que la vida s'endú tot el que estimava,
Sento que perdo el fil d'aquesta vida. I sé que sóc la meva sort, però sento un clot al cor que se'm porta l'alegri.
I necessito enviar-ho a la merda tot, que si he de plorar, que ho faci bé. Doncs aquesta és l'amiga Foscor, que no volem plorar, al contrari, que estem de celebració, amiga Foscor, per l'amor de Déu. És una miqueta d'on ha d'haver llum i també ha d'haver foscor, precisament per saber, no?, quan hi ha les coses bones i les coses dolentes, que no tot el foscor ha de ser dolent i tota la llum ha de ser bona.
Exacte, és un tema que es veu molt l'evolució d'estrofa en estrofa i de tornada a tornada, els canvis de paraules que canvien el mateix complet. És una cançó que cadascú, el bonic també és que el que ha viscut se la pugui fer seva, però el que ve a dir a grans trets és explicar el procés d'una persona que es troba envoltada de foscor, que no veus la sortida per estar bé,
I també una mica l'acceptació en el camí de superació que no sempre s'ha de lluitar contra tot. Hi ha algunes coses en les que sí que hauràs de lluitar-hi contra elles i podràs estar-hi més temps o menys temps però les hauràs de vèncer algun dia. Però hi ha altres coses que...
que s'han de més abraçar i fer-te amic, amiga foscor, amic d'aquesta foscor, abraçar-les, acceptar-les, que a vegades són coses que formen part d'un mateix o de la realitat que ens envolta. I també és una altra manera d'avançar. Exactament. Sí, sí, sí. No sé si les històries que s'expliquen dins el disc tenen una correlació
Però clar, així com el pròleg, tenim un pròleg d'entrada i una píleg de sortida, que és dir, mira, estem sentint aquest de cop, me'l guardo, perdó, de cop, eh, un momentet, eh? No marxis, eh, que després te'l posarem per finalitzar. Tenen una consecució? Si escoltes la primera cançó des que s'obre el pròleg fins que s'acaba, he intentat que aquí hi hagi una història seguida de coses que expliquen? O cadascuna és independent?
Quan nosaltres ens assaïm a fer aquest disc, al final també el que ens trobem és que estem explicant històries en general, històries que ens passen a nosaltres. Són vivències que li poden passar a persones de nostra edat, experiències que hagin viscut, aparquem temes com la pèrdua de familiars, el creixement a nivell personal, salut mental, aparquem l'amor també en les diferents fases.
És a dir, és un disc que no té un fil molt marcat de dir una història molt narrativa, sinó que al final és una mica el que ens explica el que hem anat vivint, les històries que cauen en persones de la nostra edat que poden empatitzar perfectament i sentir-se identificades.
Us he de dir de la vostra i de la nostra. Exacte, no només de la nostra edat, sinó que al final, com entenem la música i l'art i com ho oïm, nosaltres també, quan no és la nostra música, ens serveix molts cops com un lloc on admirar-te i sentir-te, sentir que estan parlant de tu.
Realment a qualsevol que les vivències que ha viscut algunes cançons, les que el propi Bruno, altres que hem viscut nosaltres, altres que hem viscut coneguts nostres, al final tot el que pugui reflectir-se en algun ja és. I també a nivell de discurs, com deia el Carles, el disc abarca molts temes diferents.
Però sí que és veritat que sempre quan fas un disc jugues amb quin és el material que tens i com fas perquè tingui una coherència tot junt i alhora amb el material que encara has de crear què vols explicar amb allò?
Perquè no es trenqui, perquè de Calam Futura es pot trencar tot això i poden passar moltes coses, però almenys que hi hagi el que dius tu, Joan, una mica de coherència a l'hora del que feu i com ho feu. Aleshores estem molt contents realment de l'ordre del disc que ens ha quedat perquè eufònicament entra molt bé
És com que ve de gust escoltar la cançó que hem col·locat després a l'altra, o almenys a nosaltres ens agrada i ens ve de gust escoltar-nos així, però també hem curat molt el tema de la lletra i hem intentat, per exemple, si hi ha tres cançons que parlen d'amor i de les diferents moments que pots viure en una relació, en un vincle amorós, que estiguin ordenades com funcionen aquests hores cronògics o...
Per exemple, si estàs malament a núvols de plata, doncs està bé després emigua foscor i no al revés. Aquests petits detalls que van sumant.
Per això us ho preguntava, perquè algunes vegades, i sentint el disc una miqueta d'una muntanya russa, moltes vegades de sentiments i de coses que dic, això s'ha hagut de buscar i s'ha hagut de mirar. Però què deies, dues balades seguides, però després donem una miqueta d'intensitat, una miqueta de guerra, perquè tot això després ja ho comentarem sobre l'escenari també.
I no sé si hi ha cançons que es mouen a sobre l'escenari i que canvien molt del que és el disc. Perquè hi ha grups que me sorprenen i una cançó com per exemple la que sentíem abans d'Amiga Foscor després a sobre l'escenari és un terrabastall, és una altra energia totalment diferent i continua sent la mateixa cançó.
Sí, realment, quan intentes fer el directe, com el muntaràs, sempre penses una mica el punt d'emoció en què estarà el públic, no? I al final també jugues una miqueta amb com són les cançons, com les podries arranjar, i és veritat que moltes vegades hi ha cançons que dius, jo què sé, des d'una cançó molt...
potser una molt roguera, no és el cas potser, però que l'acabes fent balada d'alguna forma perquè creus que pot enganxar més o un acústic pot jugar. Si al final no hi ha res marcat i també ens agrada donar-li coses diferents als que vénen a veure'ns en directe.
la sorpresa que dèiem també, no? Sí, i tant. Hi ha alguna cançó que us han apropat de dir, ostres, ho dic perquè, clar, heu fet molts directes i imagino que aquestes cançons ja n'han estat rodant, potser totes no, però alguna ja ha sortit, i us han apropat de dir, ostres, Luan, aquesta cançó és que és el que m'ha passat a mi, i vosaltres dieu, ui, ui, ui, pues no sé que no, eh? Clar, una vegada que les llanceu, cadascú se la fa seva, potser amb una estrofa, amb una part de la cançó, o fins i tot només amb una paraula.
Home, jo crec que... Sí, jo crec que ens ha passat algun cop això, però... Aviam, en general, les lletres que tenim solen ser relativament intuïtives. Aleshores, no ens hem trobat mai amb cap cosa super fora del que volíem dir, però jo crec que també és la part maca, que cadascú...
com no xivar-te el secret de la cançó i que cadascú pugui associar-ho amb les coses que ha viscut o amb les coses que sent o que el porti a la memòria de l'espai i temps concret de tal vivència, no? Aleshores, és de fet bastant guai quan s'apropa algú i ens dius, ostres, aquesta cançó m'ha portat a tal moment o m'ha fet sentir això, m'ha recordat aquesta altra cosa i dius, ostres...
No es queda amb nosaltres només, no? I tot el que no sabem, també. El que no sabem que no ens arriba, perquè nosaltres mateixos, com a oients de tota la indústria, moltes vegades hi ha cançons que dius, això ha marcat, però l'artista mai arriba a saber, tampoc. Vull dir que al final també és una mica aquesta la idea, que tothom es pugui fer seu.
I de cara al directe com ho teniu preparat? Com se presenta aquest on el món s'atura sobre l'escenari? Quan tindrem aquest... No sé si ja el concert com a tal de presentació s'ha fet o està preparant-se? Doncs mira, el directe que estem preparant sí que serà un directe que fins a dia d'avui no hem preparat, és a dir,
Esteu treballant, allò que dius. No, perdó, perdó, m'explica'm almenys. Sí que l'estem preparant, el tenim fet, sinó que és el que no hem fet fins ara. És una cosa molt potent, que presentarà coses molt xules, també a nosaltres mateixos ens ven molt de gust incorporar moltes coses xules i moves. I res, el curs de la presentació, com a tant, no el farem, el vam fer a l'octubre, però sí que farem un tancament. Farem un tancament, aprofitant que fem els 5 anys, també, a finals d'any, en una sala de Barcelona, que ara està pendent per anunciar,
Però allà ens podreu veure. I sí que ens podem asseure una data que és el 6 de juny a la Roca del Vallès. Molt bé, doncs guardeu-la a la gimna. Molt bé. I no sé si es comptarà amb alguna de les col·laboracions que ja heu tingut, perquè ja heu tingut pèries col·laboracions. En aquest disc crec que tenim dues.
Tenim dues, sí, sí. Expliqueu-me un nou escenari a vosaltres. En alguns concerts i tant que apareixeran, sí, sí. Això segur, encara no sabem en quins concerts, però això segur. Bé, són les dues cançons Som gegants ingobernables. Som gegants és una cançó que és gairebé un diàleg entre dues persones.
amb una relació amorosa, i comptem amb les veus de la Júlia Marçol, que ha donat vida a aquesta història. I després amb els gegants era? Després hi havia la d'Ingovernables, que a partir de la segona estrofa, fins a últimes tornades i ponts, apareix la Irene Riba. És veritat. I que teniu la portida de mirar per què són allà.
És la Irene, és la Júlia. Com les coneixeu? No sé si coincideu sobre l'escenari. Són amigues de fa molt de temps. Elles cantaven, nosaltres també anem a fer alguna cosa plegats.
Ja els dos extrems. Per exemple, amb la Júlia, ja coneixem una mica el seu perfil d'artista, també vam col·laborar fa temps en un àlbum de diferents artistes emergents, que vam treure un... Estiuets, es deia. Vam treure un àlbum col·laboratiu on tots els artistes tenien una cançó, així més o menys estiuenca, i allà també va participar la Júlia i ens vam conèixer ja una mica.
I després, bueno, la Irene és la meva parella. La tens a casa ja. Sí, va ser més fàcil. Irene, què fas demà? És que havíem pensat que podem gravar alguna cosa. Aquells gorgoritos que fas a la dutxa. Vine, dona, vine, que farem alguna cosa. Té una bozarrona, així que... No, no, és una passada, no he pogut sentir. Si l'escorça parlés, faria...
Esperem a veure què és el que passa amb el directe. Segresteu-la, a la Irene ja la pots regrestar directament, a la Julià també, a veure què és el que passa. Per cert, sabeu que això del paraigües a l'inrevés aquí a Tarragona es fa? No amb l'aigua, però sí quan arriba els dies, el dia, no, els dies, no, el dia dels Reis, que llencen els caramels. Ah, per recollir. Com ho saps? I quan l'he vist dic, ai, jo crec que aquests han vingut per Tarragona, eh? No amb l'aigua, però sí a recollir caramels.
Luan, Carles, gràcies per aquesta estoneta de ràdio. A vosaltres. Si us avorriu i teniu qualsevol cosa, continueu gravant videoclips, que jo xalo molt veient els videoclips, perquè a més a més m'agrada més també una miqueta, doneu-me el making of.
S'espera, s'espera. Veus? És que els making-ofs, a veure, el videoclip queda superxulo. I queda molt vestit, però els making-ofs som encara més divertits. És allò que dius, ai, ai, ai, ai, ai, aquesta gent... Ja us el farem arribar perquè, bueno, no trigarà, però ja estem en allò. Jo vull el de la piscina, eh?
Serà un making of de tot. Amb cada cançó hem intentat fer això, un videolíric per cançó que hi hagi un contingut audiovisual darrere. La cançó Som gegants sí que qui vagi a veure el videolíric veurà que el videolíric ja té una mica de part de making of en si, que mostrem imatges de tot el procés o de gairebé tot el procés. Però hi haurà un senyor making of.
No, no, no. Doncs això, passeu-me'l, eh? I tant. Jo el vull, eh? Passeu-me'l. I tant. Gràcies. I record-se a l'altra família que no ha pogut estar aquí amb nosaltres. Adéu-siau. Moltes gràcies. Adéu-siau. Ara m'agradàs. I et diré que sé jo mentiré. No m'agradàs. No m'agradàs. Però millor que a mi. Millor. Escolta els darrers.
que ciclinem reis i reines, que ara som ingovernables. No m'importen les barreres o que el temps no sigui fer mal, sé que això està passant. Ja ho havia viscut abans, no ho notava o no ho acceptava.
Però el dia que em decideixi, t'ho diran els sabràs. Ells ho saben millor que jo, ens han vist les passejades. Si pares un moment, sentiràs com pensen que s'inclinin reis i reines, que ara som ingovernables.
No m'importen les barreres o que el temps no sigui germà. Sé que això està passant. I està passant perquè la vida ens ha hagut fins aquí. Una tempesta que ha travès dels anys, sempre ens ho ha dit. Ingovernables com la pluja, el bosc i un del matí. Ja no tinc res a dir, però... Que s'inclini amb reis i reines, que ara sóc!
No m'importen les barreres o que el temps no sigui germà. Sé que això està passant. Això està passant. Això està passant.