Jordi, Jordi, Jordi, bona tarda i benvingut a Tarragona Ràdio de nou. Bona tarda. Com estàs? Bé. Bé. Ja m'has viscut una mica més cabra, eh, crec. Ovella, depèn del dia. Bueno, és que jo, molta Joan Càfri, eh. Sí.
Bueno, que tenim cosetes, no? Importants. No vull dir de què ve això de més, si no, amb algú es pot enfadar, eh? No, no, no, que millor que no s'enfadin per si de cas, eh? Per si de cas, millor que s'enfadin.
Hasta el domingo que veee! Per cert, que me deies fa la donzena que avui hem de parlar d'una pel·lícula que... Dos! Dos! Ostres, jo m'he quedat amb una que a més a més t'he dit... L'he estat buscant de l'altabaix i no hi ha hagut manera i em sona una mica trista perquè a més a més és una pel·lícula que té els terragonines...
Sí, sí, sí. Bueno, ja saps que estem a la tercera part del Fanfan i Claudinet i aquesta tercera part era la música i el cinema from Tarragona. Correcte. O que tinguin a veure amb les nostres contrades. Sí, sí. Doncs, bueno, si vols... Anem a Carabarraca o...? Sí, sí. Sí. Anem a parlar de la pel·lícula Terra de Canons.
Aquesta és la que et deia que he trobat, ja t'ho he dit fora d'antena, he trobat, perdó, eh, com una espècie de curtmetratge, gravació, que acompanya de música això. Aquesta música és la que acompanya aquest curtmetratge que es veu, doncs que Faristol, Terra de Canons, que m'has dit tu abans que vas estar allà present. Sí.
Sí, home, i tant. Jo vaig estar, es va fer en tres parts, diguéssim, no? Una es va fer al xalet del Joan Blasquez, de Llatafulla, que he triat una cançó i després ja s'explicaré per què. Una altra part es va fer a Vilanova d'Escorn al Bou i l'última part es va fer a la República Txeca.
Sí, sí, però que té aquest arrel nostre, clar, clar. Molt bé, jo vaig fer de figurant a Vilanova d'Escornalbou. Ana. Amb Valorento Cuin. I què vas fer tu, què vas fer? Ai, vaig fer de jornaler. Què dius? Vaig fer de guàrdia civil. Home, però... Sí. Passo a la guàrdia civil. Ho vas dir tu? És l'únic que dic en tot el país. Oh, oh. No, també... I no la tens guardada en algun lloc? I te li ente, la hemos encontrado, també ho vaig dir.
I no la tens guardada en cap lloc, aquesta pel·lícula? La tinc en català i en castellà. Doncs porta-la. Mira, porta-la, la podem escoltar una estoneta i busquem la teva part. L'únic que la tinc amb buà que he fet. Ostres, aquí és un problema. És veritat, és veritat. Bueno, però sí, sí, ho puc retallar. El posa aquest mon nebot, que és un clar. Tu tens-ho bé, aquesta? Sí. Ah, doncs digue-li a tu un nebot. Un nebot. Treu-me el trosset, home, a la Terra de Canons. És director de cinema, eh? Li diré, escolta, en treu-me aquest tros. Ja està, ja està. Que surt el Tito Amado, que soc jo. Ja hem buscat. Ja hem buscat.
Ja hem buscat. I a més a més, aquelles coses de la vida...
Saps que és el fill del senyor Queen de tota la vida, eh? El pare també surt a la pel·lícula al principi, eh? El Lorenzo? Ara me'n recordava. El Lorenzo Queen surt aquí al carrer Caballers, en una casa d'aquelles antigues, surt allí amb un sopar amb el fill, amb el Lorenzo és l'únic tros que surt. Amb l'Antoni? Sí, sí. Però, bueno, aviam, aquí a Tarragones ha fet una pel·lícula que ha sortit l'Antoni Queen.
Oh, i tant. I a més a més, a veure, estàvem protagonitzades per la... Bueno, recordem una miqueta, eh? Sí. Per la Sidney Rom, que això sí que heu anat a buscar, amb Mario Guarisso, el que dèiem, el Lorenzo Queen, l'Antoni Queen, la Cristina Pineda, la Mercè Adelit, la Carme Capdet, l'Emparo Muñoz, el que el Jordi Freixa també posa o posa... Què posa el pòster a la col·laboració especial de Jordi Freixa? Home, i si no ho posa, ho hauria de posar i en gran, eh?
No, no ho diguis ningú, però ho van posant altres a la botiga, això. Molt ben fet, clar que sí. Perquè altres a la botiga van fer els lletreros, eh? Si no els comprem cap a casa, què hem de fer? Van fer els lletreros de la pel·lícula. He tingut una sensació molt estranya quan he estat buscada aquesta pel·lícula per trobar i per agafar un trosset, que em pensava que era, no sé, més llunyana en el temps. Em posa de l'any 1999.
Sí, per allà, per allà. Fa 26 anys ja, eh? Sí. 26, eh? Sí, sí, ostres. Però és que mires les imatges i sembla que hagi que ser... Tarany de la Picó, Picó, eh? Estava a la TV Reusa, llavors, jo.
Estaves a la tele arreu? Estaves, estava. Ah. Sí, sí, sí. I els lletreros que soltenen la pel·lícula es van fer aquí, a Casa Freixa. Ah, molt bé, quan estava aquí a la Rambla. Quan estàvem a la Rambla. Molt bé, molt bé. Sí, sí, sí. Has vist? Bueno, això que deia, que vaig sortir de jornaler, de Guàrdia Civil... No parar, eh? I el director executiu, al final, em va dir, Jordi, ho fas molt bé, però ja no puc donar cap més paper. Clar, que es notarà molt que només és tu, que no hi hauria més gent per poder fer... Sí.
Sí, allà Vilanova es con el bou, però jo era gato viejo. Clar, perquè hi ha un moment de la pel·lícula que surten tots els jornalers, saps? I llavors jo em vaig posar a l'últim, sapiguent que el guió diria, alto! Llavors s'agiria a tothom, i llavors jo em vaig quedar amb el Lorenzo Quinn. Sí, sí, sí!
Això és molt bo, eh? Sí, sí, sí. I per què el Faristol? És que va ser... A veure, en aquell moment jo crec que el Faristol era com estar una mica d'alto copete, eh? Sí. Ah, que sí, a la zona d'Altafulla. Faristol va donar molt de renom, eh? El ball va ser allà a casa del Joan, eh? Ah, el Blasquez. Sí, sí, sí. I, bueno, doncs, allà va sortir la Manina Rosell, sortia, l'Antoni i l'Olenzo Quinn surten a la pel·lícula,
La Marina que feia d'espontània també o què? Sí, feia. Que va cantar també? No, no, no. I llavors hi ha l'Òscar Mas, que és el que diu Ball de Roms. I amb l'Òscar jo havia fet recitals amb ell perquè era un dels que va actuar primer que tot a l'obra Mar i Cel.
Ah, ja he trobat aquest disc d'Oscar Mas, perdó, que es diu Àngel Caigut. Sí. Em vas prometre. És que és ell, eh? Si té una veu. Em vas dir que em donaves el teu cor. Sí. Perquè em vas mentir.
Amor, no ho veus? Que jo ja no soc jo. Que freda és la nit. Que estranya és la foscor. Sí que té veu també encara, eh? De Maricel. Mira, mira, mira. En els sorolls de la ciutat. El que de sobte m'ha despertat.
Less use, less use than they all.
I una ràdio que el Guantel Estàvem esperant just a la ràdio. Si portem jo la cançó, té que ser bona. Ha de sortir de la ràdio, ha de sortir de la ràdio. Pels mediocritats no m'hi poso. Home, i tant. Ara també t'estava buscant a la Marina Rossell. Sí. Ja que m'ho has dit. També surt. També surt de convidada. M'has dit que sortia a la convidada. Sí. És que, a més a més, si em deixes, posem una miqueta de la Marina Rossell. Sí. La seva cabina voladora, que crec que no la coneix ningú, aquesta cançó. No. No, que no la coneix ningú? Sí.
I és que la tenim aquest cap de setmana, que t'ho deia fora d'antena, bé, aquest divendres per ser exactes, al Monestir de Santes Creus dins del Festival Muses a les 9. Molt bé, molt bé. I Jordi, t'he dit una cosa que crec que t'agradarà. Digues, digues. Amb piano de cua inclòs. O sigui, en una de les estances, perquè estarà en una de les estances, la Marina Rossell amb el piano i la seva veu.
Té una veu molt càlida, molt mediterrània. Precisíssima, eh? I si em dono a triar entre la Marina Rosell i la Marina del Mar Bonet, no sé, eh? No sé qui triaria. Perquè les dues tenen una veu fantàstica. Espectaculars, eh? Espectaculars. Suau, mediterrània. Doncs mira, jo, a la veritat, convido, però no sé quantes entelades queden, o sigui que ara anem una miquets ajustets. O el divendres, no sé. I al ser aquest divendres, massa just, eh?
És que ja, clar, com a presidenta tens molta feina ara. Guiño, guiño, eh? No ho saps prou. Guiño, guiño, eh? La Marina Rossell, amb la Marina Rossell, l'última... Vam actuar plegats al Festival de Palamós de l'any 86. Ostres! Sí, i allí li vaig dir, Marina, dic, a partir d'ara jo en dedico al rock.
Allà li vaig dir, perquè havíem fet recitar els plegats. Me'n recordo que vam estar aquí a l'Institut d'Invertir Franquets amb el Pere Tàpies. Ah, Pere Tàpies. I van entrar els falangistes. El senyor de la moto txupapapapapapapapapapapapapapapapapapapapapapapapapapapapapapapapapapapapapapapapapapapapapapapapapapapapapapapapapapapapapapapapapapapapapapapapapapapapapapapapapapapapapapapapapapapapapapapapapapapapapapapapapapapapapapapapapapapapapapapapapapapapapapapapapapapapapapapapapapapapapapapapapapapapapapapap
doncs van entrar les falangistes i es va acabar com la comèdia falsa. Ostres! I a la setmana següent tenia un recital aquí a l'antiga, bueno, a l'Auditori de la Caixa d'Estalvis, que ara és de la Diputació, i li vaig explicar a la Marina, diu, sí, ja ho veuràs tu. Jo vaig fer la primera part normal i ella va fer la segona part amb un gaiato com el Moixels. Què dius! Diu, que vinguin, que vinguin! I es portava el ritme amb el gaiato.
Si que era guerrillera, guerrillera, més no parar, no? Sí, sí, sí. Home, sempre ha tingut les idees molt clares. Té de dir que quan fas entrevista amb ella, gairebé te respon a totes les preguntes d'una tirada. Sí. I així ja dius, ja està, ja s'acaba l'entrevista, no? Gràcies, i ala. La Marina Rosell ho tenia claríssim. Diu, si volia triomfar, tenia que marxar a Barcelona. I va anar a Barcelona i va fixar... Fa la CBS, cuidado, eh? No, no, no.
Sí, sí, sí. I a partir d'allí... No, no, una passada, eh? Doncs això. I tot això, a part parlar de terra de canons... Això passarà a la terra de canons... Però tenim una altra, m'has dit, no? M'has dit que teníem una altra pel·lícula. Sí, escolta'm, jo el que m'agradaria que posessis... Quina? És la cançó que vam ballar allí, que l'Òscar Mas diu Ball de Rams, i ballen el Ball de Rams.
Passava por aquí. Sí, d'aquests veritats de la vida que la teníem per aquí preparada, que passa. Música Música Música Música
Fins demà!
Si ets joiosa, ets les calcetes. Ara m'haig de present, eh? Que no saps el què? Les calcetes de sentir? Sí, sí, ja ho he vist ja. Ah, saps que m'haig de present? Que aquesta, o molt semblant aquesta, la vaig estar banyant, amb el ball de Rams, amb el Ram, precisament allà de festes del Roser, eh? Clar, encara es fa. Home, i tant. Igual que el ball del Fanalet, que aquest és un altre, és veritat. Nosaltres, al mes d'agost, que vam estar a Montferri,
Veus? I la vam cantar amb la petita paperia de tronassol, amb el Josué i això. Que macos el Josué i família. Sí, vam fer. Des de qui records, eh? Ah, ja els donaré, ja. Sí, sí. A Carme i a família. Després envies el programa. Ah, després envies el programa. Doncs deixeu un patonar-lo per ells i per tota la família.
García, sí. I García. I per quatre Garcíes que hi érem ens hem trobat tots a Tarragona. I dos mejores, eh? Són veïns, sí, sí. Josué García i García. Home, i tanto, eh? I que hi ha dos García xiquet. És allò de... A mi me dèiem de petita edat que un nom no tenia García li posaria... És en castellà, eh? Sí, sí, sí. Havia de fer...
El canvi. La Sílvia, que t'he dit abans, la protagonista del... Jo vaig comprar un curs d'anglès ja fa temps, que es deia el Big Mosi, que era un extraterrestre que menjava metall. Potser ho van fer per TV3, és que m'assona. Allí vaig aprendre jo l'anglès, i la protagonista era la Sílvia. Que aquell, el dolent, té una màquina i comença a fer un munt de Sílvies.
Perquè vegis, eh? Bé, doncs aquest ha estat així una mica pel damunt, doncs aquesta terra de canons, el volien matar en Franco, que al final no ho aconsegueixen, però tota la trama ve per aquí, i jo vaig estar a Virembels Col d'Albou, i després anàvem a dinar allà tot a l'equip, i havíem dinat amb l'Oleto Queen, i bueno, una excel·lent persona, molt maco,
I dinar a ballar amb nosaltres, amb els figurants, cap problema. Saps què ens va dir l'avi Ramon? Sí, a més, un bon escultor. Saps què ens va dir l'avi Ramon sobre aquest tema? Digue'm. Que ell va poder veure de prop el fill del senyor Queen, eh? Sí. L'Anthony Queen? No, no, l'Anthony. L'Anthony el va veure... Ah, l'Antony.
No, jo no el vaig veure, perquè allò es va gravar independent, però bueno, aviam, aquí a Tarragona sempre podem dir que hi ha una pel·lícula que estem amb el Toni Uquin. És veritat, és que tinc la mania que és veritat que l'Anthony és el pare, i Lorenzo és el fill. Bueno, tenia més fills, eh?
Ja, ja, però els que van coincidir, el que va venir aquí, que era aquell noi morenet, que després va... Per cert, s'assembla molt a ell. I que es va fer escultor. Sí, sí, sí. Però vull dir que és molt maco, eh? Una persona excel·lent i sense cap pretensió. Molt bé, molt bé. Molt senzill, no? Que algunes vegades, allò que dius, per ser el fill de qui ets... Això que et deia, menjava allí amb nosaltres, amb l'equip i tal, sí.
Molt bé. Però, Jordi, que ja anem a Contrarallotge, encara tenim bé. Tranquil, tranquil. Perquè sé que m'has d'explicar cosetes també del que feu normalment i aquest cap de setmana. Ara tocava l'altra pel·lícula, perquè a partir de la setmana vinent ja entrem el 2000. I a partir del 2000 hi ha tela, eh? Doncs vinga, digue'm-la, quina és aquesta pel·lícula? Aquesta pel·lícula és una pel·lícula sobre Fra Pere Perelló. I jo vaig fer de Fra Pere Perelló. Ah!
Fra Pere Perelló. Sí, era un frara que va néixer, que va ser l'any 1540. I morí com a guàrdia del convent d'Escornalbou i es conserva la relíquia del seu dit índex a l'església de Sant Mateu de Riu de Canyes. De molt jove va ingressar a l'ordre i va estar al convent de la Mare de Déu dels Àngels a Horta de Sant Joan.
i on va coincidir amb Salvador d'Horta. A part de coincidir els dos, van acabar ser considerats amb dues profesies i miraclers, que significa avui ser persones influents i motivadors de bé. Què significa? Ah...
Doncs això ens ho diria el Josep Maria Ferran, que és el transcomunalista de la causa Coppel per la Pau, i jo li vaig fer, bueno, vam estar a la subdelegació del govern, no fa gaire, i li vaig fer aquesta versió d'Imagina't, d'en John Lennon, en català, que ara és l'himne del Coppel per la Pau, eh?,
I l'altre dia ens va donar la notícia que, com que ell és col·laborador de l'UNESCO, doncs el 2026 o 2027 anirem una comissió tarragonina de la Taneu, perquè ell és el vocal de les Humanitats, a París, a l'UNESCO. I serem rebuts a l'UNESCO. Això és superxulo. Sí, sí. Quina meravella. Doncs...
Bueno, vull que m'ho expliquis, eh? Quan arribi el moment, eh? Bueno, he estat a París i he estat diverses vegades, eh? Ja, però no és lo mismo, eh? No és lo mismo. La ciutat de la llum. Clar. Oh! Sí, sí. Bueno, ara aquesta llum està una mica apagada per això. Sí, està una mica tocadeta, eh? No tocada i hondida, però tocadeta sí que ho està. No, darrerament els hi foten les obres d'art i no s'aclaren amb el govern, però bueno... I no només això, sinó que també...
Home, bueno, deixem-ho, deixem-ho. Sí, sí, sí. Napoleà n'hi ha passat. No, no, és que venim d'un ensurt cap a un altre ensurt, pobres, eh? Si no, se'ls crema una cosa, se'ls fa mal bé una altra, i és que això no parà, eh? Això de cremas a Notre Dame és com a liceu, no sé. Bueno, ara ja està recuperada. Llaro, llaro, llaro. No, que gràcies a Déu ja està recuperada i ha de tenir-me. Sí, sí, sí, sí. Pobreta, pobreta. Bueno, doncs escolta'm. Digues. Aquesta cançó...
Bueno, ja ha sonat a París, a l'UNESCO, perquè ell envia un informe cada mes. I, doncs mira, si et sembla, la podríem posar, eh? Imagina't, de John Lennon en català...
Quines dies? Imagina't, en català, de Joan Lennon. És la versió que han fet en altres, el Jordi Català i el paper de Torraçó. No l'has sentit, no? A mi. Ah, ah, ah. Seria un honor per mi i pel meu grup, clar. Que ja la tens, ja. Sense rancol i enveja ho fas.
Una cançó per a la Pau. Sí, sí, sí. Ara, malgrat tot, tinguin una cosa, eh? Què? Que la traducció de la lletra és de la Carme Bernat, eh? L'actual secretari de l'Ateneu. Molt bé, molt bé. Jo el que vaig fer és quadrar-la, eh? Quadrar la cançó, la música, gravar-la i dirigir els coros i l'orquestra.
Viure sempre tots plegats amb un altre i amistat. Et va quedar molt maca, eh? Després, mira, tornarem a posar-la una altra vegada, sencera, eh? Si vols. Perquè ara m'has de dir...
Un numeret que m'has dit que si vol la gent té l'oportunitat. 70.107. A veure si avui l'empenya per dir les coses. Aquests programes jo m'emociono recordar i m'emociono. 70.107 passeu pel Ateneu, compleu loteria que així ens ajudareu i a més a més tocarà.
Molt bé. Tocarà, com sempre. Tocarà, tocarà, tocarà. Sí, tornarà a tocar. I si no ho intentarà, que és precisament el que es vol fer, no? Exacte. Sí. Que punyetero. Que punyetero, eh? A veure, una mica entremaliat, podríem dir. No, què m'estàs dient? Aquest dissabte tenim Club de Lectura, però aquest Club de Lectura és un club privat, eh?
Però, bueno, hi pot col·laborar que sigui, però és un nivell bastant elevat, aquest club de lectura de l'Ateneu. Ah, molt bé. Bueno, si ho volen provar, mira. Sí. I si no vols mirar que s'esperin a proper curs, que dic jo. Són mestres jubilats, però és interessant perquè llegeixen un llibre, ve l'autor, l'analitzen, etcètera, i, ostres...
Està molt bé. Recomanable. On es troba que això no ho diem mai i jo crec que estaria molt bé? Carlesa Magí número 4. Ara m'has enganxat. Davant del que queda del Teatre Romà. Doncs vinga, allà mateix trobeu l'Ateneu de Tarragona, que a Bé Moné que us ho estan deixant. I el mural de la Minerva. Compte amb això, eh? El mural de la Minerva. Davant el teatre, a la dreta, el mural de la Minerva i l'Ateneu.
i mare de Déu la de fotografies que els hi fa. Clar, perquè són coses molt boniques i ens agrada molt de tenir-les. Va quedar molt bé, aquells pintors van estar aquest estiu amb una calor que feia ell els andamis i els anava portant aigua.
Imagina't. Doncs, eh, que tornem la setmana vinent. Ja hem dit les dues pel·lícules, que ara la setmana vinent tindrem més sorpreses. Oh, sí, perquè ara ja entrem a l'any... Els anys 2000, eh? I a partir del 2000, mare de Déu. Ui, ui, a partir dels 2000. I estem fent la vida i miracles de...
De Fan Fan. Ah, sí, avui acabem. Avui acabem el Fan Fan, el duet Fan Fan i Claudinet. Fan Fan Jordi Català i Pep Campió Claudinet. Molt bé, i de cara a la setmana vinent, altra història. Ja comencem ja, comencem la nova dècada, l'any 2000 i...
i amb moltes novetats, perquè ja es torna a muntar els espejos dels anys 60, la paper de Tornassol torna a reviure, la fanfan xou passa a ser fanfan i que el dinet fas a fer fanfan xou, i fins ara.
Déu-n'hi-do, eh? Suma així aquesta que el cuerpo aguante. Què vau feu de feina, eh? Què vau fer de feina, eh? Fem. Bé, d'acord, jo dic, bé, fem, fem. Fem, fem, i Claudinet. No, no, no. Pensa que el... Ai, que se'ns ha acabat la cançó. El bateria, fins no fa gaire, és el mateix bateria de l'any 67. Uau. El Joan Muñiz, que és el baixista,
També de l'any 67, que havien tocat junts, hi ha hagut diversos lapsos, però encara continuem. I per molts anys, eh? Ha estat que el cuerpo aguanta. Gràcies, Jordi. De res, vosaltres. Adéu-siau. Adéu-siau.
Imagina el teu país, no té les llums d'un paradís. No hi ha motius per matar, ni causes nobles per morir.
Imagina't que no hi ha processió. Jo em pregunto si això es pot. Sense retorn i enveja ho fan. I amb tothom podem germinar.
Entre mig de llops i cel, viure sempre tots plegats, amb bonança i amistat. Imaginar a la gent, viure el dia i corrier.