Bona tarda, són les 6.
Els parla Laura Casas. Salut treballa per ampliar el servei per fer trombectomies a l'Hospital Joan XXIII i afirma que no és un factor de pressupost sinó humà. D'entrada, passaria a ser de 12 hores als 7 dies de la setmana.
Segons la sotsdirectora del Servei Català de la Salut, Pilar Otermín, no és un procediment fàcil i té més condicionants que d'altres i això requereix donar expertesa per poder-ho fer amb seguretat clínica. En aquest sentit, admet que amplia el servei al Joan XXIII, no depèn de posar-hi més hores, sinó que els professionals tinguin més expertesa i la puguin acreditar i mantenir en el temps.
Ja li dic que únicament el 13% de tots els fictus isquèmics necessiten una trombectomia mecànica. Per tant, no són tots els fictus que malauradament tenim a Catalunya i en concret a Tarragona.
Aquest dimecres hi ha una reunió amb tots els professionals d'aquest àmbit que hi ha a Tarragona. El departament fa una crida a la calma i afirma que l'atenció a l'ictus està assegurada les 24 hores. D'altra banda, entitats veïnals i plataformes sanitàries sortiran al carrer diumenge per reclamar precisament que l'Hospital Joan XXIII faci trombotomies a pacients d'ictus les 24 hores, els 7 dies de la setmana.
La protesta arrencarà a les 12 del migdia des del balcó del Mediterrani. Josep Cementer, membre de la plataforma Camp de Tarragona per la Sanitat Pública, diu que també aprofitaran per reclamar la dimissió de la consellera de Salut.
L'important que volem demostrar amb aquesta concentració és que la consellera entengui que totes les persones que vivim a Catalunya tenim els mateixos drets per cuidar la nostra salut. Estem defensant en aquest moment la salut de tothom. Estem defensant la nostra vida, que tinguem les condicions, els professionals i els instruments vàlids perquè tothom pugui curar la seva salut. Per tant, avui el que fem una crida és que tothom surti al carrer
Perquè no és un problema dels que tenen lictus, és un problema de tots i de totes que ens pot passar el mateix. Cal recordar que a hores d'ara aquestes trombectomies es fan de dilluns a divendres de 8 a 8, fora d'aquest horari els pacients s'han de derivar a Barcelona.
El tardofranquisme i els primers anys de la transició centren el programa de memòria democràtica d'enguany a Tarragona. El cinquantè aniversari de la mort de Juan Gabriel Rodrigo Nafo tindrà un protagonisme destacat. Va ser un dels episodis més greus.
i més foscos ocorreguts a la ciutat durant aquell període, activitats que arrencaran el 4 de març. Una de les novetats és la inclusió de propostes adreçades a un públic jove. La consellera de Memòria Democràtica, Sandra Ramos, diu que és important arribar a ells en un moment on els discursos d'extrema dreta estan calant. És la història que van viure els seus pares i les seves mares, i els seus avis i les seves àvies. Tenim massa gent jove avui dient,
que amb dictadura es vivia millor. Gent que no sap què és viure amb dictadura, gent que probablement no és conscient que la seva forma de vida, fos quina fos, els portaria a la presó ara mateix. A banda en guany es col·locaran tres noves celles amb bordes en memòria dels tarragonins i tarragonines deportats als camps d'extermini nazis.
I 150 treballadors de l'empresa International Paper han protestat a Tarragona, han iniciat vaga indefinida per posicionar-se en contra del tancament de les dues plantes a Valls i Montblanc. Suposaria l'acomiadament de 200 empleats. La concentració s'ha fet aquest matí al centre de Tarragona. El president del comitè d'empresa d'International Paper a Montblanc, Antonio Moriana, diu que els ànims estan una mica calents, però espera arribar
alguns acords per continuar treballant. Els ànims estan una mica calents, perquè és normal, o sigui, estem en tancament i la gent no s'ho pensa encara, però és veritat que hem de mirar de poder arribar a molts alguns acords amb l'empresa per poder seguir treballant.
Val a dir que el passat 20 de febrer el ple de Tarragona també va donar suport a tots els set treballadors i treballadores i persones afectades d'International Paper a Montblanc i Valls i va clamant contra del seu tancament. Més notícies a Tarragona Radio.cat.
Al Centre Esportiu Royal Tarraco et sentiràs com a casa. Els teus objectius són els nostres. T'escoltem i t'ho posem fàcil perquè et sentis acompanyat i assessorat pels millors professionals. Aquest mes de febrer aprofita la matrícula gratuïta en totes les quotes i comença a cuidar-te amb nosaltres. Més de 200 sessions dirigides t'esperen cada setmana. Entren als nostres espais renovats i descobreix totes les activitats previstes també per als més joves.
Hi ha molts motius per unir-te a nosaltres. Descobreix-los a royaltarracopunes. Som al carrer S'Anauguri número 5 de Tarragona. Aquí comença el camí per créixer junts. Vine a Carrefour i gaudeix del nostre preu imbatible. Avui dimarts 24 de febrer tens els quarters posteriors de pollastre Carrefour El Mercado en format estalvi per 2 euros amb 69 al quilo. Sempre les millors promos. Carrefour.
L'Institut Català d'Investigació Química, l'ICIC, fundat el 2004, és un referent en investigació de processos químics sostenibles, química per a la salut i descarbonització. Amb 250 científics de 40 nacionalitats diferents i situats al campus Sesselades, l'ICIC col·labora internacionalment amb institucions i empreses generant un impacte en la indústria i la societat. Descobreix-ne més a www.icic.cat.
La British School of Costa Dourada celebra els seus Open Days 2026. Una oportunitat perquè les famílies coneguin un projecte educatiu internacional complet, des d'infantil fins als 18 anys. Amb el currículum britànic, reconegut arreu del món, fomentem l'autonomia, el pensament crític i l'exigència acadèmica, preparant els alumnes per accedir a universitats nacionals i internacionals. Som el primer centre de la Costa Dourada que ofereix el batxillerat britànic.
permetent completar tot l'itinerari sense sortir del territori. Vine el 27 de febrer o el 14 i 21 de març en horari de matí. Places limitades. Reserva a bscd.cat. T'hi esperem. Benvolgut expert en construccions i reformes. A Aubramat no podem saber si abans de començar una reforma hauràs de canviar les canonades de la casa o la instal·lació elèctrica.
Obre Mat.
Fans de Tarragona, a Tarragona Ràdio.
Bona tarda, què tal, com esteu? Benvinguts i ben trobats a la sintonia de Tarragona Ràdio. Aquí comença els nostres fans de Tarragona en aquest dia tan especial, perquè a més a més llueix el sol, ens agrada i ens dona aquesta vitamina per poder saludar avui els nostres convidats amb tota l'energia.
Perquè, a més a més, avui el Jordi ens ha preparat una de ben monica que de seguida us explicarem. Perquè, sí, avui toca Jordi Freixa, Jordi Català, avui amb barretina inclosa. No sé si ens farà una miqueta de delir, perquè quan hi té la barretina es transforma. Jordi, què tal? Benvingut.
Bona tarda. I feliç vitamina D amb el nostre sol, oi? Això mateix, que no sabia. Mira què ens agrada el teatro, eh? I el teatro del bueno. I el teatro del bueno, eh? I el que passa que allà al Congrés dels Diputats no m'han llogat mai, però...
Jo no t'ho recomanaria, si vols que tinguin la veritat. Perquè és teatre professional, eh? Perquè, a més a més, allà surten uns papers que després s'esvetlla tot. Tots pa lo bueno com pa lo malo. Ja m'entens la idea. I tant, i tant. Avui tenim un convidat, també, amb nosaltres. Un convidat d'honor. Exacte. I no ens posem drets, perquè si no, ens deixaríem el micro baix i no ens escoltaríem. Però ens posaríem drets, eh? Home, clar, això seria una debacle. Sí.
Me'l presentes o acabo ja de fer la presentació? No, primer posa la sintonia, perquè avui la nostra sintonia del Canó de Palomós és encara més hàbil que mai. Sí, i tant. Avui són els quatre anys que aquell va... Va decidir, perquè mira, li va sortir dels nassos. Va dir Ucrania. Vinga, va.
I per tant, doncs, més mai avui és un dia per posar una cançó per la pau, encara que sigui un ritme marxós, perquè és així. Doncs deixa'm dir també que en el programa d'avui comptarem amb el sobrino del Diablo, que tenim de concert aquest cap de setmana dins de la sala Stone, i que això, que parlarem amb ell d'aquí una estoneta també perquè ens expliqui i ens convidi al concert, no?, per allò de posar alguna coseta també dins de l'agenda. Bueno.
A banda del que passi pel carrer Sant Magí. Sí, no. Que també passen coses pel carrer Sant Magí, eh? Tenim un poeta avui per presentar després. Profecciona. Home, com a la copa de pi. Com a la copa de pi. Vinga, va. Vinga, va. Posa que no. Posa que no. Eslava Ucraïna. Som-hi.
Jo de Palamós, ben mirat que n'és d'hermos, ja fa temps que s'ha callat, ja fa temps que mira el mar amb el ventre rovellat, quatre rodes i un forat.
De la boca del canó només surten els records, de les guerres d'aquell temps. Quan la gent de l'Empordà, de la Selva i del Vallès es mataven per no res.
Escoveu la seva feu, o canons de tot el món, i la gent de tot arreu. Només llerres i més morts, no més bombes ni més focs, sóc el canon de Palamón.
Doncs sí, com veia el Jordi, fa quatre anys que un senyor va decidir, perquè li sortia dels nassos, invair unes terres que ja no li pertanyien ni tenien que ser seves, perquè continuen defensant-les, precisament, la seva gent. A veure, el que passa és que amb quin preu, eh? Quatre anys, eh?, de guerra. Quatre anys. Amb uns quants de morts, eh? Sí, operació especial, i tan especial. Podria haver estat operació en biquini, d'ell. Sí. Podria haver anat-se de vacances un temps, no? Sí.
Indefinit, el temps. Bueno, passem a coses... Vinga, va, més d'altres boniques, que també en tenim, eh? Ja hem desitjat la pau, amb aquest canó de Palomós. I bé. Bueno, la festa del 40 aniversari de Tarragona Ràdio, superior mundial... Que no et havia, eh? No et vaig veure jo, tu, eh?
Jo ho buscava i jo dic que si no, i el Jordi que venia. Ja, però una vegada que després van baixar, o abans, a l'entrada, tampoc, eh? No, ja t'ho explicaré. És que jo hi vaig anar amb la secretària, amb la mànager. Ara m'has d'incògnit? Amb el costat de l'Ester. Exacte. I ella s'aixeca molt d'hora que treballa encara a la URB. Me catxi. I llavors, doncs, es va fer molt tard. Però no em vaig perdre detall, eh?
T'agrada el que vas veure? Pots suspensius. Molt, molt. Bé, doncs escolta, per què no poses la cançó? Ah, vinga, va. La cançó que vaig fer espereixement. Que la vaig posar la setmana passada, que ho sàpiguis, eh? Sí, sí. Ho vas sentir, no? I tant.
Perquè heu de tenir en compte que moltes de les cançons que vaig posar en el programa les fa expressament per Tarragona Ràdio, eh? Sí, sí. I d'altres que jo no puc dir res, perquè tu encara som allò que dius, novedat mundial, però encara no es poden dir, eh? Molt bé. Has vist que me'n tens més ensenyada, eh? Sí. Poli, si et jugo de tot record, aniversari feliç, molt bé.
T'ha quedat re bonica aquesta, eh? És que quan t'hi poses, t'hi poses, eh? Quan es fa d'acord, surt ben. I tant. No tinc dubtes, no tinc dubtes. Abans de presentar el nostre convidat, que és el Joaquim Riera, que també és un crac mundial, com ja després diré...
Seguim una mica amb aquests 50 anys del Jordi Català, molt ràpidament. Vinga, va. I us faré el comentari d'un conjunt pioner també de la música pop tarragonina, que es deia Els Espejos. Molt bé.
Els espejos, quan anàvem cap a la part del Delta l'Ebre, ens diuen, mira, arriben els espills. Els espills? Perquè s'ho va inventar, això dels espills. Això era l'any 87 o por ahí. Llavors, allí, tot ho era en espanyol, saps? Ja, però els espills, és que tan lluny de la realitat, podíem dir directament espejo, perquè a més a més era més... Bueno, nosaltres el que vam fer és treure la E.
I abans... Espejos. Espejos. Espejos. I ara, doncs, el Magí Morranes, el Josep Maria Puerta, el Joan Muñiz, que encara toquen amb mi, eh?, a la paperia del nasol, i un servidor de vostès, i allí vaig començar a prendre el teclat, a tocar el teclat, així, i ell es va quedar a la solfa i, bueno, en fi...
I des de llavors que toco d'orella. Home, altruista. Bueno, d'una manera també, no? Didàctica seria? No. No he dit altruista, però no dic no. També didàctica. Bé, perquè hi ha molts amics, companys, que em diuen mestre col·lega. Dic, ostres, dic mestre col·lega, si jo agafo una solfa i no llegeixo res, bueno, l'entenc, però no la llegeixo. Dic, no, no, no. Tu toques d'orella?
Però ets un mestre i col·lega. Dic, ostres, gràcies. A veure si m'entens. I tant, i s'agraeix, i tant, que s'agraeix. Això m'ho diu un amic meu de la Rambla Música. Diu, escolta'm, diu, jo, si em treuen el paper, no se tocar re.
I amics i amigues també de la banda municipal, etc. Si en treu el paper, no se toca res. I tu, en canvi, ho toques tot. En paper o sempre? O sense? Doncs vine, escolta'm, benvingut sigui. Bueno, doncs, una anècdota. Natimies, eh? Sí, sí, ho sé, ho sé. Aquest grup ja fèiem alguna cançó... Una versió, no? Un seguit de música catalana, eh? Que li dèiem el popurri pachanguero, li dèiem.
I entrava, doncs, el gegant del pi, etcètera. Llavors, doncs, mira, he pensat que ens podries posar uns fragments d'una de les cançons que fèiem llavors, d'un dels músics preferits nostres, que era el Carlos Santana. I el Carlos Santana, doncs, vam fer aquesta flor de lluna...
I, a més, vam ser el primer grup que va actuar a les festes majors de Sant Salvador. Toma ja! Veus? Veus? Mira que bé sona, mira que bé sona. Sí, sí.
La guitarra, jo tocava en aquella cançó el teclat. Espera, t'ho vas repetir que t'havia tancat el micròfon. Ah, sí. Dic que el mestre Javier Giner, que era el teclista, va agafar la guitarra. Ah. I jo, que era la guitarra, vaig agafar el teclat.
Però la va brodar, eh? Nota per nota. És fantàstica. Una altra anèdota. La filla del primer president de Sant Salvador ara resulta que és una de les noies que porto a la paper de Torresol, que és el Nacho Fernández. Toma ja. O sigui, no se sap mai en quin moment els camins poden juntar-se, poden separar-se...
Porto quatre noies, doncs una és la Nacho Fernández, que el seu pare va ser el primer president de l'organització de Sant Salvador. Toma ja. Molt bé. Vinga, va. Doncs sentim-ho una miqueta. Molt bé. Ja passem al nostre convidat. Que ja ens espera. Ai, anava a dir que encara n'havíem saludat, però ho farem de seguida, eh? Vinga, va.
Bona nit.
Flor de lluna. Bueno, en realitat era flor de luna. Clar, nosaltres com que ho catalanitzem quasi bé tot... Ah, li falta la lletra, eh? Ah, no té lletres, és instrumental. Per això et deia que li falta que li posis la lletra. Que quedaria superponica, eh? Sí. Flor de lluna... Besant-se a la llum... No canto. A la llum de la lluna... A la llum de la lluna... Besant-se tu i jo...
A la plaça del Miracle, per exemple. Aquí ja no m'ha acabat. No, no. Hem de buscar una mica més allà. Bueno, això és sobre la marxa. Jordi, li hem de deixar professionals que s'han de fer la por via. Mira, saps què se lo faria a la mar de bé? Veus? El nostre convidat d'avui, el Joaquim Riera. Hola, Joaquim.
Bona tarda. Bona tarda. És tot un honor estar aquí. I bon dematí, perquè demà es donaran diferit el dematí. Mira, fa 5 cèntims, eh, Sílvia? Vinga, va, demà. El Joaquim Riera és el vocal de Literatura i Poesia de l'Ateneu de Tarragona...
És poeta i, a més a més, coordinador del grup Poètic Indret vinculat a l'Altaneu de Tarragona, que és un grup fundat el 1986. Hola, Joaquim. Bona tarda. Si és el 86, 40 anys, eh?
Exacte. És de quan se va fer el grup. Molt bé, felicitats per la banda que toca. Bé, ara s'ho explica. Vinga, va. Primer que tot, comencem pel que ens parlis del col·lectiu Indret que va fundar el senyor Ramon Rosselló i Gili. Tens la paraula. Sí. Moltes gràcies. Sí, va fundar el Ramon Rosselló.
Ja el 8 de set. I, bueno, per mi és tot un honor. Jo vaig conèixer el Ramon Rosulló ja fa bastants anys, el Pau d'Escarci. I, bé, tinc a dir que vaig conèixer l'Ateneu gràcies a l'Esther,
un dia per Sant Jordi, d'allà fa 9 anys, i tot allò estava buscant un llibre de poesia, i diu, tenim un llibre de poetes de Tarragona i Camp de Tarragona, i dic jo, a mi m'agrada escriure, ja... Diu, bueno, doncs et podries passar per l'Ateneu, que potser t'agrada, i dic...
Dic, segur que m'agrada, i des d'aquell dia vaig començar. No vas tenir dubtes, no? Sí, l'Esther ja saps que... No, l'Esther és boníssima, en aquest aspecte. Escolta una cosa, abans de continuar, i com mostra un botó, el Joaquim Riera...
és el poeta actualment oficial, que cada any actua i recita al Festival de l'Ateneu. Jo li he demanat si es podia recitar una poesia que a mi m'agrada molt, que està dedicada a l'avi Virgili. Uau! Sí? I tant, no? Doncs Joaquim, recita, sisplau.
La vida de la Rambla Nova de Tarragona. Si camineu tot passejant per la Rambla Nova en direcció cap al balcó del Mediterrani, sigui de matinada, tard o capvespre, un avi assegut en un banc sempre trobareu. Ell ha viscut una vida molt intensa, plena d'alegries, dolor i, sobretot, amb molta saviesa. Al llarg dels seus anys ha conegut molta gent i de tot el que passa a la ciutat està al corrent.
Si un dia us trobeu tristos, de caiguts, o simplement us falta un bon consell, no dubteu en seure al seu costat. Sense cap pressa i amb tota la confiança li podeu explicar tot allò que us passa.
amb molta atenció us escoltarà. Ell no us podrà contestar ni parlar directament. En canvi, sí d'una manera peculiar i molt especial. Doncs trobareu la resposta dintre del vostre cor. Segur que gràcies a la conversa amb ell, un bon consell o una bona solució trobareu. Potser no us era conegut o potser d'ell havíeu sentit parlar.
En aquell moment ja us adonareu, com som molta gent, que és l'avi Virgili. I amb ell sempre hi podeu confiar. Doncs sempre està feliç de poder les persones ajudar. Molt bé!
Li passaré a la Montxa, la Montxa Virgili li passaré perquè la tingui. Moltíssimes gràcies. Sí, sí, ha quedat superbonica. Moltes gràcies. A més a més, és que l'avi Virgili jo crec que és tan entranyable. Quan alguna vegada li han fet alguna atrastada, fins i tot es perdona.
Sí. Perquè alguna vegada s'ha aixecat que tenia alguna part de... que li havien posat alguna cosa més del que tenia. I encara així ho perdona, eh? Sí. I l'avi Virgili és més famós que la Coca-Cola.
Perquè, escolta, passes per allà i sempre hi ha algun turista, gent fent-se fotos amb l'avi Virgili. És veritat. Després, si em permeteu, aquesta mateixa poesia de l'avi Virgili, per a la gent...
que era de fora de Tarragona, i com que també a vegades escric per fora i més internacionalment, també la vaig fer per donar-la a conèixer. Molt bé. Escolta'm, parlant d'internacionalment, a mi m'ha dit un monjonet que també col·laboreix a Ràdio Maria. Sí. O sigui que és col·lega, eh, Sílvia? Molt bé, sí, sí. A més, mira, tenia l'oportunitat que si algun dia vol fer una proposta per aquí, per la ràdio...
Convidat està, eh? Vosaltres no diem que no. Moltes gràcies. I, bueno, tu estaves... Vius a Sant Pere i Sant Pau, no? Sí. I has fet ràdio, també, a Sant Pere i Sant Pau? No. No. Bueno, doncs... Bueno, jo crec que pregunta obligada. En quin moment entra el món en la poesia, diguem que a casa teva? Molt bé. Com va ser? Aquí a casa fa...
Perquè és difícil, eh? Sí, sí, fa un temps. I sempre m'ho deia el meu pare, perquè jo vaig conèixer un editorial a Madrid que cada any, ja fa molts anys, ja portem 13 anys, que ens convidaven a fer poesia i després l'editaven, no? Fèiem poesies...
relats curts, i va haver-hi un temps que vam fer 7 edicions de microrelats, que eren històries de 10 línies. Quan fa això? Quins anys eren? Doncs fa ja 14 anys. 14 anys, perquè ara ha sortit el llibre de poesia de fa 14 anys, i vaig començar a la tercera edició. Home, no és fàcil, jo penso que, i sempre ho admiro, no és fàcil recitar poesia
Perquè, a més a més, una paraula que en aquell moment no l'acabis d'entendre, encara que l'hagis i l'hagis fet tu aquesta poesia, només que en algun moment te despistes, estàs mort, eh? Per això és tan important que estiguis, quan recites, concentrat en el que fas. No és fàcil, eh?
No, no, és que es viu... Es viu molt. Inclús fa vegades havia fet alguna col·laboració d'algun poema que no era meu per algun programa d'així d'internet, de ràdio, i a vegades me'n passaven i t'ho preparaves bé. M'agrada preparar-me les coses molt bé i amb molt de sentiment. Molt bé. No com la lletra que m'he improvisat aquí del Flau de Lluna, per exemple. No, home...
Però això ja saps que està estudiant. Està en estudi. Està en estudi. Això és la cosa que ha sortit ara fa una miqueta, ha estat només una idea a l'aire. Sobre la marxa. Sobre la marxa. No la liem, Jordi, no la liem.
Escolta'm una cosa, el grup del Col·lectiu en Dret, que tu parlaves abans amb el Ramon Rosselló, el nou sèrie, doncs ha quedat així una mica en stand-by, però ara el tornarem a posar en marxa, tu seràs el coordinador, i ja comptem amb una vintena de poetes, no és així? Sí. Vintena de poetes del Col·lectiu en Dret.
i aquí a la Taneu de Tarragona i aquí pot entrar el que faci poesies el que reciti poesies o el que canti poesies que també s'agraeix sí, home, i tant sí, sí
Perquè volem recuperar l'esperit de la Maria Aurelia Campany, que feia també cantada poesies. Molt bé. És ben mal, eh? El Joaquim Riera ens ha portat una sorpresa per Tarragona Ràdio amb aquests 40 anys, però és especialment dedicada per la Marina.
Ep! A veure, a veure, eh? És per la Marina, perquè... Bé, i dedicada a tots els homes de la mar del Serrario. Però com ella és la que fa el programa de ràdio Arrans de Mar cada dia, doncs el Joaquim Riera especialment dedica aquesta poesia amb ella i a tots els homes de la mar. Endavant, Joaquim. M'agradaria fer una petita introducció, perquè aquesta poesia
Va ser inspirada en una fotografia que vaig fer amb una senyora que anava amb cadira de rodes i després conversant al cap d'uns dies amb uns senyors que estaven pescadors, que ja eren jubilats. I d'aquí va sortir aquesta poesia. Ah, que bonica. Jo aquí em riera. L'àvia del barri pescador del Serrallo.
L'àvia estava asseguda en la seva cadira de rodes al centre de la plaça de l'església de Sant Pere. Amb la seva mirada traspassava les portes tancades. Segurament feia una oració a la veja del Carme. Potser estava endinsada en els seus pensaments al veure sa vida passar, els veïns i altres persones passejar. En un magnífic matí de tardor,
Tot seguit, un raig de sol brillava en la seva cara, sentint en el seu rostre la brisa marina, portant-li records d'un temps ja passat on el seu marit i fills sortien amb la barca a pescar, esperant cada dia que el mar els tornés amb vida a l'hora que cosia les xarxes o feia altres feines.
Potser avui és la seva rutina de cada dia, on només surt cada vegada que pot, després de tota una vida, de treballar dur. Ja no té forces, per això va en cadira de rodes.
Poder sortir tots aquests moments l'omple de felicitat, esperant pacient el moment de marxar per reunir-se allà dalt amb els seus estimats. Doncs ja fa un temps la vam tenir que deixar. Moltes gràcies. Molt bé.
Que bonic, que dura. En aquest cas, doncs, la Marina, però que seria el seu avi, la seva àvia. Per exemple, aquesta ha estat molt dura. Ara que l'he sentit, no sé si és per la Marina, eh? Me refereixo al sentit que, clar, és una d'aquelles... És per la història del mar.
Pels homes i dones de la mar, sí. Però quan ella fa el programa d'Arrels de Mar, doncs ens hem recordat d'ella. Molt bé, molt bé. Fa una miqueta que ha marxat. Per la gent que s'escolti demà al migdia, vindrà aquesta tarda. Tenim l'abans o després? Preguntau, Joaquim. Espera un segonet, que li vull preguntar una cosa al Joaquim. Joaquim, perquè aquesta és de trencar-se la veu quan la recites.
Precisament per això, perquè m'imagino que et venen molts records i moltes coses que es diuen en aquesta poesia. T'ha passat de dir, ostres, aquesta no l'acabo? De començar a recitar una d'elles i dir, ostres, ostres, ostres, aquesta... Jo les dic que són trampes mortals els cantants quan fan cançons d'aquelles que han sortit de molt endins. Sí, però generalment aquesta poesia, l'està uns...
És que hi ha una anècdota molt bona, si em permeteu. Endavant, endavant. Jo estava esperant una persona, i que se'm retreçava, i en un moment vaig fer aquesta fotografia, i posteriorment, al cap d'un mes o sis, hi havia uns senyors, pescadors ja jubilats, que estaven al bar comentant, i clar, jo se sentia, i allò que diuen, ostres, van passar, diu, aquesta persona és per ser que estem una mica...
i jo que me vaig acostar i tal i vam començar a parlar i van explicar històries del mar d'aquell temps el bonic que era abans poder sortir a pescar que trobava peixos de veritat que ara no tant i que és un patiment que hi havia moltes barques que ara malauradament no n'hi ha tantes i a partir d'aquí va sortir aquesta bonica història molt bé
Que bo, que bo, que bo, que preciós. No, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no.
perquè l'inafable a temps de la ràdio, no, perdona, dir-vos que el dissabte, a partir dels quarts de set, coordinat pel nostre vocal de literatura i poesia, el Joaquim Riera, tindrà lloc la tarda, que fem cada mes, de conte a contes, poesia i música. Tot un poti, poti. És veritat.
I, a més a més, com deus, sabeu, si tu vols recitar, si tu tens poesies, o vols fer poesies cantades, doncs tens l'espai del Joan Quim Riera una vegada al mes, el darrer dissabte de cada mes. Molt bé. Comencem a dues quarts de set, i a quina hora s'acaba? Quan ja us tanquin la llum i sigui ja, per favor, us espiguin escales cap amunt. Exacte. O cap avall, depenent en quin moment.
Molt bé, doncs... Tenim una altra coseta, no?, que hem de posar. Sí, ara podríem posar, Joaquim Diera, una alumna, una alumna de l'Ateneu, i en aquest cas una poesia que, bueno, la canto jo, però que la toca ella amb la guitarra.
que és aquella... Jo normalment tot ho feia en català, però aquesta poesia amb guitarra, en aquest cas és en castellà, que és la famosa saeta de Joan Manuel Serrat. Però jo la recito...
Però la Irene Serrat, que ens diu Irene Serrat, a més a més, ella m'acompanya a la guitarra arpegeant. Molt bé. Bueno, més que arreu perquè es vegi el que fem a la Taneu, que aquí fem... Home, fem coses. Cada dia fem coses, eh? Clar que sí, clar que sí. 20 euros al trimestre, ajudeu la Taneu. Que ara s'imagino una 4 davant del que queda del Teatre Romà.
I ja està. Jordi, ara sí que hem de plegar. Ho fem escoltar, tu, això? Sí, escoltem uns fragments d'aquesta saeta. Molt bé. I ara que estem ja a la quaresma, ja anem carrilant la Setmana Santa, i ens acomiadem ja, així. Doncs, bueno, fins al dimarts que ve. Doncs espero que vagi tot molt bé. Bona setmana, Joaquim, gràcies per venir. Moltes gràcies a vosaltres, tot un honor. I que t'esperem amb més cosetes, eh?
Sí, sí, sí. Lo de la lluna, flor de lluna, la lletra... Joaquim, hem de fer agossis, eh? Molt bé, molt bé. Aquí ha de sortir alguna cosa, eh? Sí, sí. Gràcies a tots dos. Adéu-siau. Adéu-siau. Adéu-siau. Adéu-siau. Dice una voz popular.
¿Quién me presta una escalera para subir al madero y quitarle los clavos a Jesús el Nazareno? Por la saeta el cantar al Cristo de los gitanos siempre con sangre en las manos siempre por desclava
Cantar del pueblo andaluz que todas las primaveras anda pidiendo escaleras para subir a la cruz. Cantar de la tierra mía que ya flores a Jesús, al Jesús de la agonía.
y es la fe de mis mayores. Oh, no eres tú mi cantar, no puedo cantar ni quiero a ese Jesús del Madero, sino al que anduvo en la mar.
Ara sí. Fans de Tarragona. De dilluns a divendres, una hora per la música de casa.
Vamos, senyors, tres punts. Ens veiem a Tarragona. Vamos! Com diuen els joves del Nàstic, Enric Pujol, Oriol Sobirats i Pol Cid, ens veiem a Tarragona aquest cap de setmana en un partit important pel Nàstic, el dia que el club compleix 140 anys de vida. Diumenge 1 de març, a les 4 de la tarda, viurem el partit de la jornada 26, el grup segon de Primera Federació, des del nou Estadi Costa Daurada, en el partit entre el Nàstic i l'antequera Club de Futbol.
I com sempre, des de fa 33 temporades ho explicarem tot des d'una hora abans a la sintonia de Tarragona Ràdio el 96.7 i 101.0 d'FM, al web i a les aplicacions mòbils. Escolta, es participa al Joc de la Por, recomenda el partit a la xarxa X del Semprenàstic, al perfil d'Instagram i al WhatsApp de Tarragona Ràdio. 33ena temporada del Semprenàstic, viu el futbol, viu el nàstic i viu els gols. Espai patrocinat per Obramat, Bar Petit Tarracó, Centre Esportiu Royal Tarracó i Sultan Barber.
Raulina amb salsa, Raulina amb salsa, amb Raül Fit, tots els dimecres... Bueno, tots els dimecres, si no hi ha nàstic. Ah, vale, vale, d'acord, d'acord. Vale, vale. Raulina amb salsa, amb Raül Fit, a les 6 i quart, tots els dimecres... Bueno, tots els dimecres, si no hi ha plenari. També coincideix el dimecres al plenari. Vale, vale, vale, vale.
Raulina en salsa, Raul Fit, tots els dimecres... Això, si no, coincideix amb el programa especial de... Però puc fer el programa jo algun dimecres o no, com va això amb aquesta ràdio? Sí, sí, sí. Doncs si em deixen els dimecres, Raul Fit amb Raulina en salsa, farem un programa a partir d'un quart de set de la tarda a Tarragona Ràdio, tercera temporada amb il·lusió, entusiasme, alegria, però sobretot amb molt d'humor!
Té de cultura, Tarragona Ràdio. Totes les setmanes estem d'estrena. Perquè sempre hi ha temps per la cultura. Té de cultura, Tarragona Ràdio. Totes les setmanes estem d'estrena.
Escolta-ho els dijous a partir de les 3 de la tarda i la redifusió del cap de setmana. Els diumenges a partir de les 11 del migdia. Sempre hi ha temps per la cultura. TGN Esports, Tarragona Ràdio. El programa de l'actualitat esportiva a casa nostra, a Tarragona Ràdio. Cada dia durant mitja hora et portem com batega l'actualitat dels equips del territori.
La teva cita és TGN Sports, de dilluns a dijous a les 12 del migdia i els divendres a la 1. TGN Sports, amb Joan Andreu Pérez.
Terapias de motivación
También secas destructivas ritos de iniciación.
Quin disco més xulo i més rodó que et va sortir, eh, Sobrino? El Sobrino del Diablo, que el tenim en concert. Com aquí què diu ja, perquè passen els dies volant, aquest dissabte a dos quarts d'onze de la nit a la Salastón, a la plaça dels Sadassos, amb una entrada de 5 euros.
Totalment recomanable. Doncs saludem, Juan, sobre el Diablo. Benvingut, com estàs? Hola, molt bé. Estic ara, m'ha vingut un flashback amb aquest disc perquè aquest disc ja té 22 anys. Uau, que rareza. 24. 24? Clar, és el 2002, estem al 2026. Va ser el meu primer disc. Sí, sí, a més, te va quedar tan rodonet també, aquest blues del Diablo i Pueblos del Mundo.
El primer disc sol estar bé, perquè sol ser fruit d'anys de composar. I és veritat que la producció és molt bona, hi ha músics molt bons. Aquí la harmonica la tocava el Hugh Herrera, que era un bluesman de Texas.
La veu del diable a la feia Julián, de Sinesto Total. La veritat és que és un disc que sona molt guai. Ara el sento i diguem que me'n sento orgullós, no? Home, és que estàs molt orgullós d'aquests i de tots. Perquè jo crec que donar aquest pas i de llançar tot el que és una feina que exposes...
I no saps de quina manera pot arribar a ser. És com el fill quan el deixes d'anar per primera vegada, que no sé si pot arribar a caure, el pots recollir al cap de dos minuts, o ja no el tornes a veure mai més. No saps, no? Clar, clar. Al final jo tinc dos fills humans,
però tinc 15 fills en forma de disc. Imagina't, 15 hi ha. De fet, ara estic en fàbrica allà. Llàstima que no arribem a l'estón, però a l'abril tindré el meu primer vinil, que és el meu decimoquinto disco, diguem. Sí?
15 disc, i és com un fill nou, no? Tenir un vinil, doncs mira, no n'havia fet mai un, i serà el primer. I l'últim que tenia, i mira, m'ha saltat un amb l'altre, l'últim que teníem és el del rock and roll, va ser el 2022? Sí.
Sí, el rock and roll, sí, sí, sí, que ha passat anys, per això m'ho he pres amb calma. La veritat és que el disc, el desastre natural, que és el que treuré ara, és un disc que he trigat dos anys a fer perquè l'he anat fent a estones mortes, amb tranquil·litat, saps, sense cap pressa. Bueno, és que no tenies pressa, tampoc, perquè jo crec que tu el deixes molt en directe.
Sí, i també, però igualment fa molts anys, quan encara venien discos, els concerts, molts discos, gravaves un disc, treies mil còpies, i al cap d'un any ja se t'estaven acabant i feies un altre. Era una roda de cada any i mig tenir 19. Ara m'ho prenc amb més calma, perquè també estic treballant de profe, la música continuo fent-ho, però ja no són 10 concerts al mes, sinó que són dos o tres, llavors passa el temps que passa.
Saps que estava pensant que una altra d'aquelles coses és que no sé si encara tens samarretes del sobrino del diable amb les dues mans, que són també els logos teus, perquè quedaria superxules, eh? De fet, la samarreta amb el logo que fa 15 anys la va fer algú de Tarragona, però el Gerard Joan, que a part del dissenyador gràfic és bateria de grups,
I és la que, evidentment, porto samarreta, perquè ara ja discos costa molt vendre, sempre portes alguna cosa per pagar-te les benzines de tornada. Per exemple, per exemple, la gent que vingui a veure't aquest cap de setmana, recordem aquest dissabte a la Salaston, a la plaça dels Sadasos, a Tarragona, que dèiem que gairebé ja és casa teva.
Que, per cert, el dia anterior estava mirant que divendres estàs a Andorra, però de Teruel. Que tens un bon tram, eh?, de Tarragona a Teruel. Sí, però és una cosa que feia anys que no feia, que començava la gira molt lluny, Aragó, i tornant, clar, com pensa que jo ara estic a dues hores de Tarragona, perquè estic a Osona. Llavors, al final, és dir, me'n vaig a Andorra, que està a quatre hores, i Tarragona no deixa de venir a mig camí. Clar.
És una gira de molts quilòmetres de cotxe, però que té un sentit, no? Home, en aquest febrer has tingut unes quantes de concerts, de sortides, diguem aquestes que m'estaves explicant, però també desitjo que de cara a més endavant ens puguis explicar, perquè ens quedem només a febrer, però m'imagino que de cara al març, al maig, a l'abril, etcètera, ens falten unes quantes, no?
Sí, ara, ja t'he comentat abans, ja no faig deu volos al mes com abans, no faré una mega gira per presentar el disc, però, evidentment, sí, dos o tres vegades pel mes, doncs, en lloc que on vagi nou, presento el disc i em dedico molt a Catalunya, sobretot, però, bueno, alguna sortida sempre vaig fent. A l'abril torno a Saragossa, que ara feia temps que no anava. Madrid, encara no sé quan fer-ho, però, evidentment, hauré de portar el disc a Madrid...
és una tradició almenys un cop a l'any, i la resta de coses, sobretot per l'àrea de Catalunya, que són gires una mica sostenibles, poder anar, tocar i tornar, o a molt quedar-me a dormir, però...
Ara estava sent... Bueno, l'important és que continua entendint-te la carretera, que continuïs precisament, que gravis aquest vinil, que el puguem arribar a presentar, si no nosaltres directament. Tu ja saps què tens per aquí, un mi rollo cel roc, que t'està esperant en candeletes al PAE? Sí. I també t'afegeix un altre. Jo aquell dia, si tenim l'oportunitat de presentar-la, a veure si podem tenir el Quimi Portet. Què et sembla?
Estaria molt bé. Perquè hi ha una cançó que no m'he recordat mai de preguntar-te, sempre quan acabàvem les entrevistes amb el Sobrino del Diablo, li volia preguntar, dic, a veure, ho ha aconseguit o no ha aconseguit poder parlar amb el Quimi Portet? Ara fa dos mesos vaig estar xerrant amb ell a Toralló, perquè som quasi veïns, el Quimi Portet viu a Vic i jo a Sant Pere de Toralló, a 20 minuts. Hola! I vaig anar a veure el Teatre Sirvianum i vam estar xerrant després una estona.
Perquè, clar, ell la cançó aquesta meva, de Jo vull ser treure'n Quimi Portet, va tocar les guitarras, ell, fa molts anys, l'any 2009. I, bueno, no hem estat molt en contacte, però sí que, bueno, ens coneixem, no? I, bueno, o sigui... O sigui que aquesta prova ja està superada. Ah, d'acord, d'acord. Val, val, jo em pensava, dic, ja veuràs tu el pobre sobrino del diablo que no ha aconseguit amb el Quimi, però si és així...
Ara li has de fer la proposta en sèrio i en ferm que la propera vegada que comenci a fer un altre bolo que t'ho porti?
Clar, però precisament la broma, la idea va ser del Nando Caballero, que era el meu baixista llavors, que la cançó es deia jo vull ser talonés d'en Quimi Portet, però la cançó és quasi tota del Nando, jo només he escrit, no sé, 7 o 8 versos, la música és del Nando. I la gràcia de la cançó és que precisament el Quimi Portet mai porta talonés, no li agrada. Per això, per això, que l'hem de trencar-ho tot. Jo no crec que l'edat que té el Quimi Portet ara...
canviï de filosofia de diàgrafi contaloner, no? No ho crec. Per molt que a ell li agradi el que faig jo, i a mi m'encanta el que fa ell, però no ho crec. Ja estima. Tornem de nou cap a la sala a l'estona. A veure, què ens tens preparat per aquest concert? Jo ho preparo tot sempre els últims 5 minuts. Sí? Jo tinc més de 200 cançons. Llavors, evidentment, hi ha algunes que toco més, altres que toco menys.
Sí que tinc ganes de fer una mica una miscel·lània dels últims discos i presentar, anticipar dos o tres de les noves que van al vinil. Bé, bé, quin regalàs. Com a avançada, no? Però realment el repertori el faig amb una cervesa abans de començar, quan ja he provat so. Estic a la barra amb la llibreta i el boli. A vegades em trobo algú que em ve a veure i dic, eh, hòstia, alguna petició? I a veure si me'n demanen una meva...
que la tinc clara i me'n recordo bé, l'apunto i la faig. Vull dir, el repertori no és fixa mai. Això és tota una aventura, que m'estàs explicant, eh? I també una odissea, perquè tu imagina que te'l demanen i insisteixen en alguna cançó determinada que en aquell moment no et ve present. A vegades em passa que em demanen una cançó de fa 20 anys, que fa temps que no toco, i faig així...
un repàs mental, a veure si me'n recordo bé de la lletra i dels acords, i si no me'n recordo els dic, mira, perdona, però aquesta no puc, i ja està, no? Però generalment em demanen cançons que he tocat molt sovint, i llavors no tinc problema amb fer-les, no? Que bo, que bo. Quin és el que més, que et va sorprendre, de dir, ostres, sé que ara potser t'estic demanant aquí ara mateix un exercici de memòria, però jo dius, ostres, és que aquesta, aquesta no et toca... Ai, perdó, clau i la paraulota, eh? Cançons del primer disc...
I algunes me'n recordo i altres no. Si em demanen anar aquí en Jamaica, no hi ha cap problema, perquè l'he continuat tocant 20 i escaig anys. Però a vegades em demanen una raresa, que fa 15 anys que no l'he tocat, i això demana perdó i dir, mira, aquesta no... Canta-me-la a mi, canta-me-la a mi, canta-me-la a mi, mira, puja, puja a l'escenari.
No, no, no l'hi has dit, això. L'Editor, per exemple, és una cançó antimilitarista que jo vaig fer fins al tercer disc, el 2005, a Pobratòrio, i moltes vegades me la demanen, però és que és una lletra llarguíssima que fa 15 anys que no toco i no me'n recordo, la veritat. Dius, a veure, sisplau, eh?
A veure, diu, si voleu, me l'espotiu al bancà amb el que convingui, i des d'aquí l'anem escoltant, eh? Si vos busca, sí, busca Soldaditos, que està en el meu tercer disc, i si la veu punxar, és xula, perquè a més hi ha unes veus també tarragonines. Què dius? Qui són? Ja el Charlie Elijas venia recitant, sí, les guitarres el fa el Juan Sarpa, el Miguel Sanón, vull dir, és una cançó que està gravada a Tarragona.
Miguel Zanon, que fa molt poquet que ha començat el món de la música, tu ho saps, no? Ara està en un projecte molt xulo que es diu Delani en Boni, o Boni en... No, Boni en Delani. Sí, sí, sí. Que són els dos cap amunt i cap avall i que juguen una miqueta, precisament, a lo del Boni en Clay. No? Aquesta juguesca, aquesta clocada. Mira-te-la, mira-te-la, que la tenim aquí, de sol d'edictors. Puro y rodeado de extrañas compañías.
Saps que t'anava a preguntar, perquè moltes de les cançons del sobrino, que a més a més tu ja sempre has estat punyent amb el que passava en el dia a dia i el que hi havia en aquell moment, no estem tan lluny, eh? Del que potser cantaves fa 20 anys o 30, eh?
Te la dones quan? Jo a vegades em trobo que coses que estan passant ara, jo les temia, potser passarà això i ha acabat passant, però em passa a mi humilment, passa amb gent molt millor que jo. El que George Orwell va denunciar fa quasi 100 anys, fa 80 anys, que en 1984 és que tu mires el que està passant ara, el control que té el poder i el control que tenen els multinacionals i els governs sobre la gent,
i s'ha complert pas per pas el que ell va profetitzar, no? I a més a més, terroríficament, eh? Profetitzat, eh? Perquè pensàvem que no arribaríem mai al que estem veient i de quina manera, i sobretot jo crec que ens estem tornant com a immunes, ja no ens movem? Algunes vegades ho comento... No, bueno, una hermana no te vigila, no? I ara, o sigui, tenim un micro ficat al WhatsApp...
que és legal que ens escoltin tot el que diem, i tu dius, jo què sé, dius Mongòlia, i el dia següent tens anuncis de vols a Mongòlia. I a la gent li sembla normal. A mi no, eh? Me fa por, eh? Els passos que fem, on estem...
el que comprem, el que ens interessa, quins vídeos hem vist, els algoritmes aquests que a més pensen que aquest avís a això li agradarà. Jo, doncs no, a vegades no, saps? I és veritat el que dius, que ara ja ho hem trobat com a normal. Resulta com a curiós, no? I no li donem la importància que té que tu diguis m'agradaria comprar-me un sorbet de llimona i a partir d'aquí moment te surt el sorbet de llimona, com fer la llimona, d'aquí moment l'arbre de la llimona...
I tot el que té al voltant, hi ha com un... et tapadreguen amb tot això. Sí, sí. És molt heavy, eh? És un món que va com molt de pressa, que no podíem somiar, no?, què passaria això. I és l'inici, eh? Perquè ara ja, o sigui, molts continguts que veus a Instagram, a Facebook, on sigui...
És que ells no són irreals. Les ha fet la intel·ligència artificial i diu, sí, vale, sí, és molt divertit, molt guai, sí. Una liga que agafa un lleó... Però això és mentida, sí. És perdre temps en coses absurdes, no? És clar, és que ens donen molt de circ. El pa just i necessari com per arribar, no? Sí.
Bé, doncs jo des d'aquí demano pel Sobrino del Diablo un Golden Music Award, un Grammy, o que que ho vingui, a veure si passa, a veure què és el que passa. Ja sabeu, els premis aquests estan pactats des de mesos abans. Doncs ja està, els pactem i que t'en portis un. Vinga, va, si és possible.
Ara, per ara el nostre premi, ens podem veure aquest dissabte dia 28 a dos quarts d'onze a l'estona a la plaça dels Sedassos. Recordem que estaràs amb tot el bo i millor que ens dones i que des d'aquí, com sempre, donar-te les gràcies, sobrino, i que necessitis a qui ens tens, eh? No, jo encantadíssim que m'entrevisteu sempre que vingui. Això és un privilegi per mi. Ja ho sabes. Si dices més, lo dejo en todo.
Gràcies, Sabrina del Diablo. Molt bé. Gràcies. Adéu, adéu.
I amb ell, i des del disc l'any 2014, Frankenstein, amb aquest blus del doctor Horroris Causa, nosaltres tanquem avui el lastre programa. Demà farem un petit especial dedicant-nos en un principi. Anirem cap a Cambrils a passar una miqueta de por per aquest cap de setmana, a banda de també molta màgia, i després el reunir amb salsa. Això serà demà. Gràcies per escoltar-nos. A la...
Adeu. Miedo con prisa, miedo sin pausa, este es el blues del doctor Horroris Causa.
Todos tememos al cirujano, al funcionario y su trato inhumano, al boogieman que es el hombre del saco o a los nostálgicos del tío Paco. Miedo a mi pancreas o a mi vesícula, miedo tal vez a una muerte ridícula. Oh, yeah.
Miedo con prisa, miedo sin pausa. Este es el blues del doctor. Horror is causa. Dale, Yorcelli. Well, all right. My man's got the blues.
Bona tarda, són les set.