Bé, del tot del tot no les podem baixar perquè, si no, a través del YouTube no es veuria la lei si no pot ser.
Però mira, el so ja... Com que dóna vidilla. Aleix, hola, què tal, eh? Molt bona tarda. Com estàs, eh? Doncs cansat, perquè he vingut corrents. Home, podràs haver fet màgia. Això sí, em dóna a mi una taquicàrdia aquí, que m'apareguis de cop, sense avisar, eh? I una mica de fum i pum, l'Aleix. No, no, això no m'ho facis, eh? Brutal. Jo crec que canviaré el Cet Ibiza i me compraré una escombra. Faré com Harry Potter, que és més fàcil de aparcar, saps?
La deixo aquí? Eh, de tu i jo. Jo sempre prefereixo la porta màgica del Doraemon. Home. A més a més, allà pots anar quan vulguis i on vulguis. És una passada, eh? Clar. Però t'has fixat que sempre, ojo, aquí. A veure, a veure, amb el que has de dir, te'n recordo que estem encara a l'horari infantil. Horari infantil, però tu saps? Ja ho pot dir, perquè ho veuen els xiquets. Quan obrien la porta, sempre anaven a parar al lavabo de la Shizuka? Home, però per què?
Bueno. Va, veus? Bueno. Tu ja saps el que sentia, ja saps qui, per ella. Bueno. I clar, és una miqueta, jo crec que era pensar la Shizuka, i la Shizuka sempre estava dutxant-se. Aquesta chica sempre estava a la banyera. Dius, xato, pensa en un altre. No, te deia, on t'imagini? M'ha sortit a Donaimon, eh? Ha sortit, eh? Diu, on t'imaginis? Bueno, doncs nen, no t'imagini.
Però el que passa és que ell volia anar on estava la Shizuka. Que és amor. Clar. El fons és amor. On estava la Shizuka? Ell estava molt lluny de vegades dutxant-se o banyant-se. Sempre què? Estava allà, pobre xica. Ens van deixar clar que era una noia molt neta, gràcies. Això sí, eh? Neta i polida, com una mala cosa. I cuinava. I cuinava, feia tot. Mare meva.
Bé, ja està. Deixem el Doraemon i la seva porta màgia i companyia i tornem cap aquí perquè tenim una cita amb tu i a més a més una bona cita que té a veure, no sé si directament amb aquesta especialitat que he posat aquí darrere, aquestes noies màgiques i divertides, especial Halloween, màgia i comèdia. Com es viu la màgia i la comèdia? Precisament amb aquest Halloween.
Mira, vaig descobrir... Aquest espectacle va començar l'any passat com a idea molt boja, de...
d'intentar introduir una miqueta el terror dins d'un espectacle de màgia i t'he de dir que funciona tan bé. Tu es pujo el sou i tu es... Nooo! Funciona tan bé. Tindreu més impostos. I tires coses. Això és pànic, això és pànic. Hola, bona noces i ministro de Hacienda, ja corren tots. Hola, què tal? Però és un espectacle que m'ho passo, ho faig molt poques vegades perquè els dies de la castalla de Som Poquets ho pots fer cada setmana però m'ho passo tan bé fent aquest espectacle.
Però això vol dir que també s'ha de modificar molt el que ja fa, s'ha de canviar algun color especial d'alguna manera. Canvien els números, es transformen en una miqueta rotllo espiritista, rotllo de... Encuentros en la tercera fase. Explica'm, explica'm tot això. I ara això ve a veure amb un tema que t'he portat una mica gustós i és el següent. Vinga, va.
Fem ràpida la promoció, aquest divendres 31 a les deu i mitja a la nit a l'Eixample Teatre de Barcelona. Que ara direu tots, no hombre, pero es que jo ja tengo planes. Escolta'm una cosa, els plans que tu tens són, fota't en una discoteca per la nit. Tu has de fer anar abans al teatre i quan surts el teatre te'n vas a la discoteca. Perquè és una nit de cachondeo, de terror i de molta màgia.
Imàgia potent. I parlo de l'espiritisme, perquè fent una miqueta de... Sempre m'agrada fer una mica de recerca quan vinc aquí de coses, perquè venir buit no m'agrada. No, no, no. I vaig descobrir que el dia 31, Halloween, o Castanyada, se celebra el Dia dels Mags. Anna! Sí, sí, és el Dia dels Mags. En tenim dos. Un que és el gener, que es diu el Sant Juan Bosco, que és el nostre patró.
Però hi ha molts mags que celebren el dia 31, dia de la màgia, perquè va ser el dia que va morir Harry Houdini. Ostres, han mirat per tots, eh? Han mirat per tots. Sí, sí, sí. I et diré més, per què té a veure amb el tema de l'espiritisme? Harry Houdini, tothom el coneix perquè era un paio que s'escapava dels llocs, el lligaven i s'escapaven, però el que no sap la gent és que era un desenmascarador, ojo la paraula, un desenmascarador,
De médiums. Que ara estava jo per aquí, el desenmascarador que el desenmascarat. El desenmascarador serà, eh? Va sortir bé. El desenmascarat. Ell no creia en el més enllà o almenys en les médiums com a tal. Sí que en creia fins que quan ell era jove tal, jove prepover, va morir la seva mare. I el van ensarronar. I el van ensarronar. Com ho veig. És que ho estava veient.
Perquè ell era maguzo, era mag, i va dir, a mi no me la culàs. A més, dius, mira, aquesta clau, això ja ho feia jo abans. Això ho feia jo. Home, per l'amor de Déu. Però ara ve el misteri més xulo, que és que quan va estar a punt de morir, li va dir a la seva promesa que prometria tornar-la a veure cada 31 d'octubre per visitar la seva dona.
Perdó, quina por, eh? Què vols que et digui? Una cosa que tu diguin així, així, abans de morir i que a més a més tu li diguis, sí, carinyo meu, així estarem junts. Així estarem junts. I el nostre amor continuarà per los siglos de los siglos. Mentira, mentira, això de los siglos de los siglos.
El que passa en tres anys, com a molt, allò per allò del dol i tal i qual, i tornes a enamorar, i clar, què fa aquell home tornant-te a veure el dia 31? Doncs arriba de morros. Espantant. Espantar-te. A tu i jo i el nou. A tu i el nou. Bueno. Avui dia, però seria res, que hi ha allò parelles de quatre persones sigui... Per això, i us... Mira, mira, fes cua.
Si a vegades no en tens en una, què feu en quatre, per favor? Doncs imagina't, hi ha gent que ho fa, eh? Que jo tampoc ho entenc. Però a veure, que jo crec que això és, no sé, organitzar-se. Un Excel. És organització. A veure, dilluns, a veure què passa, dimarts, dimecres, i anar fent, i anar fent, i anar tocant, a veure què és el que és. Doncs com ho he llegit, n'he quedat de pedra. Això del Harry Houdini no ho sabia, que eren aquestes raons. Que Harry Houdini va morir en un dels seus, no? Sí, però saps quin va ser el truc? El que li va fallar.
Sí, però saps quina era en si? Quina era? Tothom es pensa que es va ofegar o allò que... Clar, clar, perquè va estar dintre... No va ser així. És que no me'n recordo, com ho puc dir? Que no és una piscina. És una vitrina. Exacte, una vitrina plena d'aigua, a la qual cosa el lligaven amb cadenes... I ell escapava. I ell havia d'escapar-se i, a més a més, apareixia en una altra punta de l'escenari, la majoria de vegades. Correcte. Doncs aquesta és la llegenda, però no va ser així. Ah, com va ser? La realitat també va ser en un joc de màgia, però és molt curiós, eh? És que mira a on arribem els mags.
Harry Houdini, al seu espectacle, feia un número que era capaç d'aguantar el cop de puny de la persona més forta del públic. Ell el que feia era buscar a la persona que fos més corpulenta, la feia pujar a l'escenari i ell li deia que li havia de fotre un cop de puny a la panxa. Però està boig. Estava preparat. Ell tenia una...
I sortia sempre bé. Fins que un dia, lo típic, hi ha aquell públic que es vol fer el xulo i diu voy a desenmascarar el mago. I es va esperar que la funció acabés. Es va esperar a la porta.
del camerino de Harry Houdini i quan Harry Houdini amb la guarda baixa va sortir del camerino, li va dir aguanta esta, pam, i li va donar. Ell va aguantar la compostura, però ja li va rebentar, es veu algú i a poc a poc va anar morint. Va ser una muerte lenta del llit, típic d'aquests anys, per un cop de puny.
Ostres, però això t'ha trencat ara mateix el romanticisme que jo tenia, eh? Però jo li do el romanticisme que és fins on arribes per aguantar el teu personatge, saps? Clar. No, i a més a més, després, és que m'imagino que aquesta persona devia ser un fan. Segur? Una mica, fins i tot, no sé si dic decepcionat o… Un fanàtic. També, mira, no t'ho volia dir, però la idea seria aquesta. Sí, un fanàtic. Estava pensant ara mateix amb el senyor John Lennon.
Que precisament la persona que el va matar era un fan, incondicional. Una persona que s'havia tornat, bueno, que va començar o que volia d'aquella persona més del que la persona era. Que moltes vegades jo crec que passa. I potser és el que li va passar també al senyor Houdini. Sí, sí, però com som els mags i on arribem per...
On arribem... Clar, és que li feu al·lusions. Per un joc de màgia, eh? Però clar, no s'ho esperava, però home. No s'ho esperava, però suposo que tindria alguna tècnica, alguna cosa, ara no ho sé, no he pogut parlar amb ell, no coincidim mai, però... Hi ha una cosa que es diu Ouija, i ara... Allò, tu sabies que la Ouija... Avui, curiosidades con el mago. Digues, digue, va. Sabies que la Ouija va ser una de les joguines més venudes quan es va inventar? Era venuda a les jogueteries com a joguina domèstica.
Sí, que no sabien el que tenien entre mans. Pobres xiquets, eh? Totes les cases americanes en tenien una. Sí, sí, sí. Va ser la joguina més venuda. Com una pistola. Tens una pistola o una guija allà al costat? Però mira el que et diré ara, eh? Ojo al dato. Més venuda, o sigui, estava per sota del Monopoly. O sigui, que era un joc de taula. Era un joc de taula familiar. Anem a trucar els fantasmes. Vinga, va, xiquetets. Apropeu-vos tots. Estimats oients, googlegeu-ho perquè és molt fort. I...
va canviar la moneda que la gent li tingués por gràcies a la pel·lícula quan va sortir l'exorcista.
que ja van veure i dir, ui, aquesta xica me surt per les escales. A la nena li gira el cap, ma filla. Home, i a més a més tira coses verdes, que deu venir i parla estrany. Sí, sí. Parla estrany que si li posa el nus a la gula, que a la xica... Dóneu-li un àlmacs a la xavala. Alguna cosa que està, que s'ofega, eh? Que està, tranquil. Mira, i després quan fa la tos aquella... Que comença a treure el pobre mossèn d'Alegrent, mira com el deixa. Jo plegava, jo si fos el mossèn en aquella pel·lícula diria, s'acaba.
A cagar. A la nena aquí, home. Que vives a cagar la vida, home. La xiqueta aquí. Home, sa mare que s'encarregui. No és el dimoni, està malcriada. Són coses de niños, anda, són coses de niños, por el amor de Dios. Ai, Déu meu. Esto ya no lo tienen los niños.
Estava el criat de la nena. Home, jo estic baixant per les escales. Què no t'has ensenyat ta mare? Treta, dona. Lleva l'alfició. Lleva l'alfició. Però aquests temes d'espiritisme abans eren normals. L'espiritisme era una cosa que era com... Ara encara hi ha gent que té consultes a llegir el tarot i llegir les mans, encara estan. Sí, sí.
Però és que abans era anar més enllà i anar a fer una sessió espiritista. Anaves amb la família perquè era el complet del iaio i el nostre i avui parla amb el iaio. I anava amb tota la família a fer una sessió espiritista.
Mira, ara t'aposaré la música d'aquí de fons, la de Conjuring, la de los Warren. Ojo els Warren, eh. Ostres Warren, eh. Canvio de feina. A mi m'agrada molt. El que passa que no puc veure les pel·lícules. Me'l posa molt nerviosa, ara ja. A mitja, jo. Ara posem aquesta veu així de pua, ara. Doncs a mi el que em passa. Que posa en el ritme, eh. És que ara veus el senyor aquella monja, aquella que entra. Ah, mira, Laura, segui, segui. Hòstia de monja. Però quan veus les fotos del final, que allò és real.
Clar, i que a més a més, després hi ha els diferents documentals que s'han fet sobre la seva vida, dels Warrens. Jo ni crec ni deixo de creure. Saps allò de si el riu suena escau a lleva? Jo sí que crec. Sempre he pensat que... Jo n'he viscut mai, eh? Toco fusta. Nosaltres som energies. El que passa que hi ha energies que marxen i d'altres energies que estan apagats a la nostra terra, ja sigui a les persones que ha estimat o a les persones que volen encara estar a prop.
Que guai. I aquí estem. Avui dia la gent em diria que tòxic o no. I això, sí, però la idea seria aquesta. Ja va. Seria aquesta. Ah, marxa, home, eh, per l'amor de Déu. Segueix el teu camí. Ostres, són temes que a mi m'agraden i no els practico, perquè a mi que... Si ja com està el llum avui en dia... Tu fas màgia. Jo faig màgia, el meu. És diferent, que el teu és d'entretenir, de posar coses boniques. Amb aquest espectacle m'agrada posar-li aquest rotllo que ho diguen...
Potser m'escapar un pedete, saps? I els queixes aquests també te surten? Els queixes, sí, mira, cada dia 31 jo m'aixeco pel matí i dic un mosquit o un mossegat, saps? Oi, oi, el senyor Dràcula. Dràcula? Ai, Dràcula, un altre tema que a mi m'he apasionat, eh? Que també és bastant tant el romanticisme, eh? El senyor Bram Stoker ha fet molt de mal, eh? Jo vull parlar en totes les produccions de Hollywood,
el que han destruït aquest... Vinga, anem a la part filosòfica. Fixa't en les històries Dràcula i Frankenstein. Ah, tot bonic, dintre del què. Però bonic en el sentit, mira, si tu mires la novel·la de Dràcula, l'analitzes, jo quan ho vaig llegir,
Quan la vaig tancar, vaig fer un... Oh, que bonica és! Quina història d'amor! Que romanticisme! Més bonica! I et parlen, i tothom... O sigui, per què Dràcula no es pot mirar als miralls? Vinga, va, no sabem escalar-lo. Per què? Perquè es té vergonya de si mateix. No és que no tingui reflexes, sí que es pot mirar, però no es vol mirar a ell a la cara. Els crucifixes no els vol mirar perquè ell diu que Déu l'ha traït per matar la seva dona.
Clar, és que a més a més partim d'aquí. A veure, ell va haver de defensar la seva terra deixant sola la seva família. I quan va tornar es va trobar la seva família morta i a partir d'aquí va maleir tot el que creia en aquell moment que era Déu. I aquell fet que el condemnen a viure a l'eternitat fins que trobi un altre cop l'amor o la seva... És preciós. I Frank Einstein m'agrada més perquè et fa la pregunta de quin és el verdadero monstruo.
Clar, els que volen cremar-lo viu perquè no l'entenen. Un ésser nou al món que ningú el pot entendre i decidim apartar-lo, cremar-lo i rebutjar-lo quan ell, al final, el que fa, un espòiler, és carregar-se el seu doctor i dir que m'has portat al pitjor lloc del món, que és el món.
I dic, ens estem, o sigui, hem d'anar més enllà gent. Quan llegim un llibre, no nos quedemos en lo fácil, que els llibres de terror, sí que visca el Hollywood tot el que ha fet, però analitzem les històries. Sí, sí, sí. Analitzem-les, que són precioses. A més, de veritat, eh? Sí, sí. I això, que quedin només en històries. Exactamente.
Però a veure, el senyor Bramastocker va fer que Dràcula, que dèiem ara, és molt romàntic, però el blat, l'empelador, no ho era tant de romàntic, eh? Aquest senyor, a veure, defensava la seva terra i els empelava a tots. Que m'han dit que el castell, que tothom, ojo, castell a Dràcula, dius, arribes allà i és com un xalet que no és allò...
Que no és una cosa enorme. No és allò com pinten les pel·lícules, que sí que és un... Però es veu que era una casa on baranejaven, que era on no residien tot l'any. Ah, se va fer el Castell Castell. Clar, com te'ls veus a les pel·lícules, que estan a dalt del dot de la muntanya, que hi ha un camí així com de pedres... Amb un carruaje, sempre. Exacte, i a més a més, amb un munt de ponts, fins que no arribes allà. Que dius, mare meva, pont, muntanya, pujada, cavalls... Ves de dia, ves de dia.
Que a més a més això, si aquí algunes vegades se la rambla no s'hi veu. A mi m'ha passat, a mi m'ha passat anar cap a Torreforta. Acaba de passar. No hi veig. Hem comparat Transilvània amb Tarragona. A veure, a veure, entenem-me, enteneu-me, que alguna vegada, segons quines hores, no ho veus. Fa por igual. Clar.
Tarragona de nit. I algun que un altre vampir, mira que no hi hagi, eh? Ostres. I no hem d'esperar Halloween, eh? No hem d'esperar Halloween. Ni per la castanyada, eh? Doncs aquí faig moltes... Bé, clar, fer de vampir en un espectacle t'ho tornen tantes bromes. I com és aquest vampir? A veure, com és? Com ets sobre l'escenari? Què passarà aquest cap de setmana? Què passarà aquest dia 31 a l'Eixample Teatre? 31 a l'Eixample Teatre. Veureu un espectacle...
No, torno, ojo, que tinc l'altra, t'ho he dit, el dia 29 de novembre, apunteu, eh? 29 de novembre, va. Tornem al cau amb una altra nit golfe, perquè la primera va anar espectacular. I tu aquí a la ràdio, eh? Eh? I tu aquí, abans, a explicar-m'ho, eh? Clar, home. Però quina nit d'aquest any, o sigui, aquest, no, aquest nova nit golfe, venen convidats. Venen convidats especials, més golfos, igual que jo.
Bé, però així ja en parlarem. Així ja en parlarem. Ara anem a veure com es fa una nit de màgia, especial precisament Halloween, per aquí 31, vinga, així com aquí, sense pensar, 31 d'octubre. 31 d'octubre. Vinga, va, sense pensar, a la loco, a la loco. És un espectacle on es respiraran moments de molta tensió, moments on la gent del públic veurà exercicis
d'espiritisme, de con el massa ya, però imagineu-vos que aquests exercicis d'espiritisme i de coses una mica tenebroses les fa un vampir que li falta una mica una patata pel quilo, sabeu? Perquè...
Us heu d'imaginar, a l'Aleix Vidal... Ara m'has agradat una patata pel quilo. Vaig sentir l'altre dia una encara més bonica que és... Una més bonica que és... Te l'agafo, eh? Sí, sí. No ets la cervesa més freda de la nevera. Aquest és brutal. Oh, que bonic! Aquest és brutal. Però aquesta és romàntica, fins i tot, eh? No, és que no és la cervesa més freda de la nevera. No, no, no. Ho podria ser. Ho podria ser. Oh, oh, oh. Però és una frase molt bonica. Això és un desig, eh? Sí. De dir, el quiero y no puedo. Estàs apropant-te, estàs apropant-te. Sí, sí.
Doncs un espectacle... Imagineu-vos que la figura que ja coneixem de l'Elis Vidal Limus, segon vampir... Sí, ja inicies així l'espectacle? L'espectacle inicia amb un ambient de molt de terror, de molta foscor, de molt de fum, de música tenebrosa i de cop passa alguna cosa a l'escenari on es trenca tot i la gent diu, vale, és l'Elis Vidal, ja... Ja veu per on vas. Agafeu les criatures que vaig per vosaltres. Ai va, sí, ja sabem el que passarà. I riurem molt, riurem molt perquè...
Quan hi ha situacions de por, el cos reacciona com a acte defensiu en riure. No us ha passat que anem amb un túnel del terror? I fa... I busques provocar-te el riure. Doncs a això vull jugar. És aquest joc meravellós. Jo soc terrorífica dintre del túnel del terror. Qualsevol túnel del terror jo soc pitjor que ells.
Tu ho passes malament? No, no, que va. Vaig parlant amb la gent. Oh, quina cara que tens, quina mala cara, i aquesta xica que no pot dormir. Exactament. No pot dormir. Si vaig espantar jo sense voler al túnel del terror. Ara farem, aquí obriré el muc a l'aix. Jo vaig estar treballant a Port Aventura. I què tal? Jo, o sigui, ho vaig deixar per temes que no parlarem ara, però quan jo estava treballant allà, que estava d'actor amb això del terror, estava a l'entrada.
Val. Allò típico de bienvenido. Ah, tu és el que donaves la benvinguda. No toquies a nadie i aquestes coses era jo. I tu saps el bé que m'ho passava? Quan venia la típica parelleta d'imatge molt gràfica, el típic gorra cap enrere cadenes la nòvia amb xanda l'Adidas. Va, tia, apunte. Que no, cariño, que no, que no. Que tengo miedo. Que no, que ja passarà, que tots són amigues meu. Doncs jo els agafava i deia…
us poseu davant. Que no, macho? Davant. Hasta que no us poseu davant, no avança el grup. No avança. Bueno, home, es posaven davant, era 30 segons, posava l'orella i sentia, me cago. I jo, gràcies. Que cruel, quin despiadado eres. Sí, perquè aquests que entran de gallitos, eren els millors. Els que entraven de gallitos, a mi no, quan entraven dos o tres col·legues, que no. Home. I després es barallen entre ells, eh? Hola, pandeto, Joni, pandeto. Vinga, tira, tira, a veure què passa.
Però sí, la por... És que, a més a més, t'he de dir una cosa. Jo crec que aquí, com es juga molt amb els ambients, que això es fa molt bé, es juga amb els ambients. Clar, tu entres ja, com dic jo, amb la codificació que alguna cosa t'ha de passar.
Normalment, a veure, esperes que t'espantin, perquè això ho esperes, ja vas a un túnel que et posa... Túnel del terror. Si fos el túnel de la risa ja saps que aniries a riure. No hi ha el fos d'entro. O el túnel de Navidad, ja saps que vas... Correcte. Vas predisposat a una cosa determinada. Però, clar, no t'esperes...
Clar, tu vas caminant per aquell lloc, saps que en algun moment t'ha de venir i no saps de quin racó algú en surt, algú que te surti. Però és que de cop i volta a mi jo te sents una serra o te notes alguna cosa que saps i a pell d'apuntat. Ara ho dic jo, eh? Sí, sí. I notes que alguna cosa dius, ostres, això va més enllà, eh? Sí, sí, sí. I veus que els nervis que dius tu comencen a trair-te i dius, o comença a riure. I aquí canvio la pel·lícula o em dona un atac de nervis que aquí me quedo...
Me quedo que m'han de portar cap urgències perquè no me moc. Que això també us haurà passat. Jo he tret, ara no, això ja no és per fer broma, però jo he tret infarts. No, no, no, en sèrio, eh? La gent, la gent fatal. Jo he hagut de tornar a entrar. A veure, hi ha situacions divertides perquè treus nenes o nens, o pares i mares, eh?, amb atacs de pànic i llavors, clar,
Jo que posava la deu així, de cop, hola, no, que em dic aleix, tranquil. Però se m'oblidava que vaig molt maquillat, saps? I jo, saps, se t'oblida. Vaig molt de bones... Està parlant encara pitjor. Que no me toques, que no me toques. Eh, que no, i jo, ah, la sang. Oh no, ven, va, ven. No mires, no mires, sigue mi vot, sigue mi vot. I després, sí, hi ha dies que...
te miraven i deien, vale, com que els has de mentalitzar que hi ha una persona allà baix que ningú et farà mal, ningú et tocarà, ningú et farà res, però el cap és, o no, ara el parc meravellós que hem fet ara a Barcelona, a l'Orland. Ai, no he anat. No hi has anat? No, no. Doncs hi ha passajes, més que passajes, són experiències en què tu has de firmar un consentiment. Tu has de firmar un contracte abans d'entrar
Perquè t'agafen, o sigui, hi ha uns nivells. És el nivell 1 que és, entres i no et toquen res, i te marquen amb una creu al front. Si portes una creu al front, amb un maquillatge, és base que t'espantin. Si te'n fan dos, potser t'agafen o t'estiren o te'n poden carregar, inclús, no? Però si te'n fan tres, hi ha gent que surt dels passagers sense samarreta o ple de sang artificial.
però ple de sang, o fan veure que es vomiten damunt. O sigui, diuen l'experiència al 100%. I hi ha molta gent que ho fa. És viure el terror a tope. T'ha cridat, tu, de poder anar o què?
A mi, però en el cas que entri, em poso una creu. Sí. Jo em poso una creu. Jo també. Si fos... I mira que me veus aquí i tal, però depèn de quina situació soc. Soc pruca, eh? Home, no. Tu ja saps la previsió que pots arribar a tenir. Dius, a veure, jo et sé fins allà on aguanto. I a partir d'aquí, mira.
Però pareixo ser espectador, només. Sí, però és com és el... Sílvia, el cap és una passada. No t'ha passat que vas pel carrer, imagina't. Has quedat a fer unes cerveses allà a la plaça La Font. Marxo, marxo, vaig agafar el cotxe. A les 9 de la nit, 10. Vas per un carreró, per allà.
que no hi ha ningú, que hi ha faroles, que hi ha llum, i el teu cap te fa girar. Te fa una pel·lícula. Te muntes una pel·lícula, te gires, i jo penso, què et gira si no hi ha ningú? Si no has sentit res, què busques? Ara et diuen això. A mi em passava a la piscina. Club Natació Tarraco, eh? Jo al migdia, quan anava, estava sola. A la piscina de cinc metres.
Nedant. Tu nedaves... Sola. Sí. Però sola. Clar, no sé per què em venia la ment, que si piranyes, que si tiburón... No pot ser. I miraves baix. I mirava baix, tot arreu, al final arribava un moment, algun dia havia de sortir. Ostres. Perquè, clar, l'última de les pel·lícules de piranyes se ficava per piscina, se ficava per tot arreu. Ostres, clar. Clar, qualsevol sorollet, una miqueta més raro de l'hoquei, ja estava, ja està. Cuidau, tiburón, la psicòsis que ha creat la pel·lícula tiburón, eh?
I que encara crea. Perquè, clar, a veure, els taurons estarà allà, però som nosaltres que anem a invair, eh? Ah, hi està. Però que mon germà socorrista m'ho explica més una vegada. Un tauró no t'atacarà mai.
Si un tauró menja peix, el que fa és l'olor de sang. Si jo faig un tall i vull pa allà, come, doncs dirà… Toma xato, toma xato. Potser, claro, potser que estigui torrant. Les bodes m'hi convides, no? Claro. Però és un… No els heu vist quan a vegades aterren a les platges? Si estan malalts. Ni uns miren. Ni uns miren allà, m'ha perdut, m'he perdut. Tens allà un senyor fins dalt de crema, doncs no me lo he comert. A més me relliscarà. A més me relliscarà.
A mi em pujarà l'oli i tot, i diu, deixa, deixa. Que la por és una passada. I en el món dels mags, ara t'ha anat a un altre punt que t'he portat, hi ha jocs de màgia maleïts. Com que maleïts? Explica'm. Hi ha un joc de màgia bastant antic, contemporani a Harry Houdini, que és la bala atrapada. Uau. La bala atrapada. El joc era el següent. El joc s'agafava un voluntari, se li feia escollir una bala,
La bala es carregava dins la pistola. Sí, sí. El voluntari agafava la pistola. I jugaven a la ruleta. No, el mag s'allunyava i feien disparar i el mag atrapava la bala entre les dents. Quis dius! Aquest joc de màgia... Però això és una bogeria. És una bogeria. Bueno, la llegenda explica que el mag que ho va crear va dir amb un espectador que farien un duel i ell guanyaria. I quan el mag...
es va girar, allò típic que es posen esquena contra esquena, i va donar tres passes, l'altre, traïció, va disparar per l'esquena, i quan el mac es va girar, va atrapar la bala amb les dents. Això és la llegenda. A dia d'avui, són molts, molts, quan dic molts, no tinc la xifra, però molts macs que han mort fent aquest joc de màgia.
Aquí a la televisió, Anthony Blake, si està al vídeo a YouTube, és impressionant veure com el fa. Va sobreviure, va fer el joc de màgia, però és un d'aquests jocs que diuen que estan maleïts pels mags perquè són tants que no els va sortir bé. És un joc que el surt malament. És que, a més a més, la velocitat de la bala és que és immensa. Jo no sé a quants quilòmetres hora pot arribar a anar, però, clar, l'has d'aturar no és una mà.
És una boca. Amb les dents. Clar, però per això dic que és una boca i està molt a prop del cervell. Quan qualsevol cosa, un moviment que no acabis de fer bé, te'n vas. Hi ha secrets, hi ha tècniques que hi ha darrere, però si mireu el vídeo d'Anthony Blake, a més, ell afegeix un detall molt bonic, que és que a meitat del trajecte posa un vidre.
perquè la gent vegi l'impacte del projectil. És una passada. Jo, quan ho vaig veure gravat a casa, que ho van emetre al 90 i pico,
I ho perds de punta. Però això també és mentalisme o no? Això és... Perquè també juga precisament amb la ment de qui ho està mirant? No, mentalisme no, perquè és real. Clar, clar. O sigui, no és que estigui passant a la teva ment, és que està passant real. Clar, que tu veus que algú està disparant aquell tret i que aquella bala surt i que arriba fins on està. Sí. De mentalisme es feia un acte, molt que aquest, aquí veia l'espoiler, pel meu nou espectacle de l'any que ve, que ja tornaré a parlar, que estigui fent un espectacle 100% de mentalisme,
Hi ha un número que es feia al segle XVII que es deia l'oràculo. I l'oràculo era que la gent abans d'entrar al teatre, al mag li escrivien amb un sobre una pregunta o alguna preocupació que ells tinguessin. Aquell sobre es tancava i el mag a la urna posava la mà, tria un sobre i amb el sobre tancat endivinava de qui era, qui l'havia escrit, quina era la pregunta i li responia. Ah.
La seva pregunta. Jo estic treballant per arribar a fer aquest joc a l'espectacle l'any que ve, perquè és un homenatge, vull fer un homenatge a aquells mags que tornem, que jugaven a ser espiritistes, que jugaven a que tenien aquest do de poder comunicar-se amb el Massaià i el Massaià, i... I és una meravella... Aquell joc és una meravella de joc, perquè has de crear un ambient, has de crear una situació, has d'aconseguir la gent entri en aquest rotllo tan...
És fantàstic, eh? És fantàstic. Tinc unes ganes que vingui l'Aiminent ja perquè m'ho expliquis i m'ho facis aquí a la ràdio. L'any que ve quan l'estrenem haurem de veure-ho en directe. Clar, clar. Alguna vegada m'has de fer un joc aquí. De mentalisme. Sí, el que vulguis. El próxim dia me preparo un joc de mentalisme. I que la gent a casa, al sentir-lo, el pugui entendre, que també en lo viven. Clar que sí. Me poso aquest repte. Vinga, va. A tope. Fem-ho. Sí, sí.
Bueno, hem de dir que, gràcies a Déu, estàs aquí amb nosaltres avui, perquè de camí cap aquí t'ha passat de tota la carretera. Que m'estava dient, és que de veritat, jo no sé com la gent condueix. Per això hem fet una miqueta aquí la broma a l'inici de la conducció, per treure-li ferro, però que és veritat, aquí t'he de donar tota la raó, perquè la gent ara mateix, a veure, senyors i senyores, senyoris, sisplau, fixeu-vos...
A les senyals no es pot girar a l'alçada de l'eroski, en el semàfor, que ja no es pot girar allà a l'esquerra. Hi ha una línia contínua, a terra, groga. I a més a més, al dintre del propi semàfor, està la senyal que no es pot girar. I si entres al principi de tot, hi ha una pancarta superbonica, que posa que està prohibit girar,
en aquell tram, i de veritat, jo me trobo, que vinc tots els dies per aquell tram, me trobo tota la gent que gira allà. A més a més, fa que s'entorpeix, perquè una cosa que podia ser superàgil, tots allà aturats, esperant que deixi passar algú que ve de cara.
Sí, sí, és... Vull dir, ens pensem que quan estem dins el cotxe el mundo es nuestro, saps? No, no, no, escolta'm una cosa, ets tu i mil, dos mil persones que tens menys al voltant que tenen el mateix objectiu que tu, que és arribar viu a casa. Sí, que aquest ja és un altre. L'objectiu és aquest, saps? De dir, he pujat el cotxe, jo vull baixar igual que he pujat.
D'una peça, eh? Si teniu pressa, mira, cuideu que la cosa és molt tonta, però... No, no, és molt important, eh? Mira això, si teniu pressa, gent de Tarragona, gent que ens escolta, si teniu pressa, sortiu abans de casa. Mira què t'ho anava a dir. Mira, no acabo de descobrir la penicil·lina. Eh, quasi, eh? Sortiu abans de casa. L'alarma enlloc de les 7 del matí, pol·la a les 6 i media. A la nit d'abans, déjate l'hormiguero a medias i te'n vas a dormir.
Agrava-te'l i ja tindràs la oportunitat de veure'l de cara a la tarda, que segur que hi ha algun moment que tindràs. Per favor. Tens tota la raó. És que per favor, és trist que us hagi de dir un xaval de Vilaseca de 25 anys, eh? Ponte l'alarma antes. Per favor. Per favor. O per la tarda, si has d'anar a buscar la xiqueta al cole i surt a les 4 i mitja, és que no m'he de temps per fer el cafè, te'l fas després. Home, clar. Surt abans. Una altra cosa, Sílvia, el tema de la gent que va amb el cafè pel carrer, eh?
Que te l'aprenc, que te l'aprenc. És que algunes vegades, depèn de com el agafaries. És un tema molt personal, eh? Jo no sé què voler demostrar, que sou gent molt ocupada, no sé quina és la imatge, però gent que aneu amb el cafè pel carrer, surt mitja hora d'abans, seu a un bar. I seu tranquil·lament i gaudeix-lo. Gaudeix el cafè, que t'assentarà malament. Quan arribis, segons on vas, estarà fred.
Quan jo anava a Barcelona... I te trobes algú pel carrer que te para 5 minutets i estàs perdut. Te'l tens fred. Estàs perdut. Mira, la gent que compreu el cafè a la Starbucks, perdó per fer publicitat, que voleu demostrar que us podeu permetre 5 euros per un tallat, molt bé, o allà al vostre nivell adquisitiu, demostreu a tothom que et pots gastar 5 euros amb un tallat. Ara, però els que porteu el got de cafè de casa Pepe...
Aleix, que no us queda més temps. Bé, recorda'ns, què passa el dia 31? Dia 31. Vinga, va. Deu i mitja de la nit a Eixample Teatre, nit de comèdia i terror. Us espero a tots i a totes. I més endavant farem més dates i més sorpreses aquí, però de moment a passar por a l'Eixample Teatre aquest divendres. Molt bé. Us espero. I busqueu-lo. Aleix Vidal, ja veureu que no te perdo i, a més a més, teniu l'oportunitat de sorprendre-us amb ell.
Moltes gràcies per tornar a convidar. Gràcies, Aleix. T'espero un altre dia, eh? Home, aquí estarem. Abans d'aquella cita amb el CAO, si ens vols dir alguna coseta més... Aquí estarem. Portes obertes.