en nuestra cama todo sigue igual el aire en nuestros gatos nada cambiará difícil olvidarte estando aquí
te amo y creo que hasta más que ayer la hiedra venenosa no te deja ver me siento mutilado y tan pequeño bebé
Cuéntame la verdad. Ten piedad. La darrera vegada que vam parlar amb l'Eric ens presentava el seu corre muchacho, el seu darrer treball geogràfic, i de cop i volta ens va sorprendre amb aquestes adaptacions, versions, no sé com anomenar-les. Eric López, bona tarda i benvinguda a Tarragona Ràdio. Adéu.
Bona tarda, què tal, com estàs? Bueno, la gent no m'hi veu, eh? La gent no m'hi veu, però tenia moltes ganes que estiguessis aquí amb mi. Em va donar molta enveja quan vas estar amb el Paeli Reyes el Roc, alias San Pedro i San Pablo. Digo, home, per l'amor de Dios, jo també lo quiero. I aquí ja te tinc, que per cert, he estat sentint aquestes cançons i les trobo a banda de precioses i que les dones un sentiment que fins i tot una miqueta desconegut amb tu,
perquè sobretot la de bachata, jo em vaig quedar quadrada i em va explotar el cap. Jo dic, però què maravilla és això?
T'ho explicava o t'ho comentava fora de l'antena. És un homenatge, o almenys m'ho sembla a mi per les cançons de forma tan variada de cançons que són. Sí, clar, realment va ocurrir d'una manera una mica fortuita, però està pensat com un homenatge a totes les cançons o artistes que m'han influenciat durant tota la meva vida, no?
Com comentava, hi ha alguns que són més actuals, com aquest tema de Tu falta de querer, de Molt la fer-te, i alguns que són de tota la vida, com Baixa de Rosa, que l'escoltava quan era petit, la meva mare sempre el tenia posat a la cadena, a la torre de casa. El tocadiscos.
I bueno, hi aniran sortint totes les demès cançons. Hi ha fins a nou cançons. Nou cançons. Ara ja anem per la meitat. Sí, ja tenim cinc. Jo no sé si la de Tu falta de querer era la que tenia que ser la primera. A veure, és una pregunta que, clar, perquè he pensat, ostres, haguessis tingut allò que dius, un trencar del corre muchacho, anar directament a la bachata, eh? La bachata rosa de Juan Luis Guerra i 440. Que dius, ostres, és que aquest López, aquest Eric López no el conec.
Bueno, sí, estábamos entre tu falta de querer y la bachata rosa, la verdad. ¿Sí o no? Sí, sí, sí, sí. Y estábamos ahí a ver qué era... Pero bueno, al final les vam decidir para mor aferte, entre el Miki, que va ser productor, yo, y siempre que tenga la Iris allá, pues que ferma de consejera, de conselleri. Sí, sí, un besito.
Vam decidir que treuríem el tema de Molaferte també, perquè bàsicament era això, perquè és una cosa que vaig fer a l'estudi, vaig agafar la guitarra, les vaig cantar, tot això està gravat en un dia, i els vídeos també els van fer, va ser de prisa corriendo, tot en un dia, es va fer tot en un dia.
que va ser, mira, tengo estas canciones, me'n recordo que estava anant de viatge a l'estudi, a Barcelona, i a última hora vaig canviar un dels temes que entren, el vaig canviar i vaig dir, és que me sé mejor este tema. Va, va, va, va, va, va, va, va, va, va, va, va, va, va, va, va, va, va, va, va, va, va, va, va, va, va, va, va, va, va, va, va, va, va, va, va, va, va, va, va, va, va, va, va, va, va, va, va, va, va, va, va, va, va, va, va, va, va, va, va, va, va, va, va, va, va, va, va, va, va, va, va, va, va, va, va, va, va, va, va, va,
Una mica, jo no sé si aquesta idea va sorgir arran d'aquesta altra cançó. Que tu ja saps que no m'agrada gens. Sí, sí, sí. Que no he posat mai, mai aquí a la ràdio, mai.
És que aquesta, bueno, hi ha altres més que també en tenim així com a pinzellades, com a petites joies de dintre de la teva discografia musical. Sí, bueno... Jo no sé si la idea va sorgir una mica per aquí. Bueno, el...
Aquest tema també va ser una de les coses que quan el vaig fer vaig dir que era un tema que em feia molta gràcia perquè la meva història d'entrar al món de la música va començar quan vaig explicar una vegada que estava al cotxe i estava sonant aquesta cançó perquè al meu pare li agrada molt el Roberto Carlos i li vaig preguntar, papa és molt difícil fer una cançó.
És veritat que ho vas explicar. Però diga'm, diga'm. No, i llavors ell em va dir, hombre, sobre todo lo que tienes que tener es una buena letra. I lo demás lo de musical, pues tampoco es tan difícil, no sé, no sé cuánto. I veus tu, el meu pare, que no és músic ni és res dintre del món de la música, no? I després, doncs, bueno, uns anys després vaig començar a composar cançons, a crear cançons, a tocar la guitarra, a cantar, tot això.
I era aquest una mica l'aluminatge. Llavors, entre el disc del Corre Muchacho i el següent disc, que entraria a gravar ja en breu, o sigui que, doncs, bueno... ¿Cómo? ¿Qué? Sí, sí, la setmana que ve començo la gravació amb els nous temes del disc. Estic al·licionada ara mateix, eh? Sí, sí, sí. És una novetat, eh? No tenia ni idea ara mateix, eh?
I a vos, se'm va ocorrer la idea aquesta de, bueno, podríem fer unes versiones, tal oi, però algú molt senzill. Per estar aquí un poc entretenido, per aquí darle un poc més d'alient a la cosa. Quan vaig entrar a l'estudi i vaig fer a guitarra i veu, el Miki Fortez em deia.
I no podem fer venir aquí un baterí o un baixista i fer... No, no, no, a guitarra. Ho farem a guitarra veu perquè ha de ser una cosa pim-pam i ja està. I sí que surti com una cosa tranquil i una cosa molt personal.
t'ha quedat genial. Mira, sentim una miqueta del següent, hem sentit la de tu falta de querer, ara tenim el senyor Troncoso, i continuem comentant. Perquè m'has d'explicar aquest gosset que tens precisament aquí darrere, que té cares així molt especials, i té un estil... Jo abans parlava de Mèxic, i jo dic, ui, per aquí me sona, eh? Me sona molt, me sona molt. Recuerdas algo de lo que te ocurrió ayer?
Sé que no te importa, te llueve toda la noche, caminas todo el día y vas en busca de tu ser. En tus labios brilla una sonrisa que penetra en lo más hondo de mi ser.
Ya sé que no te importa Tú tienes que seguir Tú debes conseguir Que nada te ate a ti En tu mente ya lo pone Todo tal como ha de ser Sigue luchando y podrás lograr Al fin tu ser
Ah, el fin tu ser. Ah. Ah.
Ja estava explicant fora d'antena que, clar, sentint les cançons, les originals, com molt bé m'ha deia l'Eric, clar, et dona la sensació que són teves aquestes cançons, perquè les has personalitzat, les has donat al teu to personal, Eric. Moltíssimes gràcies, bueno, això... No, que de pressiós. Gràcies. No és pilotatge, eh? Molt bé. És un verb que m'acabo inventat ja fa uns dies.
Guai, que tu sentis això per mi és un gran honor perquè s'ha aconseguit el que es pretenia, de fer com una adaptació de les cançons originals. Que per cert, ara també fora d'antena m'estaves comentant que t'han fet entrevistes de tot arreu. Sí, sí, sí. Jo crec que et deus estar al·lucinant que t'hagin arribat entrevistes des de quins països?
Xile, Colòmbia, Mèxic, Argentina, jo què sé, El Salvador, Honduras... Hola, Salvador! Que cada vegada que em fan entrevistadors sempre no m'ha recordat. No, d'Henduras, viva Honduras! No, no estàvem a Honduras!
Viva El Salvador! Una vegada em feien una entrevista de, no sé on era, de El Salvador, perdó, però no me'n recordo, i jo pensava que eren de Mèxic, perquè hi ha vegades que, clar, hi ha hagut moments que he tingut molt de seguides. I va venir un moment, i no sé com va ser, que vaig notar que digo, no estoy donde creo que estar, i va ser como, tira por aquí, menys mal que li vaig dir, sí, cariño, sí.
Que sí que és broma, que és broma, home, home. És que jo et dic una cosa, que jo crec que us passa als músics, sobretot quan esteu de concerts, que comenceu una gira de concerts, on hi ha un munt de concerts a la vegada, que avui estàs, per dir alguna cosa, avui estàs a Cambrils, passat demà estàs a Altafulla, l'altre dia estàs a Torra de Marra, l'altre... I a més a més tots molt seguidets, sobretot a l'estiu, jo crec que arriba un moment que, clar, si no et deixen respirar per saber on estàs,
Clar, és que és allò de gràcies, alta fulla. No, cunit. Perdó, perdó. Sí, i bueno, hi ha moments, sobretot quan, per exemple, quan està tocant a Madrid o al centre d'Espanya, clar, moltes vegades, Madrid, però no és Madrid, és el pueblo no sé què, no sé quan, tal o qual. I clar, i a vegades em passa que els noms són tan llargs que dic jo, hòstia, tu, o sigui que ara aquí... Gracias, vecinos. Sí, gracias, perquè dic, com ara, ja no m'acordo de la otra mitad del nombre, o sigui que...
Pero vuestro pueblo, ¿cómo se dice? Vuestro pueblo. A ver, ¿cómo lo decís vosotros? Pero claro, nosotros que venimos de Cataluña y así ya tenés la excusa. Sí, sí, sí. Porque a lo mejor la pronunciación es diferente. Sí, a vegades m'ha passat de posar l'accent on no tenía que posarlo o de fer una...
A més, una N amb una Y pot ser una N. Vosaltres a Catalunya ho tenim. Exacte. I ja està, ja està. No, però que és normal. No sé com us aclariu. Si algunes vegades a mi em passa quan heu de fer quatre... Jo penso en les cançons mateixes.
Ui, jo tinc una baralla amb això, també. Hi ha molta gent que té el teleplomter aquell. O fins i tot, algunes vegades, si jo que te fixes al terra... Estarà allà moltes altres lletres. Jo a vegades tinc la tauleta allà posada per si acaso. A veure, que us la sabeu de memòria, sí. Però clar, és que sou humans. I alguna vegada pot ser que una R i una A vagin a passejar en aquell dia que no has pensat o que en aquell moment dius, ostres, t'has recordat d'algú que no he tancat la porta.
On he deixat les claus? Alguien grava amb el mòbil, no. Bueno, això del mòbil és una altra història. No, però sí que a vegades quan estàs tocant, clar, sobretot quan estic tocant a sales molt petites, clar, passen moltes coses al teu voltant, no? Sí, sí, al teu voltant. I com et distreguis un moment de que, mierda, he perdido el hilo. On estoy? On estoy? M'ha passat algunes vegades.
Qui ha estat la que et més recordes amb carinyo, eh? Allò que dius, ostres, mira, me va cridar una noia o va passar allò que de cop i volta els crios, que algunes vegades... Clar, vosaltres feu concerts de tota mena. Concerts de nit, concerts de migdia, concerts que hi ha fotimer de gent que no hi cabeu. Altres que dius, ostres, on està la gent avui? S'han equivocat de dia o què ha passat? I que després veus que sí que venen, però que s'han equivocat d'hora, que no han canviat l'hora, que també acostuma a passar.
Jo tinc un munt d'anècdotes de coses d'aquestes. Mira, a mi m'ha passat de fer concerts d'aquí no viene ni el tato, i d'estar rebentada gent, i m'ha passat també, això fa molts anys, anar a Burgos a tocar, i me'n recordo que dues o tres hores abans del concert, un tio allà a la porta i em diu vengo tres horas antes porque aquí os conozco de no sé què, tal o igual, i jo en l'època dels no apto.
Y va a venir de aquí, esto va a estar a reventar. Y la sala es muy pequeña, cinc personas van a entrar. ¡Qué dios! No recuerdo que… Al final era, no lo entiendo, pero si salís en todas las revistas, en todo… Claro. Y digo, esto es la realidad del rock español. A la vegada no se ha hecho como un pot a nada.
Però aquí a Tarragona ens passa amb això. Hi ha molts grups que ho han patat a tot arreu, a Barna, que la gent s'ha quedat fora, que a més a més hi ha molta gent que ve fins i tot de Barna cap a Tarragona perquè ja no ha pogut veure'ls. I ja trobes que aquí, allò que dius tu, quatre gats. Aquí passa moltes vegades perquè realment el món de la música, per exemple, jo que tinc ara molt contacte amb Madrid, a Madrid, clar, Madrid és molt gran i
Hi ha molta gent, igual que passa a Barcelona, però hi fas un concert i si tens un nucli de seguidors i amics i no sé què rotllo fent allà, és molt fàcil. Però els passa a la gran majoria de grups de Madrid que poden posar una sala, a Barcelona, de 200 o 300 persones, però quan salen d'allí, jo he vingut a veure bandes aquí a Tarragona i a moltes sales, perquè m'han tocat estar girant i he coincidit amb altres bandes, a Còrdoba, que a Madrid era...
7.000, 5.000, 7.000 persones i ir 25 a Córdoba o 40 o 30, saps allò que... O sigui que no som tan forat com pensava jo aquí a Tarragona. No, no, no. Que som foradet perquè clar, a més vegades s'han de convèncer. Igual jo he estat a l'una també de grups internacionals, he estat a Barcelona i al millor hem posat mil persones, 600, mil i arribar i fer-ho aquí a algun lloc també aquí a Tarragona i...
I no, perquè Barcelona i Tarragona estan molt a prop també. Veus, aquestes coses no havia pensat. Hi ha molta gent que se desplaça directament a Barcelona per poder veure'l en algun lloc que potser li agradi, perquè és idíl·lic, un parau Sant Jordi, etc. I la dius a Tarragona, ja no vaig. Jo, per exemple, quan va venir aquí Andrés Calamaro, a Tarragona, a la plaça de Turus, jo no el vaig anar a veure, però vaig anar a veure al poble espanyol. I al poble espanyol no cabia ni un alma. Aquí no sé com va anar.
Aquí va anar 50-50. Ho sé, ho sé. A veure, no t'ho puc ennegar. Podria haver que ha vingut 200 persones o 300 més, sí, sí. Però bé, ens ha passat gairebé sempre, que el tenir la distància tan petita... Mira, que bonita parlar de la cançó, no? Tan petita i tan curta. A Barcelona també ens passa això, no? Però tornem de nou. Parlem del senyor Troncoso, que si jo li canvio algun nom.
Senyor Troncoso va ser un tema que el vaig escollir sobretot perquè me'n recordo que fa molts anys el meu germà em va dir escúchate esto, saps? I era el disco del... I tete, sí, sí. Digo el disco, a mi em sembla que és més petit que jo, eh? Ah, vale, sí que el tete ets tu.
Llavors em va dir, em va ensenyar el disc de Triana, el disc de El Patio, que em sembla que va ser el primer disc. I quan vaig a escoltar jo, em va dir, això s'hacia en Espanya en el setenta i pico. I quan vaig a escoltar vaig dir, guau, i què ha passat?
La evolución del ser humano. Yo tengo la referencia, como hombre nacido en los 80, tengo la referencia de la movida y tal y cual. Y en total respecte a Dalmón, la calidad musical de lo que vaig a escoltar ya, en moltes coses que escoltava de la movida, era un abismo. Es de, guau, este año es luz.
I tot això sonava al mateix any, com ho deies. Sí, sí. L'any 84-83, 85, les dues cares, les mil cares que hi havia de la música. Sí, sí. Clar, llavors aquí entrem en un altre debat, que és business versus música. Clar, que aquí és una altra cosa, que després ho heu entès de més major, de menys jove.
Però bueno, Triana va triomfar. Ostres, jo no el coneixia i quan vaig començar a investigar sobre Triana vaig veure lleno en la plaça de no sé què, de Triana. En fi, ho petaven, ho petaven. I era com, uau, i això com que jo no coneixia aquesta banda. Llavors em vaig enganxar aquí i l'última etapa amb els no aptos me'n recordo que feien diverses versions de El lago, El senyor Troncoso... La Tiresufín també vas... Era també de Triana, no? Estava de Tiresufín.
Era aquesta? Sí. Exacte, que també Medina Zara també feien la versió. També la va fer la versió. Exacte. I bueno, hi havia diverses que feien tal i va ser un homenatge també perquè una de les bandes que després m'ha marcat moltíssim, sobretot per ser pares del que després s'han denominat el rock andaluz, no? I jo com a arrels andaluzes també era una de les coses que volia deixar
evidenciades dintre del disc. Estava pensant, mentre deies això, el bé que funciona quan vol el boca a orella. Perquè precisament amb Triana hi ha molts grups que potser no els veies a les televisions en aquell moment, poques televisions en aquell moment...
Però clar, allò de... Ostres, igual que passava, per exemple, guardant les distàncies amb la gent de Camela. A Camela tu no la veies a la televisió, o a los chichos, o a los chunyitos, els veies el millor que apareixien una vegada el millor cada X anys. Sí, sí. I clar, el tenia el radiocasset al cotxe...
o a trobar-los a la benzinera de torn, va ser que precisament aquí és on va venir tota la seva gent. La gent que anava als concerts de Camela, de los chunguitos, de los chichos, dels propis Triana, venien de molta d'aquella gent que compraven els radiocassets que portaven el cotxe. Clar, clar, clar. Perquè vegis, eh? Eran otros tiempos, llavors, importaba la portada que venen allí para que la gente cuando viera... Con las chollas aquellas. Estos son los míos. Que crec que s'estan acomiadant, si no recordo malament, no?
Lo de Triana? Sí. Bueno, van tornar, per suposo que sense Jesús de las Rosas, van fer alguna cosa així, sé que va haver-hi alguna disputa sobre si això era lícito o no era lícito, i van fer alguns concerts i ara, bueno, no sé si els han acabat ja o... Jo crec que sí que els van acabar ja del tot.
I després ara, ja que comentaves, m'he dit la Zara si aquests sí que estan ja de finiquitats. O que estan fent enguanya com a l'acomiadament. Sí, hi ha diverses bandes que estan ja. Doncs res, aquelles coses de la vida, que ens quedarà sempre la música. I tindrem l'oportunitat, gràcies a tu, de tornar-los i que les noves generacions, perquè arribin a conèixer-la.
Que sempre és important, eh? Sí, clar, igual com jo he arribat a conèixer cançons de José José o de José Alfredo Jiménez o jo què sé, o moltíssim, o del Serrat o de gent que ara ja no continua, doncs bueno, això està així. També arrel de moltes versions d'artistes que a mi m'agraden, com podria ser Andrés Calamaro, he conegut altres artistes que jo no tenia consciència de...
de què existien. I fins i tot que t'arribessin a agradar. Sí, clar, clar. Fins allà d'obrir la porta i dir, ostres, això ha entrat a la meva vida d'una manera accidental, perquè mon germà m'ho va recomanar, però allà ho tenim. Ha sigut com... Vamos, digue'm. Va, xata? Vinga. Vinga, va. Te regalo una rosa La encontré en el camino No sé si está desnuda
¿O tiene un solo vestido? No, no lo sé. Si la riega en verano o se embriaga de olvido. Si alguna vez fue amada o tiene amor escondido. Ay, ay, ay, amor.
Eres la rosa que me da calor. Eres el sueño de mi soledad, un letargo de azul, un eclipse de mar. Pero, ay, ay, ay, amor, yo soy satélite y tú eres mi sol.
Un universo de agua mineral, un espacio de luz que solo llenas tú, ay, ay, amor. Te regalo mis manos, mis párpados caídos, el beso más profundo,
El que se ahoga en un gemido. Te regalo un otoño. Un día entre abril y junio. Un rayo de ilusiones. Un corazón al desnudo. Ay.
Eres la rosa que me da calor, eres el sueño de mi soledad, un letargo de azul, un eclipse de mar. Pero ay, ay, ay, amor, yo soy satélite y tú eres mi sol.
Un universo de agua mineral, un espacio de luz que solo llenas de tu hay amor. Queremos más de Juan Luis Guerra. Queremos más.
Que bonica que t'ha quedat. És que és de veritat. Piel de gallina. Moltes gràcies. En sèrio. I a més a més, t'estava explicant fora d'entena que soc molt fan d'aquest disc de Batxata Rosa, que després va venir un disc en directe també que ens va fer el Juan Luis Guerra i 440. I que, bueno...
Que és una maravella. El disc aquest de Bachata Rosa, bueno, aquest tema el vaig escollir perquè la meva mare... M'agrada la he tocat a ta mare, molt bé, teníem la distància. Sí, aquest amb el Juan Luis Guerra ja el posava. Alguna vegada també encara el continuo posant, ja ho he notat. Però llavors recordo aquella època que, bueno, quan érem xavals, clar...
Llavors, quan estava amb ells, per suposat, jo era molt petit, i jo el sentia cada dia, els dies de festa, sempre el posava, els diumenges, i anava posant l'oeil al dia, sempre sonant la batxata rosa. I sí, me'n recordo molt de... Me'n recordo d'això, però bueno, la batxata rosa li tenia molt de carinyo i el vaig posar.
Para el perrete dos, seria, eh? Para la següent tongada, eh? No se sap mai, eh? Buscando la parella, no? De cadascuna de les cançons de cara al futur. Molt bé, molt bona idea, Sílvia. Bueno, ahí lo dejamos, eh? Bueno, ara ja pongámonos de pie, perquè hi ha el lado oscuro. I que, a més a més, és la meva favorita, t'he de dir, de los Jarabe de Palo. Que mira que tenen cançons, però és que aquesta... És molt bonica, aquesta cançó. És...
És l'abans i el després, crec que fins i tot, pel meu gust personal, eh? Però m'ha agradat tant. Jo que tinc l'oportunitat de parlar, bueno, conec a tots els músics de... De Jarabe. De Jarabe, sí. I amb alguns hem fet col·laboracions i, bueno, i alguns han participat al disc del Corre Muchacho, que...
Ja tenies per aquí la mala influència. T'he fet un guinyo. M'explicaven que fins i tot abans que sortís La Flaca, ells es pensaven que era El lado oscuro, el single, que sortiria amb el disc de La Flaca. O sigui, imagina't, que era una de les potències del disc. És que és una potència del disc. Sentim? Sí. Vamos.
No me sonrojo si te digo que te quiero
y que me dejes o te deje, eso ya no me da miedo. Habías sido sin dudarlo la más bella de entre todas las estrellas que yo vi en el firmamento. Puede que hayas nacido en la cara buena del mundo.
Yo nací en la cara mala, llevo la marca del lado oscuro y no me sonrojo si te digo que te quiero.
I que me dejes o te deje, eso ya no me da miedo. Bueno, confesso que si aquest cap de setmana plou, que ja sé que plourà, ho diuen aquest diumenge, no és culpa meva, encara que he estat cantant aquesta cançó tota la tarda. O sigui que... Surt sola, eh, aquesta? Sí, sí, clar. A més, jo que moltes vegades em barallo amb les lletres... No feia falta, no? Llavors...
Però sí, és una cançó que, bueno, quan vaig descobrir Jarabe de Palo, que va ser, per suposat, amb La Flaca, em va sobtar molt perquè, la veritat, que vaig flipar perquè deia, ostres, sí, que tienen ese... Llavors, per mi era com algo... Sí, tienen ese... O sigui, no és Juan Luis Guerra. Clar, clar, aquesta idea de l'atinoamèrica, de la part de Cuba, fins i tot. I tenen les guitarras i els solos i tot això, i era com...
Hòstia, que guai. Em va passar que, molt poquets anys després, quan estaven los Rodríguez també, i quan els vaig sentir bé i em van arribar, vaig dir, ostres, una banda de rock que mezcla todo esto, i em vaig sentir més identificat amb allò que no...
amb el Guns N'Roses o amb altres bandes que llavors m'agradaven molt, no? Sí, sí, sí. I me'n recordo, doncs, bueno, quan va sortir La Flaca, amb l'anunci del Ducados, estava tots els dies a la tele, a la ràdio, i La Flaca, i La Flaca, i La Flaca, però aquesta cançó sempre per mi ha sigut com top. Sí, sí, una altra d'aquestes banderes que quedarà per sempre, també el que dèiem una miqueta abans, eh? Recordo que aquestes cançons, i les quatre que ens queden encara per descobrir,
Les vas gravar d'una tirada, un dia, amb vídeo inclòs. Sí, sí. A veure, amb qui vas torturar perquè et gravés el vídeo. Però, clar, allà hi ha diverses tomes, estàs en un lloc de gravació, imagino que és on esteu a casa. El mateix estudi. No, l'estudi de Barcelona del Força i Músics. Ah, de Barcelona, estàveu. Vaig anar-hi a gravar i quan vaig acabar de gravar... I no és el meu país, no és el meu país que no havia fet tota una tirada, pim-pam.
Aquí anem fent. La intenció també era que mentre anés tocant, anés gravant. Mentre estava allà, anava fent. Llavors hi ha algunes... No vull aquí descobrir nada de metre algunes coses que sí. Clar, perquè hi ha moltes coses aquí que, per exemple, si me les dius de tocar ara, és que les vaig improvisades allà, doncs me les hauria de reprendre, no? Però les vaig improvisar allà en aquell moment i tal, igual. Que valiente, eh? Molt valent. Va ser una embolada perquè me'n recordo que jo venia de bolo, estava rebentat i com ho poso
ja començo a cantar. Els vídeos que estic veient és com una rosa. Vale, acabo deia. Estoy reventado. Estoy sudando aquí la cancelada. Ponerme el aire acondicionado. Això me sembla que era el mes de juliol o d'agost. Ara me'n recordo.
O sigui, d'aquest juliol, d'aquest agost, d'aquest a aquest? Si vaig acabar, no sé quant, vinga, teníem que començar al setembre, llavors vam tenir unes històries amb la discogràfica, que no cap problema, però que sobretot perquè són covers i tot el roi i tal i qual, i va ser...
Jo demanava permisos, d'alguna manera. Sí, però al final va ser... Els vam treure per un altre lloc i com no vam tenir... Els va solucionar. Sí, sí, sí, no hi havia aquest problema i continuo treballant amb clips i tot el roi igual, però amb això va ser, com no tenim que deixar-li comptes a nadie, doncs... Tira pel ante. I el vam treure una setmana o dues abans del que volíem treure.
I qui va ser el pobre càmera que va estar allà? Ara me dius, no, no, el vaig aguantar allà i era jo qui tocava i feia. Jo ja perquè ja seria destroyer total, eh? No, no, els vídeos ho va fer l'Airis, que... Jo m'esperava que avui vinguessis amb ella, eh? Sí, bueno... I amb tu peque, que ja no debes ser tan peque. Clar, saps el que passa? Que avui estan en el truco-trato de salud. Què dius? Clar, ostres...
Cal que teniu una festuqui allà, que té-la, eh? Salou estan sempre... Estan, que se surt ara gent de Salou. Sí, sí. Demà has marxat, perquè estàs també a Cambrils o no? Sí, sí. Sí, no? És que l'última vegada que ens vam trobar va ser físicament, el Jaume I,
El Passeig, que era lo de... Te recordes que dades amb la Peque? Sí, sí, sí. Te recordes, no? Sí, sí, sí. Que era lo de la festa medieval que es fa al setembre, a finals de setembre, allà a Salou. I jo, home, anem a dir... Què diu el meu home? Què dius? Anem a dir, mira...
No et vaig demanar un autògraf perquè em feia vergonya. Ja ens coneixem. No fa falta. I ara li deia, quan l'ha arribat fa una miqueta, i aquesta de la paloma? Explica'm, perquè jo encara no l'havia sentit. M'havia quedat amb aquestes i me faltava la paloma. La paloma la vaig treure la setmana passada, el divendres.
I, bueno, és un tema. No me da la vida, no me da la vida. No, és que cada 15 dies ara estic traient temes hasta el desembre. Sí? Uau, uau. Cada 15 dies. Si la setmana vinent no l'altra, t'he de trucar? No, no, la setmana vinent ja t'ha de trucar. Ah, ja? Clar, aquesta setmana no, la setmana vinent. Que també és d'un artista. Ara, pues cuélgame. Te llamo. Ah, no, que estàs aquí.
Pues sí, Paloma va ser, bueno, és un tema d'Andrés Calamaro, i a mi, per exemple, el disc d'Honestidad Brutal, per mi, per exemple, per mi és el millor disc gravat en castellà que hi ha, vale? Sí que és veritat que hi ha coses… La de Te Quiero també està allà?
Te quiero, sí. Ves lo que te ha agradat fer el dúo de cara al futur? Aquí teníem uns problemes perquè d'aquell disc hi ha... La parte de delante. Sento una emigra superbrutal i professional perquè aquell disc és que són tema tras tema. Mira que m'agrada molt l'Alta Suïcidad també, que és el disc anterior.
Però aquell disc per mi és com, jo què sé, és com el Highway 61 del Bob Dylan o aquella supertop. Sí, sí, sí, hi ha cintocables que són ahí. És el diós dels discos. Sí, sí, sí. Andrés Calamaro té cançons i discos que no m'agraden gaire i no soc un fanàtic de tota la seva obra, encara que la conec tota perquè a ell m'agrada molt, però sí que aquest disc és com, és que gana a tots.
Sí, ¿no? Ese me lo quedo pa' mí, eh. Y artistes que me poden agradar més... O sigui, que me poden agradar en línia general, tenen una carrera que digo, hostia, todos los discos están muy bien, tono igual, pero con Sura Kentis, de la honestidad brutal, ese gana a todos. O sigui, ¿de aquí harán futur?
Eric López versus Andrés Calamarzo. Calamarzo, dic jo, eh? Andrés Calamaro, amb totes les... Sí, sí. Hombre, per mi seria... Hombre, podria ser una cosa... Podria estar guai, eh, també. Jo t'ho vaig dir coses, eh? Me les vaig apuntant, eh? Perquè no fan a vegades homenatge a Tawalpa Llupanqui o jo què sé, o a Josefredo Jiménez o a... O altres, doncs podria fer-ho jo a... I després li fas arribar.
Sí, sí, sí. A la vegada que estigui per aquí, el que sigui, pa. No sé, tu saps, te vaig explicar una història que em passa, que, bueno, això és real, quan el Keith Richards va conèixer el seu ídol, que era Chuck Berry, es van liar els dos a cops de puny.
Què dius? No, però que no té què ser això, home, no té què ser això. No, no, no. Home, l'Andrés ja saps que és poqueta cosa, perquè l'Andrés sembla que sigui dos metres trenta d'home, però no és poqueta cosa. Li fas pfff i al millor que el sol cau sol, eh? No, no, millor que te digui, compañero... Home, per mi seria... Sube conmigo a l'escenario.
Seria superdivertit i... Seria entrenyable. A més a més, gràcies a vosaltres, els músics que encara ens recordeu aquestes cançons que ens feu, que les tornarem a reviure, precisament això, estan vius en la memòria col·lectiva.
Perquè ara mateix anem tots massa ràpid. De cop i volta les cançons que feia 30 segons que estàvem sentint ja estan a l'oblit. I dius, com és possible? Sí, sí. Aquesta cançó, no sé quants anys tindrà, però 20, segur. Seguríssim. O més. Ara no ho recordo. Sentim la paloma i vaig investigar-ho. Molt bé. Vinga, va. Paloma. Fuimos a volar con solo para caídas. Uno solo va a quedar...
Volando a la deriva Vivir así no es vivir Esperando y esperando Porque vivir es jugar Y yo quiero seguir jugando Le dije a mi corazón Sin gloria pero sin pena
No cometas el crimen, varón, si no vas a cumplir la condena Quiero vivir dos veces para poder olvidarte Quiero llevarte conmigo y no voy a ninguna parte
No te preocupes, paloma, hoy no estoy adentro mío. Tu amor es mi enfermedad, soy un envase vacío. No te preocupes, paloma, no hay pájaros en el nido. Dos ilusiones se irán a volar, pero otras dos han venido
Fins demà!
Solo una vez por semana puse precio a mi libertad y nadie quiso pagarlo. Te cambio tu corazón por el mío para mirarlo y mirarlo. Ampas de gloria, mujer, quiero un pedazo de cielo
Para invitarte a dormir en la cama o en el suelo. Un sacrificio, ritual, bien o mal. Yo quiero hacerle a mi estrella sin principio ni final. No puedo vivir sin ella. Quiero vivir dos veces para poder olvidarte.
Quiero llevarte conmigo y no voy a ninguna parte. No te preocupes, paloma. Hoy no estoy adentro mío. Tu amor es mi enfermedad. Soy un envase vacío. No te preocupes, paloma. No hay pájaros en el nido.
Dos ilusiones se irán a volar, pero tras dos han venido. Oh, oh.
A un venidor.
Bueno, sí, igual que el Salmón, que té, són quatre CD's. Sí, sí, que és una bogeria. I que la Paloma, doncs mira, gairebé 40 milions de reproduccions. Que és aquelles coses que dius Tela, eh? La cançó, eh? Bonica, bonica. Sí, és que... I que té 26 anys ja, eh? 26 anys té aquest... Tela, eh? Té una edad, eh? Té una edad, eh? Jo no he de decirlo, eh? Té una edad.
Home, com passa el temps, eh? I aquest cap de setmana canviem l'hora, veus? Ja hem canviat de tema. Sí, sí. Passa superràpid. Ostres, sí, passa, sí, passa. Però què me n'has dit? Després t'he explicat una cosa que t'he de veure...
No, no, era pel tema de que... Dels fans. Del fenomeno fan i tot això. Bé, però... És una cosa que no he pogut contar entena. Bé, bé, bé, després ho comentes. Perquè no és una cosa mía, no és una cosa mía. Bé, les properes cançons, la setmana viene d'arribar una altra. Sí. Es pot dir alguna cosa? Sí, ho diré perquè no passaré. La següent que ve és El extranjero, del Búmburi.
Ai, ho buscaré, ho buscaré. Sí, me l'escoltaré també. Sí que sí. I la podem posar en primícia. T'agrada alguna cosa, jo primícia. Ara me canso de dir la fe. I ara explica'm aquest gosset, és que no ens queda gaire temps. El que explica aquí d'on ha sorgit aquest goss. Aquest goss és perquè quan se'm va ocórrer la idea de fer aquest disc i aquestes cançons i tal o qual, em van dir. Ai, ja veràs tu. Ai, quina poc. Digo, ¿y esto tan raro que quieres hacer? Clar, llavors va ser... Vaig raro que un perro verde.
¡Ah! Vale, ya te he cogido. Y llavors vas dir… A veces eres más raro que un perro verde. Y llavors vas dir… Pues así se va a llamar, el perro verde. ¡Ah, vale! Llavors, es un diseñ de la iris. Y cuando vas tallar, pues… Bueno, pues… Siempre me agradan molt las flors y me agradan molt la temática mexicana y tal. Pues em va dibuixar un ghost, que en principi es de culover, ¿vale?
Té les seves cosetes verdes, sí, sí. Amb les seves flors és com un xolo. Ah, que bo, eh? Un xolo mexicano. Sí, com un espai així. I per això ve el gust. Que bo, que bo. Doncs esperem a la setmana vinent per tornar a parlar, si vols. Sí.
I així cada 15 dies ens donem una mica d'aire a les noves cançons. I si les voleu sentir senceretes i totes, les teniu al canal de l'Eric López, busqueu Eric López, i allà podeu gaudir-les totes. Eric, gràcies. Gràcies a tu. I, bueno, ja saps amb quina cançó tancaré. Vinga. Et sona, no? Sí, sí. De casualitat. És que te va quedar molt bonica. Bueno, totes. És que totes, totes. Gràcies. Em fas molt bé.
A la qué, a la otra vez. Eres mi mejor amiga. Ya lo sé, estar aquí en Love contigo, ya lo sabes. Gràcies. A tu. I res, fins la semana vinent. Molt bé. Adéu, adéu. Puede que hayas nacido en la cara buena del mundo Yo nací en la cara mala Llevo la marca
del lado oscuro y no me sonrojo si te digo que te quiero y que me dejes o te deje eso ya no me da miedo había sido sin dudarlo la más bella de entre todas las estrellas que yo vi en el firmamento