Una sis.
Els parla Laura Casas. L'empresa municipal de transports incorpora 10 autobusos nous. 6 són híbrids i 4 elèctrics i s'aniran afegint a la flota en els propers dies i setmanes. 3 dels vehicles més antics es donaran de baixa. L'MT tancarà el 2025 amb 84 busos, un 30% dels quals seran ja de baixes emissions.
L'alcalde Rubén Vinyuales ha recordat que fins al 2027 invertiran uns 712 milions d'euros per incorporar 33 autobusos nous en el marc, diu, del pla de renovació de la flota més ambiciós dels últims 20 anys. Hem posat en marxa el pla de renovació i ampliació més ambiciós de les últimes dues dècades de la MT. L'antigrat de la flota s'havia demorat massa.
Per això aquesta és també la inversió més gran de tot el mandat. Una inversió sense precedents, prop de 12 milions d'euros per incorporar 33 autobusos nous en aquests 4 anys.
A partir d'aquest divendres s'engega una campanya ciutadana per donar a conèixer a la ciutadania les millores introduïdes i els nous vehicles. Així doncs, les persones interessades podran entrar en un dels autobusos híbrids que en les properes setmanes ja circularan per Tarragona.
I el nou tenatori crematori del cementiri de Tarragona serà una realitat a finals del primer trimestre de 2026. Els treballs avancen a bon ritme i ara se centren en la part interior d'unes instal·lacions ben visibles per la gent que aquests dies visita l'espai. Ho ha explicat a Tarragona Ràdio el gerent del cementiri, Jordi Canyelles.
el que passa per allà per la rotonda, ja veu l'efecte més o menys de com quedarà, sí que ara s'han de fer les parts més definitives, que és tot l'interior i l'acondicionament també de l'exterior, que confio...
que contribuirà a donar una millor imatge d'aquella zona, també. Confiem que això es pugui acabar a final del primer trimestre de l'any que ve i que això haurà de decidir, mèmora directament, quins dies poden començar a treballar.
Un cementiri que, per la seva banda, no té urgència per ampliar-se, tot i que no es descarta poder-ho fer amb una nova illa de nínxols cap al 2027 o 2028. I uns 7200 efectius han participat aquest dimecres en el simulacre del pla secta que s'ha fet al port de Tarragona. Després de dos quarts d'onze, el CAT-112 ha rebut l'avís de l'accident registrat de manera simulada
en una embarcació que feia feines de descàrrega a l'empresa Terquimsa i s'ha simulat aquest núvol tòxic. Marta Casany, directora general de Protecció Civil, explica que proves com aquestes són útils per veure com funcionen els operatius d'emergència.
Serveixen molt aquests simulacres per recordar a la ciutadania el fet que tenim aquest pla, que és viu, que és dinàmic, que continuem sempre treballant perquè estigui actualitzat, que fem simulacres per recordatori de com és aquest desplegament territorial aquí al Camp de Tarragona del Pla Secta i que les persones que viuen en aquest àmbit territorial del Pla Secta han de tenir molt present
Tot allò que cal fer, si un dia ens trobem amb una emergència al pla 7, que és que ens hem de confinar, sonaran les sirenes, rebrem una alerta al mòbil i haurem d'esperar les indicacions de les autoritats.
Per la seva banda, la plataforma Celnet denuncia la manca d'acció institucional que manté la població, diuen, exposada a substàncies tòxiques com el Banzè i l'U3Butadier. Tres informes de la URB, UPC i UB determinen que la Generalitat té les eines per controlar i sancionar els problemes de contaminació. Sentim Adrià Pallejar, portaveu de la plataforma. El problema ja no és de desconeixement, és d'inecció.
El que perpetua el risc és un buit legal que genera desordre i impunitat. La informació és prou clara. Respirem compostos cancerígens al camp de Tarragona. I això està demostrat científicament.
Ara cal posar ordre a una situació caòtica a través d'una regulació clara i justa. No demanem res d'extraordinari, només sentit comú i responsabilitat institucional. Els investigadors alerten que la continuïtat d'aquestes emissions sense regulació suposa una amenaça per la salut i una vulneració del dret a respirar un aire net. Més notícies les trobaran a tarragonaradio.cat.
No fa gaire sempre passàvem el dia al carrer. I què fèieu? Abans podies passejar, mirar mostradors, passar temps amb la teva família. I quan anàveu al centre comercial? No ens feia falta, carinyo. Què? Abans, simplement, gaudíem del nostre comerç i estàvem més connectats que mai.
Benvolgut multireformista, a Obramat no podem abaixar-te els impostos ni el preu de la gasolina de la teva furgoneta, però sí que podem ajudar-te amb els nostres preus. Per això a Obramat revisem cada dia els nostres productes per oferir-te les millors marques professionals amb els preus més baixos de la zona IVA inclòs, on compren els professionals. Obramat.
L'Institut Català d'Investigació Química, l'ICIC, fundat el 2004, és un referent en investigació de processos químics sostenibles, química per a la salut i descarbonització. Amb 250 científics de 40 nacionalitats diferents i situats al campus Sesselades, l'ICIC col·labora internacionalment amb institucions i empreses generant un impacte en la indústria i la societat. Descobreix-ne més a www.icic.cat
Molt de costa, la Rambla de la Cultura a la vora del mar. Vine i passeja, parleix de la cultura, del lleure i de l'esport al Port de Tarragona. Hi trobaràs museus, exposicions, teatre, activitats, espais per passejar i fer esport. Completa la teva visita amb un tast de la gastronomia marinera del Serratllu. Més informació a porttarragona.cat
Vivo cantando. Vengan, chicos, vengan, chicas, a bailar. Aquest du de novembre Tarragona somplirà de música i esperança amb el Mama Pop Guateque.
Un espectacle per donar suport a la investigació del càncer de mama a l'Institut d'Investigació Sanitària Pere Virgili. Més de 30 artistes sobre l'escenari i tu fent que la música es transformi en vida. 1 de novembre, Palau Firal i de Congressos de Tarragona. Entrades a mamapop.cat i a Farmatarraco.
Vols fer créixer el teu negoci aquest 2025? Tarragona Ràdio t'ho posa fàcil. Amb tarifes adaptades per a tothom i novetats com la promoció Nou Comerç. 7 dies de publicitat, des de només 80 euros més IVA. I si vols més visibilitat a la 96.7 FM i tarragonaradio.cat, aprofita ara els descomptes exclusius per a contractes anuals.
Contacta amb nosaltres al 673 325 497 i fes que el teu negoci marqui la diferència. Tarragona Ràdio. Som 40.000.
Fins de Tarragona, a Tarragona Ràdio. Bona tarda. Benvinguts a la sintonia de Tarragona Ràdio. I això de l'1 va amb segones, eh? Ja ho descobrireu d'aquí a dos segons. Perquè ens anem...
Com aquell que no vol la cosa i només per començar el programa a un ritual molt especial que posen i ens porten el totem i també els amics de la part alta. De seguida saludarem el Sergi Carrillo que ja el tenim via telefònica. També avui us parlarem dels relats gòtics que ens porta Liam List. És el seu darrer llibre i volem saber una miqueta més d'on sorgeixen aquests relats.
I tancarem, passant per la 0 a 0, i és que demà mateix arriba a la 0 a 0, Axel.
Ell és que és, diguem que... És que s'ha emportat gairebé tot. Té cinc premis Carlos Gardel, té una MTV Europe Music Awards, té una MTV Latinoamèrica, dos 40 principals, una MTV Millennial Awards, etcètera, etcètera, etcètera. Des del 99, que dona guerra musicalment parlant, i espero que ens ho torni a fer amb aquest al seu darrer disc, que es diu Vuelve...
Estarà demà mateix dins de les de la zero. Però no allarguem més la presentació que després d'aquesta hora del programa se'ns queda curta i ens anem a passar una miqueta de por. Música
Us ho veiem, ens arriba un ritual molt especial. Potser seria una mica més escabrosa la música i no la del cazafantasmes. Potser seria escaient, no sé si la de l'exorcista. Sergi Carrillo, bona tarda, benvingut. Hola, bona tarda, Silvia, què tal? Potser la de l'exorcista seria la seva? Sí, de tot, de tot, de tot. Però bueno, també has ficat un clàssic de... Home, home, home. O també estava pensant aquesta del Halloween, que és la banda sonora com a tal, del John Carpenter...
que també siguin d'aquelles cançons que la collonen, eh? el port aquí que hi ha atreccions per exemple, per exemple o que te trobes en alguns moments d'aquelles de carrer i estan massa fos pel meu gust no sé si entrar, eh? sí, sí, com alguns carrers de Tarragona que també se li hauria de posar més llumeta jo no vull entrar jo no vull entrar, jo no vull entrar a veure què és el que passa explica'm què és el que ens teniu preparat per aquest cap de setmana
Doncs mira, aquest cap de setmana tenim preparat el dia 31 i el dia 1 el passatge, que el recuperem després de molts anys, que el vam estar muntant durant uns anys, i el recuperem aquest any una altra vegada, aquí a la discoteca totem. Allí t'ho veureu llums, efectes...
Molt de pànic, molt de pànic. I al final sortireu divertits o plorant o d'una altra manera, que això ja cadascú. Que cadascú, o potser, mira, llegueu amb algun zombi que estigui per allà i la liem, eh? I tant. Home, perquè llavors mortos vivientes per aquests dies es veu que estan a l'ordre del dia, eh?
Bueno, però és el que hi ha, eh? Perquè és la castanyada adaptada al Halloween. Per això, per això. Ara fem aquesta barreja, però, clar, no volem perdre la castanyada, tampoc volem perdre el Halloween, el que passa és que si escarvem una miqueta... És més divertit, és que el Halloween és més divertit. Ah, és el que té. Però t'he de dir una cosa, que tothom pensa que és d'Estats Units, i l'altre dia vaig veure que no, que és europeu, que dada per aquí, eh? Bueno, si Estats Units té 400 anys només. Per això... Ni dos ni 400, crec que dos anys i pico, vull dir, però bueno, ells...
Són com són. Nosaltres, els tarragonins, també promocionem una cosa que és nostra, que també és el Halloween. I aquí, a la província de Tarragona, principalment, s'està fent molt, molt, el tema del Halloween. Hem de treure un matxembrat entre Halloween i castanyada, eh? No sé, hem de treure una paraula que sigui identificativa i que, a més a més, l'han de fer nostra. I que puguem celebrar les dues coses. La castanyada del Halloween.
La castanya de Halloween, no? Pel Halloween ens donarem una bona castanya, no? Que també volia ser... Tanto monta, monta tanto. Jo no sé si tenim entrada, si s'ha d'agafar d'alguna manera... Mira, primer vull agrair el que és la discoteca Totem per deixar-nos fer aquesta bogeria que sempre ens...
Són còmplices, eh? Són molt còmplices, eh? Sí, sí. I amb naltros aporten a la ciutat. Ells volien fer també una cosa que també siguessin per a la ciutat. Llavors, si a la mateixa porta de la discoteca hi ha poques dals, podreu entrar directament. Molt bé.
És un donatiu més per cobrir una miqueta de gastos. Recordem que són 3 euros, eh? Sí, és un donatiu. No us heu tornat bojos, eh? No, no, perquè al final és el que sempre diem. Amics de la Pagalta som una entitat que fem coses per la ciutat. Llavors, també que no ens costi recuperar els costos i ja que la discoteca es porta de la manera que paga la Jumla, la infraestructura i paga tot...
Doncs almenys ara ho oblida el gasto de la decoració i tot, i dels guiatges i de tot, perquè serà superdivertit, vull dir, i ho fem bé. L'apartat ho fem bé. Sempre, sempre, tots, tots ho feu bé. Però recordem que és el 31 i l'1 de novembre, que són dos horaris, a les 6 i a les 10 de la nit, els dos dies, els mateixos horaris?
Ah, sí, els mateixos horaris, a les sis de la tarda, a les del vespre. Igualment, mantindrem durant el dia 31 i el dia 1 una part del passatge dintre...
que vagin per la nit i a veure si s'atreveixen a entrar el dia 31 i el dia 1 al passatge amb un entreformat també s'estirà a la discoteca Ah, molt bé, o sigui que després ja ens podem quedar allà d'esbarjo i acabar de passar la nit si volem Podràs estar ballant una estona, passant-ho bé i després dius, bueno, vaig a entrar al que muntarà a veure què passa, a veure si s'atreveixen a entrar
Vull dir que el mantindrem durant tots els dos dies, quasi de nit i de tarda. Molt bé, molt bé. Vull dir per diferents formats, per almenys familiar que serà de...
de si de la nit està a les 10 i l'altre que serà de la una fins al tancament de la discoteca perquè si vingui tothom hi pugui disfrutar-ho tothom doncs espero que tot el que traieu encoratgi per fer moltes altres coses més, més activitats i que a més a més amb la complicitat del Cristian de la discoteca Totem doncs això, que es puguin fer altres coses doneu-nos més sorpreses sisplau Sergi i tant, no pararem i la sort que tinc més el tindrà al costat de la mà del Totem
Més informació si volen saber a través de la vostra xarxa directament Sí, de Mís de la Paralta o també de la discoteca de tot el temps també estan en promocions directament Molt bé, molt bé Doncs de nou, moltes gràcies per estar aquesta estoleta amb nosaltres Gràcies a Silvia, tu i a Terraona Ràdio per sempre tindrà un raconet
a la ràdio. Ja ho saps que sí, ja ho saps que sí. Totem el ritual. 31 i 1 de novembre a les 6 i a les 10 de la nit entrada d'un donatiu de 3 euros a l'Avinguda Pau Casals número 2 de Tarragona. De nou, Sergi, gràcies i un petonar-li. Moltes gràcies. Gràcies. Gràcies.
Aquesta cançó ja feia dies que no la sentia, eh? Mira, voy a recuperar-la. I a Lins, bona tarda i benvingut. Bona tarda. Com estàs? Molt bé. Com prova? Molt ben escollida, aquesta cançó. Ah, ja t'ho deia, que feia temps que no la trobava, eh? Sí, sí, que era un dia així, de peruja, com avui. Clar, és que es caia molt bé, es caia molt bé.
I a més a més, mira, tinc la narració que me posa, perquè hi he anat directament, directament a Amazon, si és una manera ja de... Ja he posat la falca. Molt bé. Si entreu a Amazon i busqueu Relatos Gòticos d'ahir al Lins, allà l'ho trobeu. Si entreu a Amazon i poseu el meu nom, sortirà tot. Per això, però si ja directament... I a més a més me posa sobre, precisament, aquest llibre, eh? Tu si després me dius que sí o que no, després ho comentem. Vale. Relatos Gòticos. Molt bé.
Fai la traducció a veure com va ser la traducció simultània. Joticos. Quatre relats de marcada inspiració gòtica. Dos novel·les apassionants i dues petites i curtes narracions. Això vol dir que dintre del propi llibre hi ha petites parts.
segueixen tímidament els passos d'Edgar Allan Poe, Horace, que no sé qui és, Horace Walpole, no sé qui és, el Conan Doyle sí, també el conec, i el Jules Verne també el conec.
I en Lins ens fa entrar en un paratge enigmàtic, en una època on lo impossible es barreja amb la realitat, en un temps a mig camí entre l'oníric i el tangible, on la ciència i l'ocultisme conviuen amb un trencadís equilibri entre la realitat i la fantasia.
Home, ara per ara va i bé, eh? Molt bé. Amb paraules i tot, eh? Jo crec que et poden donar el nivell de català. Sí, jo també, eh? Sí, sí. Estàs aprovada, estàs aprovada. I que, a més a més, em diuen que tot això s'inicia en un destacament francès imperial. Tela, eh?
Això és documentar-se, documentar-se també, eh? Sí, sí, està documentat a nivell històric, vull dir, exceptuant tot el tema místic que hi ha dins del relat, molts dels personatges estan inspirats o estan trets directament d'un passatge de la història i està ambientat en el lloc correcte, en el segle correcte, vull dir, no és novel·la històrica perquè és novel·la gòtica
però està relacionat amb una novel·la històrica també, perquè està molt ben documentat a nivell històric. A veure, jo te tenia tu i els oients de Tarragona Ràdio, no només com a col·laborador de casa nostra, que ja saps què t'ho trobava a faltar, torna, torna, torna, torna, que he estat a punt de posar-te'l en Made in America, però dic, va ser que no, que no toca aquesta tota allò, això una mica agafat a les pinces. Sí.
També et coneixem, òbviament, com a musi. I fins ara, com és possible? Potser ho havíem comentat. Hi ha algú que no facis? Em van dir l'altre dia. Hi ha algú que no facis? Però encara no ho havíem presentat com a escriptor. I, a més a més, aquest és el quart llibre, si no recordo malament. És el quart llibre, sí. Per això, que són quatre, ja, que portes. I encara, potser havíem anomenat algun d'ells, però no l'havíem presentat com a tal. Dic, home, molt malament, Sílvia, m'he autorrenyat
Si és que faig moltes coses, no dóna temps a presentar-ho tot. Tens altres artistes, altres escriptors, altres coses que posar, és normal. Però és de very friend. Faltaria més. I know, you are my very friend. Que vas de fer un curset aquí d'anglès. És veritat, vas estudiar una miqueta d'anglès, no? Per entendre'm.
Ara ja has estudiat anglès, has d'entendre el meu accent irlandès. Ara prepara't. Tu m'ho poses fàcil. Ara prepara't, que ara ve la part difícil. Ara ve la que toca, no? Ara que toca. Sí, sí, bueno, hi ha gent de la part de l'oest d'Irlanda que porto molts anys estiuejant allà i des que era un marrec, des que era...
per temes familiars, no? Ja ho hem explicat 40.000 vegades. I encara hi ha gent que no ho entenc, eh? Perquè és gent que només parla irlandès i l'anglès pràcticament no el parla, el parla molt poc. Vull dir que hi ha vegades que parlen i jo dic... Diu que què està dient? Sisplau, algú que me faci l'introducció simultània en aquell moment. Recorda'm com els altres títols teus, perquè a més a més jo crec que cadascú de sa mare i de son pare.
Sí, a veure, és que els dos primers estan descatalogats. Ah. Ja parlarem d'això. És que és un tema llarg. Per la cara que m'estàs posant. No, són els llibres d'autoajuda. No, perquè la gent ha perdut el nord, Sílvia, en això del desenvolupament personal i l'autoajuda.
Jo escrivia molt en la línia de gent com Wayne Dyer, molt en la línia d'una autoajuda espiritual, bastant sèria, però sobretot espiritual. I tot això és perdó.
Tot això s'ha anat desvirtuant per culpa d'un munt d'escriptors que han volgut treure molts diners i que els va de fàbula i que els va de meravella, i jo m'alegro per ells que els vagi molt bé, que han orientat tot això a un tema molt més esotèric i a guanyar diners, i han tingut molt d'èxit i ha funcionat molt bé, molt millor que el que jo faig, òbviament.
perquè el meu és més realista, per dir-ho d'alguna manera. I vaig veure que m'estaven ficant en el mateix sac els meus llibres d'espiritualisme que aquesta gent d'autoajuda. Llavors, el dia que vaig flipar va ser quan em van trucar precisament d'una emissora de ràdio, no diré d'on...
per fer-me una entrevista sobre temes així i era un programa de temes esotèrics. Ja m'imaginava. I dic, mira, això no va per on jo vull que vagi. Llavors, com soc molt honest amb les meves creences i la meva manera de pensar, vaig decidir que potser li donava un espai per veure què passava i el vaig descatalogar i de moment segueix descatalogat i m'he dedicat a
fer ficció, que la tenia molt de temps allà aparcada, i he començat a fer ficció, que m'agrada molt. Primer vaig fer el dels contes del despertar. Aquest és el que no tenia... Llavors són cinc, eh? No, són quatre. Llavors, va sonar el De Càloga Universal, no? De Càloga Universal... Bueno, primer, La melodia de la vida, De Càloga Universal, ara tenim aquests relatos gòticos...
El Cuentos del Despertar. I Cuentos del Despertar, no hi ha res més. És que va sortir el de Cuentos del Despertar amb dos diferents portades. Cuentos del Despertar són contes molt curtets, de toque molt espiritual, molt inspirador, però són molt curtets.
I aquests relats gòtics és més, potser és el que més he llegit jo al llarg de la meva vida. Jo he llegit molt a Edgar Allan Poe, o he llegit a Saco, he llegit molt a Conan Doyle, i llavors hi ha dos... Sin Arthur, Conan Doyle. Sí, he llegit molt d'això. També he llegit a Lovecraft i gent així, però potser no tant. Ja som més bizarros. Potser Lovecraft i tota aquesta gent...
que és més fosca encara, aquesta gent tiraria més el terror, el terror gòtic, alguna cosa més semblant al que veiem avui dia per la televisió, com més terrorífic, tot més. Més psicològic, també, depèn de com. I por con and oil és més, com te diria, més psicològic, no? No és terror, és com una mena de... Suspens, thriller, no? Va per aquí. Sí, sí.
Llavors, jo he llegit molt d'això i quan vaig estudiar, de fet, vaig fer un treball, jo soc antropòleg, ja ho he dit moltes vegades també, i un treball ho vaig fer sobre Edgar Rampeau, precisament. I, bueno, tenia ganes d'escriure i tinc encara més coses que potser treure un altre llibre. Si pots fer un altre relat. I hi ha, com deies al principi, dos relats, que són dues novel·les,
relativament curtes però llargues en relació als altres dos contes que són curtets de 4-5 pàgines cadascú i les llargues són novel·les desenvolupades però explica'm, perquè a més a més quan entres jo que tinc aquí el llibre també l'he posat damunt de la taula Eloïsa mira, Eloïsa compren-lo ahí oigan ja Eloïsa qui és?
Bueno, tenia que posar un nom i... Aquestes coses no són... És protagonista, però és la protagonista. És la protagonista del primer relat. El primer. I, bueno, és un relat de vampirs...
Però molt a lo Jules Verne. A què et refereixes? Són futuristes? No, no, no. Jules Verne jugava precisament a això, a jugar amb el futur. Però té un gir a lo científic cap al final. A lo llarg de tota la història sembla un relat bastant típic de vampirs, però té un gir cap al tema científic, cap al tema ciència, cap al final, que està molt xulo.
I ahir suposo que és la part més curiosa de la novel·la. Ai que trobarem la manera que els vampirs puguin viure entre nosaltres. Bueno, tal com anem, ja potser... O potser ja hi són. Entre la ciència i la política, jo crec que... I l'energia, i les energies, també, que no fa falta. A veure, no sé si aquests vampirs... Aquests vampirs vostres, bueno, teus, són vampirs de xuclar sang o són vampirs energètics? No.
Llegiu el llibre. Llegiu el llibre, llegiu el llibre, llegiu el llibre. Saps per què tu dic? Perquè llegint la dedicatòria, i ara que m'has dit això, dic, ui, m'he fet una relació. Puc llegir la dedicatòria? Sí. La lleixo en castellà, tal com està. I tant. Por más que la oscuridad desee pertenecer, la luz acaba siempre por encontrar un resquicio en el que mostrar su esplendor. Para todos los que mantienen la fe en tiempos de oscuridad. Ajá.
Per això deia allò de l'energia i tot això, potser no necessàriament ha de ser vampirs que t'aixuclin directament a llogular, però que t'atreuen també per la forma. A diferència de Pou, encara que m'hagi inspirat tant, o a diferència de Doyle, o a diferència dels grans i impossibles d'arribar a ser com ells, escriptors de l'època,
Sí que jo estic molt influenciat per aquella època, jo és que soc un tio clàssic, a mi m'agrada el clàssic, m'agrada el rock dels 60, dels 70, i m'agrada la literatura clàssica, m'agrada la música clàssica, i soc un fanàtic de Bach, de Handel, i llavors quan he escrit he tirat aquesta època perquè és el que més m'agrada.
I també és molt romàntica aquella època. És molt romàntica. A veure, que van passar coses molt terribles. És un domàntico, és un domàntico. Sí, coses terribles han passat sempre. Sí, sí, però bueno, doncs aquelles coses que... Aquí es poden veure per la tele. I ara ha perdut el fil, totalment. No sé què t'estava dient. No, que t'agrada la música de Bach, que t'agrada aquella època a la qual està posada la parla Eloïs. Ah, sí, sí.
Que malgrat tot això, malgrat tot aquest tema gòtic, tot aquest tema victorià, tot aquest tema d'aquella època, molt victorià, hi ha molt de victorià aquí. Jo soc qui soc i tinc unes creences espirituals importants, molt influenciades per l'espiritualisme, per l'espiritualisme tibetà, per el budisme, per l'hinduisme.
Llavors, sempre intento, igual que les meves cançons, que això ho heu trobat també a les meves cançons, sempre intento que encara que comenci la cançó molt depriment, amb una lletra difícil i complicada, intento que n'hi hagi una llum d'esperança al final. I el mateix he fet amb els llibres. Sempre hi ha una llum d'esperança al final, sempre. Perquè és el que, malgrat tot, és la meva vida, malgrat tot i malgrat tot...
putades que me'n fa la vida, sempre tinc, jo sempre continuo endavant i sempre tinc una llum d'esperança i sempre tinc aquesta fe, per dir-lo, no sé, anomenar-lo d'alguna manera, aquest fe, no sé exactament com anomenar-li, però aquesta creença, aquesta manera de pensar que em dona una mica d'esperança i de llum.
Estava aquí ara mateix, ja he arribat a el que seria, on m'expliquen una miqueta el llibre, el que tenim l'oportunitat de trobar el llibre, el que dèiem, l'Eloïs és la primera. Sí, Eloïs, que és la protagonista del... Del primer, seria, no? La dona del castell, el que arriba en el destacament francès, i aquesta dona té un secret que va sortint a lo llarg de tota la novel·la.
De car, aquí ho deixem. Un secret misteriós i fosc, que ara que ve Halloween, abans parlàveu de Halloween i la castanyada, i jo proposo el nom de Castawind, per exemple. Castawind, ei, pues m'agrada, eh? Si s'agrada, Castawind. Castawind, vinga, va. I sona com americà, Castawind. Doncs ara que arriba Castawind, doncs és una lectura molt recomanable.
doncs a veure eh encaixa perfectament i a més a més per llegir-ho allò al costat de Cariac també comença a venir una miqueta el fred que es veu que el tenia algú segrestat i l'han deixat ja anar o almenys que acabi de sortir del tot al costat d'una llar de foc i amb un avantatge amb un avantatge doncs mira que avui dia jo no sé si la gent els oïdors que ens estan escoltant ara
Ho saben, però avui dia, entre la intel·ligència artificial, la gent a la que els escriptors paguen perquè li facin el llibre i tot això, molts pocs llibres de debò trobem escrits, escrits realment en persona per un ésser humà i pel mateix escriptor. I aquest ho és. I el tenim aquí amb nosaltres. Avui a Tarragona Ràdio presentant. Però deixem l'Eloïs...
Perquè el proper que trobem és l'estància. L'estància. Què passa en aquesta estància? Aquest ja és un dels curtets. L'altre és una novel·la i això és com un relatet petit. Bé, ostres, com t'explico sense explicar-ho tot? Perquè és tan curtet... És algun lloc, m'imagino, que passen coses especials. Sí, algú es desperta al mig de la nit i troba que està en algun lloc que...
que no coneix, que no ho entén i se sent desesperat perquè no pot moure's, per exemple. No, està com paralitzat. Oh, quina por, eh? I a partir d'aquí es desenvolupa una història en relació a aquesta incapacitat de moure's.
Home, però això és por, eh? Que te quedi paralitzat, que no puguis moure't i que t'has anat adormint normal i que de cop i volta tot al teu voltant o tu mateix no reaccioni al que està passant. Però això ja fa por. Només de pensar-ho ja fa por, eh? I és un dels curs. Jo crec que por no fa en aquests relats. Home, impressiona, impressiona, eh? És com un suspens, sí. Home.
Però por, avui dia, que veiem pel·lícules de zombis i de coses d'aquestes... Avui dia, el gòtic ja és com la música clàssica, ja no és una cosa que impressioni, és una cosa que t'emociona, que potser t'agrada, però no et venen amb coses absolutament noves. Però, Ian, entre tu i jo, una cosa és que ho llegeixis i una altra cosa que et passi. Sí, home, clar. Que aquí, home, que primera persona... Si et poses a la pell del protagonista, fliparies. Per això, per això. L'altre és...
A veure, La Tormenta, el Salón de los Passos Perdidos. Per mi el meu preferit. Bueno, Eloís també m'agrada molt, però crec que La Tormenta és... Clar, és que això cadascú tindrà la seva preferència, però per mi La Tormenta, que és el Salón de los Passos Perdidos, que té com un subtítol, per mi La Tormenta és molt especial perquè és molt Conan Doyle, és molt detectivesc. Tenim per què el Sherlock Holmes? O semblant?
Semblant, sí, clar. Ja hi havia jugat, no? Amb les pistes... És que, clar, parlem de Sherlock Holmes, però en aquella època, a l'època victoriana, tots els escriptors... Eren una mica detectius. Si hi havia 300 escriptors, posa que 200 escrivien sobre detectius i gent que utilitzava la lògica. Això barrejat amb el gòtic, amb...
amb el tema misteriós i així com una mica de terror, ens dona un detectiu una mica especial, una mica diferent. Curiós. Sí. Ja sabem qui és l'assassí.
Normalment sempre és el majordom. Home, home, què t'anava a dir? Que pregunti directament, que sempre passava. Ara és com me dius, no n'hi ha, ja l'hem liat. És que hi ha algú més, perquè clar, no parlem únicament d'un detectiu investigant una història normal. Hi ha algú més, hi ha una cosa estranya, coses que passen...
gent que apareix allà com arrugada i... La iaia, l'han deixat i ja sabem on està la iaia. L'havien deixat allà la pobra iaia. Anava a dir una bestiesa, però... No, relaxa, relaxa. Que aquestes bestieses ja les dic jo. Tu no pateixis.
No patisques. La senyora Gran o el jaio, però segons les dues. El que passa que veig que en aquesta tormenta, aquesta tormenta, el Salón de los Pasos Perdidos, té moltes subparts, també. Que jugues també una miqueta, potser, a viure diferents sensacions dintre d'aquesta tormenta. Bueno, Eloís també, eh? Eloís també té diferents capítols i tracta no només un tema, però potser que la tormenta
Estigui tractant dos o tres temes diferents. Perquè tenim una visita bajo la tormenta, la tribulación... Sí, perquè comença una nit de tormenta, una nit de pluja. I després arriben los hijos que nos conquistaron. Exacto.
Que aquí hi ha... Aquest és molt... És més cru, potser, que els altres, o no? Com es diu, H. G. Wells? És molt... També Jules Verne, és una mica futurista, però amb aire del segle XIX. Està escrit des d'aquell punt de vista. Com si fos un relat futurista escrit en aquella època.
He volgut entrar dins de la ment d'aquells escriptors, he volgut entrar dins del caràcter d'aquells escriptors, he volgut viure com vivien aquells escriptors. Quan estava escrivint el llibre em vaig recluir un parell de setmanes, fins i tot per repassar tot el que havia escrit.
intentant pensar com se pensava en aquella època, amb un llum molt baixeta, sense música moderna, escoltant exclusivament música clàssica, escoltant a Bach, i ahir vaig fer com un...
Com un recopilatori de tot el que tenia, vaig repassar, vaig refer, i em vaig ficar dins de la pell d'aquesta gent. Quant de temps? Per escriure com això. Alguna gent m'ha dit temps en total. Sí, sí. Hi havia enrelats que estaven començats des de fer igual 10 anys.
I els has arribat a trobar? Els tenia a l'ordinador, els he canviat, els he reformat, quan ja ho tenia fet vaig fer això de les dues setmanes de recloir-me i llavors vaig tornar a canviar coses i vaig fer coses més...
perquè fos més de l'època, i llavors alguns tenien temps, però també són nous. Sí que està tot molt enfocat allà, vull dir, he volgut que fos... Mira, em van dir fa poc, ostres, aquests relats estan molt bé, m'agraden molt, no podries fer alguna cosa més... Em va dir fa poc, a més va ser un familiar, em va dir alguna cosa més modern i tal, dic, hi ha molts escriptors moderns que han volgut fer aquestes coses i ho fan molt bé,
Escriuen molt bé i no cal que jo vagi a fer això. Mentre que els escriptors d'aquella època victorians ja no existeixen. Aquesta gent ja no escriurà mai més. Es van morir i van deixar el que van deixar. Llavors crec que reprendre aquesta línia és com els músics de...
de jazz, per exemple, que comencen a fer música nova, vull dir, estan fent música nova per què? Per fer rock, com faig jo, jo faig rock, no? Per fer rock o per fer música comercial o per fer pop o fer música disco, hi ha moltíssima gent nova que ho fa, mentre que si et poses a fer jazz i ho fas nou i composes tu els temes nous i tot això, realment està sent disruptiu, perquè ja no n'hi ha ningú que ho faci, no? Perquè la gent que ho va fer ja fa molt de temps que no hi són...
Jo els dic que a tothom, que a més a més ens posen unes tessitures així com molt especials, em falta una miqueta de banda sonora, i tu que ets músic, que trobem en algun QR que te derivi cap a alguna cançó, o d'aquest o del proper, que te derivi cap a una situació musical, que agafes el QR dintre dalt i t'allunyi cap allà, no? Bé, jo recomano a Bach.
Doncs, així directament, eh? Sí, sí, recomano escoltar Abac. A veure què. Sí, sí. Perquè quedaria superbonic, també. Posar-t'ho de fons i baixar la llum i posar unes espelmetes, prendre't un té i escoltar Abac. Escoltar Abac mentre llegeixes això. Doncs, recomanable, eh? Molt recomanable. Molt recomanable, perquè entraràs dins de l'època. Llavors, si t'agradarà, si t'agraden les pel·lícules aquestes de Jane Austen...
si t'agraden les pel·lícules de Sherlock Holmes si t'agraden les pel·lícules una mica antigues d'aquestes de la Hammer de Vincent Price estic pensant en blanc i negre si t'agrada tot això t'agradarà aquest llibre doncs això, que totalment recomanable on el podem trobar? ja ho comentàvem directament? sí, sí, Amazon molt bé, doncs així directament a Amazon, ja hi ho trobeu
Agafeu-lo, feu-lo vostre, i si alguna vegada trobeu ali al list, digueu, signe mal. De moment en castellà, per qüestions de temps, el que deia, com jo no depenc de tercers ni de gent que em faci les coses, que ho faig jo tot...
Doncs el propòsit, la intenció de passar-ho al català i de passar-ho a l'anglès, que són els meus idiomes, està, vull dir que ho tinc present. Que tot pot arribar, sí. Clar, sí, sí. Llavors vull fer-ho. T'acabo de canviar de banda sonora d'aquí de fons. Necessito temps, necessito temps. Ja t'he canviat de banda sonora de fons. Ara hem passat de Lian Lins... A terra.
A més a més, la cansa també que la tenia ja per guardada, per tancar l'entrevista, és quan arribi la tardor. Jo crec que ara ja la tenim. Sí, ja la tenim aquí, la tardor. Ja la tenim a sobre, ja la tenim a sobre. Què tal amb aquesta terra teva? Molt parat, eh? He fet un kitkat, eh? El projecte a terra, tal com jo esperava, no és res, no m'ha vingut de nou.
està relativament parat perquè, bé, com no tenim ajuda de l'Estat, ni ajuda de la Generalitat, ni ajuda de ningú, això a nivell discogràfic, si ja...
Si la meva música en anglès, que és internacional, que porta molts anys fent-se, que ja tinc els meus seguidors, que ja tinc una gent que em coneix i que s'escolta als Estats Units, que s'escolta a Anglaterra, que s'escolta a tot arreu, a tot el món, ja costa, perquè ha baixat molt de quan jo era, entre cometes, mig conegut o mig així, ha baixat molt. Si això ha costat tant, doncs ara...
passa-ho a català, passa-ho a no tenir ajudes i passa que el projecte és completament nou i no hi ha material, no hi ha més material que el que hi ha llavors està paradet però està ahí estan els vídeos, hi ha un parell de vídeos fets amb intel·ligència artificial
cosa que no m'acaba d'agradar. Ja ho sé, que més a més vas fer una miqueta la teva pedra en el camí, quan me vas explicar. Bueno, sí, a veure, no tenia una altra opció per fer els vídeos. Suposo que si no tens una altra opció per fer coses, doncs està bé, no tens una altra, però si pots fer-ho tu...
és que quin valor té? Estan ben fets aquests vídeos, però quin valor té més enllà que ho he muntat? He agafat els vídeos, els he muntat i ja està. Valor creatiu o artístic no té. Valor? No, quin valor té? Home, el teu, perquè tu li has donat tot aquest carinyo. El meu temps, clar, has hagut de buscar les coses. Jo crec que les coses...
que les coses manuals millor. Acció per la propera. Ara per ara era la part, diguem que una miqueta més pràctic, per donar-li precisament aquesta embranzida que se necessitava. I ja està, sense més. Bueno, ahí està. És un projecte que podeu trobar a Spotify, que podeu trobar a YouTube, que podeu trobar al Bancam, si voleu ara mateix, també. Recomano, és molt bo per la salut. Ara ha sortit un estudi
a una revista de ciència World Science International que bonic t'ha quedat ho acabo d'inventar que ha sortit ha sortit un estudi World Science World Science International World Science International National Geographic
I ha sortit un article assignat per John Temper, que és un científic de renom. Tots els científics estan darrere d'ell com si fos una estrella de rock. I ha fet un estudi molt exhaustiu que diu que escoltar Tarragona Ràdio a les 24 hores del dia és molt bo per la salut. És boníssim. Eh, que no hi ha més. És així. Ja t'ho dic ara...
Si ho diu John... Com he dit? Temper? Home... Si ho diu John Temper... No, t'has escrit... Champa. John Champa. Si ho diu John Champa... It's tomorrow. It's tomorrow. I no ens queda més temps. Molt bé. Que t'avui jo l'altre dia per aquí. Molt bé. Vine a visitar més vegades, home. Porfa. Vindré. Porfa, porfa, porfa. Sí, sí. Si no és per falta de gana. Ja ho sé, que és manca de temps. Ja ho tinc, ja ho sé. Falta de coordinació, de temps, d'obligacions que tens i, bueno...
Jo te quiero aquí conmigo, te veig un altre dia si xerrem, i així m'expliques aquestes i altres coses. Fins tu, un altre dia podem llegir un trosset d'aquests relatos gòticos, i a més el podem posar amb musiqueta de Bach o de Warner. Està molt malament que jo ho digui, no està bé que jo ho digui, però crec que és un gran llibre dels que avui dia no es troben, sincerament. Si t'agrada aquella època i vius una miqueta com del passat, igual que jo, eh?
Ara, si ets una persona mega moderna, mega animada, no sé què, potser has d'agafar una altra cosa. Però, si ho ets, hi ha poques coses com això. Estic molt orgullós d'aquest llibre. M'agrada molt. Nosaltres el recomanem. Això ja també t'ho diem tot, eh? Gràcies. Gràcies. A tu. Adéu. Adéu.
Fins de Tarragona. De dilluns a divendres, una hora per la música de casa.
Si la vida pierde sentido, sientes que todo se hunde. La soledad nos confunde y el silencio huele a ruido. Tu cuerpo en sombras hundido, el tiempo que se eterniza. Llovizna, polvo y ceniza, sobre todo cuando hay frío. Hay azufre en el café, la salida no se ve. Y todo el cuerpo es un pie en arena movediza.
Fins demà!
Bebe, canta, juega, vive, sueña, ríe, salta, crece, sal del hueco reaparece, corre, grita, sud... Encara no saps el motiu perquè demà has d'anar a les de les zero? Doncs jo t'ho poso molt fàcil, eh? Demà mateix, en concert, ell, Àxel, jo he quedat al·lucinada, bueno, se lo digo en castellà, sí que sé que m'està escuchando, y así puedo saludarlo, que lo tengo al teléfono. Àxel, buenas tardes y bienvenido a Tarragona Radio.
¿Cómo estás? Buenas tardes. Estoy alucinando por tu carrera musical. Me he perdido, ¿eh? Y con las colaboraciones que has tenido, las cosas que has llegado a hacer, yo todavía estoy alucinando. Bueno, muchas gracias. Son muchos años de camino con la música y pues estamos celebrando de esta manera y me causa mucha ilusión y mucha...
Obviamente estar aquí en España haciendo 14 ciudades en este mes de noviembre. Muy feliz de conectarme con la gente aquí en este país. La verdad que realmente estoy muy ilusionado. Y además, ¿cuánto tiempo hacía que no venías por nuestras tierras? Siete años ya que no venías aquí para España. ¿Y qué ha pasado? ¿Tenemos que venirte a buscar la próxima vez o qué pasa? No, bueno, hubo primero la pandemia de por medio, que en Argentina tuvimos casi dos años
Encerrados prácticamente, fueron 20 meses. Eso derivó también en algunos cambios personales y tristezas y depresiones y momentos de mi vida donde...
Si bien la música siempre fue mi sostén y seguía tocando en Argentina en algunos sitios, estuve con un momento de pausa en la vida, ¿no? Para retomar fuerzas de vuelta, reencontrarme con mi corazón y con lo que sentía. Y bueno, hoy hace un tiempo ya me siento muy pleno, muy preparado para salir de vuelta y aquí estamos. Pero tenemos mucha ilusión de empezar a venir todos los años como en su momento lo hacíamos.
Pues espero que sea así y además ahora estaba mirando por aquí alguna de esas canciones que a partir del 2020 nos regalaste y que yo recomiendo que todo el mundo que nos esté escuchando que lo haga, que haga este ejercicio de poder escucharte, porque más a más te juntaste con grandes amigos musicales hablando y que nos disteis auténticas joyas. Estabas escuchando hace un ratito el que siempre te espera, que es un auténtico regalazo en directo a más a más...
O lo de si va a ser, será, o somos lo que fuimos. Es que siempre has tenido ahí esos amigos que yo creo que dentro de ese caminar que me has dicho, ¿siempre te han pegado ese empujón? ¿Han estado siempre ahí contigo? Sí, sí, siempre. Siempre he tenido muchos...
colegas que han colaborado conmigo, y aquí de España muchísimos, he grabado con Dani Martín, con India Martínez, con Vanessa Martín, he grabado con Gustavante, he cantado en directo varias veces con Alejandro Sanz, con Rosalén, con Serrat, bueno, con Juan Manuel, que fue un gran referente para mí, he cantado varias veces, y a él le debo un gesto tan grande que tuvo conmigo el nano, porque mi madre siempre fue fanática de él, desde chiquitito yo siempre escuché su música...
Y cuando mi madre estaba por fallecer, él le mandó un vídeo nombrándola, hablándole de mí, de que qué lindo era cantar juntos y un montón de cosas. Y mi madre falleció, pero tuvo ese sueño tan grande cumplido de recibir un vídeo de él que fue realmente para ella muy emocionante. ¿Te gustaría tener alguna colaboración que todavía te queda ahí como una espinita? Que yo que dices, ostras, cómo me encantaría...
¿O ya las has hecho? No, no, no. Por supuesto que siempre hay nuevos sueños que aparecen. Y si bien, como recién te decía, he cantado en vivo con Alejandro Sanz y he cantado en vivo con Serrat, algunas veces sería un sueño grabar con ellos, la verdad. Alguna vez una colaboración y que me quede para toda la vida ese recuerdo.
Te iba a decir, aprovecha estos micrófonos para enviarles el mensaje si quieres, pero creo que no serían los adecuados, creo que no les llegará. Bueno, yo intento, por favor, cerrar. Bueno, uno nunca sabe. Eso es verdad. A ver, ahora estamos en las ondas y como a través de Internet llegamos a todo el mundo, no sabes en qué momento habrá una oreja ahí que nos pueda escuchar y que tal vez diga, ostras, que no sabes qué, ¿no?
Sí, sí, sí. Nunca sabes la vuelta a la vida. Sí. Háblame de este Vuelve, este disco que lo encuentro energético, lo encuentro precisamente con eso, con esas ganas de volver, de volverte a comer el mundo musical, de tener más motivos que nunca, y decíaos el motivo para empezar, de decir, eh, que no soy, y ahora juego un poco con los títulos, no soy una estrella fugaz, sino que estaré aquí para que haya un nuevo día musical. Sí, si este disco Vuelve es un disco...
donde después de muchos años tuve el impulso y la fortuna de sentirme muy inspirado. Y bueno, salió un disco que para mí es un renacer. Esas ganas de volver a expandirse y de volver a viajar por todo el mundo y llevar la música a todos lados. Un disco donde recién decía, ¿no? Hay una canción con Rosalén que se está generando en este momento hoy. Un video muy lindo que se llama Solo tu voz. Y es un disco, en mi caso, muy sanador, muy catártico también. Fue un disco donde...
muchas historias personales estaban volcadas ahí y que son realmente para mí medicina para el alma muy sanadoras claro, claro, es que hasta ahora habíamos encontrado muchos sencillos muchas colaboraciones, pero nos faltaba ese álbum, y claro, yo pensé tal y como ha ido la historia y tal y como está este vuelve es un golpe encima de la mesa es un aquí estoy yo y prepararos porque viene más guerra estoy de revolución
Ahí estamos de vuelta, la revolución del amor, obviamente. Claro que sí, siempre, siempre, desde todo el cariño que es el mundo de la música. Por cierto, mañana te tenemos, y es una cosa excepcional, que espero que la gente tenga la oportunidad de tenerte y acunarte de alguna manera aquí en Tarragona, en la Sala Cero. Tú y Guitarra, en un principio, concierto íntimo al que tendremos la oportunidad de disfrutarte.
Sí, guitarra y piano. Piano, vale. Sí, sí, sí, voy a estar en un concierto ahí muy íntimo mañana en la Sala Cero ahí en Tarragona. El 1 de noviembre en la Sala La Mirona en Girona. También. Y el 2 de noviembre en el Club Savage en Barcelona. Pero bueno, mañana arrancamos esta gira, este tour por España en Tarragona.
Bueno, será un debut hermoso porque es un concierto así muy de tú a tú, muy de mirarse a los ojos y cantar cosas que lleguen al corazón, donde yo voy a estar con mi piano, con dos guitarras, mi armónica también y cantaremos canciones de estos 25 años de música. De los nueve discos estarán sobre el escenario mañana en Tarragona. ¿Pero estarás tú solo con todos estos instrumentos? No, ¿no?
Sí, sí, yo solo. ¿Tú solo? Pues entonces será maravilloso, por favor. ¿Todo esto se grabará de alguna manera? ¿Tendremos oportunidad de verlo después? ¿En algún sitio precisamente para continuar celebrando este 25 tours? Sí, por supuesto que yo tengo mi equipo de gente, mi filmmaker y mi gente de sonido que graban todo el tour para después tener como un documental de estos 14 conciertos aquí en España.
¡Ay, qué ganas también de verlo, eh! Después otra vez reflejado a través de las cámaras y de volver a revivir contigo este momento tan mágico que tendrás aquí en Tarragona. ¿Qué canciones no pueden faltar? ¿Qué canciones nos tienes ya preparadas precisamente para que todos podamos y todas coreamos? ¿Qué nos tienes preparado?
Hay canciones que son, por supuesto, himnos en mi camino. Y la gente que me ha seguido siempre, como Celebra la Vida, Te Voy a Amar, Amo, Amor por Siempre, Te Estás Buscando, Miradas, Somos Uno, Todo Vuelve. Son canciones que mañana van a estar todas sobre el escenario porque mi público, el que me ha seguido siempre, las espera obviamente con muchas ansias. Y obviamente muchas canciones que son el lado B de cada disco y también estarán
Y sabes que no te dejarán bajar de la escena, yo si no las cantas, lo tienes claro, ¿no? Exactamente, así es. Y después, ¿entonces por lo que me estás contando, que son unas tres horas y media de concierto cuatro? No, imagínate que tanto no podría, porque tengo 14 conciertos en 18 días, pero sí es un concierto largo. Igual yo no me voy de la escena hasta aquí.
y fecha 100% y escucha todo lo que ha venido a escuchar. Hay un momento en el concierto que yo le digo a la gente quieren escuchar algo que no hice hasta ahora, que quieren oír, y ahí pidan lo que me pidan de cualquiera de mis nueve discos y digo para la gente. Pero eso es muy peligroso, lo sabes, ¿no? Sí, pero... Claro. Porque sabes que siempre hay aquella fan incondicional que se sabe de pe a pa, incluso algunas canciones mejor que tú, ¿eh?
No, bueno, en ese caso le digo, mira, no la hacemos bien, subete conmigo y cantate conmigo, obviamente. Bueno, le haces el sueño de su vida a realidad, seguro, ¿eh? Si haces eso ya te lo digo. Ya ha pasado, ya ha pasado en algún concierto. ¿Y cómo fue?
Y sí, es emocionante y obviamente nos registra en su celular para que quede en ese momento las manos para siempre. Por cierto, ¿qué opinas de esto? Claro, es que ahora estamos todos con los móviles en la mano y vivimos más los conciertos a través de las máquinas que tal vez por el concierto. Pero es una manera de llevarnos ese cachito.
No, yo, mira, yo lo entiendo y no me molesta para nada, pero sí invito a la gente a que nos miremos a los ojos y no a través de una pantalla, ¿no? Y lo digo al principio del concierto, de hecho. Pero también respeto que si alguien lo quiere filmar todo el show y es su manera de disfrutarlo, bueno, cada uno lo vive como lo quiere vivir. Siempre digo, ¿no? Es mucho mejor mirarnos a los ojos, pero que cada uno lo viva como quiera.
Pues yo esperamos que te lleves un buen y un grato recuerdo de nuestra casa, de aquí de la sala cero y que vuelvas, que vuelvas cada vez, si puede ser lo que decíamos, nos esperamos siete años, pero un poquito antes para poder disfrutar de este vuelve o de este nuevo trabajo discográfico que normalmente sois culos inquietos y que ya estáis preparando o que estás preparando y que puede ser que de aquí al lado nos sorprendas con alguna cosita más.
Así será, sin duda que así será. Axel, un placer haberte tenido con nosotros. Gracias, gracias, gracias. Y lo que decíamos, bienvenido a Tarragona, a tu casa. Muchas gracias, un beso grande. Igualmente, gracias a ti. Hasta mañana. Hasta mañana. Doncs ja ho sabeu, 30 de octubre, Sala Zero. Axel, 25 Tour Íntim. De ser siempre uno los dos. Solo quiero verte
I fins aquí ha arribat el nostre programa d'avui. Tornem demà. Gràcies per escoltar-nos. Totalment recomanable tot el que hem fet avui. Què et sembla bé, no? Música, llibres, actes, i tot això aquí, a Tarragona Ràdio i a Tarragona.
Empieza a sentir el rayo de sol que está frente a ti Olvida el dolor, mi mano está aquí Respira en amor, comienza a vivir, a vivir Solo quiero verte reír
Bona tarda, són les set. Notícies en xarxa vespre. Amb l'Ali Giné.
Familiars de les víctimes de la Dana increpen Carlos Mazón amb crits d'assassí a l'inici del funeral d'estat. S'està celebrant des de les 6 de la tarda a la Ciutat de les Arts, a València. Jordi Fortià.